CONFEDERACIÓ D’ORGANITZACIONS EMPRESARIALS DE LLEIDA

ÀMBITS N.73 2N TRIMESTRE 2011

COELL, INVERSIÓ DE FUTUR

SSEERRVVEEIISS

CCOONNSSTTRRUUCCCCIIÓÓ

FFUUSSTTAA

IINNSSTTAALL··LLAADDOORRSS

Edició: Organitzacions Empresarials de Lleida (COELL) · Rambla Ferran, 32 · 25007 · Lleida. Tel. 973 232 166 · Fax 973 224 162 · www.coell.org ·comunicacio@coell.org · President: Joan H. Simó · Director General: Estanis Felip · Direcció i Redacció : Marta Puigarnau (Àrea de Comunicació de COELL) ·Disseny, Maquetació i Portada: Estudi Gràfic Sònia de Dios · Fotografia: Arxiu de COELL i els autors · Impressió: Anfigraf · Dipòsit Legal: L -1155 -1994. ÀMBITS no comparteix necessàriament les opinions expressades en el seu contingut. En cas de reproducció d’articles, cal fer esment de la publicació de l’autor.

ÀMBITSEDITORIAL

Els gremis, inversió de futur

COELL està integrada per tot un plegat de gremis ientitats al darrere de les quals hi ha professionalssensibilitzats amb la idea que amb l'agrupament esguanya en força a l'hora de defensar uns interessos degrup o en el moment de prendre part en les decisionsper negociar uns convenis que poden beneficiar tot uncol·lectiu.

Perquè, efectivament, el pagament d'una quotamensual d'agremiat s'ha d'entendre com una inversió,no pas com una despesa. La suma de tots és bona, nonomés per gaudir de descomptes, de serveis, deformació, d'assessorament i de gestions, sinó tambéper assolir avenços que repercutiran positivament pera tots, per millorar, per rebre suport, etcètera.

Per tot plegat és ben lloable l'actitud de moltsd'aquests professionals que de forma altruista prenenpart en la tasca de tirar endavant un gremi dedicant elseu esforç i el seu temps a defensar els interessos detots plegats sense exclusió per tal que tothom en surtibeneficiat.

Per tant, caldria que totes aquelles persones que nos'impliquen en l'associacionisme i que trobeninnecessari o superflu el fet d'agremiar-sereflexionessin al voltant de la idea del què val lanegociació d'un conveni, estar al dia de la negociaciósectorial, les novetats legislatives i d’altres actuacionsque es proporcionen des de COELL i de les quals se'nbeneficien tant els que paguen quota com els que no.S'ha de tenir una visió més solidària atès que moltsd'aquells que no contribueixen igualment se'nbeneficien del resultat. S'ha d'aglutinar, sumaresforços, perquè junts, no cal dir-ho, és més fàcilsortir- se'n i arribar més lluny.

ACTUALITAT:

Entrevistes als Presidents de les Federacions de COELL 4

COELL 13

FORMACIÓ 15

FEDERACIÓ D’EMPRESES DE LA CONSTRUCCIÓ (FGC) 16

AGRISEC 21

ASSOCIACIÓ D’EMPRESES DE LA FUSTA (AEF) 23

FEDERACIÓ D’EMPRESES DE SERVEIS (FES) 25

GRUP D’EMPRESES SENSE AGRUPACIÓ SECTORIAL (GSAS) 28

INFO FISCAL 29

L’ APUNT JURÍDIC 30

TRIBUNA: L’ eficiència energètica és estalvi econòmic 32

ÍNDEX

Joan H. Simó. President de COELL

ACTUALITATÀMBITS

73

4

"El sector està tocat i ferit i per molta il·lusió que hiposem mai tornarà a ser el que va ser"

PREGUNTA. Quina és la radiografia del sector arran de la recessió econòmica?

RESPOSTA. Les dades són prou eloqüents (veure gràfica adjunta). Les inversions enedificis de nova construcció (tant residencials com no residencials) a Catalunya del2007 al 2011 han tingut una davallada de prop del 68%. En obra civil, la baixada ésdel 47%. La rehabilitació i manteniment d'edificis cau solament un 6,5 %, amb la qualcosa sabem que la rehabilitació es manté bastant estable. El mateix passa amb elconsum de ciment, amb una caiguda a Catalunya del 55 % del 2007 al 2010. Com espot veure les dades són esparverants. El sector està tocat i ferit, i per molta il·lusióque hi vulguem posar mai tornarà a ser el que va ser.

P.- Quina és la seva opinió sobre la caiguda de la licitació d'obra pública?

R.- Ens movem en un context econòmic empobrit. Les Administracions no tenen elsingressos que tenien i en canvi les despeses, lluny de disminuir-les, s'incrementen i elsnúmeros ja no els surten. Per tot això, han de triar el que deixen de fer, i fan el què ésmés fàcil: deixen d'invertir en obres. Aquest fet és dolent pel país, ja que sense inversióno hi ha recuperació possible. Per altra banda, la inversió privada està sota mínims perla dificultat d'obtenir crèdit, circumstància que se suma a l'anterior i que té perresultat la depressió del sector.

Crec que els governs tenen la responsabilitat d'administrar els diners de tothom, i aixòrequereix que les inversions s'han de fer amb criteris de rendibilitat social i econòmica,i amb la màxima eficiència pel país que és sinònim de sostenibilitat.

Els presidents de les Federacions de la Construcció, la Fusta i les Instal·lacionsde COELL analitzen la realitat dels seus sectors i ens ofereixen una visió pròpiadel moment actual i de com cal encarar el futur.

© COELL

President de la Federació de Gremis de la Construcció de Lleida

ENTREVISTA A JOAN CASTELLS i FARRÀS

ACTUALITATCOELL

P.- Davant la manca d'activitat en nova construcció el Govern aposta per reactivarla rehabilitació. Creu que aquesta proposta donarà oxigen al sector?

R.- El sector és molt gran i la rehabilitació és una petita part de la construcció, pertant l'oxigen que pot donar és una glopada d'aire per a les petites empreses, que aniràlligada a la capacitat d'accedir al crèdit dels possibles clients i de si val la penarehabilitar. Per altra banda, el Govern s'ha carregat les ajudes fiscals a la comprad'habitatge i les conseqüències negatives que es deriven pel sector són superiors al'oxigen de la rehabilitació, que per altra banda hem vist que és un mercat bastantestable.

P.- Quina és la tendència de futur del sector de la construcció? Cap a on va? S'had'anar cap a una construcció amb nous materials? Cal potenciar la sensibilitzacióen matèria d'estalvi energètic això, com l'ús eficient dels edificis?

R.- Aquesta pregunta és la del milió de dòlars, ja que el futur és difícil de predir. Ditaixò, la resposta és subjectiva i cada persona tindrà la seva visió del futur. Laconstrucció ha d'anar cap a models més austers i funcionals, és a dir, méssostenibles. En construcció ja no val tot, les obres s'hauran d'adaptar als temps i al'entorn.

Evidentment es valorarà cada cop més l'estalvi energètic, i això vol dir racionalitzarl'espai i utilitzar materials propers i suficientment adequats. No en valen, amb elsdiners públics, marbres de Brasil o de Sudàfrica, ni llosetes de granit de Galícia. Sompobres i hem de construir com el que som. Això comportarà per part de lesAdministracions una supervisió acurada dels projectes des de l'origen fins al final.

El Govern tindria que valorar la capacitat i mitjans propis de les empreses a l'hora

ACTUALITAT

6

ÀMBITS

73d'adjudicar les obres, i posar a la pràctica els límits que en quant a subcontractaciódetermina la llei. Això comportaria incitar a tenir personal preparat i invertir enmitjans, i també produiria una limitació a la capacitat infinita de contractar de lesgrans empreses. És a dir, s'aconseguiria un mercat més equilibrat.

P.- Pel que fa als treballadors del sector, es mostra favorable a promoureprocessos d'acreditació de competències dels treballadors? Quin paper hi juga laformació en un moment com l'actual marcat per la baixa ocupació dins laconstrucció?

R.- La construcció és un sector amb uns nivells molt alts d'intrusisme, i tot el que passiper processos d'acreditació del personal i de les empreses va en la bona direcció. Enaquests moments tenim un paradigma en la formació, ja que ens sobra temps perdedicar-li hores, però com que no hi ha mercat, no sabem en què formar-los.Aleshores es fan cursets de prevenció de riscos laborals, que per una banda aportenuna baixada dels índex d'incidències i que, per una altra, al ser multisectorials, qui sapsi demà ens faran falta.

P.- Quin missatge transmetria al sector per fer front a la situació?

R.- Que hem de mirar endavant. Això va per llarg, i que no serà el què va ser. Peròmirar enrere només serveix pels que contin l'història, i el futur el tenim que fabricarentre tots. Alguna sortida més o menys traumàtica trobarem (no penseu només enclau constructora).

PRODUCCIÓ INTERNA BRUTA DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA

2007 2010 2011 Previsió

MC MC MC

EDIFICIS de nova construcció (a) 16.884,6 5.772,7 5.411,1

HABITATGES de nova construcció 10.502,3 2.853,9 2.711,2

REHAB. I MANTENIM. d'EDIFICIS (b) 7.606,6 7.164,3 7.092,7

TOTAL EDIFICACIÓ (c) = (a+b) 24.491,2 12.937,0 12.503,8

TOTAL OBRA CIVIL (d) 6.260,5 4.753,7 3.327,6

TOTAL CONSTRUCCIÓ (c+d) 30.751,7 17.690,7 15.831,4

Font: (Fundación Laboral de la Construcción de Cataluña)

ACTUALITATCOELL

President de l’Associació d’Empreses de la Fusta

ENTREVISTA A JAUME OBIOLS i BONET

"Avui les petites i mitjanes empreses necessiten d’unaorganització forta i eficient"

PREGUNTA. Quina és la radiografia del sector arran de la recessió econòmica?

RESPOSTA. Actualment estem patint les conseqüències d'una situació econòmica difícil, lesdificultats que avui tenim que afrontar les empreses davant aquest escenari és complicat inecessita d'un canvi d'estructura important per poder subsistir, cal reflexionar molt i derivarnoves estratègies amb objectius molt clars que ens ajudin a sobreviure i poder essercompetitius generant nous mecanismes i recursos interns que permetin afrontar amb èxit elscanvis dins dels àmbits econòmics i empresarials, millorar la formació, més tecnologia ambinfraestructures físiques més eficients. La crisi econòmica financera ha provocat a les nostresempreses un impacte molt fort en forma d’ajustos severs, l’entorn actual és molt diferent ald’abans de la crisi, aleshores també ho han de ser les noves estratègies per abordar una novafase de creixement que cada empresari tindrà que definir dins de casa seva. Alguns indicadors

© AEF

ACTUALITAT

8

ÀMBITS

73

apunten que s'està produint un increment en l’activitat del sector de la fabricació de mobles,no obstant això, quant a les expectatives de recuperació moltes empreses del sector ensindiquen un manteniment o una baixada de vendes.

P.- El sector del moble reivindica un pla renove per incentivar el consum davant la caigudade les vendes com a conseqüència de la crisi. En dóna suport l'AEF a aquesta proposta?

R.- Sí, totalment. L’any 2010 des de Federmueble i Confemadera es va traslladar al GovernCentral les dificultats importants del sector fusta i moble davant la crisi i es va demanarl’aprovació d'un Pla Renove Hogar y Oficina perquè motivés el consum, el pla renove es vaaparcar però sí se'ns va acceptar deducció de l’IRPF per obres de millora dins de la vivenda,segons Decret Llei 5/2011: "Si las actuaciones de mejora en la vivienda consistentes en laincorporación o sustitución de mobiliario de cocina, baño, armarios empotrados y elementosdel mobiliario que queden fijados de manera permanente a la vivienda y cuyo principalcomponente es la madera originan el derecho a la deducción por obras de mejora. Si lasustitución de puertas y ventanas tanto interiores coma exteriores por otras cuya materiaprima y principal componente es la madera, en tanto en cuanto tiene por objeto una mejorade la eficiencia energética, la higiene, la salud, la seguridad, la estanqueidad, etc., habilita parala aplicación de la deducción toda vez que los elementos, fundamentalmente chapa y madera,cumplen con la norma ISO 8/2 además de sostenibilidad y medio ambiente". Aquestes duesrespostes van ser de la Dirección General de Tributos arrel d'una consulta feta per part deConfemadera.

P.- AEF va endegar el gener de 2010 el projecte Finestra Sostenible. En quin estat estroba a hores d'ara?

R.- Ja finalitzat i amb molts bons resultats pel conjunt d’empreses fabricants de finestres quevan aprofitar la implantació del marcat CE per desenvolupar el projecte de finestra sostenibleconjuntament en el CENFIM (Centre tecnològic i difusor de Catalunya de Fusta i Moble). Unimportant projecte i molt adient pels moments actuals, aporta molta informació tècnica tantper les empreses fabricants de finestres com per prescriptors i directors de projectes.

P.- Segons dades de l'Observatorio Industrial del Sector de la Madera, les exportacions defusta han augmentat al llarg de 2010 per primer cop en 3 anys. En clau de Lleida,l'exportació ha esdevingut una oportunitat real a la crisi?

R.- És clar. Hi ha països concrets que ja s'han recuperat o s'estan recuperant poc a poc, ésevident que el fet de poder vendre en ells, és una bona oportunitat per a les empresespreparades per exportar, actualment és la solució per créixer, ara bé no totes les empresespodem fer-ho, i aleshores les solucions per créixer es compliquen ja que depenem del consumdel nostre mercat domèstic i el mercat espanyol actualment no és consumidor. Cadaempresari haurà de definir a casa seva les noves estratègies i fer una aposta global per laqualitat, atenció al client i potenciar noves línees de negoci.

P.- Quina és la tendència de futur del sector de la fusta? (parlar dels materials innovadorsi sostenibles…) S'està incidint en la I+D?

R.- La fusta és un material natural, ecològic i renovable, dins del seu creixement fixa CO2

(principal gas que causa l'efecte hivernacle i el canvi climàtic), necessita un menor costenergètic dins de la seva transformació, és un excel·lent aïllant natural i la disponibilitat dematèria prima està garantida a curt, mig i llarg termini. Cert que és material a tenir molt encompte en el futur. El fet de construir una casa de 100 m2 amb estructura, finestres i terrade fusta, suposa una absorció de 20 tones de CO2, el cost energètic en la fabricació

ACTUALITATCOELL

d'aquests productes suposa un estalvi de 40 tones de CO2, és a dir, construir una casa de100 m2 amb estructura, finestres i terra de fusta, suposa un estalvi d'emissions de 60 tonesde CO2. Un metre cúbic de fusta fixa al voltant d’1 tona de CO2, i 1 tona de fusta conté 1.64tones de CO2, i que no desprendrà mai durant tot el cicle de la seva vida, tot aixòconjuntament amb la garantia de sostenibilitat (certificacions FSC i PEFC... principalment)ens aporta un producte amb uns importants avantatges que hem de saber explicar alsprescriptors, professionals i consumidors. La promoció de consum de fusta com a béecològic i renovable és una realitat de sensibilitat i sostenibilitat que davant d'altres, la fustaobté unes propietats nates que la societat, els consumidors i els prescriptors hauran detenir molt en compte d'ara endavant.

P.- Quin missatge transmetria al sector en un moment com l'actual?

R.- D'optimisme i de confiança i sobre tot no perdre la il·lusió. L'índex de confiança alconsumidor ICC elaborat per ICO ens diu que segueix baixant és a dir, els consumidors estemretardant la recuperació econòmica. Per altra banda, sembla que el consum de béns quedurin indiquen una millora de demanda durant l’any 2011. Hem de continuar lluitant i tirarendavant. Avui més que mai les petites i mitjanes empreses necessiten d'una organitzacióforta i eficient que ens representi.

EL SECTOR FUSTA-MOBLE A LLEIDA

Lleida té 406 empreses pertanyents al sector de la fusta i el moble de les quals:

- 283 empreses pertanyen a subsectors de la fusta i 123 empreses es dediquen a lafabricació de mobles. Aquestes xifres suposen el 8,2% del total d'empreses del sector aCatalunya.

Lleida compta amb 1.418 traballadors del sector dels quals:

- 817 corresponen a subsectors de la fusta i 601 corresponen al moble. Aquestes xifressuposen un 6,4% del total de treballadors del sector a Catalunya.

Fonts: CONFEMADERA. Dades de Xifra de Negoci i Ocupació de l'Enquesta Industriald'Empreses (EIE) 2009 i dades d'Empreses del Directori Central d'Empreses (DIRCE) 2010.

ACTUALITATÀMBITS

73

10

"Tota crisi o tot canvi ha de prendre’s amb una visiópositiva"

PREGUNTA. Com afecta la falta de finançament al sector? Quines sortides es tenen perlluitar contra la morositat?

RESPOSTA. Ja fa uns quatre anys que va començar aquesta crisi i la restricció del crèditha estat el principal problema per a les pimes i pels autònoms provocant el tancament demoltes d'aquestes empreses. A Lleida han tancat més de 4000 petites empreses per faltade recursos financers per mantenir la seva activitat. Segons el Consell Superior deCambres de Comerç, el 86,3 % de les pimes que van acudir a entitats financeres durantel tercer trimestre de 2010 va tenir problemes de finançament.

La reforma del sistema financer està fent-se d'una manera molt lenta i, així, el Banc CentralEuropeu, revela que les pimes espanyoles tenen una situació molt més negativa respectea l'accés dels recursos externs que la resta d'empreses europees.

A aquesta mala situació financera s'ha d'afegir la morositat, que agreuja la situació de lapetita i mitjana empresa i de l'autònom, situant-lo al límit de supervivència. Hi ha hagut unintent per millorar la situació contra la morositat amb la nova llei que compleix amb laDirectiva Europea sobre Morositat. Però malauradament, no ha funcionat atès que, enmolts casos, la mateixa Administració Pública és qui incompleix els terminis de pagament.

P.- Com veu la situació del mercat energètic en el nostre país i en particular, la reformadel sector elèctric?

R.- Estem en un moment de canvis en el sector energètic. En primer lloc, l'increment depreus de l'energia i per un altre la conscienciació, cada vegada més evident, de la limitaciódels recursos energètics (sobretot dels hidrocarburs) i el canvi climàtic provocat per lacombustió d'aquests hidrocarburs. La situació canviant en un sistema controlatmajoritàriament per empreses multinacionals com eren les subministradoresd'electricitat, és una oportunitat per altres empreses que volen entrar en el sector ja siguiperquè no estan d'acord sobre com es porten les coses o bé per donar un servei diferental que estem acostumats. En aquest sentit, AGRISEC ha entrat a formar part de lacomercialitzadora d'electricitat FENIE ENERGIA. Els gestors d'aquesta nova empresahauran superat un curs d'assessoria energètica i un dels seus objectius serà eld'assessorar als consumidors sobre com estalviar energia i reduir el rebut energètic.Aquesta és la nostra contribució, encara que sigui petita, per millorar la situació de lesempreses i també, per què no, a la salut climàtica del món.

P.- Quina opinió té sobre les ESE's (Empresa de Serveis Energètics). Creu que pot crearnous llocs de treball?. Pot ajudar a subsistir les empreses instal·ladores?

R.- Aquest és un nou invent del govern per crear treball que ja existia als Estats Units alsanys 70. Aquestes empreses proposen millores als seus clients per estalviar energiacobrant els seus serveis en funció de l'estalvi obtingut. A casa nostra, aquest invent semprehi ha sigut. Les empreses instal·ladores han sigut les instal·ladores, assessores, amigues ifinanceres dels seus clients. Ha portat molt de temps i treball la fidelització dels

President de l’Assossiació d’Instal·ladors de Serveis de la Construcció

ENTREVISTA A JOSEP M. PELEGRÍ CHAVARRÍA

JOSEP M. PELEGRÍ

ACTUALITAT

12

ÀMBITS

73

consumidors-clients, basant-se sempre en la mútua confiança. La creació de les ESE'srealment pot crear nous llocs de treball, però a costa de reduir altres ja consolidats a lesempreses instal·ladores.

P.- Creu que es pot facilitar la feina a les empreses el fet de la tramitació telemàtica, oal contrari, només fan que complicar la vida?

R.- Aquesta és una reivindicació que des d'AGRISEC veníem demanant feia molt temps.Ningú que no es dediqui a la legalització de les instal·lacions es pot imaginar el temps quecomporta realitzar qualsevol tràmit a l'administració. Temps de difícil justificació i, també,molt difícil de cobrar. Temps de redactar els impresos oficials, de trasllat a les entitatsreceptores de la documentació, d'espera a la tramitació i retorn al taller o oficines pròpies.Hem d'aprofitar-nos de les noves tecnologies i Internet ja fa molt de temps que l'utilitzem enaccions semblants a la tramitació. AGRISEC disposa ja d'una eina per realitzar la tramitaciótelemàtica dels butlletins, la qual cosa redundarà en un major benefici als nostres clients alreduir el temps passat en la tramitació. Ens n'alegrem que ja sigui un fet estar al segle XXI.

P.- Creu que els instal·ladors estan suficientment representats davant de tots els nousavenços tecnològics o medi ambientals, en la redacció de noves normatives, com perexemple, en la càrrega de vehicles elèctrics o en el reciclatge de gasos fluorats olàmpades fluorescents?

R.- Els instal·ladors som només aplicadors de les normatives que van apareixent. Difícilmentles pimes podem influir en la redacció de les noves reglamentacions que apareixen. Noobstant això, les empreses instal·ladores són les millor formades en avanços tecnològics omedi ambientals. Moltes són les vies de coneixement de les empreses instal·ladores:distribuïdors, fabricants, enginyeries, i sobre tot, AGRISEC. El fet d'estar associat a unaassociació forta permet disposar de la formació i informació que ens permet treballar ambles garanties necessàries de no equivocar-nos en la realització dels nostres treballs.

És per això que en els últims anys, AGRISEC ha entrat a formar part d'altres associacions anivell català i espanyol com AGIC, FENIE, CNI o ACAES, les quals sí tenen quelcom a dir enl'aparició de noves normatives i ens mantenen informats sobre les novetats tecnològiques.

P.- Com creu que pot afectar aquesta crisi a les empreses que subsisteixin i quins canvishan d'afrontar les empreses instal·ladores per ser més competitives i conservar el seulloc dins del mercat laboral?

R.- És clar que qualsevol crisi o canvi en el sistema existent ha de prendre's amb una visiópositiva. A la història de les crisis mundials hi ha hagut sempre un canvi en la concepció deles diferents activitats humanes i l'actual ha de comportar un canvi en la nostra manera detreballar. Potser el camí sigui una major especialització en temes concrets de lesinstal·lacions que ens assegurin una feina determinada. La llar digital, l'energia renovable, elcotxe elèctric, els autòmats, assessories energètiques, etc. i en general les novestecnologies han d'obrir nous camps de treball a les empreses instal·ladores que es vulguinrenovar i donar un servei més acurat als seus clients perquè només subsistiran lesempreses que s'adonin que aquest és un moment de canvis, i que quan abans s'apliquinmillor ens anirà.

EMPRESES INSTAL·LADORES D'AIGUA, GAS I ELECTRICITAT A CATALUNYA

2007 - 9.000 empreses amb uns 45.000 treballadors amb una facturació prop de 2.250 ml. d'E

2010 - 7.500 empreses (-16%) amb un 40% menys de treballadors(Font: AGIC)

COELL

13

COELL tanca convenis amb Valmesa i Activa Mútua 2008

COELL ha tancat convenis de col·laboració amb Valmesa i Activa Mútua 2008respectivament. En aquest sentit, els socis de COELL podran gaudir dels serveis de taxacióde béns a través de la societat de taxació VALMESA, que constitueix una de les empreses detaxacions immobiliàries i valoracions d'actius més gran de tot l'estat espanyol. D'altra banda,Activa Mútua 2008, Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals, oferiràinformació de totes les tècniques preventives, assistencials, rehabilitadores i recuperadoresper la lluita contra els riscos professionals i les seves conseqüències. Al mateix temps,proporcionarà a les empreses de COELL els mitjans formatius, informatius i de criterinecessaris per a un correcte desenvolupament de les empreses i les persones en el campde les mútues d'accidents de treball i malalties professionals.

Èxit del cicle de conferències adreçades als socis de COELL

COELL tanca el cicle de conferències del primer semestre de l'any amb un bon ritme departicipació i un alt grau de satisfacció tant per part dels professionals que les han impartitcom per part dels socis assistents a les mateixes. Al llarg d'aquest període COELL ha ofertles xerrades "Com protegir la nostra marca", impartida al febrer per l'agència de PropietatIndustrial i Intel·lectual PROPI; "Recolzament per accedir al finançament", impartida perAVALIS de Catalunya SGR, al març; "Claus de la reforma de pensions implicacions per alsempresaris", impartida el mes d'abril pel Banc Mediolanum (antic FIBANC) i la jornada"Conecta tu negocio" per la qual membres de Google van explicar als socis de COELL les clausper tal que un negoci tingui èxit a la xarxa. També a l'abril des de l'Agència Catalana deConsum es va oferir la jornada "Presentació del Nou Codi de Consum". Al maig, COELL vaacollir el seminari "Innovació en Organització i Gestió avançada de la pime" amb el suport dela DGPYME i el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.

El president de COELL, Joan Simó i el sr. Miquel Àngel Ballesté,de VALMESA. © COELL

El president de COELL, Joan Simó, i el sr. Josep M. Montañola,d'ACTIVA MÚTUA. © COELL

© COELL

COELL

FORMACIÓ

15

Més de 1.300 alumnes es formen amb COELL

COELL ha impartit 88 accions formatives dins del Pla Intersectorial de Formació alllarg del primer semestre de l'any en les quals hi han pres part 1.334 alumnes. Lamajoria dels cursos s'han desenvolupat en centres de formació adscrits aCatFormació de Lleida, Almenar, Balaguer, Cervera, la Seu d'Urgell, Mollerussa,Tàrrega i Tremp.

Les ofertes formatives s'han centrat en idiomes (anglès de diversos nivells, català dediversos nivells); comptabilitat informatitzada; informàtica (word, excel, ofimàtica);operador de carretons elevadors; primers auxilis; recursos humans i cursos del'àrea de seguretat i vigilància.

COELL

COELL imparteix 40 cursos de Formació Bonificada

COELL ha impartit quaranta cursos del febrer al maig d'enguany pel sistema deFormació Bonificada, ja hagi estat a petició de la pròpia empresa o bé amb grupsintegrats per treballadors de diferents empreses de tots els sectors de l'activitateconòmica. L'empresa recupera el cost total del curs, sempre que estigui gestionata través de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo. Entre d'altresaccions informatives destaquen les següents matèries: prevenció de riscos laborals(sector metall, fusta i construcció); comptabilitat avançada; anglès i anglès business;informàtica especialitzada en projectes; inversions en empreses de base tecnològica;empreneduria; xarxes socials; responsabilitat dels administradors en les societatsfísiques; francès; sistemes de reg al sector de la jardineria; coaching; CAP i excel.

Curs per a Directius del Sector de la Construcció celebrat a COELL els dies 3 i 4 de juny. © COELL

Curs bonificat de sistemes de reg al sector de la jardineria. © COELL

FGCÀMBITS

16

73

El Gremi de Constructors celebra la seva Festa Patronal enhonor a Sant Antoni de Pàdua

La 34ena. edició va comptar amb una visita guiada a la Seu Vella de Lleida que vaculminar amb un sopar a la Sala Canonja d'aquest l'emblemàtic monument

El Gremi de Constructors de les Terres de Lleida va celebrar divendres 10 de juny la34ena. edició de la seva Festa Patronal en honor a Sant Antoni de Pàdua. La jornadava tenir com a acte central la visita guiada a la Seu Vella de la mà del Director delConsorci del Turó de la Seu Vella, sr. Josep Tort, i va culminar amb la celebració d'unsopar a la Sala Canonja de la Seu Vella que va comptar amb la presència de més d'uncentenar de persones.

En el decurs de la vetllada es va fer un reconeixement als anteriors presidents delGremi (sr. Josep Rosell, sr. Joan Seuma; sr. Josep M. Font i sr. Miquel Puigdevall).

Enguany els actes van estar presidits pel President de Foment del Treball Nacional, sr.Joaquim Gay de Montellà. La vetllada va comptar amb la presència de la tinentd'alcalde de Lleida, sra. Marta Camps; el president de la Diputació de Lleida, sr. JaumeGilabert; el delegat de Govern a Lleida, sr. Ramon Farré; el president de COELL, sr. JoanSimó; el president del Gremi de Constructors de les Terres de Lleida, sr. Josep M.Gardeñes i el secretari general de COELL, sr. Estanis Felip, entre d'altres personalitats.

© JOSEP ANTON PÉREZ© JOSEP ANTON PÉREZ

FGC

Miquel Gruas, nou president de l'Associació d'Àrids de Lleida

L'Associació de Fabricants d'Àrids i Formigons de Lleida va celebrar l'1 d'abrill'Assemblea General Ordinària per renovar els membres de la Junta Directiva elegintMiquel Gruas, representant de l'empresa MJ Gruas, nou president de l'entitat. Gruassucceeix en el càrrec Miquel Romà (Àrids Romà), que esdevindrà vicepresident i esresponsabilitzarà de la Formació del Gremi d'Àrids. Gruas, Director de Gestió deTransport i logística de la societat MJ GRUAS SA i membre de l'Associació d'Àrids iFormigons de Lleida, afronta el seu mandat, segons va afirmar, amb el repte d'incidiren l'agilització dels tràmits burocràtics dins de l'Administració. En el decurs del'assemblea es va fer també la presentació de la Guia sectorial de suport a laBiodiversitat.

COELL

17

Lliurament d'orles del Cicle Formatiu d'Operadors deMaquinària d'Obra Pública de l'IES Mollerussa EL Teatre l'Amistat de Mollerussa va acollir el 3 juny el lliurament d'orles dels alumnesdel Cicle Formatiu d'Operadors de Maquinària d'Obra Pública que s'imparteix a l'IESMollerussa. L'acte va estar presidit per l'alcalde de la capital del Pla, Marc Solsona, peldirector del centre, Antoni Reig, i la resta del professorat, així com també pel presidentdel Gremi d'Àrids de Lleida, Miquel Gruas, i pel seu vicepresident, Miquel Romà, així comtambé pels representants d'altres empreses que tenen signats convenis ambEducació.

L'acte va estar presidit pel conseller del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, JosepMaria Pelegrí, qui va instar el sector extractiu a aprofitar les oportunitats que existeixen per seguir exercint la seva capacitatde lideratge en la implantació de noves pràctiques.

© GREMI D’ÀRIDS DE LLEIDA© GREMI D’ÀRIDS DE LLEIDA

© C

OEL

L

FGCÀMBITS

73

18

NORMATIVA

EL GOVERN APROVA EL DECRET D’INSPECCIÓ TÈCNICADELS EDIFICIS A PARTIR DELS 45 ANYS D’ANTIGUITAT

L'objectiu és conèixer l'estat del parc d'habitatges de Catalunya, mantenir-lo en bones condicions

i evitar situacions de risc. Un tècnic inspeccionarà l'estat dels elements constructius que

conformen l'edifici i les instal·lacions per tal que les comunitats puguin establir un projecte de

reparacions i, si cal, assolir les condicions d'aptitud necessàries.

El Govern ha aprovat el decret de les Inspeccions Tècniques dels Edificis, una revisióobligatòria que hauran de passar tots els edificis d'habitatges plurifamiliars que tinguinmés de 45 anys, i els que vagin assolint aquesta antiguitat. L'objectiu és instituir unsistema de control periòdic de l'estat dels edificis d'habitatges, portant a la pràcticaun procediment per verificar el deure que tenen els propietaris de conservar irehabilitar els seus immobles. Aquest salt respon a la voluntat del Govern de mantenirels habitatges en bones condicions i detectar mancances o lesions que puguinaparèixer en casos extrems.

La realització de les inspeccions permetrà:

- Evitar situacions de risc.

- Identificar i quantificar les patologies existents indicant la necessitat d'actuació.

- Proporcionar als usuaris informació que els hi permeti orientar i prioritzar les sevesinversions.

- Fomentar la cultura del manteniment per allargar la vida útil dels edificis.

- Evitar la degradació del parc d'habitatges.

- Donar informació a l'Administració sobre la situació real del parc a fi de poderorientar i valorar correctament les polítiques de rehabilitació.

Per això, un tècnic competent (arquitecte, aparellador, arquitecte tècnic o enginyerd'edificació) inspeccionarà visualment l'estat dels elements constructius queconformen l'edifici i les instal·lacions per tal que les comunitats puguin establir unprojecte de reparacions i, si cal, assolir les condicions d'aptitud necessàries. Enqualsevol cas, les obres derivades dels informes d'inspecció podran sol·licitar els ajutscorresponents a les convocatòries de rehabilitació que anualment convoca elDepartament de Medi Ambient i Habitatge.

QUALIFICACIÓ GENERAL DE L'EDIFICI SEGONS LESDEFICIÈNCIES DETECTADES

- MOLT GREU: Existència generalitzada de deficiències que per la seva importància

afecten greument l'estabilitat de l'edifici i representen un perill per a la seguretat de

les persones. Cal adoptar amb caràcter immediat les mesures de seguretat

corresponents.

- AMB DEFICIÈNCIES GREUS: Existència de deficiències que per la seva importància

cal esmenar en els terminis indicats. Si les deficiències comporten risc per a les

persones, cal adoptar mesures urgents de seguretat, prèvies a l'execució de les

obres.

FGC

19

- AMB DEFICIÈNCIES LLEUS: Existència de deficiències produïdes per manca de

conservació. Cal efectuar treballs de manteniment per evitar el deteriorament de

l'edifici o d'una part.

- SENSE DEFICIÈNCIES: No s'aprecien deficiències en la inspecció ocular.

Termini per passar les inspeccions

Estan obligats a passar la inspecció i obtenir el certificat d'aptitud els edificis

d'habitatges que tinguin més de 45 anys. El decret, per tal de facilitar la seva aplicació,

estableix uns terminis màxims per dur a terme la inspecció, amb el següent calendari:

COELL

FGCÀMBITS

73

20

El Gremi de Pintors de Lleida organitza la Diada del PintorCatalà

El gremi de Mestres Pintors de Lleida ha organitzat enguany la Diada del Pintor Català,la qual s'ha celebrat el 18 de juny a Lleida. L'acte va comptar amb l'assistència d'unsseixanta professionals del sector de tot Catalunya, acompanyats dels seus familiars.L'esdeveniment va consistir en una visita guiada a la Seu Vella de Lleida i al Castell delRei-La Suda i amb un dinar de germanor al restaurant Palermo.

Reunió de l'Associació Nacional de Pintors a Mallorca

El president del Gremi de Pintors de Lleida, Miquel Àngel Soro, acompanyat de lessenyores Lucrecia i Immaculada Rodriguez, va prendre part en la reunió de l'AssociacióNacional de Pintors que va tenir lloc a Mallorca el passat 6 de maig. El principal temade debat que es va posar damunt la taula va estar el descens de socis de l'entitat.Aquest fet ha comportat un ajust del pressupost i una reducció del personal. També esva acordar reunir-se un sol cop l'any enlloc de les dues vegades que se celebraven finsara.

AGRISEC

21

COELL

Èxit del curs d'Assessor Energètic de Fenie EnergíaAGRISEC ha iniciat amb èxit de participació el passat 12 de maig el curs d'assessor

energètic i de gestor energètic de Fenie Energía, que imparteix Oriol Pelegrí. Aquesta

acció formativa té per objectiu convertir els instal·ladors en assessors energètics. El

curs està dividit en 3 parts o blocs diferenciats per a la consecució dels objectius

marcats. Bloc 1: visió general del mercat, bloc 2: gestió energètica i bloc 3:

comercialització.

© COELL

AGRISEC celebra el Dia de la Família AGRISEC va celebrar el 14 de maig el Dia de la Família (celebració establerta el 15 de

maig per l'Assemblea General de les Nacions Unides l'any 1993). L'acte va incloure

una visita guiada al Museu de l'Aigua de Lleida en la qual els socis d'Agrisec van poder

conèixer de primera mà les obres de les primeres centrals hidroelèctriques que es

van realitzar a Catalunya, promogudes pel Dr. Pearson, nascut a Lowell,

Massachusetts, el 1861. Pearson fou director de diverses companyies de tramvies i

de fàbriques d'electricitat a tot el món. A Catalunya, va fundar la Barcelona Traction,Light and Power Company Limited (Barcelona Tracció, Llum i Força, SA), amb seu

social a Toronto (Canadà), coneguda popularment com "La Canadenca". La jornada

va finalitzar amb un dinar de família.

© AGRISEC© AGRISEC

AGRISECÀMBITS

22

73

Jornada tècnica de Protecció contra el Llamp i lesSobretensions

El passat 1 de juny AGRISEC, en col·laboració amb l'empresa APLICACIONS

TECNOLÒGIQUES, va organitzar una jornada tècnica de protecció contra el llamp i les

sobretensions per explicar en detall quins són els elements d'un sistema de protecció

contra el llamp segons la norma UNE 21186, fent també referència al Codi Tècnic de

l'Edificació i al Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

Presentació del projecte de col·laboració amb Gas Naturalper dinamitzar el sector de les instal·lacions de gas

AGIC (Associació de Gremis d'Instal·ladors de Catalunya), a la qual AGRISEC hi estàassociat, ha signat un conveni de col·laboració amb GAS NATURAL DISTRIBUCIÓ, ambl'objectiu de dinamitzar el mercat del gas i ajudar a les empreses instal·ladores apromocionar aquesta activitat com a línia de negoci. En aquesta línia, GND ha dissenyatun projecte formatiu i de divulgació per als instal·ladors en el que presenten tres einescomercials potents:

- Un portal informàtic de comunicació que facilitarà tot el procediment de petició de noussubministraments, l'assessorament tècnic de l'execució dels treballs i la tramitació del'alta. La interlocució serà personalitzada i selectiva pels instal·ladors.

- Una oferta (anomenada oferta pública) que primarà als instal·ladors que aportin altesde gas, amb l'objectiu d'ajudar-nos a dinamitzar el sector i fomentar la nostra activitat.

- Un acord amb una entitat bancària per finançar els eventuals projectes de les novesinstal·lacions (FINCONSUM).

Les sessions formatives, celebrades els dies 3 i 14 de juny, es van plantejar en formatsreduïts (10-15 persones) per tal d'obtenir els millors rendiments de les accions imaximitzar la utilitat de les mateixes.

AEFCOELL

23

Reunió de Junta Directiva del Gremi de Fusters

El 2 de maig es va celebrar la reunió de la Junta Directiva del Gremi de Fusters i

Ebenistes. És la primera reunió de la nova junta sortida de l'assemblea celebrada el

7 de març en la qual es va nomenar com a president el senyor Joan Miquel de

l'empresa Portes Miquel. En el decurs de la trobada es va posar damunt la taula el

projecte de futur del gremi per enguany i entre els que destacaria la necessitat

d'oferir als associats del gremi un pla de prevenció ad hoc per a les seves empreses

per tal de que no hagin de dependre del pla de prevenció fixat a l'obra on es treballa.

Reunió de Servifim (Serveis Integrals de Fusta i Moble SL U)

El Consell d'Administració de Servifim (Serveis Integrals de Fusta i Moble SL U) es va

reunir dilluns 2 de maig per tal de tancar els pressupostos del 2010 i encarar el

futur del projecte per enguany.

La Junta directiva de l'Associació Empresarial de la Fustaencara el segon semestre de l'any

La Junta directiva de l'Associació Empresarial de la Fusta, presidida pel sr. Jaume

Obiols, es va reunir el dia 6 de juny per programar les activitats del segon semestre

de l'any, entre les quals destaquen l'assemblea general ordinària prevista pel 5 de

setembre i la festa patronal que tindrà lloc també al mes de setembre.

© AEF

© AEF

AEFÀMBITS

73

24

Tarjeta Professional de la Construcció (TPC) - Sector de laFusta

AEF comunica als seus associats que s'està treballant en la elaboració de la TargetaProfessional de la Construcció (TPC) per al Sector de la Fusta, fet que permetràacreditar la formació específica necessària en matèria de prevenció de riscos laborals(PRL) per treballar en una obra de construcció, d'acord amb el que es preveu en la Llei32/2006 reguladora de la subcontractació al Sector de la Construcció. Els nivells deformació a acreditar seran tres: a) Formació Inicial (curs de 8 hores); b) FormacióEspecífica (20 hores) i c) Formació per a Directius. A hores d'ara s'està incidint en elstreballs de desenvolupament dels itineraris i continguts formatius en matèria de PRL alvoltant dels perfils de fusteria i muntador d'estructures de fusta, que cobririen bonapart dels treballadors del sector que fan tasques i activitats en obres de construcció.AEF seguirà informant al respecte quan se'n tingui una major informació.

Es constitueix la Plataforma del Moble

El Col·lectiu Empresarial del Moble de la Sénia (CEMS) i la Federació de Comerciants delMoble de la Sénia (FECOMS) han constituït una plataforma del moble que té el suportde la Confederació Catalana de la Fusta, la Federació Catalana de Comerciants deMobles i el Centra Tecnològic de la Fusta i el Moble (CENFIM).

Un dels primers objectius de la plataforma del moble és la constitució d'una taula detreball, integrada per representants del sector i per l'administració.

La crisi del moble afecta fabricants i venedors de tot el país, per tant el sector apostaper rebaixes fiscals als empresaris que exporten i per promocions. Descarten, però unpla Renove ja que consideren que no és la millor opció per incentivar el consum.

FES

L'Associació de Fotògrafs de Lleida va celebrar la sevaAssemblea General i la festa patronal anual el 3 d'abril

L'Associació de Fotògrafs Professionals de Lleida i comarques va celebrar el 3 d'abril laseva Assemblea General Ordinària a Tàrrega, per fer balanç econòmic i de les activitatscorresponents a l'any 2010, així com també dels projectes de l'Associació pel 2011.Aquest mateix dia es va celebrar la Festa Patronal de l'Associació que va consistir en unavisita cultural per la capital de l'Urgell, un dinar de germanor, i el reconeixement ihomenatge als professionals que s'han jubilat o que fa 25 anys que estan associats. Lajornada va finalitzar amb una animada sessió de ball.

COELL

25

El Festival EMERGENT - LLEIDA se celebrarà els dies 27 i 28 d'octubre

La quarta edició del Festival Internacional de Fotografia i Arts Visuals Emergent-Lleida secelebrarà els dies 27 i 28 d’octubre. El festival organitzarà diverses accions a altresindrets de les comarques de Lleida. Enguany les fotografies seleccionades per il·lustrarels cartells i elements comunicatius del festival pertanyen al fotògraf de Torí FedericoClavarino amb el treball anomenat "Ukrania Pasport".

© JAUME SOLÉ

© CARMEN GARCÍA

Conclusions del debat sobre el futur professional del sectorde la fotografia

L'Associació de Fotògrafs Professionals de les Comarques de Lleida va debatre enprofunditat i va presentar les conclusions pertinents de com encarar el futur del sectorfotogràfic atesa l'actual conjuntura socioeconòmica actual. Així, els membres del'Associació de Fotògrafs Professionals de les Comarques de Lleida van prendre part enla 2a Jornada "Estem en un entorn canviant: com ho hem de fer? I, què hem de fer?",celebrada el dia 8 d'abril a la seu de COELL. L'esdeveniment va comptar amb la ponènciade l'assessora de màrqueting empresarial, consultora de S&D consultors (Lleida) idirectora de GIC Solucions per al retail (Barcelona), sra. Mercè Clavel.

© F. CLAVARINO

FESÀMBITS

26

73

Cursos de Conducció Eficient

L'Institut Català d'Energia (ICAEN) preveu posar en marxa cursos de Conducció Eficient

a la demarcació de Lleida adreçats a: professors-instructors de formació vial, personal

DGT, examinadors i altres cossos especials de seguretat. L'ICAEN preveu cursos de

conducció eficient amb Turismes per formar 65 professors i 66 Examinadors i cossos

especials. També preveu cursos de conducció eficient amb Vehicles Industrials per a

25 professors i 15 Examinadors i cossos especials. COELL dóna suport a aquesta

iniciativa a través dels membres de l'Associació d'Autoescoles. Aquestes accions

formatives neixen per adaptar la pràctica de la conducció als nous motors amb

elements d'injecció i automatització intel·ligents que estan preparats per ajudar a

consumir molt menys.

Assemblea extraordinària de l'Associació d'Autoescoles deLleida per posar damunt la taula l'oferta formativa

L'Associació d'Autoescoles de Lleida va celebrar el 26 de març la seva assembleaextraordinària per tal posar damunt de la taula tota l'oferta formativa existentactualment per als socis del sector. Així, entre d'altres qüestions, es va parlar de laposada en marxa dels cursos amb l'Institut Català de l'Energia (ICAEN) per formarformadors i instructors de turismes i vehicles pesants i per formar examinadors,personal DGT i cossos especials (SCT, Policia Municipal, Mossos d'Esquadra, etc.).També es va informar els socis sobre els cursos de l'Institut Balmes així com del cursde Permís per Punts que organitza l'SCT per professors de l'UAB, essent l'únic cursque es fa fóra de Barcelona, els dies 16 de setembre a 5 de novembre de 2011.

© COELL

CAT Formació celebra la seva Assemblea General Ordinària

El passat 13 d'abril CAT Formació, que presideix la sra. Maite Llorens, va celebrar la

seva Assemblea General Ordinària a la seu de COELL per posar damunt la taula els

tràmits habituals de tancament i aprovació de comptes i pressupostos i de les

activitats realitzades al llarg de l'exercici 2010.

CAT Formació va homenatjar el passat 3 de juny el funcionari del SOC, sr. Josep

Comabella, en motiu de la seva jubilació. En l'acte hi van prendre part els membres dels

centres de formació adscrits a CAT Formació, els quals van participat, posteriorment,

en el curs Prodiform V (Promoción y Difusión de la Formación para el Empleo)

organitzat per CECAP (Confederación Española de Empresas de Formación). L'objectiu

d'aquest esdeveniment rau en promoure les iniciatives de formació per a l'ocupació.

© COELL

CAT FORMACIÓ ret homenatge a Josep Comabella

© COELL

FES

Jornada "Orientació de negoci a través de les XarxesSocials" a COELL

COELL va organitzar la jornada Orientació de Negoci a través de les Xarxes Socials queva impartir el professor Xavi Larrull amb la finalitat de donar a conèixer les novetatstecnològiques que poden repercutir en el sector. El contingut es va centrar, entred'altres temes, en els elements clau en creació de pàgines web, i posicionamentnatural; elements clau en creació de perfils en xarxes socials. Elecció de grup o pàginade facebook; el seguiment estadístic de web a través Google analytics, seguiment detendències d'usuari; el seguiment estadístic de Facebook a través de dades de lapàgina; els sistemes de publicitat per captació d'usuaris enllaçant web + facebook il'explicació de tots els elements del guió amb casos pràctics visualitzats mitjançantprojecció.

COELL

27

Presentació de la Guía Técnica de Césped y su Cultivo ambel suport del Gremi de Jardiners de Lleida

COELL va acollir el 20 de maig la presentació de la GUIA TÈCNICA DE CESPED Y SUCULTIVO, escrit per l'enginyer agrònom Josep Cirera i ditada per Semillas Fitó. Estracta d'una obra molt nova que pot ser de gran utilitat. L'acte va comptar amb elsuport i l'organització del Gremi de Jardiners de Lleida.

© JAUME SOLÉ

© COELL

GSASÀMBITS

73

28

S'obre el termini per presentar les candidatures a la 6a edició delsPremis FUNDE 2011

El passat 4 de maig la periodista Rosa Maria Calaf va obrir oficialment el termini per apresentar les candidatures als Premis Funde 2011 i va formalitzar la seva participacióen la categoria al medi de comunicació, periodista o programa que hagi contribuït amostrar la realitat econòmica i social femenina. Calaf, que compta amb una extensatrajectòria com a corresponsal de TVE, va visitar les instal·lacions de COELL arran d'unatrobada mantinguda amb la president de FUNDE, Sara Sampedro, per tal d'estrènyerlligams i experiències de caire professional. Els premis FUNDE reconeixen a aquellesdones que en l'exercici de la seva activitat professional, constitueixen un model de valorsper l'associació, i que en algun aspecte de la seva carrera professional i com a resultatde la seva capacitat, del seu talent i del seu esforç, s'han convertit en referents peraquest col·lectiu. La gala de lliurament dels premis se celebrarà el 21d'octubre de 2011.D'altra banda, FUNDE va organitzar a l'abril el curs de coaching "Ens preocupem o ensocupem?: una mirada coach al lideratge actual de les empreses" amb l'objectiu detreballar els conceptes de visió, confiança, compromís, vulnerabilitat i gestió de reptes,com a eines per tirar endavant els projectes amb èxit.

© COELL

Assemblea General de l'Associació Provincial d'Empreses d'Automoció

El passat 5 de maig es va celebrar la 34a. Assemblea General de l'Associació Provinciald'Empreses d'Automoció, en la qual va haver-hi una important representaciód'empreses del sector, vingudes d'arreu de les comarques de Lleida. En el decurs del'acte es va presentar la memòria d'activitats realitzada durant l'any 2010 i elsprojectes de futur per aquest any. Entre altres temes es van posar damunt de la taulael Reial Decret 795/2010; el Reglament (UE) N 330-2010 i el Reglament (UE) N 461-2010; del Decret 30/2010; de la modificació de l'IVA, i les conseqüències que ha tingutel sector; dels temes mediambientals, gestió i recollida de residus; de la prohibició de lavenda de vehicles al carrer i de les mesures correctores per cobrament d'impagats.D'altra banda, l'Associació va celebrar la Festa d'Automoció el dia 8 de maig, i aprofitantla recent inauguració de la Suda de Lleida, es va fer una visita guiada al Castells del Reii a la Seu Vella, i amb posterioritat es va celebrar un dinar de festa a la Finca Prats.

L'Associació Professional d'Empreses d'Oficina de Farmàcia de Lleida va prendre part enel curs del programa Farmatic de gestió de farmàcia organitzat per Farmactiva elpassat 8 de juny.

© C

OEL

L

© A

PEA

INFO FISCALCOELL

29

DEDUCCIÓ PER OBRES DE MILLORA EN L'HABITATGEHABITUAL La deducció s'aplicarà a les corresponents declaracions d'IRPF que afecten alsexercicis 2010, 2011i 2012.

En termes generals, la possibilitat d'aplicació de la deducció depèn:

- Que les obres es realitzin en el període comprés entre 14.04.2010 i 31.12.2012 enl'habitatge habitual.

- Que els mitjans de pagament siguin mitjançant targeta de crèdit o dèbit, transferènciabancària, xec nominatiu o ingrès en compte, en cap cas es podrà aplicar, a lesquantitats satisfetes mitjançant entregues de diner de curs legal.

- L'import de la base imposable del contribuent, en el període impositiu en que esrealitzin les obres amb el límit de 53.007,20 euros.

- Les obres han de tenir com a objecte la millora de la eficiència energètica, la higiene,salut i protecció del medi ambient, la utilització d'energies renovables, la seguretat i laestanqueïtat dels edificis.

DEDUCCIÓ APLICABLE A L'EXERCICI 2010La base màxima anual de 4.000 euros, quan la base imposable sigui igual o inferior a33.007,20 euros anuals.

Quan la base imposable estigui compresa entre 33.007,20 i 53.007,20 euros anuals,la base màxima de deducció de 4.000euros s'anirà acotant.

A partir d'una base imposable superior a 53.007,20 euros, no és d'aplicació.

El percentatge de deducció a aplicar sobre la base és del 10%.

Les quantitats de base acumulada de deducció a aplicar per habitatge en el període04.04.2010 a 31.12.2012, no podrà excedir de 12.000 euros.

Possibilitat de deducció en els quatre exercicis següents les quantitats excedides de labase màxima anual, en cas de complir-se la resta de condicionants.

Nou Decret-Llei 52011 de mesures per la regularització i control de l'ocupaciósubmergida i foment de la rehabilitació d'habitatges.

APLICACIÓ: OBRES DE MILLORA A PARTIR DEL PERÍODE07.05.2011 FINS 31.12.2012.Regula l'ampliació d'avantatges de la deducció per millora en habitatges.

- Extensió de la deducció a les millores realitzades en habitatges diferents a l'habitatgehabitual.

- S'incrementa el límit anual de base imposable de 53.007,20 a 71.007,20 euros anuals.

- S'eleva el límit màxim de deducció anuals de 4.000euros a 6.750 euros, així com labase acumulada de deducció de 12.000 euros a 20.000 euros.

- S’incrementa el tipus de deducció del 10% al 20%.

Esther PaganoCap del Departament de Fiscal de COELL

L’APUNT JURÍDICÀMBITS

73

30

La normativa de protecció de dades afecta a tot tipus d'empreses, grans o petites, ambmolts treballadors o amb pocs i amb independència del seu volum de facturació. La lleiimposa obligacions que totes les empreses han de complir, malgrat no se sàpiga com fer-ho.

Podem mencionar tres raons per les quals l'empresa ha d'implantar la normativa deprotecció de dades:

- Perquè les sancions que imposa l'Agència Espanyola de Protecció de Dades perinfraccions de la normativa són quantioses - fins a 40.000 euros: la no inscripció defitxers de dades de caràcter personal al Registre General de Protecció de Dades,l'incompliment del deure d'informació a l'afectat sobre el tractament de les seves dadesde caràcter personal, la transmissió de dades a un encarregat de tractament sensedonar compliment a la LOPD-.

- Perquè moltes infraccions es produeixen per omissió. La majoria de les vegades sensemala fe de les empreses i en moltes ocasions per fets insignificants que haguessin estatfàcils d'evitar, com per exemple, l’enviament de comunicacions comercials senseautorització.

- Perquè els ciutadans estan cada cop més conscienciats amb els seus drets relacionatsamb la privacitat i cada cop denuncien més els incompliments per part de les empreses- són ja nombrosos els casos de denúncies dels propis treballadors, clients i consumidorsque denuncien els esmentats incompliments davant l'AEPD, quedant aquesta últimaobligada a investigar, bé sigui a través d'inspeccions presencials o a distància per mitjàde requeriments d'informació.

L'objectiu de l'adequació a la normativa no és un altre que el de garantir la seguretat iconfidencialitat de les dades tractades per l'empresa: les dels seus treballadors, les delsseus clients, etc., evitant la seva alteració, pèrdua, tractament o accés no autoritzat.Amb aquesta finalitat cal adoptar una sèrie de mesures de seguretat d'índole tècnica iorganitzativa en els centres de treball, locals, equips, sistemes, programes informàtics, ipersones que intervinguin en el tractament de les esmentades dades, que garanteixenla seguretat i confidencialitat dels fitxers titularitat de l'empresa.

Les obligacions en matèria de protecció de dades es poden resumir bàsicament enquatre:

I) Implantació de diverses mesures de seguretat tècniques i organitzatives, en elssistemes informàtics i arxius en paper, i la seva identificació en el Document deSeguretat.

II) Implantació de mesures jurídiques dirigides a demostrar que l'afectat ha prestat el seuconsentiment i/o està correctament informat sobre el destí de les seves dadespersonals (Clàusules d'informació en formularis, contractes, entorn web, etc.), del'existència d'un fitxer de dades, i dels drets que pot exercitar. Les cessions de dades a

Cal que les empreses comencin a adquirir maduresasuficient per l'aplicació i adequació al compliment de la Llei deprotecció de dades (LOPD) després de pràcticament més de10 anys de la seva vigència.

L’APUNT JURÍDICCOELL

tercers han de ser consentides per l'afectat.

III) Notificació a l'Agència Espanyola de Protecció de dades dels fitxers de dades dels quals ésresponsable l'empresa. Habitualment, en una organització empresarial, es tractaran com amínim dades personals dels treballadors (nòmines, formació, control d'accés a lesinstal·lacions, accidents de treball, etc.); dels clients (dades de contacte, DNI, data denaixement, direcció privada, etc.) i dels proveïdors (dades de contacte, DNI, data denaixement, direcció privada, etc.). Tots aquests tractaments de dades hauran de sernotificats a l’AEPD a través del corresponent fitxer: Personal, Clients, Proveïdors,Videovigilància, Riscos Laborals, etc.

IV) Firma de contractes amb tercers que en la prestació de serveis accedeixin a les dadesresponsabilitat de l'empresa. Per exemple, amb una gestoria que gestioni les nòmines o lacomptabilitat, una empresa que presti serveis informàtics serveis de seguretat o neteja, etc.

Per tant, cal adequar els sistemes de treball de l'empresa a la normativa de protecció dedades personals per evitar ser sancionats, l'Assessoria Jurídica de COELL posa al vostreabast les claus per donar compliment a la LOPD a la vostra empresa.

Per a més informació adreceu-vos a la nostra entitat ( 973 23 21 66 Ext. 5).

M. Carme Culleré Llavoré AdvocadaAssessoria Jurídica COELL

31

TRIBUNAÀMBITS

73

32

L’eficiència energètica és estalvi econòmic

Ser eficient és ser intel·ligent. L’energia forma part de la nostra vida, la gran majoriad’activitats que desenvolupem en la nostra vida quotidiana, personal i professionalment,requereixen d’energia. És per aquest motiu que, ara més que mai, l’eficiència i l’estalvienergètic són dues estratègies que ens ajudaran a alleugerir la càrrega de la situacióeconòmica actual, i COELL es suma a aquesta iniciativa amb el seu nou servei de mediambient i assessorament energètic a les empreses.

Actualment, tant a nivell de Catalunya com a nivell mundial, existeix una gran dependènciaenergètica dels combustibles fòssils, així com de l’energia nuclear. Aquestes formesd’energia tenen associada una gran problemàtica ambiental en tot el seu cicle de vida.Abans que ens arribi a nosaltres en forma d’energia útil, es requereixen processos coml’extracció de recursos naturals, la producció, el transport, el manteniment, etc., dels qualsse’n deriven impactes negatius per al medi ambient. A més a més aquests contribueixen aaugmentar problemes ambientals com la contaminació, l’augment en la generació deresidus, la pluja àcida, l’efecte hivernacle, etc.

Al llarg dels anys s’ha anat augmentant l’eficiència en transformar energies primàries enenergies finals, però també n’ha augmentat el consum. Per tant, aquesta eficiència no éssuficient per abastar el model insostenible de vida que impera actualment.

Tot i saber que els recursos s’estan esgotant, no en disminueix la seva demanda, ans alcontrari, ja que es tracta d’una demanda de tipus inelàstica, fet que, en el cas del petroli,comporta un increment periòdic en el preu del barril. Però, ens hem parat mai a pensarque al segle XXII rés funcionarà amb petroli? Som conscients que la dilapidació delsrecursos ens portarà a un retrocés econòmic i a la pèrdua de qualitat de vida?

Actualment estem sumits en una crisi econòmica, però, tal com va dir l’any 2008 elcomissari de medi ambient de la Unió Europea, el sr. Stavros Dimas, la crisi econòmicapassarà, amb més o menys dolor, en uns pocs anys; però la crisi ambiental ha vingut perquedar-se. Per aquest motiu, avui més que mai, és necessari que tots realitzem esforçosencaminats a l’estalvi energètic i de recursos naturals, pel bé del planeta, però també pelpropi bé i de les nostres empreses. Perquè això suposarà un important estalvi econòmicque, juntament amb altres iniciatives, en permetrà superar d’una forma més ràpida imenys dolorosa la conjetura econòmica actual.

Cal que la voluntat política ens guiï cap a una societat menys depenent de fontsenergètiques no renovables com són l’energia nuclear i el petroli. Aquesta aposta s’ha defer en base a criteris tècnics i ambientals a llarg termini i que permetin un model sostenibleen contra de la conducta resultadista a curt termini dels gestors del nostre territori.

És moment doncs de confiar en les empreses per fer augmentar l’eficiència i aconseguirun estalvi econòmic real. Entre tots podem aconseguir-ho.

ECOSTUDI

34

35