SESSIÓ PLE ORDINARI 15.10.12 pàg. 1 ESBORRANY ACTA · 2012-11-21 · Cugat del Vallès, essent...

SESSIÓ PLE ORDINARI 15.10.12 pàg. 1

ESBORRANY ACTA

Srs. Assistents: Presidència: M. CONESA I PAGÈS Tts. d'Alcalde: C. PARAIRA I BESER J. PUIGNERÓ I FERRER J. ROMERO I TEJERO C. BRUGAROLAS I CONDE S. PELLICER I LÓPEZ Regidors: S. CAZORLA I XALMA X. TIZÓN I NOGUERAS F. CAROL I ALFÉREZ J. BARBANY I FREIXA J. PUIGDOMÈNECH I FRANQUESA P. CASAJOANA I SINGLA E. SALAT I LLORENTE R. GRANGÉ I FLORES X. ESCURA I DALMAU J. CARRERAS DEL RINCÓN Mª DOLORES DOMÉNECH VICENS B. DE SALVADOR SALA A. BENEJAM PERETO F. VILLASEÑOR ROMERO P. SOLER ARTALEJO J. CALDERÓN ORTEGA R. CASAMITJANA ABELLA G. PROS TÁRREGA I. BEA SEGUÍ Secretari General: J.M. RIGAU I CAIXÈS Interventor: F. CARULLA I GRATACÒS

Al Saló de Sessions de la nova Casa de la Vila de Sant Cugat del Vallès, essent les dinou hores i quatre minuts del dia quinze d’octubre de dos mil dotze, es reuneix en sessió ordinària el Ple municipal sota la Presidència de la Il·lma. Sra. Alcaldessa i amb l'assistència dels Regidors relacionats al marge, així com del Secretari General i de l’Interventor.

El desplegament de la sessió i correlativa adopció d'acords, es van produir en els següents termes:

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: En primer lloc donem la benvinguda a la regidora Mª Dolors Domènech, estem molt contents que torni a estar amb nosaltres.

QÜESTIÓ D’ORDRE . REGIDOR SR. VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Atès que l’apartat de Precs i preguntes ha anat en relació als Decrets que portem als punts 13 i 14 sobre retallades i situacions d’aquests tipus, voldríem posar a la seva consideració que adelantéssim aquests punts perquè els treballadors poguessin escoltar-lo ara. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Sr. Villaseñor, em sap molt de greu però no crec que sigui oportú. Sap que l’ordre del dia està establert, hi ha ciutadans que venen,


ESBORRANY ACTA

tenim totes les mocions, l’apartat de mocions és molt i molt llarg, per tant crec que hem de respectar l’ordre del dia del Ple tal com està establert. DESPATX D’OFICI 1.- PROPOSTA D’APROVACIÓ ESBORRANY ACTA PLE DE DATA 17 DE SETEMBRE DE 2012.

- APROVAR per assentiment dels 25 membres electius presents l’esborrany de l’acta de la sessió anterior celebrada el dia 17 de setembre (ordinària) de 2011. MOCIONS INSTITUCIONALS 2.- MOCIÓ INSTITUCIONAL DE L’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS PER A LA CREACIÓ D’UN PLA LOCAL DE L’ENERGIA. La lluita contra el canvi climàtic ha de ser una de les principals preocupacions de Sant Cugat del Vallès, els esforços esmerçats en la protecció de les nostres zones forestals i verdes no han de ser en va, la voluntat del consistori per tal de cercar estalvis energètics s’ha posat de manifest en diversos àmbits municipals d’eficiència i eficàcia. L’aposta per l’energia elèctrica en els vehicles, l’ús de la bicicleta o els sistemes d’energia solar en són uns exemples. Per això quan es parla de continuar implementant mesures d’estalvi energètic i econòmic, hem de ser imaginatius i cercar noves apostes de futur per tal de contribuir i ajudar a minvar el canvi climàtic i a utilitzar allò de què disposem.. Atès que la massa forestal de Sant Cugat del Vallès representa un 40% del territori, i que podria aprofitar aquest recurs natural, sense malmetre aquest apreciat entorn natural, i que la gestió d’aquest recurs sempre representa un esforç tècnic i econòmic. Atès que d’ençà les ventades i nevades d’anys enrere, hi ha encara una gran massa del sotabosc del nostre municipi. Atès que ja s’han elaborat diversos plans de neteja de boscos en connivència i cooperació amb el Consorci de Collserola i l’EMD de Valldoreix. Atès que la incorporació per a l’aprofitament d’aquests residus vegetals suposaria un aprofitament i a la vegada la destrucció d’aquests residus, avui dia problemàtica. Atès que tenim l’oportunitat d’impulsar una nova política energètica municipal que pot ajudar a crear un nou teixit industrial, una nova consciència energètica, una aposta ambiciosa pel que fa a l'ús de les energies alternatives. Atès que el resultat de la transformació de la biomassa és un biocombustible molt adequat que té un gran poder calorífic i d’alt valor energètic, de mida reduïda, nets i moderns. En definitiva esdevé una alternativa molt vàlida a altres combustibles, essent menys contaminant que altres que s’utilitzen en l’actualitat. Atès que està demostrat que aquesta nova font energètica pot aportar la creació de nous llocs de treball imputable al rendiment i aprofitament de la biomassa, segons dades de la Asociación Española de Valorización Energética de la Biomasa (AVEBIOM).


ESBORRANY ACTA

Atès que Sant Cugat està immersa en un profund canvi d’orientació i vol esdevenir encara més pionera en l’anomenada posada en marxa de l’Smart City i acostar-nos al compliment dels criteris del “Llibre blanc de les energies renovables”. Atès que poden haver-hi en les instal·lacions i equipaments municipals uns sistemes de calefacció amb un consum energètic superior al que esdevindria amb la utilització de la biomassa. Atès que la implantació no ha de ser immediata i s’han d’anar cercant el millor moment i ubicació, però sí el compromís de lluita contra el canvi climàtic en la mesura de les possibilitats, i que l’ajuntament té el deure d’exemplificar i potenciar encara més les seves polítiques mediambientals. El Ple de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès adopta els següents acords: PRIMER.- Crear el Pla Local de l’energia per tal d’agrupar tots els esforços, estudis i accions referides a la implantació de nous tipus d’energia renovable. SEGON.- Estudiar la viabilitat ambiental i econòmica de les fonts d’energia per a la substitució de les instal·lacions i equipaments municipals, tals com centres educatius, centres culturals, equipaments esportius i instal·lacions administratives de l’ajuntament, entre d’altres, per energies renovables. TERCER.- Promoure la creació de nous plans d’ocupació en base a la promoció del sector de l’economia verda.

TORN DE PRESENTACIÓ

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Molt bon vespre, atès que és una moció institucional intentaré ser el més breu possible, de tota manera a proposta del PSC volem agrair a tots els grups que s’hagin sumat a aquesta moció i especialment haver rebut les esmenes de Convergència i Unió en aquest sentit per d’alguna manera ampliar-la i fer-la més viable, o ampliar-la i no deixar-la només amb el que era inicialment la biomassa sinó traspassar-la també al que són les energies renovables. En definitiva aquesta moció el que pretén és optimitzar d’alguna manera i lligar aspectes que ja està posant en pràctica el nostre ajuntament però anar un pas més enllà i lligar el que seria la retirada de la massa forestal que tenim a Sant Cugat, tothom sap que més del 40% del territori de Sant Cugat és massa forestal, utilitzar aquesta massa forestal a través de la seva transformació i utilitzar-la per substituir-la a través de la cremació pel que serien calderes de biomassa substituint elements de combustió més contaminants actualment. A la vegada això ho lliguem evidentment per l’aposta mediambiental que té aquest ajuntament i a la vegada per crear plans d’ocupació que abans en parlàvem per obrir una porta a una especialització a la nostra ciutat sobre els temes de la biomassa, sobre els temes de la retirada també d’elements forestals i l’especialització en la instal·lació i el manteniment del que serien les calderes pròpies de biomassa. En tot cas aquesta era l’explicació dels atesos, els hi llegiré perquè així consti en acta el que són els acords de l’Ajuntament. (En aquests moments el regidor Sr. Pere Soler dóna lectura a la part dispositiva de la moció). MOCIONS DE GRUPS MUNICIPALS 3.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA A L’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS PER LA DESPENALITZACIÓ DE L’AVORTAMENT, EN


ESBORRANY ACTA

DEFENSA AL DRET AL PROPI COS I EN CONTRA DE LA REFORMA RESTRICTIVA DE LA LLEI DE SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA I DE LA INTERRUPCIÓ VOLUNTÀRIA DE L’EMBARÀS. Atès que des de l’inici de l’any 2012, estem assistint a un conjunt de declaracions, espaiades en el temps, del ministre de Justícia Sr. Ruiz Gallardón i amb suport de les seves companyes i companys del PP, en relació a la proposta restrictiva de reformar la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’embaràs. Atès que la Llei d’interrupció voluntària de l’embaràs va ser reformada al 2010, amb un ampli consens, malgrat no haver assumit la totalitat de les reivindicacions del moviment feminista, manifestem la nostra rotunda oposició a una reforma que suposa un retrocés en matèria dels drets de les dones i un intrusisme inacceptable de les doctrines ultraconservadores que pretén imposar el govern del PP al marge del consens social. Aquesta reforma, significaria un retorn al passat encara més retrograda que el de la Llei de 1985, una llei que despenalitzava l’avortament en determinats supòsits, i que era insuficient per a garantir la protecció jurídica i mèdica de les dones i de professionals de la salut. El retorn a aquesta llei faria augmentar les activitats clandestines i perjudicials per la salut de les dones. Atès que les declaracions del ministre de Justícia demostren el concepte del govern vers les dones, com a éssers irresponsables i immadures que necessiten de la supervisió de la societat patriarcal, on la seva funció al món és ser mare i no dona. Aquesta concepció és inacceptable i totalment rebutjable. Les dades demostren que la taxa d’avortaments és menor en aquells països on les lleis són més permissives. Cal recordar al Ministre Gallardón que Espanya va ratificar al 1983 la Convenció de les Nacions Unides sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones (CEDAW) on proclama en el seu article 16.e) “Los mismos derechos a decidir libre y responsablemente el número de sus hijos y el intervalo entre los nacimientos y a tener acceso a la información, la educación y los medios que les permitan ejercer estos derechos”. Per tant, retrocedir a una llei més restrictiva seria abandonar tractats internacionals que daten del 1979 i tenir per a les dones una legislació retrograda al nivell de països que no subscriuen els tractats internacionals en matèria de drets humans i a nivell Europeu, ens ubicaríem a la cua. Per tot l’exposat, el grup municipal d’ICV-EUiA proposem els següents acords: Primer.- Demanar al govern del PP que cessi de la seva voluntat de convertir els drets de les dones en moneda de canvi per acontentar els sectors més ultraconservadors. Segon.- Rebutjar qualsevol modificació restrictiva en els drets de les dones a decidir sobre el propi cos. Retallar el que definia la Llei 2/2010 seria una clara involució. Tercer.- Reclamar al govern que inverteixi en les úniques mesures que s’han demostrat efectives en la disminució d’embarassos no desitjats:

� L’accés universal a la informació en matèria de sexualitat i mètodes anticonceptius.


ESBORRANY ACTA

� L’educació sexual. � Accés universal i cobertura legal en les interrupcions voluntàries de

l’embaràs a la xarxa de salut pública. � Reforçar els serveis d’informació i assessorament professional a les dones.

Quart.- Traslladar aquests acords al Govern de l’Estat espanyol, al Ministre de Justícia, als grups parlamentaris del Congrés i del Senat.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDORA SRA. ROSER CASAMITJANA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Nosaltres presentem aquesta moció majoritàriament per manifestar-nos en contra de la Llei que no ha estat encara executada però que sí que es proposa des del Ministeri de Justícia pel Sr. Ruíz Gallardón, de tal manera sobre la despenalització de l’avortament, o el que es diu també la Llei de salut sexual i reproductiva. És cert que la llei, com he dit abans, no està signada però la nostra moció va en el sentit d’evitar que aquestes declaracions que el Ministre de Justícia ha anat fent es facin realitat i el que sí agrairíem és que es digui que això no és una “fantasmada” com s’ha dit en altres ocasions perquè en tot cas pensem que els fantasmes són aquells que es dediquen a fer declaracions dia sí i altre també, amb l’única finalitat sembla d’anar intoxicant l’opinió pública. Pel que fa a la llei o a la proposta de llei de modificació no entenem per què o quins motius poden portar a modificar la llei que regeix actualment, que és la Llei del 2010, que es va fer amb un ampli consens, que s’ha mostrat efectiva, que és molt similar a la que regeix en molts països del nostre entorn i que respecta la llibertat de les dones en el seu dret a decidir sobre el propi cos. Tampoc entenem massa que en un país que oficialment es declara aconfessional es promogui una llei que es fonamenta en principis morals obviant la fonamentació científica. Només volem recordar que la llei que es proposa, o la reforma que es proposa, suposaria retornar els drets de les dones a etapes preconstitucionals, és a dir, a una llei que és més restrictiva que la de l’any 85, això implicaria que moltes afectades que vulguin realment interrompre el seu embaràs no desitjat hagin de sortir a l’estranger i això suposa evidentment un greuge, especialment per aquelles persones que són més desfavorides o estan en situació de pobresa, i finalment obligaria a les dones en contra de la seva voluntat a mantenir un embaràs de forma forçada en eliminar el supòsit de malformació del fetus. (En aquests moments la regidora Sra. Roser Casamitjana dóna lectura a la part dispositiva de la moció). . REGIDOR SR. GUIM PROS, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: Donarem suport a la moció i votarem a favor bàsicament perquè estem parlant d’una proposta de llei que vol reformar una llei que ens retornaria a temps que més val no recordar. Entenem que cada vegada que sectors contraris a l’avortament, tant si són sectors que manen com si són sectors de la societat civil, es posen a intentar legalitzar aquest aspecte de la vida d’una persona, en aquest cas d’una dona, ho fan des d’un supòsit que a nosaltres ens estranya, sembla que parlin a partir d’un supòsit del qual a la dóna no li suposi cap trauma ni a nivell físic ni a nivell psicològic el fet d’haver de plantejar-se que ha d’avortar, entenem que això és un fet per la dona que estem convençuts que no li agrada portar a terme però al mateix temps entenem que és un fet que s’ha de produir, si és necessari que es produeixi s’ha de produir, des d’una absoluta llibertat i a més a més com diu molt bé la moció entenem que acompanyat en aquest cas del tema de la sanitat pública, deixant de banda i tal com diu la moció molt ben explicat que és evident que tot plegat ha d’anar acompanyat d’una política d’educació sexual clara que parli de mètodes anticonceptius i d’embarassos no desitjats. Per tot això donarem suport a la moció i esperem que tiri endavant.


ESBORRANY ACTA

. REGIDOR SR. PERE SOLER, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Nosaltres considerem que aquesta moció és totalment oportuna, estem d’acord amb l’exposició i amb el que ha dit la Sra. Casamitjana i és oportuna donada l’ofensiva retrògada que el PP està utilitzant darrerament, estan utilitzant la seva majoria absoluta al Congrés dels Diputats per donar unes passes enrere; suposo que diran que és millor donar unes passes enrere per després donar un pas endavant, però això em sembla que a la societat d’avui en dia no ens interessa gaire. El que podem veure és que parlen de llibertats però és que aquestes llibertats també les retallen, vostès parlen de la llibertat de la vida però és que també retallen la llibertat a les dones a decidir, ja que està de moda ara en aquests moments, i per tant no queda clar si el que volen és que es faci un estalvi, perquè tot podria ser i que vostès ho mirin en concepte econòmic, que no sigui un concepte moral, sinó que sigui un concepte econòmic, i vulguin que el Ministeri de Sanitat tingui un estalvi, cal recordar que és l’estalvi d’un servei públic, d’un servei que nosaltres entenem com a bàsic en l’estat del benestar. Però és clar, es podria arribar a sospitar que darrera també poden haver-hi interessos ocults perquè si no s’avorta en el que seria el sistema sanitari públic aquestes persones aniran a avortar a un sistema sanitari que no és públic i serà clandestí i tornarem enrere com deien els meus dos companys anteriors, i és clar, podríem dir que estem beneficiant a les clíniques clandestines però els hi recordo que aquestes no paguen IVA per a fer això, no sé si és el que volen incentivar en aquest moment. Ara bé, nosaltres també volem expressar que lamentem que en tot cas rebi el suport d’algun dels regidors de l’equip de govern, perquè en coses tan clares i venint d’on venim i havent aconseguit els suports que s’han aconseguit per arribar a la llei de l’avortament que tenim actualment doncs ens sobta que algun dels regidors d’aquesta sala de Convergència i Unió es puguin mostrar favorables, és clar que llavors també ens fan entendre altres coses com que es mantinguin els pactes amb el Partit Popular perquè els lliga alguna cosa més que no pas l’interés de gestió. No es tracta d’un tema de moralitat, ni tan sols un tema de consciència, es tracta de que vostès estan retallant la llibertat de les persones, estan retallant la llibertat de les dones amb aquestes propostes. . REGIDOR SR. JORDI CARRERAS, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Jo de les coses que ha dit el Sr. Ruíz Gallardón, que per cert són declaracions de govern i no hi ha una proposta encara, i jo espero que aquest projecte de llei aviat sigui una llei aprovada pel Parlament, ho espero sincerament, ho desitjo. Doncs una de les coses que m’han agradat és que va dir que no comprenia com era possible que haguéssim viscut tants anys amb una llei que permetia eliminar als nens amb malformacions, amb síndromes de Down per exemple, abans de néixer. Certament és fa difícil d’entendre, hi ha coses que es poden comprendre, que hi ha diferències d’opinió, però entendre coses així realment costa, costa entendre que això es pugui concebre com un avenç de la nostra civilització, com un avenç de la nostra societat. Miri, vostès sabran com en l’Esparta antiga els nens que naixien amb malformacions els despenyaven per la “roca tarpeya” i era la pràctica habitual dels espartans, això fa uns mils d’anys ja, o sigui que no crec que els considerin més avançats ni molt menys per aquesta raó; és el mateix que defensen grups avortistes que són coherents amb el que pensen ja que reconeixen que són coherents amb el que pensen quan defensen que si hi ha un error en la diagnosi d’un nen amb malformacions també se’l pot eliminar després d’haver nascut, lògicament, perquè si el pots eliminar abans per què no el pots eliminar després?, és el que és coherent i lògic de pensar. Qualsevol persona que conegui una mica, que s’hagi informat una mica, i jo aquí no faré una exposició de dades perquè seria allargar massa i no tindria sentit, però qualsevol persona que s’aproximi una mica a la realitat de l’avortament sap que això és un mal, que no és una cosa bona, començant pel que pateix la pròpia dóna que es veu en la necessitat d’avortar, que es veu en la necessitat d’eliminar el que


ESBORRANY ACTA

porta a les seves entranyes, sigui per les circumstàncies que sigui, pateix un dany greu. Llavors vull dir que això és un dret a fer-se mal, un dret a patir aquestes conseqüències, és una cosa que s’ha estès a àmplies capes de la nostra població però que a mi em sembla francament estrambòtica, és de les coses que fan pensar que a la nostra civilització li queda molt encara per avançar i que a més es titlli a les persones que diem que aquesta gent pateix, perquè vostès no saben que un fetus als pocs dies, a les poques setmanes ja pateix?, vostès han vist els efectes que produeix la injecció de sal que mata a la criatura abans de néixer?, vostès han vist el que passa quan el fan a trossos a dintre del ventre de la mare i el treuen?, vostès saben el dolor que pateix aquesta criatura?, no s’han assabentat?, doncs assabentin-se’n, preguntin, investiguin, estudiïn, i no ens diguin que som uns retrògrades, que volem fer retrocedir la nostra societat enrere, que anem en contra del dret de les dones; però què m’estan dient?, diguin que no estan d’acord, que creuen que no pateixen, que això a les dones els hi va molt bé, i llavors serà una opinió que no compartiré però no desqualifiquin als demés quan estem dient coses amb les que ens recolzem a més amb una base científica, però miri’n, això és una gran mentida que s’ha estès a la nostra societat, una de les bastants mentides que a les principals víctimes són les que queden enganyades i hi ha coses que no es volen sentir, i no hi ha pitjor sord que qui no vol escoltar. Doncs aquesta és una de les vàries mentides que s’han estès en el món en el que vivim i on les principals víctimes no són els qui denunciem això, si vostès volen equivocadament, els hi admetria, però no som els qui denunciem això, no, les principals víctimes són les que s’ho creuen, les principals víctimes són les que es creuen que efectivament no passa res per avortar, es deixen vèncer per la pressió de l’ambient, per les circumstàncies personals que les envolten i que són les que les forcen moltes vegades o les convencen que això és una cosa és possible i és bona, i llavors pateixen les conseqüències, el dia que vulguem defensar els drets de la dona de veritat, la seva dignitat, defensarem la vida dels seus fills, les defensarem a elles i farem tot el possible -cosa que no es fa moltes vegades- perquè no es vegin abocades les dones a haver de recórrer a aquest acte tan cruel i tan dolorós per la societat i per les que ho pateixen principalment. . TINENT D’ALCALDE SRA. CRISTINA PARAIRA, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: Només dir que com sempre en aquests temes Convergència i Unió té llibertat de vot i cada membre votarà el que consideri. . REGIDORA SRA. ROSER CASAMITJANA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Molt breument, jo només voldria recordar que la pròpia Generalitat de Catalunya des de ja fa molts anys té un sistema que coneixem com a cribratge prenatal i aquest cribratge prenatal que actualment és universal està destinat a detectar algunes malformacions fetals, no totes malauradament, però alguna malformació fetal, de tal manera que si realment hi ha un risc, es fa perquè la dóna tingui llibertat, no perquè forçosament hagi d’avortar sinó perquè lliurament pugui decidir si interromp o no l’embaràs. Si no es considerés això tot aquest sistema de cribratge prenatal que està estès a nivell de tot Catalunya i és obligatori i universal no caldria que existís. La segona cosa que volia dir és que jo crec que està clar i les dones ho podem dir, que una dona que hagi d’avortar pateix, no hi ha cap dubte que pateix, però és evident que també pateix si continua amb un embaràs no desitjat, i jo crec que el que potser pateix i molt pot ser un fill no desitjat fruit d’un embaràs no desitjat, i jo crec que si volem afavorir la maternitat hi ha moltes altres coses per fer-ho, flexibilitzar l’horari laboral, ampliar les guarderies, etc., etc., i si realment volem que neixin els fetus que no estiguin ben formats doncs aleshores ens hem de plantejar ampliar la Llei de la dependència perquè aquestes persones puguin ser cuidades amb tot l’amor i tota la cura que requereixen.


ESBORRANY ACTA

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Sr. Carreras, ha provocat que marxés tot el públic, sembla que les mentides no es diuen des d’aquesta banda de les posicions ideològiques, perquè estaven disposats a quedar-se a escoltar perquè tenen un punt que els interessa però han vist que el que anaven escoltant de la seva veu no ho podien suportar, suposo, després anirem a comprovar-ho. És que em sembla increïble, s’ha obligat a alguna dona a avortar?, pregunto, perquè si té dades digui-les, que jo sàpiga des que hi ha la Llei de l’avortament, la despenalització de l’avortament, no s’ha obligat a cap dona a avortar, mai. Una de les coses amb les que no podem estar d’acord és que vostè només ha parlat de l’avortament en qüestions de malformacions, i n’hi ha molts altres supòsits en el tema de l’avortament, suposo que els coneix si parla amb coneixement de causa. I a on està el dret personal i individual de les dones a escollir la vida que li seguirà amb o sense aquest embaràs, és un dret individual inalienable de les dones, i acabo Sra. Conesa, escolti’m, vostès i nosaltres no ens posarem mai d’acord i per això estem en els condicionants ideològics on estem, és evident, ara bé, una defensa com fan vostès a mi sí que em fa passar a dies del passat. . REGIDOR SR. JORDI CARRERAS, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Breument perquè aquest és un debat que certament ens desbordaria àmpliament el que hem de dir al Ple. Aquí hi ha una qüestió central Sr. Soler i Sra. Casamitjana, la qüestió central en el tema de l’avortament és quan hi ha vida independent de la mare, i això moltes vegades és un debat científic i el suport científic de que hi ha una vida independent i distinta de la de la mare i per tant hi ha una persona des del mateix moment de la concepció; és una convicció científica molt àmplia. Llavors quan defensa que aquesta vida es pot eliminar o bé s’està pensant que la vida no és independent de la de la mare o s’està pensant el contrari, i pensar té aquestes coses i no donar exabruptes, cal distingir perquè qui no distingeix confon i quan es confon es poden dir moltes bestieses. Llavors s’està d’acord en que hi ha vida dintre de la mare independent de la mare una persona diferent o no?, aquesta és la qüestió, i si un pensa que la mare té dret a eliminar el fill independent que està dintre d’ella llavors està defensant un dret que jo no comparteixo en absolut que pugui existir, i no té sentit dir que fins els 3 mesos menys un dia es pot eliminar i a partir dels 3 mesos i un dia ja no, això és una situació que realment no té ni cap ni peus. La qüestió central és aquesta: estem matant criatures o no estem matant criatures?, aquest és el tema i el demés són històries.

TORN DE VOTACIÓ

Vots a favor: 9 (CiU *, PSC, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 10 (CiU ** i PP) Abstencions: 6 (CiU ***) (*) Sr. Romero, Sr. Escura i Sr. Grangé. (**) Sra. Paraira, Sr. Brugarolas, Sra. Pellicer, Sra. Cazorla, Sr. Tizón, Sra. Salat. (***) Sra. Conesa, Sr. Puigneró, Sr. Carol, Sra. Barbany, Sr. Puigdomènech, Sr. Casajoana. 4.- MOCIÓ CONJUNTA DELS GRUPS MUNICIPALS DEL PSC I D’ICV-EUiA SOL·LICITANT LA CREACIÓ DE DOS COMISSIONS QUE DECIDEIXIN LA FORMA JURÍDICA D’ADMINISTRACIÓ I ELS USOS DE L’EQUIPAMENT DE CAN MONMANY. EXPOSICIÓ DE MOTIUS


ESBORRANY ACTA

Atès que en data 29 de març de 2012, entre l’Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès actuant en nom i representació de l’Ajuntament i el President de l’EMD de Valldoreix actuant en nom i representació de l’Entitat, varen signar el conveni de cessió de les finques de Can Monmany amb l’empresa ERICE 2005, S.L, mitjançant el qual les dues administracions han adquirit per meitat indivisa la finca de Can Monmany. Es proposa al Ple Municipal de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès els següents:

ACORDS Primer: Fer el necessari per l’immediata creació d’una comissió mixta EMD de Valldoreix - Ajuntament de Sant Cugat del Vallès integrada per representants polítics de govern i oposició, així com els tècnics necessaris per l’assessorament en la decisió de la forma jurídica de l’ens gestor de l’equipament de Can Monmany. Segon: Fer el necessari per la immediata creació d’una comissió mixta EMD de Valldoreix – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès integrada per representants polítics de govern i oposició, tècnics, i assegurant la participació ciutadana, per definir els usos d’aquest equipament.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDOR SR. JOAN CALDERÓN, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Jo crec que la moció, a part de breu, crec que és meridianament clara, es tracta de que per a l’equipament d’adquisició municipal i de l’EMD de Valldoreix més important que hi ha a la ciutat que és Can Monmany, es creïn dues comissions político-tècniques en les quals en una comissió es defineixi la figura jurídica de la qual s’ha de dotar aquest equipament i una segona que defineixi els usos amb participació ciutadana. Jo crec que és bastant clar el text i és això. . REGIDOR SR. GUIM PROS, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: Seré molt breu, votarem a favor, d’entrada ens trobem davant d’una moció que planteja una qüestió que entenem que és elemental i és el fet que es vol situar la participació i la transparència com el punt de partida a l’hora de tractar la qüestió d’un equipament que entenem que és bàsic per la nostra ciutat, tant per les possibilitats que té com per les potencialitats. La moció és meridianament clara i com que nosaltres entenem que posa sobre la taula aquests dos aspectes hi votarem a favor. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: No repetirem massa, simplement que una comissió com aquesta no costa diners i el que vol és veure quin serà el futur d’aquest equipament, jo crec que segur que tard o d’hora la faran, el que passa és que com ja han dit que no la faran públicament doncs votaran en contra, però en qualsevol cas d’aquí a un temps quan s’ho tornin a replantejar veurem si tornen a acceptar la moció. . REGIDOR SR. BRUNO DE SALVADOR, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: El grupo municipal del PP considera que es una buena moción por dos motivos, el primero es porqué la gestión provisional de Can Monmany consideramos que es perfectamente compatible con la determinación de los usos y de la estructura jurídica del órgano de gestión, y por otro lado porqué con la moción se pretende garantizar la pluralidad política en la definición de los usos del equipamiento y de su forma jurídica, por este motivo el grupo municipal que represento votará a favor.


ESBORRANY ACTA

. REGIDOR SR. PERE CASAJOANA, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: Jo també seré meridianament clar i breu, si pot ser. Nosaltres votarem en contra, i ho farem pels següents motius: nosaltres estem preparant un conveni amb l’EMD pel qual regularem la gestió de la immediatesa, què vol dir aquesta gestió de la immediatesa?, doncs és saber els llogaters que hi ha, els lloguers que es cobren, saber també les obres a realitzar per estabilitzar la masia, si té algunes patologies perilloses o no; qui forma aquesta comissió?, doncs aquesta comissió la formen tècnics de la casa, de l’ajuntament, de l’EMD, i la formen els secretaris i els interventors d’ambdues cases, per què?, doncs perquè són els qui tenen els coneixements perfectes i adients per poder gestionar el que he dit de la immediatesa; simplement estan coordinats per la Sra. Laura Baldoví, i per mi mateix, per delegació tant del president de l’EMD en el primer cas, com de l’alcaldessa en el segon. Pel que fa a les Comissions polítiques d’oposició, els usos estan molt regulats, estan claríssims, el PGM en el seu art. 212 ja ho diu quins són els usos que són admissibles en un equipament, i a més a més l’art. 215 regula aquest desenvolupament d’aquestes previsions, per tant considero aquesta Comissió com innecessària perquè correspon als equips de govern desenvolupar tant les previsions d’aquestes activitats com les que siguin susceptibles de ser realitzades, tal com ja s’ha fet en el Pla d’equipaments local, en el que es va informar públicament i si s’escau es va fer un procés participatiu. . REGIDOR SR. JOAN CALDERÓN, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: En primer lloc lamentar que l’equip de govern no doni suport a aquesta moció, entenem que aquest conveni de la immediatesa, de la gestió, que vostès no sé si ja l’han signat, o estan negociant, o estan a punt de signar, segons ens van explicar en Comissió Informativa, i jo no sé si això no es podria haver treballat una miqueta més i donar cobertura a això que demanem a la moció, però està clar que el que demanem a la moció és una qüestió de voluntat política, al final. És una qüestió que l’equip de govern, tant de l’EMD de Valldoreix com de Sant Cugat, si vol ho pot fer, si no ho vol no ho pot fer. Vostè en aquest cas Sr. Casajoana ha tret el tema dels usos que estan definits al PGM, entenc que són diversos usos i jo crec que en aquest sentit caldria la participació de la ciutadania per decidir quins usos es poden fer servir en aquest cas, i és clar, posar com exemple el Pla d’equipaments, com després es va demostrar i quin resultat va tenir aquest procés participatiu del Pla d’equipaments jo crec que no és un bon exemple de cara a encarar el futur de Can Monmany. . REGIDOR SR. PERE CASAJOANA, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: En qualsevol cas la Comissió de Participació Ciutadana a Valldoreix hi ha el Consell de la Vila que és un òrgan que va crear el Govern de la Candidatura de Progrés del mandat anterior, que estava format per Iniciativa i pel PSC, que és el lloc adient per debatre aquests aspectes que vostè considera, o és que ara no és vàlid aquest Consell de la Vila?, ara no serveix?, és un lloc perfecte per debatre o no és un lloc perfecte per debatre?, hem de fer Comissions per tot o si es fa una Comissió genèrica dins de l’àmbit de Valldoreix, en el qual el Consell de la Vila es pugui la gent pronunciar i dir la seva?, no és vàlid ara el Consell de la Vila? . REGIDOR SR. JOAN CALDERÓN, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Molt ràpidament i mol fàcil, escolti, això és un equipament no només de Valldoreix, és de Sant Cugat i Valldoreix, el Consell de la Vila està per moltes coses, a banda de tractar aquest tema, però jo crec que si volem que sigui coparticipat i les decisions de les coses les decideixin conjuntament, que per això tenim la meitat de l’equipament, no només en el Consell de la Vila s’hauria de treballar aquest tema. En qualsevol cas no passa res, vostès voten en contra, ho voldran gestionar com ho vulguin gestionar i “alea jacta est”.


ESBORRANY ACTA

TORN DE VOTACIÓ

Vots a favor: 10 (PP, PSC, ICV-EUiA, CUP) Vots en contra: 15 (CiU) Abstencions: 0 5.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA DE SANT CUGAT DEL VALLÈS, A FAVOR QUE ELS ESTABLIMENTS D’ALIMENTACIÓ NO LLENCIN EL MENJAR A PUNT DE CADUCAR. Atesa la situació de greu crisi econòmica que estem patint a Catalunya, així com a la resta de l’Estat espanyol i d’Europa, que ha ocasionat una marcada pèrdua de teixit productiu i de llocs de treball. Atès que, derivat d’això, s’ha incrementat el nombre de persones en situació d’atur de llarga durada, moltes de les quals sense dret a percebre el subsidi corresponent, generant una precarietat social que en molts casos ja s’estén a famílies senceres. Atès que les retallades dels governs de l’Estat (PP) i de la Generalitat (CiU) per fer front a la crisi han comportat la reducció de drets, prestacions i serveis que feien de suport i de coixí a les famílies amb rendes mínimes, com són la modificació dels criteris per tenir dret a la Renda Mínima d’Inserció, la reducció de les beques de menjador escolar, la reducció del mòdul de les llars bressols, la reducció en les prestacions d’atur o la reducció de polítiques d’ocupació i formació, entre d’altres. Atès que la crisi social, i totes les mesures i retallades abans esmentades, estan provocant l’empobriment i un elevat risc d’exclusió social d’amplis sectors de la població, com mai s’havia donat al nostre país. Atès que en els darrers dos anys, les mesures econòmiques del Govern central i les retallades socials de la Generalitat de Catalunya, no han fet més que empitjorar les condicions de vida dels sectors de població que ja vivien en risc d’exclusió i en situacions de pobresa, és a dir, els col·lectius tradicionalment més vulnerables. Ateses les dades que l’informe d’indicadors socials de Catalunya (INSOCAT), d’abril de 2012, ha fet públiques en relació a la taxa de risc a la pobresa, que ja al 2010 eren del 19%, podem deduir sense cap mena de dubte que la gravetat de la situació requereix accions contra la pobresa de manera immediata tenint en compte que, al mes de setembre de 2012, aquestes xifres de ben segur han empitjorat. Atès que es valora positivament la tasca de les entitats del tercer sector i ens preocupa la creixent demanda, que supera en molt les seves possibilitats d’emmagatzemament i de distribució. Atès que l'alimentació és una necessitat bàsica i imprescindible per tota la població, que garanteix la salut de les persones i alhora és el dret per excel·lència en una societat democràtica. Atès que ens trobem davant la contradicció de tenir a la nostra ciutat moltes persones que no tenen cobertes les necessitats bàsiques d’alimentació, i per altra banda és de domini públic que un gran nombre de supermercats llencen tones de menjar en bon estat, principalment de les cadenes i superfícies mitjanes i grans d’alimentació, les quals seguint les exigències dels mercats, els hàbits de consum i les normatives de caducitat, diàriament es desprenen dels aliments caducats o a punt de caducar, principalment frescos.


ESBORRANY ACTA

Atès que, tot i que les pròpies superfícies comercials informen que no llencen la majoria dels aliments ja que aquests es donen, segons dades del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, només el 20% dels supermercats efectivament ho fan. Atès que l’Ajuntament és responsable últim dels Mercats Municipals de la ciutat, i aquests també es troben amb la realitat diària d’haver de gestionar què fan amb els productes frescos a punt de caducar. Atès que aquest malbaratament de menjar apte pel consum no és imputable tant sols a les àrees d’alimentació, sinó que es considera que forma part d’un sistema d’organització de criteris amb absència de valors, que s’inicia en les primeres etapes de la cadena de producció i distribució d’aliments i que arriba fins a les àrees comercials. Atès que avui aquesta situació, més que mai, atenta contra l’ètica, la solidaritat i els Drets Humans, és imprescindible que el conjunt de la societat i dels partits polítics trobem solucions alternatives a aquesta dinàmica il·lògica de malbaratament ferotge d’aliments, mentre que per contra hi ha persones que no poden accedir a una alimentació ni tan sols de subsistència. És per tot això, que presentem els següents:

ACORDS 1. Instar a l’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès a elaborar la campanya A Sant Cugat no es llença el menjar, adreçada en primer terme als establiments d’alimentació de la ciutat, Mercats Municipals, supermercats i hipermercats, per tal d’establir un conveni de col·laboració que garanteixi que els productes frescos a punt de caducar (carn, peix, ous, làctics, verdures, fruites) es venguin a preu simbòlic dins del mateix establiment. 2. Instar a l’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès a elaborar un conveni on es recullin les condicions i el mètode de coordinació entre els Serveis Socials i les àrees comercials, per tal de garantir la correcta distribució dels aliments i la garantia de que les persones que puguin comprar els productes a preus simbòlics, siguin qui realment ho necessita. 3. Instar a que es faci un estudi de la taxa de residus que els supermercats petits, mitjans i grans estan suportant, amb l’objectiu d’aplicar una discriminació positiva de la taxa a aquells establiments que s’acullin al conveni de col·laboració amb l’Ajuntament, perquè efectivament aquestes superfícies estaran contribuint a reduir el volum de producte abocat a la brossa, alhora que estaran contribuint a la construcció d’un territori socialment responsable. 4. Traslladar els acords d’aquesta moció al conjunt d’àrees comercials d’alimentació, supermercats i hipermercats de la ciutat, amb l’objectiu d’iniciar al més aviat possible les converses per arribar a acords. 5. Traslladar els acords als sindicats CCOO, UGT, USOC i a les associacions de comerciants de la ciutat, amb l’objectiu que estiguin assabentats de la proposta. 6. Traslladar els acords al conjunt de grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, per donar més força i impuls a la proposta.


ESBORRANY ACTA

TORN DE PRESENTACIÓ

. REGIDORA SRA. ROSER CASAMITJANA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Jo només voldria informar que aquesta moció ja en Comissió Informativa i a petició de la tinent d’alcalde es va deixar sobre la taula, amb el benentès de que hi havia algunes propostes de la societat civil que conjuntament vam decidir que podíem estudiar, en definitiva per tal de millorar i fer les màximes aportacions possibles a la moció. Aquesta reunió va tenir lloc però s’està treballant, per tant jo demano que aquesta moció es deixi damunt de la taula perquè la continuem treballant i en tot cas si és possible la presentaríem en el proper Ple amb aquestes aportacions que dic, gràcies. (La present moció fou deixada damunt la taula). 6.- MOCIÓ CONJUNTA DELS GRUPS MUNICIPALS DE CiU, DEL PSC, I ICV-EUiA PER ESTABLIR NOUS CRITERIS D’EXCEPCIONALITAT EN EL PAGAMENT DE L’IMPOST MUNICIPAL DE BÉNS IMMOBLES (IBI) DE PROPIETATS VINCULADES A CONFESSIONS RELIGIOSES. Atès que els Ajuntaments necessiten un nou i millor finançament, tot tenint en compte que és la primera administració a atendre els ciutadans i que molts dels serveis que presta no reben el finançament necessari per part de les administracions que els haurien de prestar. Atès que el PSC i ICV-EUiA van presentar una moció al Ple municipal del mes de juny de 2012 on es demanava realitzar un cens de les propietats immobiliàries vinculades a confessions religioses que rebien excepcions en el pagament de l’IBI. Atès que la moció cercava que s’establissin nous criteris en les exempcions contemplades en el plec d’ordenances fiscals que s’han d’aprovar a la tardor i que afectarien a l’any 2013. Atès el compromís del govern municipal a trametre les dades de cobrament i exempcions d’aquest tipus d’impostos. Atès que el govern municipal ha tramès les dades demanades, aspecte que volem destacar com a molt positiu, i aquestes dades permeten tenir una millor visió sobre el conjunt de les excepcionalitats. Atès que en les dades trameses per l’àrea d’Economia i Hisenda consten desenes de propietats immobiliàries que estan subjectes a exempció en el cobrament de l’IBI per un import major de 450.000 euros anuals. Atès que de les dades trameses es pot desprendre que existeixen propietats immobiliàries que estan exemptes del pagament d’IBI i no consta que siguin propietats destinades a ús docent, social o de culte. Atès que de les dades trameses es pot comprovar com existeixen exempcions adjudicades a usos destinats a activitat comercial, esportiva i d’hosteleria. Per tot això, se sotmet a la consideració del Ple l'aprovació dels següents:

ACORDS Primer: Preveure, en el marc de la Comissió Informativa d’Economia, Empresa i Ocupació, un punt específic per analitzar les dades trameses d’una manera


ESBORRANY ACTA

exhaustiva on s’estudiï la informació sobre cada immoble, la seva activitat, propietat i exempció. Segon: Realitzar un dictamen informatiu en el marc de la Comissió Informativa referida sobre la informació sotmesa a tractament. Tercer: Instar el govern de l’Estat que exclogui de l’exempció els béns afectes a activitats empresarials, professionals o comercials per tal de garantir la igualtat d’oportunitats entre les diferents activitats locals d’aquest caire, que en aquests moments reben exempció d’impostos. Quart: Trametre els acords d’aquesta moció al Congrés dels Diputats, als mitjans de comunicació locals, Federació d’Associació de Veïns i Associació Sant Cugat Comerç.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Perquè consti en acta caldria, entenc, afegir el grup d’Iniciativa per Catalunya com a proposant d’aquesta moció. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Fem aquesta esmena, per tant seria proposada per tres grups municipals. És així?, doncs jo ho tenia mal entès. Disculpin. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Aquesta moció ja en vam parlar fa temps, és una moció que prové dels inicis d’una altra moció que va presentar el Partit dels Socialistes amb Iniciativa per Catalunya, i jo crec que el que primer cal és posar sobre la taula l’acord que hem establert amb Convergència i Unió i amb el Sr. Brugarolas per intentar arribar a un consens al voltant d’aquest tema sobre l’IBI de les propietats religioses no destinades a ús docent, a ús social o a ús de culte. Com poden veure la moció aquesta no té cap contingut de qüestionament moral ni de cap tipus; nosaltres el que intentem en aquesta moció és saber què és el que tenim i quines són les exempcions que tenen propietats en aquests supòsits que ja els hi he comentat anteriorment. Per tant aquesta moció el que parla, el que demana, és crear una mena de Comissió de treball o un Grup de treball que es tractarà dins la Comissió Informativa d’Economia, Empresa i Ocupació per analitzar d’una manera exhaustiva quines són les 62 propietats que estan exemptes en aquest moment de pagament de tributs lligats a Contribució Urbana, a l’IBI, de les quals moltes queda molt clar que són entitats amb aspectes dedicats a culte o a docents, però n’hi ha algunes que a la majoria dels grups ens ha cridat l’atenció perquè podien entrar en conceptes lligats a aspectes comercials i l’altra és instar al Govern de l’Estat a que exclogui de l’exempció dels béns afectes les activitats empresarials, professionals o comercials per tal de garantir la igualtat, també amb els altres empresaris o comerciants del municipi. Amb les dades de que disposem tots en aquests moments podria semblar que hi ha alguna propietat, algun immoble dedicat a per exemple ús d’hosteleria i turisme, i activitat econòmica -com una òptica i alguna situació similar- que podrien estar exemptes i el que demanem aquí és: anem-ho a mirar tranquil·lament i després si existeix alguna qüestió que ens permeti modificar per exemple ordenances fiscals o IBI, doncs ja ho canviarem. Per tant el que hem buscat tots plegats és el consens en aquest sentit. La nostra opinió com a grup polític és que aquests tipus d’immobles i aquestes activitats que ja els hi comentàvem anteriorment no haurien de pagar IBI i segons el Conveni de la Santa Seu, o la Llei reguladora de les hisendes locals, o la Llei de mecenatge ja és possible que hi hagi una escletxa per cercar-ho, però en aquests moments no hem tingut l’oportunitat de tenir els informes jurídics ni d’estudiar cada fitxa i per tant entenem que la postura més lògica és una postura possibilista, de pacte, i de mirar-ho


ESBORRANY ACTA

tots junts a veure com ho podem fer. L’objectiu nostre en qualsevol cas ja saben quin és. . REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: No crec que calgui estendre’ns massa amb aquesta moció, és la continuïtat lògica d’aquella que es va aprovar fa uns mesos, abans de l’estiu. L’IBI és una cosa que es paga, o s’hauria de pagar, i només hi ha unes exempcions que són centres docents, centres de culte i socials. Podem entendre-ho tot i que hi ha algunes coses que podríem discutir d’aquestes exempcions, però això és el que diu la Llei i per tant tothom que no compleixi això l’ha de pagar, per tant és una qüestió que quasi sembla un tràmit, per a nosaltres s’ha de mirar tranquil·lament quins d’aquests llocs que no paguen IBI poden acollir-se a la llei i quins no i per tant pagar. Per tant, com que és un tràmit i ho trobem totalment lògic, votarem a favor i a més a més creiem que és important fer un cens exhaustiu perquè no podem regalar cap euro i menys ara, o sigui que votarem a favor clarament. . REGIDOR SR. JOAN CALDERÓN, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Jo crec que el Ferran Villaseñor ha estat clar en l’exposició del que diu la moció, només tres petites aportacions més, nosaltres creiem que la laïcitat és la forma de funcionar i per tant la garantia d’un poder públic al servei de tota la ciutadania i defensem un tractament fiscal i de subvencions sense distincions a totes les entitats o associacions declarades d’interès públic, a més a més estem parlant de l’església que probablement té un patrimoni amb propietats immobiliàries a tot arreu, no només les que coneixem amb serveis docents, socials o de culte, sinó que tenen propietats de les quals moltes vegades en treuen un benefici. Per últim, si aquesta situació sempre ha estat injusta, l’exempció de l’IBI a les propietats que té l’església catòlica, ara encara més és més injusta perquè en un moment de crisi on tothom ho passa molt malament, a més a més l’església que té tanta propietat els hi perdonem aquest impost. . REGIDOR SR. JORDI CARRERAS, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: El nostre grup votarà en contra de la moció perquè és una moció que no l’acabem d’entendre, no l’acabem d’entendre però potser entenem menys el suport que li dóna l’equip de govern. No entenem la moció pel següent: si aquí la qüestió es tracta de que paguin l’IBI tots els centres, siguin de la naturalesa que siguin, amb afany de lucre, que siguin de tipus comercial, doncs això és una cosa tan evident que no necessita una moció, siguin de l’església catòlica, siguin de l’església protestant, o siguin de qui siguin. Si tenen afany de lucre i funcionen com un ens d’aquesta naturalesa doncs tindran que pagar l’IBI, lògicament, però és que hi ha una altra qüestió i és que els serveis de l’equip de govern han de portar el control -i a més estem convençuts de que ho fan així- de qui ha de pagar l’IBI i qui no, i si entra dintre o no de la legislació que dóna determinades exempcions i com segur que ho estan fent i que estem convençuts que ho estan fent bé, doncs no entenem la moció. Què vol dir la moció?, perquè és que l’única realitat que ens ha arribat a nosaltres, i potser vostès m’ho poden aclarir i em diuen que hi ha altres coses que saben que no sé jo ara, però l’únic que m’ha arribat a mi és que hi ha aquesta activitat d’hostaleria que vostè molt hàbilment ens presenta aquí Sr. Villaseñor, és el menjador dels estudiants de la Universitat d’Esade, si és una altra doncs em diu de quina hostaleria estem parlant, i si és que el menjador d’universitaris està exempt o no doncs jo no ho sé, a lo millor és una entitat amb ànim de lucre que no està exempta de pagar l’IBI, doncs que pagui, no sé com dir-li. Perquè del que estic convençut és que la legislació vigent, encara que jo tampoc la conec, per sentit comú, estic segur, que preveu i ha de tenir els mecanismes lògics perquè qualsevol ens amb ànim de lucre no quedi exempt de l’IBI. Per tant com que és una moció que no l’entenc, ni la


ESBORRANY ACTA

moció mateixa ni els suports que se li donen, doncs nosaltres votarem en contra tot i que dintre de l’esperit, si és que es pot dir així, estaríem d’acord amb ella, o sigui que pagui qui ha de pagar i qui no que no pagui. . TINENT D’ALCALDE SR. CARLES BRUGAROLAS, EN NOM DE L’EQUIP DE GOVERN: Deixi’m donar les gràcies en primer lloc al proponent original, Sr. Villaseñor, perquè la moció la vam transformar conjuntament perquè fos més adequada a la situació real. Deixi’m dir també d’entrada que nosaltres no entrem en si és just o no és just, o si ens sembla bé o malament, o al menys no en aquesta moció, el fet de que els béns titularitat de l’església catòlica o d’altres confessions religioses siguin exempts per llei tal com ho són, nosaltres no hi entrem en aquesta valoració, o al menys no en aquesta moció. El que sí pot cridar l’atenció és que de la relació completa dels béns que són titularitat de l’església, sembla, sembla, que n’hi ha alguns, sembla, que podrien estar competint amb d’altres del mateix sector i que no es beneficien d’aquesta exempció de l’IBI. Nosaltres aprovem o no aprovem, tirem endavant o no tirem endavant aquesta moció, hem de ser conscients de l’efecte que tindrà això perquè la llei el que diu és que els béns titularitat en aquest cas de l’església o d’altres confessions religioses estan exempts, amb independència de quin sigui el seu ús, o això és el que nosaltres hem interpretat de la lectura de la llei i de la lectura del Conveni amb la Santa Seu. Per tant la moció el que planteja què és?, doncs és constatar sense entrar -a diferència del Sr. Calderón, i ho dic amb tot el respecte- a valorar si ens sembla bé o malament que els edificis on es fa el culte religiós o a on es presten serveis socials i d’altres assistencials, doncs no és l’objecte d’aquesta moció jutjar si han d’estar exempts d’IBI o no; ara bé, sí que ens semblaria que si en edificis titularitat de l’església o de qualsevol altra confessió religiosa estan desenvolupant activitats empresarials o professionals que entren en competència amb d’altres doncs home com a mínim posem-ho sobre la taula i potser valdria la pena que algú revisés a Madrid el Conveni amb la Santa Seu o l’articulat de la llei perquè això en el futur pugui ser modificat, i ja està, la cosa no va més enllà, no va contra ningú ans el contrari, és una cosa que ens semblava que era de sentit comú, que provenia d’un plantejament diferent que proposava el Partit Socialista i que conjuntament l’hem pogut adequar, la cosa no té massa transcendència ni va -insisteixo- contra ningú. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Jo hi era a la Junta de Portaveus quan vam parlar d’aquest tema, vostè també i els altres portaveus, ja sé que això de les Juntes de Portaveus, les Comissions Informatives i tot plegat està sobrevalorat, però vostè se’n recorda del que va dir en la Junta de Portaveus, oi?, sí, que donarien suport a aquesta moció, però bé, és igual, que cadascú fa el que creu convenient, ja em va estranyar, el Partit Popular donant suport a una moció encara que sigui relativament laxa, escolti, benvinguts al seu terreny, em sembla una mica curiós l’atac que en aquest cas ha fet a Convergència però potser que en la propera Comissió o Junta de Portaveus ens digui si allò que diu és de veritat o serà diferent, més que res perquè així tots sabrem per a on estarem. Nosaltres el que farem serà revisar qualsevol dels aspectes que hi hagi, vostè sap quina és la nostra opinió. Recordo fins i tot una frase seva de la Junta de Portaveus que deia: és inconcebible que no es pagui l’IBI en activitats comercials d’aquest tipus, però és igual, ho deixem a títol d’inventari, i en qualsevol cas d’aquí endavant ho trobarem o no ho trobarem, ja veurem què és el que hi ha. Vostè deia que jo molt hàbilment he tret un tema d’hostaleria, gràcies pel concepte “hàbil” però no és qüestió d’habilitat, és que a tots els grups polítics, i al seu també, se li va donar tota la informació on deia quines eren les propietats que estaven exemptes, per tant jo la tinc, vostè la té, la té aquest, la té l’altre, per tant és una qüestió gairebé pública, no


ESBORRANY ACTA

l’hem publicada perquè és una qüestió de treball intern de la Comissió Informativa, però bé, jo crec que segurament no arribarem mai a cap acord perquè si no hem arribat a un acord que simplement és una moció per veure què és el que hi ha i una modificació del Conveni de la Sant Seu en aquests aspectes on hi ha competència a d’altres comerços, jo crec que vostè estarà d’acord en que si hi ha un comerç que està situat en un establiment on no paga IBI fa una competència -no sé si la paraula és deslleial sinó com a mínim impròpia- a un altre que no ho té, doncs aquesta és la lògica, per tant ja ho trobarem i a partir d’aquí segur que trobarem un lligam per a allò que sigui més just. . REGIDOR SR. JORDI CARRERAS, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Sr. Villaseñor, jo no volia treure el tema de la Junta de Portaveus però ja ho treu vostè doncs ho traurem tot, llavors quan en la Junta de Portaveus es va dir que en concret l’edifici d’Esade-Creàpolis hi havia un gimnàs, hi havia uns comerços que fan una activitat lucrativa i que estaven exempts de l’IBI i jo vaig dir que no tenia sentit, i és que no té sentit, efectivament; però és que no és així, resulta que Esade-Creàpolis, no sé si va sortir al final de la Junta de Portaveus o si em vaig assabentar després, és propietat d’una societat limitada que per tant entra dintre del comerç normal i de la legislació normal i està pagant el seu IBI, i si no ho estan pagant mal fet per l’ajuntament que no els hi reclama però l’han de pagar perquè ni els hi és aplicable aquesta exempció ni aquesta legislació ni té res a veure. L’únic que hi ha a Esade i repeteixo, no sé sap si paga l’IBI, és el menjador d’estudiants, i si el menjador d’estudiants ha de pagar l’IBI o no doncs miri no crec que sigui matèria per tractar-la en un Ple, ho haurà de veure el Sr. Brugarolas si li aplica la llei o no li aplica, o a veure què passa amb el menjador d’estudiants, aquesta és la qüestió. Segueixo sense entendre la posició del suport de l’equip de govern que el que ha de fer és complir amb la seva obligació i buscar a qui ha de pagar l’IBI i exigir-li que el pagui, i qui no l’ha de pagar aplicar-li l’exempció, i si hi ha dubtes decidir i prendre la decisió de govern que correspongui sobre si ha de pagar l’IBI o no ha de pagar l’IBI. Segueixo sense entendre la moció i com no l’entenc la votarem en contra, és així de senzill. . TINENT D’ALCALDE SR. CARLES BRUGAROLAS, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: Nosaltres, l’àrea d’Economia, òbviament fa la seva obligació i reconeix aquesta exempció als béns titularitat de l’església, però sorgeix una inquietud per part d’una part dels grups municipals de dir que es podria estar produint aquesta situació, ho estudiem?, doncs estudiem-ho, si dóna un resultat que ens sembla que podríem estar incorrent en una situació de greuge impropi ..., traslladem una proposta a Madrid?, doncs traslladem-la, quin problema hi ha?, jo no li veig cap problema, doncs ja està, voti-la a favor.

TORN DE VOTACIÓ Vots a favor: 21 (CiU, PSC, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 4 (PP) Abstencions: 0 7.- MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS DE CiU, PSC, ICV-EUiA I CUP-PA PER ADHERIR SANT CUGAT DEL VALLÈS AL MOVIMENT "CIUTATS EN TRANSICIÓ". El moviment ciutats en transició (transitions-towns) són una suma d'iniciatives impulsades per moviments d'àmbit local que tenen com a principal objectiu reduir els possibles efectes d'una futura crisi global causada pel peak-oil.


ESBORRANY ACTA

Aquest moviment va sorgir a la població irlandesa de Cionn tSáile l'any 2005, mitjançant un redactat elaborat per un conjunt d'estudiants de permacultura que plantejava un pla de reducció del consum energètic en aquesta ciutat. El document dirigit per Rob Hopkins, pretenia traçar un full de ruta amb l'objectiu de reduir el consum energètic com a resposta a una futura crisi energètica produïda pel l'actual sobreexplotació dels recursos fòssils, principalment el petroli. Les principals directrius d'aquest document defineixen de quina manera una comunitat (ciutat, poble, barri, illa de cases ...) pot fer aquest tipus de transició cap a un consum energètic més baix tot concretant les seves línies d’actuació en els següents àmbits: energia, educació, agricultura, economia i salut. Aquestes iniciatives van dirigides a cercar nous models que potenciïn l'autosuficiència de les comunitats humanes actuals i garanteixin la capacitat dels entorns que ocupen i la sostenibilitat d'aquestes per tal de reduir l'actual impacte que l'activitat humana genera sobre el territori (petjada ecològica). Cal doncs, proposar noves iniciatives que persegueixin la transformació de la societat potenciant un seguit de paràmetres com: adaptació de l’edificació per assolir la màxima eficiència, tot considerant si existeix una necessitat real de seguir construint; seguir la dinàmica endegada per aquest consistori en la recuperació de terrenys per l’agricultura (horts urbans) amb la finalitat de garantir l’autosuficiència alimentària i el consum de proximitat; buscar totes les eines al nostre abast per tal de potenciar un autèntic model d’economia local que reverteixi els seus beneficis en la pròpia comunitat; buscar al cap i a la fi la màxima complicitat de totes les entitats locals per crear nous models de producció i consum, més ètics i sostenibles. Atès que l'actual crisi econòmica, conseqüència d'un procés de globalització més acusat a partir dels anys 90, ha comportat la deslocalització generalitzada de l’economia local. Atès la nostra excessiva dependència de fonts energies d’origen fòssil o d’altres fonts suposadament no contaminants com la nuclear. Atès el compromís mostrat per l’actual consistori en la direcció d’implantar a Sant Cugat un model de ciutat intel·ligent. Atès que l’actual Ple municipal ha aprovat mocions a favor dels horts urbans, el consum d’aliments als menjadors escolars d’origen agroecològic, la potenciació del comerç local i de proximitat, de la defensa del cooperativisme … Per tot això, el Ple de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ACORDA: PRIMER.- Davant de qualsevol nucli de població, afavorirem i estimularem que s’alineïn amb la filosofia de ciutats en transició, cosa que es traduirà en una societat més resistent a temps d’escassetat energètica i, en general, a qualsevol infortuni. SEGON.- Facilitar la informació d’experiències que ja estan en marxa en poblacions properes (Barcelona, Vilanova i la Geltrú, ...) o en la pròpia ciutat com el “Banc del temps”. TERCER.- Atendre a solucionar problemes de logística que apareguin en el decurs de les activitats d’aquests nuclis.


ESBORRANY ACTA

QUART.- Fer-nos ressò de les seves activitats, informant a la resta de ciutadans. CINQUÈ.- Traslladar el text d’aquesta Moció a la Comissió Local de seguiment de l’Agenda 21, als Consells de Barri, AAVV, EMD de Valldoreix i altres organitzacions o entitats amb possibilitats de participar i d’aplicar aquestes iniciatives en l’àmbit local o veïnal.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS

. REGIDOR SR. GUIM PROS, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: Quan ens vam plantejar entrar aquesta moció l’enteníem com una moció que ve a ser una evolució d’altres mocions que s’han aprovat en aquest Ple al llarg d’aquest darrer any i mig i altres documents o plans de treball que s’han anat aprovant des de la moció sobre el residu zero, sobre el cooperativisme, sobre el que es va inserir de la guàrdia urbana en el Pla d’urbanisme, el tema de productes ecològics de proximitat, el tema dels menjadors ecològics, fins i tot el tema de la ciutat intel·ligent, i nosaltres entenem aquesta moció segurament com una cosa que dóna cohesió o que dóna sentit a tot aquest seguit de mocions que s’han anat aprovant en el Ple aquest darrer any i mig. Què es el moviment Ciutats en transició?, doncs és un moviment que va sorgir l’any 2005 a Irlanda, arrel d’un estudi que havien fet un grup d’estudiants d’allà que plantejaven el tema de com les ciutats poden esdevenir autosuficients el dia que hi hagi una crisi global fruit de l’ús que fem de les energies i l’ús del petroli. Nosaltres entenem que és un moviment que segurament cada vegada agafarà més volada, cada vegada tindrà més sentit i que va molt en consonància en com està actualment la situació energètica a nivell global. La moció ho especifica clarament, la idea és intentar que una ciutat pugui esdevenir autosuficient a partir d’anar fent -en el seu camp energètic- propostes de treball i aplicables en tots els camps que conformen la vida d’una ciutat, ja sigui en el camp de l’educació, de l’energia, de l’agricultura, l’economia i la salut. No hi ha massa més, si més no entendre que és una moció que entenem que té un calat de fons molt important, que entenem que és una moció que estaria molt bé intentar que a Sant Cugat es pogués aplicar en molts aspectes de la vida quotidiana i un aspecte que segurament el Joan remarcarà i que vam parlar i que tots hi estem molt d’acord és el fet que no és l’ajuntament qui ha d’organitzar o qui ha d’incentivar això sinó que són els mateixos nuclis urbans que hi ha a la ciutat, ja sigui una escala de veïns, un barri, etc., que són els qui han de buscar mesures, han de generar mesures que creïn autosuficiència. . REGIDOR SR. JOAN CALDERÓN, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: El Guim ha fet una bona exposició del que és la moció i per això nosaltres també ens vam sumar a la moció treballada sobretot entre el Sr. Puigdomènec i el Sr. Pros en el marc de la Comissió Informativa de Territori i Medi Ambient. Nosaltres entenem que hem d’anar cap a una nova cultura que és el fons de la moció, la cultura del decreixement. Estem en un moment on l’economia decreix, on el ritme de creixement que portava aquesta economia, el consum energètic, els recursos que tenim, estan arribant al “tope” i entenem que hem de canviar aquesta cultura, hem d’anar cap a la cultura del decreixement i a disminuir el nostre consum energètic. Hem d’adoptar -com deia el Guim- un model d’economia sostenible que potenciï l’autosuficiència i que redueixi la petjada ecològica, nosaltres entenem que això és elemental i que l’aposta en aquest sentit és molt interessant. Parlant de qüestions més concretes de mesures que es podrien fer en la moció que parlàvem avui. Adaptació de l’edificació existent per assolir la màxima eficiència,


ESBORRANY ACTA

construcció amb elements prefabricats, reciclatge de la runa, racionalització de la mobilitat, recuperació de terrenys per l’agricultura de cara a potenciar l’autosuficiència alimentària, el consum de proximitat ..., entenem que això -com deia el Guim- en tot un seguit de mocions que s’han anat aprovant amb un ampli suport d’aquest Ple hi ha com una petita escletxa per tirar-ho endavant. Jo crec que ens hem de felicitar que aquesta nova cultura tingui un ampli suport en aquest Ple i que poc a poc i granet de sorra a granet de sorra aconseguim racionalitzar una miqueta aquest creixement que és insostenible com bé es demostra dia a dia. . REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: La primera moció que ha estat institucional ja anava en aquest sentit per tant jo crec que és un complement més de cap a on tots els grups municipals apostem per aquesta ciutat, aquesta economia verda, i per tant ens alegrem i ens satisfem que hi hagi aquestes propostes i més que res que tirin endavant que no només es quedin en propostes sinó que també es puguin arribar a plasmar. Jo crec que el camí cap a la sostenibilitat o les energies renovables jo crec que és de justícia i en aquest cas potser recullo una de les parts que el nostre primer alcalde, l’Àngel Casas, ha portat ja en diverses ocasions en aquest Ple, que podríem anomenar com el “Projecte Àngel Casas”, i hi ha alguna d’aquestes coses que recull precisament en el tema de l’aprofitament de les energies renovables o altres tipus d’energies per a la utilització de la comunitat. Tot i així nosaltres si que creiem que l’ajuntament sí que hauria d’estar al darrera d’aquests moviments, li he demanat un aclariment en el Guim perquè no ho havia entès, sí que és veritat que el fet de l’autogestió a partir de les comunitats de veïns hauria de ser l’impulsor però sí que entenem que l’Ajuntament hauria d’estar al darrera per assessorar, per informar i per facilitar les coses per tal que pugui esdevenir i tal com deia el Joan Calderón doncs granet a granet farem més sostenible aquesta ciutat amb aquestes coses, amb els arbres també, però amb aquestes coses també. . REGIDOR SR. BRUNO DE SALVADOR, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: El grupo municipal del PP considera que es buena la idea de reducir el consumo energético en la ciudad así como potenciar la autosuficiencia de las comunidades locales. Como se ha dicho antes el Plan Local de Energía que acabamos de aprobar es un ejemplo de ello. También el grupo municipal del PP aprobó diversas mociones en este sentido como la relativa a los huertos urbanos, como bien se ha mencionado antes. Sin embargo nosotros encontramos tres pequeñas objeciones a esta moción; en primer lugar desde el grupo municipal del PP entendemos que no es necesario adherirse a ningún movimiento para continuar con las políticas de reducción de consumo energético, de las que precisamente Sant Cugat -como ciudad inteligente- es puntera, como siempre nos recuerda el Sr. Puigneró. En segundo lugar, adherirse a un movimiento, en este caso “Ciutats en transició” supondría aceptar todos los principios vertebradores del movimiento, algunos tan ambiguos como los límites a la edificación y a la necesidad real de seguir construyendo; esto son temas muy serios y consideramos que no nos tenemos que pillar los dedos asumiendo un movimiento de estas características. Por otro lado nos preocupa también la opinión de algunos expertos en economía internacional, como el reputado profesor del departamento de Economía de Esade, Josep Mª Salleras, que indica que el movimiento de ciudades en transición al pretender crear pequeñas comunidades autosuficientes tiene una base esencialmente autárquica, consideramos que en el caso que se generalizara en todas las poblaciones pues este fenómeno podría afectar en definitiva la competitividad a los productos, lo cual es negativo en última instancia para los consumidores finales, por estos motivos y “ad cautelam” preferimos abstenernos en esta moción.


ESBORRANY ACTA

. REGIDOR SR. JOAN PUIGDOMÈNECH, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: Durant molt de temps la tendència que hem viscut a les nostres societats és una mica que els veïns, les persones, han anat delegant la responsabilitat de la solució dels seus problemes, cada vegada més, en un urbanisme, cada vegada una mica més enlaire. Jo crec que el que es planteja aquí una mica és animar als veïns, animar a les persones a fer front als seus problemes, no anar-los delegant, sinó a fer front als seus problemes, per exemple quan veiem alguns veïns dintre d’aquesta ciutat que quan ve un foc el comencen a atacar de bon primer moment abans que arribin els bombers, aquesta comunitat és més potent, si els veïns, sigui en una escala, sigui en un barri, etc., fan front, directament, als seus problemes, l’administració ja hi vindrà però si ells són capaços d’enfrontar-lo, aquesta comunitat que pren aquesta decisió és una comunitat més valenta, i quan vinguin els problemes, que en vindran, successivament en venen, segurament aquestes societats resistiran amb més facilitat aquestes adversitats. Tots hem vist per exemple aquests últims dies, aquest estiu passat, a l’Empordà vèiem persones que veien cremar casa seva sense poder fer res, doncs què és el que passa?, que aquestes comunitats que s’organitzen, que van fent la seva via, doncs fan que la societat civil sigui molt més important, que creixi la societat civil, que creixi, i quin és el paper de l’administració en aquest tipus de moviment?, doncs donar-li suport, no malfiar-se, l’administració no ho ha de fer tot, han de ser els ciutadans que prenguin partida per solucionar els seus problemes i l’administració el que ha de posar és facilitar-los-hi el camí, jo crec que aquesta és la manera de tenir una societat més potent, que això amb d’altres paraules se’n diu una societat que sigui resilient, que sigui capaç d’atacar els problemes que puguin venir sense estar desprotegida i aquesta és la moció i jo crec que és una molt bona moció aprovada per aquest Ple.

TORN DE VOTACIÓ Vots a favor: 21 (CiU, PSC, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 0 Abstencions: 4 (PP) 8.- MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS DE CiU i ICV-EUiA PEL DRET A L’EXERCICI DEMOCRÀTIC I PACÍFIC DE CATALUNYA A ESDEVENIR UN NOU ESTAT D’EUROPA. Des de la seva represa al segle XIX, el catalanisme ha formulat diferents propostes polítiques amb l'objectiu de garantir la pervivència de la llengua i la nació catalanes, afavorir el progrés econòmic i el benestar dels seus ciutadans. Bona part d'aquest catalanisme ha volgut trobar durant molts anys un encaix de la nostra realitat nacional al si de l'Estat espanyol mitjançant l'aportació d'estabilitat econòmica i regeneració en les formes de Govern, a canvi del reconeixement de la nostra llengua, la nostra cultura i un cert nivell d'autogovern, diferent en funció del període històric. Hi ha hagut, també des del catalanisme, una proposta que ha plantejat una redefinició complerta de l'Estat espanyol per a basar la seva font de legitimitat en la unió voluntària de diferents nacions que s'haurien de reconèixer entre elles en un pla d'igualtat. Igualment, ja des dels seus inicis, el catalanisme polític ha comptat amb partidaris de l'Estat propi, entenent que era en el concert de les nacions on Catalunya trobaria un marc de relació estable i de bon veïnatge amb la resta de pobles de la Península Ibèrica i d'Europa.


ESBORRANY ACTA

En els darrers trenta anys, una part majoritària del catalanisme ha intentat vehicular el seu progrés nacional, desenvolupament econòmic, cohesió social i aprofundiment democràtic a través de la participació a l'Estat espanyol. Malgrat els avenços assolits respecte a la situació viscuda sota el franquisme, el balanç d'aquest període és clarament insuficient de cara als reptes de futur que tenim com a societat. Les propostes d'acord que han significat els estatuts d'autonomia de 1979 i 2006, la col·laboració amb l'entrada a la Unió Europea i a l'euro, la contribució a la modernització econòmica i al progrés democràtic, han topat amb una clara voluntat de recentralització i de laminació de l'autogovern -expressada amb les continuades invasions competencials i, de forma molt significativa, amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de 2006-, l'incompliment dels compromisos continguts en els diferents acords entre Catalunya i l'Estat espanyol, una inversió en infraestructures molt menor al pes econòmic sobre el conjunt de l'Estat, el menyspreu i l'assetjament contra la llengua i la cultura catalanes i un dèficit fiscal continuat durant aquest període equivalent anualment al 8% de la creació de riquesa que avui posa en perill la cohesió social i el progrés econòmic. El camí recorregut en aquests darrers anys, ple de dificultats i obstacles, ha portat a una part important de la ciutadania i a diferents actors socials, econòmics i polítics a proposar nous escenaris de futur. Disposar d'un Estat propi, tant dependent o independent com la resta d'Estats europeus, que tingui per objectiu servir al benestar, el progrés econòmic i cultural dels ciutadans de Catalunya, sigui quin sigui el seu origen o condició, és vist avui com una necessitat inajornable per una part creixent de la ciutadania de Catalunya. El passat 11 de setembre, més d'un milió i mig de catalans i catalanes va protagonitzar una jornada històrica, donant un exemple de civisme i de compromís amb el present i el futur de la nostra nació. De forma molt massiva els manifestants van expressar, de manera clara i inequívoca, el desig que Catalunya esdevingui «un nou Estat d'Europa» i van recollir un anhel que, en aquests moments, és compartit per una part molt important de la societat catalana, que reclama que el nostre país assoleixi de l'instrument d'un Estat; eina imprescindible per fer front als reptes de la nostra societat. La voluntat que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir amb plena llibertat el seu futur ha estat assumida per una majoria de les forces polítiques parlamentàries i pel President de la Generalitat. En aquest sentit, el 12 de desembre de 1989, el Parlament de Catalunya va remarcar que el poble català no renunciava al dret a l'autodeterminació; i, igualment, va expressar la possibilitat «d'incrementar les cotes d'autogovern fins allà on cregui convenient i, en general, adequar la regulació dels drets nacionals a les circumstàncies de cada moment històric». Després d'aquest 11 de setembre, escoltant l'anhel expressat d'una forma tant significativa, s'esdevé el moment històric en el qual resulta necessari consultar la ciutadania sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un nou Estat d'Europa. Per aquestes raons, els grups municipals de CIU i d’ICV-EUiA presenten al Ple Municipal de l’Ajuntament de Sant Cugat els següents acords : 1.- El Ple municipal expressa el seu reconeixement i es felicita per l'enorme èxit aconseguit a la massiva manifestació del passat 11 de setembre pels carrers de Barcelona, sota el lema “ Catalunya nou Estat d'Europa “. 2.- El Ple municipal constata que al llarg d'aquests darrers trenta anys, una part molt important del catalanisme s'ha compromès a fons amb la transformació


ESBORRANY ACTA

de l'Estat espanyol per poder-hi encaixar sense haver de renunciar a les nostres legítimes aspiracions nacionals, a la nostra voluntat d'autogovern, ni a la nostra continuïtat com a nació. Però els intents d'encaix de Catalunya a l'Estat espanyol i les seves reiterades respostes són avui una via sense recorregut, Catalunya ha d'iniciar la seva transició nacional basada en el dret a decidir. 3.- El Ple municipal expressa la necessitat que Catalunya faci el seu propi camí, constatant la necessitat que el poble català pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur col· lectiu, com a única via per tal de garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l'enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies. 4.- El Ple municipal insta el Govern de la Generalitat, a les forces polítiques i els agents socials i econòmics a impulsar el màxim consens possible per tal de portar a terme aquest procés democràtic i el full de ruta consegüent, amb diàleg amb la comunitat internacional, la Unió Europea i el Govern espanyol, per tal que la ciutadania de Catalunya pugui determinar en un marc de plena llibertat, respecte al pluralisme, foment del debat i la convivència democràtica i sense coaccions de cap mena. 5.- El Ple municipal constata la necessitat que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu i insta el Govern a fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . TINENT D’ALCALDE SR. PUIGNERÓ, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: Aquesta moció és un calc de la resolució que va aprovar el Parlament de Catalunya ara fa uns dies en referència precisament a aquest mateix enunciat. Per tant el que fem avui els grups de Convergència i Unió i d’Iniciativa per Catalunya-Verds és portar aquest text que va aprovar el Parlament de Catalunya amb el suport en aquest cas de Convergència i Unió, Iniciativa per Catalunya-Verds i també d’Esquerra Republicana, que no té presència en el Ple i per tant no s’hi pot sumar, i per tant el que faré per ser honest al text el que faré serà llegir només els acords perquè així també el públic se’n pugui assabentar. (En aquests moments el tinent d’alcalde Sr. Jordi Puigneró dóna lectura a la part dispositiva de la moció). Avui el primer ministre britànic, en David Cameron, ha defensat l’acord entre Londres i Edimburg per la celebració d’un referèndum d’independència a Escòcia a la tardor de 2014. En declaracions a la BBC Cameron ha assegurat que el correcte és mostrar respecte pel poble d’Escòcia i permetre que facin un referèndum just, decisiu i legal, és un dia important pel Regne Unit però no pots mantenir un poble dins del Regne Unit contra la seva voluntat, ha admès el líder conservador, els escocesos han votat un partit que vol fer un referèndum i jo he fet tot el possible perquè el puguin fer. Senyors regidors del Partit Popular i del Partit Socialista, els convido a que facin tot el possible perquè aquest referèndum es pugui celebrar i avui votin a favor d’aquesta moció. . REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: En primer lloc satisfacció perquè llegint el redactat més enllà dels acords veiem que cada vegada més gent se n’adona d’una cosa, que l’esquerra independentista, en aquest cas representada avui per la CUP, fa 40 anys que amb l’Estat espanyol per desgràcia no hi ha res a fer, i no perquè ens caiguin malament, s’hi menja molt bé i és molt maco i ja anirem de viatge quan siguem independents, però no hi ha manera de


ESBORRANY ACTA

conciliar-ho tot plegat; i no hi ha encaix possible -fa ràbia, però necessito dir que nosaltres ja ho dèiem-, per tant com que ja ho dèiem i estem d’acord amb el que s’escriu i sobretot quan es diu que un poble ha de poder determinar el seu futur, votarem a favor d’aquesta moció. Però suposo que ningú espera que diguem que sí i prou perquè nosaltres a vegades hem presentat mocions en aquest sentit, potser que han anat una mica més enllà, i que no han tingut una bona acollida: el tema de declarar-nos al marge de la Constitució, declarar Catalunya al marge de la Corona, o quan vam plantejar la de declarar Sant Cugat -com ja havia passat en altres municipis- territori lliure català doncs simplement es va dissimular. Només 4 precisions, em sembla bé el que diu, tot i que hi ha algunes coses que no compartim, no farem esmenes perquè no volem tocar el voraviu però ho direm breument: creiem que està bé que els pobles decideixin el seu futur però no hem d’oblidar que això no només passa amb un referèndum que es faci al principat de Catalunya, perquè sense sobirania econòmica no hi ha independència, i amb els temps que venen, amb la troika que ens posa aquí el seu aler i la intervenció que ens amenaça doncs no podrem decidir, per tant nosaltres apostem per Europa, però no Europa com està ara sinó una Europa dels pobles i els Treballadors. En segon lloc perquè el referèndum aquest que es proposa es farà a Comunitat Autònoma de Catalunya i com sabeu el nostre projecte nacional va una mica més enllà, no obstant això li donarem suport perquè creiem que ara s’ha de fer. Finalment, sóc una mica malpensat, ja ho sabeu, aixafa-guitarres a vegades i no volem que aquest gir sobiranista quedi en no res, esperem que això acabi tirant endavant, aquest referèndum, perquè ja no per amagar altres coses, no dic que no sigui sincer, però que es faci el referèndum perquè sinó jo crec que ningú perdonarà als qui ho han dit. . REGIDOR SR. JOAN CALDERÓN, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Jo seré molt breu perquè el Sr. Puigneró jo crec que ha fet una exposició bastant clara i a més ha llegit els acords i som coproponents de la moció, però dir que malgrat arribar a un acord i amb puresa del text que es va aprovar al Parlament, des d’Iniciativa nosaltres el que volíem és que es confirmés que aquesta consulta, aquest dret a decidir, es fes durant la propera legislatura, o sigui treure la paraula “prioritàriament” i fer-lo segur a la propera legislatura. Però per tal de no tocar el voraviu més del compte i pel bé de l’acord deixàvem aquesta resolució tal qual s’havia presentat al Parlament. Per una altra banda dir que exercir el dret de decidir és una qüestió de radicalitat democràtica, estem en un punt que la relació Catalunya-Espanya en aquest cas ha entrat en un “stand by”, en un punt mort, i l’única manera de desbloquejar aquesta situació és amb el dret a decidir, que la ciutadania de Catalunya decideixi quin és el seu futur i a on vol estar en breu. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Avui estem parlant de dalt a baix, estem parlant de la moció aprovada al Parlament de Catalunya i per tant el debat segurament ja els nostres grups el van fer al Parlament de Catalunya, en el moment que vostès van presentar aquesta moció tenia la temptativa de presentar la moció que va presentar el Partit dels Socialistes al Parlament de Catalunya, però és clar, llavors no sé per què serveix el Ple municipal, se suposa que no hauríem de repetir allò que fa el Parlament, i per tant no l’hem presentada i debatrem sobre aquest criteri. Dir-los-hi que jo crec que és una qüestió absolutament democràtica defensar el dret a decidir dels catalans i per tant és un tema, com deia vostè, de radicalitat democràtica i per a nosaltres aquest és un tema que no té discussió, igual que deia la proposta que es va aprovar al Parlament de Catalunya, que deia concretament: “Promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir”. Jo crec


ESBORRANY ACTA

que s’ha de dir, i també des del nostre partit, sense cap actitud vergonyant, al contrari, aixecant el cap i defensant el dret a decidir, i que cadascú esculli lliurement allò que cregui convenient, i això és el que nosaltres avui també farem. Avui estem parlant d’això, saben que el nostre criteri és no solament abordar l’eix nacional sinó abordar un altre eix, l’eix d’esquerres, l’eix de les retallades, l’eix de la conscienciació, i fins i tot abordar l’eix de com hauria de ser una suposada Catalunya independent, o com hauria de ser una suposada Catalunya dintre d’un Estat federal, però no un Estat federal com l’actual sinó un de veritat. Entenc que el debat no tiraria per aquí perquè sinó podríem fer el llistat de situacions i per tant ja el farem en una altra moció. Dir-los-hi que la moció diu algunes coses, amb la majoria hi estem d’acord, i el que sí els hi demanaré serà poder exercir vot diferenciat per poder votar alguns acords que sí. Nosaltres considerem que la manifestació de l’11 de setembre reivindicava una situació agreujada també per la crisi econòmica però també una situació d’empenta per part de determinades situacions. Recordaran perfectament els més de 4 milions de signatures del Partit Popular en contra de l’Estatut / signin contra Catalunya, recordaran també tot el moment convuls quan el govern d’esquerres va tirar endavant l’Estatut i que va rebre el suport de Convergència i Iniciativa per Catalunya. Recordaran també els contenciosos del Tribunal Constitucional, recordaran els retalls del Tribunal Constitucional, els contenciosos per la llengua, que encara molts estan vigents en temes judicials, per tan és evident que estem encetant una segona transició, o que nosaltres creiem que estem encetant una segona transició, una segona transició a nivell català, però una segona transició també a nivell espanyol. Nosaltres considerem que si no hi ha un federalisme clar, contundent, i si Espanya és federal no ni haurà Espanya, per tant hi haurà una altra cosa, i considerem que tots els partits han de fer allò que creiem per tal de que això continuï, la nostra proposta com saben és allò que és difícil d’explicar, segurament paraules com independència són més fàcils d’explicar, el concepte federalisme a mi m’agrada més dir segona transició, evidentment això és com tenir alguna relació amb algú, l’altre ha de voler, i per tant el nostre posicionament és que hem d’intentar tenir la relació amb el senyor o senyora en qüestió. Evidentment determinats posicionaments que estan havent en aquests moments no ajuden a cap entesa, molt sovint és diu que la independència és molt complicada, o al contrari, es diu que el federalisme és una cosa que és una entelèquia, que és una cosa molt, molt complicada, i jo els hi dic que sí, que segurament és molt complicat, però segurament com a mínim tan complicat com el concepte independència. Aquest serà el nostre posicionament que defensarem com a partit dels Socialistes però hi ha una cosa de radicalitat democràtica, la defensa que els catalans i les catalanes escullin el seu camí i exerceixin el seu dret sobre què és el que volen ser demà. En aquest sentit nosaltres ens abstindrem igual que va fer el grup parlamentari Socialista, tot demanant poder votar el punt 4 i el punt 5, que són els punts que parlen sobre la possibilitat del dret a decidir, tal com diu la proposta que va presentar el Partit dels Socialistes que votaríem a favor. . REGIDOR SR. JORDI CARRERAS, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: No hi ha dubte que estem vivint a Catalunya una situació d’una tensió, si es vol dir així, que hauria de remuntar-se molt a la història, entre la crisi econòmica i el plantejament que ha fet el nostre President de la Generalitat, el Sr. Mas, doncs realment s’ha produït una situació bastant tremenda, que se li veu difícil sortida. Vostès ara proposen, i m’ha agradat abans sentir al Sr. Puigneró que parlava de l’Estat de Dret i de la necessitat de respectar l’Estat de Dret, una opinió que comparteixo completament, perquè quan es trenca el dret, quan es trenca la llei, doncs anem molt malament, i el Sr. Mas ha dit que si convé es farà el referèndum a pesar de que la llei no prevegi, o al menys m’ha semblat entendre-ho, perquè està difícil, i és que el Sr. Mas últimament el rigor, la precisió i la coherència no són el que més domina en el


ESBORRANY ACTA

seus discursos i les seves manifestacions perquè suposo que el Sr. Mas es deu haver llegit -ja que vostè ha llegit alguna cosa deixi’m que també ho llegeixi- l’apartat 2 de l’article 4 del tractat de funcionament de la Unió Europea que és com molt clar, i com que ho tinc en castellà i sóc bilingüe ho llegiré en castellà: “La Unión respetará la igualdad de los estados miembros ante los tratados así como su identidad nacional inherente a las estructuras fundamentales políticas y constitucionales de estos, también en lo referente a la autonomía local y regional, respetará las funciones esenciales del Estado, especialmente las que tienen por objeto garantizar su integridad territorial, mantener el orden público y salvaguardar la seguridad nacional, en particular la seguridad nacional seguirá siendo responsabilidad exclusiva del Estado de cada miembro”, això que vol dir en definitiva, el que vol dir és que ens remet a la Constitució, per tant per celebrar vàlidament un referèndum a Catalunya o a qualsevol lloc depèn de l’Estat espanyol i depèn del poder central espanyol, depèn del poder legislatiu, i jo crec que és difícil que el poder legislatiu accepti la celebració d’un referèndum però si l’acceptés o si se l’imposés d’alguna manera, o si s’aconseguís forçar el referèndum doncs la incertesa del que vindria després i de la nostra relació amb Europa és bastant llamativa; és més, el més probable dintre de les moltes incerteses que presenta aquest panorama és que quedéssim fora d’Europa, però no és solament aquesta una de les incerteses, és a dir, el que ens està demanant el Sr. Mas o el que està demanant als catalans després d’haver deixat anar aquesta onada de sentiment que com tota onada sentimental popular té poc de reflexiva, perquè això és el normal, la qual cosa no vol dir que no hi hagi gent que reflexioni i que pensi, és d’esperar que sí, doncs el que ha aconseguit amb aquesta onada és demanar un acte de fe a la gent, és a dir què passarà amb Europa?, doncs no us preocupeu que estarem en l’euro, molt bé, doncs expliqui’ns-ho, digui’ns la veritat, digui’ns quins riscos hi ha. Què passarà amb l’economia?, no, amb l’economia no hi ha cap problema, però escolti vostè no podrà sostenir les pensions perquè ara mateix Catalunya està aportant menys diners dels que rep en qüestió de pensions i d’atur, i no faci que no amb el cap Sr. Grangé perquè els números canten. Què passarà amb les empreses?, què passa amb els danys que ja s’estan causant ara?, no els que es poden arribar a causar, no, els que s’estan produint ara a Catalunya i a Espanya, què passa amb aquests danys?, les empreses que no venen, les que se’n van, perquè estan marxant empreses, i si no ho saben potser que se n’assabentin, i empreses importants, altres que no han vingut, algunes no sabem per què no han vingut, altres sí sabem per què no venen o perquè han deixat de fer inversions, i tot això són danys que estem patint ara i que s’augmentaran, i són danys per Catalunya i són danys també per a Espanya, perquè hi ha empreses estrangeres que no inverteixen a Espanya per la inestabilitat que suposa aquesta qüestió, i tot això és realitat, no són emocions, no són sentiments, són fets que s’estan produint de veritat, i tot això s’ha d’explicar i se li ha de dir als catalans, i no se’ls hi pot dir només: vostès refiïn-se de mi, creguin amb mi, que jo sóc l’Artur Mas i els portaré a la Catalunya promesa, no, no Sr. Mas, això no funciona d’aquesta manera, perquè el que estan adquirint tots, no només el president sinó tot el partit governant, és una responsabilitat històrica immensa, això és així. Solament vull afegir una cosa i és que jo tinc els meus dubtes, dubte personal, de que certament tinguem el dret a escollir que es demana amb aquest referèndum, tinc els meus dubtes, fins a quin punt arriba el dret a escollir?, podem escollir trencar la nostra terra?, podem escollir imposar-li a una gran part de la nostra població?, podem escollir anar contra l’essència mateixa de Catalunya? que no és solament la llengua catalana, no és solament la cultura catalana, no és solament les costums pròpies i estrictes de Catalunya sinó que està enriquida i completada per la llengua castellana i per una gran part de la cultura castellana, perquè això és un fet, no és una opinió, tenim aquest dret?, doncs no ho sé, jo tinc els meus dubtes, no és el que s’està plantejant avui però jo els hi deixo caure.


ESBORRANY ACTA

. TINENT D’ALCALDE SR. JORDI PUIGNERÓ, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: Jo sentint-lo a vostè Sr. Carreras, no sé si ha escoltat el que he llegit abans que ha dit un homòleg seu, el Sr. Cameron, que és el primer ministre d’una monarquia parlamentària, per tant un país o un estat molt semblant al que pot ser l’Estat espanyol i per tant el que em referma veient el comportament exquisit, en aquest cas d’un govern britànic o també d’un govern canadenc, és que és la prova més palpable que a Espanya la verdadera democràcia encara no ha arribat ni se l’espera. Per tant jo el que li demano és que miri una mica què passa en el món, que no es tanqui en si mateix. La Constitució de Càdis, de 1812, no preveia la independència del Perú, i el Perú avui en dia és un estat normal, del món, i per tant no hi ha cap constitució que pugui aturar la voluntat majoritària d’un poble. Fer això seria empresonar en aquest cas als catalans en un text, perquè vostè ha parlat de què significa trencar amb aquesta dinàmica, però i el que significa quedar-nos? Parlava vostè de temes econòmics, jo no sé si la meva pensió està garantida amb l’Estat espanyol, és que tinc els meus dubtes, en la situació que està en aquests moments l’Estat espanyol i la perspectiva que té l’Estat espanyol jo no sé si els pensionistes catalans i espanyols poden estar gaire tranquils, però és que és més, vostè fa trampes, la pensió com vostè deu saber en aquest país es paga amb la gent que treballa en aquests moments, o sigui els que estem treballant en aquests moments som els qui paguem les pensions de la gent que està en aquests moments en període de jubilació, si vostè es mira el percentatge de persones que treballen a Catalunya comparativament amb els que treballen a l’Estat espanyol i també la capacitat de riquesa que té Catalunya comparativament amb l’Estat espanyol és més alt que Espanya, conseqüentment si aquí hi ha més persones que contribueixen i que poden contribuir és normal que per tant les pensions que es podrien pagar en un Estat català estarien molt més garantides que les que podem tenir en aquests moments garantides per un Estat espanyol que és clarament en aquests moments insolvent. Per tant deixi si us plau de posar por, de fer servir els arguments de la por i en tot cas utilitzin arguments més amables, perquè jo respecto que vostès estiguin pel no i segurament hi ha molts catalans que no volen que Catalunya se’n vagi d’Espanya, però el que no podem estar en contra i amb el que no haurien d’estar en contra vostès és que es pugui preguntar a la gent si ho volen o no ho volen. . REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: Jo portava algunes rèpliques portades de casa, tot i que n’hi ha algunes que me les han aixafat perquè el PSC votarà que sí a una part, cosa que em canvia una mica algunes de les rèpliques. En tot cas unes apreciacions, no pot haver-hi segona transició sense que hagi hagut una primera, aquesta és una cosa que m’agradaria comentar i el federalisme és una cosa, i no tornaré a dir el que ja hem dit alguna vegada en aquest Ple però és que tinc la sensació que el federalisme és com el Sant Cristo gros que es torna a treure quan ja no queda cap altre opció. Hem estat molts anys governant, federalisme res de res i es torna a treure el Sant Cristo gros quan ve el Sr. Felipe González i nega tot el que digui el PSC, em sap greu però va dir que no hi haurà independència i que la voluntat dels catalans els importa un rave. Sobre el PP jo no entraré en discussions bizantines, evidentment, però vostès de què tenen por?, per què no podem decidir?, vostès inclosos, decidim, els qui vivim a Catalunya i decidim perquè aquesta és la qüestió real, no són els diners ni res, a la gent de Catalunya mai se li ha preguntat què volia ser, mai. Aleshores, la Constitució espanyola és això que va baixar Moises i que és tan sagrat que no es pot tocar, vostès la toquen de nit quan convé, la van reformar, però en canvi els catalans no podem proposar cap canvi, doncs la Constitució espanyola -i ja saben per a on em passo jo la Constitució espanyola- no l’hem votada, va ser aprovada en un context especial, s’hauria de referendar, per tant no sé vostès quina por tenen, votin, i si vostès estan tan convençuts que als catalans no els interessa això de la independència i de voler fer el seu camí doncs votin i ja està, així de fàcil. L’altre dia van convocar una “mani” que va ser lamentable i ja està, cadascú que faci el que pugui.


ESBORRANY ACTA

. REGIDOR SR. JOAN CALDERÓN, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Jo crec, i començaré pel final, pel Sr. Bea, perquè ha tornat a dir la cèlebre frase de que el federalisme són els pares, i jo crec que en aquest sentit i com a formació política on hi ha federalistes i també existim els independentistes doncs compartim una política comuna en aquest cas, perquè vostè és federalista, jo sóc independentista, i compartim una política comuna que és el dret a decidir. Jo crec que des de la sentència del 2010 la relació amb l’Estat i la relació constitucional i l’Estatut va entrar en via morta i només hi ha una forma de desencallar aquest tema que és el dret a decidir. I a mi em sorprèn que el Partit Popular -bé, em sorprèn no, ja no em sorprèn- tingui problemes amb la democràcia, jo crec que en aquest sentit no hi ha res més democràtic i més impolut que donar la veu al poble i que s’expressi. Prenguin nota del seu company probablement internacional que és el Sr. Cameron que el que ha acordat avui és donar-li poders a Escòcia perquè pugui exercir i fer aquest referèndum, una cosa que no està reconeguda en una Constitució, que en el cas del Regne Unit no existeix aquesta Constitució, però ha cedit aquests poders a Escòcia. I com el Sr. Carreras deu saber, com advocat que és, les lleis estan per adaptar-se a la realitat, una llei que no s’adapta a la realitat no anem bé, i jo crec que la realitat actual és molt diferent a la que dibuixava una Constitució espanyola aprovada amb el soroll de sabres i amb la possibilitat de tancs al carrer, vostès saben que aquella Constitució està viciada des de l’inici, això ho saben, i atiar el foc de l’apocalipsi tampoc ajudarà; el que jo agrairia del Partit Popular és que defenguessin aquest dret a decidir, que demanessin el vot pel no i intentessin guanyar aquest referèndum a les urnes que és on tocaria. Per últim jo crec que s’ha de valorar el gest que ha anunciat el Sr. Villaseñor, si en aquest cas es voten els punts per separat, perquè jo crec que és el reconeixement d’una línia diferent del que va sortir en els mitjans i jo crec que els honora el reconeixement del dret a decidir de la ciutadania. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Jo crec que part del problema és que el que segurament va sortir en referència a aquest tema als mitjans no és el que va passar a la Sala de Plens, i per això els hi he llegit quina és la proposta que va fer el Partit dels Socialistes que defensava el dret a decidir i a més amb aquesta paraula, dret a decidir, per tant aquest és el pas que van fer els companys del grup parlamentari i és el que nosaltres fem, com que no hem pogut fer una altra resolució votem aquests punts que crec que és el més lògic i entenc que més àmpliament democràtic. Hi ha cosa amb la que segurament ens hem desviat tots una mica, en la moció que presentava el Sr. Puigneró no parla de referèndum, parla de consulta, per tant bona part del debat que sobretot han fet el representant del Partit Popular està a benefici d’inventari també, per tant quan parlem de consulta també podem parlar de llei de consultes competència de la Generalitat de Catalunya i per tant també caldria dir a Convergència i Unió que no s’ha fet durant aquest temps la Llei de consultes, hagi qui hagi, i si són certes les enquestes seran vostès, esperem que no, però així són les enquestes, espero que tinguem una llei de consultes el màxim consensuada possible, vostès saben quina serà la posició del PSC dintre d’una suposició de consultes on es puguin fer diferents mocions. Evidentment el Sr. Puigneró tenia molta raó respecte el model britànic, necessitem que dos pactin, vostès i vostès pactin les regles del joc i les regles del joc serveixen per unir i per desunir i per tant és molt important que hi hagi un pacte en qualsevol cas, que el nostre seria el d’unir. La nostra proposta si no t’agrada -benvolgut Ignasi, perquè ja veig que tu vens replicat de casa- transició segona, diga-li transició perquè amb això comparteixo amb tu que la transició segurament va estar viciada pel moment històric i no va ser allò que el poble necessitava. El que demanem és un sistema de sobiranies compartides, aquesta frase vol dir moltes coses, “sistema de sobiranies compartides” en un Estat federal dintre del marc de la Unió Europea. Aquesta és la proposta que podríem


ESBORRANY ACTA

sintetitzar. Com veieu el sistema de sobiranies compartides trenca una sobirania unitària però parla de sobirania de poble en diferents àmbits, per tant no sé si traiem el Sant Cristo gros o no, ja sap que nosaltres no som molt de treure el Sant Cristo, però sí que creiem que una proposta que podria avançar en un encaix seria la més positiva per Catalunya i fins que no hi hagi una altra solució defensarem aquesta situació. . REGIDOR SR. JORDI CARRERAS, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: El que jo voldria dir és que Escòcia no és Catalunya, ni l’ordenament jurídic escocès o l’ordenament jurídic anglès en aquest cas o del Regne Unit, no és l’espanyol, i el que fa el Tractat europeu és remetre’s a l’ordenament espanyol, i jo crec que es pot dir legítimament, seria bo reformar la legislació espanyola de tal manera que puguem encaixar, que és la proposta que va presentar Esquerra Republicana recentment al Parlament i que va ser rebutjada per la immensa majoria aclaparadora del Parlament espanyol. El que tampoc cal fer és tripijocs de consulta o referèndum, és a dir, el Dret no és una ciència molt exacta però home! tampoc és tan ambigua, i ara diuen que no li diran “referèndum”, li diran “consulta”, i és que les consultes estan prohibides, doncs ara li direm “pregunta”, i aquestes trampes normalment no funcionen. Per altra banda en aquesta línia que ens embarquen quan un governant se’n va a veure un altre, qualsevol persona que sàpiga i tots els que estem aquí segur que més o menys sabem com es porta una negociació, quan algú té alguna cosa que proposar-li a un altre el va a veure i li diu: escolta jo et proposo tal cosa, i l’altre diu: això no m’agrada, parlem-ne, i llavors es parla, es negocia, es decideix, i a vegades tarda temps. En un tema tan complex com el Pacte fiscal la primera reunió que van tenir el Sr. Mas i el Sr. Rajoy va ser el dia 20 si no recordo malament de setembre, i va el Sr. Mas i li diu al Sr. Rajoy: “o lo tomas o lo dejas, Mariano”, o sigui que o m’ho concedeixes avui aquí això ara, o m’ho dones immediatament o jo me’n vaig, això jo crec que no és una negociació. El Mariano li va dir: “això no pot ser Arturo, això no pot ser”, llavors se’n va i torna a Catalunya dient: “no m’han donat el que jo demanava, no m’han donat el Pacte fiscal, m’han donat amb la porta a la cara”, però què m’estàs dient Artur!, que m’expliques Artur!, això no té sentit, això no es fa així, ens estàs enganyant, perquè com ja sabem que no pot ser que t’ho creguis de veritat ens estàs enganyant o estàs intentant enganyar al poble català. No siguis hipòcrita i digues les coses clares, digues que això del Pacte fiscal és una excusa que t’has inventat perquè jo el que vull és una altra cosa, o el que sigui, però no facis números d’aquests que insulten la intel·ligència dels catalans i que avergonyeixen a Catalunya, no facis coses com les del Notari, que en el seu dia ja vas anar al Notari a dir que no pactaries amb els del Partit Popular, i això un governant seriós no ho fa, i aquest home és el que ens demana un acte de fe en que ell ens portarà a una Catalunya que no sabem què passarà amb ella, ni què serà, ni com es muntarà, ni com s’organitzarà, ni com viurà, ni com subsistirà ni res, això o no ens hi vol portar perquè com està dient prioritàriament la legislatura que ve, i prioritàriament vol dir que a lo millor no és la que ve, és l’altre, o l’altre, o no se sap quina, prioritàriament és el que diu la seva pròpia moció, llavors a què està jugant vostè? . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Tot seguit el Sr. Puigneró dirà si podem acceptar de votar per separat els acords. . TINENT D’ALCALDE SR. JORDI PUIGNERÓ, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: Per part de Convergència i Unió no hi ha cap inconvenient.

TORN VOTACIÓ ACORDS NÚMS. 1, 2 i 3 Vots a favor: 19 (CiU, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 4 (PP) Abstencions: 2 (PSC)


ESBORRANY ACTA

TORN VOTACIÓ ACORDS NÚMS. 4 i 5

Vots a favor: 21 (CiU, PSC, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 4 (PP) Abstencions: 0 (En aquests moments, essent les 20,34 hores, s’absenta de la sessió la regidora Sra. Mª Dolors Domènech). 9.- MOCIÓ DE PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR DE SANT CUGAT (CUP) DE SUPORT A LES ENTITATS QUE TREBALLEN PER UNA SANITAT PÚBLICA. Atès que la salut pública és un dret inalienable i universal a tot ciutadà i a tota ciutadana, Atès que els diners procedents dels nostres impostos haurien de garantir els serveis públics bàsics, els drets humans i de ciutadania, Atès que en la conjuntura de crisi actual, s’estan aplicant mesures que representen un greu atac al funcionament i manteniment del conjunt dels serveis públics i de la salut pública en particular, Atès que els responsables polítics varen ser escollits per representar els interessos de la ciutadania i són els últims responsables d’aquestes polítiques de desmantellament dels serveis públics, Atès que les conseqüències de la política de retallades en el servei sanitari català impliquen una vulneració de forma reiterada d’allò que estableixen els articles 43 de la Constitució espanyol i 23 de l’Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya, Atès que els poders públics no només no poden empitjorar els nivells de satisfacció dels drets socials, sinó que han d’actuar per avançar cap a cotes més altes de prestacions, Atès que l’aprovació dels pressupostos de l’administració competent són insuficients per a cobrir les necessitats bàsiques de la població, i que per això, atempten contra el dret bàsic a la dignitat humana i vulneren de forma reiterada el dret a la salut, Atès que la violació pels poders públics d’aquest dret, en la mesura que constitueix, com a dret propi de la ciutadania, un dret cívic, obliga a plantejar la possibilitat que les decisions polítiques de gravíssimes restriccions sanitàries no només siguin un abús de poder, sinó que presentin una autèntica rellevància penal que es pot perseguir davant els tribunals pels perjudicats i la fiscalia, d’ofici en base a l’art. 542 del Codi Penal que castiga les autoritats i funcionaris públics que “impedeixin” als ciutadans “l’exercici de drets cívics”, en un precepte que contempla de forma genèrica la violació de drets innominats, Per tot això, el Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular, a instància de la Plataforma Dempeus per la Salut Pública i de la Plataforma d’Afectades per les Retallades en Sanitat, demana al Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès l’adopció dels següents ACORDS:


ESBORRANY ACTA

1.- Donar suport i adherir formalment l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès la Iniciativa Penal Popular en defensa del sistema públic de salut que està promovent la Plataforma Dempeus per la Salut Pública. 2.- Donar suport a la Plataforma d’Afectades per les Retallades Sanitàries. 3.- Facilitar tots els recursos necessaris als federataris de la IPP per al desenvolupament de la campanya i facilitar tota la informació pública disponible a la PARS. 4.- Fer arribar aquest acord a la Plataforma Dempeus per la Salut Pública, a la Plataforma d’Afectades per les Retallades, a la direcció i comitè d’empresa dels centres de salut pública del municipi, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: Els darrers mesos arrel de les últimes retallades al sector públic, en aquest cas parlarem concretament del sector de la sanitat, en aquest Ple s’han discutit alguns textos que ja feien referència a aquesta qüestió, o com a mínim al mateix tema, per què aleshores presentem aquesta moció?, doncs perquè hi ha hagut una iniciativa, la iniciativa penal popular, a càrrec de la gent de Dempeus per la sanitat pública, que ens ha plantejat unes qüestions al voltant de les quals hem debatut i hem pensat que era oportú donar el nostre suport. Algunes de les coses bàsiques que es plantegen donant suport a aquesta moció és el fet que els nostres impostos haurien de servir perquè tinguem tots garantits els serveis públics i tal i com estan les coses aquests diners que els ciutadans paguen no només no garanteixen els serveis públics sinó que no sabem ben bé a on van, se’n van cap al capital financer molts, per tornar deute, deute que no és nostre, quan no es malversen o hi ha corrupció de la bona. El cas del Consorci del Maresme i la Selva que ara s’està destapant i que rodaran caps crec que és paradigmàtic. Negocis bruts, trames corruptes i aleshores se’ns diu que no hi ha alternativa i que l’únic que es pot fer és retallar la sanitat i així estem, que cada vegada la sanitat catalana està més malament i estem depauperant a la gent més necessitada. S’està posant en perill la salut, que és un dret inalienable i universal i a més a més amb aquests desmantellaments estem escollint clarament el nostre camí, el camí dels Estats Units, un camí on hi ha gent que mort -i ja ho he dit alguna que altre vegada però crec que s’ha de remarcar- als passadissos dels hospitals esperant el seu torn perquè allà la sanitat només se la poden pagar alguns. I sí que hi ha alternativa, i sinó que li preguntin a Finlàndia que en comptes de llepar el cul als banquers el que ha fet és empresonar als que havien fet corrupteles i ben bé que els hi va. Per tot això volem que el Ple doni suport a aquesta moció per tal de reconèixer la tasca de la Plataforma Dempeus, per donar suport a la iniciativa penal popular per tal que els responsables de les retallades que són un frau, un frau democràtic, un frau als drets bàsics de la població, puguin pagar per les seves responsabilitats, i no llegeixo els acords perquè suposo que tothom se’ls ha llegit i ja saben què votaran. . REGIDORA SRA. ROSER CASAMITJANA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Nosaltres donarem suport a la moció perquè òbviament creiem que la salut és un dret fonamental del nostre Estat del Benestar i així està recollit tant en la Constitució espanyola com en el nostre Estatut quan afirma que totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris públics. Per aquest motiu ja en el seu moment Iniciativa es va adherir a la Plataforma pel dret a la salut que està formada per més de 50 col·lectius que són contraris a les retallades a la


ESBORRANY ACTA

salut pública. També hi donarem suport perquè coneixem com està treballant i la lluita que porta la Plataforma Dempeus per la Salut Pública en defensa a mantenir una salut de qualitat per a tothom i una vegada més en contra d’aquestes retallades. Nosaltres creiem que la universalitat, l’equitat i fins i tot l’eficiència només es pot aconseguir amb una sanitat pública i universal. En aquest sentit volem també fer constar, com hem llegit, que la Plataforma pel Dret a la Salut està intentant posar també una moció a nivell del Parlament Europeu per tal que es puguin defensar aquests drets universals. . REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: En primer lloc dir que no m’estranya que hi hagi iniciatives d’aquest estil doncs tots hem patit o millor dit la sanitat és un dels grans patidors de les retallades que estem patint en aquest país, vinguin d’on vinguin, jo ara tampoc no entraré però sí que casa una mica amb les iniciatives que vàrem tenir amb les mocions presentades pel nostre grup municipal al començament de mandat sobre el tema de les retallades a la sanitat, com el cas de l’exemple de l’hospital de referència o com el cas dels serveis socials, etc., etc., per això nosaltres donem un especial valor a aquelles iniciatives que es duen des dels diversos àmbits i creiem que és una iniciativa adient a les circumstàncies. També com a crítica dir que potser el llenguatge utilitzat en el decàleg de Dempeus és una mica forçat en determinats moments i que fregaria una mica el que en diríem el “políticament incorrecte”, tot i així nosaltres creiem que en el seu conjunt és fer un pas endavant i per tant celebrar que es porti aquesta moció al Ple i donarem suport a la moció presentada pels companys de la CUP. . REGIDOR SR. BRUNO DE SALVADOR, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Es curioso que la CUP aluda en esta moción que presenta al art. 43 de la Constitución española y luego el Sr. Bea diga que esta Constitución se la pasa “por un sitio”. En cualquier caso nosotros consideramos que la moción yerra en el enfoque porqué aquí el problema, o mejor dicho, la solución, no es penalizar a los gestores públicos, en nuestra opinión, que realizan recortes en la sanidad, sino que tendríamos que ir a una situación previa y penalizar a aquellos gestores públicos que dejan las cuentas públicas en números rojos crónicos, y daré un par de datos para no alargarme mucho. La partida de sanidad de los Presupuestos Generales del Estado está marcada por la mala gestión del Gobierno del PSOE que ha generado, atención, una deuda de 16 mil millones de euros en la sanidad española, poniendo en peligro el suministro de medicamentos y la sostenibilidad del sistema, solo en los dos últimos años del Gobierno del PSOE la deuda se incrementó en un 173% y una sola comunidad autónoma tenía 700.000 facturas por pagar. Así es muy difícil tener una administración sanitaria eficiente. Así nosotros ponemos el enfoque más que en penalizar a los gestores que se ven obligados -y me estoy refiriendo sobretodo al Gobierno de Cataluña- que se ve obligado a realizar recortes, que consideramos muy dolorosos, sino a penalizar aquellos gestores que han dejado esos agujeros rojos en los presupuestos. Pero ya les informé que el Ministro Montoro no hace muchos meses ya anunció una iniciativa legislativa por la que se introduce en el código penal un tipo penal para que sea punible las conductas de los gestores públicos por su mala gestión e irresponsabilidad en el gobierno de la cosa pública. Y en base a estos argumentos que he expuesto consideramos que la moción no está bien enfocada y el voto será contrario. . REGIDOR SR. RAÜL GRANGÉ, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: Al contrari del que diu el títol de la moció, aquesta moció no es fa en defensa de la sanitat pública i d’un determinat catàleg de serveis sinó que es fa per donar-li suport a un col·lectiu que com bé diu promou una iniciativa penal contra uns responsables. Com es pot imaginar aquest equip de govern està absolutament a favor de que una persona que en la seva funció pública malmet la confiança atorgada pels ciutadans i la justícia troba que és culpable doncs evidentment li caigui tot el pes de la llei sobre això, però per suposat per aquest equip de govern és molt important, primer la


ESBORRANY ACTA

dignificació de la feina política en la qual vostès també hi participen i en segon lloc de no fer judicis populars sense cap mena de garantia en el qual ja es dóna per pressuposat que existeix la prevaricació per part de moltíssimes persones. No és aquest un tema ideològic sinó que igual que ha dit el Sr. Soler que diu que el llenguatge és incorrecte, jo diria fins i tot que el llenguatge va molt més enllà de la incorrecció. Vostès també formen part de la política, vostès també estan en ajuntaments que també segurament hauran hagut de retallar molt a contracor serveis i per tant donar el caràcter de delinqüents a les persones que es veuen obligades a fer aquest tipus de retallades o ajustaments doncs és problemàtic. D’altra banda això també treu de la taula un debat que és molt important, que és quin caràcter han de tenir els serveis públics. Els serveis públics han de ser gratuïts o han de ser redistributius?, a nivell de la sanitat pública vostè ha posat l’exemple de Finlàndia, i a Finlàndia existeix el copagament, a tota l’Europa on l’Estat del Benestar és prioritari, com per exemple Dinamarca, Holanda, Anglaterra, etc., existeix el copagament, no hi ha cap país on el “gratis” total sigui imperant, per tant aquest és un debat que hem de tenir, hem de veure qui ha de tenir dret a tenir una sanitat absolutament gratuïta i com es finança això. Tenim en aquest país la desgràcia, perquè s’ha de considerar així, de tenir un 25% d’atur, ens hem de preocupar perquè aquest 25% d’atur i altres situacions que també estan en risc gaudeixin de tots els serveis possibles a nivell gratuït, però això vol dir que l’altre 75% que està treballant ha de tenir una corresponsabilització en el finançament i el manteniment d’aquest sistema públic de garanties sanitàries, i aquí és a on hem d’anar. Altra qüestió que defensa aquesta plataforma que vostès pretenen que els hi donem suport és la insubmissió en el copagament sanitari. Fa pocs dies sortia la notícia de que ens hem estalviat un 18,5% en la factura de medicines mitjançant l’euro per recepta. Hem de ser molt curosos en que aquest 18% no correspongui a ningú que realment necessitava la medicina i no se la podia pagar, la medicina o la recepta, ara bé, d’aquest 18,5% sanitari quants medicaments, quina quantitat correspon a aquests calaixos plens de medicines que tots tenim a casa i que en general hem fet un mal ús del que és la farmàcia?, doncs totes aquestes qüestions s’han de racionalitzar i s’han de posar a sobre la taula amb un debat seré i posant uns números i posant unes prioritats. Iniciar processos penals d’aquesta manera entenem que no afavoreix en absolut a una visió més positiva del que és la gestió pública.

TORN DE RÈPLICA

. REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: Diverses coses curtes, jo abans he dit una cosa de Finlàndia perquè com a model en general no es pot agafar una cosa concreta de la socialdemocràcia escandinava i parlar de si hi ha pagament o no quan tenen una societat totalment diferent a la nostra; i això passa també amb la plusvàlua i l’explotació de la meitat del món, s’ha de dir, no anem a les extremitats que nosaltres rebem, però no podem parlar de la sanitat escandinava descontextualitzada, no té aquí cap sentit l’escena escandinava, sí que té sentit el que vostè diu de tractar els gestors com a delinqüents, tots els gestors públics no, el que passa és que aquí a Catalunya, com arreu, hi ha instal·lada una cleptocràcia, hi ha molta gent que es dedica a robar i a malversar, en el Consorci del Maresma i la Selva s’ha destapat que hi ha gent que al menys no diu ben bé a on van els calers, com a mínim, i dic presumptament, i dic presumptament tota l’estona perquè no em pugui passar res, però s’acaba demostrant, hi ha gent que està dimitint perquè hi ha bastants partits polítics que anaven posant mà a la caixa i després van retallant i van permeten que el Consorci no ofereixi els serveis que ha d’oferir i tot plegat. Aquesta gent, la que ha estat corrupte, sí que se l’ha de jutjar, evidentment hi ha gent que es veu obligada a retallar uns pressupostos, una cosa és això i l’altra és el que li deia de la corruptela, crec que és diferent. I aquesta iniciativa popular va en aquest sentit, dels que han estat corruptes i han faltat al seu deure, evidentment si haguéssim de


ESBORRANY ACTA

perseguir a tots els responsables polítics que estan en algun ajuntament i que estan retallant ..., no és això, no és això el que dèiem, però crec que sí que hem de començar a veure que no totes les retallades són inevitables, és que estem fent les coses malament i estem permetent coses que no s’haurien de permetre. Per contestar l’al·lusió al tema de la Constitució, dir-li que precisament m’ho ha posat molt fàcil, cada cop que citem a la Constitució és per demostrar que no es compleix, cada cop, no es compleix res de la Constitució, ni en el dret a la vivenda, ni en el dret a la feina, no es compleix res, i precisament això és un altre exemple més de que és paper mullat, no serveix per res. . REGIDOR SR. BRUNO DE SALVADOR, DEL GRUP MUNICIPAL DEL PP: Sin entrar en si los principios rectores de la economía que recoge la Constitución como principios rectores y no como derechos subjetivos individualizados se cumplen o no, pues no voy a entrar en debate, también todo el mundo dice que el derecho a la vida lo tiene toda persona y ya sabemos cómo está este derecho en el marco legal actual, o sea que yo no entraría en ese debate; también el Estatut de Catalunya establece muchos derechos y ya sabemos su cumplimiento cómo está. Sin que sirva de precedente sí que quiero dar la razón por una vez al Sr. Concejal de la CUP, el Sr. Ignasi Bea, aludiendo al tema de la sanidad, si ha habido un escándalo en Catalunya en los últimos años -y que había precisamente una comisión de investigación en el Parlament de Catalunya sobre sanidad- era precisamente el tema de sanidad y posiblemente la convocatoria de elecciones posiblemente también ha ayudado a aparcar este tema que tiene bastante para ser investigado. En cuanto a lo que aludía el Concejal Sr. Grangé de los gastos innecesarios en el ámbito farmacéutico le daré solo un dato, que la reforma farmacéutica que ha promovido el Gobierno del Sr. Rajoy ha conseguido en solo dos meses que se hayan ahorrado más de 400 millones de euros.

TORN DE VOTACIÓ

Vots a favor: 6 (PSC, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 18 (CiU i PP) Abstencions: 0 10.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POLULAR A L’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS PER LA RECLAMACIÓ A LA GENERALITAT DE CATALUNYA DEL PAGAMENT DELS DEUTES AMB L’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLES. Atès que des de fa alguns exercicis seguits no es reben molts del pagaments que la Generalitat de Catalunya té compromesos amb l’Ajuntament de Sant Cugat per diversos conceptes. Atès que l’impagament d’aquestes quantitats posa en risc la normal aplicació i execució del pressupost de l’Ajuntament de Sant Cugat, ocasionant problemes de tresoreria que afecten tant al propi Ajuntament com als seus proveïdors i també, indubtablement, als ciutadans de Sant Cugat. Atès que aquesta circumstància posa en perill l’estabilitat econòmica del Consistori i, per tant, el present i el futur de la nostra ciutat. Per tot això el Ple municipal acorda,


ESBORRANY ACTA

PRIMER.- Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a procedir, de forma immediata, a fer els pagaments pendents de totes les quantitats compromeses amb l’Ajuntament de Sant Cugat. SEGON.- Instar al Govern de la Generalitat a fer les modificacions pressupostàries que siguin necessàries per garantir el pagament de dites quantitats si no estan a dia d’avui previstes en el pressupost de la Generalitat, tant en l’exercici 2012 com en el 2013. TERCER.- Traslladar aquests acords a la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a les entitats municipalistes (FMC i ACM).

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDOR SR. ÁLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Primer alegrar-nos, el grup del Partit Popular, de que per primera vegada en 10 mocions o no sé quantes tractem un tema de Sant Cugat. Perquè és clar aquí un dia que nosaltres vam tractar una moció que no tenia relació amb Sant Cugat sinó que era d’àmbit general es va determinar, l’alcaldessa va demanar que tractéssim mocions sobre Sant Cugat i avui no ho estem fent, estem fent de tot menys de Sant Cugat, llavors demanar si us plau que això sigui en tots els casos, no només en el cas que el Partit Popular formuli mocions que no siguin estrictament de Sant Cugat. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Sr. Benejam, permeti’m contestar com a presidenta de la Junta de Portaveus, l’acord de la Junta de Portaveus va ser que tots els partits podrien proposar una moció general i dues locals, i per tant això és el que s’està respectant, avui han coincidit que n’hi ha més de generals, i bé, és així, per tant l’acord que crec que respectem tots és aquest. . REGIDOR SR. ÁLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Sí, sí, gràcies, però aquell dia la “bronca” ens va caure a nosaltres quan nosaltres som el partit que menys mocions presenten que no siguin estrictament de l’àmbit de Sant Cugat. Justament ho diu vostè en el moment que som nosaltres els que presentem una moció que no és de Sant Cugat estrictament, per això li prego una mica de justícia en el tema de les mocions perquè si bé tots ens hem de cenyir a aquest acord de la Junta de Portaveus doncs que les “bronques” es facin quan toca. En defensa de la moció i com que és tan curta llegiré una mica els atesos perquè tothom sàpiga de què va. (En aquests moments el regidor Sr. Álvaro Benejam dóna lectura íntegra de la moció). Per explicació, i ja sé que em diran vostès que ja s’han presentat mocions abans per demanar a la Generalitat que pagui determinades qüestions, nosaltres presentem aquesta moció per dues raons, la primera perquè a dia d’avui encara resten pendents pagaments i per tant és necessari tornar-ho a demanar, i la segona és que les altres mocions a diferència d’aquesta no eren de caràcter general sinó que eren de caràcter concret per a determinades qüestions que estaven contrastades i que estaven pendents de rebre i que eren urgents. Es demanava per diferents grups que es pagués aquestes quantitats però avui nosaltres el que demanem és que de forma general la Generalitat atengui aquests pagaments i es facin d’una vegada perquè l’ajuntament de Sant Cugat no hagi de patir una falta de tresoreria o problemes de tresoreria per aquesta qüestió. Si els ha de patir que sigui per una davallada dels impostos que paga la gent, perquè no tenen diners o perquè no es genera activitat econòmica o pel que sigui però no per falta de finançament per part de la Generalitat o


ESBORRANY ACTA

de qualsevol altra administració i això respon també a qüestions que s’han anat debatent al Parlament de Catalunya on, per exemple, en sessió parlamentària del mes de gener de 2012 la Vicepresidenta del Govern va reconèixer que la Generalitat devia als ajuntaments més o menys uns 760 milions d’euros i que en aquell mateix moment va manifestar que el Govern no podia establir un calendari de pagament del deute, els fets cronològicament després van anar fins el 2 de maig de 2012 en que la Vicepresidenta també va manifestar que el deute a 31 de desembre, o sigui amb efectes anteriors a final de l’exercici 2011 amb dades actualitzades a l’1 de març de 2012 era de 464,7 milions d’euros, aquí s’han fet diverses qüestions perquè els ajuntaments puguin cobrar, no les ha fet la Generalitat, la Generalitat de moment o no vol o no pot fer efectiu el pagament d’aquestes quantitats, però sí que va signar un conveni amb les Diputacions catalanes, amb les 4, perquè les Diputacions aportessin un total de 211 bilions per pagar part d’aquest deute i en aquell mateix conveni la Generalitat també es comprometia a pagar en tres terminis una quantitat restant de 140 milions si no vaig errat, en tres terminis. Aquestes aportacions al final feien un total de 351 milions, quedant pendents de pagament sense data 113,7 bilions d’euros. Altres administracions també s’han compromès amb les entitats municipals, amb els consistoris de Catalunya, també a més de la Diputació el Govern de l’Estat va obrir la línia de finançament pels ajuntaments catalans per pagar les factures pendents a proveïdors, també celebrem que l’ajuntament de Sant Cugat no hagi hagut de recórrer a aquesta mesura perquè diu molt a favor de Sant Cugat, no em refereixo a l’equip de govern, que també, em refereixo a la ciutadania que paga els seus impostos i per tant l’ajuntament els recapta i es poden atendre. Conclusió, el Govern de la Generalitat no atén i considerem que podria atendre, fent esforços de contenció en d’altres àmbits, no deixant de pagar als ajuntaments que hauran d’incomplir o deixar de fer despesa en qüestions molt bàsiques pels ciutadans de cada municipi. . REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: El que sí és la primera vegada és que es fa una moció en català del PP, o de les primeres, cosa que està bé de tant en tant per la quota del bilingüisme. I no és cert, avui en aquest Ple s’han presentat tres mocions de temàtica local, totalment local, no entenc per què deia allò al principi. Llegint els tres atesos d’aquesta moció veiem que el que es diu és cert i fem confiança a les dades que ens han presentat, jo crec que hi ha un problema amb les transferències de la Generalitat a l’Ajuntament de Sant Cugat i als ajuntaments en general, i és cert que posen en risc la viabilitat dels ajuntaments. El fet que només es diguin veritats en aquesta moció no vol dir però que es digui la veritat, perquè s’amaguen altres coses, tenim aquests problemes que posen en perill l’estabilitat econòmica de l’ajuntament però en tenim molts d’altres que no depenen de la Generalitat i això és el que em fa sospitar que és una moció de caire electoralista o partidista com a mínim, perquè no es diu per exemple que els ajuntaments estan destrossats, a prop de l’abisme, per les polítiques nefastes del Sr. Rajoy, la llei que es porta a aprovació d’aquí a una estona és paradigmàtica perquè no es diu el dèficit fiscal, que no és l’única solució però existeix, perquè no es parla de la disposició addicional tercera, és clar, a mi si m’haguessin posat totes aquestes coses, tots aquests atesos i tots els que li he dit jo hagués votat a favor, però com que veig aquí una mica de manipulació i dinàmica partidista doncs no hi volem entrar i per això tot i que és veritat, ens abstindrem en aquesta moció. . REGIDOR SR. JOAN CALDERÓN, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Resulta que Can Monmany està a la lluna, l’IBI el paguem a Tombuctú, adherir l’ajuntament a un moviment es veu que no ho podem fer perquè es veu que l’ajuntament de Sant Cugat deu ser ajuntament d’un altre lloc, i si hi ha un referèndum


ESBORRANY ACTA

o una consulta els ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat no votaran tampoc, és un tema que no afecta a la ciutadania de Sant Cugat. Dit això, aquesta moció és una mostra més del cinisme i la representació teatral del Partit Popular que utilitza arguments de forma oportunista i demagògica. Agrairíem que el Partit Popular adoptés una postura conseqüent i reclamés amb la mateixa vehemència els diners que l’Estat deu a la Generalitat. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Suposo que ara ja fa temps que és el moment on aquell diu que està menjant crispetes, però hi ha un concepte en cuina que es diu “blanquejar”, no sé si el coneixen, vostès posen un all a dintre l’aigua, el treuen una miqueta, el tornen a posar i va perdent la fortor i es repeteix menys, home! vostès s’estan repetint amb aquesta moció per tant no han “blanquejat” la moció. Suposo que vostès se’n recorden perquè no fa tant i sí que hi eren vostès, les mocions que s’han aprovat en aquest consistori en referència al text que vostès estan dient, text que per altra banda em sembla bé, bàsicament ja l’hem votat el text, o sigui que es repeteixen, com l’all. Vostè sap que hi ha hagut dues mocions senceres a proposta de la Federació de Municipis on es demana que el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat que es paguessin els deutes, vostè sap que hi ha hagut aquestes mocions, una d’elles la vam presentar nosaltres quan encara hi havia el Govern Socialista, més que res perquè no es cregués que solament ho fèiem amb la Generalitat sinó als dos. Va haver-hi una moció institucional de demanda -o sigui del conjunt, entre ells vostès- a la Generalitat dels diners en educació, va haver-hi el Ple passat una demanda al Servei d’Ocupació de Catalunya, o sigui a la Generalitat i a l’Estat, on es demanava que es retornessin els fons de cooperació que permeti fer els cursos, etc., etc., i vostès no van votar a favor, se’n recorden?, hem tingut diferents rodes de premsa, en aquesta moció no diuen a quins diners es refereixen, hi ha alguns diners a part d’aquells que ja hem aprovat en totes aquestes mocions a les quals vostès es refereixen i que no han sortit mai en cap Ple?, no, no n’hi han. Vostès saben que el Partit Popular va pactar amb Convergència i Unió el Pressupost vigent, sí o no?, sí. Què van pactar?, vostè va pactar el pressupost perquè sortís endavant, i jo pregunto: què van pactar?, i perquè no van pactar que es retornessin els diners als ajuntaments?, no sé. Vostè sap que al Parlament, o hauria de saber, que al Parlament de Catalunya es va presentar una moció del Partit dels Socialistes que demanava el pagament i el calendari per a fer el pagament als diferents ajuntaments de Catalunya, a que no sap qui va votar en contra?, el Partit Popular. Està bé el que portem a Ple, però és clar és que tot està repetidíssim, ja ho hem fet 74 vegades i jo no li demanaré ara al Sr. Secretari un informe sobre si allò que ja s’ha portat a Ple i s’ha votat s’ha de tornar a fer, perquè jo crec que no seria just amb el Secretari. Vostè sap que també l’ACM fa 5 dies va tornar a reclamar un altre cop aquest tema; vostè sap que el President de la Federació de Municipis al qual vostès no han votat encara cap moció que jo sàpiga va reclamar que dintre dels 5.000 milions del rescat formessin part també els deutes que té la Generalitat amb els ajuntaments, i jo el que sí els hi dic i de fet ja els hi vaig dir en la Junta de Portaveus és que en el fons crec que vostès han oblidat tot el que ha passat en aquest any i mig en aquest Consistori, tot això que ha passat en un any en el Parlament de Catalunya i evidentment és una moció que el que busca és un titular: “Els grups X en contra del pagament del deute a la Generalitat de Catalunya”, jo crec que la gent que ens està escoltant i els mitjans de comunicació tenen bastant més memòria que vostès. . TINENT D’ALCALDE SR. CARLES BRUGAROLAS, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: Tenint en compte que Catalunya rebrà en el pressupost de l’any 2013 l’11,9% de les inversions de l’Estat quan té una població del 16% i que se’ns diu que no hi ha més diners quan el que es demana és un repartiment més just i el Ministre Montoro diu que hem de donar les gràcies.


ESBORRANY ACTA

Tenint en compte que el Govern estatal del PP ha executat un paupèrrim 35% de les inversions pressupostades a Catalunya l’any 2011. Tenint en compte que el Pressupost General de l’Estat proposat pel Govern del PP preveu una reducció del 16,61% en l’àmbit de les polítiques socials. Mentre que el Govern de Catalunya i les administracions locals, que som els més propers a la ciutadania, haurem de fer front a més despeses amb menys recursos. Tenint en compte que l’Estat, governat pel PP, deu a la Generalitat en aquests moments 970 milions d’euros per diversos conceptes. Tenint en compte que malgrat el fet que Catalunya finança a la restat de l’Estat amb més de 16.000 milions d’euros cada any, hem de demanar crèdit a l’Estat per import de 5.023 milions amb els corresponents interessos, perquè el Govern del PP aplica de forma sistemàtica i voluntària una política d’ofec financer al Govern de Catalunya. Tenint en compte que la gestió dels fons de liquiditat autonòmica, efectuada pel Govern del PP, no està sent prou àgil i ha induït endarreriments en els pagaments de la Generalitat al tercer sector, i fins i tot a la Seguretat Social que cobrarà previsiblement interessos de demora per import de 24 milions d’euros. Tenint en compte que l’Estat aplica a les Comunitat Autònomes uns objectius de dèficit molt més rígids dels que s’aplica a si mateix, el 0,7 per l’Estat, el 3,8 per les Comunitats Autònomes l’any 2013. Tenint en compte que en una matèria tan sensible per tots nosaltres com és l’educació: - S’elimina el Pla Proa amb un import l’any 2012 de 60 milions d’euros, que suposa l’anul·lació dels tallers d’estudi assistit. El Ministeri deu més de 30.000 € a entitats socials i escoles de Sant Cugat dels tallers d’estudi que es van fer l’any 2011. - Es rebaixa la dotació del programa de cobertura de llibres de text. L’import del 2013 és de 2,3 milions d’euros; el del 2012 era de 3,8 milions d’euros. Afecta a les beques de llibres de text. Els ajuntaments i escoles han de becar als infants que més ho necessiten. - L’any 2011 ja van desaparèixer dels pressupostos els programes per l’educació infantil del Plan de apoyo a la LOE, un import global de 73,2 milions d’euros. La Generalitat ha de fer front a la gratuïtat entre 3 i 6 anys i genera deute amb els ajuntaments per les escoles bressol. - L’any 2012 també s’han eliminat els fons corresponents al programa Educa 3, Immigració, al programa de millora de l’aprenentatge de llengües estrangeres, Profundiza y Leer para Aprender, import global 44 milions d’euros. Afecta als plans educatius d’entorn i tallers d’estudis. Ha generat dèficit als ajuntaments. Tenint en compte que el Govern central del PP està desmantellant el finançament de les polítiques actives d’ocupació, obligant a la Generalitat i ajuntaments a prestar aquests serveis imprescindibles sense finançament estatal. Tots aquests factors expliquen que la Generalitat no pugui pagar tal com voldria. Tenint en compte que els millors economistes estan al servei del Govern de la Generalitat: l’Andreu Mas-Colell, catedràtic a Princeton i probable premi Nobel si no hagués entrat en política, Francesc Xavier Mena, Catedràtic d’economia d’una de les més prestigioses escoles de negoci del món. Quin contrast amb el Sr. Goldman Sachs


ESBORRANY ACTA

– de Guindos, o amb el ministre Montoro, que a mi, francament, em resulta inqualificable en aquesta institució. Malgrat la qual cosa la Sra. Sánchez Camacho té la valentia de dir que el problema de Catalunya és que està mal gestionada. Ella, que afirma que els que ens esforcem per treure als nostres conciutadans d’aquesta situació tan perversa estem conduint Catalunya a la pitjor situació de la seva història, amb el que ha passat al nostre país. Ella, i vostès, que avalen les amenaces infundades, l’estratègia de la por, com hem sentit fa una estoneta. Tenint en compte que en el cas estricte de la ciutat de Sant Cugat, perquè no es digui que no parlem de Sant Cugat, les pèrdues de recursos tributaris que se’n van i no tornen, segons Idescat, van suposar 222 milions d’euros l’any 2008, 217 milions d’euros l’any 2009 i 220 milions d’euros l’any 2010, segons dades d’Idescat, insisteixo. Que aquestes xifres doblen els pressupostos municipals de cada any, i són, amb molta diferència, el primer problema econòmic dels santcugatencs i les santcugatenques, igual que la dels catalans i les catalanes. Aquest és l’impacte de les polítiques que el Govern estatal del PP, que vostès donen suport, només a Sant Cugat: 660 milions d’euros en tres anys. Tenint en compte que el Partit Popular de Catalunya i el de Sant Cugat, recolzen aquesta actitud del Govern central, posant clarament per davant els interessos del partit als dels seus veïns i veïnes. Tenint en compte que aquest Ple ja ha reclamat, com ja s’ha dit, en diverses ocasions el pagament dels saldos pendents per part de la Generalitat. Però que el primer causant d’aquesta situació és el partit que vostès representen Aquesta moció només es pot considerar com un va intent d’oportunisme o d’electoralisme. I és sobretot, un exemple més de com el Partit Popular viu aliè a la realitat o als interessos de la ciutadania que hauria de defensar en la radicalitat minoritària i esdevé contrari a la més elemental justícia social i distributiva. Sincerament, crec que no ho fan amb mala fe, crec que ho fan per desconeixement o per obcecació, de veritat els hi dic. En conseqüència, considero inacceptable la seva proposta, i els convido, respectuosament, assossegadament, a reflexionar sobre quin és el camí que han d’emprendre en aquests moments tan transcendentals per defensar els interessos dels que vivim a Catalunya. Vinguem d’on vinguem i parlem la llengua que parlem. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Sr. Benejam, segur que no la vol deixar sobre la taula? . REGIDOR SR. ÁLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: No, seguríssim, i més després de sentir al Sr. Bea que ha dit que s’abstindrien, que això ja ho prenem com una victòria moralment. En qualsevol cas agrair-li a la CUP l’abstenció, i més dient que és per un tema de que no es diuen coses que també s’haurien de dir, que bé, sí que es podrien dir 200.000 coses però el que no es fa és amagar res, tampoc s’amaga res i els temes es van abordant de forma compartimentada com fa tothom i com fan vostès mateixos, i


ESBORRANY ACTA

avui toca això perquè toca això. Hem proposat aquesta moció i per això creiem que està bé la seva abstenció. Ja hem fet unes altres mocions, jo particularment ja n’he fet moltes altres en català, algunes les faig en castellà i unes altres en català, depenent del dia com em sembli, però no és la primera vegada ni la segona que faig una moció en català i estic encantat de poder fer-les amb l’idioma que sigui dels dos. El Sr. Calderón ha dit que sí que s’havien tractat mocions, suposo que ha vingut a dir que sí s’havien tractat mocions sobre Sant Cugat, i per exemple ha citat l’exemple de que si la moció aquesta del dret a decidir no afecta als ciutadans de Sant Cugat. És clar que els afecta, totes les mocions que no són estrictament de Sant Cugat afecten als ciutadans de Sant Cugat si són de caràcter general i versen sobre la població, però el que jo he dit és que no era estrictament de Sant Cugat, no que no afectés als ciutadans de Sant Cugat, sí que afecta però no és directament de Sant Cugat i avui estàvem tractant moltes coses que no són estrictament de Sant Cugat, que sí que afecten però que no ho són estrictament. El tema de blanquejar i que ens repetim més que l’all, bé, sempre dic que nosaltres repetirem les qüestions que demanem les vegades que faci falta perquè es compleixin. Si creiem que l’Ajuntament de Sant Cugat o l’equip de govern no està fent el suficient per cobrar aquestes quantitats que li deu la Generalitat doncs ho seguirem demanant, i a més a més avui estem demanant amb un criteri general tots els deutes, no qüestions concretes que ja s’han demanat i a les quals algunes hem donat recolzament i unes altres no per raons diverses que ja vam exposar en el seu moment. En el tema de les dades que comentava el Sr. Brugarolas, jo crec que vostè aquí ha fet una defensa del que la Generalitat fa i que suposo que hi ha moltes coses que no fa amb gust perquè no és de bon gust haver de fer retallades, haver de fer contenció de la despesa, com no ho és pel Govern de l’Estat. Vostès defensen que la Generalitat faci contenció de la despesa quan hi ha grups aquí i al Parlament de Catalunya que li retreuen i tota la culpa és del Govern de l’Estat, doncs no és això, el Govern de l’Estat també ha de fer contenció de la despesa, evidentment, perquè estem en una situació de crisi que és aplastant, i si no es fa ens anem a l’abisme, i vostès fan el mateix, i unes despeses que no fa la Generalitat serà perquè no arriben diners des de l’Estat, que abans arribaven i unes altres no. Llavors no faci sempre tirant cap a l’Estat els problemes i tal, no, no, la Generalitat també té responsabilitats i decideix a on retalla i a on no retalla, i hi ha coses que podria retallar i no les fa, senzillament. Vostè ha fet una defensa de la Generalitat en lloc de fer una defensa de Sant Cugat, que és el que hauria de fer; vostè és regidor de Sant Cugat, l’alcaldessa és alcaldessa de Sant Cugat i no són membres a dia d’avui de la Generalitat, després de les eleccions ja veurem si vostès van en llistes, però avui han de defensar Sant Cugat, no la Generalitat, per tant és el que demano que facin. . TINENT D’ALCALDE SR. CARLES BRUGAROLAS, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: Sr. Benejam, el que ha de fer l’Estat és retallar en les seves despeses no amb les dels altres, és molt fàcil retallar amb la dels altres!, així que fa trampes. Això és defensar els interessos de Sant Cugat i el que vostès fan és perjudicar els interessos de Sant Cugat, és així de clar, jo li dono dades, xifres, i vostès s’inventen històries, que si gestionem malament, que el problema són les


ESBORRANY ACTA

Ambaixades, el problema és el català, les empreses que se’n van ..., això són històries, i nosaltres, jo, li dono dades, i és la realitat, és el que hi ha. . REGIDOR SR. ÁLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Jo he donat dades també, i són qüestions que no són responsabilitat de l’Estat, són responsabilitat de la Generalitat; l’Estat acaba de crear una línia de finançament per les Comunitats Autònomes, concretament Catalunya ha demanat 5 mil i escaig milions d’euros, és que no sé, si no ho gestionen bé els responsables seran vostès, no l’Estat. L’Estat ha posat a disposició aquests diners, que els anirà posant a mesura que estigui establert en els convenis o en el que sigui, però no traslladin sempre els problemes als demés.

TORN DE VOTACIÓ Vots a favor: 3 (PP) Vots en contra: 19 (CiU, PSC i ICV-EUiA) Abstencions: 2 (CUP) PRESIDÈNCIA I SERVEIS URBANS 11.- PROPOSTA DE NOVA DENOMINACIÓ A DIFERENTS VIES URBANES. 1r.- ASSIGNAR la denominació de Carrer de l’Esquirol al tram final del Carrer de Margarit, en la zona de Can Pagan, ja que està aïllat i desconnectat dels trams principals de l’esmentat carrer. 2n.- ASSIGNAR la denominació de Carrer del Marfull al tram que perllonga i que s’ha anomenat erròniament Carrer de la Mata, ja que la numeració d’aquest no permet la seva continuïtat. 3r.- ASSIGNAR la denominació de Carrer de l’Espígol al carrer que connecta la plaça de l’Estació dels FGC de Valldoreix amb el carrer que es proposa que s’anomeni Carrer del Marfull. 4t.- ATORGAR al present acord la necessària difusió i publicitat, segons allò que determina el vigent Reglament de Població i Demarcació i art. 70.2) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . TINENT D’ALCALDE DE PRESIDÈNCIA I SERVEIS URBANS, SRA. CRISTINA PARAIRA: El que portem a aprovació avui és com diu el títol la denominació de tres carrers. Un que estaria a la Floresta, que seria la denominació del carrer de l’Esquirol, al tram final del carrer Margarit, a la zona de Can Pagan, que és un carrer que està aïllat i que era dificultós accedir-hi fins ara. El següent seria el carrer del Marfull, que abans es deia carrer Mata, està a Valldoreix, i que la numeració del carrer Mata no permet la continuïtat i ara hi ha unes cases que s’han posat. I el tercer seria també de Valldoreix que tindria la denominació de carrer Espígol, que seria el vial que connecta la Plaça de l’Estació de Ferrocarrils amb aquest carrer que estàvem dient que s’anomenés Marfull. Dir només que varem agafar el compromís amb tots els Grups polítics, que es reuniria amb la Comissió del Nomenclàtor d’ara endavant per poder ficar noms i que aquests són uns noms genèrics i que eren a petició de veïns i que agraeixo la comprensió que tindran ara al votar. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. PERE SOLER: D’entrada comentar-li tal i com li varem comentar a la Comissió Informativa i a la


ESBORRANY ACTA

Junta de Portaveus que ens sembla bé la denominació d’aquests noms de plantes dels carrers, però tal i com ha dit la Sra. Paraira voldria recordar-li que varem acordar en l’anterior mandat que tota la renominació dels carrers passaria per la Comissió de Nomenclàtor i que per tant, seria interessant, com ja ha dit vostè, però com que jo també vinc replicat de casa doncs ho tenia apuntat, i bé el cert és que volia que constés en Acta en aquest sentit i en tot cas celebrar que la Comissió de Nomenclàtor es torni a reactivar. Nosaltres entenem que un xic tard, un any i mig després de la posada en marxa del mandat i per això reiterem la necessitat, tal i com li varem comentar a la Comissió Informativa i també ho diem així per a que consti en Acta de sol·licitar les actes de les darreres Comissions de Nomenclàtor amb els acords que es van prendre perquè nosaltres entenem que els acords que es van prendre aleshores segueixen sent vigents, i per tant, com que la memòria és curta després de 2 anys que es va reunir la darrera Comissió de Nomenclàtor doncs per a refrescar la memòria i molts som nous en aquest affair i per tant, tirar-ho endavant. . TINENT D’ALCALDE DE PRESIDÈNCIA I SERVEIS URBANS, SRA. CRISTINA PARAIRA: Com he dit, reitero l’agraïment als altres Grups, la memòria no és curta, per això hi ha les Actes i és el compromís que varem agafar i varem dir que faríem repàs de tots els acords i de tot. O sigui que la memòria, per si és curta, per això prenem actes que portarem.

TORN DE VOTACIÓ (Els acords del present punt foren aprovats per assentiment dels 24 membres electius presents). 12.- PROPOSTA DE NOMENAMENT DE NOU REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA AL CONSELL DE BARRI DE MIRA-SOL - NOMENAR de conformitat amb allò que preveu l'article 37.1) del vigent Reglament municipal de Participació Ciutadana com a vocal del Consell de Barri de Mira-sol, a proposta del grup polític municipal d’ICV-EUiA com a representant del mateix al Sr. Joan Serra en substitució de la Sra. Roser Casamitjana.

TORN DE PRESENTACIÓ . REGIDOR DELEGAT DE PRESIDÈNCIA, RELACIONS INSTITUCIONALS I PARTICIPACIÓ CIUTADANA, SR. FRANCESC CAROL: És una dació de compte d’un canvi de vocal del Consell de Barri de Mira-sol per part del Grup d’ICV-EUiA, del Sr. Joan Serra que substitueix la Sra. Roser Casamitjana.

TORN DE VOTACIÓ (Els acords del present punt foren aprovats per assentiment dels 24 membres electius assistents). GOVERNACIÓ, SEGURETAT, MOBILITAT I TECNOLOGIA . TINENT D’ALCALDE DE GOVERNACIÓ, SEGURETAT, MOBILITAT I TECNOLOGIA, SR. JORDI PUIGNERÓ: Per una qüestió d’ordre Sra. Alcaldessa, volia plantejar la possibilitat de que els punts 13 i 14 es tractessin conjuntament. Així també alleugerim una mica el Ple, atès que es tracten temàtiques molt similars. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Bé, doncs si no tenen objecció, tractaríem el punt tretzè i catorzè conjuntament. Endavant, Sr. Puigneró.


ESBORRANY ACTA

TRACTAMENT CONJUNT PUNTS 13 i 14 13.- RATIFICACIÓ PEL PLE DEL DECRET D’ALCALDIA NÚM. 1671/2012, DE 26 DE SETEMBRE, DE CONCRECIÓ APLICATIVA A L’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS DELS CANVIS LEGISLATIUS OPERATS L’ANY 2012 EN MATERIA DE PERSONAL - RATIFICAR el Decret núm. 1671, de 26 de setembre de 2012, pel qual es resol aprovar la concreció aplicativa en l’administració municipal dels canvis legislatius operats l’any 2012 en matèria de jornada de treball, vacances, dies de lliure disposició o equivalents, règim de complementació de les incapacitats temporals, retribucions i altres matèries, en els termes específics previstos a l’esmentat Decret. 14.- PROPOSTA DE MINORACIÓ RETRIBUTIVA ALS MEMBRES ELECTES DE LA CORPORACIÓ MUNICIPAL I ALS GRUPS MUNICIPALS, EQUIVALENT A L’ESTABLERTA EN EL REIAL DECRET LEGISLATIU 20/2012 PER AL PERSONAL AL SERVEI DE L’AJUNTAMENT, ORGANISMES AUTÒNOMS I EMPRESES MUNICIPALS. Atès que el Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat publicat en el BOE núm. 168 de 14.07.2012 i que va entrar en vigor el proppassat 15 de juliol, en el seu article 2 disposa per als empleats públics -funcionaris i personal en règim de dret laboral-, la supressió tant de la paga extraordinària del mes de desembre de 2012 com de la paga addicional de complement específic o pagues addicionals equivalents de dit mes. Atès que l’esmentada supressió de paga extraordinària el propi article 2 del Decret Llei 20/2012 la determina com aplicable al personal del sector públic definit en l’article 22 de la Llei 2/2012, de 29 de juny, com el que presta serveis en les següents administracions públiques: “a) La Administración General del Estado, sus Organismos autónomos y Agencias estatales y las Universidades de su competencia. b) Las Administraciones de las Comunidades Autónomas, los Organismos de ellas dependientes y las Universidades de su competencia. c) Las Corporaciones locales y Organismos de ellas dependientes. d) Las Entidades gestoras y Servicios comunes de la Seguridad Social. e) Los órganos constitucionales del Estado, sin perjuicio de lo establecido en el artículo 72.1) de la Constitución. f) Las sociedades mercantiles públicas. g) Las entidades públicas empresariales y el resto de los organismos públicos y entes del sector público estatal, autonómico y local.” Atès que l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, aprovat per Llei 7/2007, de 12 d’abril, en el seu article 8 defineix el concepte i classes d’empleats públics que es classifiquen en a) funcionaris de carrera, b) funcionaris interins, c) personal laboral, ja sigui fix per temps indefinit o temporal i d) personal eventual, no tenint, en cap cas, com és obvi, la naturalesa d’empleat públic ni de personal del sector públic, els membres electes que integren la Corporació municipal. Atès que aquesta Alcaldia a través de Decret núm. 1671/2012, de 26 de setembre, va aprovar, entre d’altres extrems, la concreció aplicativa al personal municipal de l’article 2 del Reial Decret Llei 20/2012, relativa a la supressió de la paga extraordinària o equivalent del mes de desembre, tot havent-se establert en el propi Decret que “s’elaborarà proposta per a elevar al Ple municipal l’aplicació d’una


ESBORRANY ACTA

minoració retributiva del personal electe municipal i dels Grups municipals equivalent a la disposada per l’article 2 del Reial Decret Llei 20/2012, per al personal al servei de l’Ajuntament”. Atès que la proposta que ara s’eleva al Ple municipal parteix del fet que si bé la supraesmentada minoració retributiva legalment no és d’aplicació als membres electes d’aquest Ajuntament, aquesta Alcaldia en la línia dels principis del Codi de Bon Govern Local aprovat en el Congrés dels Poders Locals i Regionals del Consell d’Europa, considera ésser pertinent que s’assumeixi per part de tots els regidors i regidores d’aquest Ajuntament l’aplicació voluntària equivalent de dita reducció, en base a consolidar pautes de comportament dels representants electes locals en sentit de la responsabilitat en el marc d’una ètica pública comuna que sigui solidària dels sacrificis econòmics que pateixen els treballadors municipals i la ciutadania en un context de forta crisi econòmica i recessió sostinguda, essent important en aquest context actuacions per part dels representants polítics de la ciutadania que palesin una nova forma de governar que posi en valor l’acció política des de la Institució més propera a la societat i que enforteixi la cohesió social. En base a tot l’anterior, aquesta Alcaldia sotmet a consideració del Ple municipal la següent:

PROPOSTA D’ACORDS 1r.- APLICAR als membres electes que perceben retribucions per exercici del càrrec la supressió de la paga extraordinària del mes de desembre de 2012 en els mateixos termes establerts per al personal municipal en l’article 2 del Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol. 2n.- APLICAR als membres electes que perceben dietes i indemnitzacions per exercici del càrrec, la reducció d’una catorzena part del corresponent import agregat en còmput anual. 3r.- ESTABLIR la reducció d’una catorzena part de l’assignació econòmica establerta pels Grups municipals del corresponent import agregat en còmput anual.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS PUNTS 13 i 14 . TINENT D’ALCALDE DE GOVERNACIÓ, SEGURETAT, MOBILITAT I TECNOLOGIA, SR. JORDI PUIGNERÓ: No hi ha cap inconvenient per part dels Grups municipals, entenc?. Per començar deixi’m fer una breu introducció abans de passar en els punts en concret i és una mica expressar des d’aquest Govern i també des de la regidoria que em toca en aquest cas essent el responsable de Governació, que és el que tracta el tema de Recursos Humans, de dir que nosaltres evidentment aquestes mesures que avui portem a aprovació no són les mesures que ens agraden. De fet, jo crec que ens ha tocat en aquest Govern, a mi personalment, segurament els moments més complicats des de l’inici de la democràcia a l’hora de prendre decisions que afecten, en aquest cas, al personal d’una Administració Local. Això passa aquí i també passa en altres municipis. Fa cosa de pocs anys, 3 anys concretament, ja em va tocar a mi també, com a regidor de Recursos Humans, aplicar en aquell moment el que era la rebaixa salarial als funcionaris de l’Ajuntament, que en aquest cas el Govern Zapatero va tirar endavant. Per tant, si que voldria traslladar i avui hi ha membres del sindicat o sindicats aquí presents i també d’uns ciutadans, una mica expressar-vos que nosaltres no ens sentim satisfets d’haver d’aplicar aquestes mesures i que ho fem en un acte de responsabilitat. Perquè al final a nosaltres ens ha tocat liderar aquesta


ESBORRANY ACTA

etapa complicada dels Governs locals. Una etapa on s’han de prendre mesures complicades en tots els àmbits i també, en aquest cas, mesures complicades que afecten a persones que treballen dia a dia al nostre costat i per tant, vull que en aquest cas quedi patent que cap persona del Govern municipal i segurament tampoc dels partits de l’oposició se senten contents o satisfets perquè avui haguem d’aplicar aquest tipus de mesures que afecten al final a persones d’una organització que, ho he dit moltes vegades, té grans professionals, una organització que així ho indiquen també, com abans s’ha indicat per part d’una persona de l’Ajuntament, que els indicadors de l’Observatori Sociològic, manifesten un gran servei a la ciutadania i que com a totes les empreses i com a totes les organitzacions, és evident, sempre hi ha persones que potser no són tan eficients però que la gran majoria són uns grans professionals i uns grans funcionaris al servei de la gestió pública. Dit això passaria a explicar una mica el Decret d’Alcaldia 167/2012, que preveu la concreció aplicativa en el nostre Ajuntament de mesures en matèria de personal establertes per normes amb rang de llei. Principalment el Reial Decret Llei 20/2012 i la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat pel 2012. En tant que normes amb rang de llei són d’obligat i directe compliment per a les Administracions Públiques, com s’argumenta jurídicament en la part introductòria del mateix Decret d’Alcaldia. Ara bé, als efectes de disposar d’un document únic que recull totes les mesures derivades de les diverses normes s’ha aprovat el Decret d’Alcaldia esmentat i que les mesures són les següents: En primer lloc la supressió de la paga extraordinària del mes de desembre. Mesura prevista pel Reial Decret Llei 20/2012. Segon, limitació a 22 dies del nombre màxim de dies de vacances per any, fins ara n’eren 23, mesura també prevista pel Reial Decret Llei 20/2012. Tercer, limitació a 3 del nombre de dies de lliure disposició, fins ara n’eren 9, més dies addicionals en funció de l’antiguitat, mesura prevista també pel Reial Decret Llei 20/2012. Quart, increment de la jornada. La jornada mínima en una Administració ha de ser de 37,5 hores/setmanals, mentre que abans era de 35. Hi havia però, jornades ampliades, que també experimenten l’adequació o increment, com abans he explicat, mesura aquesta també prevista per la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat de 2012. Cinquena, limitació de la retribució a percebre en cas de baixa laboral. La llei prohibeix que la retribució en cas de baixa durant els 20 primers dies sigui del 100%, però aplicarem el màxim que permet la llei, el 50% durant els 3 primers dies, i el 75% entre els 4 i 20. S’exceptuen les baixes acreditades per intervenció, hospitalització i malaltia greu, en que es cobrarà el 100%, mesura prevista també en el Reial Decret Llei 20/2012, d’obligatori compliment. En definitiva, avui el que fem és aprovar aquestes mesures i també, i ara ja passo al següent punt de l’Ordre del Dia, que és el corresponent a les retribucions dels polítics i dels càrrecs electes d’aquest Ajuntament. Aquí dir que el Reial Decret no preveia res per aquest tipus de persones, o sigui, per a nosaltres i el Govern municipal i l’Alcaldessa hem cregut convenient fer un acte en aquest cas també de solidaritat amb els treballadors de l’Ajuntament i per tant, aplicar-nos també en aquest cas una rebaixa del sou corresponent al 7%, que és el que equival en els casos dels que disposem de paga extra, doncs de paga extra, i en el cas dels Grups de l’oposició que cobren dietes doncs una disminució corresponent al 7% a les dietes que cobren, que en aquest cas s’aplicaria durant els mesos següents, en concret durant els propers 6 mesos.


ESBORRANY ACTA

Per acabar, només dir que són mesures dures, són mesures que estem obligats a complir-les per Reial Decret Llei i són mesures que ja els hi puc ben assegurar que aquest Ajuntament i aquest Govern no prendria, igual que no hauríem pres les de fa 3 anys quan es va fer una rebaixa als funcionaris d’aquest Ajuntament del 5%, que no prendríem si no fos perquè en aquest cas hi ha una ordre superior, que en aquest cas és el Govern de l’Estat que ens obliga a prendre-les. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PA, SR. GUIM PROS: Bé, d’entrada dir que entenem que estem parlant d’un Decret que suposadament és d’obligatòria aplicació i que nosaltres entenem que parteix d’un supòsit que és absolutament tergiversat, que està absolutament tergiversat, que és el fet de que tots els treballadors i treballadores de l’Administració Pública, per dir-ho en paraules agradables, són uns gànduls. En funció d’això i de la situació general de desprestigi del funcionari aprofitant la situació de crisi és evident que és molt fàcil aplicar mesures que nosaltres entenem que són absolutament injustes i que no suposen, a l’hora de retallar despeses, no creiem que suposi gran cosa i que a més entenem que van en la direcció equivocada. També podríem parlar de que a banda d’això hem trobat a faltar una certa mà esquerra a l’hora de veure com es negocia aquest Decret a Sant Cugat i com es podria aplicar. Però tot i així nosaltres el que plantegem i segurament, bé, segurament no, vaja, no servirà de res, entenem que hi ha escletxes legals que podrien possibilitar la no aplicació d’aquest Decret, de fet, hi ha ajuntaments que això ho estan tirant endavant, mirar quines escletxes legals es poden portar a terme i és en funció d’això que nosaltres entenem que davant d’un Decret absolutament antidemocràtic plantegem que es busquin aquestes escletxes legals, aquest Decret quedi sobre la taula i no s’apliqui i ens proposem tots els Grups a estudiar com es tira endavant el fet de fer una Administració Local sostenible. Aquesta és la nostra proposta. Com que hem dit que es votarà per separat però que es tracten els dos punts junts el que fa referència al punt 14, que fa referència a la reducció de sou dels càrrecs electes nosaltres varem entrar aquí fa un any i mig i ja ho varem proposar aleshores, entenem que evidentment per solidaritat amb la resta de treballadors i treballadores d’aquesta casa, en aquest cas hi votarem a favor, tot i que és evident que segurament és un aspecte del qual també es podria parlar molt i s’hi podrien trobar molts matisos. . REGIDORA DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA, SR. JOAN CALDERON: Bé, en primer lloc anunciar el vot contrari al primer punt, a l’aplicació del Reial Decret 20/2012, que és un atac més, en aquest cas als treballadors públics d’aquest Ajuntament, i el vot afirmatiu al punt núm. 14 pel que deia el Guim, de solidaritat en un moment tan complicat. Sabem que el Partit Popular sembla que tingui entre cella i cella la classe treballadora, perquè va començar per la reforma laboral i ara li ha tocat el rebre a la funció pública, en aquest cas amb un Reial Decret que entenem que perjudica seriosament al poder adquisitiu i als drets salarials dels treballadors i treballadores públics, a més d’un nou atac contra la funció pública. A més, li hem de sumar que s’augmenta la jornada laboral, li hem de sumar la pèrdua de drets diferents que han costat tant d’assolir pels treballadors d’aquesta casa i entenem que és una vegada més un pas més cap enrere en drets i fites que poc a poc es van anar assolint. Des d’aquest Grup hem de lamentar la manca de diàleg-negociació, en aquest cas, amb els sindicats a l’hora d’intentar aplicar fórmules imaginatives o fórmules alternatives a aquest Decret i trobar aquelles escletxes que el Guim parlava, perquè negociar no vol dir comunicar una decisió. Negociar vol dir seure a una taula i intentar arribar a acords per tal que aquells i aquelles que pateixen en aquest cas aquesta aplicació els afecti menys. En qualsevol cas, això, res que no hagi dit Iniciativa en altre forus, en contra d’aquest Decret i a favor de la disminució d’aquesta Sala, d’aquest Ple, per solidaritat.


ESBORRANY ACTA

. REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. FERRAN VILLASEÑOR: Bé, nosaltres donarem suport al punt de retall de les retribucions de càrrecs electes, com poden entendre, a ningú li agrada, ni als treballadors ni als representants polítics, però evidentment en el concepte de solidaritat igual que ho fem tots doncs així ho farem. I anem al punt important. Bé, el punt de les retallades de sou que va encetar l’any 2010, si no m’equivoco, el Govern del President Zapatero amb una retallada que va ser al voltant del 5%. Una retallada ben vista des de la problemàtica i la situació complicada des del punt de defensa política, però que ha passat el temps i jo crec tots ens podem adonar que allò que va passar en aquell temps no va servir per res. No va servir per res perquè els ajuntaments no van eixugar dèficit, no va servir per res perquè simplement el que va aconseguir va ser reduir costos. Per tant, agafem-nos aquesta experiència com una cosa que no va resultar positiva i que tampoc no van resultar les successives retallades dels següents anys, de l’any anterior i ara, d’aquesta, per tant no servirà per res i a més vostès saben que part dels diners que s’estalviaran en aquest sentit no aniran a una possible despesa d’altres activitats, sinó que quedaran allà en una situació de no dèficit que no considerem adequada. He fet primer aquest matís perquè ningú pensés que solament estic criticant aquelles propostes que s’estan fent en aquests moments. El Decret té 3 lectures: primer seria el Decret del Govern de l’Estat; segon seria com trasllada el nostre equip de govern, o l’Ajuntament, el Decret de l’Estat a les condicions dels nostres treballadors de la casa; i l’altre, el tercer, seria un concepte més eteri, que seria el marc de relacions, tarannà, etc. Dintre del primer, previ a la introducció que ja he fet anteriorment, beu -segons el nostre criteri- d’un possible ..., bé, d’un possible no, d’un “certer” aniquilament de l’Administració Pública per part del Partit Popular, però no solament de l’Administració Pública, que ja ho vam veure en part dels Decrets de la reforma laboral, recordaran que a partir de la reforma laboral i també amb aquest Decret, un percentatge important dels treballadors públics poden ser acomiadats sense dret a indemnització, els interins, i també hi ha un percentatge de laborals que també queda en una situació molt complicada. Per tant, vostès no sé si se’n recordaran, perquè em sembla que aquí a Sant Cugat no ha passat encara que cap interí, o no ha passat que cap interí hagi estat acomiadat del seu lloc de treball sense indemnització. No ha passat, però en alguna Administració molt propera, de fet aquí al costat, sí que ha passat, a Valldoreix, o al menys aquesta és la informació que tenim. Considerem que és injust, que és inadequat aquest Decret, no solament per la retallada de sou, sinó per tot el que comporta. Hi ha continu, també creiem, d’invasió de competències autonòmiques, com vostès saben el posicionament del Consell Consultiu de Garanties Estatutàries diu que aquesta invasió de competències reflexades en la modificació de la jornada laboral és anticonstitucional. Per tant, nosaltres considerem que com a mínim hi ha una part d’aquest Decret que hi ha un marge per a que no hi hagi una aplicació. Considerem que agafant-nos al dictamen del Consell de Garanties, que és el que han fet alguns ajuntaments, podríem treure com a mínim la part aquesta, de jornada laboral. Per tant, ampliació de jornada, horaris, etc. A part de la reforma dels punts del Decret de l’Estat, el que se’ns està posant a sobre la taula és la privatització dels serveis públics per part del Partit Popular, ja que com que m’està dient que no jo dic que sí, i així ens estarem tota la tarda. Mirin, després entraríem -jo crec que ara no ens toca parlar del Decret de l’Estat, perquè estem parlant d’una altra cosa, estem aquí- amb el trasllat del Decret a l’Ajuntament de Sant Cugat. Insisteixo amb el tema del Consell de Garanties Estatutàries i alguna cosa que a nosaltres ens sembla que com a mínim s’hauria de pactar més i negociar -i s’ha reflectit també en el torn de precs i preguntes del principi


ESBORRANY ACTA

de l’audiència pública- que seria l’augment de la jornada laboral, on com molt bé ha dit el Sr. Puigneró -que crec que ha fet una intervenció en un to molt adequat- és parla d’una jornada mínima, no es parla d’una jornada màxima, oi? Es parla de 37,5 hores, no es parla de que aquells que tinguin 37,5 hores n’hagin de fer 39,5 hores i els de 39,5 hores, que en tenim, hagin de fer 41,5 hores, que és per sobre de l’habitual de l’Estatut dels Treballadors, que són 40 hores. Jo crec que aquests temes s’haurien de posar en negociació i ho podien haver suspès ... . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Ha d’anar acabant. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. FERRAN VILLASEÑOR: Sí, acabaré, em queda menys. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Gairebé esgotarà els 5 minuts i li hauré de retirar la veu. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. FERRAN VILLASEÑOR: Doncs acabaré de seguida, Sra. Alcaldessa. També hi ha un tema de riu. Les negociacions laborals, aquí i a qualsevol lloc, es basen en acords que es van portar des de fa molt temps. Entenc que part dels acords que es van portar des del punt de vista de Fons Social o dies d’assumptes propis, equivalien a renúncies de part de sou. Fa 4 anys, fa 8 o en fa 12, o fa quan sigui. Vostès saben també que l’Estatut Bàsic del Treballador Públic defensa la negociació en tots aquests aspectes. Aquí tenim 2 posicionaments: el de vostès, que diuen que s’ha negociat i així ho diu en el Decret que avui portem a Ple; els representants dels treballadors, que fa un moment han dit que no s’ha negociat. I això em porta al tercer punt: segurament el que segur han de canviar és el cert linxament al treballador públic per part de, últimament, gairebé tothom. Jo crec que ens hauríem de posar fortament contra aquesta situació i també, segurament, canviar clarament la manera de portar les relacions laborals. Jo no entraré a parlar de twitters, ni de determinades històries, però crec que vostès saben que ha d’acabar i que el tarannà ha de millorar. Hem de buscar la negociació perquè sinó no anirem enlloc. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORDI CARRERAS: Bé, no hi ha dubte de que aquestes mesures que aplica l’Ajuntament, aplicant el Decret del Govern espanyol, són mesures dures, dures i desagradables, tant pels que les pateixen, potser especialment pels que les pateixen, però també pels que les prenen, siguin els ens locals o siguin els ens governamentals. El que jo voldria dir és que, home, el que no es pot fer com ha fet el Sr. Calderon és criticar aquestes mesures que són tan dures, que responen a una situació com la que ens trobem quan abans ha estat el seu Partit a la Generalitat i al menys és corresponsable de la situació que ha creat, és una cosa repetitiva però s’ha de dir que és poc elegant. No és el cas del Sr. Villaseñor, que ha enfocat el tema d’una altra manera. Jo no crec que siguin inconstitucionals les mesures ni crec que interfereixin d’una manera il·legítima dins dels àmbits autonòmics, però bé, és una qüestió jurídica que s’haurà de debatre en altres àmbits i no aquí, encara que estigui ben portat en aquest Ple. Probablement el to, jo he de confessar que no conec directament, d’una manera directa, per tant només és de referències, com s’ha portat, com ha estat el tracte de l’equip de govern amb els treballadors en general i potser no sé si s’ha fet així o no, però en general el que sí dic és que quan es prenen mesures tan dures es vol intentar convèncer per lo menys de lo inevitable que resulta a les persones que hauran de patir això, intentar-ho, i fer-ho amb el tracte més proper possible i més curós possible. No sé com s’ha fet, ja els dic, ho dic com a norma, com a criteri general que em sembla de sentit comú.


ESBORRANY ACTA

Com que estem tractant els dos punts, aquest i el segon, que es refereix a la retallada que també s’introdueix en els càrrecs polítics, oi si no m’equivoco? doncs he de dir que a mi em sembla molt bé també, al meu Partit li sembla molt bé, que donem exemple encara que a nosaltres no se’ns aplica el Decret que fem una mesura d’aquesta naturalesa, encara que sigui com a solidaritat amb els treballadors que ho pateixen necessàriament. Però també els diré que l’exemple no s’ha de donar només així, que pot ser un exemple, home, d’una certa importància o més o menys important, però s’ha de donar exemple amb d’altres coses, s’ha de donar exemple amb la gestió política. Avui he sabut, i he de confessar que no ho sabia, no n’era conscient per lo menys de que el problema fos tan greu com s’ha exposat avui aquí, en el torn de preguntes, i nosaltres hem vingut demanant que aquest Ajuntament cuidi les prioritats, que som conscients de lo difícil que ho té per la inèrcia que porta de molts anys, ho hem dit en repetides ocasions, i ho varem dir ja en la campanya electoral, però que no s’entén, que no es pot entendre, que hi hagi un carrer, com el Baixador de Valldoreix, per cert, que ho repeteixo, que hi ha, amb la situació que té allà pels veïns, que no s’entén com es prioritzen altres coses i es retallen les escoles bressol i avui com una cosa així més de gros, he de dir que no s’entén com un cos com la Policia Local, que està prestant un servei a la ciutat com el que presten aquests professionals, que no és un servei qualsevol, que és un servei que garanteix la seguretat dels ciutadans, que garanteix el benestar dels santcugatencs, no s’entén que després de tant de temps estiguin en una situació com la que avui ens han explicat que estan. No s’entén i no estic culpabilitzant a ningú perquè vostès fa un any i mig que hi són, però no s’entén. No s’entén que s’estiguin dedicant recursos en altres àmbits de la ciutat que són molt més superflus, milions d’euros, perquè no estem parlant de poca cosa, milions d’euros, milions Sra. Conesa, no em miri així, milions d’euros, i no li posaré jo els exemples, busqui vostè que per això té els pressupostos i té els equips. És vostè la que governa, és vostè la que ha de dir això és preferent a lo altre, no jo. Si vol quan sortim li explico, però no em faci dir el que a mi no em toca perquè jo no governo, però si algun dia governo llavors ja li diré. Doncs això no pot ser Sra. Conesa, s’ha de fer alguna cosa. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Sr. Puigneró? Si no hi ha més qüestions, doncs passarem a la votació. En tot cas Sr. Carreras, permeti’m, per al·lusions, que si diu que ens gastem milions d’euros amb X coses, li agrairia que les posés a sobre la taula i les expliqués, perquè la contenció hi és per tot i amb tot. Només li agrairia, no per res, sinó no es preocupi que jo ho miraré, però li agrairia, estaria molt bé. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORDI CARRERAS: No li diré Sra. Conesa. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Potser és que no ho sap? . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORDI CARRERAS: Sé llegir els pressupostos, de números en sé poc, però quan veig milions d’euros gastats en altres coses en sé suficient com per no dir-li perquè és massa evident. M’entén? . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Bé, doncs jo li diria que si vol acusar doncs ho ha de fer d’una manera fefaent i per tant, dir les coses. És molt fàcil deixar anar i dir “mirin, malgasten els diners”. Per tant, estaria molt millor que vostè ho digués. Crec que seria un debat molt més seriós. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORDI CARRERAS: Sra. Conesa, jo no acuso, però com que hem fet el propòsit de no enfadar-nos, deixem-ho aquí i ja està.


ESBORRANY ACTA

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Només li demano que aporti rigor al debat. Gràcies. Jo li demano això. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. FERRAN VILLASEÑOR: Havia llençat alguna pregunta que entenc que no s’ha tocat. La proposta era si aquests acords que s’estan avui duent a terme i que no formen part del tema retributiu, sinó que sí que formen part d’allò que ha dit el Consell de Garanties Estatutàries, podien quedar-se fora. No cal que votem, perquè ja sabem sumar, però sí que els hi demanaríem que en aquest sentit, malgrat tot no ho facin ara, que sí que s’enceti una segona ronda de negociacions amb els sindicats, perquè encara que estigui això aprovat, tot allò que està aprovat es pot tornar a reaprovar. . TINENT D’ALCALDE DE GOVERNACIÓ, SEGURETAT, MOBILITAT I TECNOLOGIA, SR. JORDI PUIGNERÓ: A veure, en primer lloc dir que hi ha hagut molts ajuntaments que han aplicat el Decret de forma diferent, o sigui, a veure, la gran majoria l’apliquen com l’estem aplicant nosaltres avui i és veritat que hi ha alguns ajuntaments que han decidit tirar per una altra via. El compromís que sí que puc agafar és que si hi ha un informe favorable del Secretari o l’Interventor al respecte doncs poder revisar aquesta situació respecte els punts que vostè esmenta, però si això no és així, el que no faríem és entrar en una situació de debilitat jurídica per part d’aquest Ajuntament en un tema prou important com aquest. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Gràcies, Sr. Puigneró, i en tot cas Sr. Villaseñor també comentar-li que la negociació continua oberta. És a dir, hi ha negociació contínua. Cada setmana hi ha reunió o cada 15 dies, això és el que a mi se m’informa. Per tant entenc que en aquesta taula s’ha de poder parlar de totes aquestes qüestions. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. FERRAN VILLASEÑOR: Sra. Alcaldessa, que sí, que estem tots de molt bon rotllo, sembla, que estan obertes, però que avui portem un decret. Simplement això. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Sí, evidentment ... . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. FERRAN VILLASEÑOR: Que continuïn, i si es pot fer un altre decret, mirin de fer-lo. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Però sap què passa Sr. Villaseñor?, que si no apliquem el decret es deriven responsabilitats patrimonials per aquelles persones que són responsables d’aplicar-lo i no ho fan. D’acord?

TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 13 Vots a favor: 18 (CiU i PP) Vots en contra: 6 (PSC, ICV-EUiA i CUP) Abstencions: 0

TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 14

(Els acords del present punt foren aprovats per assentiment dels 24 membres electius assistents). 15.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DEL PLA DE DESPLAÇAMENTS DE L’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS. ANTECEDENTS


ESBORRANY ACTA

La congestió del trànsit de les vies metropolitanes, l’elevada dependència dels combustibles fòssils i, la contaminació de l’aire, ha portat a les administracions públiques a prendre mesures legislatives per fomentar un model de mobilitat més sostenible. A nivell català, destaca la Llei 9/2002, de la mobilitat i el Decret 152/2007. El Decret 152/2007 de 10 de juliol, d’aprovació del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire, estableix que, en centres de treball d’administracions públiques amb més de 200 treballadors propis o externs s’han de dotar d’un Pla de Desplaçaments d’Empresa (PDE). Sant Cugat està inclòs dins d’aquests centres de treball que s’han de dotar del pla. Atenent a aquest Decret, La Junta de Govern Local de data 9 de maig de 2011 va aprovar el compromís de col·laborar amb l’empresa adjudicatària en l’elaboració d’un Pla de Desplaçament d’Empresa (PDE), en relació a la licitació de redacció de Plans de Desplaçament d’Empreses (PDE), dintre del Lot 3, empreses de 200 a 1.000 treballadors, convocada per l’Institut Català d’Energia (en endavant ICAEN). L’ICAEN va resoldre adjudicar a l’Assessoria d’Infraestructures i Mobilitat S.L., amb NIF B-63432512, el contracte mitjançant procediment obert per la realització del Pla de Desplaçament d’Empresa adreçat a empreses de 200 a 1.000 treballadors. L’ajuntament havia d’assumir el 40% del cost de redacció, per un import d’11.937,93 euros, IVA 18% inclòs. INFORME Els objectius del PDE de l’Ajuntament de Sant Cugat són els següents: • Millorar la gestió de la mobilitat a l’ajuntament per fomentar l’ús dels mitjans de

transport més sostenibles. • Promocionar i millorar les condicions dels desplaçaments a peu i en bicicleta. • Augmentar l’ús del transport públic. • Racionalitzar l’ús del vehicle privat motoritzat, tant en els desplaçaments entre casa

i la feina com en la utilització de la flota municipal de vehicles. La metodologia emprada per a la seva elaboració ha estat la següent:


ESBORRANY ACTA

En primer lloc s’ha recollit un conjunt d’informacions importants per a l’anàlisi de la situació actual per caracteritzar l’àmbit d’estudi, realitzar l’anàlisi i la diagnosi de la mobilitat, principalment dels treballadors, i concloure amb les propostes d’actuació. Finalment, s’ha valorat el impacte ambiental de les mesures proposades. S’annexa el document del Pla de Desplaçament on es realitzen un conjunt de propostes per assolir els objectius esmentats. Les propostes van acompanyades del pressupost d’implementació i del programa temporal d’actuació. S’annexa també l’acta de la reunió extraordinària del Comitè de Seguretat i Salut, realitzada l’11 de juliol de 2011, en la qual es va presentar el Pla. També es van determinar les properes accions a realitzar i es van anotar tots els comentaris i propostes dels assistents a la reunió. Per tant, En funció de tot el que s’ha exposat es proposa al Ple municipal d’aquesta Corporació l’adopció de la següent:

PROPOSTA D’ACORDS

Primer.- APROVAR el Pla de Desplaçaments de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en els termes que figuren en l’informe tècnic municipal incorporat a l’expedient administratiu. Segon.- SOTMETRE l’expedient a informació pública durant un termini de 30 dies a comptar del següent al de publicació de l’anunci corresponent en el BOP, de conformitat amb el que disposa l’article 49.b) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local. Tercer.- DISPOSAR que el Pla de Desplaçaments de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès quedarà aprovat amb caràcter definitiu, sense necessitat d’adaptar-se nou acord, en el supòsit que durant el període d’exposició pública de l’expedient no s’hagués presentat cap suggeriment o reclamació, de conformitat amb el que disposa


ESBORRANY ACTA

l’article 49.c) en relació amb els articles 65.2) i 70.2) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Quart.- NOTIFICAR els presents acords als interessats en la forma establerta segons els articles 58 i 59 de la Llei Bàsica Estatal 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú als efectes escaients.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . TINENT D’ALCALDE DE GOVERNACIÓ, SEGURETAT, MOBILITAT I TECNOLOGIA, SR. JORDI PUIGNERÓ: Bé, com que aquest és un punt que vaig tractar abastament en el darrer Ple i el vaig deixar sobre la taula a petició del Partit Socialista em remeto al que consta en l’Acta i al que ja vaig explicar en el darrer Ple respecte aquest Pla, per tant, en tot cas, si després hi ha alguna qüestió la respondré molt amablement. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. PERE SOLER: Primer de tot agrair l’esforç i l’explicació dels tècnics de l’Àrea de Mobilitat respecte els suggeriments o respecte a les qüestions que es van plantejar en el darrer Ple i celebrem que s’hagi rectificat, s’hagi rectificat el quadre pressupostari o el quadre de dotació econòmica, o el quadre més o menys del que havia de costar el Pla, que és això el què es va portar a la Comissió Informativa. Suposem que aquest quadre ha estat canviat en el que és l’expedient original del que és el Pla de Desplaçaments. Entenem que sí, en el moment en que es presenta a la Comissió Informativa. Suposo que m’ho podrà dir vostè i per tant, ens felicitem de poder haver ajudat a clarificar el Pla de Desplaçaments que tenia algunes incoherències i de les quals tampoc ens varen saber respondre a la Comissió Informativa, que era quan en l’apartat del pressupost o de la dotació econòmica, digui-li dotació o valoració econòmica, vostès no feien una valoració quantitativa en funció dels anys, és a dir, quantificaven les mateixes quantitats per l’any 2012 que per a l’any 2015 i per a l’any 2016. L’explicació era que era una aproximació. Fins aquí ho entenem, no som tan curts, fins aquí ho entenem, però jo crec que hi ha d’haver una rigorositat en aquest tema. No em va quedar clar si aquest seguiment es faria des de la casa o es faria una analítica o hi hauria algun tipus d’examen per veure com es va acomplint el Pla de desplaçament i per darrer, m’agradaria i això sí que és un prec, després de que m’hagi contestat, el Sr. Regidor, el Sr. Puigneró, es prepari els punts quan vingui al Ple perquè si no va poder respondre’m el Ple passat és perquè no portava els deures fets. Nosaltres sí que els portàvem fets i per tant, varem poder treure tot això i el que ens ha provocat tot això és que aquest punt s’hagi tornat a portar en el Ple d’avui i perdre aquests 3 o 4 minuts. Així que agrairíem que es portessin les coses preparades, almenys les que pertoquen a la seva àrea. . TINENT D’ALCALDE DE GOVERNACIÓ, SEGURETAT, MOBILITAT I TECNOLOGIA, SR. JORDI PUIGNERÓ: Escolti, el punt estava ben preparat, potser és la seva incapacitat per entendre el que es porta a Ple. Per tant, no puc acceptar que em digui que no portem els punts preparats. Els portem preparadíssims, s’expliquen a la Informativa. Si vostè després és incapaç d’entendre-ho i li hem de tornar a explicar doncs passa com aquells alumnes que arriba el juny no aproven i han d’anar a setembre. Pues miri, escolti, no és el meu problema. Estava ben explicat, hi havia tota la documentació i l’únic que hem fet ha estat en l’Informativa fer-li un quadre en excel simplificant la informació per a que la pogués entendre. I escolti, és que més ja no sé què hem de fer.


ESBORRANY ACTA

. REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. PERE SOLER: Jo, disculpin però pregaria no s’insultés. Incapacitat, ja sé que es pot dir que no té la capacitat de ..., jo crec que s’ha extralimitat amb les seves paraules, no era per enfrontar-me a vostè, senzillament, jo quan li vaig fer els requeriments en el Ple vostè no va saber contestar i en tot cas, li rectifico un altre cop, el quadre no es va simplificar, el quadre es va ampliar, ampliar i això per a mi, es va donar una explicació i en el quadre li vaig dir “s’entenen les coses d’aquesta manera amb aquestes noves columnetes que van fent sumetes amb l’excel” i no parli d’incapacitats perquè vaja, avui n’hem tingut un exemple aquí. . TINENT D’ALCALDE DE GOVERNACIÓ, SEGURETAT, MOBILITAT I TECNOLOGIA, SR. JORDI PUIGNERÓ: Miri, li demano excuses si s’ha sentit ofès pel terme incapacitat. En tot cas, dir-li que el que no puc acceptar és que digui que no porto els punts preparats perquè els punts estaven preparats i per tant el terme de la meva resposta no ha estat el més afortunat, però li demano també que vostè vigili amb el que diu perquè crec que no ha estat en aquest cas del tot correcte. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. BRUNO DE SALVADOR: Únicamente agradecer al Sr. Puigneró y a su equipo técnico las explicaciones que se nos dieron en Comisión Informativa y también añadir que desde luego este Grupo municipal no comparte en absoluto la información que ha dado el Sr. Soler. Consideramos que fueron muy correctas no sólo las explicaciones dadas en el último Pleno sino también en Comisión Informativa.

TORN DE VOTACIÓ Vots a favor: 21 (CiU, PSC, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 0 Abstencions: 3 (PP) TERRITORI I SOSTENIBILITAT 16.- PROPOSTA DE RESOLUCIÓ D’AL·LEGACIONS I APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES URBANÍSTIQUES DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ DE BARCELONA EN L’ÀMBIT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS (EXPEDIENT NÚM. 83002/12). 1r.- APROVAR en els seus propis termes, contingut i abast els informes emesos per part del Servei de Planejament i Gestió Urbanística i del Servei de Medi Ambient de l’Àmbit de Gestió de Territori i Qualitat Urbana relatius a les complementacions d’ofici i a les al·legacions formulades en el termini d’informació pública a que s’ha sotmès el projecte de modificació puntual de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità de Barcelona en l’àmbit de Sant Cugat del Vallès, elaborat per part dels serveis tècnics municipals, i que s’incorporen a la proposta com a motivació específica d’acord amb el que determina l’art. 89.5) de la Llei 30/92, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 2n.- RESOLDRE AL·LEGACIONS formulades per part del senyor Lluís Marsà García, en nom i representació, en invocada condició de vicepresident, de l’ASSOCIACIÓ DE PROMOTORS CONSTRUCTORS I CONSTRUCTORS D’EDIFICIS DE BARCELONA I PROVÍNCIA, d’acord amb els informes tècnics aprovats en el punt primer anterior, de conformitat amb les següents valoracions i conclusions:


ESBORRANY ACTA

a) Al·legació 1.1: Es sol·licita suprimir el nou article 232.bis.1) per a “edificacions privades” pel fet que l’exigència d’incorporar mesures d’estalvi energètic que garanteixin, com a mínim, la classificació de certificació energètica de C és excessiva imposar-la, amb caràcter general i obligatori, en l’actual situació econòmica. Es desestima l’al·legació i es manté l’articulat proposat atesa la Directiva europea 2010/31/UE que, pels edificis de nova construcció, estableix que hauran de ser construïts amb un consum energètic gairebé nul a l’any 2020, i en el cas de ser edificis de l’administració pública, això haurà de complir-se per l’any 2018. En aquest sentit, les modificacions proposades en les NNUU a Sant Cugat del Vallès, no fan més que avançar-se a aquests requeriments exigint als edificis privats una qualificació mínima de C i en els edificis públics una B. b) Al·legació 1.2: Es sol·licita suprimir el nou article 232.bis.3) per a “edificacions privades” considerant que no està clar que aquesta imposició sigui veritablement assumible en la situació actual per a promocions de més de 64 habitatges. S’estima parcialment l’al·legació tot suprimint els sistemes centralitzats d’instal·lacions mitjançant calor/fred de districte i modificant l’article 232.bis.3) amb el següent redactat: “En actuacions de nova construcció quan el consum energètic pugui ser superior als 350.000 kWh a l’any (35 habitatges) caldrà incorporar sistemes centralitzats d’instal·lacions de calefacció i d’aigua calenta sanitària.” c) Al·legació 2: Es consideren massa generals i indefinits els conceptes incorporats al nou apartat d) de l’article 256 i es suggereix la seva inclusió en clau de recomanació. Es desestima l’al·legació i es manté la seva obligació per les noves edificacions, tot entenent aquesta millora energètica com a estalvi econòmic futur en l'ús de l'edifici per part del comprador o usuari. d) Al·legació 3: Es considera que la referència dels nous paràgrafs proposats dels articles 239.3.a), 251.3.a) i 262.2.c) al “volum efectivament construït” que es pren com a paràmetre als efectes de respectar el gàlib definit anteriorment per a la instal·lació de plaques solars damunt dels paraments de coberta hauria de ser respecte al “volum màxim permès”. També es suggereix que en els nous articles 239.3.a) “in fine” i segon paràgraf de l’article 251.3.a) sigui igualment permesa la compartimentació parcial a les golfes que doni com a resultat espais o peces que no formin part de l’espai estrictament habitable, tals com cosidors, espais d’estudi i jocs i d’altres. Es desestima l’al·legació referida a les plaques solars en el benentès que la redacció proposada respon a la voluntat que dites instal·lacions s’integrin de la millor manera possible dins el volum edificat, com a part integrant del mateix i sense produir distorsions en el paisatge urbà. Es per això que es dona prioritat, sempre que sigui possible i es garanteixi el seu òptim rendiment, a la seva implantació dins els espais reservats en coberta plana i terrasses integrades. També es desestima l’al·legació referida a la compartimentació parcial de les golfes ja que nomes s’admetrà la compartimentació per a safareig o bany “complementari” i la resta de l’espai ha de quedar com a espai únic, que cal anomenar espai sotacoberta no habitable, sense cap altre compartimentació i que no es pot anomenar sala per no ser peça habitable de l’habitatge que formi part del programa funcional mínim. e) Al·legació 4: Es planteja la supressió de la nova redacció proposada pel darrer paràgraf de l’article 253.1) “La ubicació de barbacoes a les franges de separació a veïns, constituirà una servitud amb el/s predi/s confrontats que requerirà la seva inscripció al Registre de la Propietat.”, indicant que no s’està adoptant la fórmula jurídica adequada per a garantir l’acceptació per part dels confrontants i es proposa la


ESBORRANY ACTA

legalització de les barbacoes ubicades a les franges de separació a veïns via ordenança municipal i que les de nova construcció siguin autoritzades mitjançant l’atorgament de la corresponent llicència. Es desestima l’al·legació perquè proposa una solució diametralment oposada a l’actual normativa vigent, que estableix que la construcció d’edificacions auxiliars (en el cas que ens ocupa, les barbacoes) s’han d’ajustar al que estableix la regulació de cada zona pel que fa a separacions mínimes a llindes de la parcel·la i no podran envair les franges de separació a llindars. 3r.- APROVAR PROVISIONALMENT, amb el quòrum previst en l’art. 47.2.ll) de la Llei 57/2003, de 16 de desembre, que modifica la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i article 96 en relació a l’article 85 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, el projecte de modificació puntual de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità de Barcelona en l’àmbit de Sant Cugat del Vallès, d’iniciativa pública municipal, en els termes de l’al·legació estimada en part i de la documentació complementària que s’incorpora de forma sistèmica d’acord amb l’estructura normativa del text, amb una disposició derogatòria específica d’acord amb les necessitats de la referida estructura reguladora, i REMETRE l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en suport informàtic i en format de tractament de textos, en compliment de l’article 18.4) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, per tal d’interessar llur aprovació definitiva, segons allò que preveu l’article 79 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, així com ordenar la publicació de l’acord d’aprovació definitiva i text íntegre de la mateixa, als efectes de la seva executivitat. 4t.- NOTIFICAR el present acord a l’al·legant, als efectes procedents.


. REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: Com que és una aprovació provisional resumiré breument quins són els punts forts perquè ja es va explicar abastament el dia que es va fer l’aprovació inicial. Aquesta modificació puntual de normes urbanístiques té 4 punts importants, 4 potes en les quals es sustenta aquesta modificació. La primera és la sostenibilitat; la segona són la potenciació d’habitatges socials; la tercera és el foment d’implantació d’equipaments comunitaris i la quarta és l’ordenació del paisatge urbà. La sostenibilitat, el fet més destacable és que els habitatges a construir a partir d’ara han d’assolir la categoria C i a més, per assolir-ho, es fomenta l’ús d’elements de protecció passius solars. Pel que fa referència a la potenciació d’habitatge social cal destacar que el 7% d’habitatge dotacional, que és sòl d’equipaments, es destinarà a preveure i evitar l’exclusió social, per tal de que els serveis socials destini a aquest col·lectiu de risc. Pel que fa al foment d’implantació d’equipaments comunitaris es demana i s’ordena que la parcel·la mínima sigui de 2.000 m2 per tal d’estar en coherència amb el que diu el Pla Local d’Equipaments i els equipaments que hi preveu. També s’amplia la compatibilitat dels diferents usos i els actualitza. A més a més també hi ha una actualització d’ús de llindes de subsòl en aquest tipus de qualificació urbanística. Pel que fa a l’ordenació del paisatge urbà es destaca que s’ordena d’una manera actual el que serien els elements de planta baixa, tal com pèrgoles, sobretot, i barbacoes pel que fa dins del mateix projecte arquitectònic es regula l’ús dels elements sotacoberta i els elements d’instal·lacions ordenats de manera que es minimitzin les visuals. Paisatge urbà ordenat és també qualitat de vida, que no és palpable en primera instància però necessari al cap i a la fi.


ESBORRANY ACTA

S’han rebut 4 al·legacions, les 4 de l’Associació de Promotors Constructors i Constructors d’Edificis de Barcelona i Província en el qual, la primera la divideix en 2 parts: una considera que la certificació energètica C és excessiva imposar-la i la desestimem i mantenim l’articulat proposat perquè la Directiva Europea 2010/31 de la Unió Europea que pels edificis de nova construcció estableix que hauran d’ésser construïts amb un consum energètic gairebé nul l’any 2020, i per tant és fita nostra acostar-nos-hi. La segona part d’aquesta al·legació és que per a “edificacions privades” sol·licita suprimir el nou article 232.bis.3) considerant que no està clar que aquesta imposició sigui veritablement assumible. Estimem parcialment aquesta al·legació i actualitzem el redactat en base a que sigui necessari quan el consum energètic sigui superior als 350.000 kw/h a l’any, és a dir, 35 habitatges. A l’al·legació segona demana la supressió de l’article 256 i suggereix la seva inclusió en clau de recomanació. Nosaltres la desestimem considerant que aquesta via energètica com estalvi és un estalvi econòmic futur per l’ús d’edifici per part de comprador-ususari. L’al·legació punt 3 fa referència a les plaques solars damunt dels paraments de coberta i la desestimem atès que les plaques solars es proposa que es col·loquin de manera que s’integrin millor dins del volum edificat, com a part integrant del mateix i sense produir distorsions en el paisatge urbà com he explicat al principi. I l’al·legació quarta demana la supressió de nova redacció proposada del darrer paràgraf de l’article 253.1) pel que fa referència a barbacoes en franges de separació i desestimem dita al·legació ja que vulnera el que fa el PGM a les zones de separacions mínimes en llindes de parcel·la que no es poden envair. Per tant, en aquest cas, aprovem provisionalment aquesta modificació puntual de les normes urbanístiques. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. FERRAN VILLASEÑOR: Bé, jo crec que està prou abastament explicat pel regidor. Hi ha alguns temes que nosaltres, diguem-ne, ens semblen bé, però creiem que podria haver estat d’una altra manera. Malgrat tot, ja li anuncio que votarem favorablement aquest punt. És en referència a la reglamentació dels terrenys d’equipaments socio-sanitaris o esportius en el 50% o 30% es pugui fer, per entendre’s, habitatge. Nosaltres considerem que poden existir casuístiques i de fet ja s’han donat casuístiques en aquest sentit, però considerem que segurament no hauria d’haver estat reglamentat genèricament, sinó mitjançant un Pla Especial. En qualsevol cas, ho deixem sobre la taula en aquest punt. Genèricament s’han acceptat, s’ha fet també una minva de qüestions no sé si podríem dir sostenibles. L’argumentació que es planteja en la proposta que es porta al Ple està basada en conceptes que entenem que són adequats, però sí que tenim una proposta molt reglamentista en un moment on a la reforma de l’actual PGM s’està realitzant el proper PDUM i el que hi ha una sèrie d’incògnites és sobre si aquesta reforma que nosaltres estem duent a terme quedaran subsumides o seran canviades per part d’una normativa de caràcter metropolità. En aquest sentit i continuant amb el tema reglamentista, que nosaltres no considerem que sigui negatiu, però clar, diguem-ne que estem reglamentant molt més, no sé si des de l’Àrea, des de la Regidoria d’Urbanisme s’ha previst una iniciativa respecte a com es controlen aquestes activitats molt més reglamentistes. No repetiré la discussió que varem tenir el Ple anterior, respecte dels inspectors lligats a infraccions, que després en parlarem segurament, però preguntar al regidor si existeix alguna nova capacitació, contractació o alguna redistribució de les càrregues de feina per fer front a aquest punt que avui portem respecte a normes urbanístiques.. . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: Bé, no sé si l’he entès bé però vostè ha dit “poder fer habitatge dins de sòl qualificat


ESBORRANY ACTA

com a equipaments”. Bé, l’habitatge dotacional és habitatge en sòl d’equipaments. No sé si es referia a això o no. En qualsevol cas, l’habitatge convencional no és permès pel planejament en sòl d’equipaments, sí que és permès habitatge dotacional. Jo, sincerament, ho veig d’una manera diferent a la seva. El que estem fent nosaltres és simplificant, no estem reglamentant. Aquesta simplificació el que permet és uns usos que actualment es fan de terrasses i que permet que dins del projecte arquitectònic formin part d’aquest projecte. Per tant, elimina la part que pugui ser sortir de disciplina pel que fa a plantes baixes i pel que fa a sotacoberta. I en qualsevol cas, sempre hi ha la llicència de primera ocupació, que la llicència de primera ocupació és la que determina la validesa del que s’ha demanat en el projecte, per tant, assoleix l’opció d’inspecció que vostè tanta por té. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. FERRAN VILLASEÑOR: Així m’agrada, que els punts els porti ben preparats. No, simplement no cal discutir per una cosa que votarem a favor, jo entenc. En qualsevol cas l‘argumentació sobre el 50% d’habitatge dotacional en aquestes pastilles, tant esportives com socio-sanitàries, és aquella consideració que imagini que jo compro una pastilla d’equipaments, em munto un gimnàs, i el 50% esdevé habitatge. Clar, això podria generar una certa universalització d’una manera de fer habitatge en aquells terrenys i aquesta és la nostra por. Jo entenc que cada vegada que passi hi hauran les llicències i per tant, en parlarem, però aquesta era la por i per això dèiem de fer-ho especialment, mitjançant un Pla Especial en cada aspecte concret.

TORN DE VOTACIÓ Vots a favor: 20 (CiU *, PSC, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 0 Abstencions: 3 (PP) (*) Es fa constar l’absència en el moment de la votació del regidor Sr. Grangé. 17.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DE TEXT REFÓS DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ A L’ÀMBIT DE L’EDIFICI LA RESERVA DE VALLDOREIX (EXPEDIENT: 83002/11) 1r.- DEIXAR SENSE EFECTE D’OFICI el darrer paràgraf del punt 3.1) Gestió i Pla d’Etapes, del text refós relatiu al projecte de modificació puntual del Pla General Metropolità en l’Àmbit de l’edifici “La Reserva” de Valldoreix, en allò relatiu a la determinació de l’administració actuant, que no pot ésser altra que la prevista legalment en base als principis de reserva de matèria i competència, respectivament. 2n.- APROVAR, amb el quòrum previst en l’art. 47.2.ll) de la Llei 57/2003, de 16 de desembre, que modifica la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i article 96 en relació a l’article 85 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, el text refós relatiu al projecte de modificació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit de l’edifici “La Reserva” de Valldoreix, d’iniciativa pública municipal, aprovat provisionalment pel Ple municipal en sessió de 16 d’abril de 2012 i que incorpora les determinacions de l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, de 18 de juliol de 2012, text elaborat a l’efecte per part dels serveis tècnics de l’EMD de Valldoreix i que s’incorpora a la proposta com a motivació específica d’acord amb el que determina l’art. 89.5) de la Llei 30/92, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, així com l’eliminació d’ofici indicada en el punt primer anterior.


ESBORRANY ACTA

3r.- REMETRE l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en suport informàtic i en format de tractament de textos, en compliment de l’article 18.4) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, per tal d’interessar llur aprovació definitiva, segons allò que preveu l’article 80 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, així com ordenar la publicació de l’acord d’aprovació definitiva i text íntegre de la mateixa, als efectes de la seva executivitat, havent d’interessar la intervenció de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya al plantejar, el projecte de modificació puntual, una cessió superior al 15% de l’aprofitament urbanístic. 4t.-TRASLLADAR el present acord a l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, als efectes procedents. 5è.- NOTIFICAR el present acord a les persones propietàries o titulars de drets reals durant els cinc anys anteriors a l’inici del procediment de modificació del planejament, segons informació registral obtinguda a l’efecte, d’acord amb el que determina l’article 99.1.a) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme.

TORN DE PRESENTACIÓ . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: Bé, en aquest cas és una aprovació provisional ja que es va fer en el seu dia la inicial, també es va explicar abastament a la Informativa prèvia en l’aprovació inicial, també s’ha explicat aquesta vegada a la Informativa de Territori. Simplement es tracta de fer un canvi d’ús de l’aprofitament urbanístic pendent de la finca de La Reserva de Valldoreix que passa d’unifamiliar aïllada a terciari administratiu. Estem parlant d’una superfície d’uns 2.600 m2, i mitjançant aquesta modificació puntual es permet que es pugui arribar a assolir, com ja he dit, l’aprofitament existent de la finca.

TORN DE VOTACIÓ (Els acords del present punt foren aprovats per assentiment dels 23 membres electius presents, en trobar-se absent en el moment de la votació el regidor Sr. Puigdomènech). 18.- PROPOSTA DE DECLARACIÓ DE CADUCITAT DE L’EXPEDIENT DEL PLA ESPECIAL DE REFORMA DE L’ENTORN DE LA MASIA DE CAN BORRULL. (EXP. NÚM. 82007/03). 1r.- DECLARAR LA CADUCITAT de l’expedient relatiu a la tramitació del Pla Especial de reforma de l’entorn de la Masia de Can Borrull, d’acord amb el que determina l’art. 92.1) de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, tenint en compte que la Junta de Govern Local de data 7 de febrer de 2011 va advertir de la mateixa als promotors de l’esmentada figura de planejament per via de subrogació, els quals no han manifestat la seva voluntat de continuar amb la tramitació d’aquest Pla Especial, que es troba actualment pendent de complimentar les prescripcions requerides per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme, determinades en el seu acord de 30 d’abril de 2008. 2n.- ACORDAR L’ARXIU DE LES ACTUACIONS municipals de l'expedient de referència 82007/03, relatiu a la tramitació del Pla Especial de reforma de l’entorn de la Masia de Can Borrull, d’acord amb el que determina l’art. 92.1) de la Llei 30/92, de 26 de novembre, tenint en compte que dins del termini de 10 dies hàbils que es va conferir a la Sra. Maria Pilar Guix Borrull, en la seva qualitat de promotora d’aquest


ESBORRANY ACTA

Pla Especial, com a tràmit de Vista i Audiència previ a l’adopció de l’acord de caducitat de l’expedient, degudament notificat en data 4 de juliol de 2012, la Sra. Guix no va formular cap tipus d’al·legació ni reclamació. 3r.- INSTAR a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona de la Generalitat de Catalunya, un cop hagin guanyat fermesa administrativa els presents acords, perquè procedeixi a l’arxiu definitiu de l’expedient, d’acord amb el que determina l’art. 92.1) de la Llei 30/92, de 26 de novembre, en relació a l’art. 92.2) de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme, aplicable per raó del règim legal transitori, considerant que el seu acord de data 30 d’abril de 2008 no es pot perfeccionar en no haver procedit la Sra. Maria Pilar Guix Borrull a complimentar les prescripcions requerides per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona de la Generalitat de Catalunya en el referit acord. 4t.- ELEVAR certificació del present acord al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, als efectes procedents. 5è.- NOTIFICAR els presents acords a la Sra. Maria Pilar Guix Borrull, en la seva qualitat de promotora d’aquesta figura de planejament derivat.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: En aquest cas, tenint en compte que s’ha requerit a la propietat en diverses ocasions la informació necessària per a poder continuar el planejament que en el seu dia van instar i no s’ha tingut resposta doncs el que fem és declarar la caducitat d’aquest expedient, de la mateixa manera que es fan les aprovacions inicials al Ple doncs en aquest cas fem la caducitat. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. FERRAN VILLASEÑOR: Molt breument, també votarem que sí. És curiós que algú iniciï un expedient i després se’l caduqui, però això no es responsabilitat d’aquest Govern ni d’aquest Ajuntament. Entenem que segurament o no, però en aquests moments s’està encetant un camí mitjançant el Pla de Masies, i el que voldria demanar al tinent d’alcalde i al regidor és que dintre dels calendaris previstos o possibles, se’ns faci, quan estigui, una explicació de com està el Pla de Masies. Jo crec que seria encertat. . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: Bé, si li sembla bé, en la propera Informativa inclourem una dació de compte de la vostra petició.

TORN DE VOTACIÓ (Els acords del present punt foren aprovats per assentiment dels 23 membres electius presents, en trobar-se absent en el moment de la votació el regidor Sr. Puigdomènech). 19.- PROPOSTES DE RESOLUCIÓ DE DENÚNCIES URBANÍSTIQUES 19.1.- EXPEDIENT: UJ54/12/07 – T140-2012/12589 – IJD: 920/12. 1r.- ESTIMAR PARCIALMENT les al·legacions formulades pel SR. JOSÉ MANUEL ROMACHO ROMERO, mitjançant escrit de data 1 de juny de 2012 (registre d’entrada número 2012/18601) enfront del tràmit de vista i audiència conferit per la resolució ordenada per l’Alcaldia-Presidència número 742/12, de 25 d’abril de 2012, tot això en base a l’informe jurídic emès per la Secció de Disciplina Urbanística del


ESBORRANY ACTA

Servei de Valoracions, Expropiacions i Disciplina Urbanística en data 28 de setembre de 2012, amb IJD número 919/12, que s’incorpora al text de la mateixa com a motivació específica, de conformitat amb allò que estableix l’article 89.5) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJ-PAC), i quin tenor literal, en la part que és d’interès, és el següent: “1r.- Que en relació a les al·legacions formulades pel Sr. José Manuel Romacho Romero en data 1 de juny de 2012 (registre d’entrada 2012/18601) aquestes s’informen favorablement en part a la vista de l’informe d’arquitectura emès pel Servei de Valoracions, Expropiacions i Disciplina Urbanística en data 13 de setembre de 2012, en el sentit de considerar el caràcter eventualment legalitzable de les obres executades a què es refereix la lletra a) de la resolució de l’Alcaldia-Presidència número 742/12, de 25 d’abril de 2012, a acreditar en el corresponent expedient d’obres, i mantenir el caràcter il·legalitzable de les obres pel que fa al punt b) i c) de la referida resolució tenint en compte que es confirma la inexistència de part dels elements estructurals que conformen dites construccions auxiliars, en aplicació de l’article 222.8) de les Normes Urbanístiques del vigent Pla General Metropolità.” 2n.- DECLARAR IL·LEGALITZABLES les obres de construcció d’un porxo format per pilars d’obra i coberta d’estructura metàl·lica adossat a la façana nord i de superfície aproximada 25 m2 així com la construcció d’edificació auxiliar adossada al referit porxo formada per tancaments d’obra i coberta d’estructura metàl·lica de superfície aproximada 25 m2, executades per part del SR. JOSÉ MANUEL ROMACHO ROMERO, en la seva qualitat de promotor-propietari de les obres, sense disposar de la preceptiva llicència d’obres ni títol jurídic habilitant i en sòl qualificat de no urbanitzable, parc forestal de conservació segons el Pla Especial d’Ordenació i Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola clau 27, situat a Can Saumell (Referència cadastral 08204A015000010000HT, polígon 15, parcel·la 1), a la vista dels articles 213.a) del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, segons modificació aprovada per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, posat en relació amb l’article 207 de les Normes Urbanístiques del vigent Pla General Metropolità, i de conformitat amb el que estableix l'article 199.2) del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, segons modificació aprovada per la Llei 3/2012, de 22 de febrer. 3r.- ORDENAR l’enderroc del porxo format per pilars d’obra i coberta d’estructura metàl·lica adossat a la façana nord i de superfície aproximada 25 m2 així com de l’edificació auxiliar adossada al referit porxo formada per tancaments d’obra i coberta d’estructura metàl·lica de superfície aproximada 25 m2, obres executades per part del SR. JOSÉ MANUEL ROMACHO ROMERO, en la seva qualitat de promotor-propietari de les obres, a la finca de Can Saumell (Referència cadastral 08204A015000010000HT, polígon 15, parcel·la 1), CONFERINT el termini d’UN (1) MES a l'efecte, computable a partir del dia següent hàbil al de la recepció del present acord. Tot això d'acord amb el que determina l'article 206 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, segons modificació aprovada per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, a la vista de la competència romanent del Ple pel que fa a les infraccions urbanístiques molt greus, a la vista de l’acord adoptat pel Ple municipal extraordinari en sessió d’11 de juliol de 2011. 4t.- ACORDAR, en el supòsit d’incompliment del punt tercer anterior, l’execució subsidiària de les tasques ordenades a càrrec dels obligats, de conformitat amb l’article 101 del Reglament d’obres, activitats i serveis, aprovat per Decret Autonòmic 179/1995, de 13 de juny, prèvia liquidació provisional si s’escau de l’import estimat de l’enderroc, de conformitat amb l’article 98.4) de la LRJ-PAC, sense perjudici de la


ESBORRANY ACTA

imposició de multes coercitives, si s’escau, com a mitjà d’execució forçosa de conformitat amb l’article 96.c) de la LRJ-PAC. 5è.- CONCEDIR al SR. JOSÉ MANUEL ROMACHO ROMERO, el termini de DOS (2) MESOS, a comptar a partir del primer dia hàbil següent al de la rebuda de la present notificació, per a sol·licitar l’oportuna llicència de legalització de les obres de reforma consistents en instal·lació de fals sostre i paviment, construcció d’escala d’accés a la planta primera, instal·lació de fusteries i porta d’accés, pintat de paraments interiors i arrebossat de les façanes de l’edificació existent, executades a la finca de Can Saumell (Referència cadastral 08204A015000010000HT, polígon 15, parcel·la 1), sense perjudici de que l’eventual legalització s’haurà d’acreditar en l’expedient de sol·licitud de llicència que haurà de complimentar-se d’acord amb l’article 11 i concordants de les Ordenances Metropolitanes d’Edificació, tot això de conformitat amb el que preveu l’article 205 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, segons modificació aprovada per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, la qual haurà d’adequar-se al contingut vigent de les Normes i Ordenances Metropolitanes d’Edificació del vigent Pla General Metropolità, amb notificació formal que haveu d’abstenir-vos de fer-ne ús fins concretar la seva possible legalització i advertiment que amb la manca de llicència podeu incórrer en responsabilitat administrativa. 6è.- ADVERTIR a la persona interessada que l’incompliment d’aquest termini a què es refereix el punt cinquè anterior sense haver sol·licitat l’oportuna llicència de legalització comportarà la imposició de multes coercitives com a mecanisme d’execució forçosa, o si sol·licitada, aquesta és finalment denegada, eventualment es podran impedir definitivament els usos a què donessin lloc les obres. Tot això de conformitat amb l’article 267.4) del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, en relació amb l’article 225.1) del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, segons modificació aprovada per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, i l’article 277 del Reglament de la Llei d’Urbanisme. 7è.- NOTIFICAR els presents acords a tots els interessats, en els termes establerts pels articles 58 i 59 de la LRJ-PAC. 19.2.- EXPEDIENT: UJ54/07/64 – T140-2011/128 – IJD: 888/12 1r.- DESESTIMAR les al·legacions formulades per la SRA. JOSEFA PACHECO PAREJO, mitjançant escrit de data 3 d’agost de 2012 (registre d’entrada número 2012/28051) enfront del tràmit de vista i audiència conferit per la resolució ordenada per l’Alcaldia-Presidència número 1.283/12, de 12 de juliol de 2012, tot això en base a l’informe jurídic emès per la Secció de Disciplina Urbanística del Servei de Valoracions, Expropiacions i Disciplina Urbanística en data 20 de setembre de 2012, amb IJD número 889/12, que s’incorpora al text de la mateixa com a motivació específica, de conformitat amb allò que estableix l’article 89.5) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJ-PAC), i quin tenor literal, en la part d’interès, és el següent: “1r.- Procedeix informar desfavorablement les al·legacions formulades per la Sra. Josefa Pecheco Parejo mitjançant escrit de 3 d’agost de 2012 (registre d’entrada número 2012/28051) enfront del tràmit de vista i audiència conferit per la resolució de l’Alcaldia-Presidència número 1.283/12, de 12 de juliol de 2012, en tant són reproducció de les ja exposades en data 4 de gener de 2011 i que han provocat la instrucció complementària i sol·licitud de nous informes als topògrafs municipals que incorporen prova documental, quin resultat ha confirmat i concretat l’objecte del


ESBORRANY ACTA

procediment, ara determinat, com es desprèn de l’informe jurídic emès en data 4 de juny de 2012, amb número d’IJD 549/12.” 2n.- DECLARAR IL·LEGALITZABLES les obres executades a la finca de l’avinguda del Llac número 21 (Referència Cadastral: 001101900DF28H) i que es relacionen en el punt tercer següent, executades per part de la SRA. JOSEFA PACHECHO PAREJO, en la seva qualitat de promotora-propietària de les obres, per tractar-se d’obres executades en sòl qualificat com a parc forestal de Reserva Natural (clau 29) i de conformitat amb el que estableixen els articles 199.2) i 213.a) del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, segons modificació aprovada per la Llei 3/2012, de 22 de febrer. 3r.- ORDENAR l’enderroc de les obres executades a la finca de l’avinguda del Llac número 21 en sòl qualificat com a parc forestal de Reserva Natural (clau 29), sense la corresponent llicència municipal i en contra de l'ordenament jurídico-urbanístic vigent per part de la SRA. JOSEFA PACHECHO PAREJO, en la seva qualitat de promotora-propietària de les obres, CONFERINT el termini d’UN (1) MES a l'efecte, a comptar a partir del primer dia hàbil següent al de la recepció del present acord. Tot això d'acord amb el que determina l'article 206 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, segons modificació aprovada per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, a la vista de la competència romanent del Ple pel que fa a les infraccions urbanístiques molt greus, a la vista de l’acord adoptat pel Ple municipal extraordinari en sessió d’11 de juliol de 2011, segons relació que segueix: a) Instal·lació de caseta d’alumini folrada de bruc de superfície aproximada 10 m2. b) Formació d’uns talussos i desmunts per tal d’executar la rampa d’accés de vehicles

de la parcel·la que inclouen la construcció de muret de fusta d’alçada inferior a 1 metre i la pavimentació amb formigó de la rampa.

c) Moviments de terres efectuats en el perímetre de la parcel·la en una superfície aproximada de 34,4 m2.

4t.- ACORDAR, en el supòsit d’incompliment del punt anterior, l’execució subsidiària de les tasques ordenades a càrrec dels obligats, de conformitat amb l’article 101 del Reglament d’obres, activitats i serveis, aprovat per Decret Autonòmic 179/1995, de 13 de juny, prèvia liquidació provisional si s’escau, de l’import estimat de l’enderroc, de conformitat amb l’article 98.4) de la LRJ-PAC, sense perjudici de la imposició de multes coercitives, si s’escau, com a mitjà d’execució forçosa de conformitat amb l’article 96.c) de la LRJ-PAC. 5è.- CONCEDIR a la SRA. JOSEFA PACHECHO PAREJO, el termini de DOS (2) MESOS, a comptar a partir del primer dia hàbil següent al de la rebuda de la present notificació, per a sol·licitar l’oportuna llicència de legalització de les obres d’instal·lació de rigola correguda al final de la rampa a què es fa referència en la lletra b), formació d’un accés de vianants mitjançant la instal·lació d’uns graons de fusta i la realització d’un possible moviment de terres per formació de camí d’accés així com soterrament d’arqueta de registre i tub que recull les aigües pluvials de la parcel·la, a la finca situada a l’avinguda del Llac número 21, sense perjudici de que l’eventual legalització s’haurà d’acreditar en l’expedient de sol·licitud de llicència que haurà de complimentar-se d’acord amb l’article 11 i concordants de les Ordenances Metropolitanes d’Edificació, tot això de conformitat amb el que preveu l’article 205 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, segons modificació aprovada per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, la qual haurà d’adequar-se al contingut vigent de les Normes i Ordenances Metropolitanes d’Edificació del vigent Pla General Metropolità, amb notificació formal que haveu


ESBORRANY ACTA

d’abstenir-vos de fer-ne ús fins concretar la seva possible legalització i advertiment que amb la manca de llicència podeu incórrer en responsabilitat administrativa. 6è.- ADVERTIR a la persona interessada que l’incompliment d’aquest termini a què es fa referència en el punt anterior sense haver sol·licitat l’oportuna llicència de legalització comportarà la imposició de multes coercitives com a mecanisme d’execució forçosa, o si sol·licitada, aquesta és finalment denegada, eventualment es podran impedir definitivament els usos a què donessin lloc les obres. Tot això de conformitat amb l’article 267.4) del Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, en relació amb l’article 225 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, segons modificació aprovada per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, i l’article 277 del Reglament de la Llei d’Urbanisme. 7è.- NOTIFICAR els presents acords a tots els interessats, en els termes establerts pels articles 58 i 59 de la LRJ-PAC. 19.3.- EXPEDIENT: UJ54/11/51 – T140-2012/15633 – IJD: 921/12 1r.- DESESTIMAR EN PART les al·legacions formulades pel Sr. Eugeni Capestany Salvadó, mitjançant escrit de data 28 de juny de 2012 (registre d’entrada 2012/23363) enfront del tràmit de vista i audiència conferit per la resolució ordenada per l’Alcaldia-Presidència número 742/12 de 25 d’abril de 2012, tot això en base a l’informe jurídic emès per la Secció de Disciplina Urbanística del Servei de Valoracions, Expropiacions i Disciplina Urbanística en data 28 de setembre de 2012, amb IJD número 922/12, que s’incorpora al text de la mateixa com a motivació específica, de conformitat amb allò que estableix l’article 89.5) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i quin tenor literal, en la part que és d’interès, és el següent: “1r.- Que en relació a les al·legacions formulades pel Sr. Eugeni Capestany Salvadó en data 28 de juny de 2012 (registre d’entrada 2012/23363) aquestes s’informen desfavorablement en part en tant l’escrit presentat fa referència exclusivament a la modificació d’obertura de la tanca a carrer així com la substitució de la preexistent per una de nova quan a la resolució municipal es fa referència a dos volums un a la part edificable i l’altra a la zona destinada a sistema de protecció de sistemes generals i locals, volums que resulten il·legalitzables en aplicació dels articles 5.1.1) i 5.1.3) de les Normes Urbanístiques de la Modificació del Pla General Metropolità al Sector de Can Borrull. Que de conformitat amb l’informe d’arquitectura emès pel Servei de Valoracions, Expropiacions i Disciplina Urbanística en data 14 de setembre de 2012 s’ha constatat l’enderroc del cobert de superfície aproximada 15 m2 format per una estructura i coberta de fusta i adossat al tancament a carrer que es troba envaint la franja de separació de 3 metres de l’edificació a carrer i la franja de separació de 2 metres de l’edificació a llindar amb la parcel·la veïna en sòl qualificat de zona d’ordenació volumètrica (clau 16), mancant per retirar, però, dos pilars de fusta de l’estructura del cobert. D’acord amb l’anterior, procedeix confirmar en part el contingut de la resolució d’incoació resolent el caràcter il·legalitzable de les obres pel que fa a un dels coberts sense perjudici d’incoar el corresponent procediment de protecció de la legalitat urbanística tendent a la restauració de la realitat física alterada en relació a la part superior de la tanca a carrer de nova construcció, corresponent a aproximadament 1 metre d’alçada, de la part de tanca d’obra del llindar de la parcel·la amb la carretera de Vallvidrera de conformitat amb l’article 2.5) de la Modificació puntual de les Normes


ESBORRANY ACTA

Urbanístiques del Pla General Metropolità de Barcelona en l’àmbit de Sant Cugat del Vallès, tot això de conformitat amb l’informe d’arquitectura complementari emès pel Servei de Valoracions, Expropiacions i Disciplina Urbanística en data 14 de setembre de 2012.” 2n.- DECLARAR IL·LEGALITZABLES les obres de construcció de superfície aproximada 15 m2 formada per tancaments d’obra i xapa metàl·lica i sense coberta adossada al tancament de separació amb la parcel·la veïna en sòl qualificat de sistema de protecció de sistemes generals i locals (clau 9), executades per part de la SRA. CONCEPCIÓN SALVADO GISPERT, en la seva qualitat de promotora-propietària de les obres, a la carretera de Vallvidrera número 327 (Referència cadastral 3373128DF2837C), per incompliment dels articles 5.1.1) i 5.1.3) de les Normes Urbanístiques de la Modificació del Pla General Metropolità al Sector de Can Borrull i de conformitat amb el que estableix l'article 199.2) del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, segons modificació aprovada per la Llei 3/2012, de 22 de febrer. 3r.- ORDENAR l’enderroc de la construcció a què es fa referència en el punt anterior, obres executades per part de la SRA. CONCEPCIÓN SALVADO GISPERT, en la seva qualitat de promotora-propietària de les mateixes, a la finca de la carretera de Vallvidrera número 327, tot CONFERINT el termini d’UN (1) MES a l'efecte, computable a partir del primer dia hàbil següent al de la recepció del present acord. Tot això d'acord amb el que determina l'article 206 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, segons modificació aprovada per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, a la vista de la competència retinguda pel Ple municipal pel que fa a les infraccions urbanístiques molt greus, a la vista de l’acord adoptat pel Ple municipal extraordinari en sessió d’11 de juliol de 2011. 4t.- ACORDAR, en el supòsit d’incompliment del punt tercer anterior, l’execució subsidiària de les tasques ordenades a càrrec dels obligats, de conformitat amb l’article 101 del Reglament d’obres, activitats i serveis, aprovat per Decret Autonòmic 179/1995, de 13 de juny, prèvia liquidació provisional si s’escau, de l’import estimat de l’enderroc, de conformitat amb l’article 98.4) de la LRJ-PAC, sense perjudici de la imposició de multes coercitives, si s’escau, com a mitjà d’execució forçosa de conformitat amb l’article 96.c) de la LRJ-PAC. 5è.- NOTIFICAR els presents acords a tots els interessats, en els termes establerts pels articles 58 i 59 de la LRJ-PAC.


. REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: Si li sembla Sra. Alcaldessa, faig una explicació dels 3 punts i els votem independentment. Bé, el primer cas es tracta de Can Samuell, que és una finca que es troba al sud del municipi, a prop de la Carretera de Vallvidrera, en l’encreuament amb Molins de Rei. En aquest cas el que fem és declarar il·legalitzables les obres de construcció d’un porxo format per pilars d’obra i coberta d’estructura metàl·lica adossat a la façana nord d’uns 25 m2. Així com la construcció d’edificació auxiliar que es troba adossada a l’anterior i feta d’estructura metàl·lica. Per tant, el que fem és ordenar l’enderroc i dir-li que segons el ROAS l’execució pot ser subsidiària a càrrec dels obligats. També concedim un parell de mesos, dos mesos concretament, perquè part de l’obra que pot ser legalitzable, que en aquest cas es tracta d’una petita reforma consistent en instal·lació de fals sostre i paviment, i una construcció d’escala d’accés de la planta primera, pugui ser legalitzable. Li advertim també que si no presenta aquesta documentació per tal d’obtenir la preceptiva llicència comportarà la imposició de multes coercitives com a mecanisme d’execució forçosa.


ESBORRANY ACTA

El punt següent es tracta de l’Avinguda del Llac, núm. 21, que es troba a Sol i Aire. També té la casuística semblant a l’anterior. Hi ha una part il·legalitzable i una part legalitzable. En aquest cas el que fem és declarar l’enderroc d’una instal·lació de caseta d’alumini folrada de bruc i d’una superfície aproximada de 10 m2, amb formació d’uns talussos i desmunts per tal d’executar la rampa d’accés de vehicles i uns moviments de terres efectuats al perímetre de la parcel·la. Per tant, acordem aquesta execució subsidiària en cas d’incompliment de les tasques ordenades a càrrec dels obligats. Hi ha una part legalitzable que seria la instal·lació d’una rigola correguda al final de la rampa i formació d’un accés de vianants mitjançant la instal·lació d’uns graons de fusta. El punt següent seria a la Carretera de Vallvidrera núm. 327, al sector de Can Borrull, en el qual declarem il·legalitzables les obres de construcció de superfície d’uns 15 m2, fets també amb obra i xapa metàl·lica sense coberta adossada al tancament per separació i que en aquest cas està inclòs a un sistema de protecció de sistemes generals i locals, clau núm. 9. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Gràcies. Sr. Casajoana. Grups que volen intervenir en aquests punts?. Doncs passem a la votació. Entenc Secretari que s’han de votar un a un? Doncs passem al punt primer.

TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 19.1) (Els acords del present punt foren aprovats per assentiment dels 23 membres electius presents, en trobar-se absent en el moment de la votació el regidor Sr. Escura).

TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 19.2) (Els acords del present punt foren aprovats per assentiment dels 23 membres electius presents, en trobar-se absent en el moment de la votació el regidor Sr. Escura).

TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 19.3) (Els acords del present punt foren aprovats per assentiment dels 23 membres electius presents, en trobar-se absent en el moment de la votació el regidor Sr. Escura). 20.- PROPOSTA DE RESOLUCIÓ D’EXPEDIENT SANCIONADOR AMB IMPOSICIÓ DE SANCIÓ I DACIÓ DE COMPTE DE L'ACOMPLIMENT D'ORDRE D'EXECUCIÓ I REPOSICIÓ DE L'ORDRE URBANÍSTIC INFRINGIT A LA CONTINUACIÓ DEL CARRER PIRINEUS. EXPEDIENT: UJ55/12/02 – N528-2012/9875 – UJ54/11/56 - IJD: 886/12 1r.- RESOLDRE, d’acord amb el que determina l’article 15 del Decret 278/93, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador d’aplicació als àmbit de competència de la Generalitat de Catalunya, en relació amb els articles 217 i 219.1.c) del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, segons modificació aprovada per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, la imposició de sanció econòmica als SRS. JOSÉ I ANTONIO MARTÍNEZ ROMERO, per quantitat ascendent a SIS MIL (6.000 €) EUROS, en qualitat de promotors dels moviments de terres en la franja confrontant amb el Torrent de Can Cabassa, instal·lació d’una


ESBORRANY ACTA

caravana, aparcament d’un parell d’excavadores, acumulació de troncs i instal·lació de cobert construït majoritàriament amb panells de xapa metàl·lica, sense disposar de la preceptiva llicència d’obres ni títol jurídic habilitant en sòl qualificat com a sistema general de parcs i jardins de nova creació d’àmbit local (clau 6b), en la continuació del carrer Pirineus. Tot això de conformitat amb la proposta de resolució de l’expedient sancionador formulada per l’instructor del procediment en data 31 de maig de 2012, tenint en compte que no han estat formulades al·legacions enfront de la referida proposta i amb aplicació de la reducció prevista a l’article 217 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, segons modificació aprovada per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, d’un 80% a la vista de la restauració voluntària de la realitat física alterada efectuada amb caràcter previ a l’acord de resolució del procediment de protecció de la legalitat urbanística incoat a l’efecte (UJ54/11/56). 2n.- ARXIVAR les actuacions, relatives a la reposició de l’ordre urbanístic infringit, segons relació que segueix: EXPEDIENT: UJ54/11/56 PERSONA OBLIGADA: SRS. JOSÉ I ANTONIO MARTÍNEZ ROMERO EMPLAÇAMENT: continuació del carrer Pirineus TIPUS D'OBRA: Moviments de terres en terreny confrontant amb el Torrent de Can Cabassa, instal·lació d’una caravana, aparcament d’un parell d’excavadores, acumulació de troncs i instal·lació de cobert construït majoritàriament amb panells de xapa metàl·lica, sense disposar de la preceptiva llicència d’obres ni títol jurídic habilitant, en sòl qualificat com a sistema general de parcs i jardins de nova creació d’àmbit local (clau 6b), no legalitzable. MOTIVACIÓ: Inspecció municipal favorable de data 19 de juliol de 2012. 3r.- COMUNICAR el present acord a tots els interessats, així com a l’Organisme de Recaptació i Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona a Sant Cugat del Vallès que té delegades les corresponents funcions per tal d’exigir el seu pagament de forma individualitzada als responsables, prèvia liquidació corresponent de conformitat amb el punt primer anterior.

TORN DE PRESENTACIÓ . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: Bé, en aquest cas es tracta d’una ocupació d’una zona verda, d’un parc i jardí de nova creació d’àmbit local, clau 6b, a la continuació del carrer Pirineus. Aquí es va fer una acumulació de troncs, una instal·lació d’un cobert i es va fer un aparcament per excavadores. A més a més també es va instal·lar una caravana en l’àmbit que seria confrontant amb el Torrent de Can Cabassa. Se li va requerir al promotor que restaurés la realitat física alterada, així va fer-ho i després d’això se li va imposar una multa per una sanció ascendent a la quantitat de 6.000 €, pel fet d’haver ocupat una zona verda.

TORN DE VOTACIÓ (Els acords del present punt foren aprovats per assentiment dels 23 membres electius presents, en trobar-se absent en el moment de la votació el regidor Sr. Escura). ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 21.- DACIÓ DE COMPTE DELS INFORMES DEL TRESORER DE L’AJUNTAMENT I DEL DIRECTOR FINANCER DE PROMUSA PEL SEGON


ESBORRANY ACTA

TRIMESTRE DEL 2012 RELATIU AL COMPLIMENT DE LA LLEI 15/2010 PEL QUE S’ESTABLEIXEN MESURES DE LLUITA CONTRA LA MOROSITAT En compliment a la Llei 15/2010 es fa dació de compte al Ple de la Corporació de l’informe del Tresorer i del director financer de PROMUSA relatiu al primer trimestre de 2012 i que transcrits literalment diuen: “INFORME SOBRE ELS FLUXOS DE PAGAMENTS DE LA TRESORERIA EXERCICI 2012. SEGON TRIMESTRE I. INTRODUCCIÓ. Aquest informe s’emet en compliment del que preveu l’article tercer de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la que s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, per la que es modifica la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic. Aquest informe es complementa amb l’annex I d’aquest informe, mitjançant el qual es presenta també la informació en el format previst sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals. L’àmbit objectiu al que fa referència la Llei ho són les operacions comercials. Queden fora de l’àmbit de la Llei les operacions que no estan basades en una relació comercial, com les relacions estatutàries, de personal o les que siguin conseqüència de la potestat expropiadora. El destinatari ha de ser una empresa, per tant queden excloses les que es produeixen entre les entitats del sector públic. Amb caràcter general han de ser inclosos els pagaments per: • Despeses corrents en bens i serveis • Les inversions Des d’una perspectiva de la Tresoreria, es fan pagaments pressupostaris de l’exercici corrent, d’exercicis tancats, no pressupostaris i moviments de fons. A més a més, pels pagaments de petita quantia, funciona el canal de pagaments de l’habilitació. El pagament pressupostari constitueix la darrera fase dels procediments d’execució de l’estat de despeses del pressupost municipal i, per mitjà del pagament, es cancel·len les obligacions contretes amb els proveïdors, contractistes o creditors en general. El procés de pagament està dividit en dues fases: a) La fase d’ordenació del pagament, en la que s’agrupen les factures, nòmines o

obligacions reconegudes, segons la seva prelació i antiguitat i s’ordena el pagament per l’ordenador de pagaments.

b) La fase de pagament efectiu o material, en la que es realitza la sortida de fons de la Tresoreria municipal normalment en forma de transferència bancària o xec nominatiu.

II. METODOLOGIA.


ESBORRANY ACTA

L’indicador de gestió relatiu als fluxos de pagaments, o temps que transcorre en la tramitació de les factures fins que aquestes arriben a la Tresoreria i es paguen, ha de permetre estudiar les decisions necessàries per disminuir el període de pagament dels proveïdors o contractistes i complir els terminis establerts en la norma vigent. L’estructura d’aquest informe, es centra en els indicadors que surten com a conseqüència de desglossar el flux que nosaltres anomenem flux total, en els fluxos intermitjos que són els que ens han de permetre millorar els passos i incidències que poden aparèixer al llarg de la tramitació de les factures. Per tal de poder quantificar l’anàlisi, venim prenent com a referència quatre dates certes i verificables: � la data del registre d’entrada de la factura o document substitutiu � la data de conformació de la factura per part de l’àmbit gestor � la data en què la factura té entrada a tresoreria � la data del pagament per transferència bancària. La Tresoreria porta regularment un seguiment dels terminis de tramitació de cada factura. Pel que fa referència al model d’informe que estem fent, cal comentar que seguim amb l’estructura habitual. Les dades s’extreuen actualment del sistema informàtic. Terminologia Recordem a continuació la terminologia que emprem habitualment en aquest informe. El temps transcorregut entre la data de registre i la data de conformació de la factura per part de l’àmbit gestor el denominem flux operacional. El període de temps que transcorre entre la data de conformació de la factura per part de l’àmbit gestor i la data d’entrada a Tresoreria és el flux comptable. En el flux de tresoreria considerem el temps que transcorre entre la data d’entrada a Tresoreria i la data de pagament efectiu. Entre mig hi ha el període de recollida de signatures dels altres dos clauers, així com la diligència marginal de comprovació del tràmit que en fa la Direcció de l’Àmbit. Si s’incorporessin noves dates a l’informe ens permetrien conèixer millor aquest apartat de la tramitació, però la captura d’aquesta informació podria provocar l’efecte contrari no desitjat d’alentir més el circuit, motiu pel qual no discriminem dins l’informe aquest apartat i queda inclòs dins de l’anomenat flux de tresoreria. Amb aquestes dades s’arriba al flux total, i que correspon al temps transcorregut des del registre d’entrada de la factura, o del document equivalent, fins al pagament material de la mateixa. III. DADES TRIMESTRALS PERIODE D’ESTUDI: SEGON TRIMESTRE DEL 2012 ÀMBIT Recollint el que es va demanar en el Ple de data 20 de febrer de 2012, es presenta la informació de l’Ajuntament i dels seus Organismes Autònoms.


ESBORRANY ACTA

Aquest estudi s'ha aplicat a les relacions d'ordenació de pagament que han estat pagades des del dia 1 d’abril fins el dia 30 de juny de 2012. Queden fora de l’informe aquelles factures, en el cas que existeixin, que no han tingut entrada a la Tresoreria dins del trimestre estudiat, i que segons el que indica la Llei esmentada a l’inici d’aquest informe correspon analitzar, si s’escau a l’Interventor. Les relacions analitzades corresponen a factures de contractistes, no s'inclouen en la mostra la resta de pagaments. Ajuntament: L’estudi comprèn un total de 1681 factures per un import mitjà de 8.207,76 €. Pel que fa referència al fluxos promig són els que es resumeixen en la següent taula: Flux operacional Flux comptable Flux tresoreria Flux total

2T 16 10 26 53 Podem veure aquesta informació també de forma gràfica i resumida pel conjunt del període.

Flux comptable Flux total0

10

20

30

40

50

60

Flux operacional Flux tresoreria

Pagaments proveïdors. Dies tramitació

El conjunt de terminis des del registre de la factura fins al pagament es superior als 40 dies que pel 2012 preveu la llei 15/2010 de 5 de juliol, de la modificació de la llei 3/2004, de 29 de desembre, per la que s’estableixen mesures de lluita contra la morositat, en el seu article tercer, apartat primer. En aquest trimestre el flux de tresoreria es lleugerament inferior al de l’anterior trimestre. En el segon trimestre la utilització de les línies de confirming ha sigut baixa. Pel que fa a la mitjana del flux total de pagament dels organismes autònoms municipals és el que segueix: Organismes: Número operacions Import total Promig dies


ESBORRANY ACTA

PME 205 322.683,81 6 OAMCC 379 479.741,99 36 OAMCIC 183 74.263,82 22 IGEPESI 25 77.771,56 29

L’agregat de l’Ajuntament amb els seus organismes es resumeix en la següent taula. Agregat:

Número de Mitjana dies

factures de pagament

OAMCC 379 36 IGEPESI 25 29 PME 205 6 OAMCIC 183 22 AJUNTAMENT 1681 53 Mitjana ponderada 44

Nota: es fa constar que en l’informe anterior es va utilitzar la mitjana sense ponderar. IV. COMENTARIS Pel que fa referència a l’Ajuntament, el conjunt de terminis des del registre de la factura fins al pagament es superior als 40 dies que pel 2012 preveu la llei 15/2010 de 5 de juliol, de la modificació de la llei 3/2004, de 29 de desembre, per la que s’estableixen mesures de lluita contra la morositat, en el seu article tercer, apartat primer. El promig de pagaments a proveïdors agregat de l’Ajuntament i els seus organismes autònoms tampoc està dins dels límits previstos en la mateixa norma. Annex I D'acord amb l'article 4.4 de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, els ens locals han de trametre al Departament d'Economia i Coneixement l'informe que preveu l'article 4.3 d'aquesta Llei, l’informe corresponent que es resumeix a continuació:

Informe

Exercici Trimestre

Nombre Import %112 3.892.735 28,21%

1.569 9.904.512 71,79%1.681 13.797.247 100,00%

891 9.636.073

Pagaments realitzats durant el trimestre dins del termini legalResta de pagamentsPagaments totals durant el trimestreObligacions pendents en les quals s'estigui incomplint el termini legal a la data de tancament del trimestre natural

��

INFORME SOBRE ELS FLUXOS DE PAGAMENTS DE PROMUSA EXERCICI 2012. SEGON TRIMESTRE


ESBORRANY ACTA

I. INTRODUCCIÓ. Aquest informe s’emet en compliment del que preveu la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la que s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, per la que es modifica la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic. L’àmbit objectiu al que fa referència la Llei ho són les operacions comercials. Queden fora de l’àmbit de la Llei les operacions que no estan basades en una relació comercial. El destinatari ha de ser una empresa, per tant queden excloses les que es produeixen entre les entitats del sector públic. Amb caràcter general han de ser inclosos els pagaments per � Despeses corrents en béns i serveis � Les inversions II. METODOLOGIA. Els càlculs del període de pagament, o flux total, es determinen a partir de la data de recepció de la factura en Promusa, independentment del dia que s’emet la factura per part del proveïdors. Per aquest informe, es tenen en consideració totes les factures pagades durant el trimestre en qüestió. La data de pagament es considera una de les quatre següents, segons el mitja de pagament escollit en cada cas: � La data de pagament en efectiu. � La data de la realització de la transferència bancària. � La data de lliurament del xec. � La data de venciment del pagaré. Les dades per l’elaboració del present informe, les extraiem de la nostre base de dades informàtica amb estructura de sistema ERP (Enterprise Resource Planning) amb software del fabricant Navision. III. DADES TRIMESTRALS PERIODE D’ESTUDI: SEGON TRIMESTRE DEL 2012 Aquest estudi s'ha aplicat a les relacions d'ordenació de pagament que han estat pagades des de l’1 d’abril fins al 30 de juny de 2012. Queden fora de l’informe aquelles factures, en el cas de que existeixin, que no han estat pagades per Promusa dins del trimestre estudiat. Les relacions analitzades corresponen a factures de proveïdors, no s'inclouen en la mostra la resta de pagaments que es realitzen des de Promusa, com poden ser nòmines, assegurances socials, interessos o amortitzacions de préstecs, que son atesos puntualment a la data dels seu venciment legal. L’estudi comprèn un total 562 factures pagades per un import de 7.075.085,46 €.


ESBORRANY ACTA

Pel que fa referència al fluxos promig són els que es resumeixen en la següent taula:

��

��

��

��

��

��

! ��"��#� �� $�� $�� $�� $�� $�� $�� $��

%&'� (&)

�

Podem veure aquesta informació també de forma gràfica i resumida pel conjunt del període.

�� *�

��

��*�

��*��

��*��

��*��

��*�� *�

��

El conjunt de terminis des del reconeixement de les obligacions no és superior als 40 dies que pel 2012 preveu la llei 15/2010 de 5 de juliol, de la modificació de la llei 3/2004, de 29 de desembre, per la que s’estableixen mesures de lluita contra la morositat, en el seu article tercer, apartat primer. Detall per imports

��

��

��

��

��

%&'�(! %+ '�)

�

Podem veure aquesta informació també de forma gràfica i resumida pel conjunt del període.


ESBORRANY ACTA

�� *�

��

��*�

��

��*�

��

��*�

��

��*�

��

��*�

�� *�

��

IV. CONSIDERACIONS Actualment, els pagaments que s’estan fen a 90 i 120 dies corresponen a certificacions d’obres d’edificació que es van contractar amb anterioritat a l’entrada en vigor de la llei 15/2010, i per tant entenem que queden excloses d’aquest terminis. Cal destacar que estem a l’espera de poder signar el préstec hipotecari corresponent a l’edifici de la promoció de Camí de la Creu 5 i fins a la data les despeses de construcció s’estan sufragant amb recursos propis en un 75%. Aquesta circumstancia significativa fa que, en ocasions puntuals, s’enredereix uns dies el pagament d’algunes de les factures vençudes o la devolució de retencions a alguns dels contractistes que han realitzat obres d’edificació per Promusa durant els últims anys. V. CONCLUSIONS i RESUM Durant el segon trimestre del 2012, Promusa ha pagat majoritàriament dintre dels terminis que fixa la legislació vigent. El termini mitja de dies de pagament ha estat de 36,12 dies. El 66% de les factures s’ha pagat en un termini igual o inferior als 40 dies. Per imports, el 83% dels pagaments s’ha fet en un termini igual o inferior als 40 dies. “

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . TINENT D’ALCALDE D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ, SR. CARLES BRUGAROLAS: Passo directament a les dades i faré una breu valoració. Aquest segon trimestre estimen un flux total en 53 dies, una miqueta menys que el primer trimestre, pel que fa a l’Ajuntament. Pel que fa als Organismes Autònoms, el Patronat Municipal d’Ensenyament està en 6 dies, el Centre Cultural en 36, l’OAMCIC en 22, l’IGEPESI en 29 i en el cas de PROMUSA estem en 36,12. L’agregat total són 44 dies de mitjana, des que arriba la factura fins que és efectivament pagada. Els anunciava una breu valoració que ja hem compartit abastament en Comissió Informativa i que de fet ja ve uns quants trimestres que anem reiterant, les tensions en Tresoreria són creixents, per raons que tots vostès coneixen. Bàsicament centrables si vostès volen, en les circumstàncies de la crisi com afecten a la capacitat de ciutadans i empreses de fer front a les seves obligacions incloses les obligacions tributàries locals i també a


ESBORRANY ACTA

la qüestió de la Generalitat, que hem parlat ja abastament en aquest Ple. Per tant, en conjunt, és un panorama que ens porta en una situació a la qual sabem que tindrem tensions de tresoreria a finals d’aquest any, ja les anem tenint i això ens obliga a executar menys i això es reflectirà en la liquidació del Pressupost que presentarem el mes de febrer de l’any que ve i ens obliga a plantejar un escenari de contenció important, molt important, per contenir i mantenir els indicadors financers en bon estat o en un estat tan positiu com sigui possible. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. FERRAN VILLASEÑOR: Bé, molt breument. Jo crec que ja hem parlat moltes vegades de la dificultat de tresoreria que pot tenir, doncs per exemple, algun dels aspectes de que parlàvem d’impagament per part d’Administracions supramunicipals i que tensiona no solament la tresoreria sinó el Pressupost, I esperem que no el Pressupost. I en aquest sentit, home, constatar que ha augmentat la ràtio i jo sé que el regidor, l’equip de govern i tots plegats estan bastant preocupats per la situació, però bé, intentarem que no pugi d’aquí. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. ÀLVARO BENEJAM: Bé, jo si no he entès malament, no ha augmentat, ha disminuït. No sé si vaig errat. Nosaltres estem més tranquils perquè s’hagi reduït, tot i que els fluxos parcials hi ha algun que ha augmentat, un altre ha disminuït, per tant, el còmput total és de disminució, per tant anem millor i intentar que es faci el possible perquè en el pròxim trimestre estem igual i no anem a pitjor. . TINENT D’ALCALDE D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ, SR. CARLES BRUGAROLAS (RESPOSTA): Només és per aclarir que efectivament és millor el segon trimestre que el primer, però el primer trimestre tenim la qüestió de la incorporació dels romanents, no els vull enganyar. No els vull dir “no, no, escolti, la situació està millorant i la cosa anirà ...”, no, no és aquest el cas per desgràcia. Nosaltres ens esforçarem perquè som molt conscients que l’últim que volem és finançar-nos amb els proveïdors, especialment amb les PIME’s i que tots estan patint el que estan patint. Per tant, continuem amb la línia que hem compartit moltes vegades. No voldria llençar un missatge, diguem-ne, excessivament optimista, quan no és el cas. Estem en un marc d’estabilitat, en el primer trimestre sempre tenim la qüestió de la incorporació dels romanents i aquest element que ens fa empitjorar sempre la dada del primer trimestre. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. FERRAN VILLASEÑOR: Jo, simplement era per respondre, ha respòs el Sr. Brugarolas. 22.- PROPOSTA D’ACORD D’APROVACIÓ PROVISIONAL DE MODIFICACIÓ DE LES ORDENANCES FISCALS REGULADORES DELS TRIBUTS LOCALS PER L’EXERCICI 2013. El text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i modificació de les Ordenances fiscals reguladores dels tributs locals. En el cas d’imposició de nous tributs, les ordenances fiscals hauran d’aprovar-se simultàniament a l’adopció dels respectius acords d’imposició. En concret, l’article 16.1) del text legal esmentat determina que els acords de modificació de les Ordenances hauran de contenir com a mínim la determinació dels elements tributaris, el règim de declaració i d’ingrés, així com les dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació.


ESBORRANY ACTA

Quan es modifiquen les Ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova redacció de les normes afectades. La publicació dels textos actualitzats de les ordenances fiscals municipals resulta necessària a fi de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de novembre, General Tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans. Així mateix la Disposició addicional quarta, apartat 3, de la nova Llei General Tributària, i l’article 12 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals possibiliten que les entitats locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i funcionament propi de cada Entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una Ordenança General redactada a l’empara de l’article 106.2) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local. En aquest sentit, les modificacions introduïdes als textos de les ordenances fiscals municipals obeeixen al compliment de les previsions normatives esmentades anteriorment. Vistos els informes tècnics i econòmics a què es refereix l’article 25 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, en els quals es posa de manifest el valor de mercat de la utilitat derivada de la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local en cadascú dels supòsits que originen la imposició de taxes o la modificació de les seves tarifes. Verificat que, en relació a les taxes per prestació de serveis públics o realització d’activitats administratives de competència local, que s’imposen o es modifiquen, l’import de la recaptació estimada no excedeix, en el seu conjunt, del cost previsible del servei o activitat que es prestarà, conforme al que preveu l’article 24.2) del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. Vista la memòria del Tinent d’Alcalde d’Economia i Organització i l’informe conjunt de l’Interventor Municipal i de la Lletrada Assessora de l’Àmbit d’Economia, es proposa al Ple l’adopció dels presents acords: PRIMER.- APROVAR PROVISIONALMENT per l’exercici de 2013 i següents la modificació de les Ordenances que a continuació es relacionen: • L’ORDENANÇA FISCAL GENERAL • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 1 reguladora de l’Impost sobre Béns Immobles. • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 2 de l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica. • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 3 de l’Impost sobre Activitats Econòmiques. • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 4 de l’Impost sobre l’increment del valor dels

terrenys de naturalesa urbana. • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 5 de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i

Obres. • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 10 de la Taxa per l’expedició de documents

administratius. • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 11 de la Taxa per la retirada o immobilització de

vehicles abandonats o estacionats defectuosament o abusivament a la via pública. • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 12 de la Taxa per llicències urbanístiques. • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 13 de la Taxa d’obertura d’establiments i de la

tramitació d’expedients d’activitats. • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 15 de la Taxa de recollida de residus.


ESBORRANY ACTA

• L’ORDENANÇA FISCAL núm. 16 relativa a la Taxa per la prestació del servei dels mercats municipals.

• L’ORDENANÇA FISCAL núm. 17 de la Taxa per la prestació dels serveis de cementiri municipal.

• L’ORDENANÇA FISCAL núm. 18 de la Taxa per la utilització privativa o aprofitament especial de la via pública i de terrenys d’ús públic.

• L’ORDENANÇA FISCAL núm. 20. • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 21 de Taxa pel servei de clavegueram. • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 23 Serveis de vigilància especials de policia motivats

per activitats a l'espai públic i grans transports. SEGON.- EXPOSAR al públic en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament els anteriors acords provisionals, durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de la publicació de l’anunci d’exposició en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de major difusió de la província. Durant el període d’exposició pública de les Ordenances, els qui tinguin un interès directe, en els termes previstos a l’article 18 del RDL 02/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, podran examinar l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període d’exposició pública sense haver-se presentat reclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats. TERCER.- TRAMETRE al Departament de Governació de la Generalitat els acords de modificació d’Ordenances fiscals reguladores dels tributs municipals, un cop s’hagin aprovat definitivament, de conformitat amb allò que preveu l’article 2 del Decret 94/1995, de 21 de febrer, d’assignació de funcions en matèria d’hisendes locals als Departaments de Governació i d’Economia i Finances.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . TINENT D’ALCALDE D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ, SR. CARLES BRUGAROLAS: Varem fer una presentació pública d’aquest projecte, l’hem comentat també en Comissió Informativa. Vostès coneixen el marc general pel que fa a la previsió de creixement d’inflació d’atur de comptes públics i les incerteses molt importants que aquest Ajuntament ha de suportar en el curt termini, en el curt i en el mig termini, pel que fa referència per exemple, a l’accés al crèdit, a les reformes legislatives, a la conjuntura econòmica, etc. La conjuntura econòmica municipal des d’alguns comptes públics estan equilibrats però tensionats, com acabem de mencionar. Hi ha una demanda de serveis socials a l’alça i paral·lelament hi ha uns indicadors de l’Oficina de l’Atenció a l’Empresa, del Servei d’Ocupació Municipal, que tots vostès es poden imaginar. Les principals dades econòmic-financeres de l’Ajuntament es mantenen en equilibri, però amb tensions, com ja hem vingut explicant, no m’hi estenc, no entro en profunditat, si vostès volen ho podem fer en el torn de rèplica. Per tant, en aquest escenari plantegem aquests criteris generals, ha de ser un criteri general de contenció, l’actual escenari econòmic no aconsella imposar més càrregues a ciutadans i empreses. Ha de ser un escenari de suficiència financera per atendre necessitats imperioses, necessitats socials i altres, ha de ser un escenari de sostenibilitat econòmica i que ha de fer front també a la sostenibilitat ambiental, a la sostenibilitat social i a la sostenibilitat econòmica en el marc de l’estratègia, que també tots vostès coneixen i que els ha estat exposada per l’Alcaldessa recentment. Plantegem també avenços en el sentit de fer les coses més fàcils i també de promoure l’ocupació. Per tant, hi ha tota una sèrie de novetats, que vostès coneixen, no entro en el detall, però totes elles fan o les hem presentat agrupadament en l’àmbit de la sostenibilitat energètica i mediambiental, que hi ha importants novetats en aquest àmbit, també en la línia de donar més suport social i també a les entitats sense ànim


ESBORRANY ACTA

de lucre. També en l’àmbit de la promoció de l’ocupació local i en l’àmbit de la simplificació administrativa. I acabo amb el que és potser el més important, tot dient que tant l’IBI com el conjunt de les taxes, preus públics, etc., tot allò que es pot referenciar amb la inflació doncs així s’ha plantejat. Tot es planteja en un escenari de ni pujada ni baixada, en termes reals, sinó que apliquem les reformes que convingui perquè tot plegat s’assembli el màxim possible a la inflació. Per tant, com a conclusió podríem parlar d’un escenari de congelació de la pressió fiscal, en termes reals, d’una coherència en el plantejament d’Ordenances Fiscals amb l’estratègia social, ambiental i econòmica de la ciutat, de que es promouen i es valora l’importantíssim rol que tenen les entitats sense ànim de lucre i més en els temps que corren, que es procura fer les coses més fàcils i que es vetlla, com sempre es fa, per la suficiència financera d’aquesta institució. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PA, SR. IGNASI BEA: Bé, l’any passat quan varem iniciar el cicle pressupostari tots varem coincidir en el diagnòstic, en el diagnòstic, després en la part propositiva ja no tant, que estàvem en un moment difícil, i suposo que avui també tots coincidim que estem en un moment encara pitjor, tot i que la dació de compte de Tresoreria ha millorat una miqueta els pagaments el darrer mes, però, triguem a cobrar, triguem a pagar, cada cop més gent fa demanda als serveis socials, em va semblar llegir un 10% pràcticament de santcugatencs i santcugatenques que demanen algun o altre servei social. La reducció de la PIE que s’albira, cosa que des que la sé em costa més dormir i bé, cada cop més atur, un panorama certament desolador. Per tant, en aquest context només podem reiterar els principis que van fonamentar les al·legacions i les propostes de la CUP l’any passat en aquesta qüestió de les Ordenances: progressivitat fiscal, justícia social i exempcions i bonificacions pels col·lectius que més pateixen la crisi, que en aquest cas són els sectors populars. I això que semblen eslògans com es tradueix? doncs és un altre eslògan que és el “qui més té més pagui”, perquè aquí quan en el full que ens ha passat el Carles Brugarolas parla de la conjuntura econòmica municipal i es diu que “l’equip de Govern diu que l’actual escenari econòmic aconsella no imposar més càrregues a ciutadans i empreses”, doncs des de la CUP nosaltres diem que sí i que no, perquè la qüestió és quins ciutadans i quines empreses. Quan parlem de l’IBI, per exemple, de vegades estem parlant d’una pujada percentual molt petita o dels valors cadastrals, parlem de pujades petites, pujades sensibles, que repercuteixen més o menys en el Pressupost total després. Però nosaltres el que creiem és que la crisi hi ha uns que la pateixen molt més que altres i ahir sortia una notícia en els diaris, no sé si la van veure, que els milionaris a l’Estat espanyol han augmentat el 50% la seva riquesa. Aquest fet, que la gent més rica vagi augmentant la seva riquesa i que la gent cada cop tingui menys, aquí a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a Sant Cugat hi ha desenes i desenes de famílies que estan a punt de perdre la casa, ens ha de fer pensar que no només és una cosa desitjable sinó que és necessari, sabent les dificultats que hi ha de fer l’IBI realment progressiu i que hi haurà danys col·laterals, externalitats, o sigui gent que potser no li tocaria pagar un IBI i ja ho corregirem, però sí que s’ha de fer pagar molt més IBI a la gent que s’ho pot permetre. A Sant Cugat tenim una ràtio, ho vaig llegir al CINCO DIAS -gens sospitós de bolxevisme- que tenim la ràtio més alta de CEO’s, de Directors Executius, aquí a Sant Cugat. M’imagino per quin barri viuen més o menys, i crec que podrien pagar molt més, molt més, sense que la seva qualitat de vida es vegi ressentida en absolut. Per tant, sí que crec que hem d’agafar l’IBI que és l’únic que tenim i més quan la PIE perdem una quantitat important, per no dir catastròfica, mirar què podem fer amb l’IBI, perquè aquesta gent que té molts diners a Sant Cugat doncs pagui bastant més, molt més segurament i permeti que puguem no reduir els serveis socials, com és previsible que passarà. I ara, intento desvincular-ho de crítica a l’equip de Govern. L’equip de Govern té uns criteris que nosaltres no compartim, però realment estem en una situació que si seguim així, estarem de fallida i bé, crec que podríem agafar-nos a l’únic que ens queda, que és l’IBI, per fer més pressió fiscal. No avançaré més al·legacions. Nosaltres ja tenim algunes al·legacions que varem presentar l’any passat,


ESBORRANY ACTA

algunes les descartem, perquè per qüestions tècniques no eren viables, algunes altres les tornarem a presentar perquè n’estem convençuts, i estem intentant buscar mesures imaginatives per treure una mica més de suc a aquesta qüestió de l’IBI que deia. En tot cas, veiem coses positives en aquestes Ordenances, ho diem. Per exemple, taxes d’ocupació de la via pública, exempcions per a vehicles elèctrics, tema d’obertura d’establiments, foment de l’ocupació a nivell local, la taxa de clavegueram la gent que és perceptora del PIRMI té una exempció. La veritat és que ens van sobtar perquè crec que, positivament, incorporen coses que d’una o altra manera s’han anat insinuant i l’any passat ho varem tenir en el debat de les Ordenances. Per tant, com que veiem que hi ha coses que estan bé, farem el mateix que varem fer l’any passat, que va ser fer una abstenció a l’espera de presentar les al·legacions i negociar tranquil·lament perquè la situació és molt dura i volem intentar ajudar. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA, SR. JOAN CALDERON: Bé, jo crec que començaré amb 3 clàssics: un, posar de manifest que avui iniciem tot un procés que entenem que durant aquest proper mes en parlarem i aprofundirem, en aquest cas, amb el Sr. Brugarolas; en segon lloc parlar que com sempre hem dit, que es fa difícil aprovar el marc d’ingressos sense saber la despesa, tenim orientacions, però encara no hem vist una xifra del què és el Pressupost, demà crec que en veurem alguna, però encara no hem vist res del Pressupost; i en tercer lloc, el què és positiu. Com ha dit l’Ignasi, hi ha qüestions que ens ha sorprès, com per exemple la bonificació de l’obertura de comerços, per qui obri comerços i contracti gent a l’atur del Servei d’Ocupació Municipal, entenem que és una molt bona proposta i ens agrada molt, les coses com són. Crec que hauríem de tenir més marge de finançament reclamant una reforma de finançament allà on toca, que és l’Estat, però clar, si han de tocar la Llei de bases i la toquen com l’han de tocar, no sé jo si és el lloc on ho hem de portar. En qualsevol cas, posar això de manifest, com sempre, i també dir-los que nosaltres treballarem les propostes i treballarem les al·legacions o la negociació, sobretot en tres eixos. Nosaltres, tot i que no sigui popular, entenem que hi ha recorregut fiscal per augmentar aquest coeficient, sé que al Sr. Brugarolas no li agrada però entenem que per a poder equilibrar i després bonificar/subvencionar aquells que més pateixen la crisi hauríem d’augmentar per mitigar el cost en ingressos a l’Ajuntament. I aquí entrem en la polèmica de sempre. Nosaltres busquem la fórmula imaginativa d’intentar lligar l’IBI d’alguna manera a la renda, perquè en un moment com l’actual entenem que hi ha famílies que ho estan passant molt malament. Potser no estem parlant de la majoria de famílies de Sant Cugat, però estem parlant de gent que realment estan en una situació de vulneració i en aquest cas l’Ajuntament de Sant Cugat hauria de fer, intentar bonificar/subvencionar el rebut de l’IBI. Línies mestres, no sé, nosaltres presentarem una proposta en la línia de l’any passat d’aturats i aturades, gent perceptora de la Renda Mínima d’Inserció, etc. I per últim, i ja s’ho imaginarà el Sr. Brugarolas, demanar una aposta ferma, clara i si pot ser en aquest Ple del tema de la tarifació social. Sé que és competència de la Junta de Govern Local, ho sé. Sé que diran que la tarifació social, la línia de la tarifació social. Portin els preus públics en aquest Ple, no els portin només a la Junta de Govern. Parlem-ne. Preparem una proposta clara de tarifació social. Perquè jo encara ben bé no tinc clar com estan duent a terme això. Llavors, jo crec, que en aquest sentit, i amb una moció aprovada per una àmplia majoria d’aquest Ple crec que obliga una mica avia’m si traiem l’entrellat. En qualsevol cas, amb una actitud absolutament propositiva, amb voluntat de diàleg, amb voluntat de negociació i amb voluntat de tirar endavant tots plegats. Ens abstenim avui i esperem que el procés de diàleg acabi com millor ens vagi a tots. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. FERRAN VILLASEÑOR: Bé, en aquesta ocasió jo crec que part del debat nosaltres el farem a la presentació d’al·legacions de les Ordenances en la seva aprovació definitiva. Per les coses aquestes dels calendaris diguem-ne que no ha donat molt marge a fer propostes abans i per tant les farem ara tal i com varem quedar. Malgrat tot, jo crec


ESBORRANY ACTA

que aquestes Ordenances Fiscals tenen alguns punts que hem dit el conjunt dels grups polítics en els anys anteriors, per tant, hi ha una incorporació que considerem clara, ja sigui en temes de medi ambient, tema de la taxa de clavegueram lligat al PIRMI i alguna sobre la deducció d’IBI que considerem molt adequada. És per aquest motiu que ens abstindrem en aquest punt per presentar les al·legacions i no com en altres ocasions que hem votat en contra. Considerem positiu els acords lligats a cotxes elèctrics, ja hem comentat el tema del PIRMI. El nostre posicionament és que la taxa de clavegueram no hauria d’existir perquè tenim un percentatge d’IBI molt alt, però en qualsevol cas la proposta serà en les dues bandes: supressió o també juntament amb aquest tema de PIRMI alguna al·legació com les que varem fer a l’anterior exercici. Hi ha un conjunt d’excepcionalitats que s’atorga a la Junta de Govern Local, lògic, és l’òrgan que ho ha de fer. Entendran també que quan estem parlant d’aquest tipus d’excepcionalitats a la Junta de Govern Local i nosaltres no hi formem part, ens assabentem després, ens agradaria també que es donés compte de totes aquelles excepcionalitats que parlen aquestes Ordenances Fiscals a les Comissiones Informatives. Respecte a la reducció de taxes per ocupació de persones inscrites en el SOM i que estan empadronades a Sant Cugat, que n’hem parlat a l’apartat de precs i preguntes, és un plantejament que també beu d’altres o que també està en altres municipis, com el municipi de Gavà, a mi, diguem-ne, se m’allotjava al cap una possible incongruència sobre si podem discriminar per empadronats al municipi o no, no per inscrits al Servei d’Ocupació Municipal, que crec que aquest cas és correcte, però entenc que tenen els informes jurídics que suporten la discriminació sobre empadronaments i no d’uns altres, perquè segurament en el Servei d’Ocupació Municipal de Sant Cugat tenim algú que està empadronat en un altre municipi. Simplement per un tema de garanties jurídiques. D’altra banda, dir-los-hi que les nostres al·legacions, que primer no seran al·legacions, sinó que serà parlar-ne, que entenc que és el que s’ha de fer, en aquest cas amb l’equip de govern, que no és pròpiament una al·legació d’Ordenances, però sí que és un plantejament sobre la creació d’una inspecció dels IBI’s industrials, pel creixement que ha pogut haver d’IBI’s industrials, no de la xifra sinó del conjunt des que van fer la revisió cadastral. Això en alguns ajuntaments i em sembla que en Carles va iniciar alguna cosa similar, ha dotat de més ingressos els ajuntaments. També els plans de transport de treballadors, en una reflexió al voltant d’una reducció en els IAE’s i també en l’ampliació de les informacions sobre les subvencions. No ens tocaran els preus públics. Vostès saben que els preus públics s’aproven en la Junta de Govern Local, però considerem per a nosaltres també important tractar aquest tema en aquesta situació. Respecte a la tarifació social anava a dir allò que diu l’Ignasi que la tarifació social són els pares, però sí que hem vist un cert avanç, com a mínim amb el tema del PIRMI. Entenem que és un concepte lligat a la tarifació social. També hi ha hagut una certa tarifació social respecte les famílies nombroses. Hi ha dificultats clares i objectives, ja varem parlar l’any passat sobre establir conceptes de tarifació social segurament respecte l’IBI, però segurament no tant en altres taxes o preus públics. Jo crec que tenim un mes i mig per endavant, per tant caldria que aprofundíssim en aquestes possibilitats, com a mínim en allò que podem fer. Per tant, el posicionament serà l’abstenció a l’espera de presentar al·legacions. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. ÀLVARO BENEJAM: Bé, el posicionament nostre sobre la qüestió de les Ordenances Fiscals serà el mateix que l’any passat, en el sentit que nosaltres ja ens oposàvem a la creació de la taxa de clavegueram, perquè consideràvem que no era moment per gravar als ciutadans amb una nova taxa, tenint en compte que l’IBI també pujava, etc. Ara, el Sr. Brugarolas acaba de dir que la intenció o era un objectiu no apujar, no carregar amb pressió fiscal als ciutadans aquest any perquè la situació és difícil i no seria just. Creiem que l’any passat ja no ho era, es va crear, suposem que per necessitat de liquidés o d’ingrés per a l’Ajuntament, però creiem que es podia haver evitat. I aquest any, clar, ja no podem posar una nova taxa. Però, bé, es podia haver evitat i no haver de pagar el 2012


ESBORRANY ACTA

aquesta taxa de clavegueram, que creiem que no és just ni l’any passat ni aquest any pagar-la, per no carregar, precisament, als ciutadans amb més taxes, que és el que vostè proposava. Respecte a les altres taxes, ordenances, hi ha coses positives, i que entenem que els temes que beneficien la sostenibilitat i la no càrrega a les persones que en aquest moment estan passant dificultats econòmiques per pagar les taxes municipals, doncs valorem molt positivament que s’hagin fet i s’hagin creat i s’hagin establert per aquest 2013, però votarem en contra, precisament pel manteniment d’aquesta taxa de clavegueram a la que ens varem oposat l’any passat de la creació. . TINENT D’ALCALDE D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ, SR. CARLES BRUGAROLAS (RESPOSTA): Bé, els dono les gràcies a tots els Grups perquè crec que tenim un clima bastant bo en l’àmbit de la Comissió Informativa i totes les línies de diàleg estan obertes i així és com ho hem volgut plantejar sempre en tots els temes rellevants. Deixi’m dir que intento, ja sé que en alguna ocasió no ho he aconseguit, però sempre que passem per la Junta de Govern, alguna modificació de preus públics intento que vostès rebin puntual informació i que si escau que la podem comentar tot el que convingui. Sr. Bea, sí que costa més pagar però continua estant només a 12 dies del límit legal d’aquest any, que són 40 dies, que és molt més del que voldria. Li dic perquè vostè ha utilitzat l’expressió que anem cap a la fallida o que estem en fallida i no. Ni passa ni passarà. La cosa està sota control i vull dir-ho ben clar. Vull dir, difícil sí, però les mesures que s’han de prendre ja estan preses, estan en marxa i aquesta situació no farà fallida. Espero que quedi clar. Ara, això imposa sacrificis, mesures dures, desagradables, una mica en la línia que deia abans el Sr. Puigneró. No és el moment més agradable per estar al Govern segurament, però és el que ens toca i crec que entre tots, no dic nosaltres només, entre tots segur que estem fent les coses que hem de fer. Estic molt d’acord amb vostè pel que fa referència a la progressivitat i la justícia social, abans i també amb el Joan Calderon que vam acordar el contingut de la moció sobre la tarifació social i amb el Sr. Villaseñor, doncs exactament, tres quarts del mateix. Jo els vull fer, però, una rapidíssima menció d’algunes de les qüestions que podríem, que no són exactament tarifació social, però que s’assimilen i que tenen exactament el mateix efecte, que és del què es tracta, perquè al final el que volem tots és que l’Ajuntament o bé per les línies de despesa en l’àmbit dels ajuts o bé per les línies d’ingrés pel que fa a bonificacions en els impostos sigui sensible al que està passant. Això és el que tots compartim i crec que hem fet avenços molt importants en aquesta línia. Algunes dades ràpides: bonificacions en taxes per accedir a pisos socials per acollides temporals, ajuts a menjadors escolars, ajuts per alimentació, ajuts per atenció psicològica puntual, per a despesa mèdica, per habitatge, per transport, per activitats d’estiu, habitatges de protecció oficial, preu públic bonificat d’accés a instal·lacions esportives i piscines, exempció en la taxa de cementiri, bonificacions a famílies especials nombroses-monoparentals, exempció en la taxa de clavegueram pels PIRMI’s, que ja s’ha mencionat, exempció/bonificació del preu públic per assistència domiciliària per a gent gran, ajut per fer front a despeses de residència de gent gran, ajut equivalent a un percentatge de l’IBI per a majors de 65 anys amb recursos baixos. Moltes d’aquestes, no ho estic dient, però són tarifades, és en funció de la renda. El tema aturats: gratuïtat en accés a instal·lacions esportives i piscines, transport, el Pla d’Ocupació (que avui ha començat, per cert), la bonificació de l’IAE, que ja existia, o la de la taxa d’obertura que acabem de crear, a banda, de tots els serveis del SOM, lògicament. Altres mesures: ajuts per participar en programes socials, les suspensions de les plusvàlues pels desnonats que estan aquí recollides també. A veure, jo sé que tot això es pot millorar i vull que ho fem junts, parlant, però el que m’agradaria també és posar sobre la taula això, que jo crec que estem alineats i que no estem tan lluny Sr. Bea, jo diria, en aquesta qüestió. Que a les Ordenances de l’any passat es va fer també un esforç important en deixar de bonificar a famílies amb patrimonis elevats i això té uns certs costos, es van deixar de bonificar,


ESBORRANY ACTA

per dotar-nos de recursos per endegar aquestes línies i això continua i continua igual i anirà a més. L’IBI industrial que també l’ha mencionat el Sr. Villaseñor, recordin sempre que el 10% de determinades categories de béns immobles té un tipus impositiu que és més del doble. Vostès no saben la quantitat de visites que la Sra. Alcaldessa o jo mateix rebem amb queixes per aquest motiu. El 10% de subjectes passius amb valor patrimonial més elevat paguen més del doble i a més aquesta distància s’eixampla cada any perquè el tipus general l’anem baixant i l’alt es queda allà on està i això fa anys que dura i ells ho van rebent, ells pateixen l’increment en l’IBI del 10% o més anual de mitjana perquè estan aquí a dalt. Vull dir, apliquem molt clarament el principi de capacitat de pagament. Podem anar a més? Segur que sí. Podem trobar línies per a millorar la sensibilitat global del conjunt per donar suport a qui pitjor ho està passant? Segur que sí. Parlem-ne i ho trobarem. Jo els vull agrair, com sempre faig, perquè tenen molt bona predisposició en aquest sentit. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP, SR. IGNASI BEA: Em sembla que no se m’ha entès, com que parlo ràpid ..., si m’ho diuen a casa. Jo no he dit que estiguéssim en fallida, li dic que anàvem camí ..., sóc una mica pessimista, però, el meu pessimisme cada cop és més realista perquè, bé, pel que veig i no tant per coses d’aquí de l’Ajuntament de Sant Cugat, sinó per coneixement extern i per la crisi en què estem ficats, hi ha gent que pensa que remetrà i jo penso que no. Aleshores, només dir que quan el món diu que tot està sota control, és quan més penso que tot està fora de control. Ja està. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA, SR. JOAN CALDERON: Només per a que quedi clar. O sigui, ningú ha negat tot aquest llistat que vostè ha fet, ningú el nega, al contrari, jo crec que es valora positivament, perquè a més a més ha estat fruit d’un treball conjunt, molt sovint. És a dir, amb al·legacions que s’han anat presentant durant els anys i negociació i diàleg, s’han aconseguit coses que a priori semblava que no es podrien aconseguir, a priori, però finalment s’han anat aconseguint. Això per una banda. I per l’altra banda, que hem de continuar treballant en aquesta línia. És veritat que probablement els que estan aquí a dalt paguen molt més, però jo crec que ens hem de fixar sobretot en els que estan a baix, aquells que realment sí que pateixen la crisi d’una manera brutal, espectacular i jo crec que ara, ara, el que hem de treballar és això, d’intentar mitigar sobretot en el rebut de l’IBI que és el que més difícil és de trobar-hi un encaix de renda, o sigui, difícil no, impossible, però que hem d’intentar trobar la fórmula per tal que aquella gent sigui bonificada igual que es va trobar per exemple amb els vidus i les vídues amb recursos limitats. En aquell cas amb Esquerra Republicana i es va trobar. Doncs això, continuar per aquesta línia, jo crec que aquest any hem de trobar un altre punt més. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. FERRAN VILLASEÑOR: Molt breument. Respecte el tema de les inspeccions ens referíem, ja sabem que existeix el 10% i evidentment entenc que els deuen venir a dir que no els hi cobrin aquest 10%, que els cobrin el percentatge més alt, com passa a tots els ajuntaments bàsicament. El què jo volia dir és des del moment que van fer la revisió cadastral és molt possible que l’empresa 10% o l’empresa 90 hagi crescut i per tant, el que parlem de revisió és d’una actualització de la realitat d’aquell creixement. Una nau industrial el 2006, resulta que la cosa va bé i tenim dues i per tant, s’hauria de pagar el doble. Si no fem aquesta revisió i ningú ho diu pagaran 1. Aquesta és la situació. L’altra, és una pregunta, ara o a la Comissió Informativa, jo crec que és que no però m’ha vingut el dubte sobre la pujada de l’IPC de l’IBI, aquest 3,5 no existeix cap suplement estatal que pagaran els veïns en el seu rebut?. Si és que no és que no. . TINENT D’ALCALDE D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ, SR. CARLES BRUGAROLAS: Sí, la Llei d’Acompanyament dels Pressupostos Generals de l’Estat, fins fa 3 anys acompanyaven un percentatge d’actualització de valors cadastrals del


ESBORRANY ACTA

conjunt de l’Estat addicional al que s’estableix en cada municipi. Els dos darrers anys aquest increment ha estat zero i tot sembla indicar que aquest any també serà zero, perquè més aviat hi ha molta gent que posa en tela de judici l’actualitat dels valors cadastrals, que aquí a Sant Cugat ja ho saben tots vostès que es van valorar l’any 2005, hi ha uns quants anys de pujada, però també portem uns quants de baixada i aquí on estem? Doncs no estaria del tot clar. Tot sembla indicar que l’increment serà zero però això és potestat de l’Estat amb, com deia, la Llei d’acompanyament del pressupost de modificar-ho cada any.

TORN DE VOTACIÓ Vots a favor: 15 (CiU) Vots en contra: 3 (PP) Abstencions: 6 (PSC, ICV-EUiA i CUP) 23.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DE L’APLICACIÓ DEL QUE DISPOSEN ELS ARTICLES 2 DEL REIAL DECRET-LLEI 20/2012, DE MESURES PER A GARANTIR L’ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA I DE FOMENT DE LA COMPETITIVITAT, I 22 DE LA LLEI 2/2012, DE PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT PER A EXERCICI ACTUAL, PEL QUE FA A LA SUPRESSIÓ DE LA PAGA EXTRAORDINÀRIA DE DESEMBRE 2012. L’apartat 1 de l’article 2 del Reial Decret-llei 20/2012, estableix l’obligació de reduir les retribucions anuals de 2012 del personal al servei del sector públic, en l’import corresponent a la paga extraordinària a percebre al mes de desembre, en els següents termes: A l’any 2012 el personal del sector públic definit a l’article 22.1) de la Llei 2/2012, de 29 de juny, de Pressupostos General de l’Estat, veurà reduïda les seves retribucions en les quantitats que correspongui percebre al mes de desembre com a conseqüència de la supressió tant de la paga extraordinària, com de la paga addicional de complement específic o pagues addicionals equivalents del mes indicat. Addicionalment, l’article 22 de la Llei 2/2012, de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2012, estableix al seu apartat dos, que: A l’any 2012, les retribucions del personal al servei del sector públic no podran experimentar cap increment respecte a les vigents a 31 de desembre de 2011, en termes d’homogeneïtat per als dos períodes de la comparació, tant pel que respecta a efectius de personal com a l’antiguitat del mateix. L’aplicació del que es disposa en aquestes normes obliga a les Entitats Locals, igual que a la resta del sector públic, a complir amb una triple obligació en relació a les retribucions a percebre a l’actual any 2012. Segons l’apartat 4 de l’esmentat article 2 del RDL 20/2012, les quantitats derivades de la supressió de la paga extraordinària i de les pagues addicionals de complement específic o pagues addicionals equivalents d’acord amb el que es disposa en aquest article es destinaran a exercicis futurs a realitzar aportacions a plans de pensions o contractes d’assegurança col·lectiva que incloguin la cobertura de la contingència de jubilació, amb subjecció al que estableix la Llei orgànica 2/2012, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera en els termes i amb l’abast que es determini en les corresponents lleis de pressupostos. Amb l’objecte de declarar com a no disponibles aquests crèdits, la immobilització dels quals i destinació ha establert la llei, les Entitats Locals haurien de


ESBORRANY ACTA

dictar, per l’import corresponent, un acord de no disponibilitat, de conformitat amb el que disposa l’article 33 del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril, segons el qual: 1. La no disponibilitat de crèdit es deriva de l’acte mitjançant el qual s’immobilitza la

totalitat o part del saldo de crèdit d’una partida pressupostària, declarant-lo com a no susceptible d’utilització.

2. La declaració de no disponibilitat no suposarà l’anul·lació del crèdit, però amb càrrec

al saldo declarat no disponible no podran acordar-se autoritzacions de despeses ni transferències i el seu import no podrà ser incorporat al pressupost de l’exercici següent.

3. Correspondrà la declaració de no disponibilitat de crèdits, així com la seva reposició

a disponible, al Ple municipal. Vist l’informe d’Intervenció de data 15 d’octubre de 2012, així com el quadre annex adjunt, del càlcul econòmic de la proposta de reducció de les retribucions, indemnitzacions i assignacions de regidors i grups polítics municipals per a l’exercici pressupostari 2012, així com el fraccionament de la reducció de les indemnitzacions de regidors i portaveus dels grups municipals en que es proposa realitzar aquest descompte en lloc de en una única paga al mes de desembre, descomptar-la en sis mensualitats a partir d’octubre 2012. ES PROPOSA: 1r. DECLARAR no disponibles els crèdits pressupostaris i corresponents retribucions als diversos col·lectius de treballadors i personal de l’Ajuntament, els seus quatre organismes autònoms, la societat municipal Promusa, així com també serà aplicable als càrrecs electes (formin part de l’equip de govern o no, amb un especial tractament els conceptes retributius de les indemnitzacions d’aquests càrrecs electes), i al personal dels grups municipals que perceben retribucions a càrrec dels fons municipals. Pel que fa a les indemnitzacions a regidors que perceben indemnitzacions com a càrrecs electes o portaveus de grups municipals, la deducció mensual d’aquesta reducció de la nòmina de desembre s’aplicarà els tres darrers mesos d’aquest exercici 2012 així com els tres primers mesos de l’exercici 2013. De les estimacions i agregacions efectuades de l’estalvi pressupostari que es produirà a càrrec dels fons públics pel concepte de no abonament d’aquesta paga extra de desembre, seran els següents: - Ajuntament: 1.299.495,64 € - PME: 198.030,50 € - OAMCIC: 29.456,97 € - OAMCCSC: 53.057,46 € - IGEPESI: 26.650,86 € - PROMUSA: 72.831,00 € - Retribucions càrrecs electes: 38.796,30 € - Indemnitzacions càrrecs electes: 19.146,57 €, les quals s’aplicaran 9.759,54 € (que

és la meitat de la reducció de les indemnitzacions dels càrrecs electes més la retribució mensual de la portaveu del Grup Municipal de CiU) als tres darrers mesos de l’exercici 2012, i l’altra part de 9.387,03 € de les indemnitzacions del càrrecs electes i les indemnitzacions dels grups municipals, excepte el de CiU, als tres primers mesos de l’any 2013.

- Assignacions grups polítics municipals: 13.928,58 €. - Subtotal Ajuntament: 1.299.495,84 €


ESBORRANY ACTA

- Subtotal quatre organismes i Promusa: 380.026,79 € - Subtotal càrrec electes i grups polítics: 71.871,45 €, dels quals 9.387,03 €

s’aplicaran com a reducció d’indemnització als tres primers mesos de l’exercici 2013.

- TOTAL 1.742.007,02 € en concepte de reducció de les retribucions de les quanties

que s’haurien d’haver percebut com a paga extraordinària o nòmina de desembre 2012, i 9.387,03 € de reducció dels tres primers mesos de l’any 2013 per a les indemnitzacions dels càrrecs electes.

2n. APLICAR el corresponent assentament o moviment comptable en concepte d’excés de finançament afectat (EFA, abans del romanent de tresoreria per a despeses generals) en la liquidació del pressupost de l’exercici 2012 i exercicis següents, com seran 2013 i 2014, per tal de destinar aquest import d’1’7 milions d’euros a la constitució i aportació de plans de pensions o contractes d’assegurança col·lectiva que inclogui la cobertura de la contingència de jubilació, d’acord amb l’establert a la Llei orgànica 2/2012, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera.


. TINENT D’ALCALDE D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ, SR. CARLES BRUGAROLAS: Voldria repetir -no la repetiré- la introducció que ha fet abans el Sr. Puigneró respecte dels punts anàlegs que tenen íntima relació. Les subscric al 100% i els exposo aquest punt amb tota la sensibilitat. Bé, vostès saben que l’any 2012 el personal del Sector Públic veurà reduïdes les seves retribucions en les quantitats que correspongui percebre el mes de desembre com a conseqüència de la supressió tant de la paga extraordinària com de la paga addicional de complement específic, etc. També, aquest mateix article 22 de la Llei 2/2012, preveu tota una sèrie de disposicions que han estat abans comentades. S’estableix també que les quantitats derivades de la supressió d’aquesta paga extraordinària es destinaran a exercicis futurs a realitzar aportacions a plans de pensions o contractes d’assegurança col·lectiva que incloguin la cobertura de la contingència de jubilació, amb la qual cosa, se’ns està dient que aquesta mesura només té un impacte en Tresoreria però no genera estalvi pressupostari, que quedi clar. I per tant, el que hem de fer és amb l’objecte de declarar com a no disponibles aquests crèdits la immobilització dels quals i destinació ha establert la llei, les entitats locals hauran de dictar per l’import corresponent un acord de no disponibilitat. I això és el que portem avui a aquest Ple. Per tant la proposta d’acords és declarar no disponibles els crèdits pressupostaris per un import total d’1.742.007,02 € i s’ha d’aplicar aquest import al corresponent assentament o moviment comptable en concepte d’excés de finançament afectat en la liquidació del pressupost de 2012 i els successius. És a dir, serà un romanent que anirem passant fins l’any 2015, per tal de destinar aquest import d’1,7 milions a la constitució i aportació de plans de pensions o contractes d’assegurança col·lectiva que inclogui, com deia abans, la cobertura de contingència de jubilació d’acord amb el que estableix aquesta Llei Orgànica 2/2012, de suficiència financera. Aquestes quantitats inclouen com vostès saben tot el personal afectat, Ajuntament, Patronat, Organismes Autònoms, PROMUSA i també les retribucions dels càrrecs electes, incloses les assignacions a Grups Polítics municipals i totes les partides que abans hem mencionat. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP, SR. IGNASI BEA: Bé, molt breument perquè n’hem parlat abans. Votarem en contra, sabem que votareu a favor. En tot cas, nosaltres explorarem aquest lloc que s’ha declarat insubmís avia’m què han fet i avia’m que ens ho expliquin, perquè no perdem l’esperança, al menys per demorar-ho una mica.


ESBORRANY ACTA

. REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA, SR. JOAN CALDERON: Bé, en coherència amb el vot anterior no podem donar-li suport malgrat tot i jo crec que aquesta mesura a més a més a la part aquesta de l’estalvi que es posa en un bossa que va passant de romanents en romanents, encara fa més absurda tota la mesura que obliga el Decret del Govern de Madrid. És com un absurd de tenir immobilitzats uns diners que poden servir pel que sigui. Si t’obliguen a fer un estalvi, com a mínim que el puguis fer servir, però tenir aquest estalvi per tenir-lo immobilitzat i anar-lo passant fins el 2015 jo crec que és el “colmo” del surrealisme. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. FERRAN VILLASEÑOR: Bé, el tema de si això fos un estalvi, però no ho és. El què passa és que clar, des de la coherència amb el vot que hem votat anteriorment hi ha una certa incoherència, perquè estan els dos conceptes econòmics barrejats, tant els que formaven part d’un decret com el que era d’aplicació voluntària, i per tant, clar, a un li planteja el dubte de què votem, perquè a un en l’anterior punt hem votat que sí i a l’altre hem votat que no. Per tant, si votem que no també estaríem votant que no al que hem votat que sí, i si votem que sí estaríem votant que sí al que hem votat de la manera contrària. Per tant, la pregunta seria si podem diferenciar els dos punts dels quals això és sobrevingut i sinó hauríem de votar que no però en l’Acta quedarà clar el què hem dit. . TINENT D’ALCALDE D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ, SR. CARLES BRUGAROLAS: Completament d’acord amb el que ha mencionat, Sr. Calderon. Se’m fa una mica complicat fer aquesta divisió del punt. No sé si la veieu molt clara. Jo crec que l’argumentari ha quedat claríssim, jo crec que el posicionament està prou clar, no sé si em fico on no em demanen, però proposaria que el votéssim conjuntament perquè és difícil de dividir aquest, Sra. Alcaldessa i jo crec que l’argumentació dels partits ha quedat molt clara amb els punts 13 i 14, que hem votat abans per separat.

TORN DE VOTACIÓ Vots a favor: 18 (CiU i PP) Vots en contra: 6 (PSC, ICV-EUiA i CUP) Abstencions: 0 24.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DE L’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ NÚMERO 9 DEL PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT, I PROPOSTA DE RATIFICACIÓ I APROVACIÓ DE LA 2ª MODIFICACIÓ DEL PRESSUPOST DE L’ORGANISME AUTÒNOM MUNICIPAL DE COMUNICACIÓ I INFORMACIÓ CIUTADANA (OAMCIC), PER A L’EXERCICI 2012 A requeriment de l'Alcaldia-Presidència i en aplicació del RD 500/90, del 20 d'abril, pel que es desenvolupa el Capítol I del títol sisè del RDL 2/2004 que aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, en matèria de pressupostos. D’acord amb l’article 175 i posteriors (concretament fins l’article 181) del RDL 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, que fan referència als diferents tipus de modificacions de pressupost com poden ser els crèdits extraordinaris i suplements de crèdit, els crèdits ampliables o les generacions de crèdit, entre d’altres. La Junta de Govern Local de l’Organisme Autònom Municipal de Comunicació i Informació Ciutadana (OAMCIC) de 25 de setembre de 2012, aprovà la segona modificació de pressupost d’aquest organisme, necessària per tal d’assolir els objectius previstos per a l’exercici 2012.


ESBORRANY ACTA

Atesos els corresponents informes d’Intervenció on s’informa favorablement de la possibilitat de realitzar les modificacions pressupostàries, i vistos els annexos que formen part de l’expedient. PROPOSO: 1r.- APROVAR l’expedient de modificació número 9 del Pressupost de l’Ajuntament per a l’exercici 2012, sota la forma de modificació pressupostària via transferència de crèdit, i baixes d’ingressos i despeses per anul·lació i circumscrita als següents termes: − Efectuar transferències de crèdit positives de diverses partides de despesa

finançades per transferències negatives de despeses, − Donar de baixa per anul·lació una partida pressupostària de despeses i una

d’ingressos, degut a la disminució de les previsions inicials d’ingressos. 2n.- RATIFICAR i APROVAR l’expedient de modificació número 2 del Pressupost de l’Organisme Autònom Municipal de Comunicació i Informació Ciutadana (OAMCIC) per a l’exercici 2012, consistent en la distribució del crèdit en les diferents partides del pressupost de despesa, de la forma que s’indica: −−−− Baixes de partides en el capítol I del pressupost de despeses, per import de

30.000,00 € −−−− Suplementació de partides de despesa per un import total de 30.000,00 €, amb el

següent desglossament:

�� Altes en el Capítol II amb un augment de crèdits de 25.000,00 €. �� Altes en el Capítol VI amb un augment de crèdits de 5.000,00 €.

3r.- PUBLICAR en el Butlletí Oficial de la Província i en el tauler d'anuncis d'aquest Ajuntament l'edicte d’exposició pública d'aquestes modificacions del pressupost de 2012, durant un termini de 15 dies i si durant el qual no s'han presentat reclamacions quedaran definitivament aprovades aquestes modificacions pressupostàries. 4t. DONAR COMPTE al Servei de Comptabilitat de l’Ajuntament i a la Intervenció Municipal per a dur a terme la comptabilització i execució de les diverses operacions comptables i tràmits de tipus econòmico-administratius derivades d’aquestes específiques modificacions del Pressupost de l’Ajuntament. 5è.- DONAR COMPTE a l’Organisme Autònom Municipal de Comunicació i Informació Ciutadana (OAMCIC) d’aquest acord per tal de fer efectiva i executiva aquesta modificació pressupostària.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . TINENT D’ALCALDE D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ, SR. CARLES BRUGAROLAS: És l’últim punt, ja els deixo en pau. A veure, es tracta de 13 modificacions, de les quals 12 són transferències de crèdit i els hi relato molt ràpidament: són 94.900 euros per transferència de crèdit per un projecte d’inversions de col·locació de la gespa artificial, del qual es va fer la licitació per un import inferior al pressupostat i s’ha passat el saldo disponible al saldo d’expropiació de zones verdes; la segona és l’ampliació en 3.700 euros de la partida destinada a la urbanització de


ESBORRANY ACTA

Can Cabassa aprovada per Junta de Govern de juliol de 2011, que no passar a romanents i cal dotar-la en aquest moment; la tercera modificació és de 10.500 euros per una voluntat de l’Ajuntament de signar un conveni amb el Club Muntanyenc de Sant Cugat per fomentar les activitats esportives al municipi i que manca l’adequada dotació pressupostària; el quart és del Departament de Comunicació i l’Escola d’Art, que és la incorporació d’un becari, per 4.500 euros; el cinquè és la dotació d’un excés que falta de 375 euros degut a l’increment de l’IVA; el sisè és una modificació pressupostària de 19.466 també per transferència de crèdit per les obres del Bell Indret; el setè partides corresponents al Pla de Barris de les Planes, que estaven adscrites inicialment a l’àmbit de Territori, però que el que s’està executant ara correspon més a l’àmbit de Serveis a les Persones i el que es fa es traspassar el pressupost d’una àrea a l’altra, la vuitena modificació és fer front a futures factures derivades d’autoritzacions de despeses complementàries de diverses concessions; la novena és l’assignació al Servei de Planejament d’un estudiant en pràctiques; la desena és regularitzar imports corresponents a quotes de leasing degut també a l’impacte de l’IVA; l’onzena és dotar de crèdit suficient i adequat les partides destinades al tancament comptable de diverses organitzacions gestionades per PROMUSA per import de 4.000 euros; la dotzena és la festa commemorativa del 25 aniversari dels Geganters, una transferència de crèdit també per 3.000 euros; i hi ha una baixa, que aquesta és diferent, per anul·lació de partida de despeses i d’ingressos corresponents al sector de la Muntanyesa Nord. Vostès recordaran que en el pressupost teníem consignat tant unes contribucions especials en l’àmbit dels ingressos com una despesa per un projecte d’urbanització molt més integral del que finalment s’aborda, que el que vostès saben també és que senzillament es fa un pla de xoc antipols i antifang que consisteix en tirar una capa de sal i alguna coseta més i per tant, això també meritava una modificació pressupostària. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. ÀLVARO BENEJAM (PER UNA QÜESTIÓ D’ORDRE): Sí, és simplement per demanar si es pot votar separadament la modificació del Pressupost de l’Ajuntament i la modificació del pressupost de l’OAMCIC. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Es pot votar separadament, sí. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. FERRAN VILLASEÑOR: Sí, bé, la primera modificació ens ha cridat una mica l’atenció en alguns aspectes. Alguns són lògics, per exemple els increments d’IVA, és evident que no es podia fer d’una altra manera i hi ha un aspecte que és la realització d’un conveni amb un club esportiu, que entenc que o és sobrevinguda o hauria d’estar plantejat aquest conveni des del punt de vista nominal en la creació del pressupost de 2012. Per tant, és molt possible que hi hagi hagut alguna cosa sobrevinguda, i atès que no s’ha informat en el marc de la Comissió Informativa sobre el particular, doncs els demanaríem què ha passat? Perquè és un conveni no és una subvenció, per tant, conveni, nominal, pressupost. D’altres també ens ha sobtat, ja sé que són pocs diners, però per un tema de metodologia, l’ampliació de partides sobre becaris. Conceptes que són més aviat reduïts, però que entenc que tampoc no estaven explicats. Respecte al segon punt, també els hi demanaríem explicació atès que sembla ser que ho podrem votar, segons ha demanat el representant del Partit Popular, per què han canviat les partides de Capítol I a Capítol II i VI, en el que va lligat a OAMCIC. . TINENT D’ALCALDE D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ, SR. CARLES BRUGAROLAS: No tinc el detall més precís del tot amb el Conveni del Club Muntanyenc de Sant Cugat, però segur que va en la línia del que vostè afirma, és a dir, és un conveni que és sobrevingut, una ampliació sobrevinguda de la prestació de serveis col·lectius i d’interès social del Club a la ciutadania, que merita o diguem-ne que entra dintre de la mateixa filosofia que el conveni que ja estava pactat i que


ESBORRANY ACTA

aquesta ampliació és la que merita una ampliació de l’import perquè està feta, és una proposta diguem-ne i un acord diguem-ne entre el Club i l’Ajuntament amb la mateixa filosofia del que ja estava anteriorment acordat. La qüestió dels becaris, home, és una formula que entenem que hi ha beneficis per tothom, tant pel becari perquè fa pràctiques i interioritza i desenvolupa una tasca professional en la matèria en la qual ha estat estudiant, i bé, des del punt de vista de l’Ajuntament doncs que la filosofia òbviament no és substituir un lloc de treball ni crear-lo. Però bé, no deixa de ser una entrada d’aire fresc, des d’un punt de vista habitualment jove d’algú que surt de l’àmbit formatiu i que aporta i que per tant entenem que és de benefici tant per l’Ajuntament i per tant per la ciutat, com per la persona interessada i és una via que esporàdicament es tira endavant. I la qüestió de l’Organisme de l’OAMCIC, la qüestió és que hi ha una disminució dels costos previstos en el Capítol I i això juntament amb una demanda, amb una sol·licitud per part d’aquest Tinent d’Alcalde que hem anat compartint amb tots vostès i amb el conjunt de les àrees de l’Ajuntament i vull dir-ho també, amb una molt bona recepció per part de tothom, de dir escolteu la situació és la que és, hem parlat abans de la tresoreria i això només ho podem arreglar executant menys, i tothom, diguem-ne, ha entomat molt bé aquesta qüestió i ha respost molt bé i també els Organismes Autònoms, que ja veurem com quan arribin els períodes de liquidació doncs trobarem que molts de nosaltres hem estat executant menys del que havíem previst inicialment i no per manca ni d’il·lusió, ni de ganes, ni de coneixement per tirar endavant els projectes, sinó perquè les coses són com són. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. ÀLVARO BENEJAM: És que no sé si hem canviat d’ordre però bé, en teoria d’havia d’intervenir jo després del ..., no sé. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Sí, però no havia demanat la paraula. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. ÀLVARO BENEJAM: Bé, estava esperant que acabés. Sí, sí, que l’havia demanat, però bé, és igual si puc intervenir ja està. Demanava el vot separat perquè hi ha raons per no votar a favor de la modificació del pressupost de l’Ajuntament perquè exactament no podem valorar avui les conseqüències d’aquestes modificacions de pressupost. Per això, de moment ens abstindrem, sense votar en contra, perquè no sabem valorar ara mateix l’”alcanç” d’aquestes modificacions. Amb el tema de l’OAMCIC: sí que aquí no podem estar d’acord perquè ens sembla que, si no hem entès malament, l’estalvi que es produeix per no haver gastat uns diners que estaven pressupostats es dedicarà a despesa d’una altra classe, tenint en compte que la situació de l’OAMCIC econòmicament i dels ingressos que té l’OAMCIC, que pràcticament no en té, doncs no creiem convenient que es faci una despesa si hi ha hagut un estalvi esdevingut. Si no fa falta gastar-ho doncs no es gasta, si no estava pressupostat pues que no es gasti, no? Tindrem un estalvi i l’OAMCIC costaria aquest any una mica menys del que estava pressupostat, que no estaria malament. Per això votarem en contra perquè creiem que s’hauria d’estalviar. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. FERRAN VILLASEÑOR: No, més que res per aclarir alguna cosa. De fet els becaris, evidentment, no estan posant en qüestió la tasca dels possibles becaris. El que els comentàvem és que creiem que hauria d’haver estat previst a les partides a l’inici del Pressupost, no la idoneïtat o no. I respecte al tema de l’OAMCIC, coincideixo una mica amb el que deia el company del Partit Popular, bàsicament perquè no sabem de què estem parlant, perquè no se n’ha parlat en aquesta modificació en el marc de la Comissió Informativa que toca el tema i en la d’Economia ha estat el punt aquest.


ESBORRANY ACTA

Clar, el que hem fet és canviar de partida, no hem reduït. Hem posat 30.000, que estava en 1 i hem posat 25.000 en 2 i 5.000 en 6 o a la inversa. Clar, com poden entendre el fet de veure això i no saber de què estem parlant i no ens n’hagin parlat a la Comissió Informativa no és que ens porti dubtes, però simplement sense conèixer la informació crec que no podem donar suport. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Passem a la votació, que farem votació separada, per tant, en primer lloc votarem la modificació que afecta al Pressupost de l’Ajuntament, que és la número 9.

TORN DE VOTACIÓ (modificació núm. 9) Vots a favor: 15 (CiU) Vots en contra: 9 (PP, PSC, ICV-EUiA i CUP) Abstencions: 0 . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: I passem doncs a la votació de la segona modificació del pressupost de l’OAMCIC.

TORN DE VOTACIÓ (modificació núm. 2 OAMCIC) Vots a favor: 15 (CiU) Vots en contra: 5 (PP i PSC) Abstencions: 4 (ICV-EUiA i CUP) SERVEIS A LA CIUTADANIA 25.- DACIÓ DE COMPTE DE LES PROPOSTES DE LA COMISSIÓ DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA SOBRE EL “PACTE PER LA NIT” A instàncies de diferents agents del municipi, l’Àrea municipal de Serveis a la Ciutadania, a través de la Regidoria de Serveis Socials, Sanitat, Joventut i Habitatge, va impulsar en el marc establert per l’art. 6 del Reglament de Participació Ciutadana, la creació en data 7/9/2011, d’una comissió de participació integrada per representants dels partits polítics i les seves seccions de joventut, titulars de locals d’oci i representants del gremi d’hostaleria de la Ciutat, diverses associacions de veïns, coordinadores d’entitats culturals i juvenils de la ciutat i tècnics municipals del Servei de Cultura i Joventut i de Participació Ciutadana, amb la finalitat d’ elevar propostes i recomanacions a l’ Ajuntament per tal de donar resposta a les necessitats d’oci nocturn de la ciutadania de Sant Cugat. Fruit del treball realitzat és el document intitulat “Pacte per la nit”, que aquesta Regidoria de Serveis socials, Sanitat, Joventut i Habitatge sotmet ara a consideració del Ple municipal instant alhora a les àrees i àmbits municipals concernits a fi que, previs els corresponents estudis o informes, realitzin les actuacions o, en el seu cas, formulin les propostes de resolució procedents per a l’adaptació de les normatives municipals per tal de dur a la pràctica les propostes concretes que esdevinguin viables. En conseqüència, es proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents:

ACORDS 1r.- RESTAR ASSABENTATS de conformitat amb les propostes d’actuació presentades per la Regidoria de Serveis Socials, Sanitat, Joventut i Habitatge que figuren en el document adjunt intitulat “Pacte per la nit”, elaborat i consensuat en el


ESBORRANY ACTA

si de la comissió de treball supraesmentada amb la finalitat de crear una oferta diversa i de qualitat d’oci nocturn a la Ciutat. 2n.- FACULTAR la Regidoria de Serveis Socials, Sanitat, Joventut i Habitatge per impulsar les actuacions necessàries per a implementar les propostes de la Comissió del “Pacte per la Nit”, mitjançant les actuacions coordinades dels àmbits municipals concernits que hauran de contrastar la seva viabilitat i conseqüent posada en pràctica dins del marc jurídic-legal i pressupostari d’aplicació amb l’adaptació dels reglaments, ordenances i altres disposicions municipals que es puguin veure afectats en el seu contingut i determinacions.

TORN PER UNA QÜESTIÓ D’ORDRE . REGIDOR SR. PERE SOLER, EN REPRESENTACIÓ DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Sí, perquè en la part expositiva que ens fa arribar el Cap de Gabinet, és una dació de compte el títol, però després el redactat és com si s’hagués de prendre un acord. Li dic perquè potser està mal redactat o potser no està orientat si és una dació de compte no s’ha d’aprovar, proposa aprovar, facultar com si fos un ..., suposo que ha de ser un ..., no és per res, és per posar-ho sobre la taula. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Gràcies, Sr. Soler. Secretari, el punt 25è posa dació de compte però sembla que la seva redacció dels punts finals pot induir a error. És dació de compte i per tant no s’ha de votar? És dació de compte. Doncs té la paraula el Sr. Grangé.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDOR DELEGAT DE SERVEIS SOCIALS, SANITAT, JOVENTUT I HABITATGE, SR. RAÜL GRANGÉ: És una bona hora per portar al Ple el Pacte per la Nit. Seré breu. Tots vostès ja coneixen de sobres el que ha estat aquest procés participatiu del qual avui donem compte en aquest Ple. Saben vostès que hi havia una demanda ciutadana d’alguna manera d’ordenar el lleure, d’ordenar l’espai ciutadà, d’ordenar també i de parlar del que és la mobilitat a la nit, del que és la seguretat i tot això calia fer-ho d’una manera cívica com tan sols ho sabem fer en aquesta ciutat. Per tant creiem i tots vostès han viscut un procés participatiu en el qual no tan sols han format part els Partits Polítics que estan presents en aquest Consistori, sinó molts altres agents, empresaris de l’hostaleria, grups cívics, grups socials, ciutadans anònims, etc. Per tant, des del lideratge que ens correspon des de l’equip de govern felicitar i agrair a tots vostès la feina que han fet i sobretot les ganes de dialogar, malgrat l’impuls que s’ha de donar a les noves tecnologies en aquests temps i que lògicament han de ser així, jo quan penso en aquest Pacte penso que ha estat un smart Pacte, perquè precisament hem utilitzat la intel·ligència, en aquest cas emocional, per tal de tirar-ho endavant. Ha estat, crec, molt important el fet que tots ens poguéssim veure, de que tots poguéssim parlar, de que ens escrivíssim poc i ens miréssim molt als ulls i per tant tots poguéssim veure les raons dels altres. Tothom ha deixat coses en el sac i tothom ha obtingut coses que desitjava. Això no és una foto final, avui, avui tan sols es formalitza en Ple aquest procés participatiu i a partir d’avui, evidentment, comença la reflexió sobre el que va succeint a la ciutat, la reflexió sobre què significa aquest pacte i l’autocrítica i les ganes de créixer i de millorar la ciutat que tots hem d’anar tenint a mesura que aquesta comissió de seguiment que tots hem creat vagi avançant i anem replantejant-nos si allò que varem decidir en un moment donat està bé o cal modificar. Jo estic seguríssim de que tots tindrem aquesta manera de fer tan positiva, com ha estat fins ara, i per tant per part de l’equip de govern felicitar a tots els que heu participat en aquest procés.


ESBORRANY ACTA

. REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PA, SR. GUIM PROS: Tots sabeu que nosaltres hem estat crítics moltes vegades en molts processos participatius que s’han intentat engegar des d’aquest Ajuntament, i jo crec que és des d’aquesta posició que estic totalment d’acord amb el que plantejava en Raül i crec que és de felicitar l’elaboració d’aquest Pacte per la Nit, de com s’ha fet tot el procés, de la capacitat de participació que hem tingut tots els que d’alguna manera o una altra hem estat en algunes de les comissions i de la feina que han fet els tècnics, en aquest cas de Cultura i Joventut, a l’hora de fer que realment sigui un espai on hem aconseguit arribar a postures de consens amb una unanimitat gairebé absoluta. Entenc que és un pacte que és bàsic per una ciutat que està plena de bars, restaurants, terrasses i a l’hora està plena de gent que vol dormir, i de gent jove i no tan jove que vol gaudir de l’oci. El Pacte per la Nit segurament ajudarà a que tot això es pugui conciliar i dir que entenem que és un pacte molt positiu i que estarem amatents a la seva aplicació, evidentment. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA, SR. JOAN CALDERÓN: En primer lloc voldria felicitar als tècnics, sobretot, perquè crec que les reunions no eren fàcils, seure tantes sensibilitats a la mateixa taula per arribar a un acord. En segon lloc, felicitar-los perquè el procés finalment ha sortit bé i jo crec que en aquest cas un procés que s’iniciava en l’anterior mandat i que ara culmina però ara és quan comença, per dir-ho d’alguna manera, ens hem de felicitar tots plegats i que tot hagi anat bé i que hi hagi hagut molta feina i posar d’acord per exemple Associacions de Veïns i entitats juvenils doncs també té el seu mèrit i l’hostaleria. Jo crec que el repte és ara, com deia abans, el repte és ara que la Comissió de Seguiment realment faci una tasca de seguiment regular de com està anant aquest tema i com podem millorar i que sigui una qüestió dinàmica. Això que està tan de moda, del dinamisme, jo crec que la Comissió de Seguiment en aquest cas ha de ser una comissió dinàmica i que s’adapti realment a cada moment al què passa. Jo crec que ens hem de felicitar, endavant i força. . REGIDOR SR. PERE SOLER, EN REPRESENTACIÓ DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Abans de les felicitacions instar al que deia abans, al que deia al començament, en tot cas modificar la redacció per a que sigui “entenible”, en l’Acta que es revisi, de que estem parlant d’una dació de compte i no d’un acord i com que venia a fer una smart intervenció, quan s’ha parlat de l’smart, també estaria bé adjuntar l’acord del propi Pacte també en l’acta d’aquesta nit. Passant a les felicitacions, en primer lloc felicitar a tots els tècnics que han dinamitzat les reunions i que també han estat al peu del canó, com es diu, en totes les reunions, felicitar lògicament a l’àrea tant de Joventut com de Participació pel dinamisme i per haver aconseguit aquest acord i felicitar-nos a tots, a tots els que hem participat també, per haver posat una pedreta, abans parlàvem també d’una pedra més del que és la participació en aquesta ciutat. I a tots els actors. Joc crec que és el que deia el Joan, avui s’obre un altre període en que haurem de fer entre tots un seguiment i que haurem d’incorporar nous agents i potser el dubte que em queda a mi és com aconseguirem l’adhesió d’aquells restauradors, d’aquelles entitats veïnals que no han participat, d’aquelles associacions juvenils, etc., etc., que no hi són i de com canalitzarem aquesta adhesió i de com aconseguirem que entre tots la fem bullir. I en tot cas, constatar la tasca realitzada fins avui i ja és hora d’anar a sopar. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. BRUNO DE SALVADOR: Seré muy breve. Bien, suscribir la intervención realizada por el Sr. Grangé, felicitar a todos los técnicos. Yo he tenido la suerte de formar parte de una de las comisiones, la uno creo que era, estaba dirigida por la técnica Neus Albiach, la cual quiero felicitar personalmente por su buena gestión y bueno, a las personas que intervinieron, de la CUP: Marco, de Convergència: Salvador, Merche de la Policía, en


ESBORRANY ACTA

fin todos por los pactos que se llegaron, que no fueron fáciles y si resaltar el esfuerzo que realizó el sector de la restauración y del ocio. Tenía una situación muy complicada y ha tenido que ajustar mucho sus posturas para llegar a acuerdos. Felicitar a todos y ahora llevarlo a término. . REGIDOR DELEGAT DE SERVEIS SOCIALS, JOVENTUT, SANITAT I HABITATGE, SR. RAÜL GRANGÉ: Només faltava felicitar als membres de la Policia municipal, que no els hem esmentat i hem esmentat els tècnics i moltes altres persones, que ells també van venir, fora d’hores de la seva feina per a donar la seva visió, no sempre fàcil de conjugar postures a vegades tan distants. Jo crec que poder és la primera vegada que moltes de les persones que viuen en àmbits socials molt antagònics s’han pogut trobar periòdicament i parlar i conèixer-se mútuament. Amb això ja ha valgut la pena. Moltes gràcies. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Molt bé, doncs jo també els felicito a tots vostès per la participació que han tingut i per la responsabilitat perquè realment el Pacte sigui possible i puguem gaudir del què és la nit a Sant Cugat, però també del descans. CONTROL DELS ÒRGANS DE GOVERN 26.- PRECS, PREGUNTES I INTERPEL·LACIONS. . REGIDOR SR. BRUNO DE SALVADOR, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: OBSERVATORIO SOCIOLÓGICO: Sólo tengo una pregunta y es relativa al estudio encargado por el equipo de gobierno relativo al Observatorio Sociológico que se ha realizado este año, que creo que el año pasado también se realizó y se nos dio oportuna cuenta en la reunión correspondiente, ¿por qué?, porque es una situación que ya se ha repetido, ¿por qué en el Observatorio Sociológico que se paga con presupuesto público no se incluyen en la valoración a los miembros de los grupos municipales de la oposición, a los partidos de la oposición, y solo se valora la tarea de la alcaldesa?, pregunta número 1. Pregunta número 2, ya que se abordan cuestiones como la independencia -que no tienen un ámbito estrictamente municipal- ¿por qué no se abordan cuestiones que sí que tienen ámbito estrictamente municipal como es la intención de voto de la ciudadanía en relación a los diferentes partidos?, ¿por qué no se pueden incluir estas cuestiones en futuros trabajos del Observatorio Sociológico?, me refiero especialmente para el año que viene, por ejemplo. . REGIDOR DELEGAT DE PRESIDÈNCIA, RELACIONS INSTITUCIONALS I PARTICIPACIÓ CIUTADANA, SR. FRANCESC CAROL (RESPOSTA): OBSERVATORIO SOCIOLÓGICO: Respecte a incloure opinió sobre els membres de l’oposició, senzillament el que es fa és sobre àrees de govern de cara a buscar quin tipus de grau de satisfacció hi ha per part de la ciutadania, per tant directament no preguntem sobre els membres de l’equip de govern sinó sobre les seves àrees, per tant el que volem és saber si la ciutadania considera que estan correctes i si es poden millorar o no. A part, incloure valoració sobre els portaveus, per exemple de l’oposició, no tenim cap problema, en el proper Observatori, que seria cap el desembre, podríem incloure aquesta apreciació. Respecte al tema de la independència, jo no ho comparteixo, considero que en aquest moment preguntar sobre la independència és quelcom important per la ciutadania de Sant Cugat, és l’única qüestió que es va filtrar a la premsa, n’hi havia moltes més,


ESBORRANY ACTA

vostè hi era al moment que vam fer la presentació i va veure que l’Observatori es caracteritza per una gran quantitat de preguntes i estem oberts no només a l’equip de govern sinó a l’oposició perquè ens pugueu plantejar qualsevol tipus de qüestió que es consideri important. Torno a reiterar que el fet de preguntar sobre la independència ho considerem molt important en aquests moments des del punt de vista polític. Respecte a incloure intenció de vot no es fa perquè hi ha un acord tàcit, pres fa anys, per al qual no s’utilitzaria mai l’Observatori Sociològic per a fer aquest tipus de valoracions; no preguntaríem mai sobre la intenció de vot en cap dels partits que hi ha en aquests moments en el Ple, per tant continuaríem amb aquest acord que es va prendre fa molts anys quan es va iniciar l’Observatori. Considerem que la intenció de vot s’hauria de fer per altra tipus d’enquestes pagades per partits polítics, no directament fetes per part de l’ajuntament de Sant Cugat en aquest cas. Però tal com deia, prenc nota del fet de posar la valoració dels portaveus en aquest cas de l’oposició, no hi ha cap tipus de problema. . REGIDOR SR. BRUNO DE SALVADOR, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: OBSERVATORIO SOCIOLÓGICO: Permítame discrepar, no se valoran únicamente áreas de gobierno porque se pregunta a la ciudadanía sobre la figura de la Sra. Alcaldesa, lo cual es muy normal, pero no se pregunta por el jefe de la oposición que es el Sr. Carreras y tampoco por el resto de grupos aquí representados. . REGIDOR DELEGAT DE PRESIDÈNCIA, RELACIONS INSTITUCIONALS I PARTICIPACIÓ CIUTADANA, SR. FRANCESC CAROL (RESPOSTA): OBSERVATORIO SOCIOLÓGICO: Estem parlant de que no es pregunta directament, es pregunta sobre àrees però no sobre regidors. Sí que es pregunta sobre la alcaldessa com a presidenta del Ple, la representant directa, i senzillament la persona que governa directament Sant Cugat, per tant considerem notorietat i coneixement. Tal com li he dit, la proposta que vostè em llença respecte a notorietat dels portaveus o la resta de regidors de l’oposició no hi ha cap tipus de problema, com en el seu moment podem considerar fer el mateix amb els regidors directament de l’equip de govern, el grau de coneixement. També li comento una cosa, la gent té més tendència a conèixer a l’alcaldessa, lògicament, que a la resta de l’equip de govern, considero que si hem de posar aquesta pregunta jo li ofereixo desembre, però jo ho posaria més endavant, és a dir, donem una miqueta més de rodatge perquè el resultat que obtinguem pugui estar més bé. De tota manera ho podem comentar, estem oberts a la possibilitat d’incloure-la, no hi ha cap tipus de problema. . REGIDOR SR. JOAN CALDERÓN, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Bé, avui m’acabo d’assabentar que el Sr. Carreras és el meu “jefe” i és clar ara mateix estic una mica …, és que m’ho has posat bé Bruno. DETERIORAMENT CARRER MAJOR: Vull fer una pregunta adreçada a la Sra. Paraira en aquest cas, i és que sabem que el carrer Major de la ciutat està molt degradat, sempre hi ha algunes llambordes que estan fora, o sigui que no està bé, i jo crec que el centre de la ciutat s’ha de cuidar una miqueta, per tant sé que s’estan fent actuacions concretes, en forats concrets, però voldríem saber si hi ha prevista alguna actuació integral de tot el carrer, no sé si relacionada amb la possible operació del mercat en el futur. . TINENT D’ALCALDE DE PRESIDÈNCIA I SERVEIS URBANS, SRA. CRISTINA PARAIRA (RESPOSTA):


ESBORRANY ACTA

DETERIORAMENT CARRER MAJOR: L’estat del carrer Major és que està deteriorat, és evident, no cal que parlem més del tema. És cert que també va haver un moment que hi entraven molts camions en un edifici que s’estava fent, per això també havíem retardat una miqueta la seva actuació. El que tenim previst és fer una actuació sobretot en tot el terra, en les pedres que ja fa molt temps que es van posar i això ho farem en un futur. Vam tenir una reunió amb alguns comerciants de la zona i vam quedar que esperaríem que passés la campanya de Nadal per intentar perjudicar el menys possible aquest moment on ells poden fer una miqueta de negoci i, un cop passades les festes de Nadal, començaríem aquesta reparació que, bàsicament, a part de l’enllumenat que aniria dintre del Pla director i de l’aprovació que vam fer l’altre dia, el Ple del mes de juny o juliol, faríem una actuació al terra que seria de ficar les pedres més petites perquè puguin aguantar el pes i es faria una rentada de cara. . REGIDORA SRA. ROSER CASAMITJANA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: És tracta d’una sola qüestió però de la que se’n deriven tres preguntes molt breus. ESCOLA D’ART: Una és que en data 20 de setembre es van presentar unes instàncies sobre el preu, concretament, d’una assignatura de l’Escola d’Art, de la Història de l’Art. Llavors hi ha tres coses que jo voldria comentar: una, es va dir que en un termini aproximadament de 15 o 20 dies aquestes instàncies serien contestades, i jo voldria fer aquí una reflexió de que moltes vegades aquestes instàncies no es contesten i és un dels motius de descontent del poble o del ciutadà en general. La impressió que tenim des de fora de que l’ajuntament mai contesta, jo crec que això, sincerament, ho dic en general, crec que valdria la pena de solventar-ho. Quant a la qüestió concreta és que el preu d’aquesta assignatura, des del 2010 fins el 2012 ha duplicat, passant de 115 a 225, sembla que sigui un increment relativament molt, molt elevat, en el termini de dos anys. I la tercera qüestió que jo volia comentar, que és el que s’explica en aquesta instància, és que el pagament d’aquesta matrícula no es pot fer efectiu, s’ha de fer a través de transferència bancària per la qual cobren 20 € per fer aquesta gestió, sense donar cap possibilitat de que el pagament es faci d’una altra manera. Per tant la qüestió potser seria posar sobre la taula aquest increment de més del 100% en dos anys, i el per què si un vol donar aquests 225 € no ho pot fer i ha d’adjuntar 20 € més per a fer el pagament. . REGIDORA DELEGADA D’EDUCACIÓ, UNIVERSITAT I FAMÍLIA, SRA. ESTHER SALAT (RESPOSTA): ESCOLA D’ART: En primer lloc dir-li que té absolutament tota la raó, jo mateixa tinc la directriu de respondre les instàncies que van al meu nom i els tècnics també tenen aquesta directriu, per tant mirarem el que ha passat perquè ni és normal ni és de rebut que les instàncies que ens adrecen els ciutadans fent consultes no es responguin, per tant prenc nota. Ara mateix no disposo de la informació exacta però suposo que aquest increment de quota correspon a una assignatura de Cicle formatiu de grau professional que a través del Decret Wert es va incorporar una taxa que gairebé doblava el preu, no aquí sinó a tots els ensenyaments de Cicles, tant de grau mig com de grau superior, i suposo que la resposta està aquí. De tota manera revisarem el registre d’entrada, li donarem la resposta oportuna a aquesta ciutadana, i pel que fa a la forma de pagament recullo la seva queixa, parlaré amb els tècnics per veure quina és la formula perquè s’evitin aquests càrrecs bancaris i donar el màxim de facilitats de pagament.


ESBORRANY ACTA

. REGIDOR SR. GUIM PROS, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP, una pregunta i un prec. SITUACIÓ MASIA TORRE BLANCA: La pregunta és pel Raül Grangé, m’arriben diferents ímputs per diferents bandes, fa referència a la situació en que es troba la Masia Torre Blanca i una mica el que pot passar amb ella en el futur. RECOLLIDA SIGNATURES CANDIDATURA CUP AL PARLAMENT DE CATALUNYA: La segona és que com bé sabeu aquest cap de setmana passat vam decidir que ens presentàvem a les eleccions al Parlament de Catalunya i com bé sabeu tenim fins dimecres per recollir 5.000 signatures, 5.000 avals, i com que aquí som molt demòcrates hem portat uns fulls perquè pugueu signar. . REGIDOR DELEGAT DE SERVEIS SOCIALS, SANITAT, JOVENTUT I HABITATGE, SR. RAÜL GRANGÉ (RESPOSTA): SITUACIÓ MASIA TORRE BLANCA: Que jo sàpiga continua estant al mateix lloc la Masia Torre Blanca, i l’únic que s’intenta és optimitzar al màxim, no tan sols amb la Masia Torre Blanca sinó també amb el Xalet Negre i amb tota la resta de llocs on no s’hi poden fer algun tipus d’activitats. Pel caire de la Masia Torre Blanca hi ha certes franges horàries que pràcticament no estava utilitzada i per tant creiem que s’hi pot posar allà altra tipus d’activitats. Per tant la Masia Torre Blanca veurà absolutament potenciada la seva activitat i rendibilitat cap a la ciutadania. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: En primer lloc demanar disculpes als regidors que no podran preguntar i que no s’estrenaran avui, però solament tenim dues preguntes. La primera va sobre castanyes i la segona sobre Inspectors de Disciplina. CANVI D’UBICACIÓ PARADETES VENDA DE CASTANYES: Sobre el concepte castanya entenc, tot i que no sé ben bé qui porta tot això, però suposo que estem parlant d’ocupació de via pública i per tant entenc que va adreçada al regidor de Governació, Recursos Humans i Noves Tecnologies. Ens ha arribat que s’ha canviat la forma d’adjudicació dels espais en els quals els castanyers i les castanyeres estan a la nostra ciutat en aquesta època, no a l’estiu sinó ara, i per tant que s’han fet alguns sortejos però que no han afectat al conjunt dels castanyers o castanyeres, fet que pot portar un cert greuge, sobretot per aquells que els han canviat, sobretot aquells que també porten més de 15 o 20 anys. Els hi volia demanar quin és el criteri que s’ha seguit en aquests canvis i per què s’ha fet així? . TINENT D’ALCALDE DE GOVERNACIÓ, SEGURETAT, MOBILITAT I TECNOLOGIA, SR. JORDI PUIGNERÓ (RESPOSTA): CANVI D’UBICACIÓ PARADETES VENDA DE CASTANYES: Li miraré perquè no ho sé. Sé que hem autoritzat com cada any als castanyers a ocupar la via pública per fer el seu negoci, però ara si em pregunta pel criteri concret com s’han assignat, en aquests moments no li sé dir. Ja li miraré i li respondré. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: La segona pregunta va adreçada, entenc, que o al tinent d’alcalde de Territori o al regidor d’Urbanisme, com vostès determinin, i la pregunta és molt clara i ja sabeu que en vam parlar en l’anterior Ple sobre això. INSPECTORS DE DISCIPLINA URBANÍSTICA: És cert que hi ha 7 inspectors que es dediquen a temes de disciplina urbanística?


ESBORRANY ACTA

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: No ho sé, n’hi ha molts però no sé quants, no sé si són 7 o si són més. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Ja sap per què li faig la pregunta, perquè en l’anterior Ple no n’hi havia i nosaltres vam dir que com podia ser que no hi haguessin inspectors, perquè vostès ens ho van dir, nosaltres no tenim la vareta màgica ni una càmara, però és possible que n’hi hagin 7 ... . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: La seva pregunta en concret quina és? Quants inspectors hi ha? . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: No, aquesta ja la vaig fer el Ple passat i em van dir que cap, i per tant vostè sap que no és veritat que no n’hi hagi cap; n’hi ha alguns i per tant manifestar que necessitem saber quants n’hi ha. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: El Sr. Casajoana li dirà, no sé si li pot dir avui o li dirà exactament quants inspectors hi ha destinats a Disciplina Urbanística. . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA (RESPOSTA): INSPECTORS DE DISCIPLINA URBANÍSTICA: Estrictament dedicats a disciplina urbanística n’hi ha un. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: INSPECTORS DE DISCIPLINA URBANÍSTICA: Està bé, ha criat, el mes passat eren zero, avui és un, el Sr. Bautista suposo; però jo crec que, a veure, com que suposo que en el marc de la Comissió Informativa hi ha una sèrie d’informacions contradictòries com vostè sabrà, l’altre dia es va parlar dels Ulls de la Ciutat ... . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA (RESPOSTA): INSPECTORS DE DISCIPLINA URBANÍSTICA: Sr. Villaseñor, jo li proposo que a la Comissió Informativa tractin del tema dels Inspectors, hi ha inspectors assignats a l’àrea de Serveis Urbans, hi ha inspectors assignats a l’àrea de Disciplina, hi ha inspectors assignats a Llicències, per tant parlin i realment la tasca pot ser multifuncional, és a dir, un Policia per exemple també fa d’Inspector, un Policia també pot fer una denúncia urbanística perquè està veient que alguna cosa no funciona. Per tant jo li diria que si vol ens entretenim aquí a parlar del número d’inspectors amunt i avall però parlin en Comissió Informativa d’aquest tema, crec que és molt adequat que en parlin allà. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: INSPECTORS DE DISCIPLINA URBANÍSTICA: Jo estic d’acord amb vostè Sra. Alcaldessa però vostè sap que ja en vam parlar en Comissió Informativa, que arrel de la Comissió Informativa va procedir a la pregunta de l’anterior Ple i avui a la d’aquesta. No vull entrar-hi més, és molt tard i tot plegat però se suposa que l’apartat de Precs i Preguntes d’un Ple és per alguna cosa i per tant per això ho hem fet. No vull entrar en res més però que consti que ja ho hem fet això que vostè ens està dient i passem pàgina.


ESBORRANY ACTA

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: REUNIÓ AMB ELS COMERCIANTS DEL CARRER SANT BONAVENTURA: Una primera qüestió per la Sra. Paraira, en el Ple passat li vaig preguntar o li vaig suggerir o en tot cas hi havia en el torn de l’audiència pública van venir uns veïns, uns comerciants del carrer Sant Bonaventura, i vam prendre el compromís de reunir-nos i de parlar sobre el tema de les olors i sobre el tema dels volums, etc., etc. La meva pregunta és molt senzilla, s’ha reunit ja amb els comerciants?, i si no ho ha fet quan pensa fer-ho? perquè ja ha passat un mes. CONSELLS DE BARRI: L’altre tema és de participació i respecte els Consells de Barri. Jo tinc la mala costum d’intentar seguir tots els Consells de Barri, alguns en directe i d’altres des de la distància i denoto una certa descoordinació en tot el que afecta el concepte Consells de Barri perquè resulta que és allò dels Consells de Barri a dues velocitats, en uns s’entreguen actes, en d’altres no, en uns hi ha un decalatge entre el primer i l’últim de dos mesos quasi de la convocatòria, etc., etc. A mi m’agradaria que l’àrea de Participació fes la coordinació, es convoqués tot des de l’àrea de Participació i anéssim plegats més o menys perquè cap ciutadà de Sant Cugat se senti discriminat a l’hora de poder participar en els Consells de Barri. I relacionat amb això volíem saber en què s’ha avançat respecte a la moció que va aprovar aquest Ple de la dinamització dels Consells de Barri, l’elaboració d’un díptic, etc., etc., etc. . TINENT D’ALCALDE DE PRESIDÈNCIA I SERVEIS URBANS, SRA. CRISTINA PARAIRA (RESPOSTA): REUNIÓ AMB ELS COMERCIANTS DEL CARRER SANT BONAVENTURA: No ens hem reunit encara tots però he parlat amb alguns dels comerciants. Vam quedar que miraríem d’intentar conciliar l’horari que els hi anava millor i estem en això. La setmana passada vaig tornar a parlar amb algun d’ells, o sigui que estem en el moment de concretar. Quan ha dit “ens hem de ...”, m’he de reunir jo no?, com vostè ha parlat en plural no sé si és que vostè també es considera inclòs en aquesta reunió, ho pregunto en serio, perquè jo tenia entès que érem nosaltres. . REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: REUNIÓ AMB ELS COMERCIANTS DEL CARRER SANT BONAVENTURA: Jo entenc que el consistori som tots. . TINENT D’ALCALDE DE PRESIDÈNCIA I SERVEIS URBANS, SRA. CRISTINA PARAIRA (RESPOSTA): REUNIÓ AMB ELS COMERCIANTS DEL CARRER SANT BONAVENTURA: Dec estar espessa perquè tampoc l’entenc, però és igual, sàpiga que estem en això i que anem parlant i mirant de solucionar els temes. . REGIDOR DELEGAT DE PRESIDÈNCIA, RELACIONS INSTITUCIONALS I PARTICIPACIÓ CIUTADANA, SR. FRANCESC CAROL (RESPOSTA): CONSELLS DE BARRI: Per un cantó em comenta el tema de les actes, doncs ho mirarem, en principi tenim un tema amb el tema del Secretari, ho anem rotant dins dels Consells però en principi s’haurien d’enviar totes les actes i ens encarregarem des de Participació de que s’enviïn correctament.


ESBORRANY ACTA

Respecte a la convocatòria, aquesta es continuarà fent des dels Consell de Barri, és a dir cada Consell de Barri té una idiosincràsia diferent i considerem que s’ha de fer la convocatòria dins dels tres mesos aproximats perquè es doni. Això no genera cap tipus de discriminació, a Mira-sol tenim la convocatòria aquesta setmana, anem amb un mes de retard respecte a aquest tres mesos des de l’anterior i això no ha generat cap tipus de queixa en general, senzillament hi ha hagut una sèrie de grups de treball que el que han fet és endarrerir la convocatòria per a aquest moment. Som partidaris des de Participació de mantenir l’autonomia del President, d’acord?, lògicament el que tampoc permetrem és que això impliqui que no hi hagi convocatòria, però ja estem al darrera precisament per aquestes convocatòries. És a dir, al llarg del mes d’octubre s’acaben de convocar -a part del de Mira-sol que ja està convocat- els Consell de Barri que faltarien per convocar, per tant estarem a sobre però, torno a dir, aquesta existència de tres mesos serà relativa, el que sí que intentarem és que com a mínim es compleixin les quatre convocatòries anuals als Consells de Barri. Respecte a la seva moció que van presentar, estem treballant en ella, per exemple, el Tot i el Diari de Sant Cugat ja tenen informació de cadascuna de les convocatòries dels Consells, se’ls hi farà arribar també l’ordre del dia perquè la gent hi pugui accedir i pugui saber de què es tractarà. Estem treballant en la pàgina web de Participació i de Consells de Barri, vam presentar un monogràfic sobre el tema de participació que va sortir el mes de juliol, si no m’equivoco, en el Tot, explicant tot el procés. Tenim el díptic ja preparat i a part estem treballant en que un cop passat el Consell de Ciutat treballarem directament amb la Taula de Participació que és un dels punts forts que es va presentar a la moció. Per tant calculem que d’aquí al desembre haurem engegat com a mínim tots els punts que hi havia a la moció que vostès van presentar. Conclòs l’anterior i essent les 23,40 h, la Presidència aixeca la sessió en el lloc i data al principi indicats, de tot el qual com a Secretari General, certifico.

SESSIÓ PLE ORDINARI 15.10.12 pàg. 1 ESBORRANY ACTA · 2012-11-21 · Cugat del Vallès, essent...

Documents

Transcript of SESSIÓ PLE ORDINARI 15.10.12 pàg. 1 ESBORRANY ACTA · 2012-11-21 · Cugat del Vallès, essent...