SESSIÓ PLE EXTRAORDINARI 28.02.12 pàg. 1 ESBORRANY ACTA · SESSIÓ PLE EXTRAORDINARI 28.02.12...

SESSIÓ PLE EXTRAORDINARI 28.02.12 pàg. 1

ESBORRANY ACTA

Srs. Assistents: Presidència: M. CONESA I PAGÈS Tts. d'Alcalde: C. PARAIRA I BESER J. PUIGNERÓ I FERRER C. BRUGAROLAS I CONDE S. PELLICER I LÓPEZ Regidors: S. CAZORLA I XALMA X. TIZÓN I NOGUERAS F. CAROL I ALFÉREZ J. BARBANY I FREIXA J. PUIGDOMÈNECH I FRANQUESA P. CASAJOANA I SINGLA E. SALAT I LLORENTE R. GRANGÉ I FLORES X. ESCURA I DALMAU Mª DOLORES DOMÉNECH VICENS A. BENEJAM PERETO F. VILLASEÑOR ROMERO P. SOLER ARTALEJO J. CALDERÓN ORTEGA R. CASAMITJANA ABELLA G. PROS TÁRREGA I. BEA SEGUÍ Secretari General: J.M. RIGAU I CAIXÈS Interventor: F. CARULLA I GRATACÒS

Al Saló de Sessions de la nova Casa de la Vila de Sant Cugat del Vallès, essent les nou hores i cinc minuts del dia vint-i-vuit de febrer de dos mil dotze, es reuneix en sessió extraordinària el Ple municipal sota la Presidència de la Il·lma. Sra. Alcaldessa i amb l'assistència dels Regidors relacionats al marge, així com del Secretari General i de l’Interventor, havent estat excusades les absències del tinent d’alcalde Sr. Josep Romero i dels regidors Sr. Jordi Carreras i Sr. Bruno de Salvador.

El desplegament de la sessió i correlativa adopció d'acords, es van produir en els següents termes:

QÜESTIONS D’ORDRE

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Iniciem aquest Ple extraordinari i abans de res voldria excusar l’assistència del regidor Sr. Bruno de Salvador que és fora del país, del regidor i portaveu del Partit Popular Sr. Jordi Carreras per malaltia, aquest any la grip és molt complicada, ja ho sabem tots plegats, i també excusem el tinent d’alcalde Sr. Josep Romero també per impossibilitat d’assistència. Per tant atès que tenim quòrum podem iniciar aquesta sessió plenària. TERRITORI I SOSTENIBILITAT 1.- PROPOSTA D’APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA PARCIAL DEL PARC D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES DE CAN SANT JOAN, ÀMBIT SUD-EST. (EXP. NÚM. 81003/11).


ESBORRANY ACTA

1r.- RESOLDRE AL·LEGACIONS formulades davant el projecte de Modificació del Pla Parcial del parc d’activitats econòmiques de Can Sant Joan, àmbit sud-est, les quals han estat objecte de la corresponent instrucció tècnica en els següents termes: 1.1. Ajuntament de Rubí. Contingut El contingut de l’al·legació formulada per l’Ajuntament de Rubí es resumeix en els següents punts: - Pel que fa a la urbanització extrasectorial prevista pel pla en el terme municipal de Rubí s’aporten un seguit d’especificacions tècniques que hauran de ser tingudes en compte en el projecte d’urbanització.

- Pel que fa a l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada es plantegen certs dubtes sobre la capacitat de la xarxa viària prevista en relació als usos proposats.

Valoració - El contingut de les al·legacions no comporta en si mateixa sinó una aportació complementària de caràcter tècnic que no afecta a la bondat del projecte aprovat per part municipal, i en conseqüència aquesta ha de ser ponderada en el si de la documentació en tràmit.

- Pel que fa a les consideracions tècniques plantejades en relació a la urbanització dins l’àmbit territorial del municipi de Rubí aquestes hauran de ser considerades en el projecte d’urbanització d’obra extrasectorial que l’Ajuntament de Rubí haurà de tramitar i aprovar definitivament si s’escau a petició de l’Administració actuant, l’Incasòl.

- Pel que fa a les consideracions en matèria de mobilitat s’hauran d’ampliar les justificacions de l’Estudi d’avaluació de la mobilitat generada, quant a l’ús dels coeficients de ponderació, els valors i les distribucions de trànsit emprades als càlculs, per tal de demostrar-los amb les dades empíriques disponibles, garantint la capacitat i suficiència de la xarxa viària proposada.

Es proposa estimar l’al·legació en els termes exposats, havent-se de tenir com a recomanacions a considerar per part del redactor del projecte d’urbanització complementari. 1.2. Caboel, SL. Contingut El contingut de l’al·legació formulada per Caboel, SL es resumeix en els següents punts: - Sol·licita millor definició de l’accés i sortida situada a l’est de la finca de forma que permeti el pas de vehicles de mercaderies i clients, pel que fa a la seva amplada, maniobra i pendent de la via.

- Sol·licita que la sortida per clients, existent a la carretera de Rubí, es completi possibilitant l’accés al centre comercial Caprabo des de la mateixa via, de la mateixa forma que es proposa per la parcel·la confrontant 40 03.


ESBORRANY ACTA

- Sol·licita que els costos d’urbanització previstos de fer a la finca on se situa el centre comercial Caprabo, necessaris per garantir la seva funcionalitat a la nova ordenació, siguin inclosos com a càrrega d’urbanització i suportats per l’administració actuant, l’Incasòl.

- Sol·licita l’adopció de les mesures en obra que garanteixin el normal desenvolupament de les activitats que es desenvolupen a la finca de constant referència.

Valoració - S’informa favorablement amb l’observança de les prescripcions derivades de

l’Autoritat de Transport Metropolità i a l’assumpció per part de l’Incasòl de totes les despeses derivades de la urbanització i obres d’adaptació interior de la parcel·la número 10, Unitat de Zona 40-01, i demés extrems interessats per la part.

1.3. Josel, SL. Contingut Justifica llur legitimació en base a l’acció pública, i planteja la improcedència de preveure la implantació de l’ús comercial fora de la trama urbana consolidada, que entén de dubtosa legalitat. Valoració Es reconeix la legitimació en la participació en aquest expedient en aplicació de l’acció pública que presideix l’actuació urbanística i, en conseqüència, no hi concorre causa obstativa al respecte. En allò relatiu a la improcedència d’implantació d’ús comercial fora de trama urbana, s’ha de considerar es tracta d’aspectes fonamentalment en matèria de comerç, i en conseqüència ha d’estar-se a la seva normativa sectorial reguladora. Això no obstant cal indicar que la regulació urbanística és sense perjudici de l’aplicació de les disposicions de caràcter sectorial que puguin concórrer. En aquest sentit és remarcable el fet que els usos admesos proposats a la finca qualificada amb la clau 40 02 inclouen altres distints del comercial. Per la resolució de la present al·legació caldrà atendre l’informe emès el 27 de febrer de 2012, per la Direcció General de Comerç del Departament d’Empresa i Comunicació de la Generalitat de Catalunya, que clarifica el contingut i abast de l’eventual centre comercial en aquella superfície derivada de la Disposició 14a. de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, i acord del Ple de la Corporació municipal adoptat en sessió de 19 de setembre de 2011, de trasllat de 10.000 m2 de sostre comercial al sector de Can Sant Joan de Sant Cugat del Vallès, conjunt normatiu d’aplicació necessària, la legalitat de la qual no ha estat contrastada suficientment per l’al·legant en l’afirmació genèrica, no provada, com de “dubtosa legalitat”. Per tot l’anterior s’informa desfavorablement l’al·legació relativa a aquella improcedència envers la implantació de l’ús comercial. 1.4. INFORMES D’ORGANISMES I D’EMPRESES PÚBLIQUES I PRIVADES AMB COMPETÈNCIES CONCURRENTS.


ESBORRANY ACTA

1.4.1. AUTORITAT DEL TRANSPORT METROPOLITÀ. Informe favorable amb condicions relatives al seu desenvolupament, mitjançant document de data 3 de febrer de 2012, que han de ser observades per l’Incasòl, i que s’incorporen com a determinacions del planejament. 1.4.2. FERROCARRILS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Informe de data 17 de febrer de 2012, amb observacions de caràcter tècnic amb remissió expressa a la legislació i reglamentació sectorial en matèria ferroviària (Llei 4/2006 de 31 de març) i de protecció acústica (Llei 16/2002, de 28 de juny i Decret 176/2009 de 10 de novembre), que han de ser tingudes en compte amb el desenvolupament del planejament. 1.4.3. ÀREA DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Informe sobre la no afecció del pla a cap carretera en la que aquest organisme resulta competent. 1.4.4. DIRECCIÓ GENERAL DE PREVENCIÓ, EXTINCIÓ D’INCENDIS I SALVAMENTS DEL DEPARTAMENT D’INTERIOR DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Informe de data 14 de febrer de 2012, amb indicació dels requeriments específics en matèria de prevenció d’incendis, que s’incorporen a la present documentació formant part integrant de la mateixa en els seus propis termes, contingut i abast. 1.4.5. DIRECCIÓ GENERAL D’ORDENACIÓ DEL TERRITORI I URBANISME DEL DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Escrit pel qual l’organisme manifesta que no emetrà informe en no donar-se cap dels supòsits previstos al Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. 1.4.6. ABERTIS AUTOPISTAS ESPAÑA, SA. Manifesta haver donat trasllat del seu informe a la Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya. 1.4.7. DIRECCIÓN GENERAL DE FERROCARRILES DE LA SECRETARIA GENERAL DE INFRAESTRUCTURAS DE LA SECRETARIA DE ESTADO DE PLANIFICACIÓN DE INFRAESTRUCTURAS DEL MINISTERIO DE FOMENTO. Informe favorable que, a més de deixar constància que el tancament de les finques que confinen amb el domini públic i les eventuals mesures de protecció acústica anirien a càrrec del propietari o l’administració actuant, incorpora les següents prescripcions que hauran d’integrar-se en el text refós: � Cal recollir a la memòria de forma explícita la referència a la Llei del Sector Ferroviari

(L. 39/2003, de 17 de novembre) i al seu reglament (R.D. 2387/2004 de 30 de desembre).

� Cal desenvolupar l’article 37 de l’apartat normatiu del pla d’acord amb la legislació

esmentada. � Cal acotar les línees d’afectació del plànol 4. � Cal especificar a l’apartat normatiu la regulació dels àmbits que resulten afectats per

la línia d’edificació i les zones de domini públic i protecció. � Caldrà atendre l’informe que es recapti d’ADIF. 1.4.8. DIRECCIÓ GENERAL DE COMERÇ DEL DEPARTAMENT D’EMPRESA I COMUNICACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Informe tramés el 27 de


ESBORRANY ACTA

febrer de 2012, que determina les prescripcions d’obligat compliment, a incorporar així mateix al text refós que en resulti, derivades dels criteris de localització que estableix el Decret Llei 1/2009, i de conformitat amb el mateix, possibilitant en conseqüència, el corresponent informe favorable amb l’assumpció per part de l’Incasòl d’aquestes prescripcions. 1.5. INFORMES DE COMPANYIES DE SERVEIS 1.5.1. ENAGAS. Informe sobre la no afecció del pla a cap element de titularitat d’aquesta companyia. 1.5.2. AIGÜES TER LLOBREGAT. Informe sobre la no afecció del pla a cap element de titularitat d’aquesta companyia. 1.5.3. COMPAÑIA LOGÍSTICA DE HIDROCARBUROS CLH, SA. Informe relatiu a l’afecció del pla a la xarxa d’oleoducte d’aquesta companyia en el punt de l’obra extrasectorial paral·lela a la línia dels FGC a l’est de l’eix AP7. 1.5.4. RED ELÉCTRICA DE ESPAÑA. Informe relatiu a l’afecció del pla a la xarxa elèctrica d’aquesta companyia, concretament les línies 220 kV Can Jardí-Codonyers i 220 kV Can Jardí-Sant Cugat. 2n.- COMPLEMENTAR la documentació a través d’un text refós que incorpori les prescripcions, les condicions i observacions referides en el punt primer anterior, que així mateix haurà d’incorporar les prescripcions d’ofici determinades par part municipal en els següents termes: o Concretar a l’apartat normatiu del pla les cotes de planta baixa en l’ordenació

volumètrica. o Concretar el repartiment del sostre destinat a ús comercial d’acord amb la legislació

sectorial. o Concretar el caràcter complementari de l’ús comercial en la clau 41. o Complementar les determinacions de la zona 41, definint dues subclaus a l’efecte

de concretar la parcel·la mínima. o Concretar els paràmetres de la parcel·la 40 02 (comercial de nova implantació) pel

que fa a la disposició de l’aparcament, a la integració paisatgística de la futura edificació, i a la possibilitat d’encabir usos terciaris, amb l’objecte de regular amb claredat la seva implantació.

o Complementar les justificacions de l’Estudi d’avaluació de la mobilitat generada,

quant a l’ús dels coeficients de ponderació, els valors i les distribucions de trànsit emprades als càlculs, per tal de demostrar-los amb les dades empíriques disponibles.

o Concretar l’execució per fases de les obres d’urbanització. o Complementar la normativa en matèria de publicitat continguda al document. o Als efectes de garantir el desenvolupament de les previsions del planejament en

curs, caldria incorporar condicionament específic relatiu a que amb anterioritat a qualsevol exercici dels drets edificatoris, i en tot cas dins el termini de tres mesos següents al de l’entrada en vigor de la modificació del planejament, s’acrediti


ESBORRANY ACTA

fefaentment davant de l’Ajuntament, la formalització complementària en ordre a totes les cessions obligatòries de terrenys a favor de l’ajuntament, destinades al domini públic municipal, així com a l’assumpció de totes les despeses derivades de l’execució d’obres d’urbanització i obres d’adaptació interiors en la parcel·la número 10, Unitat de Zona 40-01, així com a l’aprovació del corresponent projecte d’urbanització complementari, en el seu cas.

3r.- CONSTATAR que per part dels redactors del projecte de Modificació del Pla Parcial del parc d’activitats econòmiques de Can Sant Joan, àmbit sud-est, de referència, s’ha aportat en data 20 de febrer de 2012 documentació en compliment del punt 2n de l’acord de l’Ajuntament Ple de data 19 de setembre de 2011, el contingut de la qual comporta la concreció d’aquelles determinacions tècniques municipals, que han estat assolides per part de la promoció, i que no suposen modificació substantiva a la documentació inicialment aprovada, sinó complementària a aquella. 4t.- APROVAR PROVISIONALMENT amb el quòrum previst a l’art. 47.3.II), de la Llei 47/2003, de 16 de desembre, que modifica la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de Règim Local, i art. 96 en relació al 98 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, el projecte de Modificació del Pla Parcial del parc d’activitats econòmiques de Can Sant Joan, àmbit sud-est, amb les determinacions que es desprenen dels informes tècnics i jurídics i documentació referida en els punts primer i segon anteriors, tot conferint a l’Incasòl el termini d’un mes per aportar el corresponent text refós que incorpori en document únic el projecte de Modificació puntual amb la complementació referida en el punt 2n anterior, i superat aquest tràmit, i dins el termini de deu dies següents, REMETRE l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, juntament amb els plànols d’ordenació en suport informàtic i en format de tractament de textos, en compliment de l’art. 18.4) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, per tal d’interessar llur aprovació definitiva, segons allò que preveu l’art. 80 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. 5è.- NOTIFICAR el present acord als interessats als efectes procedents.

TORN DE PRESENTACIÓ

. REGIDOR DELEGAT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT, SR. PERE CASAJOANA: En el Ple ordinari de data 19 de setembre de l’any passat es va acordar l’aprovació inicial d’aquest tema, conjuntament amb la proposta d’aprovació del trasllat de 10.000 m2 de sostre comercial a la zona de Can Sant Joan, tots dos van vinculats avui a l’aprovació provisional que fem. En concret i per resumir una mica i situar el tema diré que l’àmbit sud-est del Parc d’Activitats llinda amb el municipi de Rubí per l’oest i amb l’AP-7 a l’est, i la superfície del sector té un àmbit d’unes 50 Ha. En concret s’han presentat 3 al·legacions, una d’elles és de l’Ajuntament de Rubí que contemplava dos aspectes, un d’especificacions tècniques, de projecte d’urbanització, i l’altre pel que fa a la mobilitat. La valoració que se’n fa per part dels serveis tècnics és que cal considerar certes especificacions tècniques i respecte a la mobilitat certs paràmetres de ponderació per garantir la capacitat de la xarxa proposada. La següent al·legació és de l’empresa Caboel SL que sol·licita millor definició dels accessos, possibilitat d’accés i sortida de clients per la carretera de Rubí i fa certes consideracions respecte el projecte d’urbanització, s’informen favorablement algunes d’aquestes redefinicions i pel que fa al cost de l’obra urbanitzadora no serà imputable a l’Ajuntament de Sant Cugat ja que aquesta no és administració ni promotora del Pla, ni beneficiària directa d’aquesta actuació. La tercera al·legació la presenta Josel SL que planteja improcedència de preveure la implantació de l’ús comercial fora de la trama urbana


ESBORRANY ACTA

consolidada a la parcel·la qualificada amb clau 40 02, i la valoració que se’n fa és que es tracta de consideracions fonamentals en matèria de comerç. Hi ha una sèrie d’informes d’organismes i empreses públiques, alguna de les quals presenten consideracions, les altres no informen, també de les companyies de serveis, i hi ha una sèrie d’incorporacions d’ofici dels serveis tècnics de l’Ajuntament que venen a concretar i complementar diferents aspectes del planejament. A més a més també hi ha un informe de la Direcció General de Comerç que diu que la parcel·la en qüestió de la 40 02 és d’aplicació els 10.000 m2 de sostre comercial que venien del CAR i que a la resta del sector li són d’aplicació els arts. 6 i 9 de la Llei 1/2009, concretament el que es refereixen als establiments comercials singulars, per tant un cop feta aquesta exposició podríem passar a fer la votació de l’aprovació provisional.

TORN DE VOTACIÓ

(Els acords del present punt foren aprovats per assentiment dels 21 membres electius presents). ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 2.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DEL PRESSUPOST MUNICIPAL GENERAL, BASES D’EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST PER A L’EXERCICI 2012, I LES PLANTILLES DE PERSONAL. 1r.- APROVAR el Pressupost Municipal General per a l'exercici 2012, integrat pel Pressupost de l'Ajuntament, el del Patronat Municipal d'Educació (PME), el de l'Organisme Autònom de Comunicació i Informació Ciutadana (OAMCIC), el de l'Organisme Autònom Municipal Centre Cultural (OAMCC), el de l’Institut de Gestió Estratègica, Promoció Econòmica i Societat de la Informació (IGEPESI) i les previsions de despeses i ingressos de la societat municipal PROMUSA, i que es detallen més avall per capítols, llurs Bases d'Execució i l'estat de consolidació de tots ells en el Pressupost Municipal General que ascendeix a un total d’ingressos de 135.245.594,44 € i de despeses de 134.527.046,68 €, donant una previsió de resultat pressupostari consolidat positiu de 718.502,76 €.

A) PRESSUPOST DE L'AJUNTAMENT

INGRESSOS: CAP. I IMPOSTOS DIRECTES 64.640.636,88 € CAP. II IMPOSTOS INDIRECTES 500.000,00 € CAP. III TAXES I ALTRES INGRESSOS 11.197.511,73 € CAP. IV TRANSFERÈNCIES CORRENTS 22.125.568,02 € CAP. V INGRESSOS PATRIMONIALS 1.121.562,87 € CAP. VI ALIENACIÓ D'INVERSIONS REALS 0,00 € CAP. VII TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL 1.883.436,12 € CAP. VIII VARIACIÓ ACTIUS FINANCERS 0,00 € CAP. IX VARIACIÓ DE PASSIUS FINANCERS 6.090.000,00 € TOTAL INGRESSOS ...................................................... 107.558.715,62 €

DESPESES: CAP. I REMUNERACIONS DE PERSONAL 29.608.879,16 €


ESBORRANY ACTA

CAP. II COMPRA BÉNS CORRENTS I SERVEIS 35.511.347,75 € CAP. III DESPESES FINANCERES 3.386.454,55 € CAP. IV TRANFERÈNCIES CORRENTS 18.615.937,56 € CAP. VI INVERSIONS REALS 8.465.348,25 € CAP. VII TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL 1.427.581,05 € CAP. VIII VARIACIÓ ACTIUS FINANCERS 0,00 € CAP. IX VARIACIÓ PASSIUS FINANCERS 10.543.167,30 € TOTAL DESPESES ..................................................... 107.558.715,62 €

B) PRESSUPOST PATRONAT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ (PME) INGRESSOS: CAP. III TAXES I ALTRES INGRESSOS 2.157.691,45 € CAP. IV TRANSFERÈNCIES CORRENTS 4.239.391,76 € CAP. V INGRESSOS PATRIMONIALS 2.500,00 € CAP. VII TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL 1,00 € TOTAL INGRESSOS .................................................... 6.399.584,21 €

DESPESES: CAP. I REMUNERACIONS DE PERSONAL 4.134.190,57 € CAP. II COMPRA BÉNS CORRENTS I SERVEIS 1.827.957,34 € CAP. III DESPESES FINANCERES 12.145,00 € CAP. IV TRANSFERÈNCIES CORRENTS 320.950,00 € CAP. VI INVERSIONS REALS 104.341,30 € TOTAL DESPESES .................................................... 6.399.584,21 €

C) PRESSUPOST DE L'ORGANISME AUTÒNOM MUNICIPAL DE COMUNICACIÓ I INFORMACIÓ CIUTADANA (OAMCIC) INGRESSOS: CAP. III TAXES I ALTRES INGRESSOS 65.063,31 € CAP. IV TRANSFERÈNCIES CORRENTS 982.592,39 € CAP. V INGRESSOS PATRIMONIALS 200,00 € CAP. VII TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL 50.003,00 € CAP. VIII VARIACIÓ ACTIUS FINANCERS 0,00 € TOTAL INGRESSOS .................................................... 1.097.858,70 €

DESPESES: CAP. I REMUNERACIONS PERSONALS 725.110,06 € CAP. II COMPRA BÉNS CORRENTS I SERVEIS 248.645,64 € CAP. III DESPESES FINANCERES 100,00 € CAP. IV TRANSFERÈNCIES CORRENTS 74.000,00 € CAP. VI INVERSIONS REALS 50.003,00 € TOTAL DESPESES ......................................................... 1.097.858,70 €


ESBORRANY ACTA

D) PRESSUPOST ORGANISME AUTÒNOM MUNICIPAL CENTRE CULTURAL (OAMCC)

INGRESSOS: CAP. III TAXES I ALTRES INGRESSOS 1.013.795,82 € CAP. IV TRANSFERÈNCIES CORRENTS 2.070.458,95 € CAP. V INGRESSOS PATRIMONIALS 4.600,00 € CAP. VII TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL 76.927,72 € CAP. VIII VARIACIÓ ACTIUS FINANCERS 4.200,00 € TOTAL INGRESSOS ..................................................... 3.169.982,49 €

DESPESES: CAP. I REMUNERACIONS DE PERSONAL 1.387.953,31 € CAP. II COMPRA BÉNS CORRENTS I SERVEIS 1.689.901,46 € CAP. III DESPESES FINANCERES 11.000,00 € CAP. IV TRANSFERÈNCIES CORRENTS 0,00 € CAP. VI INVERSIONS REALS 76.927,72 € CAP. VIII VARIACIÓ ACTIUS FINANCERS 4.200,00 € TOTAL DESPESES ....................................................... 3.169.982,49 €

E) PRESSUPOST DE L’INSTITUT DE GESTIÓ ESTRATÈGICA, PROMOCIÓ ECONÒMICA I SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ (IGEPESI)

INGRESSOS:

CAP. III TAXES I ALTRES INGRESSOS 109.300,00 €

CAP. IV TRANSFERÈNCIES CORRENTS 1.147.038,69 €

CAP. V INGRESSOS PATRIMONIALS 500,00 €

TOTAL INGRESSOS ...................................................... 1.256.838,69 €

DESPESES:

CAP. I REMUNERACIONS DE PERSONAL 652.888,40 €

CAP. II COMPRA BÉNS CORRENTS I SERVEIS 555.950,29 €

CAP. III DESPESES FINANCERES 3.000,00 €

CAP. IV TRANSFERÈNCIES CORRENTS 40.000,00 €

CAP. VI INVERSIONS REALS 5.000,00 €

TOTAL DESPESES ....................................................... 1.256.838,69 €

F) ESTAT PREVISIÓ D’INGRESSOS I DESPESES DE PROMUSA INGRESSOS: CAP. IV TRANSFERÈNCIES CORRENTS 188.287,74 € CAP. V INGRESSOS PATRIMONIALS 8.545.193,61 €


ESBORRANY ACTA

CAP. VI INVERSIONS REALS 13.664.336,61 € TOTAL INGRESSOS ....................................................... 22.397.817,96 €

DESPESES: CAP. I REMUNERACIONS DE PERSONAL 1.071.624,71 € CAP. II COMPRA BÉNS CORRENTS I SERVEIS 17.604.229,40 € CAP. III DESPESES FINANCERES 608.040,68 € CAP. VI INVERSIONS REALS 2.395.420,39 € TOTAL DESPESES ........................................................ 21.679.315,20 €

G) ESTAT DE CONSOLIDACIÓ DEL PRESSUPOST MUNICIPAL GENERAL INGRESSOS: CAP. I IMPOSTOS DIRECTES 64.640.636,88 € CAP. II IMPOSTOS INDIRECTES 500.000,00 € CAP. III TAXES I ALTRES INGRESSOS 14.543.362,31 € CAP. IV TRANSFERÈNCIES CORRENTS 24.245.018,04 € CAP. V INGRESSOS PATRIMONIALS 9.674.556,48 € CAP. VI ALIENACIÓ D’INVERSIONS REALS 13.664.336,61 € CAP. VII TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL 1.883.439,12 € CAP. VIII VARIACIÓ D’ACTIUS FINANCERS 4.200,00 € CAP. IX VARIACIÓ DE PASSIUS FINANCERS 6.090.000,00 € TOTAL INGRESSOS ...................................................... 135.245.549,44 €

DESPESES: CAP. I REMUNERACIONS DE PERSONAL 37.580.646,21 € CAP. II COMPRA BÉNS CORRENTS I SERVEIS 57.438.031,90 € CAP. III DESPESES FINANCERES 4.020.740,23 € CAP. IV TRANSFERÈNCIES CORRENTS 12.542.568,05 € CAP. VI INVERSIONS REALS 11.097.040,66 € CAP. VII TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL 1.300.652,33 € CAP. VIII VARIACIÓ ACTIUS FINANCERS 4.200,00 € CAP. IX VARIACIÓ PASSIUS FINANCERS 10.543.167,30 € TOTAL DESPESES .......................................................... 134.527.046,68 €

2n.- APROVAR els annexos, amb les seves corresponents modificacions, de personal de les plantilles del personal funcionari, laboral i eventual de l'Ajuntament i els seus organismes autònoms (PME, OAMCIC, OAMCC, IGEPESI), resultant de les actualitzacions pel que fa a les seves plantilles orgàniques, així com els aspectes retributius derivats dels acords plenaris o juntes de govern d’organismes autònoms. 3r.- AUTORITZAR la contractació d'operacions de tresoreria per a la Corporació municipal i per als quatre organismes autònoms municipals (PME, OAMCIC, OAMCC i IGEPESI) amb diferents entitats financeres, per un termini no superior a un any als efectes de poder atendre necessitats transitòries de tresoreria, fins l'import límit legalment autoritzat, d'acord amb el que determina l'article 199.1) en relació a l'article 51 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març. De les condicions particulars que es pactin per cada una de les susdites operacions de tresoreria a les quals


ESBORRANY ACTA

s'autoritza a l'Alcalde-President o persona en qui ell delegui per poder signar-les, se'n donarà compte al Ple Municipal. 4t.- APROVAR i iniciar els tràmits pertinents per tal de poder concertar la sol·licitud de nou endeutament financer a llarg termini per import de 6.090.000 € previstos en el capítol 9è d’ingressos, facultant a l’Alcalde, o persona en qui delegui, per a la signatura de les pertinents documentacions. 5è.- SOTMETRE els presents Pressupostos a informació pública per un termini de 15 dies a fi d'eventuals reclamacions, de conformitat amb allò que disposa l'article 169 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, autoritzant la seva immediata execució provisional, tenir-los per definitivament aprovats si no es presenten reclamacions ni es formulen al·legacions i en aquest cas publicar-los i comunicar-ho a les Administracions Estatal i Autonòmica.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS

. TINENT D’ALCALDE D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ, SR. CARLES BRUGAROLAS: Intentaré cenyir-me al temps establert per tant els hi faré una exposició inicial de 10 minuts, per tant ràpida i sense possibilitat d’aprofundir molt amb les dades, que si s’escau després podem comentar amb més detall en el torn de debat. Ja s’ha fet una exposició pública, hem tractat amb els companys membres del consistori abastament el contingut d’aquest pressupost, per tant faré una repassada ràpida. Senzillament per dir que la conjuntura tots sabem quina és, avui ens llevem amb la notícia de que el dèficit de les administracions públiques se n’ha anat al 8,51% i això comportaria per adequar-nos a les previsions de dèficit públic del conjunt de les administracions públiques de l’Estat una reducció en els pressupostos generals de totes les administracions públiques de l’ordre de 60.000 milions d’euros, que és una vegada i mitja el pressupost total de la Generalitat perquè ens fem una idea de la magnitud del que estem parlant, i per tant això no fa res més que aprofundir en aquesta situació d’incertesa i de conjuntura econòmica molt dura a la qual aquest pressupost i el conjunt de les mesures que s’han anat implementant ha de fer front. Una repassada també brevíssima als indicadors de l’ajuntament, dels que ja saben tots vostès que provenim d’una situació econòmica sòlida, que és sanejada, que és bona, que és favorable, i que això ens permet abordar aquest període des d’una posició de partida millor de la que per desgràcia tenen moltes altres administracions com la nostra, ara bé, és una economia que és sòlida i és sanejada, també l’economia local està millor que la de l’entorn però hi ha força elements que la fan tendir cap a empitjorar, i si no es prenen les mesures adequades, donat que baixen els ingressos locals, donat que baixen també els ingressos supramunicipals, creixen les necessitats, creix l’endeutament per causes alienes, saben tots vostès l’impacte que hem tingut de les liquidacions a les participacions en els ingressos de l’Estat, tenim l’espasa de Damocles del tema de les expropiacions de les zones verdes, és una situació incerta que està estudiada, analitzada i sota control però que és un tema que proposa una problemàtica addicional sobre els comptes d’aquest ajuntament. Tenim una conjuntura general molt difícil, una incertesa econòmica també global que presenta riscos evidents, altres situacions que poden esdevenir en el futur i a més amb força probabilitat un problema afegit com pot ser un increment de l’IVA, saben vostès que l’Ajuntament no es pot deduir la major part de l’IVA que suporta, per tant si l’IVA puja l’estructura de despeses de l’Ajuntament pujarà de forma alíquota, per tant tot això són situacions que obliguen a presentar un pressupost que ha de prendre mesures importants per conservar el bon estat de les finances públiques, cosa la qual avui per avui és absolutament imprescindible perquè determina, condiciona, d’una forma molt clara, les possibilitats que té aquest ajuntament de continuar accedint al crèdit, de continuar gaudint de pòlisses de tresoreria, etc. Per tant és imprescindible conservar


ESBORRANY ACTA

el bon estat dels principals indicadors financers d’aquest ajuntament. És imprescindible també operar en un marc de contenció fiscal, pujar impostos en temps de recessió si les finances públiques ho permeten no és la millor de les mesures, i això és el que no hem de fer. Hem d’actuar amb extrema prudència, i és imprescindible ajustar-se, tenim menys ingressos, hi ha més necessitats, és imprescindible ajustar-se. Per a fer tot això cal ser més eficients, hem de ser capaços de fer més amb menys, el projecte SmartCity en aquest sentit és un projecte senyera d’aquesta operativa i d’aquesta orientació de treball que tots compartim, hem d’incrementar molt significativament i això ho proposa d’una forma molt clara, molt rotunda, aquest pressupost, la capacitat redistributiva perquè hi ha noves necessitats socials, i hem de ser capaços de prioritzar molt bé i de tenir una estratègia molt clara. Saben vostès, i aquí no hi entro i no m’hi estenc en aquest punt, que tot plegat s’ha vingut treballant amb el PACTE, des de la constitució d’aquest equip de govern amb la planificació dels objectius estratègics i fins a la concreció de les accions més concretes, que moltes d’elles -les que tenen impacte econòmic- són les que se’n deriven en aquest pressupost, en aquesta proposta o en aquest avantprojecte de pressupost. Tres elements més per contextualitzar, que és la qüestió del finançament de les inversions i en particular la qüestió de l’àrea metropolitana, saben vostès que té un impacte molt important també en aquest pressupost, que és un impacte i és nou donat que per llei ens hem inserit en aquest ens supramunicipal, la qüestió de les restriccions en l’àmbit dels recursos humans derivades del Reial Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre, també condiciona de forma molt significativa aquest pressupost, després en faré una breu referència, i també l’obligació de dedicar recursos d’inversió a l’expropiació de les zones verdes que també -i abans ja n’hem parlat i vostès en són coneixedors- que una part important de les inversions que tenim previstes s’han de destinar a les expropiacions de les zones verdes, això té un impacte significatiu, és realment una llàstima que quan el que més toca per ajudar a sortir de la crisi seria abordar una política d’inversions doncs que una part d’aquestes hagin d’anar a aquest capítol i això és una llàstima però és així i s’ha de fer front. (En aquests moments, essent les 9,14 hores, s’incorpora a la sessió la regidora Sra. Esther Salat). Per tant passo a resumir el detall agregat dels ingressos ordinaris, en conjunt pràcticament podem dir que ens quedem a zero, ens quedem a zero perquè s’han pres les mesures correctores per allò que dèiem, que els ingressos baixen, tant la part supramunicipal com la part local, per tant s’han pres les mesures perquè això no sigui així, i ens quedem amb uns ingressos disponibles després de fer els ajustos que ara els hi explicaré de 92,1 milions d’euros, que és una xifra significativament inferior a la que teníem l’exercici precedent i que ens situa en dades d’aproximadament de l’any 2008, perquè ens fem una idea. Quins són aquests ajustos?, doncs els que he vingut mencionant, les aportacions de l’àrea metropolitana, el cost financer de les expropiacions, inversions que s’han de finançar amb ordinari, etc., tot això ens situa, insisteixo, amb un pressupost nominal que se’ns envà als 99,6 però que en termes reals de disponibilitat ens quedem en 92,1 milions d’euros. Tot plegat això dibuixa un escenari amb el qual és imprescindible i és impossible evitar mesures molt fortes de control de la despesa i aquí el rovell de l’ou està en la despesa ordinària, per tant el que s’ha fet és fer una revisió i un plantejament a totes les partides de despesa, s’han eliminat o s’han reduït totes aquelles que no tenen una vinculació prou clara amb els objectius estratègics, amb el marc també del Reial Decret legislatiu abans mencionat tenim un escenari de contenció clara de les despeses de personal, s’han revisat en la major part de les condicions els contractes i concessions per reduir les despeses de caràcter fix i estem en un escenari en que cal monitoritzar la despesa i la tresoreria pràcticament dia a dia.


ESBORRANY ACTA

Les claus en definitiva d’aquest pressupost de 2012 són les següents, es prioritza en primer lloc les polítiques en matèria assistencial, i se n’incrementa la dotació i la prevenció de l’exclusió social, aquesta és una resposta clara a una necessitat evident que és la que se’n deriva d’aquesta conjuntura. En aquest sentit els aturats de llarga durada esdevenen prioritaris, és un centre d’atenció prioritari i relativament novedòs respecte de pressupostos d’anys precedents donat que com a borsa susceptible d’exclusió és clarament un col·lectiu al qual cal prestar atenció prioritària. Es manté, com sempre, l’atenció a les famílies nombroses, monoparentals, múltiples, pensionistes, joves, i altres col·lectius susceptibles d’especial suport. Es manté també l’aposta pel nivell qualitatiu dels centre educatius del municipi, es reafirma l’aposta per les polítiques culturals, ampli espectre, es planteja un pressupost inversor especial per la millora d’equipaments esportius, també en l’habitatge de protecció oficial, que és una aposta també com saben vostès consolidada, s’aprofunditza amb l’esforç per la millora de l’entorn urbà, de qualitat, saludable. S’aposta en l’àmbit del pressupost d’inversions per continuar urbanitzant àrees del municipi que estan en situació de que cal anar millorant, saben vostès que hi ha propostes en aquest sentit a Mira-sol, a Valldoreix, a la Floresta. Es referma l’aposta de Sant Cugat pel posicionament en l’àmbit d’SmartCity, com a eina també, no exclusivament ni molt menys però com a eina també, de reducció i de control de la despesa. Es planteja seguir potenciant la col·laboració públic-privada pel foment del progrés econòmic i de la creació d’ocupació. Es reforcen les atribucions, com no pot ser d’una altra manera, del Servei d’Ocupació Municipal, l’atur és un dels principals problemes que tenim nosaltres i que tenen tots els municipis i el país, tot i que nosaltres el tinguem, ja ho saben vostès, que el tenim molt més baix però és un focus d’atenció molt, molt, prioritari. I es preveu un marc d’endeutament prudent per seguir garantint la bona salut financera del municipi, tot plegat en un escenari, insisteixo, molt clar, molt marcat, de control de la despesa. Les dimensions del PACTE les coneixen vostès, saben vostès que en termes quantitatius qui creix més significativament és la dimensió de l’atenció a les persones, en termes relatius també puja significativament les polítiques d’SmartCity per les raons abans esmentades. Es dibuixa un marc d’endeutament que preveiem que si tot va en les circumstàncies que preveiem al final d’aquest any estarem a l’entorn del 72% de rati d’endeutament, significativament més elevat del que teníem en la liquidació de l’any 2010 però ja coneixen vostès també les tensions alcistes d’aquest rati, essencialment derivades de les liquidacions de les participacions en els ingressos de l’Estat que ens han fet ploure del cel sense que nosaltres ho haguem buscat més de 4 milions d’euros que computen en el nostre rati d’endeutament. Com a conclusions, respecte el pressupost, un pressupost i unes ordenances fiscals que contemplen alguns elements excepcionals però que estem en una situació que estructuralment serà significativament diferent de la que hem gaudit els darrers 15 anys, és imprescindible garantir la suficiència financera, que és imprescindible i s’ha avançat de forma molt, molt significativa, en la capacitat redistributiva del conjunt del pressupost, de les ordenances, etc. Que treballem òbviament i que és imprescindible també mantenir el nivell qualitatiu general de la ciutat, és imprescindible, ho hem dit, mantenir els indicadors financers en perfecte estat de revista. Cal tendir cap a una progressiva reducció del rati d’endeutament. Cal seguir pagant els proveïdors en terminis inferiors als que marca la llei, i tot plegat òbviament amb unes eines de gestió molt rigoroses i amb absoluta transparència. S’ha fet un procés de diàleg intens amb totes les forces de l’oposició per intentar cercar els punts de trobada tant en l’àmbit de les ordenances fiscals com en l’elaboració d’aquest pressupost. Pertoca finalment que els faci també un informe resum pel que fa referència a la plantilla i al pressupost per aquest any 2012, és una plantilla -ja ho hem mencionat- caracteritzada per la contenció, no pot ser d’una altra manera també atès aquest Reial


ESBORRANY ACTA

Decret Llei 20/2011 que els hi he mencionat. No es produeix per tant cap increment de les retribucions de personal respecte les retribucions a 31 de desembre de 2011. L’increment de despesa del Capítol I que és de 300.000 € correspon de forma directa al Pla d’Ocupació que vostès saben que aquest pressupost preveu finançar amb recursos propis i que serà addicional al que ve cofinançat per la Generalitat de Catalunya. El percentatge de despesa ordinària que representa el Capítol I és aproximadament un 30%, no arriba al 30%, és un percentatge que és significativament inferior a tots els municipis del nostre entorn que oscil·len entre el 35 i el 45%, cosa la qual dota a aquesta organització d’una flexibilitat de la qual és important poder gaudir. No s’ha procedit a crear cap plaça nova, ans el contrari, alguna de les que estaven vacants s’han amortitzat en funció d’una anàlisi que la Direcció i l’Àrea de Recursos Humans conjuntament amb la Gerència han dibuixat. Tot plegat és un explicació i una introducció molt somera que després segur que en el torn de debat segur que podrem aprofundir en els punts que a vostès els hi sembli. Dibuixa un escenari que és un pressupost que ha estat difícil, ha estat molt treballat però que ens sentim amb una posició d’una certa seguretat amb aquest àmbit tan fort d’incertesa que tenim. Saben vostès que el funcionament de l’àrea d’Economia s’ha dotat d’unes eines de control de monitorització que ens han de permetre en qualsevol moment reaccionar a les incerteses que en qualsevol moment ens poden afectar i que aquesta és la dinàmica que es preveu per aquest any 2012. Hi ha algunes qüestions que previsiblement milloraran el 2013 però insistim amb que el que teníem en anys precedents és probable que no tornarà amb la mateixa situació que havíem gaudit. . REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: Abans de tot, com vam fer amb el tema del Compte General i de les Ordenances creiem que s’ha de reconèixer la tasca de l’elaboració del pressupost des del Carles Brugarolas fins la directora i tots els tècnics que han participat. Més enllà del que costi fer un pressupost amb temps sense crisi, quadrar tot això és una feinada, la veritat és que el tema de revisar i replantejar cada partida de despesa segurament ha estat un bon mal de cap i la feina que ve ara d’anar monitoritzant això cada dos mesos, aquesta comissió que anirà controlant cada cosa, creiem que és important reconèixer-ho més enllà que el contingut ens agradi o no. No marejarem molt la perdiu avui, nosaltres ho diem ara, no m’espero al final, ens abstindrem en la votació d’aquest pressupost i com que l’abstenció és una cosa que sempre que hi ha eleccions tothom se l’apropia o tothom la interpreta d’una manera doncs explicarem ben bé què vol dir perquè ningú es confongui i s’entengui bé. Aquesta intervenció si l’hagués escrit en lloc de fer-la oral segurament es diria conjuntura i estructura i començarem per la conjuntura que tots compartim i que ha explicat bastant bé el Carles. Estem en una de les pitjors crisis que tenim i en conseqüència baixen els ingressos per tot arreu, municipals, supramunicipals, amb els agreujants de les zones verdes, un tema que des que em vaig assabentar em fa dormir pitjor, la veritat, el tema de les expropiacions, i el tema de la PIE i ingressos que mai tornaran, sembla això una mica literari però és veritat, comparteixo aquest anàlisi de tot el tema de les plusvàlues, de les construccions, segurament l’activitat econòmica encara que es refaci una mica mai tornarem a tenir els diners que teníem i crec que amb això hem de ser conscients que tot i que aquest pressupost ha de ser el pressupost de la crisi no és el pressupost d’una crisi que ha vingut i marxarà sinó que és un punt d’inflexió, el de l’any passat, aquest, el de l’any que ve, són uns pressupostos que podríem dir que són un punt d’inflexió i que hauran de replantejar una mica com fem les despeses. Això fa que tinguem menys ingressos per a fer el mateix, com a mínim, amb la paradoxa que és clar en aquesta situació és quan més despesa social es necessita perquè cada cop més gent, fins i tot a Sant Cugat, pateix


ESBORRANY ACTA

la crisi. En aquest sentit nosaltres voldríem establir una línia de continuïtat amb les ordenances fiscals i, és clar, és evident que nosaltres no vam sortir contents de les ordenances fiscals tot i que sí que algunes coses es van millorar però creiem que aquí és a on tindríem marge augmentant els ingressos perquè el que és evident és que si ens baixen els ingressos que tenim i s’han de seguir fent les mateixes coses hem de retallar, i nosaltres abans que retallar proposem augmentar els ingressos amb una progressivitat fiscal autèntica. Creiem que a Sant Cugat, per sort, tenim molta gent amb una bona progressió fiscal que podrien sufragar les despeses dels que menys tenen. En tot cas és evident que hi ha unes quantes despeses que s’han de replantejar i nosaltres no estem en contra de l’eficiència ni de retallar o eliminar aquelles coses que per inèrcia s’han anat adquirint o el fet natural de gastar tranquil·lament quan les coses van bé i no has d’anar mirant, amb aquestes coses no ens hi oposem però creiem que està molt bé haver anat mirant número per número i retallar tot el que era superflu. En tot cas sí que hi ha coses que ens preocupen, els números són molts però nosaltres ens hem fixat en algunes coses que així a priori són les que més ens preocupen. El tema del Capítol II, la retallada del 12,5% a aquestes entitats, associacions, agents socials i culturals, és clar, s’ha de veure ben bé com es concreta i és evident que aquí vam tenir molt debat, que si s’han de subvencionar les entitats, del model de finançament de les entitats i tot plegat, però creiem que la cohesió social que és una cosa que és molt important doncs les entitats juguem un paper cabdal, a nivell de socialització, a nivell de ciutat, a nivell de tot plegat, per tant és una cosa que ens preocupa i és en el punt en el qual estem donant més voltes de com podríem treure d’un altre lloc per posar-ho aquí. Independentment igualment si no hagués baixat res, encara que el Govern tingui la prioritat de fer polítiques socials, que ens ho creiem, no diem que no ho pensi, doncs creiem que ja era insuficient, fins i tot sense baixar els ingressos nosaltres creiem que les polítiques socials sempre són poques, per tant la situació és força preocupant. Després això que és el que tots sabem, una mica la conjuntura, anem al que ens preocupa més a nosaltres que és l’estructura. Nosaltres creiem que ja no per les ordenances fiscals que és el que comentàvem, aquí tenim un problema important. Nosaltres no som gens optimistes, com dèiem, amb això de la crisi, no perquè vulguem ser una aixafa guitarres ni res d’això, sinó perquè jo he percebut en la intervenció del Carles un cert optimisme, ha dit que el 2012 i 2013 seran durs, potser el 2014 també, però en tot cas en un cert temps ens recuperarem, i nosaltres estem convençuts que no es recuperarà, i creiem que el nostre model de ciutat, i amb això no només té responsabilitat l’equip de govern, que creiem que en té, aquest i els anteriors, sinó moltes ciutats s’han basat durant molts anys en uns impostos que eren extraordinaris, en construccions, en plusvàlues, i en activitat econòmica, que eren extraordinaris i eren propis d’un creixement que era real però era un creixement limitat, i això mai tornarà, entre altres coses perquè crec que hi ha coses que són de calaix, com que no tenim més terreny i com no declarem la guerra a una població limítrof, i la guanyem i comencem a edificar tenim poc a fer, ho dic en broma però la realitat és que no tenim més terreny. Quan hi hagi més activitat econòmica l’IAE pujarà però les plusvàlues i la construcció creiem que no ho recuperarem per tant tenim un problema i crec que no cal incidir en el tema de que tenim un percentatge molt elevat, un 90% sempre es diu captiu, és evident que el model de ciutat que tenim, un model de ciutat difusa, és un model que té una gran acceptació, com es demostra en cada acció i en els baròmetres d’opinió però és un model molt car, per tant nosaltres creiem que aquí està una mica el quid de la qüestió. Entenem que l’equip de govern que defensa aquest model i que a més a més li està sortint força bé, molt bé, de cara a l’acceptació doncs hauria de parlar i seure tots per dir que una cosa és el que volem i una altra és el que podem tenir perquè això s’ha construït durant uns anys que no eren normals. Òbviament tenim poc marge, he llegit en els mitjans aquesta dada perquè m’he perdut una mica amb els números, que després de pagar tot el que costa el funcionament ordinari de la ciutat ens queden 6 milions d’euros per a fer inversions, cosa que és francament poc, i aleshores ja es veu


ESBORRANY ACTA

que les inversions baixen en tot, hi ha algunes coses que sí que es fan, el tema del soterrament de les línies d’alta tensió a Valldoreix, coses positives que s’havien de fer i que en aquest cas sí que es faran. Ja parlarem amb més detall després, nosaltres ens abstindrem, per què?, perquè potser de la meva interpretació es pot desprendre que votem en contra i ja està. Nosaltres enllaçant amb les conclusions generals del dia de l’audiència pública, hi ha una aspiració que posa al final: No són temps per la confrontació política sinó per la col·laboració, convidem a totes les forces polítiques representades al Consistori, oferim a la ciutadania la nostra capacitat de cooperació i de construcció conjunta d’un present i futur millors”. No sé si ho vaig comentar en un altre Ple, si no ho vaig comentar ho vaig pensar, i és que no hem de confondre la cooperació política en votar tots de manera unívoca ni coses així, crec que el que hem de fer és primer de tot ser conscients del problema i començar a posar fil a l’agulla. Nosaltres ens abstindrem perquè més enllà que les al·legacions o les propostes que presentem, que en tenim algunes, i n’avançaré una ràpida, faig un parèntesi, jo m’he fixat que el descens dels diners que van a entitats, associacions o agents socials i culturals és de 150.000 € i ja no parlem d’un cartipàs que ja en el seu moment vam considerar sobredimensionat, no parlarem d’això, només diem de les assignacions als grups municipals, no estic parlant dels sous de ningú, ni estic qüestionant la tasca de ningú ara mateix, però surten 195.000 € anuals només de diners que la ciutadania paga als grups polítics, no són els sous dels regidors ni res d’això. Crec que tenim marge, tenim recorregut en aquest sentit i crec que, ja no només per la crisi, sinó que és qüestionable que tota la ciutadania hagi de pagar el manteniment de l’statu quo, el manteniment d’uns grups polítics en detriment dels que estan fora del consistori, per exemple que aleshores es veuen clarament perjudicats. Aquesta és una idea que tenim i que presentarem d’alguna manera. En tot cas nosaltres creiem que hi ha tres coses: a curt termini seria intentar colar alguna al·legació, intentar que se’ns accepti alguna cosa i en tot cas que es compleixi el pressupost com està amb el mínim de modificacions possibles; a mig termini el proper repte són les ordenances fiscals de l’any que ve, creiem que la progressivitat és la clau, per tant més ingressos per no haver de retallar en temes socials; i finalment a llarg termini que és el que emplacem des d’ara mateix a començar a replantejar el model de ciutat i no perquè no vulguem tenir una ciutat maca sinó perquè és un model que s’ha construït sobre un creixement que s’ha acabat. . REGIDOR SR. JOAN CALDERÓN, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: En primer lloc em vull disculpar pel meu estat gripós. És evident que ens trobem en un moment de crisi econòmica, entre altres coses, i que aquest context afecta directament a les finances municipals. Una crisis mundial provocada per la cobdícia dels mercats, una determinada manera de veure el món, el capitalisme salvatge i el benefici a qualsevol preu podrien ser algunes de les causes d’aquesta crisis. Això ha provocat que a nivell més local, a nivell dels governs estatals i nacionals s’hagin pres decisions des del nostre punt de vista ideològic al servei dels mercats que responen als interessos d’aquells que han provocat la crisis. Això s’ha traduït en polítiques d’una marcada tendència neoliberal de retallades en els àmbits més sensibles al nostre estat del benestar, sanitat o educació, o retallades de drets. Una mostra d’això és el famós Decret 20/2011 que limita l’actuació de les administracions locals en matèria de recursos humans, l’actual reforma laboral, l’intent de privatització de la sanitat pública o la persecució estival als beneficiaris de la RM. A un nivell molt més domèstic, molt més de l’administració del nostre ajuntament, té un efecte clar, la retallada en subvencions que financen serveis bàsics per a la ciutadania, un retorn injust de la participació en ingressos de l’Estat o la manca de recursos per inversió. Aquest context provoca que els ajuntaments encara estiguin més escanyats del que ho han estat fins ara, fins ara amb un finançament insuficient; avui encara s’agreuja més aquesta manca de finançament i d’arribada de recursos supramunicipals. Pel que fa al pressupost de l’Ajuntament de Sant Cugat l’equip de govern explica que una política


ESBORRANY ACTA

rigorosa i una bona gestió fan que l’Ajuntament de Sant Cugat estigui en una millor situació per enfrontar-se a aquesta conjuntura, doncs bé, creiem que aquest anàlisi és una mica cufoístic i triomfador; vull recordar que els exercicis 2009 i 2010 es van tancar i es van equilibrar gràcies a dues operacions comptables com la de Sorea o la venda de Mira-sol centre; sense aquelles operacions probablement la salut econòmica o financera d’aquest ajuntament no seria tan bona, ens va tocar la loteria i per això vam tancar els exercicis amb equilibri econòmic. També se’ns explica que tenim un problema de diners disponibles bàsicament per tres motius: un primer, un retorn de l’ICIO de 2 milions d’euros avançat per una entitat financera, l’aportació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’espasa de Damocles de les expropiacions de zones verdes. Sobre l’ICIO només una pregunta, com és que en aquell moment aquella entitat financera va avançar aquest ICIO? Segon tema, les zones verdes, és un problema greu però potser en el seu moment i quan l’ajuntament tenia marge de maniobra -parlem dels terrenys disponibles abans dels nous creixements- podríem haver solucionat aquest tema. Una planificació global de Sant Cugat ens hagués ajudat a solucionar aquest problema, per no parlar dels litigis entre l’EMD de Valldoreix i l’Ajuntament per saber qui havia de pagar aquestes expropiacions; hem perdut temps i diners. Sobre l’aportació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona cap comentari, només veure com aquesta aportació es tradueix amb inversions en aquesta ciutat i en què els invertim. Pel que fa al marc d’ingressos no ens hi estendrem però Iniciativa ja va exposar el seu punt de vista en el debat d’Ordenances Fiscals on vam exposar la nostra intenció de mantenir el coeficient d’IBI per tal d’obtenir entre 300 i 400.000 € extres per tal de fer més polítiques socials perquè en un moment com l’actual és clau no renunciar a més ingressos i redistribuir la riquesa mitjançant en aquest cas tarifació social o mesures que afectin directament a aquells que més pateixin la crisi. Un exemple i d’aquest tema ja n’hem parlat, una ordenança que unifiqui la plusvàlua a aquells que siguin desnonats del seu habitatge. Volem transmetre també la nostra decepció per la manca de concreció de la moció aprovada per una àmplia majoria d’aquest Ple, 21 regidors de 25, que parlava d’instaurar un sistema en la línia de la tarifació social. Parlem de redistribució però no sabem com es concreten els preus públics en tarifació social. Pel que fa a la despesa, en aquest cas entre altres consideracions i iniciatives ens hem fixat com a prioritats tres aspectes, les polítiques socials, l’ocupació i la cooperació. Pel que fa a les polítiques socials, tot i el gran titular de manteniment de partides dedicades a polítiques socials és una mitja veritat, no direm que és una mentida. Si tenim en compte que la pujada de l’IPC és aproximadament d’un 2,5% i que aquestes partides són idèntiques a les partides de pressupost de l’any passat la baixada real és d’un 2,5, amb un any que tenim per endavant que es preveu pitjor que l’anterior, la previsió no pot ser la mateixa. Parlo d’ajudes concretes, de beques menjador, d’ajudes a la gent en situació d’exclusió, aquestes partides són idèntiques fins i tot amb els decimals; a més no hem sabut trobar els fons de contingències del que aquest grup estava orgullós d’haver consolidat. Sr. Brugarolas, han eliminat el fons de contingències en polítiques socials? Pel que fa a l’ocupació, sorprenentment després de molts anys es fa un esforç per tal de millorar l’ocupabilitat dels aturats i aturades de llarga durada. A banda dels 400 mil euros i escaig que aporta la Generalitat, que aquesta quantitat l’haurem de veure, l’Ajuntament hi dedica 300.000 € extres en plans d’ocupació, benvinguts siguin els recursos, després de molts anys de reclamar-ho jo crec que és una cosa positiva, però deixi’m que digui que hi ha una dada que ens ha semblat curiosa. L’atur definit pel Sr. Brugarolas és la principal xacra, el principal problema econòmic del país i de la ciutat. És curiós que tingui un pes inferior per exemple amb l’esport, amb tot el respecte a l’esport i tot això però és curiós que la principal xacra tingui un pes menor en el pressupost. Creiem que els recursos haurien de ser superiors ja que és el


ESBORRANY ACTA

principal problema econòmic del país i de la ciutat, malgrat que les dades d’atur suporten la comparació amb l’entorn, en el cas de Sant Cugat la pujada d’atur és molt important a la ciutat, cal més esforç i cal més acompanyament. Pel que fa a la cooperació, hem reduït el percentatge de l’aportació del pressupost destinada a cooperació, de l’1% al 0,7. És cert que no totes les ciutats mai havien fet l’1% i ara hem rebaixat al 0,7 però en un moment com l’actual s’ha de ser més solidari que mai amb aquells països, amb aquells llocs que no només estan malament per la crisi sinó que arrosseguen una situació endèmica de pobresa. No és moment de rebaixar aquesta partida i és en el sentit d’aquests tres punts que Iniciativa presentarà les al·legacions en el període que s’obre avui. Al·legacions que seran responsables i rigoroses en el context econòmic i polític, un context de crisi i retallades de les altres administracions. Altres consideracions al pressupost, també volem posar sobre la taula alguns temes, la baixada pressupostària de suport a entitats culturals ha baixat un 12%, ja ho apuntava el Sr. Bea, si ens creiem allò que diu el Pla de Cultura de la ciutat, que les entitats són el motor de la cultura de Sant Cugat i també som conscients de la situació econòmica caldria anar a una política que vagi més enllà de la subvenció i caldria avançar en una línia de suport logístic, que l’ajuntament no solapi activitats de les entitats i intentar generar sinèrgies entre entitats i entre les entitats i l’ajuntament. Constatem, una vegada més, que Sant Cugat continua sent una ciutat cara, un clàssic, obrir la persiana ens continua sent molt car i ens deixa poc marge d’actuació. És car el manteniment i és cara la part captiva del pressupost, sé quina és la resposta: avançar en l’SmartCity, més que avançar potser que prenguem nota d’altres ciutats que realment són SmartCity i no únicament un carrer. Sant Cugat no és la primera ciutat Smart i n’hi ha d’altres que han avançat i que realment tenen una gestió eficient i eficaç de la gestió de la ciutat, i hi ha diferents exemples: Rivas Vaciamadrid i Màlaga estan molt avançades en aquest àmbit. En qualsevol cas, i per acabar i en forma de resum, Iniciativa vol una política al costat de la gent que posi més accent en les polítiques socials i d’ocupació, que no renunciï a ser solidària amb altres llocs del món més perjudicats. Vostès ens han presentat una proposta de pressupost que no s’ajusta al que han comunicat, malgrat l’esforç aquest grup pensa que no arriba als objectius que es marquen i evidentment no és el projecte de pressupost que nosaltres faríem. És per aquests motius que no donarem suport a l’aprovació inicial del pressupost, tot esperant que es tinguin en compte algunes de les al·legacions que presentarem. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Suposo que els Plens al matí són més tranquils i per tant suposo que continuarà així. Realitzar un pressupost és complicat i per tant tot l’equip que ha realitzat aquest pressupost durant tots aquests mesos han realitzat una tasca que crec que s’ha de posar sobre la taula, sobretot perquè hi ha un tema de gairebé de lògica, algú que té majoria absoluta no pot estar molts mesos fent un pressupost a no ser que estigui millorant i revisant totes les partides, no tindria cap lògica, per tant aquesta lògica entenc que s’ha vist en aquest pressupost. Avui continuem el cicle, no el tanquem, continuem el cicle pressupostari de l’any 2012 que vam iniciar amb les ordenances fiscals de 2012 i que en 20 dies naturals farem l’aprovació definitiva d’aquest pressupost sempre i quan hi hagin al·legacions, cosa que com ja heu dit n’hi hauran i des del PSC també hi haurà al·legacions. Ens sobta que en aquesta aprovació inicial del Pressupost 2012 no haguem tingut a la nostra disposició jo crec que una cosa de sentit comú que és com està la liquidació de l’any 2011. Vostès em diran que encara no és el moment, però és que segurament –i digui’m estrany- jo crec que el pressupost està sobrevalorat, sobretot perquè tots


ESBORRANY ACTA

sabem que el pressupost que estem presentant avui aquí, i que s’aprovarà d’aquí a uns dies, tindrà 15 o 20 modificacions pressupostàries, i no és que m’ho estigui inventant perquè és el que estem fent aquests últims anys, per tant estadísticament és això, i tindrà coses positives com l’entrada de diners provinents de subvencions i d’inversions, per tant això serà positiu i per tant aquestes inversions i aquestes entrades també hauran de tenir una consignació pressupostària que vagi lligada a despesa. També hi hauran modificacions pressupostàries i també suposo que en algun moment donat, de fet quan toqui a finals de març, tindrem la liquidació on veurem possiblement que l’estat d’execució del pressupost d’ingressos és al voltant del 75% i de despeses també el 75% i també veurem on s’han fet o com s’han intentat tapar, suposo, aquelles subvencions lligades que no han arribat, aquells 4,5 milions que parlàvem en la sessió de l’altre dia del pressupost. Jo crec que és necessari que tinguem aquesta informació per tal de veure com serà el proper futur. Continuant amb el cicle, com vostès saben que el nostre grup va donar suport a la majoria d’ordenances fiscals, excepte l’IBI, que vam abstenir-nos i a la taxa de clavegueram que vam votar en contra atès que no es van atendre les nostres al·legacions, i hi havia alguna de les al·legacions que en el debat de les ordenances es va comentar que no s’acceptaven però quedaven subsumides dins d’un esperit literari o com podíem tirar endavant tant la progressió del pressupost aquí, ara, com en el devenir de les diferents accions pressupostàries i altres accions. Nosaltres creiem que segurament sí que en una petita part s’ha acomplert aquesta situació però de moment part d’aquell debat no s’ha complert en aquest pressupost o com a mínim no té una concreció clara en les xifres i en els discursos. No em repetiré, crec que el company d’Iniciativa ho ha parlat, sobre la tarifació social, hem tingut alguna trobada al respecte, coneixem la dificultat de traslladar el concepte tarifació social a preus públics i accions pressupostàries però en aquests moments no el tenim, en aquests moments no el tenim i per tant crec que era una de les claus sobre l’aprovació de bona part de les ordenances fiscals; entenem que deuen estar continuant amb el treball d’aquesta situació, ara bé, en aquests moments no hem passat de la literatura a la tècnica, a la concreció i a la màquina, i per tant ens hem quedat en l’aparell literari. Vostès tenen majoria absoluta, no necessiten el suport de la majoria dels partits polítics, bé, de cap partit polític, per tirar endavant aquest pressupost, vostès ho saben, nosaltres ho sabem, valorem positivament el conjunt de les negociacions i reunions que s’han realitzat des del punt de vista formal, em quedaria també amb la darrera frase que comentava el Sr. Bea, sobre què vol dir donar suport a un pressupost i què vol dir treballar conjuntament amb un pressupost, i jo crec que també hauríem d’aprofundir una mica més a part de les formes la informació donada, hem intentat pactar continguts que en política suposo que vol dir pactar inversions. Les inversions que en els propers mesos també arribaran per part d’altres ens, per exemple pactar a què es dedicaran els ingressos provinents de l’Àrea Metropolitana o del PUOSC, o de la Xarxa Barcelona, o qualsevol altra situació que en aquests moments entenc que per calendari no s’ha posat sobre la taula, sí sobre la taula d’informació però no sobre la taula del possible pacte. Hi ha altres tipus d’inversions, l’altre dia els veïns de Volpelleres venien i ens plantejaven algunes inversions i vam veure per sorpresa que sembla ser que està al pressupost, deu estar amagat dins d’una altra partida perquè no l’hem vist, i bàsicament se’ns havia dit que no hi era, però si hi és vol dir que estarem d’acord amb aquestes inversions. Un pressupost municipal no és una cosa que comença i acaba, tots plegats tenim una certa història aquí i, senyora alcaldessa, vostè sap que el pressupost és com un riu, que va passant l’aigua, però el forat diguem-ne que hi és, que és per on passa el riu. En els darrers anys s’han fet tasques positives des del punt de vista econòmic en aquesta ciutat, sobretot partint d’on veníem, l’any 1999 amb un dèficit de més del 120%, s’ha anat millorant, però permetin-me que els hi digui que en els darrers anys ingressos extraordinaris i ara no recordo exactament la frase que posava l’Interventor però era alguna cosa semblant com de difícil repetició, ingressos


ESBORRANY ACTA

extraordinaris de difícil repetició ens van servir per tancar un pressupost amb un superàvit, jo no diria fictici, però amb un superàvit que no responia a la situació real, ja n’ha fet referència el company d’Iniciativa, ens estem referint als diners aportats per Sorea, o el sistema de “yo me lo compro, yo me lo vendo” de Promusa, que també va tenir una certa gràcia i d’enginyeria econòmica jo crec que destacable i no té per què ser dolent, simplement les coses són com són, per tant “jo m’ho venc, jo m’ho compro” i per tant amb això tanco el pressupost i tinc superàvit, sinó tindria un dèficit de 10 milions d’euros, i això per què els hi dic?, perquè ens hem venut les joies de la corona abans de temps quan segurament sí que les necessitaríem ara. Canviem una mica d’estil, ni tot és negatiu ni tot és positiu, ni en la vida ni en política, però també permetin-me que els hi digui que quan parlàvem del passat, quan algú fa al·legacions del pressupost del 2010 per exemple, o del 2009, o del 2008, no és que de sobte avui se’ns oblidi tot, és que quan fas una al·legació d’una cosa pot haver decaigut pel temps, les circumstàncies econòmiques actuals poden fer que no tingui lògica, per exemple nosaltres no els hi proposarem de fer tres escoles bressol, no té sentit, oi que m’entenen?, encara que sigui una necessitat no té sentit en una situació econòmica com l’actual, ara bé, de les 50 al·legacions que vam presentar l’any 2010 i que vam donar suport el 2011 no les vam fer per fer, se suposa que encara les pensem la majoria i per tant els hi vull descriure si hi ha alguna de les coses que en aquest temps han canviat i vostès les han assumit, ja sigui pel devenir propi de la situació o que han cregut que eren positives, i jo crec que això també cal destacar-ho, tot i que van votar en contra: l’entrada a l’autoritat metropolitana de Barcelona, això ha estat una de les al·legacions clàssiques, jo crec que des de l’any 1999, per tant segurament té costats positius i negatius però sí que hi som i per tant sí que tindrà una repercussió positiva quan toqui, evidentment, ara amb el traspàs de diner ordinari serà un situació complicada però ja tindrem aquests ingressos. Demanàvem des de l’any 2008 la creació d’una partida de zones verdes per expropiacions, hem parlat també amb el company del Partit Popular en diferents ocasions, és molt complicat, l’espasa de Damocles que és la frase que sempre fem servir en les Comissions Informatives, i és complicada però era previsible, segurament ara en aquests moments on la crisi immobiliària fa que surti més a compte que t’expropiïn que no pas construir, és el moment on estan arribant, ara bé, aquesta partida de 3,6 milions necessària i imprescindible també hauria d’haver estat altres anys, segurament no de 3,5 sinó d’1, 2 o el que sigui, i segurament aquest equip de govern en aquests moments està pagant la manca de previsió d’anys anteriors però dóna la casualitat que aquest mateix equip de govern no va arribar fa 6 mesos, vostès no poden dir que van arribar a la Generalitat com ara i que la culpa és del tripartit, en aquest cas la culpa no és del tripartit, deu ser d’un altre tripartit que vostès creuran. Hi ha una cosa que ens satisfà que és el tema que comentava el Sr. Brugarolas sobre els 300.000 euros lligats al Pla d’Ocupació, m’agrada bàsicament perquè és una de les al·legacions del 2010 i després de dos anys algú ens ha fet cas, està bé, m’agrada i per tant és positiu. També entenem que s’ha fet una tasca positiva al voltant del Santcugatribuna i un procés d’eficiència entre ingressos i despeses, per tant considerem que és positiva, també el suport a aturats en alguns serveis públics, reducció per obres extraordinàries, aquesta entenc que ja era una necessitat que no es podia pagar, i també la dotació del Carnet Jove que ha anat canviant aquests anys en aspectes positius. N’hi ha d’altres que no s’han realitzat, per exemple la territorialització del pressupost entre els diferents districtes, un motiu de mocions, d’al·legacions durant diferents anys. La dotació pressupostària dels districtes al centre, no en tenim, les partides de Mira-sol, les Planes, la Floresta, s’han quedat a la meitat però en canvi el centre no tenen ni 3 euros per gastar en una “enganchina” del barri. No s’han fet auditories de gestió, com a mínim que nosaltres sapiguem, o no ens ho han traspassat, dels serveis públics en concessió, i ara obriré un parèntesi, ja sé que solament tenim el 30% del capítol 1 destinat a personal, és clar, l’enllumenat, la recollida d’escombraries, el 010, està externalitzat, si volen fins i tot podrien fer-ne


ESBORRANY ACTA

més, és evident que hi ha uns serveis públics que poden ser de gestió directa o indirecta i els altres són de gestió indirecta, tampoc no cal fer trampes al solitari. No tenim una memòria econòmica del Pla d’equipaments, no hi ha hagut una rebaixa del 15% de la massa salarial dels càrrecs de designació directa, segons el nostre criteri no hi ha hagut suport a les entitats en l’àmbit de la comunicació i la manera de funcionar, i això no són diners; no hi ha hagut una dotació pressupostària pels patis oberts; el pla d’estalvi energètic el podríem matisar o no i les polítiques destinades a medi ambient, ja els ho explicarà el Sr. Àngel Casas, i també no hem vist reflectides àmpliament reducció de partides de comunicació, propaganda si volen, i també obro parèntesi que no afectin al capítol 1, i tampoc el tema del viver d’empreses públic, sí que s’ha situat en una col·laboració més aviat público-privada que en aquest àmbit. Els hi estic descrivint una part de les nostres al·legacions que per tant és el que nosaltres continuem pensant. Com els hi deia hi ha coses positives i coses que nosaltres entenem que són millorables, estem en una fase de negociació, jo ho entenc així, espero que vostès també ho entenguin així, sí que hi ha hagut una reducció de les transferències de les diferents administracions de l’Estat al voltant d’un 7%, parlàvem de la participació dels ingressos de l’Estat però també la caiguda de les subvencions de la Generalitat que és un 20% aproximadament si no m’equivoco i si no ja ho corregiríem més endavant. Tenim un pressupost diferent de quin és l’apartat d’ingressos, tenim tot el tema de l’Àrea Metropolitana que ens fa que aquests ingressos, gairebé de 199,8 milions passin a 92, però també hem tingut una capacitat de generar ingressos per part de 99 que això és positiu i per tant nosaltres ja els hi diem que presentarem al·legacions responsables, no presentarem coses que no es puguin complir per fer una roda de premsa, no té sentit en aquests moments això, i les al·legacions que presentarem les farem també rebaixant despesa per un altre costat o pujant ingressos, jo crec que és de sentit comú, i sobretot les presentarem també en vistes als propers ingressos que arribin lligats a subvencions que deia en la primera part de la nostra intervenció. Per tant el nostre vot serà contrari per tal de fer aquestes al·legacions i solament comença ara aquest període i esperem que el vot pugui ser diferent en l’aprovació definitiva. . REGIDOR SR. ÀLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Desde el Partido Popular lo primero que queremos decir, ya se ha dicho pero nosotros también lo diremos, es el reconocimiento de la labor que ha hecho el equipo de gobierno para el presupuesto de 2012, principalmente el área de Economía el ejercicio de contención del gasto ha sido difícil y se ha tenido que priorizar, y priorizar siempre es difícil entre unas cosas y otras teniendo en cuenta que durante los últimos años el gasto que había en el ayuntamiento era considerable el gasto en entidades de la ciudad. Se aplaude especialmente el aumento de la dotación de algunas entidades de Sant Cugat, principalmente las que tienen como fin el cuidado de las personas que son las que ahora mismo están dando un servicio muy positivo para las personas que no tienen recursos o para las personas que necesitan cuidados, ese aumento de la dotación se valora muy positivamente y es de agradecer. También se aplaude la decisión de dotar una partida presupuestaria con carácter de previsión para el tema de las expropiaciones que, como ya se ha dicho, es un tema de mucha importancia por el gasto que supone en inversión. Esa labor de previsión en el presupuesto que también nosotros habíamos solicitado, que supongo el equipo de gobierno ya hubiera hecho de motu propio pero nosotros lo veníamos solicitando, pues se considera muy positiva por lo que pueda venir, como ya se ha comentado. Por otra parte, las cuestiones que nosotros consideramos que no corresponde tener en cuenta ahora mismo en un presupuesto o que se han contemplado de una forma que no es la correcta a nuestro modo de ver. El excesivo gasto en políticas de ideología, teniendo en cuenta que la crisis que existe ahora mismo hace mella en muchísimos hogares y entidades que se dedican al cuidado de las personas, como decía, principalmente a personas sin recursos económicos o con discapacidades o


ESBORRANY ACTA

ancianos, encontramos que no es aceptable que se gaste dinero en políticas de ideología, porque ese dinero estaría mejor gastado en esas políticas sociales de cuidado de las personas. Entonces, por ejemplo, cuestiones de cultura que está muy bien subvencionarlas pero que no son tan prioritarias como las cuestiones de cuidado de las personas, esas cuestiones de cuidado de las personas son prioritarias para el Partido Popular y debería destinarse todo o parte del dinero que está previsto para las asociaciones o entidades culturales a ese cuidado de las personas ahora mismo, no estamos diciendo que en momentos en que la economía funciona mejor y todo va bien y hay ingresos extraordinarios y tal se puedan dar subvenciones a entidades culturales porque fomentan la cohesión social pero ahora mismo rompe más la cohesión social los problemas de las personas que no tienen recursos que las subvenciones a entidades culturales. Por ejemplo, hay una que llama mucho la atención al Partido Popular que es la subvención de 3.000 € a Acció Cultural del País Valencià, que la verdad es que no entendemos qué tiene que ver Acció Cultural del País Valencià con Catalunya ni con Sant Cugat. Acció Cultural del País Valencià será una asociación que tenga unos fines muy loables pero que no tienen nada que ver con nosotros, no tiene nada que ver con Sant Cugat y por lo tanto no entendemos por que se le tiene que subvencionar cuando ese dinero estaría muy bien empleado en alguna política social de aquí, aunque sean 3.000 €. En acogida lingüística, por ejemplo, se destinan 52.000 € en este presupuesto, supongo que eso entiendo que es para fomentar el uso del catalán a las personas que vienen a vivir a Sant Cugat, entiendo que ese sea un sistema que utiliza el Ayuntamiento para la adaptación de esas personas que vienen a vivir aquí para que hagan una vida normal y que su vida por el traslado que se ven obligados a hacer no sea un trauma para el núcleo familiar o para la persona, pero ahora mismo seguramente estaría mejor destinado a cuidado de las personas. Por ejemplo se aportan también 64.000 € al Consorcio de Normalización Lingüística, lo mismo, mejor destinado al cuidado de las personas, porque ahora mismo que se destinen 64.000 € a esta partida pues no lo encontramos lógico. Otra cuestión que entendemos criticable es el gasto voluntario en actos de celebración. Como actos de celebración entendemos actos que sean de carácter lúdico, de premios, de concursos, de ferias, etc., todo esto a pesar de que ya se ha reducido el presupuesto para las fiestas mayores, que no se quiere suprimir, desde luego, pero sí que se haga un ejercicio de contención en todo, en fiesta mayor ya se ha reducido bastante el presupuesto pero podría reducirse más en todas estas pequeñas cosas que conforman un gasto elevado al cabo del año y que también está previsto para el 2012. Ahora mismo estas celebraciones encontramos que son superfluas y que el dinero estaría mejor gastado en otras cosas. Una cuestión muy importante para nosotros es el excesivo gasto que está previsto en los organismos autónomos, principalmente en OAMCIC y en OAMCC, Teatre Auditori principalmente, porque es muy loable la labor que hacen pero ahora mismo el gasto de un millón en los medios de comunicación por lo que hace a OAMCIC, y el gasto de un millón y medio por lo que hace a OAMCC es exagerado. Del millón y medio el Teatre Auditori gasta un millón, quizás es un capricho demasiado caro para Sant Cugat ahora mismo teniendo en cuenta que hay que hacer frente a muchos gastos para los que no hay ingresos. Seguramente es una cuestión de difícil solución porque el 80% del gasto es de sueldos pero tiene solución porque se podían haber reducido los sueldos para estos organismos autónomos que tampoco tienen una función principal en el municipio ahora mismo, sino que una es informar y la otra es entretener, por lo tanto no es de recibo que se gaste tanto dinero en esto. Además el propio Ayuntamiento en comunicación también se gasta mucho dinero, también hay un departamento de comunicación en el Ayuntamiento y sorprende que teniendo estos organismos autónomos de comunicación no sean el único canal que utiliza el ayuntamiento de comunicación sino que el propio Ayuntamiento dentro de su


ESBORRANY ACTA

estructura tenga también un departamento de comunicación con un presupuesto nada desdeñable y que además se gaste dinero por aquí y se gaste dinero en la radio, en televisión, en el periódico de papel y en el periódico digital. Entonces al final ya no es el millón sino que es el millón más lo que se gaste el departamento de comunicación del Ayuntamiento, con lo cual es un gasto exagerado. Otra cuestión criticable a nuestro modo de ver es el déficit de Tesorería que afecta a las cuentas últimamente porque en el último año ya se nos ha venido informando en las Comisiones Informativas de Economía que hay dificultad en la Tesorería, concretamente en el último informe de Tesorería era que la Tesorería estaba en una situación comprometida y el Tesorero nos explicó que a final de año se había gastado en diversas cosas que habían dejado a la Tesorería a cero o con muy poco dinero, esas son las palabras textuales que utilizó. Ese informe de la Tesorería indica que si la tesorería no está bien pues eso compromete un poco el cumplir con los compromisos de pago a los proveedores y por tanto que haya que pedir financiación bancaria para poder cumplir con esos compromisos con pólizas de financiación de circulante o pólizas de crédito para poder atender los gastos corrientes. Adicionalmente a todo esto, y en su día ya lo dijimos, hay un gasto -y ya se ha comentado aquí por otros grupos- en sueldos de cargos de confianza. Este gasto lastra el presupuesto de una forma considerable; hay retribuciones en este presupuesto que no son acordes con la coyuntura actual ni con los ingresos que tiene ahora mismo el ayuntamiento. Esto seguramente se podría decir que el gasto es equiparable al ingreso porque aquí salen unas cuentas que al final cuadran, el gasto es igual que el ingreso y cuadra porque hay unos ingresos de diversos conceptos, de los impuestos y tal pero la verdad es que al final esos sueldos se pagan con el aumento de ingresos que recibe el ayuntamiento por los impuestos que pagan los ciudadanos, por ejemplo el IBI, la recaudación por IBI este año ha aumentado porque han aumentado los valores catastrales, entonces la recaudación aumenta a pesar de que haya disminuido el tipo impositivo. El tipo impositivo no ha disminuido de forma suficiente como para que el ingreso del ayuntamiento por este concepto se mantenga sino que sube, por lo tanto el ayuntamiento tiene más recursos por esto, que sirven, como no se aumenta gasto social, sino que se reduce, como no se aumenta inversiones, ¿en qué se destina ese dinero?, pues en pagar los sueldos. Todos estos conceptos que acabamos de criticar entendemos que no son necesarios y que se podrían reducir considerablemente y dedicar ese ahorro a no tener que pedir financiación para financiar la tesorería o si se mantiene la situación actual de las pólizas porqué están en vigor y se quiere seguir así, que se destine a políticas sociales y a cuidado de las personas que necesitan ahora mismo asistencia y que hay muchas, hay residencias en las que las condiciones están un poco por debajo de lo que sería recomendable, hay personas que están con dificultades de no poder pagar los alquileres, de no poder pagar las hipotecas y estos gastos de tipo social que aquí ha habido propuestas interesantes se podrían sufragar reduciendo esos gastos de sueldos y salarios y reduciendo estos gastos que acabamos de decir que encontramos exagerados o que no corresponden ahora mismo por la situación actual. Todo esto hace que los presupuestos no encajen con la idea de política económica que tiene este grupo municipal del Partido Popular y que no podamos dar nuestro apoyo a su aprobación al menos de momento a falta de que las propuestas que podamos hacer en las alegaciones pueda haber algún tipo de acuerdo para modificar este presupuesto tal y como está ahora. . TINENT D’ALCALDE D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ, SR. CARLES BRUGAROLAS (RESPOSTA): Gràcies a tots vostès per les seves intervencions, he anat prenent notes i ara els demano disculpes si d’entrada hi ha algun tema que no el


ESBORRANY ACTA

responc, tots vostès han fet una llarga llista d’apreciacions, i intentaré cenyir-me a les que subjectivament valoro com a més significatives per aquest debat, òbviament, sinó hauríem de demanar dinar. Començo pel mateix ordre d’intervencions agraint primer els múltiples reconeixements que han dirigit vostès cap a l’equip d’Economia, jo no ho he fet, ho faig ara, també a la Gerència a les altres àrees de l’ajuntament. Remarcava també una qüestió i ho escrivia en un article que surt al Diari de Sant Cugat aquesta setmana, i és la connotació de conjunta, de col·laborativa d’aquest procés d’elaboració de pressupost, no només entre les àrees de l’equip de govern sinó també i jo ho he viscut així i així hem volgut que fos també amb vostès, amb els partits de l’oposició, per tant gràcies a l’equip i gràcies pels seus reconeixements. El Sr. Ignasi Bea, en representació de la CUP, parlava d’això, de que ell apreciava que calia més progressivitat i tenim sempre l’altre contrapunt que és, òbviament i com ha de ser, el cas del Partit Popular i estaríem replicant el debat que vam tenir en el seu dia amb l’IBI, també amb el Sr. Calderón, una mica tothom hem expressat els nostres posicionaments en l’àmbit dels impostos. Crec que nosaltres estem en el punt central en aquest capítol però deixi’m que els hi expliqui una mica els per quès, és a dir, nosaltres el que tenim molt clar és que -i ho hem dit moltes vegades- hem de garantir la suficiència financera i hem de garantir el perfecte estat de revista dels indicadors financers, i això són les restriccions amb les quals operem, però el que també sabem i tenim molt clar i és el missatge que els hi vull traslladar, és que en temps econòmics com els actuals, en temps de recessió, no toca que pugem els impostos, si pugen els impostos a nivell general és perquè les finances públiques no s’aguanten, no perquè econòmicament toca, doncs nosaltres el que hem de fer és trobar el punt d’equilibri entre la necessitat imperiosa de mantenir els indicadors financers -repeteixo la frase de sempre- en perfecte estat de revista, per una banda, però alhora dotar a la ciutat de no retirar-li tresoreria, al contrari, el que tocaria ara és que hi hagués més tresoreria en mans del públic, que es revifés el consum, no posar més retencions en les nòmines, no pujar els impostos, això és el que tocaria. Si no es fa, si no es pot fer, és perquè quan les coses no van bé en altres administracions no s’han fet prou bé els deures i no han fet prou coixí per abordar una situació com la que tenim actualment, però és clar, amb aquest escenari, amb aquest dibuix clar, nosaltres hem d’optar òbviament pel camí de l’equilibri, que és suficiència financera per una banda però contenció fiscal per l’altra perquè és el que més beneficia a la societat. L’escenari quin ha estat?, quin és l’escenari que ens trobem?, necessitat imperiosa de contenir la despesa ordinària, i això remarco el missatge perquè tots hem llençat missatges de dir és que hi ha partides que baixen, doncs és clar que hi ha partides que baixen, és que han de baixar!, llavors fer la selecció, fer la tria òbviament no és fàcil, l’hem intentat, l’hem negociat dins de l’equip de govern, l’hem compartit bastant amb vostès i ja som conscients que no estem en tot d’acord però és una tria que s’ha d’emmarcar amb una necessitat de reducció important amb totes les despeses, i totes no són reduïbles com vostès saben. Hi ha un capítol molt important, el capítol I, les nòmines, que ja saben vostès que estan en una situació de contenció nominal de disminució real, una nòmina que es manté igual en un escenari d’inflació, per petita que sigui, en termes reals baixa, però aquesta no podem baixar-la per exemple un 10% o el que sigui, com sí que s’ha pogut fer amb d’altres despeses, per tant aquest procés d’anàlisi, punt per punt, acció per acció, partida per partida, ja els hi dic jo que ha estat molt llarg, molt dialogat en l’àmbit de l’equip de govern i diria que suficientment dialogat amb tots vostès. Reduir les aportacions a les entitats, és el que voldríem?, home, no!; reduir altres despeses, és el que voldríem?, doncs segurament no, gastar quan no toca ningú ho vol, però les entitats tots som conscients del paper que juguen, i les entitats culturals també, però tots som molt conscients del paper que juguen i de fins a quin punt desenvolupen un rol amb la societat que és important que li donem suport també des d’aquesta administració pública. Sobre el model de ciutat, si ens hem basat en ingressos extraordinaris, és veritat que aquests ingressos


ESBORRANY ACTA

extraordinaris durant molts anys han estat, però també he de dir -i no perquè jo formés part de l’equip de govern perquè no és el cas- que l’anterior equip de govern ja va descomptar, ja sabia, que l’ICIO, les plusvàlues, ingressos d’aquesta naturalesa anirien a la baixa i que ja va anar ajustant l’estructura de despeses a aquesta realitat previsible que ens trobaríem a partir, no d’aquest any, sinó ja fa uns quants anys –ja ho saben vostès- que els impostos sobre construccions, les plusvàlues, les taxes, etc., tot això va molt significativament a la baixa, parlo de memòria però crec recordar que l’any 2007 es van ingressar uns 12 milions d’euros d’ICIO, i aquest any em sembla que hem pressupostat 1 milió d’euros en el pressupost de l’any 2012, per tant ja es fan vostès una idea de com han anat les coses. Què es va fer amb aquells 12 milions?, consolidar despesa ordinària?, no, això és el que no s’havia de fer i no es va fer, es va invertir, es va reduir el rati d’endeutament i es va fer el que considero que s’havia de fer. El model de ciutat és sostenible?, és sostenible en tant en quant siguem capaços, primera, de tenir una estructura de despeses continguda, de per exemple a través de l’aplicació d’eines de gestió, del PACTE, dels criteris Smart City, de l’aplicació de les tecnologies, que tinguem una estructura de despeses ordinàries molt continguda per una banda i d’altra banda que tinguem una capacitat de generació d’ingrés suficient. I això passa molt per la qüestió de la promoció econòmica, per la intensitat de la presència de les empreses en aquest municipi, passa bastant per aquí. El que ha comentat respecte a l’assignació dels grups municipals, he de dir-li que no ens sona malament, i ho deixo aquí perquè em sembla que no queda recollit aquest debat en el pressupost però parlem-ne. També diversos grups han mencionat la idea que durant l’exercici anirem proposant modificacions pressupostàries. El Sr. Villaseñor que té més recorregut històric a la casa parlava de 15 o 20 durant l’any, i efectivament, això jo els proposo que continuem amb aquesta línia, quan hi hagi ítems que meriten modificacions del pressupost tindrem ocasió de debatre al centre que convingui en Comissió Informativa i de mantenir-los a vostès sempre amb total grau d’informació. Respecte al Sr. Calderón, ha parlat de cofoisme i si ha estat aquesta la impressió doncs no és la idea, en absolut. Aquí el que s’ha intentat és actuar, això sí, amb rigor però amb tota la prudència i la cautela i la humilitat perquè nosaltres tenim molt clar el nostre rol com a gestors d’uns diners que són de tots, que no són nostres, i amb tota humilitat intentem plantejar les millors línies que ens sembla que són més adequades. Ha relacionat les paraules Sorea i loteria, això ja va passar una altra vegada, i deixi’m que em reveli amb aquesta associació d’idees. Algunes preguntes que ha llençat vostè, l’ICIO del Banc de Sabadell, com és que el vam avançar?, doncs perquè això és bastant habitual de fet, i vostès ho poden veure amb les actes de la Junta de Govern per exemple, que s’aproven devolucions d’ICIO, però és clar en obres d’una escala habitual, i aquesta no té una escala habitual sinó que té una escala molt important. Aquesta qüestió afecta aquest pressupost, òbviament, i afecta amb importància, sap vostè que el Banc de Sabadell preveia la construcció d’un edifici, d’un equipament, molt, molt important, va fer els plànols, va iniciar tota la tramitació per la seva construcció i finalment el va replantejar, i això de forma ordinària merita això, la necessitat d’haver de retornar aquest ICIO. Tema expropiacions, també ha sortit en les intervencions de diversos grups, com és que no està ja resolt?, doncs no està ja resolt perquè aquest ajuntament ha estat sempre intentant batallar contra aquest tema, per moltes vies, intentant buscar-li una solució perquè tots estem d’acord i d’això n’hem parlat moltes vegades, que aquest tema ens sembla a tothom injust, i que hem de buscar-li totes les vies de solució, és el que hi ha, no ens l’hem pogut treure de sobre, fins ara ja s’ha fet front a quantitats molt importants de pagaments i preveiem, ja ho han vist vostès en el pressupost, també quantitats molt importants per aquest any 2012 i alguns anys successius; ja veurem si som capaços d’alguna manera d’això anar-ho atemperant, anar-ho frenant. Ha mencionat l’ordenança dels desnonats, la plusvàlua, efectivament,


ESBORRANY ACTA

aquest és un tema que n’hem parlat en Comissió Informativa i permeti’m que en el seu moment el projectarem tots de forma conjunta, tots compartim una sensibilitat amb aquesta qüestió. Tarifació social, també ha sortit en diverses intervencions, la tarifació social no és fàcil, implementar-la no és senzill, no és senzill des del punt de vista sobretot de la gestió de l’operatiu perquè li hauríem d’estar demanant a tothom que ens aporti una documentació, bàsicament Impost sobre la Renda, i ja també ho hem compartit diverses vegades que vostès saben que la declaració de la renda no sempre és un bon indicador de la situació econòmica d’una família, ens podem trobar amb situacions de renda baixes i amb patrimonis monstruosos, ens podem trobar amb situacions de renda d’un membre de la unitat familiar baix però al costat d’altres rendes molt elevades, per tant el volum de documentació a gestionar i a manegar és molt important però és que també per l’usuari és una càrrega important de gestió. Jo ja sóc conscient que tot és modelable però vull també recordar-li a vostè Sr. Calderón que s’ha aprofundit moltíssim en tarifació social en aquest pressupost i en aquestes ordenances fiscals, i permeti’m que li recordi que amb un cost electoral previsible per aquest equip de govern i fort perquè està fet amb les bonificacions de famílies nombroses en l’àmbit de l’IBI, és que s’ha avançat moltíssim i a mi em dol que em tregui aquest tema de la tarifa social com si no l’haguéssim treballat prou. Jo crec que en termes de capacitat redistributiva d’aquest conjunt hem avançat moltíssim, d’una manera molt significativa. Polítiques socials, baixada, no, les xifres pugen, deixi’m dir-li quatre notes clares: manteniment a l’alça en serveis socials, increment del 2,5 en atenció domiciliària que es situa en 923.000 €, increment del 8,87 amb ajuts socials i es situa en 270.000 €, manteniment d’ajuts a menjador, manteniment de la partida contingència de 48.000 € i manteniment a l’alça de les subvencions destinades a les entitats assistencials. Aprofito per parlar del tema de la solidaritat, reducció temporal de l’aportació de cooperació internacional, de l’1 es passa al 0,7 però i és una salvetat que no és menor és que sembla que l’oblidem i vostès la coneixen, es mantenen les accions de cooperació i es simplifiquen les de sensibilització, promoció i publicitat; són menys diners però la reducció es fa allà on menys afecta a la cooperació internacional, i això ha de quedar clar perquè així és com es planteja. Fons de contingències, l’exercici 2011 ja no hi era, per què?, perquè es va preveure l’any 2009 i s’ha mantingut dos exercicis, el 9 i el 10, per què?, doncs perquè abordàvem una situació molt incerta en l’àmbit de les noves necessitats socials, jo no formava part de l’equip de govern, no era tinent d’alcalde, però intueixo que pel fruit del diàleg que vostès deurien tenir amb l’anterior tinent d’alcalde ja devien poder mesurar i no calia fer un fons provisional sinó que ja podien concretar quines eren les necessitats a que s’havia de fer front, i per això es va eliminar la bossa grossa que va arribar a ser si no recordo malament de 700.000 € del fons de contingència, de fet el que s’ha fet és per tant incorporar-lo, interioritzar-lo en el pressupost de serveis socials. Polítiques d’ocupació, de cooperació, n’hem parlat; disminució subvencions entitats també n’hem parlat. Passo a respondre al Sr. Villaseñor. Com està la liquidació del 2011?, doncs hi ha una qüestió òbvia de calendari, jo crec que aquest any és excepcional, que estem aprovant inicialment el pressupost o plantejant l’aprovació inicial del pressupost a finals de febrer. El més normal i així ho treballarem des de ja, i ja ho estem treballant, és que l’aprovació inicial del pressupost es portarà a l’octubre o novembre, i això queda sempre molt lluny de la liquidació de l’any en curs, per tant no té per què haver una correlació directa entre la liquidació de l’11 i el pressupost del 12. Cosa la qual no obsta que no tinguem indicis sobre com anirà, la liquidació saben vostès també i ja n’hem parlat en Comissió Informativa, que ja des del mes de juliol es va posar un fre important a l’execució del pressupost d’aquest any en previsió d’una disminució dels ingressos que rebríem, per què?, per intentar mantenir tots els indicadors financers inclosa la liquidació del pressupost, si hi ha dèficit, si hi ha superàvit, l’estalvi net, etc., en perfecte estat de revista. Caldria pactar inversions; jo crec que tant el del PUOSC de l’àrea metropolitana, etc., mans obertes com sempre, endavant. Ingressos extraordinaris de difícil repetició, doncs sí, els hem tingut, SOREA, tema Promusa,


ESBORRANY ACTA

però això no vol dir que el pressupost -i ja em perdonarà Sr. Soler però ara diré una expressió que utilitza molt i ja sé que ara no ha intervingut-, que és un dèficit estructural ocult, doncs no, no hi és, no hi ha un dèficit estructural ocult, hi ha una capacitat d’adaptació que passa també per externalitzar una part de la despesa, si no tinguéssim concessions no podríem haver-los-hi fet l’apretada que els hi hem fet aquest any. Comunicació; sàpiguen vostès -també diverses intervencions han anat en aquesta línia, també la del Sr. Benejam- que el pressupost de comunicació s’ha reduït un 50% els darrers 4 anys, i tinguin en compte vostès que la comunicació és una part de la prestació del servei, si nosaltres prestem uns serveis brutals però ningú se n’assabenta mala feina fem, i no es tracta de projectar l’acció de govern, es tracta d’apropar a la ciutadania els serveis que poden tenir al seu abast, aquest és el tema. S’ha avançat molt en eficiència en l’àmbit de la comunicació, molt, es pot avançar?, és clar que sí, sempre es pot avançar i millorar, però sobta que en aquest escenari de reducció tan forta, de contenció tan forta, sigui un tema que surti a la palestra. Sr. Benejam, despesa amb ideologia. No sé si mencionar-li la despesa que fa el Govern Central amb aportacions a la FAES per dir alguna cosa, això és despesa amb ideologia o no sé què és això, nosaltres estem parlant d’una aportació, i vostè ha donat la xifra, de 3.000 €, que és el 0,003% del pressupost, però és que l’acció pública també ha de fer un esforç amb el lideratge cultural, el substrat cultural de la societat, i per a nosaltres la catalanitat ens fa avançar cap a la construcció d’una societat millor, per tant és una partida molt petita, que hi és però que la defensem perquè té una raó de ser. Sí que m’ha cridat molt l’atenció la qüestió de les despeses que ha mencionat sobre l’acollida lingüística o el Consorci de Normalització Lingüística, a veure, que quedi clar, aquestes partides tenen una connotació bàsicament social i de millora de l’ocupabilitat de les persones, i en especial de les persones immigrades. Una persona que no parla el català en aquesta societat nostra té menys accés al mercat laboral, això és així, totes les empreses que presten serveis òbviament valoren millor una persona que té capacitat com a mínim bilingüe de la que la té monolingüe, i això és així, per tant és una política social i d’interès en l’àmbit de l’ocupabilitat, clara, molt clara. Fires, celebracions ..., no compartim el diagnòstic, no compartim tampoc, insisteixo, el missatge subliminal que traslladen respecte d’una situació catastròfica de les finances d’aquest ajuntament, i dedicant només dos segons cofoisme, ja em perdonarà el Sr. Calderón, ja la voldrien la majoria de les institucions públiques la situació d’aquesta institució. Dèficits de tresoreria, morositat, etc., aquest ajuntament és dels pocs que compleix la Llei de morositat i ens esforcem molt perquè així sigui, i som molt conscients de la importància de que el crèdit, la tresoreria, flueixi a l’economia i ens hi esforcem molt, amb tensions fortes, recordi vostè l’informe del Tresorer de la darrera informativa el que li explicava és que els darrers 15 dies del mes de desembre s’havien fet front a 22 milions d’euros de pagaments, no de despeses, de pagaments, que era el que tocava, i aquest ajuntament ho ha pogut fer, i molts no poden; cofoisme?, no, però sí descripció de la realitat; ara bé, per a nosaltres el missatge quin és?, que mantenir això és difícil però requereix un esforç molt fort de contenció i li trasllado la meva apreciació personal de que aquest equip de govern l’ha fet. Sous dels càrrecs de confiança; això també són apreciacions objectives, si a vostè li sembla que són molt alts, miri vostè al mercat què és el que hi ha per perfils professionals semblants, o per gestió d’empreses o d’institucions d’un tamany semblant; constatarà vostè que els sous que es paguen aquí no estan al nivell dels del mercat, són bastant més baixos. Respecte de l’IBI, una última referència, nosaltres el que hem fet és baixar el tipus impositiu per atemperar l’impacte en els rebuts a les famílies de la pujada de l’increment del valor cadastral que es va produir -ja ho sap vostè- amb l’actualització de l’any 2005, emmarcada amb aquesta orientació clara que dèiem al principi. Suficiència financera per una banda, voluntat de contenció fiscal per una altra, i el punt d’equilibri crec que és el que hem trobat i el que els hi plantegem. Deixi’m que acabi amb una referència a les orientacions del vot que vostès han expressat. Jo sincerament els hi agraeixo molt l’esforç que fan i sóc conscient del


ESBORRANY ACTA

treball que tots vostès han fet, vostès com a grups municipals i també amb els seus respectius partits. Jo crec que tenim recorregut per avançar en aquest sentit. Estic molt d’acord amb el que han valorat, això no és un xec en blanc, a mi m’agradaria que anéssim avançant amb aquest esquema de treball col·laboratiu, d’aportar cadascú allò que més ens inquieta i de que allò tingui un reflex en el pressupost. Però sincerament els he de dir que hem anat copsant que més els inquietava durant tots aquests mesos de debat de pressupost, crec, sincerament, que molt bona part està ben recollit, està del tot tancat?, no, hi ha qüestions de preus públics pendents de tancar?, sí, però hem fet avenços molt significatius, en la qüestió de la sostenibilitat financera, en la qüestió de la tarifació social i la capacitat redistributiva, etc., etc. . REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP (RÈPLICA): Començaré responent al Sr. Carles Brugarolas, crec que a vegades admeto que parlo ràpid i que potser vocalitzo poc també, però hi ha una cosa amb la qual no ens estenem, és evident, és el tema de pujar impostos, quan nosaltres proposem progressivitat s’interpreta ràpidament com que és pujar impostos, i ho diré poc a poc perquè crec que s’ha d’entendre perquè sinó surt el titular “la CUP vol pujar impostos” i no és ben bé això. El tema és que la progressivitat fiscal permetria, no només no apujar impostos sinó que molta gent veiés els seus impostos disminuïts i en canvi molta gent a la qual no li suposaria res en absolut, res de res, ni ho notarien quasi, doncs pagaríem més, evidentment, pagarien bastant més i contribuirien al benestar de la ciutat en general. Reitero una cosa, avui podem estar discutint de números i això ho hem fet amb les ordenances, ho fem avui i ho farem l’any vinent. El Sr. Ferran Villaseñor sap molt de números i jo com que porto menys temps no tinc el cul pelat de fer debats d’aquests doncs parlo més d’ideologia, i crec que el problema és més enllà dels números, ara podem estar discutint d’un 12,5%, d’on va aquesta partida, cadascú interpreta els números una mica com volen, uns li posen l’IPC, els altres li treuen, uns posen una partida aquí, i jo la veritat és que sé que es canvien coses, dimensions, una cosa passa d’una dimensió a una altra i és clar amb això podem tenir debats eterns i un dia si la CUP governa aquí dalt i a mi em presenten al·legacions a les famílies nombroses doncs les deixaré sistemàticament sobre la taula i tindrem aquest debat en un altre sentit. Crec que el tema de fons és el que he plantejat, independentment del color polític de les al·legacions. Hem de començar a plantejar si el model de ciutat és sostenible i a més a més un exemple que pot semblar molt tonto però a mi m’agrada molt que les rotondes tinguin gespa bona i que els camps tinguin gespa artificial però potser no pot ser, i potser aquest tipus de coses les hem de començar a replantejar i asseure’ns i independentment del cicle pressupostari dir que més enllà d’aquest cicle hi ha unes coses que són de model, que són les que determinaran després la resta d’objectius estratègics i coses més concretes. Parlant de l’Ajuntament m’han dit que miri el mercat, i és clar, m’ho han posat mol fàcil, aquí està el problema, el problema és comparar l’ajuntament amb el mercat i no només comparar-lo sinó convertir l’ajuntament amb el mercat, i no dic que vostès ho hagin fet, però quan l’estructura de l’ens municipal es converteix en estructura empresarial passa el que passa, i amb aquestes coses segurament tindríem debats i segurament no arribaríem a cap conclusió, però jo crec que no hem de comparar l’ajuntament amb un mercat, no té res a veure. Avui no hi és el Bruno de Salvador i no parlarem de la Constitució ni res d’això però jo voldria dir alguna cosa de la ideologia, mentre parlava l’Àlvaro Benejam anava veient de fons 6 lletres, Òmnium, Òmnium, Òmnium, té mèrit dir bastantes coses sense dir coses concretes, han parlat d’Acció Cultural del País Valencià però no han dit Òmnium. Jo estic convençut i ho dic de debò, que vostès ho diuen de debò, estan convençuts quan parlen de polítiques socials i aquestes coses però jo els hi diré la


ESBORRANY ACTA

meva opinió, no es pot defensar polítiques socials i dir que s’ha d’atendre a la gent més desafavorida, no es pot, quan el sistema que vostès no només legitimen sinó que defensen totalment és el que genera aquestes desigualtats, no és la crisi, és el sistema, per tant els convido a que ho pensin perquè sinó a mi el primer que em surt és pensar quin cinisme i després penso que no, perquè veig com ho diuen i segurament s’ho creuen. Doncs crec que estan equivocats, no es pot defensar una cosa i defensar una altra que és totalment contraposada. A més a més tinc la sospita, segurament m’equivoco, però que quan diuen Acció Cultural del País Valencià, si fos Acción Cultural de la Comunidad Valenciana no tindrien cap problema en donar 3.000 € o més; el Sr. Brugarolas ha parlat de la FAES, i podríem dir moltes altres coses que es subvencionen i que evidentment quan un té el govern prioritza algunes coses que són més estratègiques a llarg termini i en aquest cas jo considero que qüestionar aquestes subvencions no té cap sentit. Estic content per això de l’assignació dels grups polítics, dir que aquesta proposta no és l’únic cavall de batalla, hi ha moltes altres coses, però nosaltres ja que per desconeixement no hem pogut entrar a fons amb els números hem pensat que aquesta proposta seria com una bola de palla i que ningú diria res, i al final el Carles Brugarolas ho ha comentat, estem contents que sigui receptiu, al menys a priori, i intentarem que per aquí, amb els diners que es treguin d’aquí al menys potser es pugui ampliar aquest Pla d’ocupació o potser es puguin tirar enrere algunes de les retallades de despesa que es fan amb entitats i associacions culturals. . REGIDOR SR. JOAN CALDERÓN, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA (RÈPLICA): Sr. Brugarolas, jo valoro l’esforç que han fet a l’hora de fer el pressupost perquè vostès al costat dels seus companys de la Generalitat semblen socialdemòcrates, m’explico?, jo ho entenc, però per aquest grup no és suficient. Jo crec que hi ha coses que no entenem igual. Per exemple, nosaltres quan vam proposar que el coeficient de l’IBI no es toqués, malgrat signifiqui una pujada de pressió fiscal, és per poder fer tot de mesures per tota aquella gent que ho està passant malament, i fins i tot quasi se’ls hi pogués bonificar una part d’aquest IBI, però és clar, renunciar entre 300.000 i 400.000 € per aquest motiu jo crec que en aquest sentit no ens posaríem d’acord i utilitzant una frase que vostè va fer servir, i ara entro en el tema de la redistribució de la riquesa, vostè a l’audiència pública va fer servir una frase que és en aquest cas molt típica i tòpica de la gent d’Iniciativa, de la gent d’esquerres, de la CUP, del PSC, que pagui més qui més té, llavors això és un tema important, i jo crec que en el tema de la bonificació de les famílies nombroses això es posa de manifest però crec que confonem els termes, una cosa és una bonificació en l’IBI i una altra cosa és portar a terme una política de tarifació social important, que és complex, que és difícil, d’acord, però hem de veure com es concreta, a dia d’avui no som capaços de veure com es concretarà aquest tipus de política, no hem vist els barems, no ho hem vist encara Carles, sé que aneu en la línia però no hem vist res concret. Sobre el tema concret de la plusvàlua, jo crec que ara estem davant d’una oportunitat, a més a més la Diputació de Barcelona va aprovar -i això l’alcaldessa ho deu saber molt bé- un fons especial per a fer front a aquests temes de desnonaments, i jo crec que aquí tenim un punt de sortida, un punt de recursos que podem aprofitar des de l’ajuntament per a fer front a aquestes situacions que en el cas dels desnonats els fan fora de casa, es queden amb la hipoteca i a sobre han de pagar la plusvàlua, és que és una situació surrealista i absurda. Jo crec que per aquí si entre tots som capaços d’arribar a un acord jo crec que hi podrem arribar. Sobre la plantilla i el pes d’aquesta dins del pressupost municipal, cosa que no he explicat abans, dins del pressupost no es compatibilitzen els organismes autònoms, tota aquella plantilla jo crec que rebassaria aquest 30% del que estem


ESBORRANY ACTA

parlant que diu el pressupost, per això a vegades parlo de cofoisme, parlava de la presentació i del llenguatge, no dic de les dades que s’hi posen, dic de la presentació, sobretot el dia de l’audiència pública el llenguatge utilitzat era una miqueta pompós. Polítiques socials, pujada o no d’aquestes partides. Sé que si entrem en aquesta batalla no ens en sortirem avui i com diu vostè haurem de demanar el dinar, però hi ha partides que abans no hi eren a persones que ara sí hi són, i estic parlant d’ocupació, i ocupació està amb promoció econòmica, casualment la baixada de promoció econòmica són 300.000 € que van a persones que és on posem ara ocupació, efectivament puja, doncs això ara m’ho explica però és així, i hi ha partides que són idèntiques i quan dic idèntiques són idèntiques, ajuts pel menjador, beques x, ajuts a llibres, són idèntiques a pressupost de 2011, idèntiques. Per tant jo crec que amb una situació que el 2012 es preveu pitjor que el 2011, home! com a mínim la pujada de l’IPC, no? Tot això hagués estat més fàcil si sabéssim realment què és el que hem executat durant el 2011 d’aquestes partides, perquè potser ara em diu que no hem exhaurit les partides, val, però és que això nosaltres no ho sabem a dia d’avui. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA (RÈPLICA): Molt breument Sra. Alcaldessa perquè em dóna la sensació que tot el peix ja està venut. Estava pensant com explicar al sortir d’aquí què és el que estem aprovant i de quins números estem parlant. Jo crec que la batalla dels números sempre es perd en el moment que la vols explicar, i jo suposo que intentarem no perdre-la del tot des del punt de vista de l’explicació però en qualsevol cas sí que hi ha algunes coses que voldríem matisar sobre la intervenció del company Carles Brugarolas. Una cosa que pensava que diria és sobre el gran titular que solament el 30% del pressupost municipal és destinat a Capítol I; vostè sap que hi ha organismes públics que també tenen Capítol I i que està lligat allà i que no me l’està contant, i que si el contés el percentatge seria el 40 i escaig, gairebé arribaria a un 41. Comptar d’entrada en sabem, per tant les coses aquestes com a mínim una mica de respecte als qui ens mirem quatre vegades el pressupost. Des del punt de vista d’impostos vostè ha dit que no s’han pujat els impostos, ja saben quina és l’opinió del nostre grup al respecte però simplement recordar-los-hi que sí, que l’IBI ha pujat i que la Taxa de Clavegueram ha pujat, i aquest no és un fet ni bo ni dolent, i no entra interpretar-lo, simplement vostès saben que sí que hi ha hagut una pujada en aquests dos conceptes, i també en les taxes lligades a un IPC, per tant sí que hi ha hagut pujada. Respecte al tema de les expropiacions no em repetiré massa, jo crec que ja queda clar el seu argument i el meu, vostès han dit que hem estat esperant que això es resolgués, ja, però és que és des del 76, certament jo no els hi adjudicaré la responsabilitat a Convergència i Unió des del 76 sinó des que vostès van entrar a governar i no va ser el 2006 per entendre’ns. El concepte de loteria sobre SOREA i sobre els moviments que van haver-hi al voltant del Mira-sol centre jo no sé si la paraula loteria que hem fet servir tots alguna vegada és la més adequada o no, perquè segurament quan estem dient loteria no estem valorant la feina per arribar a aconseguir aquests diners, i aquest tema segurament sí que li hem de posar sobrevalor, ara bé, jo crec que la sí loteria no en l’assumpció d’aquest ingrés, que és una tasca important amb SOREA i respecte els ingressos, però sí respecte a la despesa; aquests diners que van venir treballats, evidentment, van servir per eixugar un dèficit, i això pot ser molt matisable però hi ha fets que són així i per tant en aquest tema simplement els adreço a l’informe de l’Interventor. Aquests diners van servir per, com diu el company Pere Soler, per paliar un dèficit estructural ocult, aquest dèficit estructural ocult va ser salvat amb aquests diners extraordinaris en altres pressupostos, i dirà home! és que això no té sentit ara


ESBORRANY ACTA

perquè estem parlant del 2012, és una resposta lògica però vostè sap que si no haguessin hagut aquests diners hauria augmentat la ratio d’endeutament i no hauríem fet alguna de les coses que ara en aquests moments estem fent, i segurament aquests diners els podíem haver guardat per pagar les zones verdes, per exemple, o qualsevol altra circumstància, per tant sí que toca també en aquest pressupost, evidentment ara no començarem a parlar de les pèrdues d’impostos d’Impulsis perquè ja és un clàssic, tirant a desfasat. Aquí hi ha un concepte sobre comunicació, sobre què vol dir comunicar i què no vol dir comunicar, vostès han parlat dels sous dels càrrecs de confiança, també n’hem parlat alguns de nosaltres. Jo crec que s’ha de posar sobre valor el concepte model gerencial, o també els hi vull recordar que en cap cas -com a mínim des del nostre grup- hem parlat de sous en concret lligats a persones sinó del conjunt de la massa salarial, per tant és fàcil dir “és molt” o “és poc” segons la responsabilitat però és que no estem parlant d’això, estem parlant del conjunt de la massa salarial. També dir-los-hi que si estem apostant per un model gerencial professionalitzat no estem apostant per un model de dedicacions exclusives generalitzades. Per tant estan dos models, el model gerencial i el model d’acció directiva per part de l’esfera política, per tant aquí tenim una sèrie de conceptes que entenc que són diferents. Nosaltres vam fer un primer pas, vostès també, amb les ordenances fiscals, ja en vam parlar, jo crec que és la primera vegada que vam votar majoritàriament a favor d’unes ordenances fiscals, per tant el concepte responsabilitat ja el tenim clar i sabem què volia dir la nostra abstenció en una pujada de l’IBI, i no és qüestió de xecs en blanc, ni gratuïtat, ni res de res, era i és una qüestió de responsabilitat, perquè entenem que des de l’oposició i des del govern hi ha coses que s’han de fer; ara bé, el tema de tarifació social, allò que es va aprovar en aquella moció, allò ara mateix no hi és, era difícil, sí, és molt difícil, jo els hi dic que és molt difícil i n’hem parlat amb vostè i amb la directora i és molt difícil concretar-ho des del punt de vista de dades, de com ho fas, de com venen els ciutadans aquí a fer-ho, si es fa un carnet, si no es fa un carnet ..., sí que és difícil, és clar que és difícil, però nosaltres vam aprovar aquesta moció i vostès també, i jo crec que la nostra obligació és tirar-ho endavant amb les dificultats però posem un calendari, segurament no serà en els propers mesos, però posem-lo perquè sinó allò que aprovem en els plens no comença a tenir sentit, i crec que és el que hauríem de fer. Hi ha una cosa curiosa, ha parlat el Sr. Bea, de la gespa artificial. Jo crec que aquest tema de la gespa artificial serà un dels capítols del llibre del Sr. Tizón, perquè ara sí que hi és al pressupost, i això al “Barrio Sésamo” és si ara hi és, l’any passat no hi era, oi?, per tant aquests 500 i escaig mil euros és molt possible que algun dia d’aquests aconseguim que hi hagi aquesta gespa; més que res com que ja s’havia amortitzat i s’havia venut, doncs segurament al final la tindrem. Per acabar hi ha dos temes sectorials, jo crec que tampoc són definitius, felicitar al Sr. Puigneró perquè la ciutadania de Sant Cugat condueix millor o com a mínim el percentatge que es preveu de recaptar de multes a Sant Cugat serà menor el proper any, ja no seran 2,5, serà la meitat, per tant a veure si ens quadra el pressupost, no sé com ha anat, si ara conduïm millor a Sant Cugat o no. I l’altra és respecte a l’Smart City -i amb això no sé si felicitar-lo o no-, jo tinc un dubte, aquests 700.000 € que tenim de l’Smart City, ja ens ho explicarà a la Comissió Informativa si ho creu convenient- estem fent el mateix que fem i li hem posat el nom d’Smart City o estem fent coses diferents?, compte amb la resposta perquè si hem diu que estem fent coses diferents la pregunta és molt fàcil, i per què no ho feien l’any passat? Per tant em dóna la sensació que deu ser la primera, i com que és molt important des de l’àmbit de Comunicació trobar marques a les accions, per tant sí que el felicito, suposo que sortirem a tot arreu dient que estem actualitzant el Windows, per exemple, que és part de les partides que tenim.


ESBORRANY ACTA

Acabem, simplement d’aquí a un mes ens tornem a trobar, esperem que els discursos puguin ser modulablement millors. . REGIDOR SR. ÀLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Intentaré explicar un poco lo que se ha comentado pero intentando no repetir las cosas que ya se han dicho porque en cuanto a las expropiaciones de las zonas verdes aquí se está hablando o se da por hecho que es un problema que el ayuntamiento tenga que cumplir esas sentencias, pero es que aquí no es que el ayuntamiento tenga que cumplir una sentencia sino que el ayuntamiento tiene que expropiar y no lo hace, entonces tiene que expropiar a día de hoy todas las parcelas, cuando demandan los propietarios que tienen esas parcelas porque el ayuntamiento no los expropia pues el ayuntamiento tiene que cumplir las sentencias, claro, pero es que la obligación es anterior. En cuanto a la tarificación social también entendemos que es de difícil aplicación y claro también entendemos que hay que dar un plazo al propio equipo de gobierno para poder aplicar eso, porque que todo el mundo tenga que venir con su renta para que le den un carnet, pues eso se tendrá que valorar si es operativo o no. Este tema se ha aprobado hace poco y entiendo que el tema requiere de estudio y requiere de planificación porque no se puede aprobar en dos días. El servicio de comunicación del Ayuntamiento, aquí hay una situación que se da por hecho que el servicio de comunicación tiene que existir. No nos parece mal que tenga que existir o que exista pero la cuestión es que a día de hoy lo que sirve es de autobombo, entonces sirve para dar a conocer las cuestiones que son buenas, que el ayuntamiento hace, y al final es medalla del equipo de gobierno con mayoría absoluta que existe. Además están los medios de comunicación que cuestan un millón de euros. Lo encontramos exagerado. Las subvenciones lingüísticas, se acaba de explicar que es para un tema de adaptación de las personas que vienen aquí y que para poder encontrar un trabajo necesitan o tienen que hablar catalán para poder conseguir ese trabajo por ejemplo. No sé si también se dan clases de español, yo creo que no, que no se dan clases de español a las personas que no saben ni catalán ni español, entonces parece ser que esa ayuda para adaptarse es parcial, no es completa porque aquí también se habla español, lógicamente, solo hay que salir a la calle y escuchar a la gente. La visión catastrófica que dice usted que tenemos, esa visión “catastrófica”, entre comillas, yo no diría que es catastrófica, califica usted nuestra visión de la situación económica como catastrófica, y nosotros no decimos que la situación es catastrófica, decimos que la situación es difícil, que es lo que consta en las actas de cada Comisión Informativa a la que acudimos. Es decir, decimos que es difícil, no decimos que es catastrófico. Si se quiere decir que el Partido Popular es catastrófico y pesimista, etc., pues vale, nos metemos en ese discurso, pero no creo que sea así porque los informes están ahí, el informe de Tesorería está ahí, las dificultades para pagar las zonas verdes están ahí, la necesidad de tener pólizas de crédito están ahí, es decir, son datos, no decimos nada que no se pueda comprobar en las cuentas y de hecho aquí, en las cuentas municipales del 2012 ya se prevé más financiación bancaria, por lo que la situación es lo que es, no nos lo inventamos. Cuanto al tema de sueldos, parece ser que estos sueldos están equiparados a lo que hay en el mercado, o sea que por un lado los sueldos tienen que estar equiparados a lo que hay en el mercado, pero por otro lado se tiene que hacer una labor de contención porqué sino con las previsiones para el ejercicio 2012 que son peores que las del 2011, 2010, etc., pues no vamos a ir bien pero los sueldos ahí están y siguen igual o mejor. Entonces parece ser que esa labor de contención no se


ESBORRANY ACTA

aplica en los sueldos, en todo lo demás sí pero no en los sueldos. Por lo tanto contradicción. Nos acaba de decir el Sr. Bea que el PP incurre en contradicción cuando habla de políticas sociales porque su política es de capitalismo casi radical, y que se cree el papel que estamos haciendo o lo que pedimos en cuanto a políticas sociales, pues yo le diría que ya se lo puede creer porque lo venimos pidiendo desde hace tiempo, entonces lo que no creo es que se tenga que hacer ver delante de la ciudadanía que ustedes son los propietarios de las políticas sociales porque no es así, aquí cada partido tiene su ideología, sus ideas con respecto a eso y las nuestras son estas, entonces queda muy bien decir que nos lo creemos pero esta no es la política que tal, pues vale, pero es lo que pedimos y lo estamos pidiendo aquí y lo estamos pidiendo al equipo de gobierno y si se establece en un acuerdo de Pleno votaremos a favor, por lo tanto esas son las políticas del Partido Popular y ya se las puede creer porque solo faltaría. En cuanto a la asignación de los partidos políticos y esa idea que decía que el ayuntamiento y que el equipo de gobierno parece ser que la ha escuchado y que podría llegar a estar de acuerdo, yo lo que propondría es que volviéramos a la situación anterior, en la que cada partido político tenía una asignación en función del número de concejales que tenía, y así reduciríamos el gasto considerablemente. Es una posible solución, no se si a ustedes les vendrá bien porqué claro ahora reciben la misma asignación con dos concejales que un partido que tiene cuatro concejales. . TINENT D’ALCALDE D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ, SR. CARLES BRUGAROLAS: Jo crec que hem avançat moltíssim en aquest pressupost i en aquest conjunt de mesures, sincerament els hi dic. Hi ha hagut una frase que m’ha agradat molt del Sr. Bea, que és que “hi ha coses que no poden ser”. Això tots ho sabem, però és bo que ens ho recordem i crec que en un Ple com aquest sense caure ni en el catastrofisme ni en un optimisme forassenyat crec que tots tenim molt clar i que ja ho hem anat veient en els darrers mesos i que ho veurem aquest any i veurem fins quan dura aquesta situació, però que hi ha coses que no poden ser. Coses que teníem i que no poden ser. Jo quan vaig fer l’exposició en l’audiència pública vaig incorporar els dos principis que determinen el tema fiscal: un és el principi de la capacitat de pagament i l’altre és el principi del benefici, i explicava que el principi del benefici té una repercussió molt baixa a Sant Cugat, perquè bàsicament es refereix a taxes i preus públics, però que tots sabem que les taxes, la recaptació per taxes i per preus públics ni de lluny cobreix el servei al qual hauria de finançar. I que per tant, ja són taxes i preus públics que en general estan molt subvencionats i per tant, ni així, ni per aquí. Per tant, el principi de la capacitat de pagament, llegeixi’s “qui més té, més paga” és el fil conductor de tota l’estructura fiscal i pressupostària d’aquest Ajuntament. Ja ho era, però és que ara molt més encara. I ja n’hem parlat, gràficament l’altre dia dèiem que hi ha molts recursos que estaven aquí, que s’han tret d’aquí i ara estan aquí. I és així, i vostè coneix les xifres i així és com ens sentim contents diguem-ne d’haver compartit aquesta orientació amb tots vostès en l’àmbit d’altres reunions. Una precisió molt important: respecte la dimensió primera del PACTE, que incorpora la dimensió de persones. Clar, nosaltres quan hem agafat el SOM que estava al G3 i ha passat al G1 per fer la comparabilitat respecte l’any en exercici hem traslladat a l’exercici de 2011 i al de 2012 també. És a dir, la comparativa és real, no hem fet la trampa de recol·locar coses perquè sinó serien trampes al solitari. Hi ha partides idèntiques, sí. Hi ha partides idèntiques, algunes pugen i algunes altres baixen, però jo crec que tots podem constatar que aquest pressupost té una vocació molt clara i molt profunda d’atendre les polítiques socials. Les polítiques socials a Sant Cugat tot és millorable sempre, però Déu ni do! Jo crec que es cobreixen totes les necessitats bàsiques,


ESBORRANY ACTA

sempre hi haurà persones que ho passen malament i sempre podem debatre fins a quin punt hauríem d’arribar. Però la cosa està coberta, continuarà estant coberta i és prioritari per aquest equip de Govern. Ens recordava el Sr. Villaseñor que han pujat els impostos i és veritat, han pujat una miqueta, no molt, molt menys que altres. Han pujat una miqueta, jo insisteixo en el missatge. Suficiència financera en equilibri amb contenció fiscal i aquest equilibri ha derivat en una moderada, molt continguda, pujada d’impostos. Però, sí, és veritat, hi és. A veure, el pes del Capítol I, en el consolidat és el 27,6, també molt clarament per sota del 30% i permeti’m que li apunti una idea, que ja alguna vegada n’hem parlat, que és, hi ha una correlació entre aquest reduït pes del Capítol I sobre el total del Pressupost i el model Gerencial. És a dir, un model gerencial ben desenvolupat té bastant a veure am el fet de que les necessitats pressupostàries en l’àmbit del Capítol I puguin ser inferiors. Tot això, òbviament com fan totes les institucions amb una línia d’externalització de determinats serveis que no tenen per què estar internalitzats, i l’externalització, no oblidem també, ens ha de donar resposta a situacions en que necessitem flexibilitat, com l’actual. Si tot ho tinguéssim internalitzat i amb una estructura de despesa inamovible i amb inflexibilitat total doncs no podríem respondre a la conjuntura. Per tant, aquest és un dels sentits de tenir alguns dels serveis concessionats, externalitzats. Sr. Benejam, aquest Ajuntament fa comunicació, no fa “autobombo”. Nosaltres fem comunicació no fem “autobombo”. Nosaltres no subvencionem els mitjans. Nosaltres contractem espais, els mitjans disponibles en l’àmbit local, però no subvencionem cap mitjà. Cugat.cat, l’organisme Autònom, l’OAMCIC, aquest sí que rep una aportació. La seva funció quina és? És diversa, però és el que dèiem, apropar el coneixement dels serveis que es presten a la ciutadania, un; vetllar per la pluralitat informativa, dos. A vostè li trasllado una percepció i és que moltes vegades, jo mateix, o membres de l’equip de Govern comentem: “ostres a cugat.cat ens foten unes cleques que tela”. Escolta doncs ben fet, no sé si està ben fet o no, això ja no em pertoca a mi, però és la veritat, jo el que li trasllado és una percepció de que aquí no hi ha “autobombo”, no, en absolut. Les classes, també es donen classes de castellà i d’anglès a l’Escola d’adults, però deixi’m que li digui una cosa, vostè en aquest cas no està fent despesa ideològica perquè no està gestionant el pressupost però sí que ha fet una trasllació ideològica clara que és “la que no ha de ser és la catalana”, home!, doncs és la que ha mencionat vostè. Situació econòmica difícil, és clar, això ja els hi dic jo; difícil, sota control, s’han de prendre mesures i les mesures que s’han de prendre són les que són, mi més ni menys, perquè el menys també afecta, o sigui reduir més del que toca també té una repercussió clara en la situació econòmica de la nostra societat, i dues coses que m’han cridat molt l’atenció, necessitats de pòlisses, naturalment que és bo, totes les empreses, les administracions, operem amb pòlisses de tresoreria, una administració pública és interessant fer-ho, vostè no té una hipoteca?, què passa?, les necessitats de tresoreria tenen pics a l’alça i a la baixa, nosaltres podríem prendre una decisió que és dir fem coixí i mantenim una tresoreria sempre per sobre del pic més baix de pagament, però és clar aquí tindríem unes quantitats de diners en un calaix sense donar rèdit, sense prestar servei, això no té sentit, la lògica econòmica el que diu és que has de tenir una tresoreria que està una mica per sota i que puguis tenir pòlisses per cobrir les puntes negatives, això és així. Finalment, vostè ha dit que recorrem a més finançament l’any 2012 i no és veritat, nosaltres l’any 2012 tenim previst cancel·lar prop de 13 milions d’euros d’endeutament i demanar-ne 6, per tant l’endeutament baixarà bastant


ESBORRANY ACTA

significativament en coherència amb el que ja dèiem abans d’anar tendint cap a una disminució del rati d’endeutament. Ja acabo Sra. Alcaldessa, els agraeixo sincerament les seves aportacions, la tasca que han vingut fent, no només avui sinó tot el recorregut previ. Sí que penso en la línia del que deia el Sr. Villaseñor, que hem de continuar aprofundint amb aquest esquema de diàleg i d’elaboració conjunta d’aquestes grans orientacions de l’ajuntament. Per a mi ha estat un recorregut enriquidor, reitero l’agraïment a tot l’equip econòmic, la Gerent, la Directora i tot l’equip tècnic, tots han fet una molt bona feina i estic a la seva disposició. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Doncs arribats a aquest punt passarem a la votació però abans també agrair de part de l’alcaldia l’esforç que ha fet l’equip econòmic i l’equip directiu i agrair també l’esforç dels diferents grups municipals per poder arribar a aquest document que tenim avui que evidentment és millorable, que evidentment pot recollir diferents sensibilitats però que en qualsevol cas ha estat fet intentant ser oberts amb tothom i intentant parlar amb tots els diferents grups representats al consistori.

TORN DE VOTACIÓ

Vots a favor: 14 (CiU) Vots en contra: 6 (PP, PSC i ICV-EUiA) Abstencions: 2 (CUP) Conclòs l’anterior i essent les 11,06 hores, la Presidència aixeca la sessió en el lloc i data al principi indicats, de tot el qual com a Secretari General, certifico.

SESSIÓ PLE EXTRAORDINARI 28.02.12 pàg. 1 ESBORRANY ACTA · SESSIÓ PLE EXTRAORDINARI 28.02.12...

Documents

Transcript of SESSIÓ PLE EXTRAORDINARI 28.02.12 pàg. 1 ESBORRANY ACTA · SESSIÓ PLE EXTRAORDINARI 28.02.12...