Seminar Is
-
Upload
laurie-carmona-serrano -
Category
Documents
-
view
724 -
download
8
Transcript of Seminar Is
1
SEMINARI 1: GENERALITATS: Posició anatòmica,
eixos i plans. Biotipologia. Correlació de l’anatomia i
les exploracions per al diagnòstic per imatge.
Introducció per l’estudi de l’osteologia
Posició anatòmica, eixos i plans
Considerem la posició anatòmica aquella que compleix:
Bipedestació (home dret)
Mirada recta
Extremitats superiors enganxades al tronc
Palmells de les mans orientats cap endavant
Peus junts
Puntes dels dits dels peus orientades cap endavant
Podem distingir tres eixos anatòmics:
Eix vertical
Eix dreta-esquerra (o transversal)
Eix antero-posterior (o sagital)
Els plans anatòmics són plans imaginaris que passen pel cos en
posició anatòmica. Hi ha tres:
Pla Sagital:
o Separa el cos en dues parts: dreta i esquerra
Pla Frontal (coronal):
o Separa el cos en dues parts: anterior i posterior
Pla Transversal (axial):
o Separa el cos en dues parts: superior i inferior
Terminologia anatòmica de situació i orientació:
Els ulls són més superiors (o cranials) que la boca
El colze és més proximal / superior (o cranial) que la mà
L’extrem del dit és distal al palmell de la mà
L’os estern és més ventral (o anterior) que la columna vertebral
A la mà: el primer dit (polze) és més lateral (o exterior) que el 5è dit (menovell)
Al peu: el dit petit és més lateral que el dit gros
Terminologia anatòmica del moviment:
Braç al costat del tronc, fent un angle de 90º. Torna’l a la posició anatòmica
abducció / adducció en un pla frontal i al voltant d’un eix antero-posterior
Dits de la mà com si imitessis una urpa (garra). Torna’ls a la posició anatòmica
flexió / extensió en un pla sagital i al voltant d’un eix dreta-esquerra
Acosta el genoll al tronc. L’articulació del fenoll fa flexió / extensió en un pla
sagital i al voltant d’un eix dreta-esquerra
2
Observa el palmell de la ma i a continuació el dors. Torna’l a la posició
anatòmica supinació / pronació
Biotipologia
El biotip o fenotip extern (aspecte) és el conjunt de qualitats morfològiques ja siguin
hereditàries (obtingudes per herència) o adquirides (obtingudes degut a l’ambient).
Components hereditaris del biotip (herència):
Gens
Components adquirits del biotip (ambient):
Estat de nutrició: obesitat / desnutrició
Retenció de líquids: edemes
Desenvolupament muscular: musculós / atròfic
Genotip i fenotip:
Forma Estructura Factor ambientals
(fenotip)
Desenvolupament
Herència (genotip)
Biotips segons E.Kretschmer (1924) Biotips segons Sheldon (1940)
Leptosòmic predominen les formes allargades (Don Quixot) Ectomorf
Picnic predominen les formes arrodonides (Sancho Panza) Endomorf
Atlètic predomina una gran musculatura Mesomorf
Displàsic persones amb deformacions (no encaixen en altres definicions)
Correlació de l’anatomia i les exploracions de diagnòstic per imatge
Raigs X: radiologia
Els raigs X són una tècnica per al diagnòstic d’imatge que té més de 100 anys. El gran
problema en el seu ús és que emet radiacions que ionitzen la matèria i això és molt
perjudicial per les cèl·lules dels éssers vius.
Depenent de la densitat del teixit que trobin els raigs X es filtraran més o menys raigs:
Si la densitat del teixit és alta es filtraran més raigs X menys raigs X el
travessaran menys raigs X arriben a la placa queden zones blanques.
Si la densitat del teixit és baixa es filtraran menys raigs X més raigs X el
travessaran més raigs X arriben a la placa queden zones fosques.
3
Classificació de les densitats radiològiques estàndards de més raigs X que travessen
(menys densitat) a menys raigs X que travessen (més densitat):
Aire
Greix (i parts toves: lligaments, músculs...)
Aigua (tots els líquids: sang...)
Calci (ossos)
Metall
El tema de les densitats sempre surt a l’examen pràctic: surt una radiografia on es
senyales unes zones específiques i hem de dir el tipus de densitat !!!
Les radiografies les podem fer en tres tipus diferents de projeccions:
Frontal: els raigs X arriben perpendiculars a la posició anatòmica; el raig pot
venir per davant (antero-posterior) o per darrera (postero-anterior). Triarem que
arriben per davant o per darrere segons si el què ens interessa veure està més a
prop del davant o del darrere.
Lateral: obtenim una radiografia de perfil. Entre la projecció frontal i la
projecció lateral es poden reconstruir imatges en tres dimensions.
Obliqües: els raigs X arriben en diagonal. S’utilitzen per a casos més específics;
ens permet veure articulacions, fractures...
Per saber si la persona de la radiografia és un home o una dona, mirem si té la densitat
greix a la zona de les mames; si això passa, podem observar que és una dona.
Les tècniques de contrast radiològic consisteixen en administrar una substància de
densitat metàl·lica que pugui arribar a un lloc amb densitat molt inferior (que no es
veuria a la radiografia) per tal de poder-la observar. Tipus de radiologies de contrast:
pielografia o urografia endovenosa, trànsit gastrointestinal, arteriografia, broncografia,
angiografia pulmonar (ho veiem a temps real)...
Raigs X: TAC i TC
El TAC o Tomografia Axial Computaritzada és una tècnica en la que s’utilitzen raigs X
i que fa talls en un pla transversal (d’aquí la paraula axial).
L’ordinador és capaç de reconstruir imatges com si els talls fossin fets en qualsevol pla,
s’elimina el terme axial i actualment es sol anomenat TC o Tomografia Computaritzada.
Les densitats són les mateixes que en la radiografia.
Ressonància Nuclear Magnètica (RNM)
En la Ressonància Nuclear Magnètica s’utilitza el pla sagital. Les RNM donen una
imatge de molt bona qualitat i, a més a més, no irradien i per tal no tenen
contraindicacions (a diferència dels raigs X). La presentació de la imatge d’una RNM és
molt similar a la d’un TAC.
Les estructures es veuen de diferents colors que amb els sistemes de raigs X:
Els ossos es veuen blancs amb els raigs X i grisos amb la RNM
El teixit subcutani es veu negre amb els raigs X i blanc amb la RNM
4
Ecografia
L’ecografia és una tècnica excel·lent que es basa amb ultrasons i, per tant, no irradien al
pacient i no tenen contraindicacions. No molesta al malalt i és una tècnica segura.
Els elements que s’observen es classifiquen segons el color amb el qual els veiem:
Color negre: no ecogènic (líquids)
Color blanc: ecogènic (estructures sòlides)
Medicina nuclear. Isòtops radioactius
La medicina nuclear funciona donant al pacient uns isòtops radioactius que s’acumulen
en teixits específics; aquests isòtops radioactius emeten una radiació que es pot detectar.
Depenent de l’isòtop tendirà a acumular-se en un lloc o en un altre.
Introducció per l’estudi de l’osteologia
Hem de ser capaços d’adquirir una sistemàtica per l’estudi de l’osteologia perquè, quan
tinguem un os davant, puguem descriure’l i estudiar-lo correctament. Passos a seguir:
1. Orientació de l’os:
En quina part del cos es troba?
És parell o imparell?
És dret o esquerra? (per contestar aquesta pregunta s’ha de conèixer molt
bé l’os)
2. Tipus d’os:
Llarg, pla, curt, irregular, altres
3. Orientació a l’espai (eixos):
Anterior-posterior
Superior-inferior
Dreta-esquerra
4. Parts de l’os:
Os llarg:
o Epífisis:
Proximal
Distal
o Diàfisis
Altres tipus d’os:
o Vertebres:
Cos vertebral
Arc vertebral
5. Definir les seves cares i marges
6. Superfícies articulars:
A quins ossis s’articula?
Forma superfícies articulars?
Quines són les superfícies articulars?
7. Descobrir els relleus ossis:
Articulars
No articulars:
o Apòfisis, tuberositats, tubercles, espines, crestes
5
SEMINARI 2: EMBRIOLOGIA (I): Embriologia
general
Arcs faringis, solcs faringis i bosses faríngies
Contingut dels arcs faringis:
I arc faringi (o arc mandibular):
o Artèria
o Nervi: mandibular (branca del
trigènim, V parell cranial)
o Cartílag de Meckel
II arc faringi (o arc hioïdal):
o Artèria
o Nervi: facial (VII parell cranial)
o Cartílag de Reichert
III arc faringi:
o Artèria
o Nervi: glossofaringi (IX parell cranial)
IV i VI arcs faringis:
o Artèria
o Nervi: vague (X parell cranial)
No tenim V arc faringi!
Sota cada arc faringi tenim el solc faringi (part externa) i la bossa faríngia (part interna):
Bossa faríngia del I arc: donarà el conducte faringotimpànic
Bossa faríngia del II arc: donarà l’amígdala
Formació de la part externa del coll:
El II arc faringi baixa tapant el III arc i el IV arc fins a unir-se amb el VI arc
Aquesta unió del II arc amb el VI s’anomena opercle (o “opérculo” en castellà)
Quist cervical extern i fístula cervical externa. Quist pre-auricular
Quist cervical extern:
Són uns porus que surten davant (sempre per
davant!) del múscul esternocleidomastoidal
Fístula cervical externa:
Es diagnostica quan surt líquid serós d’aquests
porus que s’han format davant del múscul
esternocleidomastoidal
No es pot diagnosticar en el moment del part,
sinó que es fa més tard
Nota: la fístula cervical interna és molt rara.
Quist pre-auricular:
El trobem situat just davant de l’orella
6
SEMINARIO 3: EMBRIOLOGÍA (II): Embriología
del aparato locomotor: malformaciones
Malformaciones en la columna vertebral
La columna vertebral se forma a partir de los esclerotomos que se separan y se unen de
forma diferente a la que estaban en un inicio. Las malformaciones vertebrales están
determinadas por dos fenómenos:
Defectos en la segmentación: si no se separan podemos tener:
o Bloque vertebral (son bilaterales), si pasa en ambos lados
o Barra vertebral (son unilaterales), si pasa en un solo lado
Defectos en la formación posterior: si no se unen los 4 medios esclerotomos que
forman una vértebra tendremos defectos en su formación:
o Si llagan 2 y son los del mismo lado: se forma una cuña vertebral
En todos estos casos el resultado es que la columna se tuerce. Las desviaciones en el
plano frontal se conocen como escoriosis (son diferentes de las cifosis y lordosis, que
son en el plano sagital) y normalmente van acompañadas de cifosis: cifoescoriosis
(joroba de lado). El embrión va creciendo con la escoriosis y ésta cada vez es más
grande, esto provoca malformaciones.
La espina bífida oculta es la falta de cierre del arco neural (la espina bífida abierta es
una alteración del SN). Las espinas bífidas ocultas pueden no dar ningún problema en
algunos casos. En los niños pequeños, un signo de encontrar espina bífida oculta es una
mancha en el final de la espalda. Si un niño sigue haciéndose pipí en la cama a edad
tardana, puede que sea un problema psicológico o puede que sea una espina bífida
oculta (tenemos que comprobar si hay manchas en la espalda). Todos tenemos una
espina bífida oculta fisiológica: el hiato del sacro (es totalmente normal).
También podemos encontrar malformaciones en el número de vértebras, las más
afectadas son las atípicas (C7, T12, L5, S5). Esto puede ser debido a una malformación
puntual o a un síndrome (muchas malformaciones a la vez). Lo más frecuente es que:
Tenemos 7 vértebras cervicales
Las torácicas y lumbares son más variables pero el número total no varia
(podemos tener T11+L6 o T13+L4)
Las alteraciones más frecuentes son a nivel lumbosacro ya que es una zona de
transición donde pasamos de vértebras independientes a vértebras unidas; las
alteraciones de esta región pueden provocar dolor, la conocida lumbalgia:
o Lumbarización: S1 independiente, no forma la base del sacro
o Sacralización: L5 se une al sacro en vez de ser independiente
Malformaciones en las costillas
Los procesos costales embrionarios consisten en la emigración de las células de los
esclerotomos que dan lugar a las costillas. Las costillas sólo se dan a nivel torácico.
Estas células migratorias, a otros niveles (cervical, lumbar y sacro), quedan
incorporadas a la vértebra.
7
Las malformaciones en las costillas consisten en que, en las zonas de transición
cérvicotorácica y tóracolumbar, podemos encontrar costillas cervicales o lumbares que
no tendrían porque existir. Estas costillas no comunes pueden estar en un solo lado:
A nivel lumbar no dan problema
A nivel cervical sí dan problema: la arteria subclavia y el plexo braquial pasan
por encima de la primera costilla que haya (si hay cervical subirán más) y por lo
tanto estarán más curvadas lo que puede dar problemas síndrome del estrecho
superior del tórax
Malformaciones en el esternón
Básicamente pueden ser tres:
Apófisis xifoides muy bifurcada
Pectum escavatum (pecho escavado) esternón abierto en parte
Ectopia cordis corazón queda expuesto al exterior cuando el esternón queda
totalmente abierto
Malformaciones en la tapa del cráneo (desmocráneo)
Básicamente son 2:
El 10% de la población tiene persistencia de sutura metódica (o interfrontal) que
debería haberse osificado. No da ningún problema pero como médicos tenemos
que conocerlo para no confundirla con una fractura de cráneo cuando el paciente
ha tenido un traumatismo
Cierre prematuro de las suturas: si se hace durante el periodo fetal, por el lugar
donde se cierran las suturas no crece el cráneo. El resultado es una cabeza
deformada (no es un grave problema). El grave problema es que no dejará
desarrollarse el SNC en esa zona. Las sinostosis primarias (o cierre prematuro)
de las suturas conllevan una deficiencia en el SNC y, por lo tanto, un déficit
intelectual. No es posible operarlo porque el bebé es demasiado prematuro,
todavía no hay tecnología suficiente
Malformaciones en las extremidades
Estudiaremos 6, pero pueden ser muy variadas:
Si se lesiona la cresta apical se para el crecimiento de la extremidad. Justo en el
momento en que se lesiona la cresta apical, la extremidad deja de crecer
Focomelia: puede afectar desde 1 hasta las 4 extremidades; consiste en una
alteración de la interacción cresta apical con mesodermo que hace que no se
desarrollen las células de la zona de progreso. La Talidomía era un medicamento
que se daba a la mujer como antibiótico y que afectaba esta interacción; se retiró
del mercado
Duplicaciones: son por culpa de la zona apical de progreso; si ponemos una zona
apical de progreso en la otra extremidad (donde ya está la suya propia), se
pueden obtener 6 dedos: meñique-anular-índice-índice-anular-meñique
Polidactília: salen más dedos de la cuenta (según el dedo que salga de más
nombramos la patología de una manera u otra)
8
Sindactília: cuando 2 o más dedos quedan unidos por membrana; esto se debe a
una deficiencia en la apoptosis de las células que se tienen que degradar para dar
lugar a los dedos
Polidactília preaxial y agenesia completa de tibia:
o La paciente no tiene tibia (provoca que tenga la extremidad inferior
hinchada) y tiene 7 dedos (más dedos de la cuenta en la zona preaxial)
o Al no haber nada de tibia no se puede reconstruir y se tiene que amputar
(si hubiese un poco de tibia se irían haciendo injertos y se reconstruiría)
o La polidactília sí se podría arreglar pero se tiene que hacer de manera
que no quede afectada la funcionalidad (tener en cuenta los tendones y
los nervios)
Desarrollo de las articulaciones
Las articulaciones se forman a partir de interzonas mesenquimáticas entre huesos. En
estas interzonas se acumulan muchas células que más adelante hacen apoptosis y así se
forma la articulación.
9
SEMINARI 4: OSTEOLOGIA DE L’EXTREMITAT
SUPERIOR (I): Clavícula, escàpula i húmer (epífisi
proximal)
Clavícula
Os llarg, és parell
Orientació:
o Part més rodona és l’epífisi medial (va cap a dins)
o La corbatura és a la cara anterior (va cap endavant)
o La part superior és llisa mentre que la part inferior és rugosa:
A l’extrem intern: rugositats costoclaviculars
A l’extrem extern: rugositats coracoclaviculars
Cares i detalls anatòmics:
o Superior (llisa):
A la part lateral trobem: tubercle conoide (es veu una petita part)
o Inferior (rugosa):
De lateral a medial trobem: tubercle conoide, sols per al múscul
subclavi, impressió del lligament costoclavicular
Marges: anterior i posterior
Els seus extrems són superfícies articulars:
o Extrem medial: cara articular esternal articulació esternclavicular
encaix recíproc (2 graus de llibertat)
o Extrem lateral: cara articular acromial articulació acromioclavicular
plana (poc moviment)
Curvatures:
o Terç medial: concavitat anterior (corba cap a davant)
o Terç lateral: concavitat posterior (corba cap a darrera)
Escàpula
Os pla, és parell i de forma geomètrica triangular
Orientació:
o Acròmion: lateral i superior
o Espina de l’escàpula: posterior
Cares:
o Anterior: fossa subecapular
o Posterior: l’espina de l’escàpula la divideix en:
Fossa supraespinosa
Fossa infraespinosa
Acròmion: extrem distal de l’espina de l’escàpula
Marges: lateral, medial, superior
Vèrtex (o angles): superior, lateral i inferior
Coll de l’escàpula: angle lateral
Superfícies articulars:
o Acròmion: amb l’extrem lateral de la clavícula articulació
acromioclavicular plana (poc moviment)
10
o Cavitat glenoide: amb el cap de l’húmer articulació glenohumeral (o
escapulohumeral) enartrosis (3 graus de llibertat)
Detalls anatòmics:
o Per sobre de la cavitat glenoide: acròmion, apòfisi coracoides, escotadura
escapular, tubercle supraglenoide, coll de l’escàpula (està a nivell de la
cavitat)
o Per sota de la cavitat glenoide: tubercle infraglenoide, coll de l’escàpula
(està a nivell de la cavitat)
Epífisi proximal de l’húmer
L’húmer és un os llarg
Orientació:
o Cap de l’húmer: superior i medial
o Solc intertubercular (o corredera bicipital): anterior
Superfície articular de l’epífisi proximal: cap de l’húmer (forma esfèrica);
s’articula amb la cavitat glenoide de l’escàpula articulació escapulohumeral
enartrosis (3 graus de llibertat)
Coll anatòmic de l’húmer: està situat just a sota del cap de l’húmer
Relleus ossis:
o Visibles des de la cara anterior: troquíter (o tubercle major), troquín (o
tubercle menor), solc intertubercular (o corredera bicipital) que passa
entre els dos tubercles i per ell passa el tendó de la porció llarga del
múscul bíceps braquial
o Visibles des de la cara posterior: troquíter (o tubercle major)
Coll quirúrgic de l’húmer: està situat a la metàfisi proximal (unió entre epífisi
proximal i diàfisi) i és el que es sol fracturar
11
SEMINARI 5: OSTEOLOGIA DE L’EXTREMITAT
SUPERIOR (II): húmer, cúbit (epífisi proximal) i radi
(epífisi proximal)
Húmer
L’húmer és un os llarg
Orientació:
o Fosa olecraniana: posterior
o Epicòndil medial (el més gran dels dos): inferior i medial
Cos de l’húmer:
Cares i relleus ossis:
o Posterior
o Medial: cresta del tubercle menor (a la part proximal)
o Lateral: solc pel nervi radial, tuberositat deltoidea (obliqua) on s’inserta
el deltoides, tuberositat per la inserció del tríceps, cresta del tubercle
major (a la part proximal)
Marges: anterior, medial, lateral
Epífisi distal de l’húmer:
Relleus ossis:
o Cresta supracondília lateral, epicòndil lateral (més petit que el medial),
cresta supracondília medial, epicòndil medial (més gran que el lateral),
solc pel nervi cubital (a l’epicòndil medial)
o Els dos epicòndils (lateral i medial) són palpables
Fosses:
o Cara anterior: fosa radial (lateral), fosa coronoide (medial)
o Cara posterior: fosa olecraniana
Superfícies articulars:
o Capítol humeral (cara anterior): s’articula amb el radi articulació
humeroradial condília
o Tròclea humeral (cara posterior i una mica de cara anterior): s’articula
amb el cúbit articulació humerocubital trocleartrosis
o Còndil humeral: capítol humeral + tròclea humeral
Radi
El radi és un os llarg que està situat a l’avantbraç lateral al cúbit
Orientació:
o Tuberositat del radi: superior i anterior
o Part més ample del cap del radi: medial
Epífisi proximal del radi:
Parts:
o Cap del radi (forma circumferencial) Conté:
Fosseta articular: s’articula amb el capítol humeral per formar
l’articulació humeroradial condília
12
Circumferència articular: s’articula amb el cúbit per formar
l’articulació radiocubital proximal trochus
o Coll del radi
o Tuberositat bicipital (o tuberositat del radi) que està a la part anterior i és
on s’inserta el bíceps braquial
Cúbit
El cúbit és un os llarg que està situat a l’avantbraç medial al radi
Orientació:
o Olècran: posterior i superior
o Escotadura radial: lateral
Epífisi proximal del cúbit:
Superfícies articulars:
o Escotadura troclear: s’articula amb la tròclea humeral articulació
humerocubital trocleartrosis
o Escotadura radial: és un fragment de cilindre buit que s’articula amb el
cap del radi que és un fragment de cilindre ple articulació radiocubital
proximal trochus
Relleus ossis:
o Olècran: el trobem formant la cara posterior de l’escotadura troclear; és
la part que està dins de la fosa olecraniana en posició anatòmica:
Bec de l’olècran: conté la inserció del tríceps
o Apòfisi coronoides: està dins de la fosa coronoide al fer flexió del colze
o Tuberositat del cúbit (sota l’apòfisi coronoide i protegida per una visera)
que és la inserció del múscul braquial anterior
o Cresta del supinador: surt de sota de l’escotadura radial
13
SEMINARI 6: OSTEOLOGIA DE L’EXTREMITAT
SUPERIOR (III): cúbit, radi i ossos del carp
Radi
Os llarg, parell i que segueix la direcció de l’eix vertical
Orientació:
o Apòfisi estiloides: lateral
o Tubercle dorsal: dorsal
o Epífisi més gran: inferior
Cares: anterior, lateral, posterior
Marges: anterior, interossi, posterior
Epífisi distal del radi:
Superfícies articulars:
o Escotadura cubital (o cavitat sigmoidea) (part medial): s’articula amb el
cap del cúbit articulació radiocubital distal trochus (moviment de
rotació)
o Cara articular carpiana: gràcies a un fibrocartílag triangular, s’articula
amb la cara superior de l’escafoide, el semilunar i el piramidal
articulació radiocarpiana condília
Relleus ossis:
o Apòfisi estiloides del radi: part lateral; és subcutani (palpable)
o Tubercle dorsal: cara posterior; és subcutani (palpable)
Cúbit
Os llarg, parell i que segueix la direcció de l’eix vertical
Orientació:
o Apòfisi estiloides: medial i inferior
o Tubercle de l’escafoide: anterior
o Cap del cúbit: inferior
Cares: anterior, medial, posterior
Marges: anterior, interossi, posterior
Epífisi distal del cúbit:
Superfícies articulars:
o Cap del cúbit: s’articula amb l’escotadura cubital del radi (o cavitat
sigmoidea) articulació radiocubital distal trochus (moviment de
rotació)
o No té superfície articular amb el piramidal (os del carp) degut a la
presència del disc articular (queda entre els dos ossos)
Relleus ossis:
o Apòfisi estiloides del cúbit: en la part lateral d’ella s’inserta el tendó del
múscul extensor cubital del carp
14
Ossos del carp
Al carp hi ha 8 ossos disposats en dues fileres:
Filera proximal (de lateral a medial): escafoide, semilunar, piramidal, pisiforme
Filera distal (de lateral a medial): trapezi, trapezoide, os gran, os ganxut
Orientació:
o Escafoide: medial i inferior
o Piramidal: lateral
o Tubercle de l’escafoide i ganxo de l’os ganxut: anteriors
Relleus ossis a la cara anterior del carp:
o Tubercle de l’escafoide
o Tubercle del trapezi
o Ganxo de l’os ganxut
Còndil carpià: escafoides + semilunar + piramidal s’articula amb la cara
articular carpiana del radi i amb el disc articular cubitocarpià (entre cúbit i carp)
articulació radiocarpiana condília
Els ossos del carp tenen una concavitat anterior perquè per sobre d’aquesta
concavitat està el lligament retinacle flexor pel qual passen diverses estructures
anatòmiques entre elles el nervi medià
Articulació mediocarpiana: Entre trapezi, os gran i os ganxut amb escafoides,
semilunar i piramidal doble condília. Aquesta articulació té forma de “S”
estirada
Articulacions intercarpianes: son entre ossos del carp que es toquen i són planes
Articulacions carpometacarpianes: entre els ossos de la filera distal del carp i les
bases dels metacarpians; són planes excepte:
o Articulació trapezimetacarpiana (o carpometacarpiana I): és en encaix
recíproc i ens permet fer la pinça amb el dit gros (amb els altres dits no).
Això es deu a què la cara articular distal del trapezi està orientada cap
endavant i cap enfora
15
SEMINARI 7: OSTEOLOGIA DE L’EXTREMITAT
SUPERIOR (IV): ossos metacarpians i falanges.
Anatomia radiològica de l’extremitat superior
Metacarpians
Els metacarpians són ossos llargs en què es diferencien: base, cos (línia corba a
la cara anterior del cos) i cap
A la mà tenim 5 metacarpians: metacarpià I, metacarpià II, metacarpià III,
metacarpià IV, metacarpià V (el I és el del polze i el V el del menovell)
De més llarg a més curt són: II, III, IV, V i I
Cares:
o Metacarpians II-V: posterior, anteromedial, anterolateral
o Metacarpià I: posterior, anterior
Marges:
o Metacarpians II-V: anterior, laterals
o Metacarpià I: laterals
A nivell de la diàfisi:
o Si fem un tall transversal:
Metacarpians II-V: obtenim una secció triangular
Metacarpià I: obtenim una secció rectangular
o Els metacarpians II i III tenen apòfisi estiloides
Superfícies articulars a l’epífisi proximal; articulacions carpometacarpianes:
o Metacarpià I: amb el trapezi trapecimetacarpiana I encaix recíproc
o Metacarpià II: amb el trapezi, el trapezoide i os gran
carpometacarpiana II plana
o Metacarpià III: amb l’os gran carpometacarpiana III plana
o Metacarpià IV: amb l’os gran i el ganxut carpometacarpiana IV
plana
o Metacarpià V: amb l’os ganxut carpometacarpiana V plana
A la base dels metacarpians també es donen unes articulacions
intermetacarpianes que són planes i estan fetes per la base d’un metacarpià amb
les bases dels 2 metacarpians que l’envolten; el dit petit i el 2n dit només tenen
aquesta articulació a la seva part medial; el dit gros no presenta aquesta
articulació
Superfícies articulars a l’epífisi distal; articulacions metacarpofalàngiques:
o Metacarpià I: amb falange proximal del dit I metacarpofalàngica I
condília (flexió/extensió, abducció/adducció)
o Metacarpià II: amb falange proximal del dit II metacarpofalàngica II
condília (flexió/extensió, abducció/adducció)
o Metacarpià III: amb falange proximal del dit III metacarpofalàngica
III condília (flexió/extensió, abducció/adducció)
o Metacarpià IV: amb falange proximal del dit IV metacarpofalàngica
IV condília (flexió/extensió, abducció/adducció)
o Metacarpià V: amb falange proximal del dit V metacarpofalàngica V
condília (flexió/extensió, abducció/adducció)
Als tubercles laterals del cap dels metatarsians s’inserten els lligaments
col·laterals que donen estabilitat a l’articulació
16
Falanges
Les falanges són ossos llargs; tenim 14 a la mà:
o Dit I: falange proximal, falange distal (no té falange mitja)
o Dit II, falange proximal, falange mitja, falange distal
o Dit III, falange proximal, falange mitja, falange distal
o Dit IV, falange proximal, falange mitja, falange distal
o Dit V, falange proximal, falange mitja, falange distal
Cares:
o Falanges proximals i falanges distals: anterior i posterior
o Falanges mitges: lateral, medial i posterior
Marges:
o Falanges proximals i falanges distals: lateral i medial
o Falanges mitges: lateral, medial i anterior
Superfície articular de la base de la falange proximal; articulació
metacarpofalàngica:
o Falange proximal del dit I: amb metacarpià I metacarpofalàngica I
condília (flexió/extensió, abducció/adducció)
o Falange proximal del dit II: amb metacarpià I metacarpofalàngica II
condília (flexió/extensió, abducció/adducció)
o Falange proximal del dit III: amb metacarpià I metacarpofalàngica III
condília (flexió/extensió, abducció/adducció)
o Falange proximal del dit IV: amb metacarpià I metacarpofalàngica IV
condília (flexió/extensió, abducció/adducció)
o Falange proximal del dit V: amb metacarpià I metacarpofalàngica V
condília (flexió/extensió, abducció/adducció)
Superfície articular del cap de la falange proximal amb superfície articular de la
base de la falange intermitja (en el dit gros entre falange proximal i falange
distal): articulacions interfalàngiques proximals tròclea (1 grau de llibertat)
flexió/extensió
Superfície articular del cap de la falange intermitja amb la superfície articular de
la base de la falange distal (en el dit gros no hi ha aquesta articulació)
articulacions interfalàngiques distals planes (poc moviment)
La falange dista està aplanada i presenta el tubercle unglar (o tubercle distal) que
és lliure (no s’articula amb res) i és la part més distal del dit
Anatomia radiològica de l’extremitat superior
Estudiar de les imatges de la web d’anatomia
17
SEMINARI 8: OSTEOLOGIA DE TRONC (I):
Vèrtebra tipus. Vèrtebres cervicals. Atles i axis.
Anatomia radiològica de la columna cervical
Columna vertebral
La columna vertebral està a la part central de l’esquelet i està delimitada per
l’Atles (C1) cranialment i pel còccix (vèrtebres coccígies) caudalment
Es pot dividir en 5 regions de diferent nombre de vèrtebres:
o Regió cervical: 7 vèrtebres (C1-C7)
o Regió toràcica (o dorsal): 12 vèrtebres (T1-T12)
o Regió lumbar: 5 vèrtebres (L1-L5)
o Regió sacre (os sacre): 5 vèrtebres (S1-S5)
o Regió coccígia (os còccix): 1-3 vèrtebres (Cg1-Cg3)
Curvatures de la columna vertebral (cifosi convexa // lordosi còncava)
o Lordosi cervical
o Cifosi dorsal (o toràcica)
o Lordosi lumbar
o Cifosi sacra
Vèrtebra tipus
Parts de la vèrtebra tipus (es pren la toràcica com a vèrtebra tipus):
o Cos vertebral
o Arc vertebral: pedicle + làmina
o Apòfisi espinosa
o Apòfisis transverses (esquerra i dreta)
o Apòfisis articulars (superior i inferior)
Forma geomètrica del cos vertebral: circumferència
La cara superior i la cara inferior del cos vertebral són cares articulars i estan en
contacte amb el disc intervertebral articulacions intersomàtiques (o
intervertebrals) gran mobilitat
Arc vertebral:
o Pedicles: arrel per on s’uneix l’arc vertebral amb el cos (anteriors a les
apòfisis articulars); els pedicles presenten una escotadura a la seva part
inferior i una altre a la seva part superior; la unió de dues escotadures de
vèrtebres veïnes formen els foramens intervertebrals pel pas de nervis
espinals (o raquidis)
o Làmina: plaques òssies que tanquen per la part posterior l’arc vertebral i
que contenen l’apòfisi espinosa (posterior a les apòfisis articulars)
En la unió entre pedicles i làmines es formen varies apòfisis:
o Apòfisis transverses
o Apòfisi articulars: inferior i superior
L’apòfisi articular inferior d’una vèrtebra forma l’articulació interapofisària (o
cigoapofisària) amb l’apòfisi articular superior de la vèrtebra subjacent
marquen la direcció del moviment
Foramen vertebral: espai que delimiten els arcs vertebrals i la cara posterior del
cos vertebral per on passa la medul·la espinal
18
Vèrtebres cervicals típiques (C3-C7)
Nota: les vèrtebres típiques són les centrals de la regió; mentre que les vèrtebres
atípiques són les dels extrems de la regió. Les vèrtebres atípiques de la regió cervical
són: Atles (C1), Axis (C2) i vèrtebra prominent (C7)
En el cos de les vèrtebres cervicals trobem les apòfisis unciformes (en forma de
ganxo) que són projectades cap amunt
El tubercle anterior i el tubercle posterior estan lateralment al pedicle i al cos
vertebral i representen la unió dels processos costals i transversos. En ells
trobem l’apòfisi transversa i el solc pel nervi espinal (aquests nervis raquidis es
recolzen en el solc intertubercular)
Aquests tubercles delimiten el foramen transvers pel qual discorre l’artèria
vertebral
Les apòfisis articulars de les vèrtebres cervicals són petites i estan orientades:
o Apòfisi articular superior: superoposterior
o Apòfisi articular inferior: inferoanterior
Les apòfisi espinoses de les vèrtebres cervicals solen estar bifurcades i tenir un
costat més llarg que l’altre
El foramen vertebral de les vèrtebres cervicals té forma geomètrica triangular
La C6 i C7 es consideren una mica atípiques degut a què la seva apòfisi espinosa
és molt més llarga i forta
C7 es coneix amb el nom de vèrtebra prominent perquè és la primera vèrtebra de
la que podem palpar la seva apòfisi espinosa (a vegades ho és C6)
Atles (C1)
L’Atles no té cos vertebral i, per tant, el foramen vertebral està delimitat per
l’arc posterior de l’Atles i la fosa odontoidea (anterior)
Les apòfisis articulars es troben a l’anell fibrós, són més grans i estan per
duplicat: 2 superiors i 2 anteriors. A més a més estan orientades totalment cap a
dalt (superiors) i cap a baix (inferiors), és a dir, no estan inclinades
Les apòfisis articulars superiors s’articulen amb l’occipital articulació
occipitoatlantoidea
Les apòfisis articulars inferiors s’articulen amb les superiors de l’Axis
articulació atlantoaxial lateral planes (artròdia)
Lateralment a les superfícies articulars trobem les apòfisis transverses que
correspondrien a vèrtebres toràciques
L’arc posterior i l’arc anterior s’uneixen per formar els massissos laterals (on
estan les apòfisis articulars)
Aquests arcs presenten:
o Arc anterior: tubercle anterior (part més central de la cara anterior)
o Arc posterior: tubercle posterior (part més central de la cara posterior)
La superfície articular de l’arc anterior és la fosa odontoidea i s’articula amb el
dent de l’Axis (o apòfisi odontoide) articulació atlantoodontoidea (o
atlantoaxial mitja)
L’apòfisi odontoide de l’Axis es manté unida a la fosa odontoidea gràcies al
lligament transvers que s’inserta en les masses laterals (impedeix que la dent es
mogui)
19
Axis (C2)
La dent de l’Axis (o apòfisi odontoide) és la característica que més diferencia C2
amb la resta de vèrtebres
L’apòfisi odontoide té forma de dent i s’articula amb la fosa odontoidea de
l’Atles articulació atlantoodontoidea (o atlantoaxial mitja) trochus
Diferències generals de l’Axis amb les altres vèrtebres cervicals:
o Cos vertebral: més petit que la resta
o Pedicles: més llargs que la resta
o Apòfisis articulars (superior i inferior): són molt més grans que la resta
o Processos costotransversos: molt més petits que la resta; a més a més no
tenen foramen transvers (o el tenen molt petit), a diferència de la resta
o Apòfisi espinosa: és més gran que la de les cervicals típiques (no tan
gran com la de C7) i és l’única que té una expansió cap amunt
Anatomia radiològica de la columna cervical
Estudiar de les imatges de la web d’anatomia
20
SEMINARI 9: OSTEOLOGIA DE TRONC (II):
Vèrtebres toràciques. Costelles i estern. Tòrax en
conjunt. Anatomia radiològica de la columna vertebral
toràcica i del tòrax ossi
Vèrtebres toràciques
Característiques comuns:
S’articulen amb les costelles
Entre el cos i l’arc vertebral tenen 8 cares articulars; són planes
Les apòfisis articulars de les vèrtebres toràciques estan orientades:
o Apòfisi articular superior: posteriors i una mica laterals
o Apòfisi articular inferior: anteriors i una mica medials
Les apòfisis transverses s’orienten de anteromedial a posterolateral; estan molt
desenvolupades i presenten una superfície articular (fosseta costal de l’apòfisi
transversa) per les costelles
Les apòfisis espinoses són molt grans i robustes; estan orientades en direcció
posterior (com totes) i inferior (només les toràciques)
El forat vertebrat és gairebé circular i és més reduït que el de les vèrtebres
cervicals
Característiques pròpies d’algunes vèrtebres toràciques:
T1: cap de la costella 1 s’articula directament amb la cara costal de T1 (i no en
l’espai entre les cares costals de dues vèrtebres adjacents com passa amb les
altres costelles)
T10: només s’articula amb la seva pròpia costella, és a dir, no té cara articular
inferior al cos vertebral
T11 i T12: només s’articulen amb els caps de les seves pròpies costelles; no
tenen cares costals transverses i només tenen una cara completa única a cada
costat del cos vertebral
T12: té diferències a les apòfisis articulars inferiors; són còncaves i s’orienten
lateralment per tal d’articular-se amb les superiors de L1
Costelles
Hi ha 12 parells de costelles (una per cada vèrtebra toràcica)
Es poden dividir, segons la seva relació amb l’estern, en:
o Costelles verdaderes: s’articulen directament amb l’estern 1-7
o Costelles falses: no s’articulen directament amb l’estern però si amb un
cartílag articular que va a l’estern 8-10
o Costelles flotants: no s’articulen ni amb l’estern ni amb el cartílag 11-12
La forma general de la costell és com una falç; es divideix en: cap, coll i cos
Per orientar una costella tipus passem el dit per sobre i per sota:
o Marge superior: més rodona (ho notem més arrodonit)
o Marge inferior: més picuda (ho notem més afilat)
La costella té dues cares: interna i externa; i té dos marges: superior i inferior
21
El cap de la costella s’articula amb la cara articular costal de la vèrtebra toràcica
articulació del cap de la costella encaix recíproc
El tubercle de la costella s’articula amb l’apòfisi transversa de vèrtebra toràcica
Entre el cap de la costella i el tubercle hi ha zona més estreta: coll de la costella
El solc de la costella està situat al cos de la costell i per ell hi passa l’artèria i la
vena subclàvia
A l’extrem anterior d’una costella trobem una superfície ovalada que s’articula
amb l’estern
Costelles amb característiques diferencials:
1a costella:
o És més petita i més tancada que la costella tipus
o Varia en cares i marges:
2 cares: cranial i caudal
2 marges: anterior i posterior
o El tubercle de la cara superior s’anomena tubercle de l’escalè anterior
o L’artèria subclàvia es situa al solc que hi ha darrera d’aquest tubercle,
mentre la vena subclàvia es situa al solc que hi ha davant del tubercle
2a costella:
o Varia en cares i marges:
2 cares: cranial i caudal
2 marges: anterior i posterior
o Al seu cos trobem la tuberositat del serrat anterior (s’inserta el múscul)
Estern
El trobem anterior a la columna vertebral, a la regió del tòrax ossi. És imparell
Parts, de superior a inferior: manubri, cos, apèndix xifoide
Angle esternal: el trobem entre el manubri i el cos de l’estern
Depenent de com s’hagi dut a terme la formació de l’estern, trobem línies
transverses visibles a la seva zona central
Escotadures del marge superior de l’estern (manubri):
o Escotadura jugular: no és una superfície articular
o Escotadures claviculars: s’articulen amb les clavícules
Escotadures dels marges laterals de l’estern (cos):
o S’articulen amb les costelles articulació esternocostal
La part inferior de l’estern, és a dir l’apèndix xifoide, és de constitució molt
variable (a la joventut cartílag, més tard s’ossifica) i té diferents morfologies:
o Bifurcada
o Perforada
Tòrax ossi
Elements que constitueixen el tòrax ossi:
o Vèrtebres toràciques (T1-T12)
o Costelles (1-12)
o Estern
o Clavícula
o Escàpula
22
Límits del tòrax ossi:
o Paret anterior: estern, costelles i clavícula
o Paret lateral: costelles
o Paret posterior: vèrtebres toràciques, costelles, escàpula
El tòrax ossi en general té forma de con, amb la part anterior aixafada
Ossos que delimiten les obertures del tòrax ossi:
o Obertura superior: crani
o Obertura inferior: pelvis
Angle subesternal: format pels cartílags costals i l’apèndix xifoide de l’estern
Solc pulmonar: el trobem a la cara interna del tòrax ossi
Anatomia radiològica de la columna vertebral toràcica i del tòrax ossi
Estudiar de les imatges de la web d’anatomia
Nota: segons la direcció del raig:
Anteroposterior placa darrera veiem millor estructures posteriors
Posteroanterior placa davant veiem millor estructures anteriors
23
SEMINARI 10: OSTEOLOGIA DE TRONC (III):
Vèrtebres lumbars, sacre i còccix. Os coxal. Pelvis òssia
en conjunt. Anatomia radiològica de la columna
vertebral lumbar i de la pelvis òssia
Vèrtebres lumbars
El cos vertebral de les vèrtebres lumbar és gran i amb forma cilíndrica
Les apòfisis costals adopten la forma de l’inici de la costella en la columna
vertebral lumbar
Els tubercles accessoris i els tubercles mamil·lars són representacions òssies
fruit de la inserció dels potents músculs de la regió
Les apòfisis articulars de les vèrtebres lumbars són planes i estan orientades:
o Apòfisi articular superior: medial
o Apòfisi articular inferior: lateral
Les apòfisis espinoses són molt grans i fortes; a més a més estan aplanades pels
costats
El forat vertebral té forma triangular
Característiques diferencials de L5:
o Apòfisis transverses gruixudes amb forma de con per la inserció dels
lligaments iliolumbars
o Cara articular inferior més gran
Sacre
És un os format per la fusió (sinostosi) de les 5 vèrtebres sacres; os imparell
Té forma de triangle de base superior
A l’esquelet el trobem per sota de les vèrtebres lumbars i per sobre del còccix
Cares del sacre: superior, anterior, posterior, laterals. La cara anterior és la que
forma part de la pelvis
A la cara anterior trobem:
o 4 línies transverses
o 4 parells de foramens sacres anteriors: forats simètrics pels quals passen
les branques anteriors dels nervis sacres
A la cara posterior trobem:
o Cresta sacra mitja: representa la unió de les apòfisis espinoses
o Crestes sacres intermitjes: representen la unió de les apòfisis articulars
o Crestes sacres laterals: representen la unió de les apòfisis transverses
o 4 parells de foramens sacres posteriors: forats simètrics pels quals passen
les branques posteriors dels nervis sacres; comuniquen amb el conducte
del sacre
La part inferior de la cara posterior és l’hiat del sacre
La part superior del sacre és la base; és la superfície articular (junt amb les
apòfisis articulars superiors) articulació lumbosacra
Premontori: marge anterior de la base del sacre (cos vertebral S1) que està
projectat cap endavant i cap a baix amb un angle de 45º
24
Les cares auriculars (forma d’orella) estan a les cares laterals del sacre i són
cares articulars que s’articulen amb l’os coxal articulació sacroilíaca
A les cares laterals del sacre trobem una superfície no articular: ala del sacre
Les superfícies articulars inferiors (situades al vèrtex del sacre) s’articulen amb
el còccix articulació sacrococcígia
L’angle que formen la cinquena vèrtebra lumbar amb la base del sacre és de 45º
i s’anomena angle del promontori
Diferències en el sacre en relació al sexe:
o Homes: promontori molt pronunciat, ales del sacre no tan amples, cara
anterior del sacre menys corbada
o Dones: promontori menys pronunciat, ales del sacre més amples, cara
anterior del sacre més corbada
Còccix
Os imparell; el seu significat filogènic és el de ser la involució de la cua
Està format per unes 3-4 vèrtebres (en alguns llocs trobem 1-3)
La seva cara superior s’uneix al vèrtex del sacre gràcies a una cara articular i
dues branques articulació sacrococcígia
Coxal
Format per la fusió de 3 ossos: pubis, ili i isqui
Superfícies articulars:
o Acetàbul: s’articula amb el fèmur articulació coxofemoral
o Cara auricular del coxal: s’articula amb la cara auricular del sacre
articulació sacroilíaca
o Cara simfisària del pubis: s’articula amb la cara simfisària del pubis de
l’altre costat articulació símfisi púbica
Les cares articulars que formen part de la pelvis s’orienten cap a la línia mitja,
mentre les cares articulars que s’articulen amb l’extremitat inferior són laterals
Cara lateral del coxal conté:
o Part superior: està formada per la cresta ilíaca que té unes rugositats en
relació a l’origen dels músculs glutis
o Part mitja: té una gran cavitat articular, l’acetàbul:
Té una orientació caudolateral i s’articula amb el fèmur
Parts de l’acetàbul:
Fossa acetabular
Cara semilunar
Escotadura acetabular
Marge (o limbus) acetabular
Per sobre de l’acetàbul trobem el solc supraacetabular per que
passa el tendó del múscul recte anterior (forma part del
quàdriceps)
Per sota de l’acetàbul trobem el forat obturador; és un gran forat
que té per límits:
L’acetàbul (superior), l’os pubis (medial), l’os isqui
(inferior i lateral)
25
La membrana obturatriu cobreix el forat obturador en gairebé la
seva totalitat, deixant només el conducte obturador (o cana
subpúbic) com a única via de pas
Cara medial del coxal conté:
o Línia arquejada (o innominada): divideix la cara medial del coxal en una
part superior i una inferior
o Fossa ilíaca: fossa que queda per sobre de la línia innominada
o La superfície auricular i la tuberositat ilíaca formen, juntament amb la
superfície auricular del sacre, l’articulació sacroilíaca
El perímetre del coxal presenta 4 marges:
o Marge superior: cresta ilíaca; compresa entre l’espina ilíaca
anterosuperior i l’espina ilíaca posterosuperior. És palpable
o Marge anterior: espina ilíaca anterosuperior, espina ilíaca anteroinferior,
eminència iliopúbica, cresta pectínia, tubercle del pubis, cresta del pubis
o Marge inferior: tuberositat isquiàtica i branca isquiopubiana (té una cara
articular, la cara simfisària)
o Marge posterior: espina ilíaca posterosuperior, espina ilíaca
posteroinferior, escotadura ciàtica major, espina ciàtica, escotadura
ciàtica menor
Pelvis òssia
Elements que composen la pelvis òssia:
o 2 ossos coxals
o Os sacre
o Os còccix
La línia terminal limita la pelvis major de la pelvis menor
Pelvis major formada per:
o Ala ilíaca superior
Pelvis menor formada per:
o La resta d’elements
Elements ossis que delimiten l’orifici de sortida inferior de la pelvis (o estret
inferior de la pelvis):
o Marge inferior del pubis
o Símfisi púbica
o Ossos coxals
Diàmetres estàndards que permeten quantificar la grandària de la pelvis:
o A l’estret superior de la pelvis:
Diàmetre conjugat anatòmic o verdader: 11 cm
Diàmetre conjugat obstètric: ???
Diàmetre conjugat diagonal: 12,5-13 cm
Diàmetre transvers: 11 cm
Diàmetre oblic: 12 cm
o A l’estret inferior de la pelvis:
Diàmetre anteroposterior: ???
Diàmetre transvers: 13 cm
o La principal utilitat en medicina d’aquests diàmetres es dóna en el
moment del part
Angle d’inclinació pèlvica (60º): angle que forma el pla transversal i el pla de
l’estret superior de la pelvis
26
Diferències en la pelvis òssia en relació al sexe:
o L’estret superior en les dones té forma circular; en canvi, en els homes,
té forma de cor. Aquesta forma circular de les dones es deu, en part, a
què el promontori no està tan diferenciat i a què les ales del sacre són
més amples en el sexe femení
o L’angle format per les dues branques de l’arc púbic és més gran en les
dones (80-85º) que en els homes (50-60º)
o Les espines isquiàtiques no acostumen a ser tan marcades en sentit
medial cap a la cavitat pèlvica en les dones; en els homes, en canvi, sí
Anatomia radiològica de la columna vertebral lumbar i de la pelvis òssia
Estudiar de les imatges de la web d’anatomia
27
SEMINARI 11: OSTEOLOGIA DEL CAP (I): Estudi
general del cap ossi: ossos del crani i ossos de la cara.
Sutures. Punts antropomètrics. Identificació i
localització dels ossos del cap
Ossos del cap
A l’esquelet del cap diferenciem:
Cara (o massís facial). Conté:
o Maxil·lar (o maxil·lar superior), malar (o zigomàtic), lacrimal, nasal,
vòmer, cornet inferior (o conxa), palatí i mandíbula (o maxil·lar inferior)
Crani. Es divideix en:
o Volta cranial (o calvària): és subcutània i conté:
Frontal, esfenoide, parietals, temporals, occipital
o Base cranial: no és subcutània i s’estudia de dues maneres:
Exocranial (vista des de sota): esfenoide, etmoide, temporals,
occipital
Endocranial (vista des de dins, retirant la calota): frontal,
esfenoide, etmoide, temporals, parietals, occipital
Classificació dels ossos del crani pel seu nombre:
Ossos senars (a la línia mitja): frontal, etmoide, esfenoide, occipital
Ossos parells (simètrics un a cada banda): temporals, parietals
Hi ha ossos que tenen dues porcions: una vertical (a la volta) i una horitzontal (a la
base), aquests ossos són:
Frontal
Occipital
Temporals
Ossos wormians:
Ossos supranumeraris situats en les sutures (sobretot a la sutura lambdoïdea)
Donen protecció al cervell
Són inconstants (no tots els individus tenen el mateix nombre)
Sutures cranials
Els ossos del crani i de la cara s’articulen entre ells formant articulacions anomenades:
Sutures del crani: es fa entre dos ossos que formen la bòveda craniana
articulacions amb molt poc moviment (però existeix)
Sincondrosis del crani: fixen ossos de la base cranial per cartílag articulacions
totalment immòbils
Articulació amb més moviment del cap: articulació temporomandibular condília (té 3
graus de llibertat)
28
Les sutures cranianes reben el nom dels dos ossos que la formen: esfenooccipital,
frontomalar, màxil·lomalar, parietotemporal, frontoparietal, parietooccipital,
frontoesfenoidal, frontonasal, internasal...
A la volta cranial hi ha sutures amb nom propi:
Sutura metòpica (o interfrontal): al centre del frontal; s’ossifica a l’any de vida
Sutura coronal: entre frontal i parietals
Sutura sagital: entre els 2 parietals
Sutura lambdoïdea: entre parietals i occipital
Totes les sutures de la volta cranial són dentades excepte la sutura escamosa (entre
temporal i parietal que no és dentada).
Els punts de trobada entre les sutures amb nom propi triguen més a ossificar-se i
s’anomenen fontanel·les:
Fontanel·les parelles:
o Fontanel·les Ptèrion (o anterolaterals, o esfenoïdals): entre frontal,
parietal i esfenoide
o Fontanel·les Astèrion (o posterolaterals, o mastoïdals): entre parietal,
temporal i occipital
Fontanel·les imparelles:
o Fontanel·la Bregmàtica (o major, o anterior): entre les dos parts del
frontal i els dos parietals
o Fontanel·la Lambdoïdea (o menor, o posterior): entre els parietals i
l’occipital
Fosses i cavitats
Les fosses o les cavitats són espais formats per diferents ossos (fan les parets). Trobem:
Fossa temporal: frontal, parietals, esfenoide, temporals, malars
Fossa infratemporal (o fossa zigomàtica): esfenoide, maxil·lar, temporal
Fossa pterigopalatina: maxil·lar, esfenoide, palatí
Cavitats nasals: maxil·lar, palatí, frontal, etmoide, esfenoide, vòmer, lacrimal
Cavitats orbitàries: maxil·lar, malar, palatí, frontal, esfenoide, lacrimal, etmoide
Sinus paranasals
Els sinus són cavitats aèries a l’interior d’algun os del cap que comuniquen amb les
fosses nasals. Trobem:
Si maxil·lar (imparell)
Sinus etmoïdals (parells) a les masses laterals de l’etmoide
Si frontal (imparell) dóna la sinusitis (al refredar-se)
Si esfenoïdal (imparell)
29
Configuració interna del crani (visió endocranial)
La visió endocranial es divideix en:
Volta cranial:
o Detalls ossis: solc del sinus venós sagital superior, cresta frontal, solcs de
l’artèria meníngia mitja, orificis parietals
Base cranial:
o Fossa cranial anterior, fossa cranial mitja, fossa cranial posterior
Configuració externa del cap (visió exocranial)
Norma vol dir visió. Les normes són tal com veiem els ossos del cap segons els eixos
espacials:
Norma Vertical: vist des de dalt (superior)
Norma Basal: vist des de sota (inferior)
Norma Frontal: vist des de davant (anterior)
Norma Occipital: vist des de darrera (posterior)
Norma Lateral: vist des d’un costat (lateral)
Punts antropomètrics
Els punts antropomètrics són punts de referència per portar a terme mesures del crani.
Es classifiquen en:
Senars (o mitjos):
o Ínion
o Lambda: on està la fontanel·la lambdoïdea
o Bregma: on està la fontanel·la bregmàtica
o Glabel·la: entre els arcs supraciliars al frontal
o Nàsion: on s’uneixen la sutura internasal amb la frontonasal
o Mentonià: al centre de la base de la mandíbula
Parells (o laterals):
o Ptèrion: on està la fontanel·la esfenoïdal
o Astèrion: on està la fontanel·la mastoïdal
o Gònion: a l’angle de la mandíbula (part inferoposterior de la base)
Esfenoide
L’esfenoide i l’etmoide són molt difícils de veure perquè estan a la línia mitja i amagats
per ossos del massís facial.
L’esfenoide té forma de papallona, amb un cos, unes potes i dues ales (una gran i una
petita) a cadascun dels costats:
Cos: morfologia cúbica, situat a la línia mitja de la base cranial. La part superior
la veurem en visió endocranial i la part inferior en visió exocranial, però
amagada dins les cavitats nasals (formant part del sostre)
Apòfisi pterigoide (potes): surten del cos en direcció inferior. Les trobem a la
base del crani, en visió exocranial, a banda i banda de les coanes (orificis
posteriors de les cavitats nassals)
30
Ales majors: surten a banda i banda del cos. Tenen una cara superior (o cara
cerebral) que veiem a la base interna del crani i una cara inferior (o cara
infratemporal) que veiem a la base externa del crani. Són prou grans com per
arribar a la part lateral del crani, formant la paret lateral de l’òrbita, per tant, en
visió exocranial també les veiem des de l’interior de l’òrbita (cara orbitària) i des
de l’exterior de l’orbita i per darrera d’ella (cara temporal)
Ales menors: surten a banda i banda del cos, per davant de les ales majors. Les
veiem a la base interna del crani i a la base externa del crani, a través de la
cavitat orbitària (és l’os que està al voltant de l’orifici òptic)
Etmoide
L’esfenoide i l’etmoide són molt difícils de veure perquè estan a la línia mitja i amagats
per ossos del massís facial.
L’etmoide té una forma similar a unes balances antigues, amb una làmina vertical i una
làmina horitzontal, de l’extrem de la qual penjarien els plats de les balances (en aquest
cas tenen forma de caixa rectangular):
Làmina cribrosa (o làmina horitzontal): està situada en el mateix pla que la part
horitzontal del frontal, a la línia mitja, ocupant una escotadura. La veurem des de
la base interna del crani i, en visió exocranial, forma el sostre de les cavitats
nasals (no la veurem perquè tenim els ossos nasals a davant). Es diu làmina
cribrosa perquè té nombrosos orificis
Làmina vertical: es divideix en dues parts per la làmina cribrosa (horitzontal):
o Endocranial: trobem l’apòfisi cresta gal·li a la base interna del crani
o Exocranial: làmina que separa les dues fosses nasals formant part de
l’envà (septe) de les cavitats nasals; l’anomenem làmina perpendicular
Masses laterals (simbolitzen els plats de les balances): forma rectangular amb
quatre parets. Cadascuna de les masses laterals (hi ha dos) està situada en l’espai
entre paret interna de l’òrbita i paret externa de la cavitat nasal:
o Paret interna de l’òrbita: trobem la làmina orbitària (o làmina papiràcia)
que és la paret externa d’aquesta massa lateral
o Paret externa de la cavitat nasal: trobem la cara interna de les masses
laterals que presenten els cornets nasals superior i mig
o A l’interior de les masses laterals hi ha els sinus etmoïdals
31
SEMINARI 12: OSTEOLOGIA DEL CAP (II): Estudi
de les normes vertical, lateral i occipital. Fossa
temporal
Norma vertical
Norma que veiem si mirem la cara superior del crani
Ossos que componen la norma vertical:
o Ossos de la cara (es veuen molt poc): nassals, maxil·lars, zigomàtics
o Frontal: escama, tuberositats frontals, glabel·la, sutura coronal
o Parietals: tuberositats parietals, orificis parietals, sutura sagital
o Temporals: només es veu la part que forma l’arc zigomàtic
o Occipital: escama, sutura lambdoïdea
Norma occipital
Norma que veiem si mirem la cara posterior del crani
Ossos que componen la norma occipital:
o Maxil·lar
o Mandibular
o Esfenoide: part més inferior de l’apòfisi pterigoide
o Temporals: apòfisi mastoide, apòfisi estiloide, escama
o Parietals: orificis parietals, sutura sagital
o Occipital: escama, protuberància occipital externa, cresta occipital
externa, línia nucal inferior, línia nucal superior, sutura lambdoïdea,
ossos wormians (inconstants)
Norma lateral
Norma que veiem si mirem les cares laterals del crani
Ossos que componen la normal lateral:
o Frontal: escama, tuberositat frontal, glabel·la, porció nasal, marge
supraorbitari, arc superciliar, orifici supraorbitari, apòfisi zigomàtica,
línia temporal, sutura frontonasal, sutura frontomalar, sutura coronal,
sutura metòpica (desapareix a l’any de vida)
o Parietals: tuberositat parietal, línia temporal superior, línia temporal
inferior, orifici parietal, sutura coronal, sutura sagital, sutura lambdoïdea,
sutura parietoescamosa, sutura parietomastoïdal
o Occipital: escama, protuberància occipital externa, línia nucal superior,
línia nucal inferior, sutura lambdoïdea
o Esfenoide: cara temporal de l’ala major, cresta infratemporal, làmina
externa de l’apòfisi pterigoide, sutura esfenofrontal, sutura
esfenoparietal, sutura esfenoescamosa
o Temporals: escama, apòfisi zigomàtica (formarà l’arc zigomàtic),
tubercle articular, fossa mandibular, apòfisi estiloide, orifici del conducte
auditiu extern, porció timpànica, apòfisi mastoide, orifici mastoïdal,
cresta supramastoïdal
32
o Nasals: sutura internasal, sutura nasomaxil·lar, sutura frontonasal
o Maxil·lars: cos, cara anterior, apòfisi zigomàtica, cara infratemporal,
tuberositat maxil·lar, apòfisi alveolar, fossa canina, espina nasal anterior,
escotadura nasal, apòfisi frontal, cresta lacrimal anterior, cara orbitària,
marge infraorbitari, orifici infraorbitari, sutura frontomaxil·lar, sutura
maxil·lonasal, sutura màxil·lomalar
o Lacrimals: cresta lacrimal posterior, solc lacrimal, fossa del sac lacrimal
o Malars (o zigomàtics): apòfisi frontal, apòfisi temporal (formarà l’arc
zigomàtic), apòfisi maxil·lar, marge orbitari, marge temporal, marge
infratemporal, orifici zigomàticofacial, sutura frontomalar, sutura
tèmporomalar, sutura màxil·lomalar
o Mandíbula: cos, branques, protuberància mentoniana, tubercle mentonià,
base mandibular, porció alveolar, eminències alveolars, orifici mentonià,
línia obliqua, angle mandibular (o gònion), tuberositat masseterina,
apòfisi coronoides, cresta temporal, escotadura mandibular, apòfisi
condilar, còndil, coll, fossa pterigoide
Fossa temporal
Hi ha 2, és a dir, són parelles i a més a més simètriques
És la depressió existent a la cara lateral del crani ocupada pel múscul temporal
Ossos que la formen:
o Frontal: cara temporal
o Parietal: superfície entre la línia temporal superior i la sutura
parietoescamosa
o Esfenoide: cara temporal de l’ala major de l’esfenoide
o Temporal: cara temporal de la porció escamosa
o Malar: cara temporal
Límits:
o Superior: línia temporal del frontal + línia temporal superior del parietal
o Inferior: marge superior de l’apòfisi temporal del malar + marge superior
de l’apòfisi zigomàtica del temporal + cresta infratemporal de l’ala major
de l’esfenoide + cresta supramastoïdal del temporal
o Anterior: cresta temporal del frontal + marge temporal de l’apòfisi
frontal del malar
Comunicacions amb altres fosses:
o Fossa infratemporal: espai entre l’arc zigomàtic i la cresta infratemporal
de l’ala major de l’esfenoide
o Cavitat orbitària: orifici zigomàticotemporal
33
SEMINARI 13: OSTEOLOGIA DEL CAP (III):
Estudi de la norma frontal. Cavitats orbitàries.
Cavitats nassals
Introducció
Normes (vistes) del cap:
o Frontal (anterior)
o Occipital (posterior)
o Lateral
o Vertical (superior)
o Basal (inferior). 2 tipus:
Exocranial (visió del cap des de sota, sense tocar res)
Endocranial (traiem la calota i mirem la base del crani)
Os Etmoides. Compost per:
o 2 masses laterals
o 1 làmina cribrosa (plena de forats) (a la part inferior)
o 1 làmina perpendicular (a dalt de tot té l’apòfisi cresta Gal·li)
Sinus: cavitat real (normalment plena d’aire). Està dins d’un sol os
Fossa: cavitat virtual (no és cavitat real perquè està omplerta de parts toves).
Està formada per més d’un os
Estudi de la norma frontal
Ossos que componen la norma frontal:
o Frontal
o Parietals
o Temporals
o Lacrimals
o Nassals
o Maxil·lars
o Zigomàtics (o malars)
o Esfenoide
o Vòmer
Cavitats orbitàries
Hi ha 2, és a dir, són parelles i a més a més simètriques
Estan situades a la cara; inferiors al fontal, superiors als maxil·lars, laterals i
cranials a les fosses nassals
Té forma de piràmide de base quadrangular (4 cares). Formada per:
o Cara inferior (o terra): apòfisi zigomàtica del maxil·lar + apòfisi frontal
del zigomàtic (o malar) + apòfisis orbitària del palatí
o Cara superior (o sostre): os frontal (part anterior) + ala menor del
esfenoides (part posterior)
34
o Cara lateral: apòfisi frontal del zigomàtic (o malar) + ala major de
l’esfenoide + apòfisi zigomàtica del frontal
o Cara medial: apòfisi frontal del maxil·lar + os lacrimal (o unguis) +
làmina orbitària (cara lateral de les masses laterals) de l’etmoide + cara
lateral del cos de l’esfenoide
Cavitats nassals
Hi ha 2, és a dir, són parelles i a més a més simètriques
Estan situades a la cara, als dos costats de la línia mitja; cranials a la cavitat oral
(o boca), caudals i medials a les fosses orbitàries
Està composta de 4 cares:
o Cara inferior (o terra) (és el sostre de la cavitat oral, coneguda com
paladar ossi): apòfisi palatina del maxil·lar + làmina horitzontal del
palatí
o Cara superior (o sostre): làmina cribrosa de l’etmoide + espina nassal del
frontal + cara anterior i inferior de l’esfenoide
o Cara medial: cartílag nassal (no és un os!) + os vòmer + làmina
perpendicular de l’etmoide
o Cara lateral: cara medial del maxil·lar + apòfisi pterigoides de
l’esfenoide + làmina perpendicular del palatí + os lacrimal (o unguis) +
“concha” (o cornet nassal inferior) + masses laterals de l’etmoide
En la part posterior de cada cavitat nassal tenim la Coana, que és una cara
pneumàtica (però no un sinus!)
En la part anterior de cada cavitat nassal tenim la finestra nassal
35
SEMINARI 14: OSTEOLOGIA DEL CAP (IV):
Estudi de la norma basal. Fosses infratemporal i
pterigopalatina
Norma basal
Es el que veiem quan observem el crani per sota (norma basal exocranial)
Ossos que componen la norma basal i els seus relleus ossis:
o Mandíbula: tubercles mentonians, gònion (angle de la mandíbula), cos
mandibular, tubercles genians, línia milohioïdal (separa la superfície
interna del cos en: fossa sublingual (superior) i fossa submandibular
(inferior)), branca ascendent, forat mandibular, língula (o espina de
Spix), rugositats pterigoïdals (en elles s’inserta el múscul pterigoidal
extern)
o Maxil·lar i palatí (formen el paladar ossi): sutura palatina transversa
(entre palatí i maxil·lar), sutura palatina mitja (entre els 2 palatins),
apòfisi palatina del maxil·lar, làmina horitzontal del palatí, forats
incisius, forats palatins majors, forats palatins menors, apòfisi alveolar
del maxil·lar (conté les dents), coanes (entrada posterior a les fosses
nassals)
o Apòfisis pterigoides de l’esfenoide: làmina medial, làmina lateral, fosa
pterigoidal, ganxo pterigoidal, fosseta escafoïdal
o Esfenoide: cos, apòfisi pterigoide, ales majors, forat oval, forat espinós
(o forat rodó menor), espina de l’esfenoide, forat lacerat anterior (entre
ala major de l’esfenoide, penyal del temporal i porció basilar de
l’occipital)
o Temporal (forma de piràmide): penyal del temporal, forat carotidi, forat
jugular (o forat lacerat posterior), apòfisi estiloide, orifici
estilomastoïdal, canal tubàric, orifici tubàric, apòfisi vaginal del
temporal, orifici intern del conducte carotidi, apòfisi mastoide,
escotadura mastoïdal (o ranura digàstrica), canal de l’artèria occipital,
forat mastoïdal
o Occipital: masses laterals, foramen màgnum, conducte del nervi
hipoglòs, còndils de l’occipital, forat condili posterior, porció basilar de
l’occipital (s’articula amb el cos de l’esfenoide), tubercle faringi de
l’occipital
Per l’estudi dels forats principals d’aquesta normal veure creu de la Júlia
Fosa infratemporal (o fossa zigomàtica)
Hi ha 2, és a dir, són parelles i a més a més simètriques
La trobem sota la cresta infratemporal de l’ala major de l’esfenoide
Límits:
o Superior (sostre): superfície infratemporal de les ales majors de
l’esfenoide
o Paret anterior: superfície posterior del maxil·lar (tuberositat del
maxil·lar) i apòfisi zigomàtica del maxil·lar
36
o Paret medial: làmina lateral de l’apòfisi pterigoide
Comunicacions amb altres fosses:
o Fossa pterigopalatina: fissura pterigomaxil·lar
o Cavitat orbitària: fissura orbitària inferior (o esfenomaxil·lar)
Fossa pterigopalatina
Hi ha 2, és a dir, són parelles i a més a més simètriques
Entrada a la fossa pterigopalatina: fissura pterigomaxil·lar
Límits:
o Anterior: superfície posterior del maxil·lar (tuberositat del maxil·lar)
o Posterior: part de l’esfenoide (superfície anterosuperior de les apòfisi
pterigoides)
o Medial: làmina perpendicular del palatí (superfície lateral)
Comunicacions amb altres fosses:
o Fosses nassals: forat esfenopalatí
o Cavitat orbitària: fissura esfenomaxil·lar
o Fossa infratemporal: fissura pterigomaxil·lar
o Cavitat cranial: forat rodó (o rodó major)
37
SEMINARI 15: OSTEOLOGIA DEL CAP (V): Estudi
de la base interna del crani (fosses endocranials).
Anatomia radiològica del cap
Base interna del crani
Per veure-la hem de retirar la calota (tapa) del crani
Els ossos que es poden veure a la base interna del crani (endocrani) són: frontal,
etmoide, esfenoide, temporals, parietals i occipital
A l’endocrani trobem 3 fosses a 3 nivells:
o Fossa cranial anterior (més elevada)
o Fossa cranial mitja (intermitja)
o Fossa cranial posterior (més inferior)
Fossa cranial anterior
Ossos que la composen: frontal, etmoides, esfenoides
Límits:
o Anterior: os frontal
o Posterior: ales menors de l’esfenoide, apòfisi clinoides de l’esfenoide,
solc quiasmàtic
Continguts:
o Frontal: cresta del frontal, forat cec, porcions orbitàries, impremtes
digitals
o Etmoide: cresta gal·li, làmina cribosa (té molts forats pels que passen les
terminacions dels nervis olfactius fins als bulbs olfactius del cervell)
o Esfenoide: ales menors, apòfisis clinoides anteriors, forats òptics, solc
quiasmàtic
Fossa cranial mitja
Ossos que la composen: esfenoides, parietals, temporals
Límits:
o Anterior: ales menors de l’esfenoide, apòfisi clinoides de l’esfenoide,
solc quiasmàtic
o Posterior: làmina quadrilàtera (o cadira turca) de l’esfenoide, apòfisis
clinoides posteriors de l’esfenoide, aresta surcopetrosa i cara
superoanterior petrosa del temporal
Continguts. De davant a darrera:
o A les ales major de l’esfenoide: orifici rodó major (o orifici rodó) que el
comunica amb la fossa pterigopalatina, orifici oval, orifici espinós (o
orifici rodó menor), língula esfenoïdal
o Entre les ales majors de l’esfenoide i el penyasc del temporal: orifici
lacerat anterior
o En relació a la cadira turca (o làmina quadrilàtera) de l’esfenoide: fossa
hipofisària, conducte carotidi
38
Fossa cranial posterior
Ossos que la composen: esfenoide, parietals, porció petrosa del temporal,
occipital
Límits:
o Anterior: part posterior de la làmina quadrilàtera (o cadira turca) de
l’esfenoide, apòfisis clinoides posteriors de l’esfenoide, aresta
surcopetrosa i cara superoanterior petrosa del temporal
o Posterior: escama del temporal (fins al solc transvers) i os occipital
Continguts:
o Al centre: orifici magne, clivus de l’occipital
o Entre occipital i porció petrosa del temporal: solc del seno petrós
inferior, sincondrosis preoccipital, orifici jugular (o orifici lacerat
posterior), orifici auditiu intern, solc del seno sigmoïdal
o Occipital: solc del seno transvers, protuberància occipital interna, cresta
occipital interna, conducte del nervi hipoglòs, fosseta subarquata,
fossetes del cerebel
Estudi radiològic del cap
Estudiar de les imatges de la web d’anatomia
39
SEMINARI 16: OSTEOLOGIA DE L’EXTREMITAT
INFERIOR (I): fèmur, ròtula, i tíbia (epífisi proximal)
Fèmur
Generalitats:
Os llarg col·locat a la zona de la cuixa de forma obliqua (no està vertical)
Parts: epífisi proximal, cos, epífisi distal
Epífisi proximal del fèmur:
Relleus ossis: cap, coll, trocànter major, trocànter menor, línia intertrocantèria,
cresta intertrocantèria, fosseta del cap del fèmur, tuberositat glútia (o 3r
trocànter)
Superfície articular: cap del fèmur (excepte la fosseta del fèmur)
Fosseta del cap del fèmur: zona sense cartílag hialí del cap del fèmur
Cap del fèmur s’articula amb el coxal articulació coxofemoral enartrosi (3
graus de llibertat)
Angle que forma el coll amb la diàfisi del fèmur: angle d’inclinació (o angle
cérvico-diafisiari) que en condicions normal és de 125º
Unió del coll amb el cos trobem:
o Trocànter major: lateral (es veu des de la cara posterior i l’anterior)
o Trocànter menor: medial (es veu des de la cara posterior i molt poc de
l’anterior)
Línia intertrocantèria i cresta intertrocantèria: uneix els dos trocànters
Fossa trocantèria: situada a la cara medial i superior del trocànter major
Cos del fèmur:
Eix principal: eix oblic, no és vertical sinó que va de laterosuperior a
medioinferior
Cares: anterior, lateral i medial
Marges: posterior, lateral i medial
Marge posterior: s’anomena línia aspra i té dos llavis (llavi lateral i llavi medial)
Divisions de la línia aspra:
o Part superior: té 3 divisions (una d’elles és la tuberositat glútia)
o Part inferior: té 2 divisions (línia supracondília lateral i línia
supracondília medial)
Epífisi distal del fèmur:
Parts: línies supracondílies (lateral i medial), cara poplítia
Relleus ossis: tubercle de l’adductor (sobre l’epicòndil medial), epicòndil
medial, epicòndil lateral
Superfícies articulares: còndil medial, còndil lateral (s’estén més que el medial
en la cara anterior) i cara rotuliana
Còndil medial i còndil lateral s’articulen amb la tíbia articulació del genoll
tròclea (2 graus de llibertat)
Cara rotuliana s’articula amb la ròtula articulació femororrotuliana tròclea
(1 grau de llibertat)
40
Epífisi proximal de la Tíbia
Es un os llarg que es troba seguint l’eix vertical i està sota el fèmur
Cares articulars que queden recobertes de cartílag per tal de ser convexes:
o Còndil medial: més llarg que el lateral; sol ser còncau
o Còndil lateral: més curt que el medial; pot ser còncau, pla o convex
Parts: còndils (medial i lateral), meseta tibial, tuberositat tibial, platells tibials,
eminència intercondília (o espina de la tíbia) cap de la tíbia, línia del múscul soli
Superfícies de la cara articular superior: platells tibials
Tubercles de l’epífisi proximal de la tíbia: posterosuperior (al centre)
Còndils tibials s’articulen amb còndils femorals formant-se l’articulació del
genoll (juntament amb els 2 meniscs) que és una tròclea (2 graus de llibertat)
Còndil lateral: trobem la superfície articular per al cap del peroné articulació
tibioperonea plana
Tuberositat tibial: està a la cara anterior de l’epífisi proximal de la tíbia
Ròtula
Os curt; és palpable i té forma de triangle invertit (vèrtex a la part inferior)
Parts:
o Base de la ròtula: part superior
o Vèrtex de la ròtula: part inferior
Cares:
o Anterior: no és superfície articular
o Posterior: superfície articular articulació femororrotuliana (s’articula
amb la cara femororrotuliana del fèmur)
Tendó del múscul recte femoral (origen més proximal dels ventres del
quàdriceps): produeix les estries longitudinals de la cara anterior de la ròtula
Per saber si la ròtula és dreta o esquerra:
o Vessant lateral: més gran (igual que els còndils del fèmur)
o Vessant medial: més petita (igual que els còndils del fèmur)
41
SEMINARI 17: OSTEOLOGIA DE L’EXTREMITAT
INFERIOR (II): Tíbia, peroné; ossos del tars
posterior: astràgal i calcani
Tíbia
Cos de la tíbia:
Direcció del seu eix principal: eix vertical
Cares: posterior, medial, lateral
Marges: anterior, medial, lateral
Epífisi distal del peroné:
Relleus ossis:
o Sindesmosis tibioperona
o Mal·lèol medial
o Solc mal·leolar: per ell passa el tendó del tibial posterior
Superfícies articulars:
o Cara articular inferior i cara articular lateral del mal·lèol medial
s’articulen amb l’astràgal articulació talocrural és un trochus (1 grau
de llibertat)
o Cara articular lateral sindesmosis tibioperonea
Peroné (o fíbula)
Cos del peroné:
Os llarg situat a la part posterolateral de la cama; és una mica oblic
Parts: cap, coll, cara lateral, mal·lèol lateral
Direcció del seu eix principal: vertical
Cares: posterior, lateral, medial
Marges: anterior, lateral, medial
Cresta medial del peroné: el trobem a la cara anterior
Epífisi proximal del peroné:
Parts: cap i coll del peroné
Superfície articular: part superior del cap del peroné (en direcció supero-medial)
articulació tibioperonea (s’articula amb la tíbia) artròdia (plana)
Epífisi distal del peroné:
Nom que rep aquesta part: mal·lèol lateral (o peroneal)
És molt palpable (el mal·lèol medial de la tíbia també)
S’articula amb la tíbia i l’astràgal formant la sindesmosis tibioperonea i
l’articulació talocrural respectivament
Nota: quan es trenca el coll del peroné comú s’ha de revisar perquè és molt superficial
(s’adorm la cama amb facilitat al ser pressionat)
42
Ossos del tars
Ossos del tars (7 ossos) es classifiquen:
o Tars posterior: astràgal i calcani
o Tars anterior: cuboides, navicular, cuneïforme medial, cuneïforme mig i
cuneïforme lateral
Astràgal (o talus) (medial al calcani)
Parts: cap, coll, cos
Cares:
o Cap de l’astràgal cara articular pel navicular
o Cara lateral per al mal·lèol lateral del peroné
o Tròclea de l’astràgal cara articular per a la tíbia
o Cara mal·leolar medial per al mal·lèol medial de la tíbia
o Cares articulars pel calcani (té 3): anterior, mitja, posterior
Accidents ossis: apòfisi posterior del astràgal (tubercle medial + solc per al
tendó flexor llarg del dit gros + tubercle lateral), solc astragalí (formarà el sí del
tars junt al solc del calcani)
Solc de l’astràgal: es troba a la part posterior i per ell passa el tendó del flexor
llarg del dit gros
Cares articulars del astràgal s’articulen amb: navicular, calcani, tíbia i peroné
Calcani (lateral a l’astràgal)
Cares:
o Cares articulars de l’astràgal: anterior, mitja, posterior
o Cara articular pel cuboides
Solc del calcani: es troba a la part dorso-distal de l’os, just a sota del solc de
l’astràgal (entre els dos formen el sí del tars)
Sí del tars: fossa que queda a la cara lateral del peu entre el solc del calcani i el
de l’astràgal
Cares articulars del cuboides s’articulen amb: astràgal, cuboides, navicular
Accidents ossis:
o Sustentàculum tali: a la cara medial del calcani, subjectant l’astràgal
o Tròclea peroneal: a la caral lateral
o Tubercle del calcani: a la cara plantar
Articulacions
Astràgal amb tíbia: trochus
Tíbia amb peroné:
o Proximal: plana
o Distal: sindesmosis
Articulació del turmell: enartrosis (abducció/adducció, rotació, flexió/extensió)
43
SEMINARI 18: OSTEOLOGIA DE L’EXTREMITAT
INFERIOR (III): Ossos del tars anterior: cuboides,
navicular i cunys. Metatarsians i falanges. Volta
plantar. Anatomia radiològica de l’extremitat inferior
Os Cuboides
Cares no articulars (3):
Cara dorsal
Cara plantar
Cara lateral: és molt estreta i podem trobar una superfície ovalada on s’arrepenja
l’os sesamoide del tendó del múscul peroneal llarg per canviar de direcció cap al
solc de la cara plantar
Cares articulars (5):
Cara articular per al metatarsià V (cara laterodistal) Articulació
cuboidemetatarsiana V plana
Cara articular per al metatarsià IV (cara mediodistal) Articulació
cuboidemetatarsiana IV plana
Cara articular per al cuneïforme lateral (cara medial) Articulació
cuneiformecuboidal plana
Cara articular per al calcani (o apòfisi calcània) (cara proximal) Articulació
calcaneocuboidal silla de montar !
Cara articular per al navicular (cara medial) no està sempre present
Articulació cuboidenavicular plana
Relleus ossis:
Tuberositat del cuboides (o cresta del cuboides): en la vista plantar, al centre de
l’os aproximadament
Surc per al tendó del múscul peroneal llarg: en la vista plantar, distal a la
tuberositat (gairebé tocant-la)
Apòfisi calcània: en la vista plantar, en la part més proximal; forma la superfície
articular amb el calcani
Os navicular
Cares no articulars (3):
Cara dorsal
Cara plantar
Cara medial: trobem la tuberositat de l’os navicular (únic relleu ossi)
Cares articulars (3):
Cara articular per als cuneïformes (cara distal):
o Cuneïforme medial Articulació cuneïformenavicular medial plana
o Cuneïforme intermig Articulació cuneïformenavicular intermitja
plana
o Cuneïforme lateral Articulació cuneïformenavicular lateral plana
44
Cara articular per l’astràgal (cara proximal) Articulació naviculoastragalina
enartrosis !
Cara articular pel cuboides (cara lateral) no està sempre present
Articulació cuboidenavicular plana
Relleus ossis:
Tuberositat del navicular: està a la cara medial
Ossos cuneïformes (o cunys)
Cuneïformes i les seves parts: les seccions dels cuneïformes tenen forma de piràmide
Medial (o 1a cunya): base plantar i vèrtex dorsal
Mig (o 2a cunya): base dorsal i vèrtex plantar
Lateral (o 3a cunya): base dorsal i vèrtex plantar
Cares no articulars:
Cuneïforme medial:
o Cara dorsal
o Cara plantar
o Cara medial
Cuneïforme mig:
o Cara dorsal
o Cara plantar
Cuneïforme lateral:
o Cara dorsal
o Cara plantar
Cares articulars:
Cuneïforme medial:
o Cara articular per al navicular (cara proximal) Articulació
cuneïformenavicular medial plana
o Cara articular per al metatarsià I (cara distal) Articulació
cuneïformemetatarsiana I plana
o Cara articular per al cuneïforme mig (cara lateral) Articulació
intercuneïforme medial plana
Cuneïforme mig:
o Cara articular per al navicular (cara proximal) Articulació
cuneïformenavicular mitja plana
o Cara articular per al metatarsià II (una petita per al metatarsià I i III)
(cara distal) Articulació cuneïformemetatarsiana II plana
o Cara articular per al cuneïforme medial (cara medial) Articulació
intercuneïforme medial plana
o Cara articular per al cuneïforme lateral (cara lateral) Articulació
intercuneïforme lateral plana
Cuneïforme lateral:
o Cara articular per al navicular (cara proximal) Articulació
cuneïformenavicular lateral plana
o Cara articular per al metatarsià III (cara distal) Articulació
cuneïformemetatarsiana III plana
o Cara articular per al cuneïforme mig (cara medial) Articulació
intercuneïforme lateral plana
45
o Cara articular per al cuboides (cara lateral) Articulació
cuneïformecuboidal plana
Metatarsians
Els metatarsians són 5 ossos llargs (metatarsià I, II, III, IV i V) formats per:
Base (epífisi proximal)
Cos (diàfisi)
Cap (epífisi distal)
L’ordre de grandària és: II > III > IV > V > I
Cares: dorsal, lateral, medial
Marges: plantar, lateral, medial
Articulacions base:
Tarsometatarsianes planes
o Metatarsià I amb cuny medial
o Metatarsià II amb cuny mig
o Metatarsià III amb cuny lateral
o Metatarsians IV i V amb cuboides
Intermetatarsianes planes
o És l’articulació entre les bases de metatarsians consecutius
Articulacions cap:
Superfície articular corbada
Articulacions metatarsofalàngiques (proximals) condíleas !
Relleus ossis:
Metatarsià I: tuberositat del metatarsià I; està a la cara ventral i és on s’insereix
el tendó del múscul peroneal llarg (que ve del solc del cuboides)
Metatarsià V: tuberositat del metatarsià V; està a la cara proximal i dorsal
Ossos sesamoides
Són ossos que es troben sempre a la cara plantar del metatarsià I (es troben 2
sesamoides) i es poden trobar en altres metatarsians de manera inconstant.
És freqüent tenir-ne un interfalàngic en el dit I.
Cares:
Plantar: és subcutània
Dorsal: és la cara articular amb el metatarsià
Falanges
Número de falanges en cada dit:
Dit I (2): falange proximal, falange distal
Dit II, III, IV i V (3): falange proximal, falange mitja, falange distal
La falange proximal és molt més gran que les altres dues
Cada una de les falanges és un os llarg amb les següents parts:
Base (epífisi proximal)
Cos (diàfisi)
Cap (epífisi distal): tuberositat de la falange distal (en les falanges distals)
Articulacions:
Articulacions metatarsofalàngiques (proximals) condíleas !
46
Articulacions interfalàngiques proximals (entre proximal i mitja) tròclees !
Articulacions interfalàngiques distals (entre mitja i distal) tròclees !
Articulació interfalàngica (entre proximal i distal) (en el dit I) tròclea !
Resum articulacions del peu
Articulacions especials:
Articulació de Lisfranc: formada per totes les articulacions tarsometatarsianes
plana
Articulació de Choupart: formada per l’articulació naviculoastragalina i
calcaneocuboidal plana
Cinemàtica articulacions del peu:
Gairebé totes són planes. Excepcions:
o Articulació naviculoastragalina enartrosis
o Articulació calcaneocuboidal silla de montar
o Articulacions metatarsofalàngiques (proximals) condíleas
o Articulacions interfalàngiques proximals (proximal i mitja) tròclees
o Articulacions interfalàngiques distals (mitja i distal) tròclees !
o Articulació interfalàngica (proximal i distal) (en el dit I) tròclea
Anatomia radiològica de l’extremitat inferior
Estudiar de les imatges de la web d’anatomia