SESSIÓ PLE ORDINARI 16.12.13 pàg. 1aj.santcugat.cat/files/651-7137-fitxer/Acta Ple...

SESSIÓ PLE ORDINARI 16.12.13 pàg. 1

Srs. Assistents: Presidència: M. CONESA I PAGÈS Tts. d'Alcalde: C. PARAIRA I BESER J. ROMERO I TEJERO S. PELLICER I LÓPEZ C. BRUGAROLAS I CONDE F. CAROL I ALFÉREZ Regidors: S. CAZORLA I XALMA X. TIZÓN I NOGUERAS J. PUIGNERÓ I FERRER J. BARBANY I FREIXA J. PUIGDOMÈNECH I FRANQUESA P. CASAJOANA I SINGLA E. SALAT I LLORENTE R. GRANGÉ I FLORES X. ESCURA I DALMAU J. CARRERAS DEL RINCÓN Mª DOLORES DOMÉNECH VICENS B. DE SALVADOR SALA A. BENEJAM PERETO F. VILLASEÑOR ROMERO P. SOLER ARTALEJO J. CALDERÓN ORTEGA R. CASAMITJANA ABELLA G. PROS TÁRREGA I. BEA SEGUÍ Secretari General: J.M. RIGAU I CAIXÈS Interventor: F. CARULLA I GRATACÒS

Al Saló de Sessions de la nova Casa de la Vila de Sant Cugat del Vallès, essent les dinou hores del dia setze de desembre de dos mil tretze, es reuneix en sessió ordinària el Ple municipal sota la Presidència de la Il·lma. Sra. Alcaldessa i amb l'assistència dels Regidors relacionats al marge, així com del Secretari General i de l’Interventor.

El desplegament de la sessió i correlativa adopció d'acords, es van produir en els següents termes:

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: En primer lloc fer un advertiment que és que queden a sobre la taula el punt 7, el 19 i el 25. DESPATX D’OFICI 1.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DE L’ESBORRANY DE L’ACTA DEL PLE DE DATA 18 DE NOVEMBRE (ORDINÀRIA) DE 2013.


- APROVAR per assentiment dels 25 membres electius presents l’esborrany de l’acta de la sessió anterior celebrada el dia 18 de novembre (ordinària) de 2013. DECLARACIONS DE LA JUNTA DE PORTAVEUS 2.- DACIÓ DE COMPTE DE LA “DECLARACIÓ DE LA JUNTA DE PORTAVEUS DE REBUIG I CONDEMNA DEL SEGREST A SÍRIA DEL FOTOPERIODISTA SANTCUGATENC, RICARD GARCÍA VILANOVA. La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Sant Cugat ha acordat, per unanimitat de tots els grups municipals, aprovar i fer pública la següent Declaració: Com a representants democràtics del conjunt de la ciutadania de Sant Cugat del Vallès rebutgem i condemnem, en nom de tota la ciutat, el segrest a Síria del fotoperiodista “freelance” santcugatenc Ricard Garcia Vilanova. Així mateix, rebutgem i condemnem el segrest del periodista del diari El Mundo, Javier Espinosa, capturat el passat 16 de setembre, en la mateixa acció criminal on fou segrestat el fotoperiodista santcugatenc. Tan sols uns dies abans de la captura i segrest de Ricard Garcia Vilanova i Javier Espinosa, el periodista d’El Periódico, Marc Marginedas, fou també segrestat a Síria, acció què també rebutgem i condemnem. Tots ells han estat capturats pel grup Estat Islàmic d’Iraq i Síria, vinculat a la banda terrorista Al Qaeda. Exigim als màxims responsables d’aquestes accions criminals que posin immediatament en llibertat al santcugatenc Ricard Garcia Vilanova, així com a la resta de periodistes i persones que han segrestat. El nostre conciutadà es trobava a Síria per realitzar la seva feina periodística i informar al món de les barbaritats que la guerra està provocant en aquest país. Els atacs, segrestos i assassinats de periodistes són habituals en molts països d’arreu del món. Aquestes accions són intolerables i suposen, a més d’un atemptat personal contra les persones que les pateixen, un menyspreu cap a tots els ciutadans i ciutadanes lliures que tenim el dret a ser informats, amb veracitat i objectivitat, de tot allò que passa al món. Com a regidors i regidores de l’Ajuntament de Sant Cugat exigim als governs d’arreu del món que garanteixin la llibertat d’informació i opinió i defensin la feina que fan els periodistes desplaçats a zones en conflicte. Condemnen i rebutgem tots els atacs, segrestos i assassinats de periodistes i defensem la tasca que realitzen en defensa del dret a la informació. Finalment, expressem el nostre suport personal, i el de la institució que representem, als familiars i amics de Ricard Garcia Vilanova i demanem al Ministeri espanyol d’Afers Exteriors que faci tot el que estigui al seu abast per facilitar l’alliberament del nostre conciutadà i dels altres segrestats. És voluntat nostra que aquesta declaració sigui tramesa a la presidència de la Generalitat de Catalunya, a la presidència del Govern d’Espanya, al Ministeri espanyol d’Afers Exteriors, als directors dels diaris El Mundo i El Periódico, i a l’ambaixada de Síria a Espanya.

TORN DE PRESENTACIÓ


. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: En aquest cas només llegiré l’enunciat que és “Donar compte de la Declaració de la Junta de Portaveus de rebuig i condemna del segrest a Síria del fotoperiodista santcugatenc Ricard García Vilanova, i en deixem constància perquè quedi a l’acta del Ple. MOCIONS DELS GRUPS MUNICIPALS 3.- MOCIÓ CONJUNTA DELS GRUPS MUNICIPALS DEL PSC, CiU, ICV-EUiA i CUP PER A LA CREACIÓ DE LA COMISSIÓ LOCAL PER LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE SANT CUGAT. Atès que el 31 d’octubre de 2007 es va aprovar la Llei per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures en favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura, més coneguda com a Llei de Memòria Històrica. Atès que aquesta Llei inclou, entre altres articulats, el reconeixement de totes les víctimes de la Guerra Civil, i les víctimes de la dictadura franquista. Atès que el municipi de Sant Cugat, setanta-set anys després de la sublevació de les tropes franquistes per derrocar el règim, democràticament establert de la República Espanyola, encara no ha constituït cap òrgan o comissió de treball per la recuperació de la memòria històrica local. Atès que al nostre país, i també a Sant Cugat, hi ha hagut víctimes fruit, primer, de la Guerra Civil i, posteriorment, de la repressió del règim franquista a partir de 1939. Atès que al nostre país i també a Sant Cugat, amb la fi de la Guerra Civil i la instauració del franquisme, es va posar final a un esperançador projecte democràtic i va significar la pèrdua de les llibertats, drets i vides humanes en una repressió que es va allargar durant tot el període del règim dictatorial de matriu feixista. Atès que a llarg de la postguerra i en els darrers anys de la dictadura, en un període de fortes lluites socials i polítiques, han estat moltes les persones, les entitats, els moviments socials, ciutadans i partits polítics, que des de la clandestinitat, van lluitar per la recuperació de la democràcia. Atès que moltes d’aquestes persones, entitats, moviments socials, etc., han quedat en l’anonimat i si no s’actua des de la societat civil i des de l’administració, tots els seus esforços poden quedar en l’oblit. Atès que el passat mes d’octubre el Ple de l’Ajuntament va aprovar la moció conjunta dels grups municipals del PSC i ICV-EUiA de suport a la xarxa ciutadana per la querella argentina contra els crims del franquisme, i de les accions judicials de la querella 4591-10 del Jutjat núm. 1 de Buenos Aires, per delictes de genocidi comesos en el règim franquista. Atès que el municipi de Sant Cugat ha de poder recuperar aquesta memòria i difondre-la, perquè tenim el convenciment que és necessari conèixer el passat per entendre el present i construir el futur.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_civil_espanyola

http://ca.wikipedia.org/wiki/Dictadura


Atès que el nostre municipi actual i el conjunt del país no s’entendria sense el valor d’aquestes aportacions ciutadanes, individuals i col·lectives. Atès que al nostre municipi existeixen investigadors i publicacions realitzades d’aquests període que entenem que han de tenir un paper destacable en la recuperació de la memòria històrica del nostre país i ciutat. Atès que la nostra ciutat també compta amb un òrgan de debat, discussió i programació com el Consell de Cultura, dins del qual hi ha la Taula de Patrimoni, a qui correspondrà abordar la memòria històrica de la ciutat. És per tot això que els grups municipals del PSC, CiU, ICV-EUiA i CUP proposen al Ple d’aquest Ajuntament el següent acord: Punt únic.- Proposar a la Taula de Patrimoni que, un cop fets els contactes necessaris amb estudiosos del tema, entitats culturals i ciutadanes i personalitats santcugatenques, si s’escau i com a conclusió d’aquest treball de prospecció, faci una proposta articulada de creació d’una Comissió Local de la memòria Històrica, que abordi el període de la guerra civil i el franquisme.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Aquesta és una moció que primer el que cal dir és agrair als grups que han participat en la millora del redactat, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya, i també el suport de la CUP, i que haguem pogut arribar a presentar-la els quatre grups que entenc que és positiu. Bàsicament el que vol dir aquesta moció és fomentar des de l’ajuntament la creació d’una Comissió de recuperació de la memòria històrica en el sentit de posar, d’estudiar, reglamentar, tot allò que va passar en un moment històric molt important pel nostre país i per la nostra ciutat que va ser la revolució, el cop d’estat, la guerra civil, la repressió franquista, i per tant fer-ho des d’un punt de vista historiogràfic, correcte i amb una actuació lògica. Com vostès saben des de fa temps hi ha grups, persones, que ja han fet estudis en aquest sentit, com el Grup d’Estudis Locals o el José Fernando Mota, que estava aquí que han editat i publicat llibres, ressenyes i articles historiogràfics i per tant el que volem és que la Taula de Patrimoni i el Consell de Cultura tirin endavant, igual que s’ha fet en altres ciutats un recorregut per la memòria històrica de la nostra ciutat. Per tant els hi llegiré simplement quin és l’acord únic que proposem els grups proposants que és: “Proposar a la Taula de Patrimoni que, un cop fets els contactes necessaris amb estudiosos del tema, entitats culturals i ciutadanes i personalitats santcugatenques, si s’escau i com a conclusió d’aquest treball de prospecció, faci una proposta articulada de creació d’una Comissió Local de la memòria Històrica, que abordi el període de la guerra civil i el franquisme.” Aquest punt primer que parteix de proposar des de la Taula de Patrimoni, nosaltres el que fem és proposar la Taula de Patrimoni, un cop realitzats els contactes com els deia amb els grups d’estudis locals o amb el Sr. Mota o altres que ells determinin, estudiosos, entitats culturals, etc., i tirar endavant aquesta moció. . REGIDOR SR. GUIM PROS, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: Molt breu perquè és una qüestió que ja s’ha parlat altres vegades, encara que fes referència al país en general, a Catalunya em refereixo, i en tot cas creiem que és important que a


Sant Cugat es porti a terme un procés d’aquesta mena i és important que a l’hora de tirar-ho endavant es participi o s’utilitzin els historiadors locals que són els que han de tenir bàsicament el paper més important en aquesta Taula. Animar a que es munti aquesta Taula de treball, que es porti a terme, i que realment sigui una moció que ompli de contingut la memòria històrica de la ciutat, que de ben segur és plena de fets que, ara per ara, no es coneixen. . REGIDORA SRA. ROSER CASAMITJANA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Nosaltres també ens hem adherit a aquesta moció perquè considerem igualment que és important que coneguem i respectem i difonguem el que és la memòria històrica del nostre municipi. Nosaltres vam incloure unes esmenes que si no m’equivoco estan incloses ja en la pròpia moció i que anaven majoritàriament encaminades a dir o a suggerir que fos la Taula de Patrimoni qui s’encarregués de recuperar aquesta memòria històrica. Especificar també en l’acord el que entenem per memòria històrica, és a dir, l’etapa que comprenia des de la Guerra Civil i la dictadura franquista i, finalment, per un comentari que també ja s’ha fet, que aquesta comissió que s’ha de constituir per l’estudi de la memòria històrica ha de recopilar tots aquells treballs que ja s’estan fent o que s’han fet en la nostra ciutat. Pot semblar que això sigui una cosa anacrònica però últimament hem vist als mitjans de comunicació com determinats familiars de represaliats franquistes desprès de 37 anys han pogut, com a mínim, declarar davant d’un jutge, que per cert no és del nostre país, no obstant això han hagut d’esperar 37 anys. I també potser cal recordar que Espanya té -i això està ben documentat- més de 114.000 desapareguts, és el segon país del món després de Cambotja, amb un número més gran de víctimes desaparegudes de les quals ni s’han identificat tan sols les seves restes. Per tant creiem que no està fora de lloc ni és anacrònic presentar una moció d’aquest tipus i està més que justificada. . REGIDOR SR. ESCURA, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: De fet la memòria històrica d’un país comença per la memòria històrica dels seus municipis, dels seus pobles. Nosaltres aquesta moció estàvem d’acord amb els atesos, hi havia dues petites esmenes que se’ns va acceptar, cosa que agraïm al primer proposant de la moció, i el punt de l’acord ens grinyolava una mica però realment abans nosaltres de suggerir un canvi més de forma que de fons, ja va venir donat per un altre grup polític, concretament d’Iniciativa, amb el qual vam coincidir plenament, amb la qual cosa en resum es venia a traslladar el protagonisme de l’encàrrec que emanava de la moció a la societat civil, que en definitiva és qui ha de dir als professionals de la història, i a Sant Cugat en tenim de molt bons, fa poc n’hi havia un aquí, en José Fernando Mota, tenim en Josep Mª Figueras, en Culla, tenim el Grup d’Estudis Locals, Jordi Casas, Domènech Miquel i companyia, i estem molt ben servits en aquest sentit, amb la qual cosa és evident que votarem a favor, i votarem a favor tant per un imperatiu ètic, com moral, però fins i tot pràctic, perquè tot el que sigui recuperar la memòria història ens reforça la identitat, ens fa aprofundir i ens permet una crítica i una autocrítica sense la qual aniríem caient sempre en els mateixos errors històrics. . REGIDOR SR. JORDI CARRERAS, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: El grup Popular es presenta una vegada més com l’únic grup que vota en contra d’una moció, la qual cosa no és una situació excepcional, i ho fem per dues raons bàsiques. La primera és perquè el que proposa la moció és que es creï una comissió per investigar la història de Sant Cugat, cosa que no creiem que sigui el propi d’un Consistori, d’un Ajuntament, la història ha de quedar pels historiadors, ha de quedar pels experts, ha de quedar pels especialistes que investiguin amb objectivitat, amb


serenitat, d’una manera pacífica què és el que ha passat al llarg dels anys a la nostra terra i en aquest cas a Sant Cugat en particular. Però hi ha una segona raó que probablement és més de pes que aquesta que estic dient ara i és que es presenta la moció com una cosa objectiva, com es presenta en general la memòria històrica, no és que el grup Socialista de Sant Cugat ho hagi fet d’una manera diferent de com ho fan altres, és a dir, que no posem en tela de judici l’actuació concreta del grup Socialista, a part de que ja s’ha votat -com ha dit el Sr. Escura- fa molt poc que ja es va tractar una moció similar en aquest mateix Ple, però fixin-se vostès que quan llegeixes el text, en aquest es parla dels crims o dels abusos que es van produir en l’aixecament contra la República i dels crims i abusos que es van produir durant l’època franquista, no es parla de tots els crims i tots els abusos que va haver-hi durant aquella època i que van ser abundantíssims, per totes bandes, no es parla dels assassinats i dels crims que van cometre els grups anarquistes, els grups comunistes, els grups socialistes també, en l’època que es van produir, això també afecta tant a la història com els altres, igual, en el mateix pla. Per això probablement, perquè és un tema particularment delicat, particularment difícil, que nosaltres no hem viscut a Déu gràcies i que esperem que no haguem de viure mai una situació similar, doncs els nostres avis i els nostres pares, quan es va aprovar la Constitució i quan es va fer la transició, van preferir no furgar en el passat perquè eren molt conscients del que havia passat en aquella època, ho havien viscut en primera persona i sabien que era millor no remenar, per això van poder seure en el Congrés dels Diputats, passada la transició, persones de tota mena, de totes les orientacions, que havien estat no ja víctimes sinó protagonistes de situacions realment sagnants, i mai millor empleada l’expressió, i dic de totes les bandes, de totes les orientacions, a ningú se li va acudir remoure el passat perquè era massa dolorós, massa complex, massa difícil i ha de quedar, com dic, pels especialistes. I és que nosaltres tenim la convicció de que els partits polítics, les institucions públiques, les persones públiques i els mitjans de comunicació, que són lliures al cap i a la fi però que seria bo que també es sumessin, doncs tenen la missió de fomentar la pau entre els ciutadans, tenen la missió de no buscar la divisió entre els ciutadans, tenen la missió de no aprofitar, encara que sigui d’una manera inconscient els sentiments d’uns i altres per generar situacions de crispació o situacions d’odi, que és pitjor, quan hi ha persones que han estat especialment afectats, els seus avantpassats, perquè estem parlant dels avantpassats. Llavors el que sí desitgem Sra. Alcaldessa, i amb això acabo, és que tots els grups polítics, tots, i ens incloem nosaltres, ens dediquem a mirar el present i a mirar endavant, que ens dediquem a mirar els problemes greus que tenim, els grans problemes que té la societat nostra en el present i buscar solucions que siguin eficaces i útils per mirar endavant, a vegades la impressió que tens és que es recorreix a coses com aquesta o com altres perquè el que hi ha és una manca d’idees de fons i ens mirem més el passat, el segle XIX fins i tot, les ideologies que ja han quedat desacreditades i que han resultat fracassades al llarg del segle passat d’una manera claríssima i gravíssima, en lloc de mirar el futur, perquè hem de trobar què és el que volem pel futur i quan trobem el que volem pel futur, quan ho trobem tots, llavors podrem al final respirar tranquils si vostès volen, i mentrestant, mentre això no es faci, la població ens tindrem que anar carregant de paciència per suportar coses com aquesta que se’ns presenta avui aquí.

TORN DE RÈPLICA

. REGIDOR SR. GUIM PROS, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: Bàsicament Sr. Carreras la segona part de la intervenció l’obviaré perquè entraríem en un debat que m’imaginava que vostè voldria entrar, ho dic perquè cada vegada


que es presenta una moció o em fa la impressió de que no se l’ha llegida, cosa que estic convençut que sí que se l’ha llegit, o que no escolta a les altres persones. Ha vingut a dir: “la història pels historiadors”, i que jo sàpiga el Joan, el Ferran, el Xavi i jo, hem parlat d’això precisament, fins i tot li he posat noms, i m’agradaria que quedés constància que en tot cas si es volen dir coses que no s’han dit, no sé, en tot cas deixa passar una mica de temps, però no al cap de dos minuts que s’hagi presentat una moció. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Això de la política té una cosa bona que és que exercites la paciència, i per tant jo crec que està bé. En la línia que deia el company Pros, benvolgut portaveu, se suposa que estem parlant d’una moció que parla de la Llei de la memòria històrica i que diu que “aquesta llei inclou entre altres articulats el reconeixement de totes les víctimes de la Guerra Civil i víctimes ..., etc., etc. “, miri jo sé que és igual, la moció que hi hagi a vostè tant li és i per tant és igual del que estem parlant i segurament el que busca vostè és que hi hagi una certa confrontació i tirada de bolis, però una de les coses gracioses de tot plegat és que vostè i jo, o vostès i molts de nosaltres, podem estar compartint aquest debat quan estic segur que en altres moments hauríem estat en bàndols contraris. Ho ha dit la companya d’Iniciativa, 104.000 persones estan en una cuneta, no se sap a on, entre elles alguna de la meva família per exemple, i de molta gent que està en altres llocs, no a Sant Cugat, vostè sap que de Sant Cugat estem parlant més aviat d’un recorregut històric de tot aquell moment però també de la llei de responsabilitats polítiques que com vostè sap o hauria de saber van haver-hi incautació de propietats i altres coses i traspassos de penes. Aquestes 104.000 persones mereixen, com a mínim, el respecte d’intentar saber a on estaven, perquè fins i tot si ho parlem des d’una moral cristiana o catòlica, enterrar als morts és important, oi?, doncs jo li demanaria si us plau que es posi a vegades en la pell d’aquells que no saben a on estan les seves famílies. La moció és això, nosaltres el que enviem a la Taula de Patrimoni, que com vostè sap a la Taula de Patrimoni no estem els que estem aquí, estan representants de la història i professionals de la història de Sant Cugat, per tant com vostè pot entendre allà no s’exerceix una activitat política, sinó sí una activitat de patrimoni i històrica, i això és el que diu aquesta moció, aquesta moció no diu una comissió global, parla de Consell de ciutat, i parla de Taula de Patrimoni. Recomanar-li llegir què és la Taula de Patrimoni, trucar a algú dels membres de la Taula de Patrimoni o al president, el regidor segur que estarà encantat d’adentrar-lo en aquestes passes de la memòria històrica, global i local i segur que a partir d’aquí la seva memòria canviarà. . REGIDORA SRA. ROSER CASAMITJANA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Molt breument, jo a vegades quan sento algun representant del Partit Popular dir allò “nosaltres no som d’eixe món” que deia aquell col·lega. Jo llegeixo el punt que diu aquí i diu entre altres coses “... personalitats santcugatenques, si s’escau, i com a conclusió d’aquest treball de prospecció, facin una proposta articulada de creació d’una Comissió Local de la memòria històrica, que abordi el període de la Guerra Civil i el franquisme”, i punt, res més. Només volia dir que això és el que diu. . REGIDOR SR. JORDI CARRERAS, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Sr. Pros, jo no sé si és que vostè no m’ha escoltat; jo sí m’he llegit la moció però no sé si vostè m’ha escoltat perquè fixi’s que aquí parla de l’aixecament contra la República i


del franquisme, no parla del que va fer la República abans i durant la Guerra, d’això no en parla. Podríem dir que els ha traicionat el subconscient, llavors el que també li he dit és que no crec que això sigui una tasca d’un ajuntament, jo comprenc Sr. Villaseñor el sentiment que poden tenir persones com vostè que poden haver patit els seus avantpassats com els meus greuges molt seriosos durant aquella època, però això no li pertoca a les institucions, li pertoca esbrinar la veritat als historiadors, i trobar el que s’hagi de trobar, es pot fomentar però no és aquest l’esperit de la moció ni aquesta és la línia més eficaç per aconseguir els fins que vostès diuen. El que sí s’aconsegueix amb aquestes coses és el que els hi he dit abans, és la divisió, és l’encendre a les persones que han patit els seus avantpassats, estem parlant dels avantpassats, ho repeteixo una vegada més i estaríem parlant de buscar fantasmes dels que van fer malifetes i dels que les van patir en la majoria dels casos, i els que puguin quedar ara doncs són persones que ja no tenen cap rellevància si és que algun queda. Vostès creuen que a Europa es podria construir si es comencessin a tirar en cara el que va passar durant la Segona Guerra Mundial que va ser igual o pitjor que el que va passar aquí a Espanya, o el que va passar a Rússia?, o el que va passar a tots els països europeus durant el segle passat que ha estat el fenomen més greu que ha patit la humanitat en tota la seva història?, doncs no, així no es construeix res, desenterrant les coses, com es construeix és mirant endavant, buscant els problemes i veient com es construeix i perdonant els uns als altres en la mesura del possible, si no es fa això no anem enlloc.

TORN DE VOTACIÓ Vots a favor: 21 (CiU, PSC, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 4 (PP) Abstencions: 0 4.- MOCIÓ DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR DE SANT CUGAT PER LA PUBLICACIÓ DELS INGRESSOS I PATRIMONI DELS CÀRRECS ELECTES I DE CONFIANÇA AL WEB DE L'AJUNTAMENT. Atès el clima de desconfiança entre la població en general sobre l’ètica i l'honorabilitat dels càrrecs polítics, motivat per l'ingent número de casos de corrupció que es produeixen i es comproven gairebé a diari arreu de l'Estat espanyol, en especial a les administracions locals. Atèsa la necessitat de fer esforços per a incrementar la transparència i garantir l’honorabilitat dels càrrecs electes i de la “autoanomenada” classe política en general, començant per les administracions més properes als ciutadans, que són les Entitats Locals. Atès que a diferents municipis dels Països Catalans i de l’Estat espanyol ja s'han fet públiques a les pàgines webs municipals les declaracions de béns patrimonials i activitats dels càrrecs electes. Atès que complint amb el redactat previst a la reforma de l’article 160.2) de la Ley Orgánica del Régimen Electoral des del passat mes de setembre del 2011 els membres del Congrés i Senat espanyol ja han fet públic a través del web institucional la seva declaració de béns.


Atès que a principi de la legislatura, tots els regidors i regidores de l’Ajuntament, com estableix la llei, estan obligades a presentar una declaració de béns. Atès que el mes de febrer d'enguany es va presentar a la nostra ciutat el document “Mesures per garantir la transparència i el bon govern en l'actuació municipal”, que contemplava mesures per millorar el bon govern i la gestió pública, la transparència en l'actuació municipal o el dret a la informació En relació amb el citat anteriorment i amb l’objectiu que la ciutadania recuperi la confiança en els càrrecs públics, el millor mecanisme és la transparència. Per evitar rumorologies, cal demostrar a la ciutadania a través d'aquest tipus d'accions la realitat dels càrrecs electes i de confiança. Actualment, la publicació d’aquesta informació en un mitjà oficial no és obligatori. Per aquest motiu, aquest fet suposaria un exercici excepcional de transparència. Per altra banda i per tal de complementar aquest exercici de transparència, i al mateix temps combatre certa rumorologia pel que fa a les retribucions econòmiques, creiem que és del tot necessari fer públic no sols les remuneracions pel càrrec de regidor o regidora, sinó el conjunt de remuneracions que hom rep com a regidor o regidora, així com a membre d’un consell d’administració, d’un organisme autònom, d’una institució supramunicipal ... Per tot això, proposem que el Ple municipal de l’Ajuntament de Sant Cugat aprovi els següents ACORDS: PRIMER.- Que sigui publicada al web de l’Ajuntament una relació patrimonial i de totes les retribucions econòmiques que es perceben de l’àmbit públic, de tots i totes les regidores de l’Ajuntament. SEGON.- Que sigui publicada al web de l’Ajuntament una relació de les retribucions econòmiques que perceben tots els càrrecs de confiança i directius de l’Ajuntament i les diferents empreses municipals.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: Seré molt breu perquè retirarem la moció, només a canvi a de fer quatre consideracions molt ràpides. La moció, per a qui no l’hagi llegit, volia que es publiqués el patrimoni i els sous dels càrrecs electes a la pàgina web de l’ajuntament. Quan vam demanar això se’ns va facilitar uns enllaços demostrant que moltes de les coses, quasi totes, estan penjades, no totes, però volia dir que dels quatre enllaços, dos no funcionen, no passa res, però dos no funcionen, aleshores segona qüestió, a part que no hi siguin les coses jo em preguntaria com és que no es troben, perquè nosaltres ho vam buscar, i aleshores demanem que es posi més fàcil l’accés de cara a la nova web, ara que se n’està fent una. Dir que a la nova web no hi ha el banner, en la web en fase de proves hi ha molts banners però no hi és el banner de transparència; que falten els regidors de l’oposició i nosaltres també demanàvem això, no hi són, i demanem si es pot afegir perquè ja veiem pel que hi ha penjat que des de l’equip de govern hi ha voluntat de penjar-ho, per tant que es pengi les dades de l’oposició, i ja està, només dir que per a nosaltres no ha estat fàcil de trobar i no ens considerem especialment analfabets en el tema informàtic.


. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Contestarà la Sra. Paraira però dir-li que jo, que no soc de la seva època, que ja soc analfabeta digital, li asseguro que ho he provat vàries vegades i m’ha sortit, i en la nova web sí que ha de ser-hi perquè en el banner de dalt posa transparència i allà quan entres després pots entrar en el lloc dels sous, però en qualsevol cas si s’ha de millorar la manera d’entrar-hi es millora però és que la voluntat hi és perquè els nostres sous, com a mínim els de l’equip de govern, hi són tots. . TINENT D’ALCALDE DE PRESIDÈNCIA, SERVEIS URBANS I SOSTENIBILITAT, SRA. PARAIRA (RESPOSTA): Només dir que en el cas dels regidors de l’oposició sí que hi ha el sou posat, el que no consta en aquests moments és el patrimoni, que en el cas de l’equip de govern sí que hi és, perquè recorda que es va enviar un correu per part de Gerència dient aquestes són les dades que consten en la Declaració de Béns que ens va passar Secretaria però perquè siguin publicades cada regidor personalment ha de donar la seva autorització, i cap de vostès veu fer el retorn dient autoritzo a que es publiqui. En el cas que es contesti això ràpidament ho afegim. . REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: Doncs jo emplaço als regidors de l’oposició a que ho facin. El més interessant de tot plegat, del patrimoni i això, és veure l’evolució, perquè si ara en el proper mandat es posa una cosa de nou sense posar l’anterior ... És una reflexió. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Molt bé, moltes gràcies, entenem doncs que queda retirada la moció, li agraïm i mirarem de millorar. 5.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D'ICV-EUIA A L’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT REBUTJANT LA POSSIBLE VENDA I PRIVATITZACIÓ DEL PARC PÚBLIC D'HABITATGES DE L'INCASOL PER PART DEL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Fa uns dies es feia públic, en diferents mitjans de comunicació, la intenció del Govern de CiU de vendre els 14.000 habitatges del parc públic de lloguer de la Generalitat de Catalunya a un fons d'inversió especulador. Atès que una gran part d’aquests habitatges han estat edificats sobre sòl cedit gratuïtament pels ajuntaments catalans a la Generalitat mitjançant convenis amb l’INCASOL, amb l'objectiu de dotar els seus municipis d’un parc d’habitatges destinats a les persones amb menys ingressos o, directament, per a emergències socials. Atès que, en moltes ocasions, els ajuntaments contribueixen amb els seus pressupostos a ajudar i prestar serveis complementaris a les persones destinatàries d’aquest parc d’habitatge públic. Ha estat un esforç compartit que, tot just ara, començava a donar els seus fruits. Atès el context socioeconòmic actual de Catalunya, caracteritzat per una greu crisi social, que obliga els ajuntaments a afrontar aquesta situació en primera línia en un context de contínues retallades dels pressupostos socials de l'Estat espanyol i de la Generalitat de Catalunya. Segons dades de l’IDESCAT, a principis de 2012, el 25’5% de la població catalana estava en situació de risc a la pobresa o exclusió social, incidint especialment en l’accés i el manteniment de l’habitatge.


Atès que la Llei 18/2007 pel dret a l’habitatge, considera un servei d’interès general la provisió d’habitatges protegits destinats a lloguer i aposta per la creació d’un parc específic d’habitatges assequibles a tots els municipis de Catalunya que permeti atendre les necessitats de la població. No sembla que deixar en mans privades aquests habitatges sigui la millor forma per complir aquest mandat, ni una solució per uns usuaris que sovint viuen en situació d’atur, precarietat laboral i econòmica, o sense cap tipus de prestació econòmica. A més, la mateixa Llei estableix, en el seu article 73, l’Objectiu de Solidaritat Urbana que consisteix en què, per fer efectiu el dret a l’habitatge a tot el territori català, determinats municipis amb demanda residencial forta han de disposar, en el termini de 20 anys, d’un parc mínim d’habitatges destinats a polítiques socials del 15% respecte del total d’habitatges principals existents. Atès que no podem ni volem oblidar que a Catalunya durant el 2012 es van dictar més de 100.000 ordres de desnonaments, xifra que suposa un gravíssim drama personal i també social al que l’administració ha de donar resposta. Atès que la conjuntura social que estem tenint fa més necessari que mai mantenir el parc públic d’habitatges i incrementar-lo, per exemple amb els habitatges de la SAREB i les cessions que puguin fer les entitats financeres, amb la intenció de constituir un autèntic Fons Social d’Habitatges Català gestionant-los de manera social, ajustant els preus lloguer a la situació econòmica dels seus adjudicataris, mantenint i ampliant els ajuts implícits al parc públic i les prestacions al lloguer. Per tots aquests motius, el grup municipal d’ICV-EUiA de l’ajuntament de Sant Cugat proposa al Ple els següents acords: Primer.- Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que renunciï a la possibilitat de vendre el parc públic d'habitatge a un fons d'inversió especulador. Segon.- lnstar al Govern de la Generalitat a treballar per protegir i ampliar el parc públic d'habitatge i a recolzar d’una manera decidida els esforços que realitzen els ajuntaments per garantir l’accés de la ciutadania catalana a un habitatge digne. Tercer.- Fer arribar aquests acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, a l’Agència Catalana de l’Habitatge, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i a les entitats municipalistes FMC i ACM.

TORN DE PRESENTACIÓ . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Anuncio que hi ha esmenes de Convergència i Unió. . REGIDORA SRA. ROSER CASAMITJANA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Nosaltres el fet o l’inici de presentar aquesta moció va ser l’anunci en tots els mitjans de comunicació de la intenció per part del Govern de la Generalitat de posar a la venda 14.000 habitatges públics que tenia l’Incasòl per vendre’ls a un fons inversor. Sembla ser que ja hi ha hagut més d’un fons d’inversió especulatiu que està interessat en la compra d’aquests habitatges. A nosaltres ens sembla que si això es ven a un fons inversor cal pensar que aquest fons el que pretendrà és treure el màxim de benefici i això només es pot aconseguir o bé venent aquests habitatges públics o


bé empitjorant la situació o les condicions dels seus usuaris que la majoria d’ells tenen una capacitat econòmica limitada. A nosaltres ens sembla que aquesta situació és lamentable per tres motius, en primer lloc perquè després de la bombolla immobiliària que hem patit l’habitatge públic sembla que sigui un caramel que molta gent vol en el sentit de que els grups inversors pensen o creuen que els poden comprar a un baix preu i que li poden donar per tant una rendibilitat a la seva inversió. A més a més, i això evidentment és cert, la demanda de lloguer s’ha incrementat molt per la dificultat d’obtenir finançament. Un segon motiu pel qual ens sembla que això no és correcte és perquè molts d’aquests habitatges estan edificats en terrenys que van ser cedits pels propis ajuntaments en convenis amb l’Incasòl per tal que aquests ajuntaments poguessin disposar en un moment determinat d’un parc d’habitatges destinats o bé a les persones que en tenien necessitat o bé per una emergència social. Finalment, el tercer punt que considerem que per a nosaltres no és acceptable és que una vegada més el Govern de la Generalitat de Catalunya pretén resoldre els seus problemes de tresoreria amb la venda de patrimoni o privatitzant determinats serveis públics. Nosaltres només voldríem recordar aquí que durant el 2012 a Catalunya s’han donat més de 100.000 ordres de desnonament. La xifra creiem que canta per si sola i és un drama social, i per tant pensem que en aquesta situació no ens podem vendre o malvendre el patrimoni i fins i tot creiem que és una deslleialtat per part de la Generalitat cap els ens locals que han fet l’esforç de donar o de cedir aquests sòls. Per tant la idea era que aquest Ple es posicionés en contra d’aquesta venda d’habitatge públic. No sabia si prèviament es volia donar lectura o no a l’esmena, el que sí que considerem que l’esmena per part d’Iniciativa desvirtua l’assumpte o el pinyol de la qüestió i per tant davant d’aquesta esmena retiraríem la moció. El que no sé és si l’esmena s’ha de defensar o no. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Fa bé de dir-ho perquè atès que aquest és l’ordre, si no hi ha moció decau automàticament l’esmena. Per tant passem al següent punt de l’ordre del dia. Gràcies Sra. Casamitjana. (La present moció fou retirada pel grup proponent). 6.- MOCIÓ PER DONAR SUPORT AL MODEL DE TRANSPORT SANITARI PÚBLIC I PELS DRETS DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES DEL SECTOR DE LES AMBULÀNCIES A SANT CUGAT DEL VALLÈS I A LA COMARCA. Atesa l’actual situació de crisi econòmica i que el govern ha utilitzat per aplicar retallades en els serveis públics, entre ells un dels més afectats el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Atès que les retallades han afectat també el col·lectiu d’empreses dedicades al transport sanitari, que aquest 2013 han vist reduït un 8% el pressupost anual de la Generalitat destinat al sector. Atès que Catalunya tenia un model exemplar de transport sanitari en totes les seves modalitats, gratuït i a l’abast de tothom, tant en el servei urgent com en el no urgent, i que aquests darrers mesos s’ha vist minvat sensiblement amb la reducció de vehicles i de les seves hores de serveis; i que en tota la comarca del Vallès s’ha aplicat una reducció de prop de 80 hores diàries en el seu conjunt.


Atès que les empreses del sector del transport sanitari han traspassat el cost de les retallades directament al col·lectiu dels treballadors i de treballadores del sector (en el cas de Sant Cugat Ibermón Ambulàncies Egara), amb reduccions salarials de prop del 20% en els darrers dos anys i amb una evident i notable pèrdua de la seva renda per càpita. Atès que la pèrdua de poder adquisitiu i de les actuals condicions de treball dels professionals del transport sanitari s’està deteriorant, i que aquest col·lectiu de professionals està protagonitzant jornades de vaga, des de fa mesos, per reivindicar els seus drets laborals i millors condicions de treball. Atès que aquesta situació és preocupant en el nostre municipi, i a hores d’ara no sabem com o quina pot ser l’afectació del conflicte pels usuaris i usuàries del servei a Sant Cugat. Per tot el que s’ha exposat anteriorment, el grup municipal Socialista proposa al Ple municipal de Sant Cugat del Vallès els següents acords: 1r.- Que l’Ajuntament intercedeixi, davant del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i Mútua de Terrassa, perquè no es retallin més hores d’ambulàncies ni recursos assistencials en el transport sanitari. 2n.- Que l’Ajuntament exigeixi al Departament de Salut de la Generalitat el manteniment del model de transport sanitari amb el número suficient d’ambulàncies operatives així com les hores de servei, per tal d’evitar posar en risc la salut dels ciutadans o ciutadanes i asseguri els drets dels treballadors i treballadores del sistema de transport d’ambulàncies de Catalunya. 3r.- Que l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès doni ple suport a les demandes laborals del col·lectiu de treballadors i treballadores del sector del transport sanitari català, i per derivada, al de la comarca del Vallès Occidental. 4t.- Que L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès expressi el seu malestar al Departament de Salut de la Generalitat, a Mútua de Terrassa i a l’empresa prestadora del servei a la nostra ciutat (Ibermón Ambulàncies Egara), per l’actual situació laboral del col·lectiu de treballadors i treballadores del sector del transport sanitari, que es demani una rectificació de la política en les empreses prestadores del servei, de repercussió de les retallades en ells, i a la vegada que s’avanci en un clima del diàleg i de pacte, entre les parts implicades, per trobar els acords necessaris pel bon funcionament del servei. 5è.- Que l’ajuntament juntament i amb coordinació amb Mútua de Terrassa editin i publiquin uns fulls informatius de quina és la situació, de com afecta als usuaris i usuàries del sistema de transport sanitari i de quines són les alternatives, de com tractar les urgències (si és que es veuen afectades) i en facin de transmissió, mitjançant les OAC de l’ajuntament, els CAP’s i ambulatoris del municipi. 6è.- Que s’informi dels acords presos al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, a les empreses del sector del transport sanitari de la comarca del Vallès, i als sindicats representatius de treballadors i treballadores del sector sanitari, així com a la Federació d’Associacions de Veïns de Sant Cugat.


TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS

. REGIDOR SR. SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Aquesta és una moció més enllà del que digui per defensar dos aspectes bàsics que nosaltres considerem, que per això la presentem, el primer és defensar el model de transport sanitari, l’urgent i l’acordat o el reglamentat que es diu i, en segon, en defensa de la situació que han entrat en precarietat laboral els treballadors i treballadores d’aquest sistema de transport. Per no llegir tota la moció en tot cas la presentaré breument i donat com tothom sap que estem en èpoques de retallades el sector sanitari ha estat un dels sectors més afectats en qüestió de retallades i com no podia ser d’una altra manera el transport sanitari també s’ha vist afectat. Aquesta retallada ha suposat un decrement que no un creixement negatiu, que a vegades s’utilitzen paraules que no volen dir exactament el mateix, sinó que s’ha reduït un 8% el pressupost de la Generalitat destinat precisament a aquest sector. A Catalunya teníem un model exemplar de transport sanitari i per tant nosaltres el que volem posar a sobre la taula és aquest deteriorament d’aquest servei que nosaltres considerem essencial, tot i que sigui un servei prestat per empreses privades però que té el caràcter de servei públic. Les empreses del sector sanitari com que se’ls hi ha retallat l’aportació pública ho han abocat directament sobre el cost dels treballadors i aquest 8% que dèiem ha representat una davallada del 20% d’aquests treballadors i per tant un augment de la precarietat laboral, a més a més d’acomiadaments. Les actuals condicions dels treballadors i treballadores es veuen mermades i no només parlem del transport sanitari a nivell de Catalunya sinó que la nostra ciutat també es pot veure afectada, i sense entrar en alarmismes perquè aquest transport s’ha anat realitzant a mesura dels esforços professionals i també de les empreses prestatàries sense entrar, repeteixo, en alarmismes ni en dir que s’està enfonsant el país, ni el municipi, ni dir que a conseqüència d’això hi ha hagut cap cas de desgràcia sanitària en aquest sentit, nosaltres el que sí que volíem demanar a l’ajuntament, al Ple municipal, és demanar que l’ajuntament sol·liciti o insti al departament de Salut de la Generalitat a mantenir el model de transport sanitari, evidentment, recuperant la retallada feta sobre el sector; evitar d’aquesta manera un possible risc per la salut dels ciutadans i retornar el valor a aquells treballadors i treballadores que han patit i estan patint les conseqüències de les retallades en l’àmbit de la sanitat i del transport sanitari en aquest cas. Totes les demandes i tots els atesos van en aquest sentit, també que l’ajuntament tal com hem fet altres vegades amb altres empreses del nostre municipi com poden ser Hewlett Packard, Delphi o Sharp, que no amb altres com poden ser Rico i algunes altres, doncs posar-nos també al costat dels treballadors i treballadores i instar que aquesta precarietat laboral no vagi més a la baixa i instar que hi hagi una rectificació i una planificació en aquest sentit. Per això també demanàvem des d’aquí, de l’ajuntament, que ens posessin com a mediadors d’alguna manera o intentar acostar postures entre les parts afectades i per tant Mútua de Terrassa, CatSalut, Ajuntament i treballadors es poguessin seure sobre la taula i intentar resoldre els problemes i veure quina seria la millor manera de sortir d’aquest atzucac. En tot cas la tenen vostès a l’entrada o ja l’han pogut recollir i fins aquí seria l’exposició d’aquesta moció. . REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: El transport sanitari públic és un altre dels sectors que pateix la conseqüència de la crisi i les retallades. Fa temps que hi ha conflicte, de fet jo he llegit que en els últims tres anys han perdut un 18% del seu sou els treballadors d’aquest sector i critiquen l’incompliment del conveni col·lectiu, critiquen la reducció de nòmines, critiquen


acords que s’havien arribat i que no es compleixen, i a més a més aquest sector pateix a part de les seves pròpies retallades doncs les retallades en sanitat que fa que hagin de fer més feina amb menys efectius, i això del transport sanitari públic -les ambulàncies- és una cosa molt sensible, no només en aquest cas per la precarietat dels treballadors sinó perquè es dediquen al que es dediquen les ambulàncies, per tant retallar en aquests casos a vegades posa en dificultat la vida de les persones, posa en dificultat que se salvin vides o la salut de les persones. Per tant, com que nosaltres quan ens vam presentar teníem un dels punts del nostre programa que era una defensa activa de l’ajuntament dels drets dels treballadors i aquesta moció va en aquest sentit doncs votarem a favor. . REGIDORA SRA. ROSER CASAMITJANA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: El nostre grup donarà suport també, com no podia ser d’una altra manera, en aquesta moció perquè compartim tant els atesos com els acords i no cal dir que valorem que el transport sanitari públic i universal compleix un primer nivell d’assistència sanitària. Dit això nosaltres potser volíem posar damunt de la taula algunes consideracions que fan referència específicament al nostre municipi. Tenim en compte que Sant Cugat té una distribució geogràfica molt peculiar, amb una gran extensió territorial, amb uns barris residencials que molts d’ells estan molt allunyats del centre i que per tant, en alguns casos d’aquests, que el transport sanitari arribi i arribi d’una manera eficient i ràpida moltes vegades no és fàcil. Hem de constatar també, i això s’ha dit moltes vegades, que tenim només en aquests moments dues ambulàncies, de les quals cap d’elles està medicalitzada, cert que podem utilitzar la de Rubí o la de Cerdanyola, però en qualsevol cas no estan al nostre municipi, i cal recordar també que no tenim l’hospital teòric de referència i que per tant tots els nostres pacients traslladats han d’anar a parar a la Mútua de Terrassa i per tant creiem que tot això fa que el transport sanitari públic del nostre municipi estigui aguantat amb fils i en aquests moments hi ha hagut un moment de vaga, hi ha hagut un moment de tensió, etc., però en qualsevol altre moment, ja sigui quan es renovi la concessió o en qualsevol altra situació, això pot acabar molt malament, per tant més enllà de les retallades que sí que hi ha hagut i dels conflictes laborals que l’empresa ha tingut, nosaltres voldríem que aquest tema d’alguna manera s’arreglés o es posés damunt de la taula per fixar-lo una mica i evitar aquests tremolors que constantment tenim en aquest tema. . REGIDOR SR. JORDI CARRERAS, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Molt breument, perquè la moció que presenta el grup Socialista és una moció que el que pretén és que l’ajuntament s’avanci a una possible crisi en el servei d’ambulàncies o un possible problema que donades les circumstàncies per les que travessem, donada la crisi per la que vivim, atenent a que hi ha hagut algunes tensions sembla ser pel que es veu a dintre del servei, amb els treballadors del servei d’ambulàncies, no està de més ni ens sembla que sobri que l’ajuntament s’avanci i reforci i eviti que arribin a produir-se aquests problemes, especialment en un servei tan sensible com és el de les ambulàncies, de manera que ens sembla una moció oportuna i pel mateix li donarem suport. . TINENT D’ALCALDE SRA. SUSANNA PELLICER, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: Jo començaré pel final. Els hi vam oferir en el marc del Consell Sectorial dels Serveis Socials i Sanitat a la Ciutadania parlar d’aquest tema precisament perquè era delicat, perquè podien haver-hi les persones que ens ho expliquessin, les persones que tenen les dades i no el que llegim en diferents mitjans. Jo vaig fer aquest oferiment i el segueixo fent, en podem parlar. Jo crec que aquesta


moció des del principi ja els hi vaig dir, jo crec que està basada erròniament, està basada en una situació de vaga i vostès ens demanen que fem de mediadors quan no hi ha vaga, o sigui nosaltres no farem de mediadors perquè aquest conflicte ara per ara no existeix. Per tant també els hi vaig dir que és una moció que s’ha presentat a diferents llocs i ara per ara al nostre municipi no té cap sentit, i és tant que s’ha presentat a altres llocs com que el nom de l’empresa d’ambulàncies concessionada no està bé, vostè em dirà que és una tonteria però home! si un presenta una moció al menys el que ha de fer és saber el nom de les ambulàncies i de l’empresa amb la que segons vostès han parlat, i per tant crec que no dóna de sí. Hi ha moltes irregularitats, vostès diuen que aquestes empreses han rebut un 8% de retallades, jo els hi vaig dir que havia parlat amb CatSalut, i que m’ho havien ensenyat, que és un 4,6, que és exactament el que se’ls hi ha aplicat a aquestes empreses. Per tant, jo crec que està ple d’incerteses, que aquests temes són populistes i estic d’acord amb el que diu el Partit Popular, que són temes que criden l’atenció, i per tant crec que hem de ser molt conscients que ara, avui en dia, amb les retallades que vostès diuen que s’han pres, amb les dues ambulàncies que tenim a la nostra disposició, amb totes les persones que hem parlat ens diuen que avui en dia estem més que suficient atesos; és més, si en lloc de Sant Cugat fóssim Terrassa que fan el doble de serveis amb aquestes ambulàncies d’urgències doncs potser podríem dir alguna cosa, avui en dia nosaltres amb les persones que hem parlat ens diuen que no, hem parlat amb treballadors també i ens diuen que potser més endavant hi ha una vaga, que hi ha cert nerviosisme perquè aquest concurs la Generalitat el traurà públic i llavors pot ser que l’empresa en la que estan treballant ara doncs no guanyi, i nosaltres el que els hi hem dit és que pressionin a la Generalitat perquè agafin a tota aquesta gent, que és el que passa amb els concursos, que subroguin al personal. Més enllà d’aquí crec que els hi vam intentar explicar que tot això que diuen de “situació preocupant pel nostre municipi”, “fer un fulletò de com pot afectar això als veïns i veïnes”, doncs miri, els hi hauríem de dir que ara no els hi afecta en res perquè no hi ha aquesta vaga, el dia que hi hagi una vaga potser ens hi posarem, no ho sé, ja ho parlarem, però ara per ara estem suficientment atesos amb el que tenim. És més, vostè aquesta consulta Sr. Soler ja la va fer fa uns mesos i jo li vaig dir que ho consultaria i aquest sector del transport està molt acotat, hi ha un llibre de reclamacions oficial a nivell de l’Estat, fins i tot vam anar a consultar si havia sortit alguna queixa d’aquests tres dies de vaga que havia hagut, i no hi ha cap queixa de cap usuari, i llavors vam preguntar que com és que era així, i ens van dir que els mateixos usuaris i els hospitals quan ho saben llavors ja no deriven. O sigui que en el servei d’urgències del 112 no hi ha mai vaga, per tant aquesta inquietud crec que ens l’hem de treure de sobre i els altres serveis van funcionar amb normalitat amb les hores dels serveis mínims. Per tant jo els hi demano una vegada més que en el marc del Consell Sectorial cridem a les persones responsables que ens expliquin una mica la situació que hi ha, i jo crec que amb dades més concretes ho podem parlar. Aquest Consell Sectorial, no sé si han estat convocats, però és el 21 de gener i això és el que els hi demanaria. . REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Abans de tot comentar-li que això del nom de les ambulàncies nosaltres vam enviar un correu a Secretaria per tal que canviés el nom a la moció, evidentment hi havia un error en el nom de l’empresa concessionària, això no passa res, això ens passa a tots, passa a les millors famílies, i nosaltres en temps i forma vam enviar a Secretaria General el canvi del nom, per tant si vol treure algun error suposo que ja li trobaré jo a vostès algun error en algun altre document. Bé, és igual, independentment d’això jo crec que vostès no s’han llegit ni el títol de la moció: “Moció per donar suport al model del transport sanitari públic i dels drets dels treballadors i treballadores”, no estem


dient que a Sant Cugat s’hagi mort ningú ni que hagi passat absolutament res, ja li dic per no crear alarmisme, el títol posa això. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA (QÜESTIÓ D’ORDRE): Si és una moció general hauria d’haver passat per Junta de Portaveus. . REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Ei, m’he deixat el segon: “ ... en el sector de les ambulàncies de Sant Cugat i de la comarca”. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA (QÜESTIÓ D’ORDRE): Val, perfecte, li dic perquè quedi clar. És local o és general? . REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Sra. Alcaldessa, que no s’ha mirat els papers vostè? . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA (QÜESTIÓ D’ORDRE): Hi tant que me’ls he mirat!, i he vist que vostè no sap ni el nom de l’empresa d’ambulàncies de Sant Cugat, ho he vist perfectament Sr. Soler. Continuï si us plau. . REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Sra. Alcaldessa, jo crec que intentar desacreditar un text d’aquesta manera, no sé, jo crec que a vegades el desacreditat és el que intenta desacreditar, però bé, en tot cas, nosaltres hem fet feina. Vostès diuen que han parlat, doncs nosaltres també. El nostre grup parlamentari ha presentat més de 120 iniciatives al Parlament per saber quina era la situació. I li puc donar dades, més de mil llocs de pèrdua de treball ..., al Parlament de Catalunya que jo sàpiga a part d’iniciatives locals també se’n tracten a nivell general, i jo li estic posant el marc, jo en cap moment li he dit que Sant Cugat s’hagi vist afectat, li dic “prevenim”, i amb això coincideixo amb el senyor del Partit Popular, prevenim, posem primer la prevenció abans de l’actuació i anava per aquí. Si vostès s’ho volen agafar que qualsevol fletxa que vagi en contra de la Generalitat o en contra de les retallades o han de desmuntar doncs votin en contra, com ho faran, i ja està, no passa res. Però en tot cas el que queda palès és que hi ha unes retallades, hi ha una disminució en el pressupost de la Generalitat, pel transport sanitari, i que això afecta directament sobre els treballadors i treballadores del sector de les ambulàncies, és així i ningú no ho pot dir, i el que estem dient i el que estem instant és que l’ajuntament prengui la iniciativa i els posi tots endavant i que puguin treballar, i em sembla perfecte i li agafo el guà, parlem-ho amb el servei sectorial, doni les dades i faci-ho tot, perquè el Parlament de Catalunya diu una cosa i potser CatSalut en diu alguna altra, segons les seves dades. . REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: Molt ràpidament perquè ja sabem com acabarà això, però és molt legítim que no s’estigui a favor de la moció, això és evident, ara bé, manifestar el meu astorament per una afirmació que s’ha fet que és “si no hi ha vaga, no hi ha conflicte”, jo m’agafo a la cadira davant d’aquest tipus d’afirmacions. . TINENT D’ALCALDE SRA. SUSANNA PELLICER, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: No m’he explicat bé. Volia dir que si no hi ha vaga no podem intervenir. Vostè ens demana que fem de mediadors, i jo em pregunto mediadors de què en aquest moment? Mediador d’una vaga que no existeix, és que el text ho posa, i ens l’hem llegit i ens l’hem repassat. Jo repeteixo que estem parlant de Sant Cugat i


d’una situació molt concreta, i aquests riscos que vostès veuen en aquest cas nosaltres no els veiem, potser estem equivocats, no els veiem, ho hem consultat i no ho veiem, i per tant no s’enfadin, els hi dic el que pensem i el que hem trobat, s’ho prenen com una cosa personal. Jo els hi dic de parlar-ho en el Consell però de moment creiem que no és el moment d’intervenir per tot això que els hi hem dit, perquè aquest risc, aquesta situació d’alerta, en aquest moment em sembla més populista que una altra cosa, per tant proposem deixar-ho, res més, no s’enfadin. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: És excepcional el tercer torn de rèplica, ho saben. Sr. Soler té la paraula. . REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Molt breument, si qualsevol proposta que fem aquí al Ple serà titllada de populista amb una època que no és ni d’eleccions, em sembla perfecte. . REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: Jo no m’enfado en absolut, estic insòlitament tranquil avui, ja els hi dic. Però em preocupa molt que una persona de l’equip de govern afirmi “si no hi ha vaga, no hi ha conflicte”, s’ha dit això i ja està, no busquin coses a on no les he dit, i si no recordo malament he llegit bastants notícies a Cugat.cat de vagues d’ambulàncies, però bé, m’ho dec haver imaginat segurament.

TORN DE VOTACIÓ Vots a favor: 10 (PP, PSC, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 15 (CiU) Abstencions: 0 7.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU DE SUPORT AL MODEL COMERCIAL DE SANT CUGAT DEL VALLÈS. (El present punt fou retirat de l’ordre del dia). 8.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA PER INSTAR ALS GOVERNS DE L’ESTAT I AL GOVERN DE LA GENERALITAT A POTENCIAR L’APOSTA I INVERTIR EN RECERCA+DESENVOLUPAMENT+INNOVACIÓ. Atès que les polítiques de retallades que estan duent a terme els governs de dretes de la Generalitat i l’Estat han portat els nivells d’inversió pública en investigació, desenvolupament i recerca als més baixos de la història moderna. Atès que la recerca, el desenvolupament, la innovació i la formació continua són la base d’un sistema productiu futur, i la motivació per a la formació del present. Atès que milers d’investigadors s’estan quedant sense ocupació ni projectes per desenvolupar per manca de partides pressupostàries, tancament d’organismes, consorcis, patronats, i empreses públiques pertanyents o participades pels diferents ministeris i per les conselleries involucrades de la Generalitat. Atès que els anteriors governs de l’Estat liderats per partits progressistes van augmentar i van realitzar una aposta pública clara per l’R+D+i arribant als nivells


d’inversió més alts i que aquesta aposta havia de ser de continuïtat o d’increment, i a llarg termini per posicionar el nostre territori el més amunt i avançat possible. Atès que les inversions que han fet l’Estat i la Generalitat en els darrers anys posa en qüestió la continuïtat de molts projectes d’investigació, destrueixen l’organització i les xarxes d’investigació, així com desmotiven els pocs científics o investigadors que encara hi resten, i malmeten la seva imatge per a futurs estudiants, posant en entredit la continuïtat de molts estudis universitaris. Atès que una minva directa sobre els recursos destinats a recerca, desenvolupament i innovació representa un retrocés important en l’escala del coneixement, i un retrocés del nivell de modernització de l’estat i del país, i una manca directa de competitivitat. Atès que a Sant Cugat i a la comarca del Vallès s’hi desenvolupen molts processos d’investigació, i que existeixen clústers específics de diverses matèries sensibles en la investigació, i que aquest ha ser un dels trets diferencials de la nostra economia davant del teixit productiu del país. Atès que per fomentar l’R+D+i és fomentar directament l’ocupació de tècnics superiors, i donar cabuda a la vegada a la darrera etapa formativa dels futurs investigadors i científics. Atès que ni el país ni l’estat pot permetre’s la pèrdua d’investigadors, científics i especialistes tècnics de formació superior per no trobar sortides professionals ni projectes per a donar continuïtat a la seva activitat professional, amb l’elevat cost públic, no compensat, que això suposa respecte a la formació rebuda. Atès que la marxa a l’estranger, o millor dit la fuga de científics i investigadors és una realitat i que desprestigien el país d’origen, per no donar resposta o saber retenir al talent que ha format, i que en cap cas es tracta d’una “mobilitat exterior” sinó d’una expulsió laboral. Atès que ara per ara, els investigadors catalans i espanyols gaudeixen d’un prestigi mundial pels seus avenços en diverses matèries de recerca (farmacèutiques, d’enginyeria, tècniques, físiques, socials...), i que no seria el millor moment per perdre-la. Atès que el col·lectiu d’investigadors, científics i la ciutadania en general està demanant una resposta clara, contundent i seguir amb l’aposta del R+D+i per part de qui ostenta la responsabilitat de la gestió dels recursos públics. Atès que tant el Govern de l’Estat espanyol com el de la Generalitat de Catalunya estan incomplint les directrius del pla de la Unió per la innovació en el marc de “l’Estratègia Europa 2020”, i que ens obliga a destinar anar augmentant el pressupost en R+D+i progressivament fins assolir el 3% del pressupost l’any 2020. Atès que el pla europeu de la Unió per a la innovació defineix la voluntat de promoure l’educació i el desenvolupament d’habilitats científiques i aconseguir un “Espai Europeu de Recerca” amb el reconeixement d’excel·lència.


Per tot el que s’ha exposat anteriorment, proposem al Ple municipal els següents acords: 1r.- Instar al Govern de l’Estat espanyol i al Govern de la Generalitat de Catalunya a reconduir les polítiques públiques d’inversió per tal d’augmentar els recursos a la R+D+i. 2n.- Instar al Govern de l’Estat espanyol i al Govern de la Generalitat de Catalunya a realitzar un “pla blindat i consensuat professional i políticament” a mig i llarg termini d’inversions públiques amb la clara estratègia de posar al nostre país i l’estat al 2030 als primers nivells mundials de recerca i innovació, i per tal de garantir que els diferents canvis de governs no modifiquin a la baixa la línia estratègica a seguir. 3r.- Instar al Govern de l’Estat espanyol i al Govern de la Generalitat de Catalunya a planificar les línies bàsiques a seguir i a fixar un calendari per tal de complir el compromís amb el pla de la Unió per la Innovació de l’Estratègia Europa 2020. 4t.- Tramitar els presents acords al Govern de l’Estat espanyol, al Govern de la Generalitat de Catalunya, a la comunitat científica, a les organitzacions empresarials i sindicals del municipi i a aquelles empreses, organitzacions i organismes participat per l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès que es consideri oportú.

TORN DE PRESENTACIÓ . REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Continuem amb les retallades, és evident. Les retallades, com no podia ser d’una altra manera, afecten també a un dels sectors més importants que és la recerca, el desenvolupament i la innovació en el nostre país i en el nostre Estat. Bàsicament, per no cansar a la gent del públic, la moció va encadenada en que en els darrers dos anys concretament tant l’Estat com Catalunya ha perdut una inversió força important en temes de diners invertits en recerca, desenvolupament i innovació. Donem tot un seguit d’explicacions, un seguit de dades, en aquest aspecte i el que demanem és de nou instar, perquè sabem que l’ajuntament de Sant Cugat no té el marc competencial d’inversions -bé, podria fer-ho, però no ho farà- i per tant instem tant al Govern de l’Estat com al Govern de la Generalitat a redreçar les seves polítiques en qüestió d’inversió en desenvolupament, recerca i innovació. Estem parlant d’una aposta pels científics, estem parlant d’una aposta per evitar el que en diríem la marxa fugaç del talent nacional i per tant el que d’alguna manera fem és intentar fer un pla o intentar instar un pla de blindatge sobre aquestes línies d’investigació, de recerca i de desenvolupament. Vostès saben que molts dels projectes depenen de diners públics, a part de diners privats, per tirar endavant; doncs molts dels projectes que es van endegar en el seu moment estan aturats per falta de pressupost i molts dels científics i dels formadors que en aquest cas estaven vinculats al món de la universitat s’han vist a l’atur directament. Per tant amb tot això i a més a més perquè Europa ens obliga a que el 2020 ens posem en una ratio d’inversió respecte el PIB -que no hi arribarem al camí que hi anem-, demanem que es redreci aquesta política d’inversió i que es tiri endavant.

ESMENES DE CiU SOBRE MOCIÓ ORIGINÀRIA


- ESMENES CiU A LA MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA PER INSTAR ALS GOVERNS DE L’ESTAT I AL GOVERN DE LA GENERALITAT A POTENCIAR L’APOSTA I INVERTIR EN RECERCA+DESENVOLUPA-MENT+INNOVACIÓ. ESMENA 1 - Suprimir atès 1: ESMENA 2- Suprimir atesos 3, 4, 5 i 6: ESMENA 3 - Suprimir atès 10: ESMENA 4- Suprimir el darrer fragment de l’atès 11: 11.- Atès que ara per ara, els investigadors catalans i espanyols gaudeixen d’un prestigi mundial pels seus avenços en diverses matèries de recerca (farmacèutiques, d’enginyeria, tècniques, físiques, socials...) [, i que no seria el millor moment per perdre-la]. ESMENA 5 - Suprimir els atesos 12 i 13: ESMENA 6 - Suprimir un fragment de l’acord núm. 1: 1.- Instar al govern de l’Estat Espanyol i al govern de la Generalitat de Catalunya a [reconduir les polítiques públiques d’inversió per tal d’] augmentar els recursos a la R+D+i. ESMENA 7- Suprimir l’acord núm. 2: ESMENA 8- Modificar l’acord núm. 3: 3.- Instar al govern de l’Estat Espanyol i al govern de la Generalitat de Catalunya a MANTENIR I REFORÇAR planificar les línies bàsiques a seguir i ELS COMPROMISOS a fixar un calendari per tal de complir el compromís amb el pla de la Unió per la Innovació de l’Estratègia Europa 2020.

TORN DE DEFENSA ESMENES DE CiU . TINENT D’ALCALDE SR. CARLES BRUGAROLAS, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: Vostès ens han plantejat una moció que en l’àmbit meu competencial ens passa molt, que és impossible no estar d’acord amb la filosofia, però l’han omplert tant de política que teníem dues alternatives, o votem en contra perquè està plena d’argumentari polític, perquè vostè deia que hi havia dades i explicacions i la veritat és que no n’hi ha cap, i a més hi ha moltes imprecisions, i aleshores el que hem intentat és treure-li la càrrega política i buscar el consens amb vostès que és dir, naturalment que estem a favor de la recerca, el desenvolupament i la innovació, sé que són moltes esmenes però és que hi havia moltíssima càrrega política en aquesta moció i per tant amb tota cordialitat li dic que intentem buscar


aquest punt d’equilibri a l’hora de dir lògicament aquesta ciutat, com no podia ser d’una altra manera, pel posicionament que ocupa, etc., es posiciona clarament a favor de que les administracions inverteixin, les empreses inverteixin i que afavorim un clima que sigui procliu a la recerca, al desenvolupament i la innovació -com de fet venim fent- però li hem de treure tot això que la veritat em sembla molt imprecís, i només per donar un exemple dir-li que aquí a Catalunya hi ha una elevadíssima concentració d’investigadors estrangers, de fet és un dels països que té més investigadors d’altres nacionalitats i això és, efectivament, perquè hi ha un bescanvi molt interessant i molt gran en termes quantitatius de científics que estan formats aquí i estan desenvolupant les seves tasques arreu del món, però també a la inversa, i això és així i vostè sap que en termes científics Catalunya és una potència, és una potència en termes del que representa el seu pes en l’economia mundial i en termes de població. Sí que tenim dificultats, hem de ser capaços de convertir aquesta ciència, aquest coneixement en valor social, de fer-ho més del que ho venim fent però no podem menysprear-nos o tirar-nos pedres sobre la nostra pròpia teulada. Per tant compartim amb vostès l’interès de que el nostre país aprofundeixi en aquesta posició de potència que és i que s’estengui en una major capacitat de que més enllà de la recerca això també s’estengui a la innovació i al món de l’empresa i de l’ocupació i del valor social, però hem intentat humilment treure-li la molt intensa càrrega política que aquesta moció presentava que ens sembla que tampoc no aportava res.

TORN DE POSICIONAMENT

. REGIDOR SR. GUIM PROS, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: D’entrada dir que cada cop que el PSC entra una moció que fa referència a les retallades em surt de dins votar que sí però també em surt de dins dir que el primer Govern que va fer una retallada de 50.000 milions d’euros és el Govern del Sr. Zapatero, això li hem dit vàries vegades al Pere i en tot cas posar-ho sobre la taula. Això no treu que, evidentment, donaríem suport a la moció -no la donarem al final perquè quedarà com quedarà- però en tot cas entenem que ens trobem davant d’una moció que jo crec que es podria definir d’una manera molt senzilla, molt posar sobre la taula la importància d’invertir en aquestes tres branques, bàsic pel present i bàsic pel futur del nostre país. El Carles deia que té contingut ideològic, és evident, però és que estem parlant d’una aposta política i el que entenc que no s’hi val és en tot cas fer esmenes que precisament intentin buidar de contingut ideològic la moció perquè en tot cas sempre hi ha l’opció de votar en contra i aquí se solucionarà el tema. Crec que posant en eteri la importància d’aquestes tres branques i deixar-les així a l’aire sense explicitar la necessitat de suport i que requereixen d’una aposta clara, entenc que és fer trampes i en el fons jo crec que és buidar de contingut una moció que té contingut ideològic i polític de per si i que crec que està ben plantejada. Una altra cosa és si s’està d’acord o no en que els recursos es destinin a això o es destinin a una altra cosa i valorar per què hi ha l’obligació de destinar-los a altres coses, com poden ser salvar bancs, etc., però qüestionar o deixar així en eteri tres branques que entenc que són imprescindibles em sembla fer trampes. En tot cas és evident que no donarem suport a les esmenes, haguéssim donat suport a la moció però no quedarà com ens agrada. . REGIDOR SR. JOAN CALDERÓN, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Nosaltres haguéssim donat suport a la moció però com hi haurà el vot de les esmenes no podem donar-li suport, evidentment. Jo crec que fer una moció de denúncia de les retallades dels pressupostos de recerca, desenvolupament i innovació evidentment té una càrrega ideològica, això és evident. En el dia d’avui els


pressupostos, tant de la Generalitat com en aquest cas del Gobierno de España retallen aquestes partides i això és fer ideologia, perquè si bé retallen aquestes partides s’aposta tot a fer projectes que perpetuen un sistema econòmic que ja s’ha vist que ha fracassat i que és el totxo, la mà d’obra intensiva o bé el turisme. Parlo de l’Eurovegas que al final no es farà a Madrid, parlo del Barcelona World, parlo de projectes com en parlarem després del macrocentre comercial aquí al costat, o parlo de potenciar un turisme intensiu a Barcelona que només busca generar riquesa i precarietat laboral. Des del nostre punt de vista entenem que només podrem sortir d’aquesta crisi si canviem de model productiu, i el canvi de model productiu passa per la recerca, desenvolupament i innovació i passa per potenciar l’economia verda en aquests camps. Està clar que els països que han mantingut o han fet créixer aquests pressupostos estan en millor situació que el sud d’Europa, que ha patit més en aquesta situació, i estan en una millor situació econòmica que no pas nosaltres. Per tant, això també és ideologia, apostar per això també és ideologia, apostar per l’economia verda, apostar per l’ocupació estable i apostar perquè la gent jove formada no marxi del país també és fer ideologia i per tant no podíem fer una altra cosa que donar suport a la moció del PSC i lamentablement no donar suport a les esmenes de Convergència i Unió que, una vegada més, intenta desvirtuar una moció. . REGIDOR SR. ÀLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Nosaltres som conscients de que amb aquestes reduccions d’inversió en temes d’investigació i desenvolupament doncs causen al final un cobriment del nostre futur, perquè quan no hi ha investigació i desenvolupament doncs en el futur no tindrem unes coses que gràcies a aquest desenvolupament i investigació tindríem si féssim la inversió avui. És un tema de futur, i està clar que s’està empobrint el futur perquè no disposarem d’aquestes eines que tindríem, però també és cert que hi ha un problema avui dia que és pitjor i que s’ha de resoldre també, i mentre tinguem el problema d’avui no podem intentar resoldre el problema de demà, hem de resoldre el d’avui. El problema d’avui és una manca de recursos econòmics evident, a ningú se li escapa que no hi ha ingressos suficients per pagar les despeses de l’Estat, ni de les comunitats autònomes, i evidentment quan no hi ha ingressos suficients per pagar les despeses corrents doncs no es pot dedicar diners a pagar despeses no corrents, encara que això suposi hipotecar en certa manera el futur per no fer investigació i desenvolupament. El Govern del Sr. Zapatero va tenir les condicions idònies per mantenir o fins i tot augmentar aquesta política de dotació a la recerca i el desenvolupament gràcies a que hi havia un moment econòmic que ho permetia, aquest moment econòmic també venia ja d’abans quan hi havia governs del Partit Popular de dues legislatures que també van ajudar a crear aquestes condicions idònies per fer recerca i desenvolupament i de fet en els governs del Partit Popular del Sr. Aznar es van augmentar aquestes partides any rere any per a fer investigació i desenvolupament, per tant el nostre partit ja està també en aquesta línia de fer, d’anar augmentant i de fer despesa en aquest camp que és necessari i que segurament es retorna en el futur, no és un retorn immediat, és un retorn a futur, però que enriqueix la nostra societat. Però és que avui hem de resoldre el problema que tenim avui, per tant això per a nosaltres justifica les retallades en aquest sentit, està clar que s’han de prioritzar i s’han de fer unes retallades i no altres però a vegades és possible que no s’encerti en quines retallades s’han de fer però la voluntat és de resoldre el problema econòmic d’avui per poder donar els serveis que avui necessitem, i el demà ja el resoldrem demà, no es pot fer una altra cosa. . REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Sr. Brugarolas, em deixa molt tranquil al dir que la nostra moció té una important càrrega


ideològica i política, és igual, digui-li com vulgui, perquè estem aquí per a fer política i per resoldre els problemes dels ciutadans i per resoldre els problemes dels col·lectius. Miri, la nostra moció té dues cares, la moció retallada en té una, o sigui que amb això què li vull dir?, doncs que la meitat era política i la meitat és intenció, ideologia. En aquest sentit em deixa tranquil. Volen dades?, jo els hi donaré molt breument. La reducció, en l’any 2013, en inversió a tot l’Estat 461 milions d’euros, a més a més els hi puc dir perquè està demostrat que cada euro invertit en recerca, desenvolupament i innovació, aporta un 1,5 euros, per tant estem aportant quan invertim 1 €, n’estem rebent 1,5 €, per tant rebem la inversió i a més a més el 50% reverteix sobre la societat. Més dades, a Catalunya hem tingut 70 milions d’euros en inversió aquest any, l’any 2012, el 2010 hi havia 270 milions, per tant hi ha hagut una reducció, una reducció quasi del 70%. Més dades, perquè veig que el Sr. de Salvador sempre treu dades, i nosaltres també en sabem de dades; la producció aquí a Catalunya anava a un ritme de creixement del 26%, ara anem a un ritme de creixement del 10%, és a dir, hem baixat un 15% respecte els temes de producció en recerca, desenvolupament i innovació. I les dues últimes dades esfereïdores, el 2010 a Catalunya hi havia quasi 18.400 treballadors, actualment hi ha menys de 18.000, per tant estem parlant d’una reducció d’un 4% dels treballadors en recerca i desenvolupament. Saben vostès quants projectes significa això?, però és clar aquí cadascú té el seu model d’inversió. Hi ha dos organismes que són la Conferència de Rectors de les universitats espanyoles, directament lligats al sector de la innovació, i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, del qual em sembla que algú d’aquest Consistori és membre i votarà a favor d’unes esmenes que la desvirtuen, doncs estan dient el mateix, i això també és política. Nosaltres entenem que la política de Convergència i Unió és una manera d’acceptar les retallades des del món local a les retallades que es fa en àmbit de Catalunya. Mentre vostès van conscienciant a la població que han de ser solidaris i invertir en maratons, nosaltres creiem que la inversió en recerca, desenvolupament i innovació ha de venir, sobretot, del sector públic. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: No cal que parli el Sr. Brugarolas. Retirem les esmenes. Votarem en contra.

TORN DE VOTACIÓ

Vots a favor: 6 (PSC, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 19 (CiU i PP) Abstencions: 0 PRESIDÈNCIA, SERVEIS URBANS I SOSTENIBILITAT 10.- PROPOSTA D'APROVACIÓ D’EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ PER A L’ADJUDICACIÓ PER PROCEDIMENT OBERT DEL CONTRACTE DE SERVEIS DE NETEJA DELS EDIFICIS MUNICIPALS. (Exp. núm. 75/13). 1r.- APROVAR, en els termes previstos a l'art. 110 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (TRLCSP), expedient de contractació per a l’adjudicació per


procediment obert i tramitació ordinària del contracte de serveis de neteja dels edificis municipals pel preu de licitació de 10.490.053,88 € (IVA no inclòs). 2n.- APROVAR, en els mateixos termes presentats, el Plec de clàusules administratives particulars i el Plec prescripcions tècniques que regeixen el contracte. 3r.- OBRIR el procediment d'adjudicació fixant com a forma de selecció del contractista el sistema de licitació pública mitjançant procediment obert i tramitació ordinària de conformitat amb allò que disposen els arts. 157 a 161 del TRLCSP. 4t.- ADOPTAR el compromís de dotar l’import de 3.173.241,29 € (IVA inclòs) amb càrrec a la partida corresponent del pressupost de l’exercici 2014 condicionat a l’existència de crèdit suficient i adequat, i ADOPTAR el compromís de dotar els exercicis corresponents amb consignació pressupostària suficient i adequada d’acord amb allò establert a l’article 174 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals atès que es tracta d’un expedient de caràcter plurianual l’inici del qual no tindrà lloc en el vigent exercici pressupostari. 5è.- CONVOCAR licitació pública mitjançant anuncis a inserir al Diari Oficial de la Unió Europea, al Butlletí Oficial de l’Estat, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i en el perfil de contractant de l’Ajuntament en els termes que disposen el plec de clàusules administratives particulars i els arts. 142 i 159 del TRLCSP.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . TINENT D’ALCALDE DE PRESIDÈNCIA, SERVEIS URBANS I SOSTENIBILITAT, SRA. CRISTINA PARAIRA: El que portem a aprovació és la proposta d’expedient de contractació per a l’adjudicació per procediment obert del contracte de servei de neteja dels edificis municipals. Ja varem explicar a la Comissió Informativa que portàvem aquest punt. Es tracta d’iniciar l’expedient que regirà el contracte obert que es farà la licitació del contracte que regirà el servei de neteja dels edificis municipals. Destacar que és un contracte que puja uns 10 milions d’euros, que és per a quatre anys, que tècnicament i tal i com s’ha plantejat hem mirat de protegir dintre de les possibilitats el personal de neteja. Que per això s’han introduït alguns criteris a l’hora de fer la valoració que no siguin només econòmics sinó el que es veuria reduït seria la mà d’obra que és la part gran d’aquest contracte, tal i com varem explicar a la Comissió. També destacar que és un contracte on hem afegit alguns edificis que fins ara no hi eren en l’anterior concurs i també que hem intentat introduir millores ambientals dintre de tot el plantejament i altres com el tema de la millora continua i la facturació variable que ja estem introduint en altres concursos. Saben que com és un concurs per un import superior al milió d’euros doncs recordar que la mesa de contractació estarà formada per un representant dels membres dels Grups de l’oposició i que tal com ja varem anunciar ja anirem fent totes les reunions informatives o aclaratòries al marge també de la mesa de contractació, si és que es vol a nivell de Comissió Informativa per tal de garantir el millor desenvolupament d’aquest concurs. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PA, SR. IGNASI BEA: Bé, com ha explicat la Cristina Paraira, a la Comissió pertinent se’ns va informar molt bé d’aquest plec. Nosaltres no votarem en contra, perquè especialment valorem el tema


econòmic, que no es doni tant pes al tema econòmic, se’ns va explicar molt bé que si en casos com aquest es busca una oferta encara més bona a nivell econòmic, doncs repercuteix directament en les condicions dels treballadors i treballadores, treballadores majoritàriament en aquest tipus de servei, i aleshores no votarem en contra per això. No votarem a favor perquè nosaltres ja sabeu el criteri que tenim pel que fa a les empreses municipals, però no votarem en contra perquè ens sembla que dintre de tot, és correcte el que es diu, i a més em toca a mi la mesa de contractació, per tant, ho monitoritzarem tot el que puguem. . REGIDORA DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA, SRA. ROSER CASAMITJANA: Bé, nosaltres també agrair la informació, creiem que exhaustiva que se’ns va donar a la Comissió Informativa i malgrat que considerem que efectivament potser s’hagués pogut estudiar remunicipalitzar aquest servei, no diem que no pogués ser així, però no obstant valorem el fet que s’hagi ampliat els edificis en els quals s’utilitza això, majoritàriament per mantenir les treballadores que en aquests moments hi ha. Per tant, nosaltres no tenim res a dir, creiem que el que se’ns va explicar compleix les expectatives i per tant, votarem a favor. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. PERE SOLER: Primer agrair l’explicació a la Comissió Informativa per part de la Tinent d’Alcalde, la Sra. Cristina Paraira i del Víctor, del plec de condicions a grans trets. És un concurs que nosaltres valorem positivament. Si no recordo malament és un concurs de 4 + 1 + 1, correctament. Això ens permet agilitzar i per tant no perpetuar excessivament empreses que estan treballant al sector públic i per tant, ens obliga a estar constantment donant el “callo” que es diu i per tant, apart del diguéssim les mesures de seguiment que es tenen per part de l’Ajuntament. També valorem molt positivament, perquè vostè ens ho va recalcar que hi havia hagut un acord amb els sindicats de treballadors i que a més hi havia una subrogació de la plantilla, una plantilla que és majoritàriament d’edat avançada i que per tant, es podien veure en la rebaixa de les pliques, es podia veure “mermada” i que per tant, se’ls dóna l’oportunitat posant més equipaments per a la neteja. El fet d’entrar també equipaments esportius d’alguna manera nosaltres creiem que racionalitza també la despesa en aquest àmbit i per tant, ho valorem positivament. També valorem positivament el topall del 5% per evitar baixes temeràries. Jo crec que això és de posar-ho en valor, perquè a vegades ens trobem amb empreses, vostès que governen s’hi troben més que nosaltres que estem a l’oposició, doncs que les baixes temeràries a vegades no poden complir amb el servei i creiem doncs positivament tota la seva resolució. Estarem amatents lògicament a tot el procediment i farem les valoracions pertinents, però els anuncio que el nostre Grup no té cap impediment per votar favorablement a la presentació d’aquest expedient. . REGIDORA DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SRA. DOLORS DOMÈNECH: La Tinent d’Alcalde ja sap que sóc pesada en coses, vull dir, que ja sap que jo persevero i persevero, com que això ja em sembla prou bé, per mi està fantàsticament ben explicat i a partir d’aquí nosaltres també votarem a favor. TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 9 Vots a favor: 23 (CiU, PP i PSC) Vots en contra: 0 Abstencions: 2 (CUP)


TERRITORI, MOBILITAT I COMERÇ 10.- PROPOSTA DE FORMULACIÓ D’AL·LEGACIONS DE L’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS DAVANT EL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC PER A LA DELIMITACIÓ I ORDENACIÓ DEL CENTRE DIRECCIONAL DE CERDANYOLA DEL VALLÈS. (EXPEDIENT: UP00/13/03). 1r.- CONSTATAR que mitjançant acord adoptat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolita de Barcelona, en sessió de 25 de juliol de 2013, pel qual s’aprova inicialment el Pla Director Urbanístic (PDU) per la delimitació i ordenació del Centre Direccional de Cerdanyola, es sotmet al referit PDU a audiència de l’Ajuntament de Sant Cugat del Valles per un termini d’un mes, d’acord amb el que determina l’art 83.2) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya. 2n.- APROVAR en els seus propis termes, contingut i abast, sengles informes emesos per part dels serveis municipals de Mobilitat, Comerç, Planejament Urbanístic, de l’Àmbit de Gestió de Territori i Secretaria General, de dates 10, 11 i 12 de desembre de 2013, respectivament, que s’adjunten formant part de la present proposta, com a motivació jurídica de la mateixa, en els termes de l’article 59.5) de la Llei bàsica estatal 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 3r.- FORMULAR AL·LEGACIONS enfront l’acord d’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic per la delimitació i ordenació del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, de conformitat amb el contingut dels informes municipals a que fa referència el punt anterior, així com de conformitat amb el Dictamen de la Comissió Informativa d’Urbanisme, en sessió de 12 de desembre de 2013, el contingut literal del qual és: “Antecedents: El Consorci del Centre Direccional de Cerdanyola està format per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i l’Institut Català del Sòl i té condició d’Administració Actuant del Pla Director Urbanístic del Parc de l’Alba. El 25 de juliol de 2013 la Comissió d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, va aprovar inicialment dit PDU. Cal destacar que el PDU-2013 es realitza per a resoldre la situació jurídica del Centre Direccional causada per l’anul·lació judicial dels planejaments de 2002 i 2005. Un cop finit el procés d’informació pública als Ajuntaments de Cerdanyola i Sant Cugat del Vallès s’obre el procés específic d’Audiència per tal que s’hi formulin aquelles al·legacions que es considerin oportunes. A. Al·legació sobre la indefinició del model comercial actual. El centre direccional, des de la seva definició en el PGM-1976, sempre ha tingut un caràcter mixt d’usos, entre els quals el comercial sempre ha estat admès. Els planejaments posteriors (2002-2005/08-2013) sempre han admès l’ús comercial en


les zones destinades a parc de la ciència, sense cap limitació de proporció més enllà de les pròpies de la legislació sectorial. A partir del PPU-2005 es defineix una zona amb ús principal comercial. Aquest sostre es va mantenir tant en la MpPPU-2008 com en el PDU-2013. Resum de les determinacions comercials dels planejaments: PGM-1976: L’àmbit del centre direccional admetia, entre d’altres usos, les activitats comercials, recreatives i hoteleres. No establia limitació de proporció en els usos comercials. PPU-2002: La totalitat de les zones destinades a activitats econòmiques admetien l’ús comercial sense cap limitació de proporció més enllà de les pròpies de la legislació sectorial. No establia cap zona amb ús exclusivament comercial. En la zona residencial s’admetia l’ús comercial com a compatible en la totalitat de les plantes baixes. PPU-2005: A banda de l’ús comercial admissible en la zona de parc de la ciència, va establir una zona amb ús exclusiu comercial. (106.494m²st) En la zona residencial es manté l’ús comercial compatible opcional en planta baixa, i se’n fa d’obligatori en alguns carrers (53.242 m²st). MpPPU-2008 va mantenir les mateixes condicions d’ús que el PPU-2005. PDU-2013 manté les condicions generals de la regulació dels usos del PPU-2005/08. Com a novetats, es redefineix la clau PC4, que obliga a un sostre mínim comercial (106.494m²st); i es crea la clau PC4H, destinada exclusivament a ús hoteler. La resta de les zones de parc de la ciència admeten l’ús comercial com a ús compatible, però sense limitacions més enllà de les sectorials de comerç. En la zona residencial es continua admetent l’ús comercial compatible en planta baixa, però se’n redueix la seva superfície obligatòria (18.656m²st). Des de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès DEMANEM: A.1. La definició del sostre màxim comercial admès a la zona d’activitat PC4. Que es consideri a més, que aquell sostre comercial situat sota rasant computi a efectes de sostre construït, per tal de clarificar la ubicació d’aquest sostre. A.2 Un cop determinat aquest sostre màxim comercial i llur distribució sobre el terreny a la zona d’activitat PC4, caldrà que es desenvolupi un estudi econòmic i comercial, previ a la implantació de dita activitat, de quin impacte tindrà sobre les seves àrees d’influència i en concret sobre Sant Cugat del Vallès. Cal destacar la necessitat de que l’Ajuntament formi part de la Comissió redactora d’aquest estudi ja que disposa de les dades necessàries del nostre municipi. B. Al·legació sobre la Mobilitat Generada al nostre Territori. No hi ha cap dubte que la ubicació del PDU situat a cavall entre Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès tindrà una àmplia influència pel que fa a la Mobilitat, de fet algunes de les principals infraestructures d’àmbit supracomarcal que disposem a Sant Cugat del Vallès també discorren per Cerdanyola del Vallès, tals com la


B30/AP7 i la línia de Rodalies de RENFE R8 i la BP1413. El PDU incorpora un Estudi de Mobilitat Generada sobre la totalitat del planejament. Des de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès DEMANEM: B.1 Necessitat de redactar un estudi específic de mobilitat generada per la zona d’activitat PC4 i la capacitat d’absorció de la nova demanda específica, afegida a l’existent, que es generarà sobre l’eix que es configura paral·lel a la B-30 i que connectarà les ciutats de Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès. Aquest estudi, previ a l’activitat, haurà de considerar l’eix resultant de la prolongació de la traça actual de la Via Augusta i les seves connexions amb la xarxa viària local i interurbana, potenciant-ne l’ús prioritari del transport públic. Cal destacar la necessitat de que l’Ajuntament formi part de la Comissió redactora d’aquest estudi ja que disposa de les dades necessàries del nostre municipi. B.2 Caldrà incorporar, pressupostar i calendaritzar les infraestructures extrasectorials i/o les mesures correctores de llur impacte ambiental, juntament amb aquelles mesures resultants de l’increment d’ús d’infraestructures existents, que resultin necessàries pel desenvolupament del sector d’acord amb l’EAMG del PDU i l’informe municipal de mobilitat. C. Al·legacions sobre inconcreció urbanística i paisatgística de la vora amb Cerdanyola. Actualment es troba en funcionament la Comissió per la delimitació dels límits territorials entre Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès. Històricament sempre s’ha considerat aquesta línia de terme com les acaballes d’ambdós municipis, pel costat de Sant Cugat i atès que està més proper al centre del municipi fa anys que s’ha consolidat i acabat la ciutat actuant la carretera de Roquetes com a límit. Pel costat de Cerdanyola no ha estat així ja que el centre estava força més llunyà. La concreció urbanística del PDU apropa el límit de la ciutat a la carretera de Roquetes però no l’inclou dins del Planejament. Des de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès DEMANEM: C1. La redacció d’un Pla de Vores per part del Consorci amb consideracions urbanístiques, paisatgístiques i de mobilitat, amb la dotació econòmica escaient per l’execució del seu contingut, que resolgui com s’escau el límit d’ambdues ciutats, així com la connexió de la carretera de Roquetes amb les infraestructures majors. C2. Garantir la continuïtat dels eixos existents per vianants i bicicletes tant de Cerdanyola com de Sant Cugat a través del nou sector, i establiment de nous eixos estratègics (est-oest) que puguin tenir continuïtat dins les trames urbanes consolidades de les referides ciutats. Definir eixos secundaris de vianants i bicicletes nord-sud d’interconnexió dels principals. D. Al·legacions sobre els Espais Lliures del Corredor Verd i la vora amb Cerdanyola. El corredor verd té un alt interès com a àmbit de connexió dels dos principals ecosistemes naturals de la regió metropolitana, el Parc Natural de la Serra de Collserola i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Aquest territori presenta


importants barreres a la circulació de la fauna local, pel que cal recuperar i posar en valor els hàbitats naturals d’aquest territori vallesà, fomentant la diversitat de les espècies autòctones i protegint les que estan amenaçades. DEMANEM I SUGGERIM: D1. Caldrà considerar la recomanació de resoldre les interrupcions del connector ecològic per causa de les infraestructures que travessen est-oest. D2. Redactar un estudi específic d’afectació a la fauna terrestre, les aus de vol, així com a la continuïtat d'hàbitats lligats a la vegetació i a ecosistemes de la plana.” 4t.- SOL·LICITAR de la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona, així com del Conseller del Departament de Territori i Sostenibilitat, en tant resulta competent per l’aprovació definitiva del Pla, que amb caràcter previ a qualsevol altra aprovació de l’expedient es procedeixi a la correlativa complementació de les sol·licituds referides en el punt anterior, i en ordre a llur subsanació de deficiències i ulterior resolució municipal corresponent que afecta als àmbits de comerç, mobilitat i estudis econòmico-financers, el contingut dels quals pot afectar el posicionament municipal envers la viabilitat del projecte.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: El passat 25 de juliol la Comissió d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona va aprovar inicialment el Pla Director Urbanístic del Parc de l’Alba. Un cop clos el període d’exposició al públic, que va ésser el proppassat 29 de novembre, tant els ajuntaments de Cerdanyola del Vallès com de Sant Cugat del Vallès, teníem el dret tal com contempla el reglament a l’audiència específica per presentar aquelles al·legacions que es considerin oportunes. Abans d’això m’agradaria fer una mica d’antecedents per veure de quina manera hem arribat a aquest punt i quina és la formulació de les nostres al·legacions. Pel que fa al Consorci del Centre Direccional Cerdanyola – Sant Cugat tal com s’anomenava l’any 1976 al Pla General Metropolità -ja fa molts anys que hi és-, i havien molts usos específics però no en concretava específicament cap en concret ni en determinava l’edificabilitat. Posteriorment hi va haver una sèrie de planejaments iniciats a l’any 2000-2002-2005 i 2008 que concretaven específicament quines eren les edificabilitats que anaven a la zona i quin era el sostre comercial que hi havia. Va haver-hi una suspensió d’aquests planejaments per ordre judicial per raó de què usaven àmbits extraterritorials que col·locava sostre al Baix Llobregat amb planejament supracomarcal aquest fou el motiu de suspendre el planejament. Per raó de tot això fa un parell d’anys es va iniciar el que la nova llei d’urbanisme regla com els plans directors urbanístics. El pla director urbanístic va ser promogut pel consorci del Centre Direccional del Parc de l’Alba que està format a parts iguals per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i l’Institut Català del Sòl com a propietaris majoritaris de tot el terreny. Aquest pla director urbanístic a diferència dels anteriors el que fa es concentrar en una peça, concretament en la PC-4 tot el sòl comercial que hi havia en els planejaments anteriors. Determina el sostre mínim d’aquesta zona PC-4 en 106.494 m2 de sostre i que hi hauran usos hotelers, usos terciaris i d’altres de complementaris.


El motiu de la nostra al·legació, el que genera les nostres al·legacions és allò que pot tenir impacte en el nostre terme municipal -poca cosa podem dir del que fan els nostres veïns- bàsicament el que demanem és que es concreti quin és el sostre màxim comercial, ells determinen el mínim i nosaltres volem saber el màxim, perquè en funció d’aquest poder fer dues al·legacions principals determinades en l’àmbit específic del comerç que genera la PC-4, per poder demanar la generació de dos comissions en les quals demanem participar per estar al límit amb el municipi de Cerdanyola del Vallès. Concretament demanem un estudi concret sobre l’impacte que pugui tenir aquest sostre màxim de la PC-4 sobre el comerç de Sant Cugat del Vallès i l’altre, la segona, quina mobilitat genera aquest sostre màxim i com ens impacte, quins són els fluxos de comunicació i si la nostra xarxa viària en surt afectada. A més hi han dues al·legacions més, la tercera seria el límit de terme entre Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès que no està inclosa dins d’aquesta modificació la qual acaba una mica abans i inclou un gran corredor verd, el que demanem és que es faci un estudi tant urbanístic com paisatgístic de com ha d’ésser aquest límit de terme entre Cerdanyola i Sant Cugat, parlo bàsicament de la carretera de Roquetes i aquelles parcel·les que estan meitat a Sant Cugat i meitat a Cerdanyola. La quarta al·legació versa sobre els espais lliures que són les xarxes secundàries de passeig, d’anar en bicicleta i una connexió per la fauna entre els dos costats del corredor verd i els dos costats de la B-30. Aquestes són les al·legacions que varem presentar a la Comissió Informativa extraordinària del dijous passat per parlar del tema i que vaig exposar a tots els grups. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PA, SR. GUIM PROS: Comencem pel començament, per parlar-ho clar, estem parlant d’un projecte de construcció d’un macro centre comercial en una zona entre Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès i per extensió en una comarca que en absolut li fa falta un espai d’aquestes característiques, és un macro centre que equival a dues illes diagonal, el més gran d’Europa. La construcció d’un espai així suposaria l’estocada definitiva al comerç local, al comerç de barri, al petit i mitjà comerç que fa temps que està patint una forta davallada, augmentar els problemes de mobilitat en una zona que seria incapaç d’assumir –això està demostrat per tècnics- tot el transport privat que generaria –no cal especificar la importància del foment del transport públic- i seria trinxar pel mig un corredor ecològic, una via verda que uneix Collserola amb Sant Llorenç. Són tres fets prou greus que motiven el fet de fer al·legacions tal com apuntava en Pere i que l’altre dia varem valorar en la comissió informativa extraordinària. Si que és cert que havíem valorat la possibilitat de convocar un ple extraordinari però finalment se’ns va dir que no hi havia temps material per fer-lo. En tot cas hem debatut intensament les al·legacions com a col·lectiu, les hem mirat del dret i del revés i el que és cert es que se’ns va dir a la comissió informativa extraordinària que la única manera de fer al·legacions era d’aquella manera que tècnicament només podríem parlar d’aspectes que feien referència a Sant Cugat del Vallès i tenim clar que això és cert però també tenim clar que ens trobem davant d’unes al·legacions en les quals trobem a faltar una certa contundència, que vull dir amb això, són al·legacions que no impugnen el model de fons que és la concentració comercial en


un macro centre comercial amb tot el que això suposa i entenem que és greu i en conseqüència admeten el macro centre i no impulsen la necessitat de crear noves infraestructures i hi ha poca contundència en la defensa del corredor verd. Hem valorat si donaven suport a les al·legacions o ens abstindríem i finalment després de valorar-ho hem decidit -seguirem al costat de l’ajuntament en la nostra lluita perquè tot això no vagi endavant- en aquestes al·legacions concretes abstenir-nos. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA, SR. JOAN CALDERÓN: Estem davant d’una situació complicada. Tots sabem que el centre direccional de Cerdanyola del Vallès en la planificació inicial era una aberració urbanística. En el PGM del 1976 hi havia una densitat poblacional molt forta però finalment amb alguns governs de Cerdanyola del Vallès es va aconseguir limitar aquest creixement urbanístic, estem parlant de 4.000 habitatges, d’un parc tecnològic però el que afecta directament o indirectament a Sant Cugat del Vallès és aquest macro centre comercial que esmenant una mica al regidor Casajoana no es que el redacti el consorci sinó que l’aprova inicial i provisionalment la Comissió territorial d’urbanisme de l’àmbit metropolità per obra i gràcia de la llei Òmnibus aprovada en el seu moment al parlament de Catalunya, és una petita esmena perquè tinguem clar cadascú on estem, això és així Sr. Casajoana, això no vol dir que no es pugui corregir i que finalment aquesta planificació la pugui fer l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que és competencialment qui hauria de fer aquesta planificació. Envers les al·legacions de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès emetrem un vot afirmatiu de forma crítica. El model que es posa sobre la taula no ens agrada –ho hem dit abans- macro centres comercials amb mà d’obra intensiva, barata i precària però també hi ha una realitat objectiva, en aquesta planificació urbanística ha d’haver-hi un sostre comercial i no ens podem saltar les lleis, el que si és limitar aquest sostre comercial en la línea que deien les al·legacions i veure com ho podem fer. Esperarem també al mes vinent, a ningú se li escapa que aquest Ple havia d’aprovar una moció que finalment s’ha retirat per aconseguir enriquir el text i aconseguir que la societat civil afectada al proper Ple hi hagi un posicionament contundent de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès davant d’un possible macro centre comercial a la zona. Entenem que tota aquesta pressió d’habitatges, centre comercial i empresarial farà que la mobilitat generada a la zona sigui molt important i en la línea de les al·legacions intentarem que el transport públic sigui un element essencial d’aquestes al·legacions I no perquè hi hagi aquesta pressió pugui haver-hi l’excusa o la justificació per fer obres d’infraestructures que no ens agraden com podria ésser el túnel d’Horta o el Túnel Central. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC, SR. FERRAN VILLASEÑOR: En primer lloc posar en valor la retirada de la moció per un major treball, una tranquil·litat que no hem pogut tenir en aquestes al·legacions bàsicament perquè la reunió es va fer dijous passat sense haver tingut la proposta, puc entendre les preses, però en aquest moment aquesta situació segurament ha sobrepassat l’àmbit o el regidor o a tots plegats perquè l’avanç del planejament ja va entrar en aquest ajuntament el mes de març hi ha hagut informes previs que consten en la


documentació –no m’ho invento- s’han fet informes al mes de març, al mes de juny ja es va enviar un informe de l’avanç que no era exactament aquest però figurava per on aniria per tant l’hauríem d’haver tingut i vostès que tenen la seva informació com vostès saben nosaltres –segurament a partir d’ara si que haurem de revisar cada dia els registres d’entrada i sortida-, en tot cas emplaço al regidor perquè en situacions similars -tenim un consell assessor d’urbanisme que se suposa que tracta de circumstàncies que són de ciutat- no tornin a passar aquestes coses. Les al·legacions podrien ser millors o pitjors, són les que són des d’un punt de vista tècnic que vindran reforçades des d’un punt de vista polític per la moció del mes vinent, són al·legacions que parlen de mobilitat, connectivitat, lligam de zones i corredor biològic i per tant des del punt de vista tècnic les considerem correctes i per això li donarem suport. Ara bé no tot en la vida és tècnic també hi ha temes polítics entenem que la moció que es prepararà que aquesta vegada si que l’hem de fer amb temps hauria d’ésser el posicionament d’aquest municipi que digui una cosa molt clara, el regidor d’urbanisme ha dit una cosa que és correcte això es realitza en el territori dels nostres veïns tal com també ha dit el regidor d’iniciativa però es realitza en terrenys de la Generalitat de Catalunya i per tant tots plegats ens hem de posicionar de ciutat lògic i també legal a vegades diem coses que no es poden fer. El nostre posicionament ja l’hem dit en altres ocasions, de fet l’hem dit tots, rebutjar una unificació de terrenys comercials en la zona de què estem parlant. En la propera moció si que hauríem d’intentar d’anar cap aquí. Mentrestant hi ha una administració actuant que és la Generalitat de Catalunya. L’Alcaldessa i l’equip de govern prioritzaran els interessos de ciutat per sobre els interessos de govern o els interessos de partit. En tot cas el nostre grup parlamentari està endegant una reforma de la PEU i també un reforma de l’impost de grans superfícies que segurament també limitaran no solament aquí sinó en altres situacions que les grans instal·lacions comercials vagin erosionant el petit comerç poc a poc fins que el destrossin absolutament. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORGE CARRERAS: Aquí el que no hi ha dubte es que el Partit Popular està rotundament en contra del Pla director urbanístic que s’està dissenyant a Cerdanyola del Vallès. Tenim l’avantatge que no tenim cap tipus de condicionament polític de cap mena. El Partit Popular de Cerdanyola del Vallès està a punt de presentar un recurs contenciós administratiu impugnant aquest Pla, nosaltres no ho podem fer perquè no tenim legitimació però estem igualment en contra. La posició de la ciutat al nostre entendre -ens alegrem que s’hagi retirat la moció que es volia presentar que va en el mateix sentit que aquestes al·legacions- però aquestes al·legacions que es presenten en una comissió informativa que es celebra quatre o cinc dies abans del ple i que el que pretén es que ara els partits de l’oposició li donem suport no és seriós per raons d’ordre tècnic i jurídic. És un tema complex i ampli com per justificar que aquest Ajuntament ens hagués donat la informació molt abans del que ho ha fet, probablement molt abans del que oficialment era possible fer des de que els hi va arribar la informació, en tot cas no ens poden demanar suport en aquest tema i des del punt de vista polític perquè ni aquestes al·legacions ni la moció anterior deixa clar el que al nostre entendre ha d’ésser la


posició de la ciutat en aquest macro centre comercial que s’està parlant. Ha d’ésser una posició clara, inequívoca, contundent de manifestar-se en contra precisament perquè no som competents per intervenir en el tema perquè depèn d’altres administracions el que s’ha de fer es deixar molt clarament l’oposició a que es faci un macro centre comercial si després calen matisos si es poden fer altres distribucions de terrenys comercial, de sostre, etc això ja ho faran les administracions que són competents però a nosaltres no ens toca a nosaltres el que ens toca dir que un macro centre d’aquestes dimensions de les que s’està parlant fet a tocar de Sant Cugat del Vallès i de Cerdanyola del Vallès això és un risc enorme que pot causar danys gravíssims en el comerç local, manifestar-ho de manera rotunda i inequívoca la defensa dels interessos de la ciutat i l’oposició a aquest macro centre, els matisos que els facin altres que són els que els han de fer que són els que els han de fer que són competents perquè sinó el que sembla es que estem deixant la porta oberta en el sentit que d’acord si es minimitzin deien en la moció, donant per sentat que es farà no miri s’ha de ser molt clar en aquesta tema. . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: Sr. Carreras vostè és un oportunista, deixi’m que li digui d’aquesta manera, vostè ha vist que aquí hi havia aiguabarreig i ha dit poseu-nos-hi una miqueta que segur que alguna cosa en treure’m. Bàsicament dic tot això perquè del tema d’urbanisme ni vostè ni el seu partit polític han tingut el més mínim interès en tot el mandat i ara han vist que aquí hi havia sang i s’hi han posat. Tampoc ens agrada a nosaltres tot el planejament que s’està fent a Cerdanyola del Vallès, l’única cosa que hem de fer es tenir el nostre paper, saber el paper que ocupem com Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, com equip de govern i defensar els interessos de Sant Cugat de la manera que considerem millor i més oportuna. El centre comercial no sé si serà 106.000 m2 o si és el doble de l’illa diagonal -tal com deia el Sr. Pros- si serà cobert, tancat. La única cosa que hem de saber són dades, dades per no lamentar-nos i per no dir que sempre la culpa és dels altres. Hi ha una cosa que no s’ha dit, hi ha 20.000 o 25.000 persones aquí al voltant, la feina del nostre comerç és atreure’ls i dir-los que vinguin a Sant Cugat perquè el comerç de Sant Cugat és molt millor qualitativament del que poden trobar en un centre comercial, tothom sap quin tipus de comerç es dóna en un centre comercial. La gent del parc de l’Alba anirà a passeig al centre comercial o a uns carrers amb un comerç de qualitat ?. Això és el que hem de treballar nosaltres, ara dir que ens hi oposem i tot això, si oposem-nos-hi tot el que es cregui oportú i sobretot per anar a captar vots i fer una mica d’aiguabarreig, ho entenc, aquí cadascú fa la seva feina, nosaltres fem una feina amb seny i amb més criteri i demanem clarificar dades que és la tasca de les al·legacions. En el moment de la moció ja ens hi manifestarem i direm el que tinguem de dir espero que sigui del conjunt de totes les forces polítiques. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORGE CARRERAS: Ja veig que fa un sacrifici donant-me la paraula Sra. Alcaldessa però li agreixo molt per la cara fúnebre que em fa. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Sr. Carreras vostè no porta mai cap paper escrit per tant mai sé tot el que parlarà. Quan es porta un paper escrit mes o menys vostè ha fet la mesura del temps que estarà fent l’exposició.


. REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORGE CARRERAS: Com que jo no sóc profeta no puc saber el que em dirà el Sr. Casajoana. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Com mai porta paper, clar, va parlant va parlant i no respecta mai el temps i per això me’l miro així, digui, digui, endavant. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORGE CARRERAS: Quan l’argument que es fa servir és la desqualificació del contrari dient les coses que diu vostè i després el que es fa és una exposició fosca que no té cap raonament diu molt poc de la seva qualitat política i no em vingui a donar lliçons perquè no em fa cap efecte. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Gràcies Sr. Carreras aquí ningú dóna lliçons a ningú. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PA, SR. GUIM PROS: Sr. Carreras llenço una llança a favor del Sr. Casajoana, no van venir ni a la reunió que es parlava de les al·legacions, ni que sigui per posar-ho sobre la taula. En tot cas el Sr. Casajoana ha deixat entreveure en la resposta que la lliure competència ho cura tot, parlar de lliure competència davant d’un projecte d’aquestes característiques es fer trampes perquè és evident que estem davant d’un monstre que elimina qualsevol possibilitat de competència i això ho sabem tots. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Gràcies, si no hi ha més intervencions. El tercer torn de rèplica és excepcional no li dono. Passem doncs a la votació.

TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 10 Vots a favor: 19 (CiU, PSC i ICV-EUiA) Vots en contra: 0 Abstencions: 6 (PP i CUP) 11.- PROPOSTA D’ACCEPTACIÓ DE LA TRANSMISSIÓ DE FINQUES PROVINENTS DE PROMUSA PER REDUCCIÓ DE CAPITAL. L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, amb l’objectiu de preservar l’heretat de Can Busquets de noves urbanitzacions i edificacions, i en exercici de les seves competències en matèria urbanística, es troba tramitant dues Modificacions Puntuals del Pla General Metropolità, en les que, entre d’altres objectius, es pretén disminuir al màxim la pressió de les noves urbanitzacions i edificacions en l’entorn de la Serra de Collserola, procedint, a aquests efectes, a una requalificació de part dels terrenys que conformen l’heretat de Can Busquets i a generar una edificabilitat equivalent en altres àmbits més adequats, compactant l’edificació i generant habitatges de protecció oficial. Amb l’anterior finalitat, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, d’una banda, en data 21 de maig de 2013, va aprovar inicialment la denominada “Modificació Puntual del Pla General Metropolità per a la reestructuració de zones verdes a Valldoreix, Mirasol i la Floresta” i de l’altra, en data 16 de setembre de 2013, va aprovar provisionalment una altra modificació puntual denominada “Modificació Puntual del Pla General Metropolità en els àmbits de Can Busquets i d’altres del municipi”.


De conformitat amb l’anterior, S.P.M. Promocions Municipals de Sant Cugat del Vallès, S.A. (PROMUSA), va adquirir a preu residencial algunes finques dels terrenys de Can Busquets amb la seva potencial edificabilitat -prèvia requalificació urbanística d’aquestes- a resituar en el seu moment en llocs més adients. A fi i efecte que algunes de les finques anteriors siguin de titularitat municipal com a requisit necessari per a l’aprovació definitiva de la modificació urbanística “Modificació Puntual del Pla General Metropolità en els àmbits de Can Busquets i d’altres del municipi”, Promusa les ha de transmetre a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, valorant que la forma més adequada és mitjançant l’instrument d’una reducció de capital en la modalitat de devolució d’aportacions a l’accionista, per quant aquesta l’operació no afecta en absolut a la capacitat patrimonial de Promusa en el desenvolupament normal de la seva activitat empresarial, tot entenent que aquesta operació quedarà compensada amb una propera ampliació de capital amb aportació de terreny/s que efectuarà l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (com a soci únic) a favor de la seva societat, la qual permetrà disposar de nou de l’edificabilitat corresponent. Tot això, d’acord amb l’informe justificatiu elaborat a l’efecte a presentar a la Junta General d’Accionistes de la Societat, i que s’adjunta a la present. És per l’anterior que es proposa al Ple municipal l’adopció dels acords següents: PRIMER.- Acceptar la transmissió de finques provinents de l’operació de reducció de capital amb la finalitat de retornar el valor de les aportacions als accionistes, mitjançant la reducció proporcional del respectiu valor nominal de totes i cadascuna de les accions en circulació. Les finques a transmetre a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès com a devolució de les aportacions amb la seva valoració econòmica són:

FINCA REGISTRA

L IMPORT

60396 7.141,05 €60402 139.035,64 €60398 12.870,00 €60400 42.054,40 €60404 238.159,35 €58189 32.893,35 €58191 24.782,10 €58190 998,20 €58193 166.085,55 €58197 50.070,48 €58198 2.164.975,05 €58199 455.586,95 €58200 287.860,65 €58203 120.165,15 €


58192 141.706,68 €58195 237.633,46 €58196 11.490,04 €58194 13.770,77 €

4.147.278,87 € SEGON.- APROVAR la futura transmissió a Promusa, mitjançant ampliació de capital, de les finques resultants de les modificacions de planejament esmentades anteriorment, situades a l’estació de Valldoreix i als polígons d’actuació de Can Cabassa i Turó de Can Mates-Crta. Vallvidrera, de Sant Cugat del Vallès, amb la seva qualificació de sostre residencial per a destinar-les a polítiques d’habitatge municipal.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: En aquest cas faré un copiar i enganxar de la intervenció que he fet abans, la llàstima és que no la tenia escrita i l’hauré de fer una altra vegada. El cas és que he explicat anteriorment que l’Ajuntament de Sant Cugat ha endegat en aquest mandat dues figures de planejament molt importants. Una d’elles és la modificació de les zones verdes de Valldoreix i l’altra la de generació d’un espai d’equipament al Teatre Auditori i una altra de generació d’habitatge protegit a la benzineria Rius i Taulet. En aquestes dues figures de planejament hi té una importància cabdal la compra per part municipal -de Promusa en aquest cas- de la finca de Can Busquets. Per què? perquè la pròpia disposició transitòria de creació del Parc de Collserola deia que es disposava d’un període de dos anys per poder traslladar aquest sostre de 18.000 m2 a altres punts del territori, el que fa Promusa és comprar-ho perquè aquests 18.000 m2 de sostre no surtin més, d’aquesta manera salvem l’entorn natural de Sant Cugat i ens permet la generació d’espais on podem col·locar zones verdes, on podem anul·lar un sòl urbanitzable no delimitat i poder fer -com he citat anteriorment- l’habitatge a la benzinera Rius i Taulet, l’equipament portar-lo al Teatre Auditori i la zona verda portar-la a Can Busquets. Però aquest no és l’objectiu fonamental d’aquest punt sinó que és la introducció al concret que parla el punt número 11. El 2 de desembre passat la Comissió d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona va aprovar definitivament la Modificació puntual de l’ampliació del Teatre Auditori però va posar un requeriment que venia a dir que els terrenys aquests de Can Busquets fossin 100% públics, nosaltres enteníem, a priori, que amb la propietat i la titularitat de Promusa ja era suficient per donar compliment a aquest aspecte de titularitat pública però ells ens van dir que no, que havia d’ésser efectivament municipal per tal que fos considerat com a públic i el que fem en aquests moments és traspassar la titularitat de Promusa a l’Ajuntament. Com ho fem això? Doncs ho fem mitjançant una reducció de capital, amb el mateix import que va costar a Promusa aquestes finques es fa una reducció del valor de Promusa i es redueix el capital. Aquesta és l’essència, el resultat i la proposta que portem a Ple avui. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PA, SR. GUIM PROS: Seré ràpid. Bàsicament ens abstindrem per una barreja de motius, per un cantó valorem


positivament que el sòl que queda en tot cas passa a propietat pública però també es cert que en coherència amb el que hem anat votant a les Juntes de Promusa i en coherència amb el que hem votat referent a Can Busquets, i tot el tema de les permutes i les compensacions que des de l’inici no veiem clares, doncs una cosa en tot cas compensa l’altre i ens abstindrem en aquest sentit. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA, SR. JOAN CALDERÓN: Anunciar el vot contrari del nostre grup a aquesta operació en coherència -ja ho he dit abans- amb el posicionament d’Iniciativa en tota aquesta operació. Nosaltres fins aquest moment, per dir-ho d’una manera simple i que no sigui literal, avui comprem com Ajuntament els terrenys de Can Busquets que fins ara s’havien comprat via Promusa en conveni i en espècies per un valor de 4.000.000 € i que mai s’havia arribat a votar aquesta situació aquí al Ple. En aquests convenis es reconeixien unes compensacions en forma de locals, habitatges, per valor de quatre milions d’euros que ja ha fet efectiu Promusa; ara el que fem avui és comprar això com Ajuntament mitjançant descapitalització de l’empresa pública municipal que en aquest cas és habitatge o altres coses que en el futur pugui fer. En qualsevol cas avui era el dia de posar de manifest això, el que sempre hem dit, que no estàvem d’acord amb les valoracions, no estàvem d’acord amb el preu de 4 milions d’euros i per tant avui més fermament que mai votem en contra d’aquesta operació. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC, SR. FERRAN VILLASEÑOR: En la línia que havíem parlat anteriorment el nostre grup tampoc li donarà suport i jo no faré un discurs sobre la bondat del planejament, de la compra, perquè això no és el tema que es debat avui, això ho varem parlar en la fase de planejament anterior, jo el que els hi pregunto és: per què no ho van fer així abans?, per què tota la tramitació es va realitzar des de Promusa i ara la Generalitat de Catalunya entenem que ens fa un requeriment, però no un requeriment que li passa pel cap, suposo que la Generalitat de Catalunya, bé, suposo no, és cert, la Generalitat de Catalunya ens demana mitjançant un requeriment que ho fem des de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i no des d’una empresa municipal, per tant amb això entenem que el que s’havia fet fins ara no era correcte, és un tema de lògica simple, això pot donar la sensació de que, primer, estem perdent el temps i segurament llavors hi ha una transferència de recursos, sembla ser que podria existir algun aspecte d’enginyeria financera que jo no he constatat encara, i bé, segurament, com deia el company d’Iniciativa, aquests convenis s’haurien d’haver votat aquí des del punt de vista de propietat municipal i no des de la propietat d’una empresa municipal de Promusa, per tant des del punt de vista de la forma nosaltres hi votarem en contra. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. BRUNO DE SALVADOR: El grupo Popular se va a abstener pero sobretodo por el tema de coherencia en lo que hicimos cuando se llevó a este Pleno toda la operación de Can Busquets, el tema de las valoraciones, es decir por coherencia cuestionamos esas valoraciones y esos cuatro millones que nosotros también no estábamos de acuerdo con esos importes, vamos a abstenernos. Sí que estamos por contra de acuerdo con la forma, si bien se trata de una operación que tiene una base urbanística, tiene una causa urbanística, se instrumentaliza digamos de forma mercantil, hay reducción de capital, pero a pesar de ello por el tema de las valoraciones el grupo municipal del PP se va a abstener. . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: Tots vostès avui acaben de mencionar la paraula coherència. La coherència és una


virtut a dia d’avui però la coherència s’ha de mantenir sempre i vostès parlen de que ja han votat en les anteriors ocasions, en temes d’aquests de Can Busquets, en contra, però jo els hi vull recordar que quan l’Ajuntament ha cedit o ha venut a Promusa terrenys per fer habitatge públic s’ha fet un ampliació de capital, que és l’operació inversa de la que s’ha fet avui i tots vostès han votat a favor, i avui que fem una operació perquè Promusa continuï fent habitatge públic vostès hi voten en contra, és exactament el mateix que s’ha fet sempre per fer habitatge de protecció oficial, però com que hi ha el tema de Can Busquets li volen donar el tomb i no és així, es fa una operació de disminució de capital per tal que la fiscalitat sigui la millor, de la mateixa manera que quan es transmet un terreny a Promusa perquè faci habitatge protegit es fa una ampliació de capital perquè la fiscalitat sigui millor. Què estem fent?, doncs estem fent el mateix, estem fent exactament el mateix, però d’un costat a l’altre. Si Promusa amplia capital perquè fa habitatge protegit hi votem tots a favor, estem tots d’acord, ah!, però quan és al revés hi votem en contra. No, no és això, és aquesta la coherència que els hi demanava anteriorment, és això el que s’ha de mantenir. Poder fer habitatge protegit, aquesta és l’obligació de Promusa, i quan es vota a favor perquè l’Ajuntament cedeix terrenys o ven terrenys mitjançant ampliació de capital, doncs jo els hi demano la mateixa coherència. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA, SR. JOAN CALDERÓN: Sr. Casajoana, estem d’acord que avui no votem habitatge públic, votem comprar un tros de finca “x” amb les qualificacions urbanístiques que calguin i no estem parlant d’habitatge públic?, estem descapitalitzant l’empresa pública d’habitatge per tal de quedar-nos amb unes parcel·les de bosc, estem d’acord amb això? Valorats en quatre milions d’euros? No barregi peres amb pomes perquè no és el cas, una cosa és l’habitatge públic i una altra cosa és legítimament i legalment compensar uns propietaris per fer les variants urbanístiques que calguin pel tema de les zones verdes, per fer l’ampliació del Teatre Auditori i tal, però no posi el mateix exemple perquè no ho és, no és el mateix. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC, SR. FERRAN VILLASEÑOR: Joan, no ens en sortirem, això va així, ja veurem com surt, en tot cas, regidor, no ens posem nerviosos, cadascú està defensant els seus posicionaments i crec que tampoc no cal alterar-se. Jo crec que ha quedat molt clar quin era el nostre posicionament sobre la forma i no sobre el fons i si no ho ha entès és que o jo m’explico molt malament -que pot ser- o vostè m’escolta també malament -que segurament no és el cas-, per tant jo li demano que quan tinguem l’acta s’ho miri, i nosaltres el que estem dient és que allò que ens diuen que hem de fer és que resulta que no estava bé, segons algú, i per tant és el que estan fent vostès, per tant jo els hi dic: haver-ho fet bé des del principi. Per tant han errat en la forma i ja està, i a partir d’aquí passem al següent. . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: És molt senzill, i va en l’afirmació que ha fet abans el Sr. Villaseñor que parlava de lògica simple, doncs la lògica simple en aquest cas s’ha vehiculat a través de Promusa perquè el cost del que ha pagat Promusa és el 50% del total dels quatre milions, si ho hagués pagat l’Ajuntament hagués posat un bitllet sobre l’altre fins als 4.400.000 euros, d’aquesta manera ho ha fet Promusa i ha tingut un estalvi del 50%, d’això se’n diu lògica simple.

TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 11


Vots a favor: 14 (CiU *) Vots en contra: 4 (PSC i ICV-EUiA) Abstencions: 5 (PP * i CUP) (Es fan constar les absències en el moment de la votació de la regidora Sra. Joana Barbany i del regidor Sr. Àlvaro Benejam). 12.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DE CONVENI URBANÍSTIC 2013 ENTRE L’ENTITAT MUNICIPAL DESCENTRALITZADA DE VALLDOREIX I L’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS – ISJ:293/13. 1r.- APROVAR, en els seus propis termes, contingut i abast, el conveni urbanístic subscrit el proppassat 27 de novembre de 2013, entre l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix i l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, relatiu a declarar la voluntat recíproca envers la cessió gratuïta de les finques que es descriuen, per tal de destinar-les a llur previsió urbanística, considerant la titularitat pública de les mateixes i el manteniment de dita condició per part de l’ens cessionari, i sense perjudici de complementar i instrumentar aquelles declaracions convingudes a través dels correlatius expedients de conformitat a les previsions i tramitació procedimental previstes en el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del Patrimoni dels ens locals, que es contrau a l’aprovació inicial, informació pública i aprovació definitiva, respectivament, amb intervenció de la tutela administrativa prevista per part de la Direcció General d’Administració Local, que requereix en conseqüència altra valoració per part del Ple de la Corporació municipal. 2n.- PROCEDIR a publicar aquest acord i el document subscrit el proppassat dia 27 de novembre de 2013, en el tauler d’edictes municipal i en el Butlletí Oficial de la Província, per tal de garantir llur consulta pública per termini d’un mes, en els termes de l’article 8.3) del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i article 26 del seu Reglament aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, respectivament. 3r.- NOTIFICAR el present acord al President de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix als efectes escaients.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: Ja he dit abans a l’inici del punt anterior que havíem fet dos grans figures de planejament i tots els temes que portem avui van una mica en figures secundàries d’aquestes pròpies modificacions de planejament. En aquest cas el que estem parlant quan es fa la modificació de zones verdes de Valldoreix -aquella que també intervenia Can Busquets- el que fa es reestructurar les zones verdes de les rieres de Can Nonell i Can Clavell però a més a més també hi ha unes finques que es van generar com a compra de Can Monmany un cop va haver-hi tota aquella polèmica de la Fundació Fontanilles i es va creure que el més oportú era que Can Monmany passés a titularitat municipal. Es van generar 26 parcel·les de 20a10 i Promusa i l’Ajuntament va considerar que el més òptim i més adequat és no generar més pressió antròpica sobre l’entorn del Parc de Collserola sinó que l’estació de Valldoreix era un punt susceptible de néixer una centralitat com ja s’ha fet a les estacions de Mira-sol i


Volpelleres. El que succeïa és que el sostre que es portava d’un lloc qui el rep és el propietari del sòl i en aquest cas es va considerar oportú sol·licitar a l’EMD de Valldoreix que es fes una cessió d’aquests terrenys per tal que Promusa pogués continuar desenvolupant el que li deia abans a vostè, habitatge protegit, un cop sol·licitat a l’EMD la necessitat i l’oportunitat d’aquesta cessió del sostre ells ens van plantejar una sèrie de necessitats seves i vam considerar que el més pràctic i el més eficient per facilitar-nos la vida tots plegats és fer un intercanvi de terrenys. En aquest cas Promusa rep la cessió del sòl de l’estació, que és una zona qualificada com a sistema viari, i l’Ajuntament cedirà a l’EMD un terreny de zona verda del CAP de Valldoreix, un terreny d’equipament del passeig del Nard amb rambla del Jardí i totes aquelles zones d’equipament que es generin a través de la modificació de zones verdes, bàsicament la més important d’elles és la centralitat esportiva que es troba a la confluència de les dues rieres i que es preveu que vertebri l’eix de Jacint Verdaguer des de l’estació fins al Ferran Clua que és la via i artèria principal de Valldoreix. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PA, SR. GUIM PROS: Bàsicament per indicar que li donarem suport, creiem que estem davant d’un conveni del qual com Ajuntament i per tant com a ciutat en sortim beneficiats, i bàsicament perquè ara sí ens permetran poder construir habitatge social, habitatge públic, en una zona de Valldoreix. Per tant valorem positivament el conveni i votarem a favor. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA, SR. JOAN CALDERÓN: Anunciar el vot favorable del nostre grup a aquest conveni. Primer perquè entenem que l’Ajuntament surt guanyant i això vol dir que tota la ciutat de Sant Cugat hi guanya. És veritat que potser amb la fredor dels números es podria considerar que l’EMD perd, però bé, al final jo crec que no tampoc, però jo crec que al final si perd -per dir-ho d’alguna manera- és una manera de compensar també tota la despesa que està tenint l’Ajuntament de Sant Cugat en zones verdes, això és una consideració personal, no política. En qualsevol cas satisfacció per aquest conveni, que es pugui fer habitatge públic -esperem de lloguer- al voltant de l’estació de Valldoreix i endavant. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC, SR. FERRAN VILLASEÑOR: El nostre grup veu favorablement -com ja vam dir en la tramitació de la Modificació puntual del PGM d’aquest àmbit- que la inclusió d’habitatge en aquesta zona entenem que és lògic, no ho posarem en un altre lloc sinó al costat de l’estació, i per tant entenem que és positiu. Nosaltres, malgrat tot, el que creiem és que fora de les figures de planejament que se’ns porta aquí el conveni segons el nostre entendre hauria d’haver tingut una cogestió més àmplia entre l’EMD de Valldoreix i l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, no com en el conveni que tenim que bàsicament hi ha una centralització, sense el sentit despectiu, però sí que hi ha una centralització cap a la gestió per part de l’Ajuntament de Sant Cugat, tant en la gestió dels àmbits com del conveni, i en aquest sentit per aquest tema nosaltres ens abstindrem. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. BRUNO DE SALVADOR: El grupo Popular municipal no va a dar apoyo a éste convenio, entre otras cosas por un tema de como se ha llevado porque la finalidad es buena, es decir, se quiere crear vivienda protegida en una zona idónea como es la estación de Valldoreix, esto es positivo, ¿pero como se instrumentaliza esta operación? ¿es esto una permuta de facto? Porque en definitiva se intercambian terrenos con unos lotes, por cierto totalmente desproporcionados, el lote que recibe el Ayuntamiento no tiene


nada que ver con lo que recibe la EMD. En este sentido lo que apuntaba el Sr. Calderón, no hay ningún tipo de valoración económica por eso no se acude a la permuta, se acude a la cesión gratuita de terreno de manera recíproca, yo te doy esto y tú me das esto, pero claro son personas jurídicas diferenciadas, EMD y Ayuntamiento, si bien una está integrada en la otra. No nos convence la forma utilizada, ya en la Comisión Informativa pusimos de manifiesto que era importante tener unas valoraciones económicas, tan proclive que es el equipo de gobierno en traer valoraciones económicas y hacen bien por un tema entre otros de seguridad jurídica, en este caso no lo tenemos, estamos hablando de fincas importantes, posiblemente es la manzana de oro, todo lo que abarca el párquing de la estación, las fincas que tienen incluso que ser objeto de expropiación en su momento, creo que son dos o tres. Estamos hablando de un tema bastante serio y no nos convence la manera en que se ha instrumentalizado, si bien reitero que la finalidad de construir vivienda social es buena. Por estos motivos el PP votará abstención.

TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 12 Vots a favor: 19 (CiU, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 0 Abstencions: 5 (PP i PSC*) (Es fa constar l’absència en el moment de la votació del regidor Sr. Pere Soler). 13.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DE SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES A L’ÀMBIT DE LA U.A. CASC-7 DE LA TRANSCRIPCIÓ A ESCALA 1/1000 DEL PGM I PLANEJAMENT VIGENT EN EL NUCLI ANTIC. (EXPEDIENT NÚM. 83005/13). 1r.- APROVAR, d’acord amb el que determina l’article 73.1) del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós la Llei d’Urbanisme, en relació a l’article 102 i següents del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el seu Reglament, i en ordre a la suspensió potestativa de la tramitació de plans urbanístics derivats i de projectes i instruments de gestió urbanística i d’urbanització, així com també suspendre l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, que afecta a l’àmbit de la U.A. CASC-7 de la transcripció a escala 1/1000 del PGM i planejament vigent en el nucli antic, en els àmbits en que les noves determinacions comportin una modificació del règim urbanístic, per termini d’UN ANY, procedint a publicar el corresponent edicte que incorporarà l’àmbit territorial de suspensió en els termes previstos en el Reglament de la Llei d’Urbanisme, als efectes de poder elaborar el corresponent projecte de modificació puntual i transcripció del Pla General Metropolità i planejament vigent en l’àmbit de la U.A. CASC-7 de la transcripció a escala 1/1000 del PGM i planejament vigent en el nucli antic, afectat per la suspensió, sense perjudici d’aquelles actuacions administratives necessàries, mitjançant ordres d’execució i/o llicències urbanístiques, per tal de garantir les condicions objectives de seguretat i salubritat de les edificacions i instal·lacions existents, referit a l’àmbit de referència.


2n.- APROVAR documentació planimètrica elaborada per part dels tècnics municipals relativa a la delimitació de l’àmbit subjecte a suspensió de llicències de la U.A. CASC-7 de la transcripció a escala 1/1000 del PGM i planejament vigent en el nucli antic, en els termes del que determina l’article 102.1) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, en relació a l’art. 8.5.a) del Decret Legislatiu 1/2010. 3r.- PUBLICAR el contingut del present acord mitjançant edictes a inserir en el Butlletí Oficial de la Província, en un diari de premsa periòdica de més divulgació en l’àmbit municipal, i pàgina web municipal, d’acord amb el que determina l’article 73.3) del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en relació a l’article 102.3) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el seu Reglament, juntament amb la documentació planimètrica elaborada a l’efecte. 4t.- ENCARREGAR al Servei de Planejament i Gestió Urbanística de l’Àmbit de Territori i Qualitat Urbana, l’elaboració dels estudis necessaris que determinin la viabilitat del projecte de modificació puntual i transcripció del Pla General Metropolità i planejament vigent a l’àmbit de la U.A. CASC-7 de la transcripció a escala 1/1000 del PGM i planejament vigent en el nucli antic. 5è.- NOTIFICAR el contingut del present acord al Servei d’Intervenció en l’Edificació de la Direcció de Planificació Territorial de l’Àmbit de Territori i Qualitat Urbana.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: En aquest cas és una figura de suspensió de llicències -ja ho hem fet amb anterioritat-, i el seu objectiu és poder preparar un planejament per dotar a l’illa en qüestió, que seria l’encreuament que hi ha entre el carrer Cristòfol Colom i Anselm Clavé, just davant del Teatre de la Unió, d’una ordenació volumètrica específica per concretar el sostre d’habitatge i comercial que té per poder dotar al barri d’un espai comercial una mica més gros del que hi ha a l’altra banda, al carrer Santa Maria. Creiem que és oportú fer aquesta suspensió de llicències per poder estudiar aquesta modificació volumètrica per tal de dotar al barri d’un espai comercial més i revitalitzar el costat d’Anselm Clavé que està una mica descompensat enfront de Santa Maria. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC, SR. FERRAN VILLASEÑOR: Rellegint el Pla de competitivitat del comerç local de Sant Cugat del Vallès on ja figurava una opció al voltant d’aquesta zona considerem que és interessant que ens replantegem aquesta situació. Com vostès saben hi ha algunes zones d’aquesta pastilla o de la pastilla ampliada que poden ser subjectes d’una major generació i fins i tot caldria fer més decent aquella zona, sobretot zones del carrer Colom. Per tant donem suport a aquesta suspensió, malgrat tot el que ens hauria agradat és tenir algun pla o algun avanç de pla, o alguna cosa abans d’aquesta suspensió, perquè és clar, ara hem suspès però estic segur que l’equip de govern ja ha fet alguna cosa (algú diu no), doncs un punt negatiu, però en qualsevol cas segur que el regidor de Comerç sí que té alguna visió sobre que és el que hauríem de fer, i per tant el que fora interessant és que d’aquesta visió, no escrita encara, o sí, en tinguem algun plantejament sobre què és el que volen fer. La idea d’ampliar l’eix comercial és interessant, d’arreglar una zona que pot estar en degradació, però el que hem de veure és com, de quina manera, a quines alçades i tot plegat. Parlem-ne.


. REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: Sr. Villaseñor jo em pensava que vostè era de Manlleu no de Malgrat, es passa tota l’estona dient malgrat i malgrat i malgrat el que fem, jo em pensava que era de Manlleu. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC, SR. FERRAN VILLASEÑOR: El Sr. Casajoana té un problema, que és que no intervé massa al Ple i llavors parla per dir aquestes coses.

TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 13 (Els acords del present punt foren aprovats per assentiment dels 23 membres electius presents, en trobar-se absents en el moment de la votació els regidors Sr. Jordi Carreras i Sr. Ignasi Bea). 14.- PROPOSTA DE RESOLUCIÓ D’EFECTES NO UTILITZABLES CARRETERA DE VALLVIDRERA, NÚM. 114-116. (EXPEDIENT NÚM. UP00/10/12). Atès que en data 17 de setembre de 2012, l’Ajuntament Ple en sessió ordinària acordà rectificar la descripció de dos efectes no utilitzables confrontants amb la carretera de Vallvidrera, núm. 114-116, provinents de dues porcions de vial de vianants, de 19,5 m² cadascuna i, a continuació, requerí als Srs. Carles Gorgas Ballester i Ana Maria Mayol Camps per a que es poguessin manifestar envers l’eventual adquisició de l’efecte no utilitzable corresponent a la finca registral 58.163, en la seva qualitat de propietaris confrontants, i adjudicà als Srs. Marie Line Raymond Mimaud i Charle o Charles Alexandre Jaubert l’efecte no utilitzable corresponent a la finca registral 58.164, en la seva qualitat de propietaris confrontants. Atès que en data 5 de desembre de 2012 va tenir entrada en aquest Ajuntament instància subscrita per la senyora Gemma Arqué Cot, advocada, en invocada representació dels Srs. Carles Gorgas Ballester i Ana Maria Mayol Camps on es manifestava, entre d’altres extrems, la seva negativa envers l’adquisició de l’efecte no utilitzable corresponent a la finca registral número 58.163. Atès que en data 23 d’octubre de 2013 va tenir entrada en aquest Ajuntament instància subscrita per la senyora Marie Line Mimaud Jaubert en la qual es manifestava, entre d’altres extrems, que la porció de terreny de forma rectangular de 19,50 m² ja torna a estar oberta, amb una façana d’1,50 metres de l’avinguda Piscina entre els números 15 i 17, que el passeig públic està obert i que aquest expedient es tanqui de forma definitiva. Atès que a cap dels susdits propietaris confrontants els és d’interès l’adquisició dels referits efectes no utilitzables, és per això que es proposa l’adopció dels següents acords: 1r.- ACUSAR REBUDA de l’escrit presentat per la senyora Marie Line Mimaud Jaubert en el qual manifesta, entre d’altres extrems, que la porció de terreny de forma rectangular de 19,50 m² ja torna a estar oberta, amb una façana d’1,50 metres de l’avinguda Piscina entre els números 15 i 17; que el passeig públic està obert i que aquest expedient es tanqui de forma definitiva.


2n.- CONSTATAR, en virtut del fet explícit derivat de l’enderroc voluntari del mur construït pels mateixos senyors Jaubert, i manifestat en instància presentada per la senyora Jaubert, l’existència d’una voluntat implícita de renúncia a l’adquisició de l’efecte no utilitzable corresponent a la finca registral 58.164, pel fet innegable de tornar a deixar lliure, com a passeig públic, el pas de la referida porció de terreny de titularitat municipal, i tot això de conformitat amb la documentació gràfica adjunta a la instància referida al punt quart anterior i refermada amb l’acta d’inspecció duta a terme pels serveis municipals en data 29 de novembre de 2013, que verifica les anteriors manifestacions. 3r.- DEIXAR SENSE EFECTE, en virtut de la petició efectuada per la senyora Jaubert, l’adjudicació acordada pel plenari d’aquest consistori en sessió ordinària de data 17 de setembre de 2012 de l’efecte no utilitzable (finca registral 58.164) que respon a la següent descripció: “Efecte no utilitzable. Porció de terreny de forma sensiblement rectangular de 19,5 m² de superfície, corresponent a una façana d’1,50 m a l’Avinguda Piscina, entre els números 15 i 17, que constitueix el límit Sud, limita al Nord en una longitud d’1,50 m, amb altra porció de terreny d’efecte no utilitzable de propietat municipal amb façana al carrer Carretera de Vallvidrera, limita a l’Est amb finca registral 54.581, propietat de la Sra. Marie Line Raymond Mimaud i del Sr. Charle o Charles Alexandre Jaubert, i al límit Oest amb finca registral 573, propietat del Sr. Carles Gorgas Ballester i de la Sra. Ana Maria Mayol Camps.” 4t.- ACUSAR REBUDA de l’escrit presentat per la senyora Gemma Arqué Cot, advocada en exercici, en invocada representació dels Srs. Carles Gorgas Ballester i Ana Maria Mayol Camps on es posava de manifest, entre d’altres extrems, la seva negativa envers l’adquisició de l’efecte no utilitzable corresponent a la finca registral número 58.163. 5è.- RESOLDRE les al·legacions i peticions formulades en l’escrit referit al punt quart anterior en base a les següents consideracions: 2.1. Primera al·legació i petició relacionada. Contingut: La finca dels senyors Gorgas-Mayol té la seva entrada per l’efecte no utilitzable corresponent a la finca registral 58.163, la qual cosa es posa de manifest als efectes d’una possible reclamació de prescripció adquisitiva prevista al Codi Civil de Catalunya (d’ara endavant, CCCat) i a l’article 609 del Codi Civil. Així mateix, es sol·licita en el cos del referit escrit que s’obri expedient administratiu per procedir a la constitució d’un dret de servitud de pas, forçosa o voluntària, amb gravamen real a càrrec de la finca 58.163 i a favor de la finca registral número 573 (que esdevindrà dominant), figura regulada a l’article 566.7) del CCCat. Valoració: Es desestima la manifestació efectuada envers l’eventual possibilitat de reclamació de prescripció adquisitiva d’una servitud de pas, particular i privatiu, pels següents motius: a) A Catalunya les servituds, únicament i exclusiva, poden constituir-se per títol

(article 566-2.1 CCCat), raó per la qual resta expressament prohibida (per exclusió) l’adquisició d’una servitud per usucapió. Nogensmenys, val a dir que els béns de domini públic i els comunals són inalienables i imprescriptibles, tal i com ho estableix l’article 7 del Reglament de Patrimoni dels Ens Locals (i aquesta porció


de terreny va esdevenir qualificada com a sobrant de vial amb la publicació de la Modificació puntual del PGM en l’àmbit de la Floresta i com a bé patrimonial amb la tramitació del present expedient).

b) En altre ordre de coses i pel que fa a la petició de constitució d’una servitud de pas

forçosa no hem d’oblidar que hi han de concórrer, almenys, una de les dues circumstàncies que recull l’article 566-7.1 del CCCat i, vista la situació de fet derivada del present expedient, se’n desprèn la no concurrència de cap de les dues en tant que la finca que es pretén sigui el predi dominant pot tenir accés a la via pública i, a més, aquest accés el pot tenir amb una sortida suficient (a menys que l’al·legant demostri el contrari).

2.2. Segona al·legació i petició relacionada. Contingut: Que es tingui per formalitzada la negativa dels senyors Gorgas-Mayol envers l’adquisició de l’efecte no utilitzable consistent en la finca registral 58.163, sens perjudici d’efectuar exercici de drets en altres circumstàncies i amb altres valors. Valoració: S’estima l’anterior petició de renúncia a l’adquisició del referit efecte no utilitzable per no resultar d’interès als referits propietaris i per no concórrer un supòsit de necessària adquisició en tant que la seva finca compleix amb els paràmetres urbanístics de parcel·la mínima edificable i de façana mínima. 2.3. Tercera al·legació i petició relacionada. Contingut: L’informe de valoració referit a la proposta municipal per a l’adquisició de l’efecte no utilitzable no s’adequa a la realitat, tant per qüestions de caràcter temporal com de tècnica i qualificació urbanística, raó per la qual es sol·licita la seva revisió als efectes d’adequar-ne els valors a la realitat. Valoració: Es desestima la petició de revisió de la valoració sol·licitada en tant que la pròpia i rotunda negativa dels senyors Gorgas-Mayol envers l’adquisició de l’efecte no utilitzable, desvirtua i deixa aquella buida de contingut, tot tenint en compte el fet que, si l’altre veí col·lindant tampoc està interessat en l’adquisició de l’efecte no utilitzable que pel principi de proporcionalitat (com a criteri més racional) li correspondria, aquest fet podria avocar a una situació d’incertesa jurídica no emparada per l’article 44 del Reglament de Patrimoni dels Ens Locals, en tant que els dos propietaris col·lindants han manifestat la seva negativa a l’adquisició. 6è.- ACCEPTAR la petició de no adquisició, derivada del requeriment previ efectuat en virtut de l’article 44.1) del Reglament de Patrimoni dels Ens Locals, efectuada pels Srs. Carles Gorgas Ballester i Ana Maria Mayol Camps de l’efecte no utilitzable (finca registral 58.163) que respon a la següent descripció: “Efecte no utilitzable. Porció de terreny de forma sensiblement rectangular de 19,5 m² de superfície, corresponent a una façana d’1,52 metres al carrer Carretera de Vallvidrera, situat entre els números 114 i 116 (segons fitxa cadastral 102 i 104), que constitueix el límit Nord, limita al Sud en una longitud d’1,50 m, amb altra porció de terreny d’efecte no utilitzable de propietat municipal amb façana a l’Avinguda Piscina, limita a l’Est amb finca registral 54.581, propietat de la Sra. Marie Line Raymond Mimaud i del Sr. Charle o Charles Alexandre Jaubert, i al límit Oest amb finca registral 573, propietat del Sr. Carles Gorgas Ballester i de la Sra. Ana Maria Mayol Camps.”


7è.- ENCARREGAR al Servei de Planejament i Gestió Urbanística que valori la viabilitat d’incloure el passatge de referència en l’eventual modificació de planejament general que es pugui desenvolupar en l’àmbit de La Floresta. 8è.- TRASLLADAR els presents acords al Servei de Manteniment Municipal per tal de valorar la viabilitat d’inici de les actuacions necessàries destinades a garantir la seguretat per la seva utilització. 9è.- TRASLLADAR els presents acords al Servei d’Intervenció en l’Edificació, juntament amb còpia de la instància presentada per la senyora Marie Line Mimaud Jaubert, per tal de donar continuïtat a la tramitació dels corresponents expedients de primera ocupació i de parcel·lació de la carretera de Vallvidrera, números, 116-118. 10è.- TRASLLADAR els presents acords al Servei de Valoracions, Expropiacions i Disciplina Urbanística per tal que comprovi si la situació actual esdevé correcta o seria necessària la realització, per part del propietari de la finca situada a l’avinguda de la Piscina, número 17-19 (col·lindant als dos efectes no utilitzables), d’altres actuacions tendents a la protecció de la legalitat urbanística. 11è.- NOTIFICAR el present acord als interessats, en la seva qualitat de propietaris de les finques confrontants, als efectes procedents.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: En aquest cas el títol ho diu gairebé tot i va haver-hi una ocupació d’un sistema viari de vianants a la Floresta i es va requerir que donada la innecessarietat d’aquest passatge els propietaris compressin aquella peça de terreny que havien tancat fora de la seva propietat. Es va obrir un expedient de disciplina urbanística i se’ls hi va dir que o compraven el terreny o que havien de retirar la tanca. En aquest cas el que fan és dir que han retirat la tanca i que no tenen cap interès en comprar aquest passatge de la Floresta. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC, SR. FERRAN VILLASEÑOR: El nostre grup en qualsevol cas donarà suport però aquest expedient és senyal d’una cosa tirant a curiosa, jo els hi demanaria que ens hi posem una mica més, jo crec que no és un tema tècnic, sinó segurament d’un criteri sobre com fer les coses. Desafectem una parcel·la el novembre de 2010, deixem sense efecte el 10 de 2011, rectifiquem el 9 de 2012 i un altre cop acabem avui; donem una parcel·la, la traiem, vostès no parlen amb els propietaris abans d’adjudicar una parcel·la que és un sobrant?, no parlen abans pe a fer aquests canvis? En qualsevol cas com que d’aquestes coses de vials, camins i cosetes d’aquestes en tenim cada dos per tres, sí que fora interessant de mirar d’arreglar-ho abans. . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: Malgrat tot Sr. Villaseñor li dono la raó, en aquest cas l’expedient potser hauria estat millor formulat d’una altra manera però les coses són com són i aquest és el resultat final.



(Els acords del present punt foren aprovats per assentiment dels 24 membres electius presents, en trobar-se absent en el moment de la votació el regidor Sr. Jordi Carreras). 15.- PROPOSTA DE RATIFICACIÓ D’ACORD ADOPTAT PER LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DE DATA 19 DE NOVEMBRE DE 2013, RELATIU A PERSONACIÓ EN RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚMERO 376/2013-A. 1r.- RATIFICAR, en els seus propis termes, contingut i abast, l’acord aprovat per la Junta de Govern Local de data 19 de novembre de 2013, que per motius d’observança de terminis processals ha estat adoptat, envers la demanda formulada davant el Jutjat Contenciós Administratiu número 15 dels de Barcelona, donant lloc a les resolucions executives del recurs contenciós administratiu número 376/2013, essent el contingut literal del susdit acord el següent: “PROPOSTA DE PERSONACIÓ EN RECURS CONTENCIÓS–ADMINISTRATIU NÚM. 376/2013-A – ISJ:262/13. 1r.- COMPARÈIXER, previ dictamen de lletrat, en el recurs contenciós administratiu número 376/2013-A, que tramita el Jutjat Contenciós Administratiu número 15 de Barcelona, interposat per GINSA ELECTRÓNIC, SA, contra acord de la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, de data 2 d’octubre de 2012, que resol procediment de protecció de la legalitat urbanística per la instal·lació de monoposte sense llicència ni títol habilitant, al Camí de Ca n’Ametller, 56 d’aquesta ciutat (Exp. UJ54/09/11). 2n.- ACORDAR l’oposició municipal a la sol·licitud de suspensió de l’executivitat de l’acte administratiu impugnat, interessant el manteniment del mateix, de conformitat amb llur legalitat, autoritzant al legal representant de l’Ajuntament per mantenir aquest posicionament, en qualitat d’administració demandada. 3r.- DESIGNAR indistintament a María Concepción Cortés Sánchez, Vicesecretària General de l’Ajuntament, i als funcionaris de carrera llicenciats en dret, Eduard Graell i Deniel, Lletrat de Secretaria General adscrit a l’Àmbit de Gestió del Territori, Carme Gutiérrez Noguera, Lletrada de Secretaria General adscrita a l’Àmbit d’Economia i Planificació Estratègica, Joaquim Hortal Jodar, Lletrat de Secretaria General adscrit a l’Àmbit de Gestió de Medi Ambient i Seguretat Ciutadana, i Xavier Bañó Millet, Lletrat de Secretaria General, per a la representació i defensa municipal en els autos de referència, amb desplegament de totes les actuacions processals que siguin necessàries, inclosa la via d’apel·lació i/o cassació, si s’escau. 4t.- SOTMETRE els presents acords a ratificació en els seus propis termes, contingut i abast a la primera sessió que celebri el Ple de la Corporació municipal, de conformitat amb allò que determina l’article 52.2.k) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, considerant que els presents acords s’adopten per raó de donar compliment dins termini a la personació municipal i oposició a les mesures cautelars interessades per la part actora. 5è.- NOTIFICAR els presents acords als lletrats designats als efectes procedents.”


2n.- TRASLLADAR el present acord al lletrat municipal designat a l’efecte per tal que pugui acreditar llur actuació davant el Tribunal contenciós administratiu de referència.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: En aquest cas és reiterar -és un expedient de disciplina per falta molt greu- el que es va portar en el seu dia a la Junta de Govern Local. Es tracta de comparèixer en el recurs contenciós administratiu interposat per Ginsa Electrònic, SA perquè van instal·lar un “monoposte” sense llicència ni títol habilitant al camí de Can Ametller núm. 56 d’aquesta ciutat. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC, SR. FERRAN VILLASEÑOR: El nostre grup donarà suport malgrat tot. Els hi demanaria que completessin correctament l’expedient atès que hi ha un acta d’inspecció que correspon a una altra finca i per tant benvolgut regidor hi ha una finca que és l’expedient UJ54/09003, a efectes d’acta, que no toca aquí perquè és una altra finca d’un altre lloc. D’altra banda el nostre grup considera que el fet de que l’Ajuntament faci execució subsidiària i redueixi la multa per haver fet aquestes actuacions segurament no hauria d’ésser la forma que nosaltres entenem com a més adequada i per tant els hi demanem que en la propera Comissió Informativa, tot i que ja en vam parlar, tinguem alguna reflexió al voltant. Aquí el que estem fent és segurament reduir multes, i que l’Ajuntament ho faci quan entenem que la multa s’hauria de mantenir i qui hauria de fer el restabliment de la legalitat urbanística era aquell que ha fet una infracció molt greu, però en qualsevol cas nosaltres li donarem suport clarament. . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: Sr. Villaseñor crec que s’ha equivocat, no parla en aquest cas de reducció de multa. La reducció de multa és un punt que ve posteriorment i en aquest cas el que es fa és anar al contenciós administratiu, només ho dic per la seva informació. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC, SR. FERRAN VILLASEÑOR: Si és així ho mirarem, però en tot cas sí que hauríem de completar l’acta d’inspecció que és de l’expedient que està al costat d’aquest. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Així ho farem, s’han aclarit?, ho van parlar en Comissió Informativa entenc?, no?, podem passar a la votació?.

TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 15 (Els acords del present punt foren aprovats per assentiment dels 24 membres electius presents, en trobar-se absent en el moment de la votació el regidor Sr. Jordi Carreras).

TRACTAMENT CONJUNT PUNTS NÚMS. 16 i 17 16.- PROPOSTA DE RATIFICACIÓ D’ACORD ADOPTAT PER LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DE DATA 3 DE DESEMBRE DE 2013, RELATIU A PROPOSTA DE CONSTITUCIÓ DE COMISSIÓ DE TREBALL PEL SEGUIMENT MEDIAMBIENTAL DE PLANS I PROGRAMES URBANÍSTICS I TERRITORIALS


1r.- RATIFICAR, en els seus propis termes, contingut i abast, en allò que pugui esdevenir legalment necessari, l’acord aprovat per la Junta de Govern Local de data 3 de desembre de 2013, que acorda la constitució d’una Comissió de Treball específica, en ordre a garantir l’adopció de les mesures correctores que resultin necessàries, en el seu cas, i en compliment de les condicions mediambientals que constin en l’expedient de planejament urbanístic i/o programes territorials aprovats en vigència de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes, havent-se concretat integrar en l’esmentat òrgan de treball una representació transversal en ordre a les competències concurrents que es personifica en els vocals designats, essent el contingut literal del susdit acord el següent: “PROPOSTA DE CONSTITUCIÓ DE COMISSIÓ DE TREBALL PEL SEGUIMENT MEDIAMBIENTAL DE PLANS I PROGRAMES URBANÍSTICS I TERRITORIALS – ISJ:279/13 Als efectes de donar compliment al conjunt normatiu derivat del Capítol V de la Llei Autonòmica 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, relatiu a seguiment i supervisió ambientals dels efectes dels plans i programes, i considerant la necessitat de concretar l’òrgan responsable (article 29 Llei 6/2009), així com periodicitat dels controls i tuteles administratives sobre els plans i programes urbanístics i territorials de Sant Cugat del Vallès, la qual cosa requereix un catàleg d’aquests, amb correlativa obertura de fitxa individualitzada en la que es faci constar l’adopció de les mesures mediambientals aplicables d’acord amb la documentació de medi ambient que forma part integrant de l’expedient municipal, així com de les mesures de manteniment que garanteixin els correlatius béns jurídics protegits. En base a l’anterior, la Junta de Govern Local adopta els següents: ACORDS 1r.- CONSTITUIR a l’empara del que determina 20.2.2) del Reglament Orgànic Municipal, aprovat definitivament el 21 de febrer de 2011, en relació a l’article 29 i concordants de la Llei Autonòmica 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, la Comissió de Treball pel Seguiment Mediambiental de Plans i Programes Urbanístics i Territorials, que restarà integrada pels següents membres: Presidents: Josep Romero/Pere Casajoana. Vicepresident: Víctor Martínez del Rey. Vocals: Gemma López Andreu Alay. Joan Giordani Josep Tarragó Laura Martín Gerard Riba Josep Massagué Maria José Menier Albert Muratet Mercè Roig Secretària: Pepi Bravo. 2n.- DETERMINAR que de conformitat amb el règim jurídic vigent aquesta Comissió de Treball proposi la designació d’un director ambiental de seguiment, per tal de


coordinar les tasques que li són pròpies amb l’administració mediambiental de la Generalitat de Catalunya, així com la concreció de l’òrgan ambiental responsable de l’assumpció de les tasques de control i tutela previstes en dita Llei 6/09, de 28 d’abril. 3r.- NOTIFICAR els presents acords als interessats i DONAR COMPTE d’aquest al Ple de la Corporació als efectes procedents, respectivament.” 2n.- ATORGAR al present acord la corresponent publicitat local, i traslladar-lo als òrgans mediambientals de la Generalitat de Catalunya, en ordre a interessar la corresponent col·laboració i cooperació en el compliment dels objectius de la Llei 6/2009, designant al tècnic municipal Sr. Andreu Alay per tal que porti a terme aquestes tasques, en ordre a l’homologació de l’actuació municipal de conformitat amb dites previsions. 17.- PROPOSTA DE RATIFICACIÓ D’ACORD ADOPTAT PER LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DE DATA 3 DE DESEMBRE DE 2013, RELATIU A PROPOSTA DE CONSTITUCIÓ DE COMISSIÓ DE TREBALL PEL SEGUIMENT MEDIAMBIENTAL D’OBRES I PROJECTES MUNICIPALS. 1r.- RATIFICAR, en els seus propis termes, contingut i abast, l’acord aprovat per la Junta de Govern Local de data 3 de desembre de 2013, que acorda la constitució d’una Comissió de Treball específica, en ordre a garantir l’adopció de les mesures de manteniment i correctores que resultin necessàries, en el seu cas, i en compliment de les condicions mediambientals que constin en els expedients d’obres d’urbanització i/o ordinàries aprovats en vigència de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes, havent-se concretat integrar en l’esmentat òrgan de treball una representació transversal en ordre a les competències concurrents que es personifica en els vocals designats, essent el contingut literal del susdit acord el següent: “PROPOSTA DE CONSTITUCIÓ DE COMISSIÓ DE TREBALL PEL SEGUIMENT MEDIAMBIENTAL D’OBRES I PROJECTES MUNICIPALS – ISJ:278/13. Als efectes de donar compliment al conjunt normatiu derivat del Capítol V de la Llei Autonòmica 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, relatiu a seguiment i supervisió ambientals dels efectes dels plans i programes, i considerant la necessitat de concretar l’òrgan responsable (article 29 Llei 6/09), així com periodicitat dels controls i tuteles administratives sobre les obres i projectes municipals tant d’urbanització com d’obres ordinàries, tramitades i executades en el terme municipal de Sant Cugat del Vallès, la qual cosa requereix un catàleg d’aquestes, amb correlativa obertura de fitxa individualitzada en la que es faci constar l’adopció de les mesures mediambientals aplicables d’acord amb la documentació de medi ambient que forma part integrant de l’expedient municipal, així com de les mesures de manteniment que garanteixin els correlatius béns jurídics protegits. En base a l’anterior, la Junta de Govern Local adopta els següents: ACORDS 1r.- CONSTITUIR a l’empara del que determina 20.2.2) del Reglament Orgànic Municipal, aprovat definitivament el 21 de febrer de 2011, en relació a l’article 29 i concordants de la Llei Autonòmica 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de


plans i programes, la Comissió de Treball pel Seguiment Mediambiental d’Obres i Projectes municipals, que restarà integrada pels següents membres: Presidents: Cristina Paraira/Joan Puigdomènech. Vicepresident: Víctor Martínez del Rey. Vocals: Josep Massagué Víctor Balboa Gerard Riba Gemma López Andreu Alay Albert Muratet Joaquim Hortal Secretària: Judith Martínez. 2n.- DETERMINAR que de conformitat amb el règim jurídic vigent aquesta Comissió de Treball proposi la designació d’un director ambiental de seguiment, per tal de coordinar les tasques que li són pròpies amb l’administració mediambiental de la Generalitat de Catalunya, així com la concreció de l’òrgan ambiental responsable de l’assumpció de les tasques de control i tutela previstes en dita Llei 6/09, de 28 d’abril. 3r.- NOTIFICAR els presents acords als interessats i DONAR COMPTE d’aquest al Ple de la Corporació als efectes procedents, respectivament.” 2n.- ATORGAR al present acord la corresponent publicitat local, i traslladar-lo als òrgans mediambientals de la Generalitat de Catalunya, en ordre a interessar la corresponent col·laboració i cooperació en el compliment dels objectius de la Llei 6/2009, designant al tècnic municipal Sr. Andreu Alay per tal que porti a terme aquestes tasques, en ordre a l’homologació de l’actuació municipal de conformitat amb aquelles previsions.

TORN DE PRESENTACIÓ CONJUNTA PUNTS 16 i 17 . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: Si no li fa rés Sra. Alcaldessa exposaré conjuntament el punt número 16 i 17 ja que són de característiques gairebé idèntiques. Es tracta de fer dues comissions. Una d’elles és la Comissió de treball pel seguiment mediambiental de plans i programes urbanístics que està formada i presidida pel Sr. Josep Romero i en la seva mancança un servidor de vostès, el vicepresident és el Sr. Víctor Martínez, els vocals la Sra. Gemma López, el Sr. Andreu Alay, el Sr. Joan Giordani, el Sr. Josep Tarragó, la Sra. Laura Martín, el Sr. Gerard Riba, el Sr. Josep Massagué, la Sra. Maria José Menier, el Sr. Albert Muratet, la Sra. Mercè Roig, i actuant com a Secretària la Sra. Pepi Bravo. Pel que fa a la Comissió de treball pel seguiment mediambiental d’obres i projectes municipals aquesta comissió està presidida per la Sra. Cristina Paraira i el Sr. Joan Puigdomènech, essent el vicepresident Sr. Victor Martínez del Rey i els vocals Josep Massagué, Victor Balboa, Gerard Riba, Gemma López, Andreu Alay, Albert Muratet, Joaquim Hortal i actuant com a Secretària la Sra. Judit Martínez. Val a dir que aquestes dues comissions ja existeixen, ja fan aquesta funció a l’Ajuntament de Sant Cugat, l’única cosa que fem és reglar-les per donar compliment a la normativa vigent.



(Els acords del present punt foren aprovats per assentiment dels 24 membres electius presents, en trobar-se absent en el moment de la votació el regidor Sr. Jordi Carreras).

TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 17 (Els acords del present punt foren aprovats per assentiment dels 25 membre electius presents, en haver-se reincorporat a la sessió el regidor Sr. Carreras). 18.- PROPOSTA DE RATIFICACIÓ DE LA RESOLUCIÓ DE L’ALCALDIA–PRESIDÈNCIA NÚMERO 2.075/2013 DE DATA 20 DE NOVEMBRE DE 2013 ENVERS EXPEDIENT SANCIONADOR AMB IMPOSICIÓ DE SANCIÓ EXPEDIENT: UJ55/13/04 – N528-2013/21894 - IJD: 669/13 1r.- DONAR COMPTE, RESTAR ASSABENTATS I APROVAR en els seus propis termes, contingut i abast la resolució de l’Alcaldia-Presidència número 2.075/13, de data 20 de novembre de 2013, envers proposta de resolució d’expedient sancionador amb imposició de sanció, quin tenor literal és el següent: “PROPOSTA DE RESOLUCIÓ D’EXPEDIENT SANCIONADOR AMB IMPOSICIÓ DE SANCIÓ. EXPEDIENT: UJ55/13/04 – IJD: 543/13 1r. IMPOSAR sanció econòmica als SRS. JUAN MARCE SANAHUJA, JOSEP MARCE FERRER i MONTSERRAT FERRER VIÑAS, per quantitat ascendent a VINT MIL QUATRE-CENTS DEU EUROS AMB SEIXANTA-VUIT CÈNTIMS (20.410,68€) EUROS, en qualitat de promotors-propietaris de les obres consistents en edificació d’un nou volum a la coberta de l’immoble de 16 m2 de superfície destinat a ampliació de vivenda, no autoritzat en expedient d’obres majors número OBMA 05/106 atorgada en data 18 de novembre de 2005 i no legalitzables per incomplir l’alçada reguladora màxima, el nombre de plantes i el sostre edificable, de conformitat amb l’informe d’arquitectura emès a l’efecte en data 16 de març de 2010, executades al passeig Valldoreix, número 28, Escala B, 2n 2a (Referència Cadastral: 2811808DF2921B). Tot això d’acord amb el que determina l’article 15 del Decret 278/93, de 9 de novembre sobre el procediment sancionador d’aplicació als àmbit de competència de la Generalitat de Catalunya, en relació amb l’article 207.a) i 211.1) del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol així com la proposta de resolució de l’expedient sancionador formulada per l’instructor del procediment en data 24 de juliol de 2013, i tenint en compte que les al·legacions presentades mitjançant escrit amb RGE E2013/33286 de data 6 de setembre de 2013 han estat estimades parcialment en allò relatiu a la reclassificació de la infracció en base a l’informe jurídic emès per la Secció de Disciplina Urbanística del Servei de Valoracions, Expropiacions i Disciplina Urbanística en data 26 de setembre de 2013, amb IJD número 553/13, que s’incorpora al text de la mateixa com a motivació específica de conformitat amb allò que estableix l’article 89.5) de la Llei 30/1992, de


26 de novembre, del Règim jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, el tenor literal del qual és el següent: “Vistes les al·legacions formulades per Juan Marcè Sanahuja, mitjançant escrit d’al·legacions presentat al RGE en data 6 de setembre de 2013, enfront la proposta de resolució de l’expedient sancionador formulada per l’instructor de l’expedient en data 24 de juliol de 2013, escau informar el següent. Primer.- Que es formula una única al·legació, relativa a contradir o qüestionar la qualificació de la infracció urbanística que se li imputa, en tant considera que no es tracta d’una infracció molt greu, sinó que es de caràcter greu, basant-se en que el nombre de plantes no resulta un paràmetre bàsic, quina infracció porta associada, pel supòsit de superar-ne el 30 %, la qualificació com a molt greu. En canvi, diu l’al·legació, si s’ha infringit el paràmetre relatiu al sostre edificable, en un 12 %, és per això, que de conformitat amb l’article 213 a) del TRLUC, estaríem davant d’una infracció greu. A la vista d’aquesta aparent mancança, no pot inferir-se sense més, que per alçada s’hagi d’entendre únicament, alçada reguladora màxima, entre d’altres coses, perquè, l’expressió alçada, no pot identificar-se exclusivament amb alçada reguladora màxima, com pretén, a contrari el recurrent. La Llei, diu alçada, i quan la norma no fa distincions no les hem de fer nosaltres. Així l’alçada ens ha de vincular en tota la seva extensió, que abasta l’ARM i el nombre de plantes. Resulta pacífic, en urbanisme, que el nombre de plantes és un paràmetre bàsic i imperatiu, com es desprèn de qualsevol Planejament u Ordenances d’edificació i partint de la base que el nombre de plantes es una expressió de l’abast interior de la projecció vertical d’una edificació, anomenat alçaria. D’aquesta manera la imputació que s’efectua resulta plenament motivada, essent que l’alçada reguladora màxima i el nombre de plantes són expressions diferents d’una mateixa realitat que s’identifica i conforma mitjançant aquests dos elements de fet, resultant encertada la qualificació com a molt greu de la infracció comesa. Resulta així, que les edificacions s’han d’ajustar no només a l’alçada reguladora màxima sinó que han de venir limitades per un nombre determinat de plantes, que al seu torn es expressió d’una alçada mínima de planta que cal garantir. D’aquesta manera, dita doble limitació, ha de comportar la justa interpretació contextual d’un concepte jurídic indeterminat, o més pròpiament dit, mal determinat a la Llei, en tant s’expressa de forma genèrica. No obstant l’anterior, amb interès de graduar la sanció es tindrà en compte aquesta circumstància. Així presa en consideració l’alçada global i única de l’immoble, partint d’una alçada reguladora màxima de 9,15m, que ha estat superada en un màxim de 2,50 ( pendent d’amidament ), ens trobaríem davant d’un excés del 27%, per tant inferior al 30% que assenyala el TRLLU. També es pren en consideració que el paràmetre de sostre infringit no supera el 15%. Segon.- A l’hora de graduar la sanció cal però estar a la gravetat de la infracció comesa en relació als interessos protegits per l’ordenament urbanístic, i entre d’altres, l’entitat econòmica dels fets i a la viabilitat de la legalització.


La sanció ha de resultar coherent amb la gravetat d’edificar una alçada més, en tant dita alçada de més és la que propicia la concreció d’un ús d’habitatge, en una superfície situada per sobre de l’ARM on l’únic ús possible és de coberta amb elements tècnics de les instal·lacions, i especialment, i per resultar el criteri mes objectiu de tots, l’entitat econòmica dels fets. Demanada valoració de les obres efectuades, en la seva totalitat il·legalitzables, resulta un valor de 40.822,66 €. Valorada la vida útil del present volum, que quedarà limitada com conseqüència de l’enderroc, que caldrà executar en via subsidiària, es proposa aplicar una reducció del 50% a dita valoració per tal d’establir la sanció en 20.411,33 €. Cal assenyalar així mateix que la classificació d’infraccions greus i molt greus estableix únicament uns valors màxims orientatius o topalls que no podran rebassar-se, resultant que una infracció greu, amb entitat econòmica important pot comportar una sanció molt superior a una infracció molt greu d’escassa entitat econòmica, en tant, de cap manera pot admetre’s sancionar una infracció molt greu però de nul·la entitat econòmica amb un mínim coincident amb el valor més alt de la infracció greu, que és de 150.000€ des de la reforma operada per la Llei 3/2012. Posats en relació tots els valors en presència, es considera proporcionat a la infracció comesa la imposició de la sanció que es proposa, amb advertiment que un enderroc previ a la imposició de la sanció hagués suposat la reducció del 80% de la sanció que es proposa. La qual cosa s’ informa sense perjudici de millor criteri.” 2n.- SOTMETRE a ratificació la present resolució a la primera sessió que celebri el Ple Municipal, tenint en compte que és l’òrgan competent per a l’adopció dels acords del contingut i abast de la mateixa. 3r.- COMUNICAR el present acord a tots els interessats, així com a l’Organisme de Recaptació i Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona a Sant Cugat del Vallès que té delegades les corresponents funcions per tal d’exigir el seu pagament de forma individualitzada als responsables, prèvia liquidació corresponent de conformitat amb el punt primer anterior.” 2n.- NOTIFICAR el present acord a tots els interessats, en els termes establerts pels articles 58 i 59 de la LRJ-PAC, als efectes escaients.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: Bé en aquest cas es tracta d’una resolució d’un expedient de disciplina urbanística, en aquest cas es va efectuar una ampliació de vivenda de 16 m2 situada a la coberta de l’edifici, i tenint en compte que la normativa vigent actual no permet els espais habitables sobre l’alçada reguladora màxima, aquest expedient és il·legalitzable. Per aquest motiu i tenint en compte que no es vol executar voluntàriament s’imposa als propietaris d’aquesta unitat cadastral del passeig Valldoreix número 28, escala B, 2n 2a, una multa de 20.410,68 €. Els propietaris al·leguen que no es tracta d’una infracció molt greu sinó de greu, el cas és que per raó de que s’ha superat el


paràmetre bàsic de l’alçada reguladora i s’ha superat per un supòsit superior al 30% la qualifiquem com a molt greu. El que es fa també és que la valoració de les obres efectuades donava un valor de 40.822,66 € i el que fem és que valorada la vida útil del present volum, que quedarà limitada com a conseqüència d’aquest enderroc i per tant ajustada a l’alçada reguladora màxima, es proposa aplicar una reducció del 50% d’aquesta sanció i l’establim en l’import total de 20.411,33 €. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC, SR. FERRAN VILLASEÑOR: Sr. Casajoana tenia vostè raó en el que deia sobre la intervenció que he fet, l’apunt de l’acta la posaríem en el núm. 18 i per tant ratifiquem la posició contrària a que hi hagi una reducció en aquest sentit i a que hi hagi una execució subsidiària i preguem la realització correcta de l’expedient de l’acta com dèiem anteriorment. I la intervenció anterior era un sí i anava sobre el tema d’allò que ja hi donàvem suport. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Moltes gràcies i agraïm també l’aclariment.

TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 18 (Els acords del present punt foren aprovats per assentiment dels 25 membres electius presents). 19.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PLA DE MOBILITAT URBANA (PMU) DE SANT CUGAT DEL VALLÈS. (El present punt fou retirat de l’ordre del dia). SERVEIS A LA CIUTADANIA 20.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DE MINUTA DE CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L’AJUNTAMENT I LA SOCIETAT CORAL LA UNIÓ SANTCUGATENCA. Atès que en data 27.11.2013, fou signat entre l’Alcaldia-Presidència i la Presidència de la Junta Gestora Societat Coral La Unió Santcugatenca (en endavant La Unió) un document intitulat “PROTOCOL D'INTENCIONS SOBRE LA VOLUNTAT D’ESTABLIR UN CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L’AJUNTAMENT I LA SOCIETAT CORAL LA UNIÓ SANTCUGATENCA I DE CREACIO D’UN FUTUR CONSORCI PER A INTEGRACIÓ DE LA SALA CLAVÉ, EL TEATRE I SALES ADJACENTS EN EL SISTEMA PÚBLIC D’EQUIPAMENTS ESCÈNICS I MUSICALS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS”. Atès que segons s’explicita en el preàmbul del protocol d’intencions, la signatura del mateix per part de l’Alcaldessa-Presidenta com a representant de l’Ajuntament, s’efectua als sols i únics efectes de deixar constància en el document, dels punts o extrems en que es considera en principi seria viable la formalització d’un conveni de col·laboració que haurà d’ésser sotmès en el seu moment a aprovació prèvia per part del Ple municipal i de la mateixa manera el representant de “La Unió” com a president de la actual Junta Gestora, va concórrer a la formalització del susdit protocol en anàlogues condicions a les de la representació municipal i en aquest sentit la formalització en el seu dia del conveni de col·laboració requerirà l’aprovació així mateix prèvia per part de l’Assemblea General de La Unió.


Atès que a partir del contingut del protocol d’intencions que incorpora a nivell de predisseny, les bases econòmiques, tècniques i operativo-funcionals sobre possible conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i La Unió Santcugatenca, per a integració del Teatre, Sala Clavé i espais adjacents en el Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals de Sant Cugat del Vallès, esdevé possible d’elaborar una minuta de conveni de col·laboració, tot incorporant-hi en forma de pactes els respectius drets i obligacions recíprocs assumits per ambdues parts i que assoliran força vinculant una vegada efectuada la signatura del conveni, prèvia a la formal aprovació obligatòria per part del Ple municipal i de l’Assemblea de socis de La Unió. En base a tot l’anterior, es sotmet al Ple municipal la següent:

PROPOSTA D’ACORDS 1r.- APROVAR en tots els seus extrems, propis termes i textualitat literal la següent minuta de conveni de col·laboració: “MINUTA DE CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L’AJUNTAMENT I LA SOCIETAT CORAL LA UNIÓ SANTCUGATENCA I DE CREACIO D’UN FUTUR CONSORCI PER A INTEGRACIÓ DE LA SALA CLAVÉ, EL TEATRE I SALES ADJACENTS EN EL SISTEMA PÚBLIC D’EQUIPAMENTS ESCÈNICS I MUSICALS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS A Sant Cugat del Vallès, a XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX. E N T R E P A R T S D'una part la Il·lma. Sra. MERCÈ CONESA I PAGÈS, Alcaldessa-Presidenta de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. I d’altra banda, el Sr. DAVID PUJOL COLOMER, amb DNI 46623008-F, com a President de la Comissió Gestora de la “SOCIETAT CORAL LA UNIÓ SANTCUGATENCA” (en endavant “La Unió”), amb CIF G-58021031, inscrita amb el número 820 en el Registre General d’Associacions de la Generalitat de Catalunya. I N T E R V E N E N L’Alcaldessa-Presidenta com a representant de l’Ajuntament i en execució dels acords adoptats pel Ple municipal en sessió de xxxxxxxxxxxx, pels quals s’aprova la corresponent minuta de conveni de col·laboració a partir de les bases contingudes en el protocol d’intencions signat en data 27 de novembre de 2013 entre la pròpia Alcaldia i el President de la Junta Gestora La Unió, i s’autoritza per a la seva signatura per part municipal. I el representant de “La Unió” com a president de la actual Junta Gestora i degudament autoritzat segons acord adoptat per l’Assemblea General de l’entitat en sessió xxxxxxxxx, en la que fou aprovat el document de protocol d’intencions que incorpora les bases dels acords del conveni.


Tot reconeixent-se mútuament capacitat per al present atorgament, ambdues parts formalitzen aquest CONVENI DE COL·LABORACIÓ, en base als antecedents que es descriuen i pactes que així mateix s’estipulen en els següents termes: A N T E C E D E N T S I.- El Govern de la Generalitat va aprovar el 16 de març de 2010 el Pla d'Equipaments Culturals de Catalunya 2010-2020 (PECCAT), com a pla territorial sectorial de cultura de Catalunya que permetés afrontar els dèficits detectats en matèria d'equipaments culturals públics. El Pla establia els criteris i les directrius bàsiques per orientar les intervencions de les administracions públiques adreçades a completar la xarxa d'equipaments culturals bàsics, en base a ràtios de població per equipament i a les distàncies per accedir als serveis culturals bàsics. II.- La regidoria de Cultura de l'Ajuntament, amb el concurs de l'Organisme Autònom Municipal Centre Cultural (OAMCC) i tenint en compte el Pla de Cultura vigent, així com les conclusions obtingudes del debat en diferents comissions Informatives amb tots els grups polítics, i, sobretot, les reflexions i valuoses aportacions fornides pel Consell de Cultura al llarg del mandat 2007-2011, va elaborar un Pla Local d’Equipaments culturals de Sant Cugat del Vallès (PLEC) que s’adeqüés al PECCAT, i que va ser aprovat en el Ple municipal d'abril de 2011. El PLEC fa referència, pel que fa a Equipaments Escènics i musicals, que el PECCAT estableix per als municipis de la dimensió de Sant Cugat del Vallès una dotació estàndard d'un equipament de tipologia E3, que actualment és el Teatre Auditori municipal, contemplant així mateix com E2 el nou espai escènic del Casal de Mira-sol, i un E1 que correspon a l'Aula Magna del Conservatori municipal “Victòria dels Àngels”. III.- El PLEC convalida, doncs, l’oferta actual que suposen les instal·lacions del Teatre-Auditori, si bé, el mòdul E3 estàndard del PECCAT inclou instal·lacions com una sala petita d’unes 300 localitats amb la que actualment, però, no compta el Teatre-Auditori. El PLEC acredita que amb el nivell actual d’activitat musical i escènica en aquest equipament, existeix una necessitat de comptar amb un espai d’aquestes característiques. Segons el PLEC, el Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals de Sant Cugat (SPEEM) ha de contemplar tots els equipaments de titularitat municipal o d’altres entitats locals que acullin activitats escèniques i musicals de promoció pública i que s’ofereixin de manera coordinada. IV.- El Teatre de La Unió, Sala Clavé i altres espais, en el marc global dels equipaments escènics i musicals, pot acollir les funcions de sala petita i d’altres usos i activitats contemplades per a un complex E3, si be per a fer efectiva aquesta integració, resulta necessari que La Unió estableixi un conveni amb l’Ajuntament per passar a formar part de l’SPEEM de Sant Cugat. La potencial incorporació del Teatre la Unió a l’SPEEM dependrà de la voluntat dels seus socis, i del compromís a pactar per fer viable tècnicament i econòmica les reformes necessàries d’acord amb els paràmetres del PECCAT. V.- La Unió és una entitat centenària arrelada al municipi i que té un important patrimoni pertanyent als socis constituït sobre l’immoble on s’hi troba la seva seu i instal·lacions ubicada al carrer Anselm Clavé, número 17, i que constitueix la finca registral 4002 del Registre de la Propietat número 1 de Sant Cugat del Vallès,


gravada amb dues hipoteques en garantia de sengles préstecs hipotecaris concedits, un d’ells per part de BANKINTER SA amb un principal de 240.000 euros, formalitzat en escriptura notarial en data 4 d’octubre de 2005 i l’altre, concedit pel soci Pere Marín i Campos, amb un principal de 126.000 euros formalitzat en escriptura de 3 de desembre de 2010, amb venciments respectius el primer en data 4 d’octubre de 2017 i el segon en data 3 de desembre de 2015. Al marge del gravamen sobre la finca de La Unió constituït per les dues hipoteques esmentades, es té constància d’un altre risc en curs amb possible incidència sobre el patrimoni de l’entitat constituït per un deute que en l’actualitat es situaria al voltant dels 89.000 euros, en concepte de principal, interessos remuneratoris i moratoris, incrementant-se aquests últims diàriament i que foren reclamats a La Unió per part d’OLIVALLÈS INVERSIONS, SL en el procediment de judici monitori núm. 109/2013, tramitat pel Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Rubí, havent estat dictat pel Secretari judicial el Decret núm. 151/2013, de 17 d’abril, en el qual es declara preclòs el termini per a pagar l’esmentat deute amb la possibilitat en cas de no ésser abonat de manera immediata d’embargament de la finca del carrer Anselm Clavé, núm. 17, si bé, en cas de produir-se, quedaria legalment amb posició posterior a les dues garanties reals hipotecàries, que graven així mateix la finca. VI.- La delicada situació econòmica d’endeutament financer per la que actualment travessa La Unió, ha estat present en les negociacions mantingudes amb representants de l’equip de Govern i tècnics municipals de l’Àmbit de Cultura, en ordre a l’estudi d’un pla de viabilitat que permeti la supervivència de l’entitat i alhora la inclusió del teatre de La Unió en el SPEEM i també en la Xarxa municipal de Centres Culturals Polivalents (XCCP), actualment constituïda pel Casal de Mira-sol, el Casino de La Floresta, el Xalet Negre, Casa de Cultura, Casal de Les Planes i Casal Torreblanca. VII.- Per part municipal ha estat elaborat un document intitulat “LA UNIÓ: PLA ESTRATÈGIC DE VIABILITAT: d’espais de gestió professional públic/privat”, datat a juny 2013, que contempla l'elaboració d'un conveni detallat en el que s’estableixi la planificació i gestió corresponent d’aquest espai integrant-se en la programació de l’oferta cultural global dels espais escènics i musicals de la Ciutat amb la correlativa assumpció de compromisos concretats en els drets i obligacions recíprocs del municipi i de La Unió. Com annex al present conveni de col·laboració, s’adjunta el supraesmentat PLA ESTRATÈGIC DE VIABILITAT. Aquest pla estratègic de viabilitat contempla d’una banda la necessitat per raons d’interès públic de convertir la Sala Clavé, el Teatre de La Unió i les seves dependències en espais complementaris als del Teatre Auditori i de la XCCP, en ordre a esdevenir un punt de referència com a sala polivalent de proximitat, espai de lleure i aprenentatge en les arts escèniques, amb un compromís amb el teixit associatiu- actualment s’hi trobin residenciades desplegant la seva activitat 8 entitats socioculturals vilatanes- i constituint un punt de trobada cultural de participació i civisme a Sant Cugat. Així mateix obra incorporat a l’expedient un informe sobre “valoració dels equipaments culturals escenicomusicals a Sant Cugat, a l’entorn del Teatre La Unió. Informe tècnic sobre la necessitat funcional d’aquest equipament” emès en data 27 de


maig de 2013, de manera conjunta pel Cap del Servei municipal de Cultura i Joventut i pel Director de l’Organisme Autònom Municipal Centre Cultural Sant Cugat, en el que s’integra, entre d’altres equipaments, el Teatre-Auditori. En aquest informe s’analitza de manera detallada el sistema públic d’espais escènics i musicals de Sant Cugat amb la funcionalitat dels equipaments actualment existents així com la conveniència i necessitat d’integrar-hi La Unió per acollir una programació complementària, alternativa i gestionada de manera compartida, en base a un conveni i/o contracte-programa de l’associació privada La Unió amb l’Ajuntament, tot concloent-se en la conveniència i viabilitat d’un model de sistema escènic i musical local que contempli, entre d’altres extrems, la integració del Teatre La Unió que permetria que el Teatre-Auditori, que actualment disposa d’una sola sala d’exhibició de gran format, disposés d’una segona sala de mitjà format de proximitat de manera que es compleixin les exigències d’un equipament de tipologia E3, segons el vigent “PLA D’EQUIPAMENTS CULTURALS DE CATALUNYA 2010-2020”. VIII.- Les esmentades raons d’interès públic fan possible, de conformitat amb el marc jurídic aplicable, que per part municipal s’efectuïn aportacions econòmiques en forma de subvenció nominativa de concessió directa a l’empara d’allò que disposa l’article 22.2.a) de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i article 20.a) de la vigent Ordenança General municipal de Subvencions, essent necessària la formalització a l’efecte d’un conveni de col·laboració on es contemplin els drets i obligacions recíprocs en el marc de les accions i actuacions corresponents per a desenvolupar l’aplicació del conveni i ús compartit público-privat de la Sala Clavé, el Teatre i altres espais per a finalitats culturals. La singularitat i caràcter únic en el municipi de l’equipament privat del Teatre La Unió, Sala Clavé i altres espais per les seves característiques, emplaçament i capacitat funcional amb possibilitat d’integració en la xarxa pública d’espais escènics i culturals, justifiquen la canalització d’ajuts econòmics per part municipal per via de subvencions nominatives, excepcionant-se el règim general de concurrència competitiva amb la correlativa possibilitat legal de concessió directa. Així mateix en l’ordre formal esdevé legalment exigible per a la concessió directa de subvencions nominatives, la constància del beneficiari i de la dotació econòmica corresponent amb projecció plurianual, en l’estat de despeses del Pressupost municipal General, amb l’aprovació del corresponent expedient de modificació pressupostaria, pel que fa a l’any 2013 i d’incorporació de la corresponent dotació de crèdit en els Pressupostos Generals municipals dels anys 2014, 2015 i 2016. IX.- En base als esmentats antecedents, ambdues parts consideren que concorren raons objectives que permeten de conciliar amb importants sinergies els interessos públics municipals amb els interessos específics de La Unió de manera que per via d’integració de la Sala Clavé, el Teatre de La Unió i d’altres espais en el Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals de Sant Cugat (SPEEM) com a equipament de tipologia E3 i format mitjà, s’assoleixi una optimització de l’ús d’aquesta infraestructura que constitueix alhora la seu social i el patrimoni de La Unió amb potenciació de la oferta cultural pública tot restant també garantida la supervivència d’aquesta entitat cultural centenària, en el marc de la col·laboració público-privada que s’articula a través del present conveni de col·laboració. X.- Han estat emesos els següents informes tècnics incorporats a l’expedient:


- Informe tècnic emès per part d’Arquitecte municipal del Servei d’Obres i Projectes de data 15 de novembre de 2013, intitulat “Informe sobre la intervenció arquitectònica i constructiva en el conjunt edificat de la Sala Clavé, en el recinte de “La Unió”, a Sant Cugat del Vallès”, en el que s’analitzen les obres necessàries de reforma i condicionament (instal·lacions elèctriques, insonorització, protecció contra incendis, sortides d’emergència, elements de ventilació i comunicació i aspectes connexes de l’espai Sala Clavé utilitzat per part de diverses entitats culturals del poble, en ordre a la seva total adequació a la normativa vigent.), així com de les instal·lacions que afecten a la Sala Clavé, amb compartimentació de grups d’assaig i parcialment als cossos adossats i al pati amb un cost estimatiu (IVA inclòs) de 594.836 euros, sense incloure honoraris tècnics de redacció dels projectes i de direcció de l’execució de les obres i instal·lacions. - Informe tècnic emès per part de l’Enginyera Tècnica municipal de la Secció d’Activitats (Servei de Medi Ambient) emès en data 15 de novembre de 2013 intitulat “Informe relatiu a l’estat de la llicència i descripció de mesures correctores de l’activitat recreativa a la Sala Clavé de La Unió Coral Santcugatenca per la instal·lació de BUCS D’ASSAIG”, en el qual s’analitza l’estat actual de les instal·lacions que no disposen de llicència ambiental actualitzada essent necessària l’adopció de diverses mesures correctores, tot desprenent-se de l’informe tècnic en relació a la instal·lació de bucs d’assaig a la Sala Clavé (núm. exp. 420040/85), que es podran utilitzar quan hagin estat implementades les mesures correctores previstes en el propi informe de manera que es pugui atorgar una llicència provisional de la Sala, i pel que fa al Teatre, la inviabilitat de l’aforament possible de la Sala xifrat en 200 persones, determina la interdicció legal de l’ús per a espectacles públics, fins tant es disposi de dues sortides alternatives d’incendis i resta de mesures correctores. - Informe tècnic complementari de la Secció d’Activitats emès en data 4.12.2013, en el que s’especifica la viabilitat en les condicions actuals, d’utilitzar l’espai del Teatre per assaigs privats o altres usos restringits sense caràcter d’espectacle públic ni assistència general. Per part de l’Ajuntament i fins tant estiguin ajustats a normativa legal i reglamentària, els corresponents espais i instal·lacions, i durant l’execució de les obres i treballs de condicionament s’estudiarà la reubicació en altres espais municipals, en els termes que pugui resultar necessari, de les activitats que s’hi desenvolupen per part d’algunes entitats, amb el corresponent informe del Cap del Servei municipal de Cultura i Joventut. XI.- Així mateix per part de l’Interventor municipal ha estat emès en data XXXX informe de fiscalització favorable sobre la possibilitat legal d’efectuar aportacions econòmiques municipals en concepte de subvenció nominativa periòdica com a contraprestació de l’ús públic de l’equipament cultural de La Unió pel període 2014-2016, amb el corresponent compromís de despesa plurianual i dotació pressupostària a ésser destinada d’una banda a sufragar el cost de les obres de condicionament per adequació a normativa actual de la Sala Clavé i dels espais adjacents destinats als usos culturals i artístics corresponents i d’altra part, a cancel·lar el deute financer descrit en l’apartat V del preàmbul del present document. En base a tot l’anterior, ambdues parts formalitzen el present CONVENI DE COL·LABORACIÓ per a integració del Teatre, Sala Clavé i espais adjacents en el


sistema públic d’equipaments escènics i musicals de Sant Cugat del Vallès amb subjecció als següents:

PACTES PRIMER.- Objecte del Conveni L’objecte del present conveni és l’establiment de les condicions d’integració del Teatre La Unió, la Sala Clavé i els altres espais susceptibles d’usos culturals, tot mantenint la seva titularitat privada, en el Sistema Públic d’Espais Escènics i Musicals de Sant Cugat (SPEEM), amb articulació dels mecanismes de coordinació i gestió per a l’ús compartit público-privat d’aquest equipament i l’aportació econòmica municipal en forma de concessió directa de la corresponent subvenció nominativa a l’empara d’allò que preveuen la Llei General de Subvencions i l’Ordenança municipal General de Subvencions. SEGON.- Integració de la Sala Clavé, el Teatre La Unió i altres espais en l’SPEEM La Sala Clavé, el Teatre La Unió i els altres espais funcionalment susceptibles per al seu ús destinat a activitats culturals i artístiques, quedaran integrats en el sistema públic d’espais escènics i musicals de Sant Cugat per la utilització compartida entre La Unió i l’Ajuntament en els següents termes: a) L’Ajuntament tindrà dret a utilitzar un 50% del temps de programació en la Sala Clavé i el Teatre així com un 33% de la resta d’espais de la Unió, previs els condicionaments necessaris per adequació actualitzada a normativa de les corresponents instal·lacions. b) La Sala Clavé, el Teatre i els altres espais, es gestionaran tècnicament de manera coordinada sota les directrius com òrgan gestor, d’una comissió mixta a ésser constituïda i que actuarà fins l’entrada en funcionament d’un futur Consorci entre l’Ajuntament i la Unió que haurà de ser creat amb l’aprovació prèvia per part municipal i de la Unió dels seus Estatuts i tramitació legal corresponent amb la seva inscripció en el Registre de la Generalitat de Catalunya. c) L’Ajuntament, a través de la Comissió Mixta, i més endavant del futur Consorci o altre ens de gestió que sigui creat, assumeix el compromís de present i de futur en el sentit de protegir i promoure les activitats de les seccions que avui integren La Unió, tot això en el marc de la competència municipal en matèria de cultura. TERCER.- Aportació econòmica municipal Les aportacions econòmiques municipals es concreten en els següents imports, períodes i conceptes: a) Aportació immediata en el moment de signatura del Conveni de Col·laboració de l’import de 141.028,28 € dels quals fins un màxim de 95.0000 € o quantitat inferior que resulti fixada en via judicial seran per a cancel·lació directe del deute executat de principal, interesses remuneratoris, moratoris i costes processals dimanants del procediment de judici monitori núm. 109/2013, promogut per OLIVALLÈS INVERSIONS, SL, contra La Unió, tramitat pel Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Rubí i la resta com a subvenció ordinària per l’acolliment de vuit entitats socio-culturals vilatanes ubicades i instal·lades en els propis locals de la Unió.


b) Aportació de 400.000,00€/any per les anualitats 2014, 2015 i 2016, en concepte en una part per inversions funcionals, destinada als condicionaments necessaris de la Sala Clavé, el Teatre i d’altres espais que permetin una programació ajustada a les exigències de la Llei catalana 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa d’espectacles públics i activitats recreatives en relació amb la Llei catalana 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. L’esmentada aportació plurianual podrà ser destinada a altres possibles despeses de capital pertinents i justificades, que el futur Consorci o en el seu cas, altre ens de gestió, determini a través dels seus òrgans de govern i amb la fiscalització prèvia favorable de l’Interventor municipal. L’Ajuntament vetllarà per tal que La Unió compleixi les obligacions d’amortització periòdica i/o única, en els termes que s’hagin pactat, en els contractes dels préstecs amb garantia hipotecària descrits de manera específica en l’antecedent V del present conveni. L’efectivitat d’aquestes aportacions econòmiques resta supeditada a l’aprovació per part municipal de la corresponent despesa amb càrrec a la dotació de crèdit necessari incorporada com a subvenció nominativa en el Pressupost municipal General per a l’any 2014 i exercicis posteriors durant la vigència del conveni, amb la fiscalització prèvia favorable de l’Interventor Municipal en exercici de les funcions atribuïdes per l’art. 214 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, en relació amb allò que disposa l’article 7.3) de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. En el Ple municipal ordinari de 16 desembre de 2013 en que s’aprovi l’expedient de modificació de Pressupost per a dotació via transferència del crèdit necessari en el Pressupost municipal general de l’any 2013, haurà també d’ésser autoritzada la corresponent despesa de caràcter plurianual amb el compromís d’incorporació de les dotacions de crèdit necessàries en els Pressupostos Municipals Generals per als exercicis 2014, 2015 i 2016, tot això a l’empara i de conformitat amb el que disposen els articles 174.2.e), 174.3) i 177 del Reial Decret-legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el vigent Text refós de la Llei d’Hisendes Locals. QUART.- Control de l’aplicació de les aportacions econòmiques municipals Correspondrà a l’Interventor municipal i àmbit d’Economia de l’Ajuntament la comprovació de l’adequada aplicació finalista de les aportacions econòmiques municipals concedides a La Unió com a subvenció directa nominativa, havent d’efectuar-se el corresponent control i justificació documental en els termes establerts per la Llei Estatal 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i Ordenança municipal General de Subvencions, publicada en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 139, d’11 de juny de 2009. CINQUÈ.- Comissió mixta per a la gestió i explotació de la Sala Clavé, el Teatre de La Unió i altres espais Amb la finalitat de gestionar de manera conjunta i coordinada la gestió i utilització compartida de la Sala Clavé, el Teatre i altres espais funcionals de l’edifici de La Unió, es crea una Comissió Mixta Ajuntament - La Unió que actuarà fins el moment


en que entri en funcionament un futur Consorci a esser creat i que integrarà entre les seves funcions, les pròpies d’aquesta comissió, o altre ens o persona jurídica que en el seu cas la Comissió Mixta, que ha d’estudiar la creació del futur Consorci i redactar la proposta d’estatuts, pogués determinar com a més adequada. La figura del Consorci s’ha estimat adequada, en principi, com a forma de gestió de l’equipament, sens perjudici que fruit de la corresponent anàlisi per part de la Comissió Mixta Ajuntament-Unió, es pogués determinar de comú acord altra forma entre les legalment configurades per a dita gestió i que s’hagi contrastat la seva funcionalitat, eficàcia i eficiència, en equipaments anàlegs en funcionament arreu de Catalunya. La Comissió Mixta Ajuntament- La Unió tindrà la següent composició: Presidència: correspondrà a la regidoria municipal que tingui atribuïda en cada moment l’àrea de responsabilitat política en matèria de cultura. Vocals per part de l’Ajuntament: - Director de l’àmbit de gestió de Servei a les Persones - Cap del Servei de Cultura i Joventut - Director de l’Organisme Autònom Municipal del Centre Cultural (OAMCC) Vocals per part de La Unió: - President de la Comissió Gestora o President de La Unió, quan resulti elegit - Dos membres de la Junta Directiva o els dos membres que en qualsevol moment pugui designar l’Assemblea General En la gestió per part d’aquesta Comissió s’inclouen les següents funcions: a) Preparar la creació del futur Consorci Ajuntament-La Unió i redacció del projecte d’Estatuts. b) La coordinació del calendari d’utilització i desenvolupament de la respectiva programació corresponent a l’Ajuntament i La Unió fins la constitució i entrada en funcionament del Consorci que assumir, entre d’altres, aquestes funcions. c) Vetllar pel correcte compliment del conveni de col·laboració i resoldre de comú acord els dubtes, qüestions o discrepàncies que es puguin suscitar en la seva interpretació, aplicació i execució. c) Realitzar l’avaluació periòdica del compliment de les obligacions i compromisos bilaterals emetent un informe anual sobre el grau de compliment dels objectius. d) Proposar mesures de millora en ordre al màxim rendiment públic i social de l’equipament escènic i musical constituït per la Sala Clavé, el Teatre i espais annexos. e) Actualització,control i seguiment del Pla Financer en el marc del Pla Estratègic de Viabilitat fins que aquestes funcions quedin integrades en les pròpies del futur Consorci.


f) Qualsevol altra funció connexa i/o complementària que pugui resultar necessària en ordre al millor compliment del conveni i optimització de l’ús públic-privat de l’equipament. La Comissió Mixta Ajuntament-La Unió, acomodarà el seu funcionament al propi dels òrgans col·legiats segons la normativa de procediment i règim jurídic de les administracions públiques amb les adaptacions aplicatives que puguin resultar necessàries per tal d’assolir la major celeritat i eficàcia en l’exercici de les seves funcions. SISÈ.- Creació d’un consorci o altra fórmula jurídica entre l’Ajuntament i La Unió per a la gestió futura de la Sala Clavé, el Teatre i espais annexos 6.1.- Es crearà per part de l’Ajuntament un consorci com entitat pública de caràcter associatiu prevista i regulada en els articles 269 a 272 de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, text refós vigent aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i article 312 i següents del Decret 179/1995, de 13 de juny, en el qual s’integrarà La Unió i que tindrà com a finalitat la gestió de l’equipament, havent d’ésser adscrit al consorci l’edifici i instal·lacions corresponents en concepte d’aportació per part de La Unió. La figura del Consorci s’ha estimat adequada, en principi, com a forma de gestió de l’equipament, sens perjudici que fruit de la corresponent anàlisi per part de la Comissió Mixta Ajuntament-Unió, es pogués determinar altra forma entre les legalment configurades per a dita gestió i que s’hagi contrastat la seva funcionalitat, eficàcia i eficiència, en equipaments anàlegs en funcionament arreu de Catalunya. 6.2.- Es computarà com aportació de l’Ajuntament al Consorci, l’import econòmic total agregat de la subvenció nominativa prevista per als anys 2013 a 2016, i seran així mateix conceptuades amb dita naturalesa les eventuals aportacions econòmiques futures que es puguin fer per part municipal i en conseqüència serà tinguda en compte dita aportació amb valor degudament indexat o actualitzat en el cas de dissolució i liquidació del consorci, en els termes previstos en l’article 324.2) del Decret 179/1995, de 13 de juny. En el cas de que la Comissió Mixta optés, a resultes de la corresponent anàlisi, per un altre tipus d’ens de gestió o personificació jurídica, s’haurà de tenir en compte també les aportacions econòmiques municipals i el rescabalament en cas de dissolució. 6.3.- Ambdues parts es comprometran en el marc del conveni, a consensuar uns estatuts del futur consorci, o altre ens o persona jurídica en el seu cas, així com la seva creació i constitució amb la previsió que pugui entrar en funcionament en principi dins del primer semestre de l’any 2014. SETÈ.- Vigència del conveni El conveni a subscriure entre l’Ajuntament i La Unió serà aplicable una vegada hagi estat aprovat per l’Ajuntament i La Unió i les obligacions respectives assumides, vincularan a les parts quan entri en funcionament el futur consorci, o altre ens de gestió en el seu cas o persona jurídica al qual s’hi adscriurà el patrimoni de La Unió


als efectes de la gestió i explotació de la Sala Clavé, el Teatre i resta d’espais a través del nou ens creat. VUITÈ.- Modificacions del conveni Qualsevol modificació del conveni de col·laboració haurà d’ésser efectuada de comú acord per ambdues parts, llevat que per raons de legislació sobrevinguda esdevingui obligatòria en algun moment la seva revisió. NOVÈ.- Extinció anticipada del conveni En el supòsit que una eventual modificació legislativa o d’altre causa comportés la necessitat d’extinció anticipada del conveni de col·laboració amb anterioritat a la constitució del consorci o altre ens de gestió en el seu cas o persona jurídica, en aquest cas, les aportacions econòmiques municipals en inversions destinades a l’adequació o condicionament de l’edifici i instal·lacions així com l’import corresponent destinat a alliberar càrregues reals sobre la finca i altres aportacions, La Unió assumirà l’obligació del corresponent rescabalament a favor de l’Ajuntament per a recuperació de les aportacions econòmiques municipals en el cas d’alienació o qualsevol altre forma de cessió de l’immoble a tercers. Una vegada hagi estat constituït i entri en funcionament el Consorci, o altre ens de gestió en el seu cas o persona jurídica les obligacions assumides en el present conveni per part de La Unió i l’Ajuntament quedaran subrogades en l’àmbit del Consorci com ens de gestió de l’equipament amb efecte vinculant per ambdues parts segons que determina la base setena del present protocol. DESÈ.- Causes d’extinció Són causes d’extinció del present conveni: a) Per mutu acord de les parts b) Per imposició que es pugui derivar de legislació futura aplicable c) La impossibilitat sobrevinguda, material o legal, de fer front a les obligacions que

se’n deriven. ONZÈ.- Resolució de controvèrsies Les discrepàncies que puguin sorgir en la seva interpretació, aplicació i execució seran resoltes per mutu acord d’ambdues parts. En cas que no es produís aquest acord, el coneixement de les qüestions litigioses correspondrà als òrgans competents de la jurisdicció contenciosa administrativa. DOTZÈ.- Naturalesa del conveni El present conveni té naturalesa administrativa i en allò no previst en les seves clàusules, es regirà per la legislació bàsica de règim local i autonòmica catalana així com restants disposicions administratives que resultin aplicables.

C L À U S U L A D’A T O R G A M E N T


El present conveni resta formalitzat en document administratiu per duplicat exemplar original, estès en sis fulls utilitzats en el seu anvers i revers, essent signats ambdós exemplars per part dels atorgants al final de l’últim full així com al marge dels precedents, en el lloc i data al principi esmentats.” 2n.- SUBORDINAR l’eficàcia de l’anterior aprovació tot condicionant-la suspensivament, en allò que concerneix a la despesa corresponent al vigent Pressupost municipal, en els termes establerts a l’article 57.2) de la Llei Bàsica Estatal 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administratives Públiques i Procediment Administratiu Comú, a l’aprovació definitiva i executivitat reglamentària del 19è expedient de modificació de crèdit per habilitació via crèdit extraordinari. 3r.- NOTIFICAR els presents acords en els termes previstos als arts. 57 i 58 de la Llei bàsica estatal 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, a la Societat Coral La Unió Santcugatenca i traslladar-lo així mateix a efectes de formal coneixement als àmbits municipals de Cultura i Joventut i d’Economia als efectes corresponents. 4t.- FACULTAR a l’Alcaldia per a la signatura en nom i representació municipal del conveni de col·laboració així com dels altres atorgaments documentals que eventualment puguin ésser necessaris en ordre al desplegament i total execució dels presents acords.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDOR DELEGAT DE CULTURA I TURISME, SR. XAVIER ESCURA: Portem a Ple una proposta que té història i farà història i és prou coneguda de tothom. No us castigaré de nou amb tota la descripció tècnica ni pressupostària de la proposta que ha estat prou àmpliament divulgada, primer amb tots vostès amb Informativa especial i posteriorment al públic general amb roda de premsa i als mitjans. Recordar però -si m’ho permeten- que en aquest acord de col·laboració que proposa conjuntament l’Ajuntament i l’entitat centenària, la societat coral La Unió Santcugatenca, hi sortim tots guanyant i de llarg. Primer perquè fem viable l’entitat i el futur de l’activitat de totes les seves seccions i, segon, perquè dotem a la ciutat d’un equipament privilegiat al cor de Sant Cugat que donarà un rendiment social i cultural de primera magnitud. L’acord té una gran transcendència i ha estat difícil d’assolir atesa la seva complexitat degut -no ho amaguem- a la delicada situació d’endeutament de l’entitat i després per la proposta que representa d’inversió pública en un equipament privat deficitari que en aparença semblaria desaconsellable -deixeu-m’ho dir així de clar d’entrada- si no ho arribem a fer ens ho haguessin retret per sempre més els santcugatencs d’ara, els seus fills i els seus néts. Estàvem obligats a arribar a l’acord, i era o ara o mai, el marc legal ens emparava, la llei d’equipaments culturals públics de la Generalitat de Catalunya del 2010 que ens retreia quelcom que ja sabíem, tenim un magnífic equipament escènic de gran format per 800 persones, Teatre Auditori, però per ràtio de població ens en falten de petit i mitjà format i cada any que passa la mancança per ràtio és més flagrant. Varem pagar el peatge d’ésser pioners ara fa 20 anys, després cap altre equipament similar


ha estat construït sense una sala petita adjunta com a mínim que fa més rendible tot l’equipament, però a més qui en pagava i en paga encara ara les conseqüències d’aquesta mancança és tota l’oferta d’arts escèniques musicals de petit i mitjà format professional i amateur que no poden omplir el teatre auditori però tampoc no tenen el seu lloc al centre de Sant Cugat, una oferta en bona part santcugatenca, ara la tindran i la ciutat i el seu teixit associatiu en traurà profit i la farem sostenible. Es proposa la creació d’una comissió mixta Ajuntament Sant Cugat que crearà un ens, consorci o el que es determini més oportú que desplegant el corresponent pla de viabilitat gestionarà i integrarà la sala del teatre de La Unió dins la xarxa de centres culturals polivalents de la ciutat, contribuirà a complementar la programació del Teatre Auditori amb espectacle de petit i mitjà format i dinamitzarà les arts escèniques de la ciutat amb una programació estable que, lògicament, tindrà una especial sensibilitat cap el que proposin les entitats i agents santcugatencs. El món de les arts escèniques de Sant Cugat del Vallès donarà un salt quantitatiu i qualitatiu enorme i tot plegat gràcies a l’esforç de molta gent. El capítol d’agraïments comença ja en l’època de l’equip del President Sr. Joan Mata que ja es va escarrassar per trobar sortides aleshores a la ja difícil situació que tenallava l’entitat -en vaig ésser testimoni- després cal destacar el paper exercit pel següent President Sr. Pere Marín que avança uns diners que salvaren l’entitat en uns moments crítics per la seva supervivència, cal agrair-li el seu gest i generositat i en el conveni que portem al Ple hi consta el compromís explícit, com no podia ésser d’altra manera, de complir amb les obligacions d’amortització del seu préstec. A la junta provisional actual amb el David Pujol, la Marta Sarrés, el Sr. Salido -tots aquí presents, aquí saludo cordialment també al Sr. Marín- cal agrair-los la il·lusió i dedicació que hi van invertir en una etapa també amb el Bernat Picornell que han estat anys de patiments i tensions però que ens han permès arribar al final fins avui i poder signar aquest acord. El seu esforç persistent i estimació per l’entitat han permès dibuixar un escenari de futur quan l’escenari era més negre que mai, tenien un formidable motor que els empenyia les seccions de La Unió. Sense l’activitat incessant de les seccions de l’entitat aquesta no s’hauria salvat, estem parlant de Mediterrània, de l’esplai Pica Roca, de Fila Zero, de buixets (les noies del Vallès), de la Coral La Unió, Bastoners, els tallers de Sílvia Servan, el Ball del dissabte. Amb aquest acord, les seccions i tota la gent que arrosseguen amb el seu entusiasme, tota la cultura popular i tradicional tan arrelada a la nostra ciutat i els valors que representen estan garantits. Per part municipal cal agrair d’entrada la sensibilitat i determinació de l’Alcaldessa -potser no li agradarà que ho digui aquí al Ple- però des del primer dia del seu mandat va copsar la transcendència de la situació, la gravetat de la crisi de l’entitat i de l’oportunitat que representava per a la ciutat si arribàvem a un acord. És obligat també destacar l’esforç desplegat pels tècnics de Cultura, amb el cap del servei Sr. Jordi Gonzàlez al davant i, sobretot, del director de l’àmbit, en Xavier Fornells, d’eficàcia contrastada i determinant per la premura que exigia el cas. Voldria esmentar la complexa tasca efectuada pel Secretari General i per l’Interventor gràcies al seu rigor professional. La profunda legitimitat que emana de tot aquest procés resta emparada per la seva legalitat preceptiva. Aquest acord -estem segurs- esdevindrà un referent més enllà de Sant Cugat del Vallès de la col·laboració públic-privada en l’àmbit cultural -i amb això acabo-, el benefici cultural cívic i social que en gaudirà La Unió i tota la ciutat farà que si Àngel


Guimerà i Santiago Rusiñol homenatjats a l’escenari de La Unió l’any 1922 i 1927 respectivament poguessin ésser presents avui aquí es felicitarien i ens felicitarien per l’acord que avui portem a l’aprovació del Ple. L’homenatge que fa gairebé cent anys es va fer a aquells prohoms de la renaixença es reedita si avui s’aprova aquesta proposta perquè aquell homenatge de la renaixença esdevé avui un homenatge al renaixement de La Unió i amb ell a la dignitat i autoestima de la nostra ciutat, del seu passat i del seu futur. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PA, SR. GUIM PROS: No sé què dir després del Sr. Xavier Escura. En tot cas un petit incís quan heu dit noms us heu deixat a la Clàudia que està aquí a la punta. Segurament ens trobàvem -s’havia dit des de l’entitat- davant una entitat que tenia una espasa de Damòcles al damunt en forma de deute econòmic i és cert que si no s’hagués arribat a aquest acord és possible o segur que a hores d’ara igual no existiria, si més no en el format que té. Crec que també -i el Sr. Escura ho ha posat sobre la taula- és just dir un parell de coses i les persones que esteu aquí formeu part d’aquestes coses. Ens trobem amb una entitat que si ha aguantat fins avui ha estat bàsicament perquè les entitats de cultura tradicional i popular que hi són a dins, els grups de teatre, etcètera, l’han sabut aguantar tots aquests anys i han sabut donar una vida i un sentit de cohesió social i cultural a la ciutat que segurament d’una altra manera no s’hagués donat. Per un altre cantó l’entitat ha sabut trobar una fórmula que ha aconseguit que les persones d’aquestes entitats es sentin emocionalment lligades a l’entitat, que se la facin seva, que amb una quota simbòlica puguin esdevenir sòcies de l’entitat, i és just posar sobre la taula el paper del bar en aquesta entitat que li ha donat recursos econòmics durant molt de temps. El conveni bàsicament suposarà que segueixi essent un espai de cohesió social i cultural a la ciutat, que les entitats que en formen part puguin seguir realitzant la seva tasca i s’hi pugui seguir creant oferta cultural des de tots els nivells. És evident que ens hem de felicitar per un acord d’aquestes característiques i segurament ens trobem amb una entitat que a partir d’ara creixerà i que permetrà, per què no, que altres entitats culturals de la ciutat que és possible que no tinguin espai puguin formar part de la Unió futura. Gràcies i felicitats. . REGIDORA DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUIA, SRA. ROSER CASAMITJANA: Sóc de ciències i no faré l’exposició que ha fet el Sr. Escura. Donarem suport al conveni o a la proposta que se’ns està presentant. En primer lloc perquè uneix els interessos de La Unió, salva l’entitat i per l’altre els de l’Ajuntament que li permet completar la xarxa, de complir amb el Pla local d’equipaments culturals i amb el Pla d’equipaments culturals que té la Generalitat de Catalunya. És cabdal que aquest conveni pugui donar resposta a les reiterades demandes que des de moltes entitats culturals santcugatenques i especialment de les arts escèniques s’han fet paleses sobretot en el Consell de Cultura. Un altre aspecte que valorem positivament d’aquest conveni és el compromís de l’Ajuntament de mantenir i potenciar les entitats culturals que actualment estan


aixoplugades a La Unió i que poden augmentar -com s’ha dit abans- quan les condicions estructurals i d’espai ho permetin. Pel que fa a La Unió no cal dir que cal esmentar la seva història centenària i a més tenir en consideració les finalitats per les quals va ser concebuda aquesta entitat, sense oblidar que la seva ubicació al bell mig de la ciutat la fa idònia per ser una sala polivalent i de proximitat. Pensem que la creació de la Comissió mixta primer i del consorci, o del que es generi després, entre ambdues entitats ha de vetllar perquè es compleixin tots els acords i no només garanteixi la viabilitat de l’entitat sinó que es potenciïn totes les seves capacitats. De tot el conveni el que ens genera més dubtes és l’aspecte econòmic, més que res perquè si considerem el pagament de tots els deutes que s’ha de fer i l’aportació per al manteniment de les seccions actuals, queda un romanent ben curt per a altres finalitats. Tenint en compte que l’arranjament de la sala Clavell per tal d’adequar-la a la legalitat vigent i perquè pugui ésser utilitzada públicament s’emporta una quantitat que segons els tècnics municipals és d’uns 500.000 € aproximadament seguim pensant que queda poc per arranjar la sala gran o del teatre. En aquest sentit pensem que potser seria convenient que aquest consorci o comissió fes un pla d’actuació física global sobre l’edificació fent prioritats i fent etapes. Per acabar, en primer lloc valorem positivament l’acord perquè creiem que La Unió recupera l’esperit dels seus fundadors com entitat oberta a tota la ciutadania i amb voluntat de servei públic, en segon lloc volem que quedi clar també que el Teatre de La Unió ha d’esdevenir aquesta famosa Sala B de les arts escèniques i ha d’ésser un punt de referència pel que és el circuit teatral de la nostra ciutat i finalment, no cal dir-ho, que l’aportació municipal obliga a treure el màxim de rendibilitat cultural a l’entitat reestructurada de manera que les activitats que s’hi desenvolupin més enllà de les arts escèniques han de representar una oferta al teixit associatiu local. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. PERE SOLER: Aquesta intervenció d’avui ha estat una intervenció amb entusiasme on l’Ajuntament, l’entitat i la ciutadania en general ens podem sentir satisfets. D’entrada el primer que vull fer es agrair a l’equip de govern, al regidor i a tot l’equip de Cultura, a la junta anterior, a la gestora i a tots els membres de La Unió i destacar les persones que han estat dia a dia al peu del canó en aquests anys difícils que ha passat La Unió. Agraïment com a ciutadà, ja no com a regidor ni com a membre del grup municipal, sinó com a ciutadà, que avui ens puguem trobar aquí. El segon, tots sabem que tenim un passat -el Sr. Escura ho deia- possiblement producte d’una gestió i d’arrossegament d’una pilota que es va anar fent més gran i més gran fins que va arribar un moment que no es podia sostenir però si estem aquí és per mirar el present i per mirar el futur. Les coses del passat amb el que fem avui val més deixar-les per la història i que algun jove historiador que encara no hagi acabat la carrera tingui forces de fer la història de La Unió. S’ha de fer esment al Pere Marín per l’aportació que en el seu moment va fer, ha d’estar tranquil perquè en el futur aquesta revertirà sobre ell. Felicitar, no vull dir noms però es podria dir perquè estan tots aquí, a tota la junta gestora, i a totes les persones que no estan aquí i han fet possible arribar a aquest acord.


La Unió és una de les entitats com tots sabeu més emblemàtiques de Sant Cugat del Vallès. Possiblement no sabríem dir quan ho posem al rànquing: Club Muntanyenc, l’Esbart, Centro Popular Andaluz i d’altres entitats com esportives que hi ha a la ciutat i que fa molts anys que treballen i que fan teixit associatiu i fan ciutat. La Unió com s’ha dit és centenària i està feta des de l’esforç dels socis però també des d’un poble que volia fer vibrar aquesta unió a través de la incorporació de les seccions que han estat cabdals. Segurament sense l’ajut, el suport i les activitats de les seccions La Unió tampoc seria el que és avui dia. Vull recordar entranyablement que durant uns anys va ser seu de l’Associació veïnal del Centre Estació i per tant amb vocació de poble i amb vocació de servei públic. S’ha parlat de números i a grosso modo la viabilitat econòmica de La Unió està assegurada amb aquesta operació i tots ens hem de felicitar. Estem contents que La Unió hagi trobat una sortida viable per continuar treballant la cultura al nostre municipi perquè segueixi donant cobertura a les seccions, estem contents perquè l’Ajuntament hagi sabut i hagi llegit les necessitats no només de l’entitat sinó també del municipi perquè guanyem un espai, tampoc vull entrar si sala més petita o no, però el que és segur és que guanyem un espai sobretot per un format que les entitats del nostre municipi utilitzaran i que és possiblement un espai molt reivindicat i que a vegades per qüestions tècniques i per qüestions econòmiques les entitats no podien gaudir-ho. Vull agrair especialment la tasca de la gestora, de l’equip de govern, del regidor, de l’equip de Cultura però també de la Intervenció i de la Secretaria General que han fet possible que avui portem aquest acord. El municipi guanya un espai, el manteniment d’una entitat, els socis guanyen el manteniment d’aquesta entitat i de ben segur que aviat se’n veuran els fruits. Suposo que després de la meva intenció no fa falta que digui quina és la intenció de vot del nostre grup. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORGE CARRERAS: Després de totes les intervencions que m’han precedit és difícil afegir quelcom. Certament és per felicitar-nos, poques vegades ens trobem amb una proposta com la que avui es sotmet al Ple que desperti la satisfacció general de tots els grups polítics i de tota la ciutadania que coneix el tema. S’ha salvat una institució antiga de Sant Cugat que ha jugat durant anys un paper important a la ciutat i que seguirà jugant-lo en el futur gràcies a l’esforç de moltes persones i aquí voldria sumar l’agraïment al Sr. Escura per la seva tasca, a l’equip de Cultura i als altres implicats. Potser amb qui he tingut més ocasió d’entrevistar-me és amb el Sr. Marín, al qual se li ha d’agrair especialment. El Sr. Marín va ser una de les primeres persones que quan em vaig fer càrrec del Partit Popular a Sant Cugat del Vallès, abans de les eleccions municipals, vaig entrevistar-me a La Unió i ens va explicar què era La Unió i certament em va cridar l’atenció el seu entusiasme juvenil que és quelcom que es pot mantenir tota la vida i crec que se li ha d’agrair a ell que enllaça els anys transcorreguts amb la seva tasca al front de La Unió, enllaça la tradició amb el que és el present i amb el que serà el futur.


Felicitar a la ciutat perquè això és bo per la ciutat i felicitar a l’Ajuntament per la tasca i l’objectiu aconseguit. . REGIDOR DELEGAT DE CULTURA I TURISME, SR. XAVIER ESCURA: Agrair a tots els grups polítics la sensibilitat, la comprensió i esvair una mica els dubtes, també molt legítims, expressats per la Sra. Roser Casamitjana pel que fa al tema econòmic. Davant dels dubtes econòmics no ens podíem permetre dubtar, personalment amb el rigor i l’exigència del Secretari General i de l’Interventor ens ha de tranquil·litzar i entre la tria de donar aquest pas i deixar morir l’entitat i perdre una oportunitat per mi no havia lloc al dubte i això sí obligant-nos i autoexigint-nos el màxim de professionalitat i de rigor perquè La Unió sigui no rendible sinó sostenible perquè el guany per la ciutat serà enorme. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Moltes Gràcies Sr. Escura. Demanaria a algun representant de la gestora si vol fer una intervenció, David, ho agrairíem molt perquè a més és un dia molt important com dèiem per la ciutat, agrair a tots els grups polítics el seu posicionament, de veritat que avui aquest plenari fa goig en aquest punt. Hem entès i hem llegit quines són les necessitats de la ciutat i per tant de veritat molt agraïda a tots els membres del consistori i una gran felicitació a l’equip de La Unió, per tant David Pujol tens la paraula. . REPRESENTANT DE LA GESTORA DE LA UNIÓ, SR. DAVID PUJOL: Hola bona nit, gràcies a tots. No sé què més afegir, tot el que heu dit està molt bé. Voldria agrair al Sr. Escura que fa molt temps va dir hem de salvar La Unió, va fer molts moviments, molts moviments per buscar estratègies d’entesa i poder arribar a un acord, no ha estat gens fàcil. Vull agrair també al Pere Marín que sense la seva aportació ara fa tres anys no estaríem aquí. Entenc alhora els nervis, tots hem estat molt nerviosos durant molts mesos perquè vèiem que això no arribava, no arribava i hi havien informes, hi havien opinions, hi havia discrepàncies i nosaltres vèiem que si ens entreteníem molt amb les discrepàncies i amb les valoracions, entre informes i informes ja haurà volat. Res més, nosaltres per part nostra tenim molta il·lusió en tirar endavant i només que La Unió és una entitat més que centenària, 114 anys, pràcticament durant la primera meitat del segle XX va donar molt a la ciutat, va cobrir moltes funcions culturals i associatives que la ciutat no podia donar i ara que l’entitat necessita ajuda és just que el municipi li doni l’ajuda i segur que la ciutat guanyarà molt més. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Moltes gràcies David i només donar-vos l’enhorabona, gràcies per la vostra actuació, per perseverar, per insistir, per trobar complicitats que a vegades no és senzill perquè quan es vol assolir un objectiu s’ha de tenir en compte totes les persones que estan al voltant, totes les institucions i per tant us haig de dir que l’equip municipal que ha fet una gran tasca i que tant el Xavier Escura com el Xavier Fornells que han estat al capdavant de tota aquesta qüestió hem aconseguit un bon acord i un bon acord sobretot per La Unió i sobretot per la ciutat i això és el que queda, quan fa 114 es va fer història amb La Unió, amb un teatre amb un equipament d’aquelles característiques doncs avui el que estem fent és agafar aquest relleu de la història i per tant estem possibilitant que aquesta història nostra no acabi sinó que a l’inrevés continuï i ressorgeixi encara amb més capacitat. Moltes Gràcies. Si voleu continuar al Ple estarem encantats però encara ens queden bastants punts de l’ordre del dia per tant gràcies per la vostra assistència i per la paciència que heu tingut fins arribar aquí. Passem a la votació.



(Els acords del present punt foren aprovats per assentiment dels 25 membres electius presents). 21.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DEL REGLAMENT DEL CONSELL DE JOVES 13-16 ANYS. Vist el Reglament adjunt que crea el Consell de joves 13-16 com un òrgan complementari de l’organització municipal per al foment de la participació juvenil en els assumptes de la ciutat que són de competència de l’Ajuntament, especialment en aquells temes concernents als joves pertanyents a aquesta franja d’edat. Atès que la participació dels adolescents té una vessant educadora que té com a finalitat formar en els valors i els principis de la democràcia, fomentant el respecte, la solidaritat, la tolerància, la diversitat social i cultural, així com la igualtat de gènere. De conformitat amb el que estableixen la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases de règim local, el Decret 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, el Reglament de participació ciutadana de l’Ajuntament i la Llei autonòmica 14/2010, del 27 de maig, dels Drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència i dictamen de la Comissió Informativa corresponent. Es proposa al Ple municipal l’aprovació dels següents:

ACORDS 1r.- APROVAR inicialment la creació del Consell de Joves 13-16 de Sant Cugat i el seu Reglament, en els termes que figuren en el text del document incorporat a l’expedient administratiu. 2n.- SOTMETRE l’expedient a informació pública durant un termini de 30 dies a comptar del següent al de publicació de l’anunci corresponent en el BOP, de conformitat amb el que disposa l’article 49.b) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local. 3r.- DISPOSAR que el Reglament del Consell de Joves 13-16 quedarà aprovat amb caràcter definitiu, sense necessitat d’adoptar-se nou acord, en el supòsit que durant el període d’exposició pública de l’expedient no s’hagués presentat cap suggeriment o al·legació, tot procedint-se a la seva publicació en el BOP, de conformitat amb el que estableixen els articles 65.2) i 70.2) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDOR DELEGAT DE SERVEIS SOCIALS, SANITAT, JOVENTUT I HABITATGE, SR. RAÜL GRANGÉ: Fa una mica de temps quan van estar a la nostra ciutat els auditors de la UNICEF, estaven aquí per donar-nos finalment el títol de Ciutat d’amiga de la infància. Un dels factors que van valorar molt positivament va ser el Consell de la Infància, tant és així que com la infància per la UNICEF abarca també l’adolescència els hi varem plantejar la idea -que teníem des de feia temps- del


Consell de Joves de 13 a 16 anys, ho van veure absolutament positiu i li varem donar forma de tal manera que avui presentem el Reglament per formar aquest consell. Aquest Consell no serà un consell sectorial com altres consells que reuneixen entitats sinó que serà un consell participatiu dels joves, bàsicament d’ESO, i que seguint les recomanacions de la UNICEF i de la Llei Nacional de Joventut són joves que estan democràticament escollits a dins dels seus instituts, dins les seves escoles i entre els seus companys. La dinàmica que nosaltres proposarem en aquest consell a diferència lògicament de la infància que és més dirigit és que hi hagin més sessions de treball i que sigui francament propositiu. És una franja d’edat que en la nostra ciutat és molt estratègica, tots vostès coneixen perfectament la piràmide d’edat que tenim, els joves que en aquests moments tenen de 13 a 16 anys són molt nombrosos i aviat són els que estaran a les entitats i en la nostra vida ciutadana i associativa. Creiem que és importantíssim que es comencin a implicar en la vida i fer-se seva encara més aquesta ciutat que aviat ajudaran a governar. Nosaltres com ja els hi varem dir i informar abastament en la Comissió Informativa els hi demanen la seva aprovació. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PA, SR. GUIM PROS: Donem la benvinguda a un nou espai de participació ciutadana, esperem que sigui útil ja que ens trobem davant d’una franja d’edat complexa, és evident que no és el mateix un consell de la adolescència que un consell d’infants i és important conèixer les seves inquietuds, les seves necessitats, bàsicament perquè Sant Cugat del Vallès no és una ciutat pensada per atendre a les necessitats de les persones que es troben en aquesta franja d’edat, en aquest cas hi ha mancances importants i la constitució d’aquest consell pot ésser important en aquest sentit. Per tant benvinguda l’iniciativa. . REGIDORA DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA, SRA. ROSER CASAMITJANA: Com a reglament considerem que no té cap pega, compleix l’estructura que tenen els reglaments d’aquest tipus i ens felicitem per la formació del propi consell com a tal, independentment del reglament, que és el que estem aprovant avui. Pensem, com s’ha dit abans, que aquesta edat de 13 i 16 anys és una edat molt conflictiva i realment si aconseguim que aquests joves participin d’una forma activa i s’ho prenguin seriosament tres hurra perquè la cosa té suc. Hem de posar “toda la carne en el asador” perquè realment tiri endavant i sigui altament participatiu. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. PERE SOLER: Reiterar una mica el que han dit els meus companys. La posada en marxa d’aquest Consell de joves és un nou repte per la ciutat i per la presentació de la nostra ciutat, forma part d’aquesta democratització del nostre jovent, possiblement l’etapa més complicada on els joves s’estan format i per tant aquesta adolescència hi ha un canvi, una ruptura, entre el que és la primària i la secundària. En aquesta etapa és on els joves poden iniciar-se en el món associatiu és bo poder-los acollir, que es desenvolupin i poder sentir les seves sensibilitats en un consell molt similar al que tenim ara que és el Consell d’Infants i puguin donar les seves propostes des d’una visió totalment adolescent però suposo a més a més amb treballs previs dels centres o a través dels casals de joves. Entenem que només que fem el 50% del que ens proposem en el reglament, en el marc funcional de les funcions, podríem estar contents. El reglament en si tampoc no té gaire cosa més, és molt similar al consell de joves, benvinguda aquesta iniciativa i esperem poder anar a la presentació.


. REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORGE CARRERAS: El grup municipal Popular està totalment d’acord amb l’iniciativa i ens sembla molt interessant i és el resultat de constatar que en aquests dos anys del consell d’infants que realment és una de les coses maques que hem vist durant aquest mandat és un punt de referència per donar-li suport. El fet de poder donar participació als joves, als adolescents, el fet de què se sentin implicats en la vida de la comunitat, de sentir-se útils d’una manera o altra i que comprenguin com funcionen les institucions i els seus mecanismes és molt important per la seva pròpia formació, el que seria desitjable és que no sols hagués un grup sinó que es pogués estendre la inquietud per la vida social a tots els joves, l’iniciativa és molt bona i en la mesura que sigui possible estendre al màxim de la joventut aquests anys ens assemblarà magnífic. Enhorabona a aquesta iniciativa . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Moltes Gràcies. Sr. Grangé agrair el posicionament de tots els grups. Anem bastant malament de temps Sr. Soler, si estem d’acord amb aquest punt votem-lo. Gràcies.

TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 21 (Els acords del present punt foren aprovats per assentiment dels 25 membres electius presents). 22.- PROPOSTA D'APROVACIÓ DEL “PLA ESTRATÈGIC DE TURISME DE SANT CUGAT DEL VALLÈS”. L'elaboració del “Pla estratègic de Turisme de Sant Cugat” neix de la voluntat d’apostar per la dinamització del turisme intern i de proximitat, potenciar Sant Cugat com a ciutat referència en turisme empresarial, optimitzar el potencial cultural local per a la captació de turistes, millorar l’impacte del turisme en l’economia local, especialment al nostre comerç, la nostra hostaleria i el nostre sector cultural. El pla estratègic de ciutat s'ha pogut dur a terme amb l'assessorament i el suport metodològic de l’Oficina Tècnica de Turisme de la Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona, es presenta com una eina per desenvolupar el destí turístic de Sant Cugat i dinamitzar moviments turístics que repercuteixin a l’economia local, que respon a aquests objectius La realització del “Pla estratègic de Turisme de Sant Cugat” s'articula a partir d’un procés operatiu que comprèn una primera fase de diagnòstic i una segona de propostes d'actuació de futur, a desenvolupar en el període 2013/2017. El full de ruta del Pla estableix els següents eixos de treball:

Construir i assentar el posicionament turístic. Implantar sistemes de treball i eines que facilitin la planificació turística en sintonia amb altres sectors econòmics del municipi.

Estructurar l’oferta de producte. Adequar la comunicació a l’estratègia turística. Desenvolupar la comercialització.

Adreçats a aconseguir els següents objectius:


Promoure Sant Cugat com a destinació. Dinamitzar fluxos turístics de l’àrea metropolitana: Atraure nou públic per un dia i per més dies.

Millorar l'impacte de les pernoctacions als allotjaments del municipi, a l'economia local.

Estudiar la/les millors especialització/ns temàtica i subproductes òptims per a Sant Cugat, comparades amb d'altres ciutats de similars característiques, per poder posicionar-nos.

Determinar especialització/ns socio-demogràfica, per determinar on cal anar a buscar aquest públic.

Planificar estratègies per a incrementar la cooperació entre el sector privat i públic, amb l'objectiu de captar finançament privat per potenciar la comunicació al exterior.

És per tot això que es proposa al Ple municipal l’aprovació dels següents:

ACORDS Primer.- APROVAR INICIALMENT el “Pla estratègic de Turisme de Sant Cugat” en els termes que consten en el document que s’acompanya com annex a la present proposta. Segon.- SOTMETRE el “Pla estratègic de Turisme de Sant Cugat” a informació pública mitjançant la inserció d’anuncis al tauler d'anuncis de l'Ajuntament i a un diari d’informació del municipi, per un termini de 20 dies, durant el qual podrà ser consultat i presentar-se al·legacions o suggeriments, tot això d'acord amb l'article 86.1) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Tercer.- DISPOSAR que si durant el termini d'informació pública no es presenta cap al·legació o suggeriment, el “Pla estratègic de Turisme de Sant Cugat” restarà aprovat definitivament sense necessitat d’adopció de nou acord.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDOR DELEGAT DE CULTURA I TURISME, SR. XAVIER ESCURA: Portem avui a l’aprovació d’aquest Ple el Pla Estratègic de Turisme de Sant Cugat que fa ja uns mesos, de fet abans de l’estiu, va ser presentat a totes les forces polítiques, a tots els sectors implicats i al públic en general. Era un full de ruta en definitiva que després d’un previ anàlisi posa ordre, endreça i prioritza estratègicament totes aquelles accions i fortaleses que Sant Cugat del Vallès pot oferir per atreure a santcugatencs i no santcugatencs per tal de dinamitzar la ciutat. El Pla està inspirat en criteris molt amplis i el definíem sota la filosofia de turisme del segle XXI aquell que ha de posar en valor no només els conceptes clàssics de turisme sinó tots els àmbits on la nostra ciutat té alguna cosa a dir i a oferir, que són molts, cultura, comerç, esport, natura, restauració, hoteleria, món econòmic, empresarial, ensenyament, ciència, món de la família, infància, etc. Durant tots aquests mesos i després de presentar-lo no s’ha deixat de treballar, de parlar amb tots aquests sectors, agents, operadors implicats en aquest pla i volíem avançar en la coordinació i coneixença de tots aquests altres possibles també


interlocutors i institucions amb les que volem treballar conjuntament -i estic parlant de Generalitat de Catalunya, de Diputació, del Consell Comarcal- i ens quedava, és cert, l’aprovació formal del Pla com a tal per part d’aquest Ple municipal, cosa que és el que avui portem a terme. Cal tenir en compte que és el primer Pla de Turisme que es fa, és una cosa inèdita a Sant Cugat i no volíem aprovar un projecte teòric, una especulació buida de contingut, sinó una cosa el més treballada possible, contrastada sobretot en un previ recorregut que ens permetés precisament comprometre’ns en la seva bondat i viabilitat. No hi havia presa i ara pensem que ja estem en condicions de portar-ho a l’aprovació del Ple i afegir només el meu agraïment sobretot a la Diputació, a totes les regidories que s’hi han implicat, a tots els grups polítics que, uns més que altres, han fet aportacions i reflexions durant aquests mesos, els diferents àmbits ciutadans i administracions amb les que ja hi estem parlant per aprofundir en les seves necessitats i possibles paquets turístics ja a oferir i, sobretot, agrair la professionalitat i labor desenvolupada per la nostra tècnica de Turisme, Marta de Castro, sobre la qual gira tota la complexa tasca de coordinació i gestió, gens fàcil, d’un àmbit tan ampli i dispers, no ens enganyem, com és aquest del turisme del segle XXI per la nostra ciutat. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PA, SR. GUIM PROS: Seré breu. En Xavier Escura deia que des que ens van presentar l’esborrany fins avui han passat set mesos de contactes amb entitats, restaurants, etc., la qüestió és que o no hi tenen massa res a dir, i m’ho crec, però la qüestió és que és exactament igual després de 7 mesos l’esborrany que ens veu presentar que el que avui portem a Ple. La veritat és que ens costa posicionar-nos, ja sigui positivament o negativament, davant d’un Pla que d’entrada entenem que un Pla estratègic de Turisme hauria de ser bàsicament clar i entenedor i si més no en el dossier aquest que se’ns ha passat hi ha aspectes que veiem confusos, es promocionen coses que entenem no estan prou ben explicades, deixant de banda si com a grup municipal faríem més incís en altres aspectes de la ciutat a l’hora de voler-la promocionar. En tot cas segur que és un Pla necessari per la ciutat i no és això el que posem en dubte i ens abstindrem. . REGIDORA DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA, SRA. ROSER CASAMITJANA: He de confessar el meu astorament quan vaig rebre aquest Pla perquè estava convençuda que seria un altre de diferent, però no veig que per la data d’aquí jo vaig buscar la Comissió Informativa corresponent i veig que efectivament el Pla és idèntic, amb això coincideixo amb el Guim Pros. Certament quan en el mes d’abril se’ns va donar no vaig ser conscient -error, craso error que se’n diu- de que s’hi haguessin de fer coses i de que valia la pena fer-hi aportacions o en quin sentit ho havíem de fer, demano disculpes, però ho vaig entendre així, i és clar en veure que després de tots aquests mesos tenim al davant el mateix pla que se’ns va presentar en aquell moment jo m’he preguntat, ara se m’ha aclarit, si realment s’havia tractat amb els agents implicats, diguem-li comerç, diguem-li Esade, diguem-li Creápolis, diguem-li el Golf i no sé què més perquè aquí surt tot plegat, si se’ns diu que sí doncs realment potser caldria pregunta’ls-hi si l’han entès. Jo sincerament us he de dir que moltes de les coses que hi ha en aquest pla no les acabo d’entendre, serà per falta d’imaginació, però que s’inclogui en l’àrea de turisme l’ecosistema empresarial, tecnològic, científic d’Esade Creàpolis, el CAR, etc, jo no m’ho acabo d’imaginar, no dic que sigui bo o dolent, però no m’ho acabo d’imaginar.


Jo tampoc acabo de copsar que les persones vinculades ja sigui al món dels estudiants, de les empreses innovadores, dels emprenedors, tinguin a veure massa amb el tema. Quan llegeixo a la pàgina 9 l’estratègia, veig que hi ha una cosa que diu ”Disruptiva o clàssica” i jo em pregunto què deu voler dir una estratègica disruptiva o clàssica?, la veritat és que no ho sé. Les línies de treball, que n’hi ha 12, que signifiquen 23 projectes i 51 accions principals, a mi personalment em semblen grandiloqüents i que fins a cert punt no tenen, o jo al menys no li sé veure la realitat o la connexió amb el món real, i quan dic món real vull dir el que trepitgem cada dia. És a dir, jo el que vull posar de manifest és el meu astorament o la meva ignorància en aquest tema i em sento incapaç de votar que no, per suposat crec que és positiu, crec que s’ha de fer, però també em sento incapaç de votar que sí, sincerament, amb la qual cosa ens abstindrem. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. PERE SOLER: D’entrada dir que el nostre grup a començament del mandat li varem demandar en una Comissió Informativa un Pla de Turisme i ens va dir que hi estava treballant, res a dir, l’abril ens va presentar això, el mateix Pla, jo tinc la mateixa percepció que han tingut els meus dos predecessors, no vaig intuir que aquest era un Pla per treballar-hi, perquè a la casa hem tingut plans de participació, i que hi hem estat i hem presentat esmenes i propostes i aquí no, jo no em vaig sentir interpel·lat, potser error també del nostre grup en aquest sentit. Jo crec que l’esforç que s’ha fet és positiu, Sant Cugat havia de tenir un Pla de Turisme i s’ha fet un esforç, segurament no molt realista del que entenem nosaltres que és Sant Cugat o del que hauria d’ésser el Pla de Turisme de Sant Cugat del Vallès. Sí que és veritat que s’hi denoten certes innovacions que potser podrien reeixir en el futur, però jo com la Sra. Casamitjana tampoc no les veig. Tot i que nosaltres creiem que això s’hagués hagut de fer d’una manera més participada o més intensa de participació, que no vam notar, no ho sé, i que molt possiblement s’hauria d’haver presentat en el Ple en temps i forma quan tocava, perquè sinó no estaríem presentant el mateix Pla uns quants mesos després. Jo per dir unes petites acotacions, fa menció -allò que deia la Roser- de l’Arena competitiva lligat a la formació, innovació empresarial, i en canvi no es fa menció de que aquest mateix món pugui esponsoritzar o donar peu a la creativitat artística o a la creativitat que doni peu a que els paquets turístics hi puguin arribar. El mateix Pla mira excessivament a Barcelona, la paraula Vallès o la paraula comarca no hi és en tot el Pla. És un Pla que només agafant això, Barcelona molt més, que és un logo de la ciutat de Barcelona, només mira cap a la vessant de Barcelona i jo vull recordar que som Vallès, i que per tant ens hauríem de lligar també amb els paquets turístics del Vallès i lligar-ho tot una mica a la cultura i a la tradició de Sant Cugat com a vallesans, per dir algun altre exemple creiem que és excessiu l’esment que es fa de la marca “high” o de la marca “chic” de Sant Cugat, a part d’utilitzar excessius anglicismes que a vegades se’ns escapen en determinats moments. Per tant creiem que és un Pla que fa un enfocament restrictiu, que és molt parcial, que no és per a tots els públics, tot i que fa l’esforç d’intentar agafar diferents sectors de la població, per exemple no es fa una menció o llistat del patrimoni històric que podria ser sensible en el recorregut dels paquets turístics. La paraula museu no


hi surt, surt museus, com alguna cosa proposada al mateix nivell que Esade -ja acabo, però crec que també és interessant que se sàpiga això-, per tant creiem que en aquest llistat no hi surt, per tant no l’identifiquem com a propi de Sant Cugat, sembla que hi ha una potencialitat forta que es podia haver direccionat cap a un altre sentit. Només retreure-li tres coses que sempre reclamem en un Pla, precisament que hi hagi el llistat del patrimoni d’on treure suc de la nostra ciutat, que no hi hagi un calendari de posada en marxa -només es diu que és fins el 2016- i evidentment una memòria històrica que de ben segur que no la tenim nosaltres però que hi ha d’ésser en aquest Pla. I per últim, destacar i posar en valor que hi ha hagut l’esforç per posar aquest Pla, que es crea la Taula de Turisme, que ho veiem positiu, que hi ha la creació de nous productes -tot i que la paraula productes quan parlem del Pla Turístic potser relliscaria una mica-, i l’esforç de trobar aquests eixos d’acció, aquestes mesures, aquestes iniciatives finals que són força àmplies. La balança pel nostre grup és neutre, què vol dir neutre?, doncs que no hi votarem en contra perquè hi hagut un esforç però creiem que aquest esforç no té la compensació d’un vot afirmatiu perquè hi falta identitat santcugatenca en aquest Pla, no surt ni tant sols el Claustre, surt el Monestir, no surt Sant Adjutori, no surt la Casa Aymat. Un Pla, set mesos després, si s’ha de portar a aprovació hagués hagut d’estar revisat, el Celler Cooperatiu que l’hem inaugurat, etc., etc., etc. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORGE CARRERAS: La veritat és que probablement algun problema de comunicació hi ha hagut perquè compartim tots els grups de l’oposició la mateixa convicció que vam adquirir quan es va entregar el Pla, i és que era una cosa feta i que se’ns donava a conèixer però no sobre la qual fos possible fer-hi aportacions, potser la culpa és nostra, no li diré que no, perquè jo no aconsegueixo recordar el tema. En tot cas és per això que el nostre grup municipal no ha fet cap tipus d’aportació al Pla. Pel demés el que està clar veient el Pla és que hi ha un esforç al darrera bastant important, un esforç per elaborar una qüestió que no deixa de ser en certa manera bastant tècnica i jo sense ser ni molt menys un expert en turisme, em sembla -és una apreciació meva i pot ser discutible- que posar l’enfocament en Barcelona sembla lògic i presentar Sant Cugat com un lloc des del qual es pot anar cap a Barcelona sembla normal perquè Barcelona té una potència d’atracció molt gran. També és veritat que es troba a faltar posar el mateix focus a altres llocs del Vallès que podrien ser interessats o de la mateixa ciutat de Sant Cugat, per exemple crida l’atenció l’assumpte del Celler Cooperatiu, que no s’hagi tingut la previsió perquè estava fet ja feia temps. Com ens sembla que l’esforç que s’ha fet per a fer aquest Pla ha de ser recompensat nosaltres votarem a favor del Pla malgrat les objeccions o de les coses que podríem opinar de manera diversa. . REGIDOR DELEGAT DE CULTURA I TURISME, SR. XAVIER ESCURA: Els sorprendré dient que coincideixo amb gairebé totes les apreciacions que s’han fet fins al punt que jo mateix ignorava en un principi que això hagués d’anar a Ple, així de clar, i senzillament perquè sempre he tingut la idea de que aquest Pla no partia de zero però a la vegada era un full de ruta flexible, era una cosa com la Constitució anglesa per dir-ho d’alguna manera, que no existeix, que s’ha d’anar fent sobre la


marxa, i que eren uns eixos orientatius a partir d’una sèrie d’estudis de mercat que es feien en una sèrie d’àmbits, operadors, etc., etc., sobre els quals començàvem a endreçar però que no s’acaba aquí ni molt menys, perquè això és sobre la marxa que hem d’anar adaptant, hem d’anar veient oportunitats, etc., etc., això afegit a la complexitat d’un anar avançant simultàniament moltes regidories implicades, que això també és una cosa inèdita en aquesta casa. Abans he dit -i potser ha passat desapercebut- que hi ha una tècnica adscrita al 100% però és una sola tècnica, a partir d’aquí tota la feina que s’ha de fer són moltes de les regidories implicades i això no és fàcil. Hem d’anar pas a pas, és una cosa flexible -repeteixo- ens hem d’anar posant al servei de les coses que ja s’estan fent i molt bé a Sant Cugat, ja de fa temps, però les volem optimitzar, com?, de cara a l’administració, de cara a estudiar les oportunitats que efectivament representen Barcelona però també l’interior del país i més enllà volem anar. No és una cosa tancada però tinc entès i així se’m va dir que havia de passar pel Ple des del moment que era un Pla estratègic i jo amb molt de gust el porto a aprovar al Ple, però entenguin que no és una cosa tancada ni molts menys sinó que està oberta contínuament a anar variant i a anar evolucionat precisament en funció de les opinions i sobretot del retorn que anem trobant en cadascun d’aquests àmbits a mesura que anem avançant, i repeteixo, això vol dir des del món de la ciència. Abans era “paella i sol”, això ara ha desaparegut i ara quan parlem de turisme és des d’un Congrés de Cardiologia que aprofita per anar al Teatre Auditori fins què sé jo, ja ho saben vostès, temes esportius, esdeveniments empresarials, en fi, només dir això que realment és un document que continua obert i que estic convençut que d’aquí un any o dos pot ser molt diferent però que no ens entestem a voler codificar i fixar-ho en un document com si fos una cosa que ha d’anar a missa perquè realment ens estem movent en uns àmbits professionals que el que precisament exigeixen -i ens ho diuen tots- és flexibilitat, pragmatisme i col·laboració público-privada i això vol dir espavilar-nos per ser eficaços i sobretot no perdre’ns ens documents que volen oficialitzar, fixar i d’alguna manera ..., en fi, no sé si m’he explicat. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. PERE SOLER: Molt breuement. El que passa és que potser estàs parlant d’un altre document, però un Pla estratègic és una cosa tancada quan s’aprova. Ha caigut un punt del Ple, un Pla de Mobilitat que anaven a tancar ja. Jo crec que possiblement estàs parlant d’un document previ però no d’un Pla que s’ha de portar d’estratègia turística de Sant Cugat, no sé, jo crec que hi ha un petit problema amb això. . ALCALDIA - PRESIDÈNCIA: Sr. Escura considera que podem deixar-ho i treballar-ho més, madurar-ho més fins a un proper plenari? . REGIDOR DELEGAT DE CULTURA I TURISME, SR. XAVIER ESCURA: És que jo no crec que necessiti maduració, francament. Les línees mestres estan traçades, la feina de la Diputació penso que ha estat molt valuosa, s’ha enquestat a tots els sectors però a partir d’aquí el treball no és un treball durant tres mesos a fer ..., no; serà una tasca permanentment oberta, contínua i adaptada al dia a dia. . ALCALDIA - PRESIDÈNCIA: Molt bé. Per tant mantenim el document tal com està, amb les impressions que han mostrat els diferents grups polítics. Moltes Gràcies. Els demanaria la votació.



Vots a favor: 19 (CiU i PP) Vots en contra: 0 Abstencions: 6 (PSC, ICV-EUiA i CUP) ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ

TRACTAMENT CONJUNT PUNTS NÚMS. 23 i 24 23.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DE L’ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE LA VENDA NO SEDENTARIA AL MERCAT SETMANAL DE SANT CUGAT DEL VALLÈS. (Exp. 79/2013). Vist el text de l’ordenança per a la regulació de la venda al mercat fix no sedentari setmanal que es celebra al centre històric de Sant Cugat, entorn a les places Pere San i Octavià i els carrers de la Torre, Major i Endavallada, tots els dijous de l’any. Atès que l’exercici comercial a l’esmentat mercat està subjecte a autorització de l’Ajuntament que actualment atorga les llicències d’ús dels espais públics en règim de precari per períodes anuals renovables. Atès que l’ordenança que es presenta a aprovació pretén desenvolupar i concretar el marc jurídic de l’activitat de conformitat amb el Decret legislatiu autonòmic 1/1993, de 9 de març, que aprova el Text Refós sobre comerç interior regulador de la venda no sedentària, modificat pel Decret Legislatiu 3/2010, de 5 d’octubre, d’adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, dotant de major estabilitat l’exercici del comerç per part dels marxants, regulant entre d’altres, el règim administratiu de l’activitat comercial, el règim d’autoritzacions que s’atorgaran mitjançant procediments de concurrència pública, l’exercici de l’activitat pels titulars de les parades així com els seus drets i obligacions i el règim sancionador, ordenant alhora el nombre i les característiques dels llocs de venda, que hauran de disposar d’instal·lacions segures, oferint el mercat varietat de productes i preus, en definitiva, un equilibri comercial a l’abast d’un públic molt divers. En conseqüència, d’acord amb els articles 4.1.a), 22.2.d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases de règim local, articles 8.a) i 52.1.d) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya, i dictamen de la Comissió informativa corresponent, es sotmet al Ple municipal per a la seva aprovació la següent:

PROPOSTA D’ACORDS 1r.- APROVAR inicialment “l’Ordenança municipal reguladora de la venda no sedentària al mercat setmanal de Sant Cugat del Vallès” d’acord amb el text que figura com annex i ELEVAR-LA a definitiva sense necessitat de nou acord, un cop transcorregut el termini d’informació pública legalment establert sense que s’hagin formulat al.legacions o reclamacions. 2n.- SOTMETRE l’Ordenança a informació pública pel termini de 30 dies mitjançant anuncis a inserir en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP) i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) així com al taulell d’anuncis de


la corporació d’acord amb el que disposa l’article 63 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals (ROAS), amb notificació d’aquests acords a les entitats o associacions de venedors del mercat, si s’escau. 3r.- PROCEDIR a la publicació del text íntegre de l’ordenança en el BOP un cop aprovada definitivament. 24.- PROPOSTA D’APROVACIÓ D’EXPEDIENT PER L’ATORGAMENT DE LLICÈNCIES MUNICIPALS PER A L’EXERCICI DE LA VENDA NO SEDENTÀRIA AL MERCAT SETMANAL DE MARXANTS DE L’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS MITJANÇANT PÚBLICA CONCURRÈNCIA. (Exp. 21/2013). Antecedents: L’Ajuntament de Sant Cugat té com a tradició la celebració del mercat setmanal tots els dijous de l’any tot ser considerat com a venda no sedentària en llocs fixos, ja que és realitzada per comerciants fora d’un establiment comercial permanent, de manera habitual, ocasional, periòdica o continuada, en els perímetres i en els llocs degudament autoritzats, en instal·lacions comercials desmuntables o transportables i en els termes i les condicions establertes en Decret Legislatiu autonòmic 1/1993, de 9 de març, sobre comerç interior, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de la llei 1/1983, de 18 de febrer i la Llei 23/1991, de 29 de novembre modificat per Decret Legislatiu 3/2010, de 5 d’octubre, d’adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, sobre serveis en el mercat interior. Dins aquest context les entitats locals poden autoritzar la venda no sedentària en els espais i les vies públiques dels seus municipis en perímetres i en llocs determinats prèviament i establir el nombre total de llocs permesos i les dimensions d’aquests llocs, havent de determinar els criteris d’atorgament de les autoritzacions en les quals haurà de constar, com a mínim, el període de vigència, l’indret precís on s’ha d’exercir l’activitat i també els productes concrets per als quals és vàlida. Les autoritzacions així atorgades són transmissibles i tenen una durada mínima de quinze anys podent-se prorrogar expressament per períodes iguals de conformitat amb el que disposa l’article 10 del Decret Legislatiu 1/1993, de 9 de març, sobre comerç interior, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de la Llei 1/1983, de 18 de febrer i la Llei 23/1991, de 29 de novembre. Per l’atorgament de les mateixes cal seguir un procediment de pública concurrència donant compliment als principis d’objectivitat, publicitat i concurrència que estableix l’article 57 del Decret 336/1988, de 7 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals. Atès el que disposa l’article 57 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals pel qual resten subjectes a l’atorgament de llicències l’ocupació temporal d’una porció de domini públic quan aquesta no comporti la transformació o la modificació del mateix. Atès que correspon a l’alcade/ssa l’atorgament de les llicències, d’acord amb el que disposa l’article 60 de l’esmentat reglament.


Atès que l’article 10 del Decret Legislatiu 1/1993, de 9 de març, sobre comerç interior, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de la Llei 1/1983, de 18 de febrer i la Llei 23/1991, de 29 de novembre, estableix que les autoritzacions per a la venda no sedentària han de tenir una durada mínima de quinze anys, hom pot entendre que a l’empara del principi de màxima transparència en els actes de l’ens local i atès que és el Ple municipal l’òrgan de màxima representativitat, presidit en qualsevol cas per l’alcalde/ssa, es considera ajustat a dret sotmetre al Ple l’aprovació de les Bases Econòmiques Administratives i Jurídiques que regeixen l’atorgament de les autoritzacions. Vist l’informe favorable de l’Interventor municipal de data 29 de novembre de 2013 que consta incorporat a l’expedient. Per tot l’exposat, es sotmet al Ple municipal la següent:

PROPOSTA D’ACORDS 1r.- APROVAR, en els termes previstos a l’article 57 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals i, l'art. 110 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (TRLCSP) expedient per l’atorgament de les autoritzacions, mitjançant procediment de pública concurrència, per l’exercici de la venda no sedentària al mercat de marxants de l’Ajuntament de Sant Cugat pel termini inicial de 15 anys, d’acord amb el que estableix l’article 10.4) del Decret Legislatiu 1/1993, de 9 de març, sobre comerç interior. 2n.- APROVAR, en els mateixos termes presentats, les Bases Econòmiques Administratives i Jurídiques que regeixen l’atorgament de l’autorització. 3r.- CONVOCAR licitació pública mitjançant anuncis a inserir en el Diari Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i en el web de l’Ajuntament, en els termes que disposen les bases econòmiques administratives i jurídiques que han de regir l’atorgament de les autoritzacions i l’article 57 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals.

TORN DE PRESENTACIÓ CONJUNTA PUNTS NÚMS. 23 i 24

. TINENT D’ALCALDE DE TERRITORI, MOBILITAT I COMERÇ, SR. JOSEP ROMERO: Tots som conscients de la importància que té el mercadet setmanal. Doncs bé, la intenció és potenciar-lo, una idea aprovada l’any 2010 per a fer un concurs per donar més estabilitat a les parades durant 15 anys, però no és una concessió, és un atorgament de llicència. Volem que el mercadet sigui un lloc de trobada, que sigui un lloc social important per a la ciutat, que sigui un lloc de convivència i volem potenciar aquest mercadet. També volem aprofitar aquest concurs per donar un salt qualitatiu d’altres assentadors, els paradistes comerciants tindran més estabilitat comercial durant més temps, estem en condicions de demanar que les parades donin un salt qualitatiu tant en el producte com en la presentació de les parades, volem un mercadet més ordenat i donant un salt qualitatiu, i aquesta és bàsicament la intenció de portar aquests dos punts a Ple, donar un salt qualitatiu i que hi hagi una oferta més concreta dintre del mercadet.



Vots a favor: 19 (CiU*, PSC*, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 0 Abstencions: 3 (PP*) (*) Es fa constar l’absència en el moment de la votació dels regidors Sr. Tizón, Sr. Soler i Sr. Carreras.

TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 24 Vots a favor: 19 (CiU*, PSC*, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 0 Abstencions: 3 (PP*) (*) Es fa constar l’absència en el moment de la votació dels regidors Sr. Tizón, Sr. Soler i Sr. Carreras. 25.- DECLARAR D’INTERÈS SOCIAL PER A LA CIUTAT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS EL CENTRE D’ALT RENDIMENT ESPORTIU (CAR) SITUAT A L’AVINGUDA ALCALDE BARNILS, 3-5. (El present punt fou retirat de l’ordre del dia). 26.- DACIÓ DE COMPTE DE L’INFORME D’AVALUACIÓ DELS OBJECTIUS D’ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA I SOSTENIBILITAT FINANCERA PEL TERCER TRIMESTRE DE L’ANY 2013. En compliment d’allò disposat a la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera i a l’Ordre HAP/2105/2012, d’1 d’octubre, per la que es desenvolupen les obligacions de subministrament d’informació previstes a la citada Llei, es dona coneixement al Ple de l’Informe d’avaluació del compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària i de la regla de la despesa. En aquest sentit, es dona compte del tercer trimestre del 2013.

TORN DE PRESENTACIÓ . TINENT D’ALCALDE D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ, SR. CARLES BRUGAROLAS: Trimestralment amb la nova regulació del passat any 2012 hem de fer dació de compte de quina és la situació de l’estabilitat pressupostària i la sostenibilitat financera. Ens referim aquesta vegada al tercer trimestre de l’any 2013, mantenim tots dos indicadors, saben vostès que l’estabilitat pressupostària és determinar si tenim capacitat o necessitat de finançament i després també donem compte del compliment de la regla de la despesa que és també favorable. 27.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DE L’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ NÚMERO 19 DEL PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT, PER A L’EXERCICI 2013.


A requeriment de l'Alcaldia-Presidència i en aplicació del RD 500/90, del 20 d'abril, pel que es desenvolupa el capítol I del títol sisè del RDL 2/2004 que aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, en matèria de pressupostos. D’acord amb l’article 175 i posteriors (concretament fins l’article 181) del RDL 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, que fan referència als diferents tipus de modificacions de pressupost com poden ser els crèdits extraordinaris i suplements de crèdit, els crèdits ampliables o les generacions de crèdit, entre d’altres. Atès el corresponent informe d’Intervenció de 5 de desembre d’enguany on s’informa favorablement de la possibilitat de realitzar les modificacions pressupostàries sol·licitades pels diferents àmbits municipals. Vistos els annexos que formen part de l’expedient. PROPOSO: 1r.- APROVAR l’expedient de modificació número 19 del Pressupost de l’Ajuntament per a l’exercici 2013, sota la forma de suplement de crèdit per import de 2.714.526,08 €, crèdit extraordinari per import de 111.863,50 € que es financen per baixes de despesa i augment de les previsions inicials d’ingressos, així com transferències de crèdit positives de diverses partides de despesa finançades per transferències negatives de despeses, per un import total de 445.494,22 €. 2n.- PUBLICAR en el Butlletí Oficial de la Província i en el tauler d'anuncis d'aquest Ajuntament l'edicte d’exposició pública d'aquesta modificació del pressupost de 2013 durant un termini de 15 dies i si durant el qual no s'han presentat reclamacions quedarà definitivament aprovada aquesta modificació pressupostària. 3r.- DONAR COMPTE I ORDENAR al Servei de Comptabilitat de l’Ajuntament, i a la Intervenció municipal dur a terme de manera immediata la comptabilització i execució de les diverses operacions comptables i tràmits de tipus econòmico-administratius d’aquestes específiques modificacions de Pressupost.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . TINENT D’ALCALDE D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ, SR. CARLES BRUGAROLAS: Aquesta és una modificació que té molts punts, 21 si no recordo malament, per tant a diferència del que faig habitualment que és mencionar-los tots, l’emmarco i si després volem tractar algun en particular doncs podríem fer-ho. És senzillament per dir que és la darrera de l’any, és una modificació que respon a la monitorització permanent que fa la Intervenció i l’equip d’Economia sobre l’estat de la tresoreria i de l’execució del pressupost, tant en els ingressos com en les despeses, i que per tant en funció d’aquesta monitorització es poden prendre decisions que fan referència a la gestió habitual, i així queda traduït en aquesta modificació. Hauran vist vostès que en molts casos estem parlant de suplements de crèdit, cosa poc habitual en les modificacions pressupostàries, i que moltes d’elles tenen import molt significatiu, estem parlant d’una modificació molt gran, escombra podríem dir, òmnibus, doncs aquest any sí hem pogut portar a aquest Ple de desembre per donar empara pressupostària a tota l’execució de la despesa que es ve desenvolupant durant l’exercici.


. REGIDOR SR. JOAN CALDERÓN, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Només destacar dues modificacions en aquest cas, una el suplement que té a veure amb els consums i ja saben que aquest grup denuncia contínuament i que hi ha un suplement important en la despesa de consums, en aquest cas perquè s’havia esgotat la partida; i el segon que en aquesta modificació va la primera part o la primera quantitat econòmica a aportar a La Unió en virtut del que hem votat fa dos minuts. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: El Pressupost està sobrevalorat, avui fem una modificació escombra que recull diferents aspectes, alguns que era impossible de tenir en compte com per exemple el de La Unió, es podia pensar però era difícil, i altres segurament com el tema de la incorporació de la paga de Nadal del 2012 dels treballadors i treballadores que era difícil també de saber-ho, tot i que ja fa mesos que hi havia ajuntaments que ho havien fet, però en tot cas en el moment de la redacció del pressupost no ho sabíem. Sí que hi ha per altra costat, i amb això volem dir que hi ha modificacions que és impossible de preveure i aquestes en serien unes, i hi ha unes altres que nosaltres entenem que sí que s’haurien d’haver previst com unes incorporacions de neteja d’edificis, manteniment d’enllumenat, transport urbà, manteniment parcs i jardins, perquè algú podia pensar que el que hem fet és que en el moment que vam fer el pressupost vam posar el 80% de la partida tot esperant que a final d’any arribéssim i tinguéssim algun superàvit i poder fer la partida tal com està, algun mal pensat. Però en qualsevol cas aquesta és la situació, també hi ha altres coses que tampoc no sabíem com la compra d’accions d’Esade, etc., etc. Nosaltres no hi votarem en contra atès uns que considerem positius com la incorporació del fons social, la de la paga de Nadal que dèiem anteriorment i el conveni amb La Unió, malgrat que n’hi ha d’altres que creiem que no són adequades com algunes partides en l’àmbit de comunicació que no creiem necessàries, que creiem que caldria haver-hi una internalització amb l’OAMCIC, que creiem que es podria fer, estem parlant de 2,7 milions. . REGIDOR SR. ÀLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: L’únic comentari sobre aquest punt és l’ampliació de pressupost per l’OAMCIC, l’assistència a l’OAMCIC que és una de les coses que a nosaltres més ens preocupa del pressupost, la càrrega de despesa en comunicació que té aquest ajuntament i això incideix en major despesa per aquesta partida, per a nosaltres ja és una partida que està sobredotada, que ens gastem molts més diners en comunicació del que seria prudent o recomanable, i són diners que estarien millor gastats en una altra partida segons la nostra opinió. Per tant estem en contra d’aquesta modificació de pressupost, augmentant això encara que totes les activitats que siguin no pel fons de la qüestió sinó que les activitats que siguin de foment de les entitats de la ciutat són bones en si mateixes però si impliquen una major despesa en aquest sentit, i a més a més tampoc sabem exactament si aquesta despesa que són 28.000 € si no recordo malament és ajustada a la realitat perquè si no vaig errat implica una creació d’una subpàgina web de concentració d’aquestes entitats que serveixi de plataforma per les activitats que fan i no creiem que a dia d’avui sigui una despesa raonable tenint en compte que els serveis en aquestes qüestions estan a preus molt competitius o es poden trobar preus molt competitius.


. TINENT D’ALCALDE D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ, SR. CARLES BRUGAROLAS: Brevíssimament, aquesta despesa de l’OAMCIC l’hem emmarcar jo diria més aviat en la promoció de les entitats culturals i socials. Entenc el seu neguit i és coherent amb el seu relat històric sobre el que s’ha de fer amb el paquet pressupostari però jo diria que aquí no estem parlant d’OAMCIC sinó que estem parlant d’entitats, d’entitats culturals i socials; hem enviat un informe tard, és cert, però que detallava amb més precisió quin era l’objecte d’aquesta despesa.

TORN DE VOTACIÓ

Vots a favor: 15 (CiU) Vots en contra: 4 (PP) Abstencions: 6 (PSC, ICV-EUiA i CUP) 28.- PROPOSTA DE RATIFICACIÓ DEL NOU CONVENI ECONÒMIC-FINANCER ENTRE L’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS I L’ENTITAT MUNICIPAL DESCENTRALITZADA (EMD) DE VALLDOREIX. Atès que en data 27 de novembre de 2013 l’Alcaldessa de l’Ajuntament i el President de l’EMD varen signar el conveni que regirà les relacions econòmico-financeres entre ambdues entitats i que substitueix el vigent Conveni de l’any 2006. Vist l’informe de la Intervenció municipal de data 27 de novembre de 2013. En base a tot l’anterior, s’eleva a la consideració del Ple municipal la següent proposta d’acords: 1r.- RATIFICAR en tots els seus extrems, propis termes i textualitat literal, el Conveni econòmico-financer subscrit entre l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i l’EMD de Valldoreix en data 27 de novembre de 2013, que tindrà efectes a partir del dia 1 de gener de 2013 i que el contingut del document administratiu consta com annex. 2n.- TRASLLADAR el present acord plenari a l’EMD de Valldoreix pel seu coneixement i efectes pertinents.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . TINENT D’ALCALDE D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ, SR. CARLES BRUGAROLAS: Saben vostès que el 31 de desembre de 2013 clourà la vigència de l’actual conveni i per tant ja fa molt de temps que vam començar a treballar, juntament amb l’equip econòmic de l’EMD, per intentar revisar aquells criteris que podien estar generant incomoditat a qualsevol de les dues parts, i també partint d’una constatació i és que l’antic conveni tenia uns automatismes en la seva actualització que feia que inevitablement amb el pas del temps ens anàvem allunyant de la realitat. El que es va fer en el seu moment és formar un equip de treball a nivell tècnic i vam comptar amb el suport de la Diputació, d’un jurista i un economista, que ens ajudessin a posar en comú tots aquells elements que el marc legal vigent ens permetessin avançar i arribar tan lluny com fos possible d’aquesta manera, i efectivament així es va fer, amb un treball molt destacable per part tant dels tècnics i de la Interventora-Secretària de l’EMD, com de l’equip tècnic, i també de l’Interventor municipal, doncs es va arribar


molt lluny, tant és així que finalment les decisions per poder prendre l’acord polític han estat relativament senzilles, i ho hem fet en temps i forma i pertoca ara que aquest Ple faci la seva ratificació. En essència què és el que s’ha fet?, doncs el que s’ha fet és un marc més estable, tècnicament molt més consistent del que teníem fins ara i que jo diria, tinc molt la impressió, que ajudarà a que governi qui governi a qualsevol de les dues administracions serà bastant més fàcil que l’entesa es produeixi i que en tot cas hi haurà menys motius per la discrepància, al menys la que estigui fonamentada en criteris econòmics, creiem que això era important, vull donar les gràcies a les persones que han intervingut perquè realment han fet una bona feina, i els trasllado personalment com s’ha vingut desenvolupant tot el procés. . REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: Nosaltres votarem afirmativament el conveni, com ha dit el Carles deixa un marc més estable, s’adequa més a la realitat, corregeix, introdueix algunes coses noves que en l’anterior no hi havia, ara bé, jo com que parlo el primer i no sé què diran els altres i no sé si parlaran o dissimularan, he d’anomenar l’informe de l’Interventor que tot és bastant clar, i té un parell de pàgines glorioses, de fet es fan afirmacions molt contundents que a mi al menys no em deixen tranquil, quan diu que l’EMD de Valldoreix té un determinat impacte en la hisenda municipal, sintèticament es pot avaluar com impacte lesiu, que l’EMD és un ens públic insolidari enfront aquest ajuntament, o que és ineficient, bé, tot de coses que em fan pensar, ho dic perquè crec que són coses que demostren que hi ha una conflictivitat, encara no hi hagi vaga, no hi ha vaga a Valldoreix, però hi ha un conflicte, i que es va presentar una moció en el darrer Ple, però hem de parlar de coses d’aquestes perquè no són tonteries. . REGIDOR SR. JOAN CALDERÓN, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Des d’Iniciativa, malgrat a nivell polític aquest tema s’ha tingut a l’oposició al marge de tot aquest tema, un tema que jo crec que políticament i econòmicament el marc financer-econòmic de la relació entre l’EMD i l’ajuntament de Sant Cugat és important, això no condicionarà el nostre vot en aquest punt. Dit això, el conveni finalment, sí, és veritat, hi ha millores, o tècnicament hi ha unes línies molt clares, però a grans termes s’assembla molt a l’anterior conveni econòmic amb algun matís, però el resultat és el mateix, hi ha algunes competències que es tenen en compte i d’altres que no, per exemple es té en compte el tema de competències exclusives que té l’EMD que es mantenen dins del que és el conveni, entenem que si són competències exclusives potser s’haurien d’haver tret d’aquest concepte, i evidentment una valoració positiva del conveni. Votarem favorablement, això cap problema. Evidentment havíem de fer menció a l’informe de l’Interventor, aquest informe jo crec que el que posa en qüestió és la figura de les EMDs i jo crec que això no és objecte de debat avui; avui tenim el conveni econòmic que al final és el mal menor davant d’aquesta situació, un altre dia podríem discutir sobre si cal l’EMD o no cal, però jo crec que a dia d’avui el que cal és votar el conveni econòmic que, insistim, entenem que és un acord positiu. En qualsevol cas, no em puc estar de preguntar-li al Sr. Brugarolas si vostè subscriu que el conveni econòmic entre l’ajuntament de Sant Cugat i l’EMD és lesiu per l’ajuntament. Això ho posa a l’informe d’Intervenció, sé que em contestarà que no però evidentment ha firmat aquest informe i li ha donat el vistiplau.


Res més, jo crec que en aquests moments aquest conveni econòmic garanteix la suficiència econòmica de l’EMD de Valldoreix, en un moment en el que estem que és probable que la llei tant de governs locals com la de racionalització i ... d’administracions públiques ho pugui posar en dubte, jo crec que aquest conveni el que fa és garantir la viabilitat econòmica de l’EMD i per tant no poder posar en dubte la seva vigència i la seva activitat. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: En la mateixa línia, a mi també em poden arribar a tremolar les cames en votar coses lesives per aquest municipi, per tant també agafarem un argumentari similar al del company d’Iniciativa; també val a dir que l’Interventor en totes les vegades que hem parlat, no és una cosa nova, hem parlat i ell també ha explicitat alguns arguments que nosaltres en aquest cas ni en altres compartim. En qualsevol cas centrant-nos en el conveni és un conveni que segurament sí que realitza, bé, segurament no, sí que realitza uns automatismes més fàcils de tirar endavant però hi ha una cosa que és fonamental en això dels convenis, ara digui’m raro, que es compleixin, perquè alguns dels altres convenis que teníem anteriorment entre l’ajuntament de Sant Cugat i l’EMD segurament tècnicament no eren els més adequats, sobretot els anteriors a l’anterior, però hi havia una cosa important i és que hi havia algú que no els complia, i llavors aquí teníem un problema. En qualsevol cas partim de la necessitat i el capteniment de les dues administracions en complir-los. Nosaltres tampoc hem format part de la negociació, com és lògic, les negociacions les fan els governs, tot i que hauria estat bé alguna informació més, i aquí es poden plantejar moltes situacions sobre si el Teatre Auditori hauria d’entrar o no, sobre què són les competències de Cultura, sobre si el Casal de Cultura ha d’entrar o no en la negociació, o sobre si Esports és una competència on per exemple el Pavelló de l’EMD de Valldoreix que està situat en el terreny de l’EMD hauria de ser un traspàs a l’EMD o no, per tant aquestes coses són algunes de les que estan sobre la taula. També per exemple si l’IAE l’hauríem de comptar en un camp més o també hauríem de fer efectiu igual que fem amb l’IBI sobre els percentatges que entren, però en tot cas nosaltres donem suport a aquest conveni, entenem que és un conveni que sistematitza molt més però no trenca els acords polítics realitzats en el passat i tècnicament també, i per tant no hi ha una diferència respecte a aquells diners que sortirien cap a una banda o cap a l’altra i en aquest sentit el nostre grup li donarà suport. . REGIDOR SR. ÀLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Evidentemente el informe del Interventor es demoledor en muchos de los comentarios que hace sobre la relación entre Sant Cugat i Valldoreix, la relación económica, el convenio, evidentemente tenemos que poner ante estas afirmaciones el convenio en duda, en cuarentena, al margen de que se vaya desarrollando durante este año su aplicación, a partir de la entrada en vigor y vayamos viendo cómo se solucionan estos problemas, los problemas que pueda haber, pero que lógicamente es ineficiente y eso es un criterio económico que no tiene discusión porqué entendemos que el análisis del Interventor es ajustado y acertado, entonces eso hace que tengamos que ponerlo en duda y que no podamos votar a favor de la aplicación de este convenio, de la aprobación y de su aplicación, y que pidamos en este momento que se vuelva a revisar con los criterios que el Interventor menciona o la depuración de los defectos que contiene según el Interventor. . TINENT D’ALCALDE D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ, SR. CARLES BRUGAROLAS: Molt breument, em centraré amb la qüestió que ha anat sorgint de


l’informe de l’Interventor. Jo el primer que haig de dir és que Intervenció fa uns informes tècnics de forma legítima, faltaria més, i ell pot exposar les seves opinions com ja hem dit altres vegades, jo en aquesta qüestió el Sr. Calderón em formulava una pregunta directa i la resposta és no, no ho subscric, per dues raons bàsicament, una primera és que si nosaltres ordenem de més gran a més petit els 944 municipis de Catalunya l’EMD de Valldoreix si consideréssim que és un municipi queda molt amunt, i és que és un tema de dimensió de l’administració doncs tots els municipis que queden per sota de l’EMD, que són la immensa majoria, potser uns 900, són des del punt de vista que menciona l’Interventor menys eficients que l’EMD de Valldoreix, per una qüestió de dimensió, i després hi ha una segona qüestió també molt important que és la subsidiarietat, que és allò que es pugui gestionar des de major proximitat a la ciutadania -si no hi ha una gran pèrdua d’eficiència, que no sembla que sigui la qüestió- doncs això reporta beneficis de cara a la ciutadania. Ara bé, entenc que és discutible i per suposat l’Interventor exposa el seu criteri, que no el compartim l’equip de govern, ja ho hem dit moltes vegades, jo no el comparteixo tampoc, i bé, intento aportar criteris a aquesta qüestió. A banda d’això els agraeixo molt el suport que vostès em fan en aquest acord que crec que és un acord important i que és un acord significatiu i que realment és una contribució a millorar les coses entre l’EMD i l’ajuntament.

TORN DE VOTACIÓ

Vots a favor: 21 (CiU, PSC, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 4 (PP) Abstencions: 0

TRACTAMENT CONJUNT PUNTS NÚMS. 29, 30 i 31

29.- PROPOSTA DE RESOLUCIÓ D’AL·LEGACIONS FORMULADES I ACORD DEFINITIU DE MODIFICACIÓ I APROVACIÓ DE LES ORDENANCES FISCALS REGULADORES DELS TRIBUTS MUNICIPALS PER A L’EXERCICI 2014. Dins el termini d’exposició al públic dels acords provisionals d’imposició i ordenació de tributs, i de modificació d’ordenances fiscals que hauran de regir a partir de l’1 de gener de 2014, s’han presentat al·legacions per les entitats legítimament interessades. En concret, s’han presentat les següents: Jordi Carreras del Rincón, regidor del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya. Ferran Vilasenyor i Romero, regidor Grup Municipal PSC Joan Calderón i Ortega, Portaveu Municipal ICV-EUiA. Guim Pros i Tàrrega i Ignasi Bea i Seguí, regidors del Grup Municipal de la CUP – PA (Candidatura d’Unitat Popular de Sant Cugat). Xavier Escura i Dalmau, President-Delegat de l’Organisme Autònom Municipal Centre Cultural Sant Cugat (OAMCCSC). Sergi Pla de los Ríos, representant de SOREA, SOCIEDAD REGIONAL DE ABASTECIMIENTO DE AGUAS, S.A.U. Miguel-Adolfo San Jose Calvo.

Vist l’informe emès per l’interventor municipal i la lletrada d’Economia que figura dins de l’expedient.


De conformitat amb el que disposa l’article 17.3) del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals aprovat per Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, s’eleva al Ple municipal la següent proposta d’acords: PRIMER.- ESTIMAR les següents al·legacions: L’al·legació del grup municipal del Partit Popular de no afegir a les NORMES DE

GESTIÓ (article 10è) de l’Ordenança Fiscal número 1 (IBI) el següent redactat proposat: incompatibilitat dels beneficis fiscals, de tal manera que l’obligat tributari només podrà gaudir de la bonificació de major quantia, donat que durant l’any 2013 la recaptació d’impostos no s’ha vist compromesa sense l’existència d’aquesta incompatibilitat. Quedant el redactat de l’article tal i com estava l’any anterior traient del text aprovat provisionalment el següent redactat:

“En el cas que l’ordenança permeti acollir-se més d’un benefici fiscal pel mateix concepte de cobrament només podrà gaudir de la bonificació de major quantia” L’al·legació de Xavier Escura i Dalmau, President-Delegat de l’Organisme Autònom

Municipal Centre Cultural Sant Cugat (OAMCCSC) d’afegir una exempció genèrica de les taxes municipals per als Organismes Autònoms Municipals de l’Ajuntament que s’afegeix a les següents ordenances fiscals: OF 10 Taxa d’expedició de documents administratius, OF 12 Taxa per serveis urbanístics, llicències o per la comprovació d’activitats comunicades en matèria d’urbanisme, OF 13 Taxa per la prestació dels serveis d’intervenció administrativa en l’activitat dels ciutadans i les empreses a través del sotmetiment a prèvia llicència, comunicació prèvia o declaració responsable i pels controls posteriors a l’inici de les activitats els controls periòdics i les revisions periòdiques, OF 15 Taxa de recollida de residus i a l’OF 18 Taxa per la utilització privativa o aprofitament especial de la via pública i de terrenys d’ús públic, incloent una exempció pels Organismes Autònoms municipals de l’Ajuntament Sant Cugat.

L’al·legació de Sergi Pla de los Ríos, representant de SOREA, SOCIEDAD

REGIONAL DE ABASTECIMIENTO DE AGUAS, S.A.U, que demanava que al paràgraf de l’Ordenança fiscal número 21, article 5.2) s’ajusti a les bases d’aplicació de les mesures complementàries del Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar.

S’afegeix a l’ordenança fiscal 21 el següent redactat: “Estaran exemptes de pagament les unitats familiars que rebin l’ajut sobre el cànon de l’aigua establert a les bases d’aplicació de les mesures complementàries del Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar”. SEGON.- ESTIMAR parcialment les següents al·legacions: L’al·legació del grup municipal PSC d'informar (suplementàriament a les

publicacions oficials pertinents) de les bonificacions aprovades a totes les persones que compleixen els requisits per acollir-s'hi. Aquesta informació s'haurà de realitzar abans de l'inici del període de prestació de sol·licituds de bonificació.


Una vegada aprovades definitivament les Ordenances Fiscals es publicaran les seves modificacions en el Butlletí Oficial de la Província, a la pàgina web de l'Ajuntament i es farà un resum de les bonificacions i exempcions que es publica a la revista TOT Sant Cugat. Analitzar usuari a usuari quines bonificacions/exempcions li són aplicables no està a l'abast de l'Ajuntament sense una sol·licitud prèvia. L’al·legació del grup municipal de la CUP-PA de Bonificació en el pagament de

taxes a: - Aturats sense subsidi a cost zero - Aturats de llarga durada, els que faci més d’un any que reben la prestació, una

bonificació del 50% - Aturats de curta durada una bonificació del 20% - Receptors del RMI (renda mínima d’inserció) bonificació del 90% Pel que fa a l’Ordenança Fiscal 10, s’afegeix el següent redactat: A l’article 4.1) s’afegeix l’exempció a: “f) Els aturats sense subsidi. g) Les persones que disposin d’un informe de serveis socials d’incapacitat de pagament.” I a l’article 4.2) s’afegeixen les següents bonificacions: “c) Es bonificarà en un 50% als aturats de llarga durada (els que fa més de 12 mesos que busquen feina). La resta d’aturats es bonificaran en un 20%. “ A l’Ordenança Fiscal 13, de la Taxa d’obertura d’establiments i de la tramitació d’expedients d’activitats, a l’article 4 relatiu les exempcions s’afegeix el següent text: “ 1. Estaran exempts del pagament del tribut, però no de l’obligació de proveir-se de llicència o de la comunicació prèvia: ... e) Els aturats.” TERCER.- DESESTIMAR la resta d’al·legacions presentades pels Grups municipals del PP, PSC, ICV-EUiA, i la CUP en relació a les diferents ordenances fiscals. QUART.- DESESTIMAR les al·legacions presentades pel senyor Miguel-Adolfo San Jose Calvo ja que segons el principi d’autonomia local, els ens locals tenen potestat financera i tributària per l’establiment de taxes que tinguin per convenient, per tant, és una decisió política suprimir-la o no. L’article 20 del TRLHL estableix que les entitats locals, en els termes previstos en aquesta llei, podran establir taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic local, així com per la prestació de serveis públics o la realització d’activitats administratives de competència local que es refereixen, afecten o beneficien de manera particular als subjectes passius sempre que no sigui de sol·licitud o recepció voluntària pels administrats i que no es prestin o realitzin pel sector privat. En aquest cas l’ajuntament vol que es mantingui aquesta taxa d’acord amb el principi d’autonomia local.


CINQUÈ.- DESESTIMAR totes les al·legacions presentades pels Grups municipals del PSC, ICV-EUiA i la CUP, relacionades amb els preus públics i ajudes socials donat que no són objecte d’aquest expedient de modificació dels tributs municipals, concretament les taxes i els impostos, d’acord amb allò que estableix l’article 15 i següents del TRLRHL. Els preus públics no són tributs. SISÈ.- APROVAR DEFINITIVAMENT per l’exercici de 2014 i següents la modificació de les Ordenances Fiscals que a continuació es relacionen: • L’ORDENANÇA FISCAL GENERAL. • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 1 reguladora de l’Impost sobre Béns Immobles. • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 2 de l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica. • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 4 de l’Impost sobre l’increment del valor dels

terrenys de naturalesa urbana. • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 5 de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i

Obres. • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 10 de la Taxa per l’expedició de documents

administratius. • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 11 de la Taxa per la retirada o immobilització de

vehicles abandonats o estacionats defectuosament o abusivament a la via pública. • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 12 de la Taxa per serveis urbanístics, llicències o

per la comprovació d’activitats comunicades en matèria d’urbanisme. • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 13 de la Taxa per la prestació dels serveis

d’intervenció administrativa en l’activitat dels ciutadans i les empreses a través del sotmetiment a prèvia llicència, comunicació prèvia o declaració responsable i pels controls posteriors a l’inici de les activitats els controls periòdics i les revisions periòdiques.

• L’ORDENANÇA FISCAL núm. 14 de la Taxa del servei de registre, recollida i manutenció d’animals de companyia i de tramitació de llicències per la tinença d’animals potencialment perillosos.

• L’ORDENANÇA FISCAL núm. 15 de la Taxa de recollida de residus. • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 16 relativa a la Taxa per la prestació del servei dels

mercats municipals. • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 17 de la Taxa per la prestació dels serveis de

cementiri municipal. • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 18 de la Taxa per la utilització privativa o

aprofitament especial de la via pública i de terrenys d’ús públic. • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 21 de Taxa pel servei de clavegueram. • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 22 de Taxa d’acollida dels pisos socials. • L’ORDENANÇA FISCAL núm. 23 de Taxa per serveis especials de policia i

protecció civil motivats per activitats a l'espai públic i grans transports. SETÈ.- PUBLICAR en el Butlletí Oficial de la Província l’aprovació definitiva de les anteriors ordenances fiscals així com l’articulat de les modificacions de les actuals ordenances fiscals aprovades per regir durant l’exercici 2014 i següents mentre no es deroguin, de conformitat amb el que estableix l’article 17.4) del Text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. VUITÈ.- NOTIFICAR aquests acords als interessats als efectes oportuns i a l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona (ORGT).


30.- PROPOSTA DE RESOLUCIÓ D’AL·LEGACIONS FRONT L’APROVACIÓ INICIAL DEL PRESSUPOST MUNICIPAL GENERAL DE 2014, I LA SEVA APROVACIÓ DEFINITIVA. El Ple municipal en sessió extraordinària efectuada el dia 21 d’octubre de 2013 aprovà inicialment el Pressupost municipal del 2014 integrat pel Pressupost de l’Ajuntament, del Patronat Municipal d’Educació (PME), de l’Organisme Autònom Municipal de Comunicació i Informació Ciutadana (OAMCIC), de l’Organisme Autònom Municipal Centre Cultural (OAMCC), de l’Institut de Gestió Estratègica, Promoció Econòmica i Societat de la Informació (IGEPESI), i les previsions de despeses i ingressos de la Societat Municipal PROMUSA, els quals es sotmeteren a informació pública pel termini de quinze dies, durant els quals els interessats podien examinar-los i presentar les al·legacions que estimessin pertinents. Aquest edicte d’exposició al públic es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP) del dia 4 de novembre de 2013. Durant el període d’informació pública han tingut entrada els següents escrits: − al·legacions presentades pel Grup Municipal del PSC el 21 de novembre de 2013,

i rebudes per correu electrònic a la Secretaria General, − al·legacions presentades pel Grup Municipal del Partit Popular el 21 de

novembre de 2013, amb número de registre d’entrada 2013/44167, − al·legacions presentades pel Grup Municipal d’ICV-EUiA el 21 de novembre de

2013, i rebudes per correu electrònic a la Secretaria General, − al·legacions presentades per l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix

el 13 de novembre de 2013, amb número de registre d’entrada 2013/42900, − al·legacions presentades pel senyor Miguel-Adolfo San José Calvo el 14 de

novembre de 2013, amb número de registre d’entrada 2013/42981. Cal entendre que aquests escrits s’han presentat en temps i forma front l’aprovació inicial del Pressupost 2014, i un cop analitzades les diverses i esmentades al·legacions, sol·licituds o propostes anteriorment esmentades, ES PROPOSA: 1r.- DESESTIMAR les al·legacions presentades pels Grups Municipals del PSC, PP i ICV-EUiA, i pel senyor Miguel-Adolfo San José Calvo respecte l’aprovació inicial pel Ple de la Corporació en data 21 d’octubre de 2013, del Pressupost Municipal General per a l’exercici de 2014, en no ajustar-se al que determina l’article 170.2.a) i b) del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. 2n.- ESTIMAR l’al·legació presentada per l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix i MODIFICAR el projecte de pressupost de l’exercici 2014 en el sentit de:


- l’aplicació de despeses 30100.94300.4680000 ha d’estar dotada amb 5.841.263,12 € (52.983,83 € més del que hi ha ara),

- l’aplicació de despeses 30100.94300.4680002 ha d’estar dotada amb 1.054.459,14 € (18.983,83 € més del que hi ha ara),

- l’aplicació de despeses 30100-92900-2700001 ha de quedar en 492.647,60 €, - l’aplicació d’ingressos 302.468000 ha d’estar dotada amb 3.366.559,67 €

(179.370,92 € més del que hi ha ara). 3r.- PUBLICAR, d’acord amb l’article 169 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, el corresponent edicte en el BOP de l’aprovació definitiva del Pressupost General Municipal de l’Ajuntament i els seus Organismes Autònoms i Societat per a l’exercici del 2014. 4t.- EFECTUAR el trasllat de l’acord als Grups municipals del PSC, PP i ICV-EUiA, a l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix i al senyor Miguel-Adolfo San José Calvo. 5è.- TRAMETRE còpia dels pressupostos definitivament aprovats a l’Administració de l’Estat i a la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’article 169.4) del Reial Decret Legislatiu 2/2004. 31.- PROPOSTA D’ACORD D’APROVACIÓ PREUS PÚBLICS PER A L’EXERCICI 2014. El text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals aprovat per RDL 2/2004, de 5 de març, estableix en el seus articles 41 al 47 el procediment per l’establiment de Preus Públics per a la prestació de serveis o la realització d’activitats de la competència de l’entitat local sempre que no concorri cap de les circumstàncies específiques a l’article 20.1.B) i per tant, que no siguin de recepció obligatòria i que puguin ser prestats pel sector privat. L’expedient instruït a l’efecte reuneix els requisits establerts per la normativa legal aplicable. A l’empara del que disposa l’article 44 de Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, per existir raons socials, benèfiques, culturals o d’interès públic que així ho aconsellin podran fixar-se preus públics per sota del límit previst, havent-se de consignar en el Pressupost municipal del proper exercici la dotació oportuna per la cobertura de la diferència resultant entre els costos per la realització de l’activitat i serveis i els ingressos generats pel mateixos. En aquest sentit, les modificacions introduïdes als textos dels Preus Públics obeeixen no tan sols en allò que afecta a l’establiment de forma genèrica un increment de l’1,9% a l’igual que a les taxes sinó també que la pràctica de la gestió realitzada durant aquest període pugui aconsellar i aprovar les seves modificacions. A la vista de les propostes de modificació de preus públics presentades pels diferents àmbits es proposa la modificació dels Grups que a continuació es relacionen: • Ordenança I de “Preus Públics per la prestació de serveis i cessió d’espais de la

xarxa de Centres culturals polivalents”.


• Ordenança II de “Preus Públics per les activitats i cursos dels Centres de la Xarxa de Centres culturals polivalents”.

• Ordenança III de “Preus Públics pel servei d’ús de les deixalleries municipals”: • Ordenança IV de “Preus Públics per la cessió de sales de la casa consistorial per

a la celebració de casaments civils”: • Ordenança V de “Preus Públics per la prestació de serveis en les instal·lacions

esportives, piscina municipal i activitats esportives”: • Ordenança VII de “Preus Públics d’aparcaments municipals vigilats”. • Ordenança VIII de “Preus Públics per la prestació d’altres serveis”. • Ordenança IX de “Preus Públics per la prestació de serveis i cessió d’espais del

museu municipal”. • Ordenança X de “Preus públics per la cessió d’espais i prestació de serveis del

Teatre-auditori i la Biblioteca del Mil·lenari”. També s’ha realitzat, en general, l’adaptació del redactat i rectificació d’errades materials detectades. Atès que la competència per l’establiment o modificació de preus públics correspon al Ple municipal ja que per acord plenari del 18 de novembre de 2013 es va acordar reassumir l’exercici d’una sèrie de competències que havien estat delegades a la Junta de Govern Local en sessió de l’11 de juliol de 2011. És per tot l’anterior que s’eleva al Ple municipal la següent proposta d’aprovació de Preus Públics a aplicar a partir de gener de 2014 i següents en tant no s’aprovi la seva modificació o derogació: 1r.- APROVAR l’establiment i modificació dels preus públics per la prestació de serveis o la realització d’activitats que figuren en els annexos del Reglament de Preus Públics que s’adjunta a aquesta proposta, establint de forma genèrica un increment de l’1,9%. 2n.- PUBLICAR els anteriors preus públics, d’aplicació per l’exercici 2014, als mitjans de comunicació municipals pel seu general coneixement, als efectes previstos en l’article 60 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . TINENT D’ALCALDE D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ, SR. CARLES BRUGAROLAS: Intento sintetitzar tota la qüestió, és molta temàtica, vostès saben quina és la situació general, quina és l’estratègia social, ambiental i econòmica que té aquest equip de govern, que nosaltres havíem de donar resposta a una problemàtica, que també de forma molt sintètica resumiria en dos grans capítols, un és el de la qüestió de la tresoreria per una evident dificultat de bona part de la ciutadania i del món econòmic empresarial de fer front a les seves obligacions, i un segon gran capítol és la incertesa que era molt més intensa ara fa més de dos anys que no pas ara. El que hem fet, vostès ho saben, és dos exercicis, 2012 i 2013, extraordinàriament continguts, algú utilitzaria la paraula “retallada”, doncs bé, si l’hem d’utilitzar, utilitzem-la, però extraordinàriament continguts, per què?, doncs perquè havíem de revertir una situació amb la qual tangencialment hauríem incorregut en una problemàtica greu, perquè n’hem parlat moltes vegades de la major diferència que hi


ha entre els ingressos que es comptabilitzen i els que efectivament es cobren, i si nosaltres haguéssim persistit en una política tendent a executar tot allò que es pressuposta, inevitablement hauríem tingut creixents tensions de tresoreria, i això és un problema molt greu que havíem de corregir, i així s’ha fet. Amb aquesta situació arribarem a la liquidació d’aquí a uns mesos de l’exercici 2013 que segons la monotorització que n’hem vingut parlant moltes vegades tant de l’execució pressupostària com de la tresoreria, tot sembla indicar que estarà més o menys en els termes que ens havíem plantejat, si no fins i tot millor, per tant quan hem començat al mes de juny o juliol a plantejar el paquet econòmic de l’any 2014 ho fèiem amb una situació que realment percebíem que era ja molt millor i bastant diferent de la que teníem dos exercicis abans, i també en un entorn en el qual la incertesa general sembla que en determinats elements va a la baixa i per tant el que hem plantejat és un paquet econòmic 2014 que indubtablement no suposa la recuperació de les xifres que teníem els anys 2011 i precedents, però sí que al menys deixa de caure i fins i tot recupera una part del que havíem perdut, i aquest grosso modo és el missatge, per tant aquest paquet 2014 planteja per una banda ordenances fiscals que tenen com a criteris essencials la contenció, no es pot pujar els impostos -entenem- en temps de crisi, de recessió, ara el que hem d’intentar entre tothom és que hi hagi tanta tresoreria com sigui possible en mans del públic, dels consumidors, de les famílies, del comerç, de les empreses, per tant contenció; suficiència, perquè hem d’abordar un nivell de necessitats socials i d’altres naturaleses superior al que teníem, i sostenibilitat. Les principals novetats de forma molt resumida, vostès ho saben, és que hem plantejat en aquelles qüestions que poden ser lineals un increment d’un 1,9% que entenem que quan el vam plantejar havia de ser una miqueta inferior al creixement de l’IPC que li estimem pel 2014, saben vostès i n’hem parlat en Comissió Informativa que darrerament les estimacions són que l’IPC serà encara més baix d’aquesta xifra i no era el que volíem i això ho hem compartit també varies vegades en Comissió Informativa, per tant hem reduït el tipus impositiu de l’IBI, del 0,485 al 0,460, recordin vostès que els límits legals estan entre el 0’40 i l’1’1, per tant estem fregant el límit legal per la part baixa. Tenim diversos aspectes ambientals que s’incorporen a les ordenances i hi ha la qüestió molt important de l’ocupació i amb dues novetats entre d’altres significatives que fan referència a l’IAE de Can Calopa, amb un ull posat en l’activitat industrial i el 90% de bonificació molt important d’obertura de petits comerços. Aleshores, les al·legacions que han presentat tots els grups de l’oposició, l’Organisme Autònom Municipal del Centre Cultural, Sorea i el Sr. San José aborden diverses temàtiques i de ben segur en funció del que vostès exposin les podrem tocar amb més deteniment. Quines són les que estimem?, estimem l’al·legació presentada per Sorea que fa referència a una millora que és que el paràgraf de l’Ordenança Fiscal que s’apliquin les mesures complementàries del fons de solidaritat de la Fundació Agbar, que per tant fa referència a rendes mínimes d’inserció i altres qüestions que hem vingut tractant; s’estima la presentada per l’Organisme Autònom del Centre Cultural que fa referència a que hi hagi una exempció generalitzada pels organismes autònoms del propi ajuntament; s’estima una al·legació presentada pel Partit Popular en quant a la possibilitat d’acumular beneficis fiscals, important aquesta; s’estimen parcialment altres al·legacions també presentades pel Partit Socialista i la CUP; i es desestimen la presentada pel Sr. San José i la resta de les al·legacions presentades pels grups polítics municipals, ara bé, no vull deixar de mencionar que de les 52 al·legacions presentades la majoria, o bé perquè són contràries a la normativa, o bé perquè són al·legacions presentades i no s’ajusten a les ordenances fiscals, o bé perquè no són factibles, en la nostra manera de recollir


aquesta informació entenem que realment al·legacions estimables n’hi ha 18 i que d’aquestes 18 n’estimem un percentatge significatiu que és concretament del 28%, per tant creiem que realment recollim bona part de les aportacions que fan els grups polítics i no vull deixar d’afegir que moltes de les que per la raó que sigui no poden recollir-se per raons normatives o d’altres naturaleses en aquest Ple, que els llenço una invitació a que en continuem parlant perquè en molts casos saben vostès que compartim els criteris i que a vegades el que hem de trobar és la manera de vehicular aspiracions que compartim, en particular al·legacions presentades per Iniciativa per Catalunya, pel Partit Socialista i també del conjunt dels partits aquí representats. Respecte a l’al·legació presentada pel Sr. San José proposa la qüestió de la taxa de les escombraries i l’IBI que prové de principis de la dècada dels 90, ell entén que hi ha una duplicitat de gravàmens, és evident des del punt de vista legal que no és així, i des del punt de vista del disseny del paquet econòmic doncs tampoc compartim aquest criteri. Entro ja directament en la qüestió del Pressupost, les notes bàsiques també les coneixen vostès, increment d’un 11% en les partides de cohesió i justícia social; una novetat per a mi molt important que és una dotació d’una línia d’habitatge social per qüestió de necessitats extremes, no l’habitatge social tal qual l’hem vingut entenent els darrers anys sinó una línia addicional per necessitats extremes; nou pla d’ocupació; el pla de les cooperatives; les línies de creació d’ocupació i promoció econòmica; la millora d’atenció a col·lectius determinats; famílies monoparentals; increments destacables en el capítol de la inversió que són coherents amb aquella situació que els venia dient de que estem en un punt d’inflexió, no de recuperació del que teníem però sí en un punt d’inflexió, i la recuperació també d’una part al menys del suport a les entitats, etc., etc. Tot plegat en un escenari d’endeutament a la baixa, de romanents de tresoreria, d’estalvi net, terminis de pagament controlats i en una situació favorable, crec que es pot afirmar que estem millor ara que fa dos anys, molt clarament, estem més consistents, amb un paquet que atén millor les qüestions relacionades amb la justícia i la cohesió social, que és més redistributiu per tant, que desenvolupa millor les polítiques de promoció de l’ocupació i que treballa també per la sostenibilitat des d’una perspectiva ambiental. Les al·legacions del Pressupost saben vostès que per qüestions legals, reglamentàries, tècniques, només serien admissibles tres tipologies d’al·legacions que són les que fan referència a la suficiència, a la correcció tècnica o a la legalitat, doncs bé, d’aquestes n’hi havia una presentada de forma acordada amb l’EMD de Valldoreix que fa referència a la liquidació de la relació econòmica entre EMD i Ajuntament de l’exercici 2012, i era una dada que en el moment de formular les primeres previsions del Pressupost encara no era coneguda, ara sí que ho és, i per tant de forma acordada vam canalitzar aquesta al·legació de tal manera que el paquet pressupostari que estarà aprovat a 1 de gener ja recollirà aquesta qüestió. I finalment, pel que fa referència als Preus Públics, i m’estaria referint ara al punt núm. 31, doncs ràpidament dir-los-hi que com en tot el paquet de les ordenances fiscals es preveu increments lineals de l’1,9% en tots aquells casos en que això té sentit, i hi ha algunes excepcions que és quan tenim millores de caràcter tècnic, millores de redacció, la qüestió de les deixalleries que ens hem d’ajustar al que dictamina l’Àrea Metropolitana, o bé diversos casos en els quals hi ha rebaixes i menciono només alguns, per exemple en determinats preus públics per la prestació de serveis i cessió d’espais, o preus públics per serveis en les instal·lacions esportives, en fi, hi ha una llarga relació en que de fet hi ha rebaixes. També hi ha


una especificitat en el servei d’atenció domiciliària i uns quants exemples també que es queden congelats, que ni incrementen, ni pugen, ni baixen. Aleshores creiem que amb tot plegat es dibuixa un escenari econòmic que compleix les expectatives que ens havíem plantejat i que ara potser podrem debatre en punts concrets. . REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: Abans d’entrar en matèria un preàmbul, l’hem fet altres anys, però la veritat és que tenim dues valoracions positives pel que fa a la forma i tot plegat. La manera com ens han presentat el pressupost -al menys per nosaltres, que intentem aprendre’n més cada any, però no som experts- facilita molt les coses, poder comparar les partides, poder veure com ha variat la cosa del 2013 al 2014, la veritat és que facilita molt la feina i ha estat menys feixuga que altres anys, no diré divertida perquè no ho és, però sí menys feixuga. I d’altra banda el tema de discutir el marc d’ingressos i marc de despeses a la vegada també és positiu i permet fer-ho diferent de com s’havia fet fins ara, l’any passat quasi vam fer-ho al mateix temps i avui ho debatem tot al mateix temps i fins i tot amb la mateixa intervenció, per tant aquestes coses d’aspecte més formal doncs felicitar a la gent responsable que ho ha fet possible. Entrant en matèria i sento haver de tirar una mica d’aigua al vi, perquè m’he anat apuntant coses que ha dit el Carles, com punt d’inflexió, estem millor que fa dos anys, complim les expectatives, ja sé que estan contents, ens ho han anat manifestant cada vegada a l’Audiència Pública ens ho veu dir, a les trobades que hem fet esteu contents perquè la situació econòmica és objectivament millor i hi ha algunes coses que són objectives, com per exemple que el pressupost augmenta, que de plusvàlues cobrem pràcticament 5 milions més, per tant això és objectiu i no seré jo qui ho negui, però penso que després de 6 anys de crisi hi ha algunes coses que hem de saber que seguim tenint-les i l’observatori de la ciutadania ens deixava clar i ens deixava algunes dades bastant esfereïdores com que una de cada quatre persones que viuen a Sant Cugat passen problemes seriosos per arribar a final de mes, a un percentatge important li costa pagar el lloguer, pagar l’aigua, el gas o l’electricitat, coses totalment bàsiques, no baixem dels 4.000 aturats, tenim un 10% de persones que acudeixen a Serveis Socials, i gent jove -jo en conec molta- que marxa de la ciutat perquè no pot viure aquí. Davant d’aquesta situació, tot i que l’economia municipal està millor, nosaltres fa dos anys ho dèiem, encara que fem la crítica a les retallades -i ho dèiem així, retallades- però dèiem que encara que no s’hagués retallat pensàvem que el context requeria més inversió encara, per tant ho hauríem criticat igual que no hi hagués hagut retallades, per tant ara que no n’hi ha de retallades i totes les partides augmenten i és el que deia, que és una cosa objectiva, Persones puja 4,74; Entitats 12,57; Comerç 35,28; Entorn urbà i ambiental un 7, és clar que la despesa augmenta a tot arreu, però en tot cas la conjuntura sòcio-econòmica i aquestes dades que he dit fa un moment em reafirmen en els dos fonaments de la nostra intervenció pel que fa a ordenances i pressupostos: progressivitat fiscal -en parlarem després més detalladament- i ajuts i subvencions als col·lectius més desafavorits. Una cosa que no sabíem massa quan vam entrar a l’ajuntament i que ara sabem més és les limitacions legals pel que fa a l’IBI, nosaltres el primer cop com molt innocents amb el lliri a la mà, vam dir que l’IBI el pagaríem en funció del valor cadastral i en funció de la renda i se’ns va dir que això no és possible i aleshores això limita molt, evidentment, perquè és l’IBI on hi ha una mica tot plegat, per tant nosaltres intentem posar imaginació al poder, després de tres anys d’ordenances ja queden poques coses per imaginar, la veritat és que el primer any vam plantejar forces més propostes que aquest any i


nosaltres el que plantejàvem, tot i que és difícil de plantejar-ho, és el tema de mantenir el tipus impositiu de l’IBI; nosaltres ho hem dit cada any, quan es planteja que no s’ha d’ofegar l’economia, no s’han de posar més càrregues impositives, hi estem d’acord i no hi estem d’acord, sí i no, per norma general nosaltres no volem que la gent que ho passa malament -que és molta, ja he dit les dades abans- tingui més càrregues i li costi més subsistir, però Sant Cugat és la ciutat que és, tots sabem què hi ha, ho vaig comentar una vegada em sembla, no recordo si al Cinco Días o l’Expansión que me’ls llegeixo de tant en tant, i posava que Sant Cugat és la població de l’Estat espanyol amb més densitat de CEOs, de directors executius, gent que pot pagar molt més IVA i no els hi passaria res, i en canvi tindríem per exemple sense baixar el tipus impositiu uns 2 milions d’euros més. Això evidentment compensar-ho de l’altra banda és difícil perquè amb l’IBI no es pot i per això nosaltres plantegem a tot, a taxes, impostos i a preus públics les bonificacions i els temes de la renda. Hi ha coses millors objectivament també a les ordenances fiscals, nosaltres bàsicament vam dir l’altre dia que ens agraden les que fan menció a la promoció econòmica, el tema de Can Calopa de reduir el tema de l’IAE, la valoració dels carrers, i també en temes de comerç, el tema d’obertura, les bonificacions del 90% pensem que és bo en aquest context que no costi massa obrir un negoci i començar noves empreses. Dit això nosaltres el que volíem bàsicament amb això de no baixar el tipus impositiu de l’IBI era recaptar més perquè considerem, com hem dit, en el context que tenim que cal més despesa social. Nosaltres les al·legacions que vam plantejar de fet estan totes desestimades menys una, que va ser estimada parcialment, i ja sabíem que una ens l’estimarien parcialment perquè suposo que seria lleig dir a totes que no. Nosaltres aquest any hi ha algunes coses que se’ns desestimen perquè no és possible legalment, ho entenem, evidentment; hi ha algunes coses que es desestimen per criteri polític i algunes coses que no hem presentat aquest any perquè s’haurien desestimat per dificultat de gestió que nosaltres pensem que hi ha algunes coses que sí que és cert que és difícil la gestió però moltes vegades amaga una manca de motivació política, una voluntat política diferent a la nostra, i per tant no estem molt contents en com han acabat les nostres al·legacions, no obstant això és evident que les ordenances són millors aquest any que l’anterior, i l’any passat eren millor que l’altre perquè hem anat sumant aportacions dels diferents grups i per tant no estem contents amb les ordenances però no votarem contràriament a les ordenances, farem una abstenció perquè s’han anat incorporant coses i si l’any passat estàvem una mica més contents que l’any passat doncs aquest any no volem votar contràriament a les ordenances. Passo al pressupost, deia al principi que és més difícil discutir-lo perquè objectivament és millor, hi ha més diners, en part és per aquestes plusvàlues que hem recaptat molt més i augmenta un 8,5% el pressupost i és evident que el pressupost cadascú el faria de la seva manera i nosaltres no hem fet al·legacions perquè pel que ha dit el Carles perquè són qüestions formals que la majoria d’al·legacions que s’han presentat no feien referència a aquestes i volíem fer avui alguns comentaris, per exemple, quan diem que totes les partides pugen, és cert això, però volem posar dos exemples que fan que nosaltres no estiguem tan contents o tan cofois com alguns altres, per exemple en el capítol II que nosaltres sempre hem lamentat en els dos exercicis anteriors el descens, l’any passat va baixar un 20%, fa dos anys va baixar un 12,5% i aquest any puja un 12,5%, per tant estem un 20% pitjor que quan vam començar nosaltres en aquest Ple, o sigui que sí és cert que hi ha coses que augmenten però hem de mirar l’històric perquè hem anat retallant aquests darrers anys, retallant o ajustant, aquí la paraula m’és bastant igual. Un altre


exemple d’aquesta cosa que dèiem és que hi ha partides que es queden igual però que es quedin igual no vol dir que es quedin igual, perquè com que les vam retallar també l’any passat o fa dos anys doncs d’alguna manera estem acceptant o estem consolidant aquest ajust dut a terme en anys anteriors, i un exemple per a nosaltres és el tema del comerç local que es van treure diners de campanyes d’ajudes al comerç local, és cert que s’han fet mesures per a la promoció econòmica en altres sentits però es fan per la promoció econòmica per a gent que s’instal·larà de nou i pensem que el comerç local existent que ho passa molt malament doncs estaria bé que recuperessin aquests diners que es van treure de promocions i campanyes de comerç d’anys anteriors. Hi ha una altra branca de despeses que nosaltres no compartim, aquest any no faré cap titular perquè l’any passat ja va ser massa gràfic, i són les despeses que fan referència al model de ciutat, aquí hi ha algunes despeses que a nosaltres ens desconcerten una mica com l’augment del contracte de manteniment de zones verdes, nosaltres hem criticat que el model de ciutat de rotondes que semblen camps de futbol de lo ben cuidades que estan augmenten 300.000 € el tema de les zones verdes, i per exemple jo he fet un exercici, suposo que els demés grups també, però a la CUP tenim un grup d’electes i jo vaig enviar el percentatge que gastava Sant Cugat en el pressupost en la neteja viària i en la recollida d’escombraries, 7,5 milions més un més de recollides especials i som la població, puc dir-ho, amb regidors de la CUP que paga més percentatge del pressupost en neteja viària i recollida d’escombraries, i que cadascú faci les interpretacions que vulgui però nosaltres pensem que no cal ser la que gasta més. I altres coses com algunes coses que creixen, que no és culpa directament del govern, evidentment, augment de la facturació en electricitat, Déu n’hi do!, a la Policia Local, als edificis d’ensenyament, culturals, esportius, etc., es pugen preus pel gas, per l’electricitat i només dir que algunes coses que aquest govern ha votat a favor com per exemple la privatització de l’aigua, influiran segurament també en factures que pagarem els anys següents i que és un mal negoci tenir serveis bàsics en mans privades perquè aleshores si ells decideixen pujar doncs aquí tots a pagar i no és inversió ni diners que fem servir correctament sinó només per pagar coses que ja fèiem servir de la mateixa manera. Què proposem per tant?, a grans trets, doncs he dit que pel que fa a Ordenances Fiscals pensem que cal recaptar més, per tant nosaltres pensàvem que l’IBI tenia marge i l’únic marge que ens deixa aquesta legalitat que no ens agrada i que ens ha fet veure que hi ha moltes coses que no es poden fer com per exemple el tema dels pisos buits que estem pendents d’un reglament de l’Estat espanyol que no hi és i no em crec que no hi sigui per altra cosa sinó per una decisió, per una opció deliberada de no fer aquest reglament de pisos buits que ens permetria aplicar el recàrrec del 50% a l’IBI dels pisos que estan desocupats. Nosaltres no serem originals en la retallada de despeses, i aquí no ens posarem d’acord i no espero resposta perquè jo quan dic que hi ha una duplicitat organitzativa gerencial i política em diuen que el cartipàs és més baix que altres vegades, però és que jo estic parlant en termes absoluts, no en termes relatius respecte a l’anterior, que ja trobàvem sobredimensionat, i tampoc vull que ho comparin amb altres municipis perquè malauradament l’administració, en general, per a mi té cartipassos sobredimensionats, per tant em crec que estiguem millor que altres pobles, em crec que ara tenim 5 tinents d’alcalde i abans en teníem 7, però m’és igual, vull dir que per a mi segueix estant sobredimensionat, o sigui que parlem de coses absolutes i no de temes relatius. Assignacions de grups polítics també ho hem qüestionat sempre, no faré demagògia dient coses que podríem fer amb aquests diners però és una quantitat important; duplicitat organitzativa, gerencial i política, des del nostre punt de vista, i després despeses associades al model de ciutat-jardí que he dit, aquest percentatge rècord de neteja viària i recollida d’escombraries.


Nosaltres votarem en contra del pressupost, no per aquestes coses, sinó una mica per totes. Nosaltres pensem que és molt legítim voler aquest model de ciutat, que és un model de ciutat que ha passat moltes revàlides, la gent està contenta, la gent està massa contenta i tot, vull dir que a mi m’agrada viure a Sant Cugat però la gent està molt contenta i a vegades em sembla que no veu algunes coses que nosaltres sí que veiem com les dades que comentàvem per intentar posar una mica d’aigua al vi al principi. Es pot voler mantenir el model de ciutat, es pot no voler pujar la pressió fiscal, es pot voler el cartipàs que hi ha ara i considerar que és el millor cartipàs dels possibles, però el que no es pot voler, des del nostre punt de vista, és les tres coses a la vegada, i aquest és per a nosaltres el motiu per votar en contra d’aquests pressupostos. Algunes coses les trobem legítimes però per a nosaltres tot això genera un model de ciutat car i per això votarem contràriament. Finalment indico només el sentit de vot dels Preus Públics, pensem que no hi ha tarifació social, això es va aprovar en una moció d’Iniciativa al principi del mandat, no hi ha tarifació social i per exemple alguns serveis com les escoles bressol són insultantment cars i a part als que els hi toca i no hi van perquè val molts diners i pràcticament és el mateix que tenir un servei privat. A vegades potser hem perdut de vista per què són els serveis públics i que el que han de fer és garantir l’accés universal i no altres consideracions. Per tant abstenció a les Ordenances, no al Pressupost i no als Preus Públics. . REGIDOR SR. JOAN CALDERÓN, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA:Jo començaré pel final, pels preus públics, anunciar el vot contrari d’aquest grup perquè no hi ha ni rastre de la tarifació social o en la línia de la tarifació social, ni això, ni la línia, per tant aquest tema ja una cosa menys. I en segon lloc passaré a tractar conjuntament les al·legacions a l’IBI del nostre grup i les al·legacions al Pressupost. Tornar-nos a felicitar pel que ha estat notícia aquest any que hem tractat conjuntament el marc d’ingressos i de despesa, jo crec que era una llarga reivindicació, no només d’aquest grup, sinó dels grups d’esquerres tradicionals en aquest Ple municipal, i en segon lloc no podem deixar de tenir en compte el context global en el que estem i de reforma legislativa en la que estem, i en aquest sentit també hi haurà resposta en les al·legacions que presentem com a grup. IBI, Ordenances Fiscals, el nostre grup bàsicament ha presentat una al·legació a les ordenances que és mantenir el tipus impositiu al 0,485 i això donaria un ingrés extra, ens havíem equivocat en la previsió, havíem posat un 1,5 i l’equip d’economia en aquest cas amb els seus serveis tècnics ens van confirmar que enlloc d’1,5 milions seria 1.800.000 € més de pressupost. La segona, que no és legalment possible, era posar algun tipus de taxa a les pernoctacions en hotel a Sant Cugat per tal de després derivar aquells ingressos que, no ens enganyarem, estem parlant potser de 20.000 € anuals i lligar-ho al concurs de cooperatives que hi ha en aquest cas o bé a formació en ocupació, etc., etc. Aquestes són les al·legacions a Ordenances Fiscals. Per tant tenim 1.800.000 € més per mantenir el tipus d’IBI que nosaltres en les al·legacions eminentment polítiques i, és cert, hi ha una casuística reconeguda que no compleixen les nostres al·legacions però entenem que també és una forma de fer política, aquest 1,8 milions ens el gastaríem bàsicament en qüestions que tenen a veure amb tres coses, polítiques socials, polítiques mediambientals, i fer front a possibles contingència provocades per les reformes legislatives que hi ha sobrevolant actualment la nostra realitat.


Despeses socials, creació d’una partida de fons de contingència nova de 350.000 € d’ús exclusiu al Pla d’exclusió social, entenem que amb aquests diners podríem fer front a banda de les partides ja amb una quantia nombrosa que fa l’equip de govern, podríem fer front a un any que sembla que serà molt difícil per garantir els àpats als crios, garantir que no hi hagi pobresa energètica a Sant Cugat. Casos molt concrets de transport escolar com podria ser les Planes o el CEIP de la Floresta, i fer front a situacions d’exclusió social que tothom tenim al cap. Segona qüestió de qüestions socials, creació d’una bossa de subvencions per a fer front a les obligacions tributàries amb barems de renda, seria crear una línia de subvencions que tingui a veure amb la renda per tal de fer front al rebut de l’IBI. Dit d’una altra manera, establir allò que sempre diem i que no es pot fer de les bonificacions al rebut de l’IBI per nivell de renda, incloure un nova bossa de subvencions per tal que la gent que no pot fer front i que realment ho passen malament per la crisi puguin acollir-se a aquesta bossa de subvencions i obtenir algun tipus de bonificació. Tercer, increment de les partides del Servei d’Ocupació Municipal, això és un clàssic que el Sr. Brugarolas i jo mai ens posem d’acord, és veritat que hi ha un augment de Plans d’ocupació del SOC, que ja veurem, perquè és clar, fem unes previsions molt optimistes perquè el SOC potser sí que ho ha previst però després no ho paga; incrementar els programes municipals del Servei d’Ocupació perquè no sempre és veritat el mantra que l’optimització i amb menys fem més, no sempre això és veritat, i no sempre es dóna aquest tipus de servei. Sempre els he elogiat la seva política de promoció de la ciutat i de promoció econòmica en el sentit de l’emprenedoria però sempre els hi he dit que cal que l’altra pota, la pota que porten coixa, la pota de l’ocupació, la pota de reciclatge, de la formació d’aquesta gent que s’ha quedat a l’atur, no l’han tirat endavant. Quatre, increment de les partides en tecnologia, això tindria a veure més amb el sentit mediambiental, és veritat que hi ha un increment de consums importants a la ciutat, hi ha escoles en aquesta ciutat que malauradament no tenen una connexió digna a internet, hi ha sistemes informàtics de la casa i d’equipaments municipals que no funcionen, i tot i que els hi pugui semblar estrany aquest grup vol més diners aquí i vol sobretot que es faci una inversió potent en allò que diem per evitar consums, per tenir un consum racional d’energia, i per baixar el consum sobretot d’aigua, perquè a ningú se li escapa que aquesta ciutat té el consum d’aigua més important. Una al·legació molt simbòlica que és la rebaixa substancial de les despeses en protocol, això és veritat, això és la xocolata del lloro i no porta enlloc perquè crec que en un moment com l’actual no estem per “fastos” ni festes pagats des de l’erari públic. Una última que seria conseqüència de l’anterior de l’increment en tecnologia i per últim -i acabo i faig resum- un bossa de contingència per a fer front a tot allò que no poguéssim fer front a nivell financer i que té a veure amb les reformes legislatives, racionalització i sostenibilitat, estic parlant del projecte ARSAL i així acabem abans, estem parlant de garantir el servei del Patronat Municipal d’Educació, que sé que està garantit a dia d’avui però podríem necessitar més recursos, Cultura, Ocupació o Polítiques socials. Així és com aquest grup proposa gastar-nos aquest 1,8 milions de més que proposem recaptar amb la pujada o no baixada del tipus d’IBI. Per tant i, una vegada exposada, les al·legacions d’una cosa i de l’altra, una vegada atès que l’equip de govern en el seu informe no ha recollit ni mitja al·legació de les que ha presentat Iniciativa, per tant no podem més que mantenir el vot de l’aprovació inicial del Pressupost i d’Ordenances i votar en contra dels dos punts. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Felicitar als que encara esteu aquí, i als que estan treballant. Tres


punts. Punt 1, Preus Públics, el nostre grup hi votarà en contra perquè això no és tarifació social, recomanar a l’equip de govern, tot i que ja ho saben, un estudi publicat per la Diputació de Barcelona que és un gran ens i molt ben dirigit, sobre què és tarifació social i per tant potser que li diguem d’una altra manera, corresponsabilitat subvencions o com vulgueu, però no és tarifació social, i per tant nosaltres no hi podem donar suport i per tant hi votarem en contra, per això i també perquè hi ha temes sobre els casaments que nosaltres entenem que hauria de ser una taxa. Sobre les Ordenances Fiscals, el nostre grup ha presentat al voltant de 25 esmenes, en aquesta situació la majoria d’esmenes, algunes de caràcter tècnic i altres de caràcter polític, han estat rebutjades algunes per no coincidència política i altres perquè no s’adiuen amb el tema tècnic i, els hi repeteixo, ho fèiem des del punt de vista polític, sobretot de l’IBI i una nova concepció de l’IBI. Nosaltres també els hi hem proposat un treball, no per ara sinó pel proper any sobre com ha de ser el proper IBI, la següent revisió cadastral que, teòricament, a no ser que hi hagi alguna pròrroga per part de l’Estat i l’oficina cadastral es realitzi ja a partir de l’any que ve. A partir de l’any que ve s’haurien de fer les primeres accions, 2015 i 2016. En qualsevol cas és molt possible que hi hagi un aturament en aquest sentit. Nosaltres entenem també que poden haver-hi altres propostes de com reflexar un IBI més just amb el nostre criteri. Vostès saben que nosaltres el que proposem és deslligar els costos o el preu o la càrrega que en aquests moments té l’IBI d’allò que abans era la taxa de recollida de residus, escombraries, i per tant crear una taxa nova amb el mateix import que en aquests moments tenen, ja sé que és complicat però això és una qüestió que hauríem d’intentar treballar, ja sigui amb una nova proposta de cadastre o l’any que ve, i per tant sí que els hi demanem que ho posem això sobre la taula de cara a propers temps. Saben també que els hi hem proposat una sèrie de bonificacions respecte a la compra d’habitatge per a gent jove, també habitatges de promoció pública i algun altres tipus de modificacions que poden trobar. No les llegiré totes perquè sinó no acabarem mai, en tot cas estaran penjades a partir de demà als perfils propis i als del grup municipal. Sobre activitats econòmiques nosaltres hem proposat una bonificació a les empreses que realitzin un pla de transports, altres situacions que creiem correctes com unes bonificacions o similars de la taxa de clavegueram segons el tipus d’habitatge que hi hagi i em consta que en això altre ja vam tenir una discussió, crec que és un principi a desenvolupar a partir d’ara sobre la possibilitat de que siguin 6 m3, 16, 12, que era el que parlàvem l’altre dia, per tant nosaltres no ho donem com a tancat avui amb aquesta votació. Una dèria nostra també com vostès saben és que entenem que els casaments civils no han de ser preu públic, bàsicament perquè no pot casar algú altre que no sigui ningú, des del punt de vista públic, l’església se suposa que no és una administració pública, per tant no hi ha una competència i no pot casar el veí del costat, per tant hauria de ser una taxa i nosaltres entenem que els casaments de cerimònia s’haurien de rebaixar. Respecte a la taxa d’escombraries és un pack conjunt de valoració global. Per tant, com els hi deia, les nostres esmenes van lligades a bonificacions d’IBI, d’IAE, també hi ha aspectes lligats a l’ICIO, per exemple en la contractació, llicències d’obres, quan en una empresa hi hagi una contractació d’un percentatge de contractes indefinits que tinguin una reducció en aquesta obra, si creix, doncs entenem que pugui ser positiu. El nostre grup globalment entenem que hi ha algunes al·legacions que no hi podem donar suport, aquelles per exemple que hem presentat al·legacions i no hem entrat en una negociació encara, en algunes sí, per tant nosaltres els hi proposaríem que votessin, si no és destorotar molt l’opinió dels altres grups en aquest sentit, en dos blocs, aquelles que nosaltres votaríem que sí perquè entenem que no existeix cap problema i aquelles que votaríem contràriament, és el que fem cada any, no és


cap novetat. Les que votaríem contràriament seria l’ordenança fiscal núm. 1, la 21 i la 3, IBI, clavegueram i IAE o, si prefereixen per ordre IBI 1, IAE 3, Clavegueram 21, aquestes les votaríem en contra i a les altres els hi donaríem suport, bàsicament perquè en els darrers anys i com bé deia l’Ignasi s’ha anat ampliant i s’han fet aportacions nostres i d’altres grups i del govern també, que creiem que les han fet més positives. Canvi de terç, pressupost municipal. Del pressupost municipal ja n’hem parlat en l’aprovació inicial, avui en tot cas ens centrarem un pèl en les al·legacions, nosaltres hem presentat 86 al·legacions, tranquils, no les llegirem, també estaran penjades. El marc general de les nostres al·legacions es fonamenten primer en un bloc, són al·legacions com ha dit el tinent d’alcalde de caràcter polític i de negociació, i a més aquest serà el nostre full de ruta en la majoria de les propostes presentades en el proper any, o negociades amb el Govern o amb els companys de l’oposició. Les primeres és un concepte lligat al concepte tarannà, nosaltres creiem que cal aprofundir més en la tramesa d’informació, el treball conjunt en determinades línies com fer un pack de subvencions extramunicipals que estan arribant i poden arribar-hi; hi ha un concepte -que al tinent d’alcalde ja sé que no li agradarà- sobre allò que va sortir publicat de “s’han acabat les retallades”, nosaltres entenem que no s’han acabat les retallades, suposo que no era el que volies dir quan es va recollir aquest titular, però nosaltres entenem que hi ha coses que s’han de treballar conjuntament. Entenem que cal que fem un treball plurianual de consolidació de la plantilla municipal, que no anem com avui que hem aprovat uns percentatges importants, sinó treballar amb terminis, ja sé que són vostès els qui han de negociar els convenis, evidentment, vostès són els qui han de negociar els convenis. Avui algunes de les nostres al·legacions es compleixen, no les del 2014 perquè encara no l’hem fet, com temes de fons social, pactats, segurament està començant. Algun tema sobre dotació pressupostària del Síndic; també la proposta sobre oficines de barri, oficines específiques de gestió de les Contribucions Especials lligats a algunes de les mocions que hem presentat, com recordaran la del Ple passat sobre el Fons de Compensació, també ho hem presentat en aquest cas com a proposta. Continuar avançant en allò que vam aprovar tots plegats sobre “repensem Promusa” i què pot ser Promusa al voltant de tot plegat, per exemple, i una proposta que no és nostra en aquest sentit sinó que ha posat sobre la taula el Govern municipal sobre la possible internalització de la zona blava, i nosaltres afegiríem “i de la zona verda”, i segurament altres propostes com els companys d’Iniciativa han posat sobre la taula sobre la internalització de la gestió de l’aigua municipal, ara no toca, quan toqui; no toca per contracte, per termini. Altres possibles acords de col·laboració en l’habitatge públic que s’estan donant en aquest cas però que creiem que s’haurien d’ampliar, amplificar i consensuar acords amb Incasòl, Insòl i Cooperatives d’habitatge social, també propostes que han realitzat els diferents grups de l’esquerra. Nosaltres també tenim una certa dèria i és que l’OAMCIC entenem que ha d’intentar acumular totes aquelles despeses que s’estan externalitzant, primer, perquè no decaigui i, segon, perquè entenem que tenim uns grans professionals que poden també assumir tasques de comunicació i per tant així generar una certa estabilitat en els llocs de treball. També hem parlat de mesures d’estalvi, de generació d’ingressos, aproximadament de la 25 a la 50, sobre les inspeccions en els aspectes lligats al terciari, o sigui per tant major recaptació d’IBI en aquelles empreses que han crescut; unes reduccions en temes de campanyes i també una certa racionalització en determinades despeses que entenem també, com dèieu vosaltres, que dupliquem en alguns casos l’activitat gerencial i de cartipàs. Hi ha temes importants, n’hem parlat amb el regidor de Territori en alguns casos i en el CAU, en el Consell Assessor


d’Urbanisme, sobre la gran espasa de Damocles d’aquesta ciutat que són les zones verdes, vostès ens han explicat quin és el percentatge o de quant és la factura que preveiem, crec que caldria que tinguéssim una trobada seriosa sobre què és el que caurà i què ens hipotecarà en tots aquests anys. El comerç, benvolgut Josep, nosaltres us hem proposat i crec que tot i que no s’ha pogut acceptar, crec que les mesures de comerç a part de fer una moció i defensar coses com el macrocentre i tot plegat, nosaltres entenem que hauríem d’haver destinat un percentatge més gran a difusió del nostre comerç local, i per això els hi proposava un 15% d’augment, partides de subvencions, etc., etc. Llavors hi ha un paquet, i amb això acabaríem, que en moltes coses coincidim amb el Govern municipal sobre aspectes lligats a la generació d’ocupació, emprenedoria, etc., etc., com vostès saben nosaltres hem presentat algunes mocions al respecte d’ampliar aquestes accions a altres conceptes, parlàvem abans dels plans d’ocupació, plans d’ocupació público-privats i altres situacions, i per tant també els encoratgem a escoltar i a treballar conjuntament aquestes propostes. Per tant el nostre posicionament, reduïda la intervenció, serà no als Pressupostos públics, i si vostès atenen al tema d’Ordenances Fiscals hi votarem algunes que sí i altres que no, i al Pressupost hi votarem en contra. . REGIDOR SR. ÀLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Con respecto a las ordenanzas fiscales, de nuestras propuestas ya nos sorprendió que una de ellas fuera estimada y casi damos saltos de alegría porque no es una cosa habitual, al menos a nosotros no nos había pasado nunca en ninguno de los ejercicios, y además también estamos satisfechos porque ninguna de las alegaciones está en color rojo, con lo cual quiere decir que ninguna es de las que no se puedan aplicar porque legalmente no corresponda. Y lamentar que haya alguna de ellas que se desestimen por criterio político y otras que se desestimen por dificultad de gestión del Organismo de Gestión Tributaria porque creemos que sí que podrían encontrarse fórmulas, aunque a priori pueda parecer que es difícil pero se podrían encontrar fórmulas para poderlas aplicar, seguro que es difícil pero hay otros tipos de impuestos que la regulación también es muy difícil, muy complicada, que tienen muchos resortes que aplicar cada vez que se calcula un impuesto, en las bases imponibles, en los tipos, etc., en las bonificaciones, pero que en este caso también se podría hacer ese esfuerzo y mirar de encontrar fórmulas para aplicar estas propuestas que principalmente son en relación al Impuesto de Bienes Inmuebles. Nosotros teníamos la mayoría de alegaciones con respecto a este impuesto, el de Bienes Inmuebles, una sobre el Impuesto de Vehículos, y una sobre la Tasa de Alcantarillado. La principal, nosotros creemos que sería bueno reducir el tipo impositivo del IBI al mínimo posible, no al mínimo posible legalmente, me refiero al mínimo posible económicamente para el ayuntamiento, en este caso proponíamos el 0,43 como criterio general para reducirlo pensando que había margen para reducirlo, según el cálculo que se nos pasó desde el área de Economía eso suponía un importe de 2,2 millones de euros que se dejaría de recaudar en concepto de IBI. Nuestra propuesta sigue siendo en ese sentido y aunque no se hubiera estimado al 100% si que podía haberse mirado de si los 2,2 millones no son asumibles de golpe pues hacerlo en una proporción menor pero sí reducir el tipo impositivo en mayor grado porque entendemos que Sant Cugat se lo puede permitir pero que la gente, los ciudadanos, ya no se pueden permitir pagar más importe en concepto de IBI porque ya es suficientemente alto. El criterio de la renta evidentemente pues hay gente que paga IBIs altos con ingresos bajos, hay gente que paga IBIs bajos con ingresos altos, y sí que se podría regular, lo que pasa es que ya están todos los impuestos o la mayoría regulados por criterio de renta, entonces si regulamos todos los impuestos por criterio de renta al final la gente que tiene ingresos superiores se le estaría


confiscando lo que percibe económicamente por su trabajo o por la actividad que desempeñe, entonces sí que entendemos que por ejemplo la renta es un impuesto progresivo pero el IBI ponerlo progresivo en función de la renta sería ya gravar demasiado a las personas. Otra de las alegaciones importantes que hacíamos era la de bonificar, o sea aumentar los impuestos de bonificación para las familias numerosas, las familias que tienen personas a cargo, del 50 al 75% en los que tengan inmuebles de precio inferior a 300.000 € y del 25 al 50% los que tengan inmuebles entre 300 y 400.000 € de valor catastral, esa era una reivindicación importante para que a esta gente se les pudiera rebajar un poco la tributación en este impuesto. También establecer una bonificación del 90% de la cuota íntegra del impuesto a favor de las personas que tengan la condición de titular de familia numerosa y/o que tengan personas discapacitadas o mayores a su cargo en función de la renta familiar, del valor catastral del inmueble y del número de personas de la unidad familiar, y que se eliminaran los límites mínimo y máximo establecidos en la normativa actualmente. Estas cuestiones se desestiman por esa dificultad de gestión del Organismo de Gestión Tributaria pero que entendemos que se podrían aplicar …, alegación 3ª de la Ordenanza Fiscal del IBI, desestimar por dificultad de gestión de la ORGT, que se podría encontrar la manera de aplicarlas para que estas personas que tienen este problema, porque al final es un problema, pues tengan un poco menos de carga fiscal. Y también había otras cuestiones en relación al IBI pero una de las cosas que también solicitamos en relación al Impuesto de Vehículos era que estas personas que necesitan vehículos grandes para llevar con familia numerosa 6 o 7 personas en un vehículo que tenga capacidad para ello, pues que también se les bonifique en cierto modo este impuesto porque es una necesidad para ellos, no es un capricho. Y la última ya era la Tasa de Alcantarillado que entendemos que hace dos años se creó y se creó de forma inconveniente porque el ayuntamiento de Sant Cugat ya se puede permitir no tener que crear una Tasa nueva para recaudar más impuestos puesto que la recaudación de impuestos es suficientemente holgada como para atender los gastos del municipio, no hacía falta crear una Tasa por la que se recaudaran otros 3 millones porque no había decrementos de ingresos que suplir, por lo tanto no hacía falta crearla, aunque para pagar el servicio, es un servicio que tiene su coste, el mantenimiento de la red de alcantarillado pero que ya se podía asumir con los recursos que se tenían en ese momento, por lo tanto ya pedimos el año pasado la supresión de esta Tasa y este año la volvemos a pedir. Ahora abrimos el capitulo de los gastos en el Presupuesto. Varias de nuestras alegaciones iban en relación a algunos aumentos que ha habido en el presupuesto que nos llaman la atención. Por ejemplo, los gastos en participación, que es un gasto que no entendemos por que tiene que aumentar, los gastos de participación que ya existen y que esa participación ya funciona de forma adecuada, no entendemos que se tenga que aumentar en este caso un 51,48%, el tema de la rebaja de las dotaciones a la libre disposición de los barrios que entendemos que también habiendo una mejora según el área de Economía en los ingresos, en la situación económica del ayuntamiento, se podría volver a dotar esas partidas de libre disposición de los barrios que en su momento se fueron reduciendo, hace dos años y el año pasado también, hasta bastante más de la mitad de lo que existía en un principio del mandato. Entendemos que los barrios ya tienen una situación difícil con respecto al centro y que debería volverse a retomar el aumento de esas dotaciones para volver a la situación anterior. Otra partida importante es la del Observatorio Sociológico que entendemos que no importa tanto en el importe pero sí en concepto que aumenta un 11,37%, totalmente innecesario, no sé que pintamos aumentando gasto en el Observatorio Sociológico, que yo lo entiendo como un capricho que


funciona bien porque tenemos información de lo que pasa pero aumentarlo …, yo creo que con lo que teníamos ya era suficiente, no hacía falta aumentarlo. Para acabar, faltan dos, el gasto en la cuota de asociar al municipio en la Asociación de Municipios por la Independencia, que entendemos que es un error por dos cuestiones, la primera por su utilidad para Sant Cugat, porque para Sant Cugat esto no tiene ninguna utilidad, habrá una intencionalidad del equipo de gobierno de otro tipo pero para Sant Cugat no tiene ninguna utilidad, por lo tanto entendemos que no corresponde, y la segunda es que dudamos de su legalidad porque entendemos que esta asociación es un ente que hace política, por lo tanto se está financiando desde una administración pública a un ente político que debería constituirse como partido político si hace política, no ponerse detrás de la figura de la asociación y recibir fondos públicos porque se están financiando ideas políticas con fondos públicos y eso entendemos que no corresponde. Una partida muy importante del presupuesto es el gasto en comunicación, tanto en la vía del OAMCIC como en el gasto de comunicación dentro del ayuntamiento. El presupuesto del OAMCIC aumenta un 4,19%, también ya entendemos que no corresponde a estas alturas aumentar más todavía el gasto en el Organismo de Comunicación del ayuntamiento puesto que ya tiene un presupuesto suficientemente dotado, entendemos, si se calcula en porcentaje con respecto al ayuntamiento muy alto y el gasto en el departamento de Comunicación del propio ayuntamiento entre subvenciones a medios de comunicación y el propio organismo interno también es muy alto y lo proponíamos reducir en un 40%. . TINENT D’ALCALDE D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ, SR. CARLES BRUGAROLAS: El que deia el Sr. Bea de la gravetat de la situació per la qual travessen moltes persones i famílies, aquest és el nostre nord. La qüestió de l’IBI, si podria ser més redistributiu, etc., és clar, tinguin present que l’IBI és un tipus fix sobre un bé immoble que té un import variable i per tant qui el té més gros o té més valor el seu bé immoble paga més, però no oblidem si us plau que aquí a Sant Cugat tenim els tipus diferenciats per quatre tipologies de béns immobles i jo diria que la distància que tenim a Sant Cugat entre el tipus general i el que paguen els que més tenen, els repto a veure si troben un municipi a Catalunya que hi hagi més distància i que tinguin un IBI més redistributiu que el que tenim a Sant Cugat, si el troben diguin-m’ho perquè m’estranyarà. Tercera qüestió, efectivament, Sant Cugat és una ciutat àmplia, amb molts carrers, molts parcs urbans, això és car de mantenir, i és el model que hem triat jo crec que la majoria. Molt ràpidament també per dir que la duplicitat gerencial i política, suposada, al final el que hem de comparar què és?, amb quina quantitat de despesa amb recursos humans som capaços de gestionar un pressupost, és a dir, sobre el total del pressupost què hem de destinar a recursos humans?, i si troba un ajuntament comparable al nostre que gasti menys també digui-m’ho perquè no el trobarà. Tarifació, una llista rapidíssima, bonificació taxa per accedir a pisos socials, ajuts a menjadors escolars, ajuts per alimentació, per atenció psicològica puntual, per despesa mèdica, per habitatge, per transport, per activitats d’estiu, habitatge de protecció oficial, preu públic bonificat d’accés a instal·lacions esportives i piscines, exempció de la Taxa de cementiri, bonificacions del 90 o 70% de l’import anual per famílies especials, nombroses i monoparentals amb pocs recursos, Taxa de clavegueram als perceptors del PIRMI, bonificació de preu públic per assistència domiciliària, ajut per a fer front a despeses a residències de gent gran, ajut equivalent a un percentatge de l’IBI per majors de 65 anys amb pocs recursos, gratuïtat d’accés a instal·lacions esportives i piscines per persones aturades, del transport públic per aturats, etc., per tant no ens diguin que no troben per enlloc la tarifació social en el paquet econòmic d’aquest ajuntament, no ens ho diguin si us


plau, perquè no respon a la realitat. Acabo dient que hem de continuar parlant de moltes de les qüestions que s’han parlat, tal com dèiem l’altre dia en la Informativa; per exemple el Sr. Benejam parlava de la qüestió dels discapacitats en les famílies nombroses, i jo li dic que és clar que tenim voluntat de recollir aquesta al·legació el que passa és que no hem cregut que la manera més oportuna de fer-ho sigui per la via d’una al·legació a l’Ordenança Fiscal sinó que vam trobar una manera complementària, tal com vam dir en el seu dia, i com aquest exemple molts altres dels que ha expressat el Sr. Villaseñor en particular i d’Iniciativa com sempre i de la CUP també, en continuarem parlant; comptin amb la nostra mà estesa per anar integrant coses com hem vingut fent sempre. . REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: Estic content perquè he centrat el 90% de la intervenció del Sr. Brugarolas i en segon lloc tota la resta de mesures que ha anunciat no són tarifació social. . REGIDOR SR. JOAN CALDERÓN, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: A mi em sembla molt bé que vostè enumeri tot un seguit de mesures de caràcter social, però això no és la tarifació social, és un llistat de mesures que vostès fan i que això no és la tarifació social, i ja està. Em sembla molt bé que facin aquestes mesures però no és tarifació social. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Aquí cadascú fa el que li toca i cada any fem el mateix. Recomanar als companys periodistes, Google, Ajuntament de Terrassa, tarifació social, escola bressol. Això és tarifació. Ja està. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Ara passarem a la votació i intentarem ordenar de manera adequada la votació dels diferents punts. En primer lloc els demanaré en relació al punt núm. 29 que votem de manera separada les Ordenances 1 (IBI), 3 (IAE), 21 (Taxa de Clavegueram), i una segona votació amb la resta d’Ordenances. Algun inconvenient?, juntes o per separat cadascuna? . REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: Precisament jo no he plantejat una votació separada perquè em sembla una tocada de nassos però ell posa en un paquet tres que jo per exemple votaria diferent a cadascuna. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: L’entenc perfectament, doncs ho farem per separat.

TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 29 (Ordenança Fiscal núm. 1 – IBI)

Vots a favor: 15 (CiU) Vots en contra: 8 (PP, PSC, ICV-EUiA) Abstencions: 2 (CUP)

TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 29 (Ordenança Fiscal núm. 3 – IAE)

Vots a favor: 17 (CiU i CUP) Vots en contra: 4 (PSC i ICV-EUiA)


Abstencions: 4 (PP)

TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 29 (Ordenança Fiscal núm. 21 - Taxa Clavegueram)

Vots a favor: 15 (CiU) Vots en contra: 8 (PP, PSC i ICV-EUiA) Abstencions: 2 (CUP)

TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 29 (Resta d’ordenances)

Vots a favor: 17 (CiU i PSC) Vots en contra: 6 (PP i ICV-EUiA) Abstencions: 2 (CUP)

TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 30 Vots a favor: 15 (CiU) Vots en contra: 10 (PP, PSC, ICV-EUiA i CUP) Abstencions: 0

TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 30 Vots a favor: 19 (CiU i PP) Vots en contra: 6 (PSC, ICV-EUiA i CUP) Abstencions: 0 CONTROL DELS ÒRGANS DE GOVERN 32.- PRECS, PREGUNTES I INTERPEL·LACIONS. . REGIDOR SR. JORDI CARRERAS, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: INTERVENCIÓ ALCALDESSA EN PRESENTACIÓ MEMÒRIA SÍNDIC: Dues interpel·lacions, una que l’haig de fer ara perquè no l’he pogut fer en el seu moment i és dir-li amb tots els respectes que en el Ple en que ha presentat el Síndic la seva Memòria la senyora alcaldessa s’ha extralimitat en el seu càrrec a l’acabar el Ple perquè ha fet una crítica o un atac al partit del Govern i al Govern d’Espanya, per tant a nosaltres, sense que nosaltres tinguéssim cap opció de poder ni tan sol contradir, amb independència de la qüestió. Ha atacat la reforma de l’Administració de Justícia, que a més és un tema que a mi em toca professionalment el voraviu, i després el tema de la reforma local. Un tema que els altres partits han passat de puntetes però que vostè ha entrat més a fons i li haig de retreure que hagi fet això. PLA DE MOBILITAT URBANA: La segona qüestió fa referència al Pla de Mobilitat Urbana, que haig de fer constar aquí en el Ple la protesta per com s’ha portat aquesta última gestió que ve una mica a afegir-se que no és precisament una gestió brillant a judici del Partit Popular tal com s’ha portat fins ara i es ve a afegir al fet que s’hagi inclòs com a punt de l’ordre del dia sense haver-ho portat a la Comissió Informativa i després s’hagi hagut de retirar perquè les al·legacions no s’han informat de la manera


adequada, això no és admissible ni seriós, entenc que poden haver-hi errors, coses que són millorables, però hem de deixar constància que aquesta és una errata de suficient entitat com perquè ho diguem aquí en aquest moment. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA (RESPOSTA): INTERVENCIÓ ALCALDESSA EN PRESENTACIÓ MEMÒRIA SÍNDIC: Recullo evidentment la seva protesta i l’encaixo i en qualsevol cas ha vingut a coincidir amb el fet que el Síndic feia referència a la importància de l’accessibilitat de la ciutadania a les institucions, però en qualsevol cas si a vostès els ha molestat aquí en seu de plenari doncs demano disculpes i en qualsevol cas de ben segur que miraré d’acurar més les meves intervencions a l’àmbit corresponent. . REGIDOR SR. BRUNO DE SALVADOR, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: ACCIDENT DE MOTOCICLETA EN LES PLANES: Es un ruego dirigido a la Sra. Susana Pellicer, posiblemente se encargará ella del asunto. Viernes 13 de abril, dos y media de la tarde, en Las Planas de Sant Cugat hay un accidente de moto, un motorista cae, la moto le queda encima del pie, le destroza el pie, empieza a gritar de dolor, para un conductor y empieza a ayudar como puede, le quitan la moto de encima, la persona con barro, con frío, el conductor llama al 112 y a los 35 minutos del accidente únicamente había un policía allá que le dice al conductor que hay una ambulancia pero que está ocupada en otro accidente y que las ambulancias cuestan mucho dinero y que no hay más ambulancias. Al cabo de un rato el conductor se fue, que es quien me ha dado la información del accidente, y lo que sí le pediría es que se abriera una cierta investigación de lo que ha pasado y que no vuelva a repetirse una cosa como esta, es decir que en nuestro término municipal una persona tenga que estar en el suelo con el pie destrozado, con barro y con frío, y que llegue un policía a los 35 minutos y le diga que hay otro accidente y que tiene que esperarse porque no hay dinero para ambulancias, creo que requiere un seguimiento de protocolos, no se si en seguridad o en el tema de las ambulancias y a ver si nos puede informar en la próxima Comisión Informativa. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA (RESPOSTA): ACCIDENT DE MOTOCICLETA EN LES PLANES: Prenem nota, potser li demanarem una mica més de dades per comprovar aquesta informació que vostè diu. . REGIDORA SRA. Mª DOLORS DOMÈNECH, DEL GRUP MUNICIPAL DEL PP: SOLAR EN MAL ESTAT AL C/ VILAFRANCA: És una pregunta que va referida a la Comissió del Sr. Pere Casajoana, l’ha fet ja el Sr. Bruno de Salvador en la seva Comissió per dues vegades sobre un espai que estava en construcció al carrer Vilafranca, davant del núm. 17, i hi ha eines, hi ha envans, hi ha les cases dels treballadors que està tot rovellat, fins i tot al carrer hi ha dues senyals de prohibit aparcar, evidentment això és de fa anys, la gent hi aparca, i volia saber en quina situació està aquest solar perquè m’he traslladat a viure allà recentment i allà s’hi ha fet una colònia de gats, entre altres coses.


. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: En tot cas li contestarem més endavant perquè dubto que el Sr. Casajoana tingui la informació aquí. . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA (RESPOSTA): SOLAR EN MAL ESTAT AL C/ VILAFRANCA: És que el Sr. Bruno de Salvador ens ho va demanar per segon cop en la darrera Comissió Informativa i ens vam comprometre a que en la propera Comissió Informativa li donaríem totes les dades al respecte. . REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: SOL·LICITUD OBERTURA AJUNTAMENT EL 6 DE DESEMBRE: Es referent a una informació que va sortir en un blog que es diu “Què hi ha de nou?”, segur que la coneixeu, de la CGT de l’ajuntament, i volíem preguntar perquè al final el 6 de desembre no es va treballar, volem saber com ha anat la cosa. Ho dic perquè ells diuen que no és com s’ha explicat, argumentaven que una quarta part dels treballadors de l’ajuntament van demanar-ho. Volíem saber com ha anat la qüestió, perquè ells diuen unes coses i no sabem la versió vostra. . TINENT D’ALCALDE GOVERNACIÓ, SEGURETAT I PARTICIPACIÓ CIUTADANA, SR. FRANCESC CAROL (RESPOSTA): SOL·LICITUD OBERTURA AJUNTAMENT EL 6 DE DESEMBRE: Ja vam comentar que per poder garantir els serveis mínims en l’obertura el 6 de desembre necessitàvem un grup de gent que a més cobrissin Consergeria, els serveis d’evacuació en cas que es necessités evacuació, Informàtica i demés, per tant no era tan que hi hagués molta gent o una quantitat de gent concreta sinó que es cobrissin aquests llocs en concret que no es van poder cobrir. L’altra queixa, si no m’equivoco, era el fet que no es va notificar això en temps. Jo el que puc assumir és que per a la resta de casos en que es pugui demanar això donaríem temps suficient perquè es pogués dir quines són les places que s’haurien de cobrir en el cas que es volgués obrir. És el que assumeixo com a tinent d’alcalde de Governació. . REGIDOR SR. GUIM PROS, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: CONCURS PER CONTRACTAR SERVEIS DE DINAMITZACIÓ XARXA CENTRES CULTURALS POLIVALENTS: Entenem que estem parlant d’un concurs de gran transcendència perquè agrupa tots els centres culturals de la ciutat, polivalents en aquest cas, i respecte al plec de condicions tenim bastants preguntes a fer, bastants precs, bastants dubtes, però en tot cas ens atendrem al que diu el ROM i en farem dues. Raül, si no vols o no pots contestar-nos ara doncs en tot cas podríem deixar-ho per la propera Comissió Informativa però en tot cas són els següents: d’entrada no entenem per què s’inclou la gestió del personal temporal quan parlem de muntatges de dinamització d’activitats a la ciutat, ja que entenem que hi ha poques persones especialitzades en els dos sectors, el de la producció cultural i el de la dinamització cultural; i el segon -són els dos que ens han cridat més l’atenció- és que no entenem per què es premia la precarització laboral puntuant positivament l’oferta de sous a la baixa, perquè hi ha un punt en concret del plec de condicions que diu que es valora


positivament la reducció preu/hora del personal contractat. Aquests són dos dels dubtes que tenim i ens agradaria que ens els resolguessin. . REGIDOR DELEGAT DE SERVEIS SOCIALS, SANITAT, JOVENTUT I HABITATGE, SR. RAÜL GRANGÉ (RESPOSTA): CONCURS PER CONTRACTAR SERVEIS DE DINAMITZACIÓ XARXA CENTRES CULTURALS POLIVALENTS: Com que són força dades et contestarem a la propera Comissió Informativa o abans si ho tenim. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Dos precs que tampoc cal que contesteu ara. SOL·LICITUD PER PODRE CONSULTAR EL REGISTRE D’ENTRADA I SORTIDA: Vostès saben que quan vam consensuar les mesures de transparència una de les nostres demandes era poder consultar el Registre d’entrada i sortida d’una manera àgil i sense emprenyar al funcionari. Crec que fora el moment que ens posem a establir algun procediment, el que sigui, a partir del qual nosaltres puguem fer-ho. Entre altres coses perquè potser ens passarà com en el punt aquest de l’Eix Direccional, per tant sí que els hi demanaria que si ho podem establir d’alguna manera o altra perquè se’ns va quedar una mica penjat, a tots. SOL·LICITUD D’INFORME SOBRE QUÈ ÉS UNA LLICÈNCIA D’OBRES MENORS I MAJORS: Fa tres mesos nosaltres vam demanar arrel de la llicència d’obres d’un col·legi concertat que està entre la Floresta i Valldoreix i que té pins, vam demanar una pregunta al voltant de si era una llicència menor, una llicència major, vostès saben que els veïns de l’Associació de Veïns de la Serreta també ho va demanar, i nosaltres en la Comissió Informativa fa tres mesos vam demanar un informe sobre una cosa molt tonta com és: què és una llicència d’obres menors i què és una llicència d’obres majors?, i per tant que els ítems que ho descriuen que se’ns passés, doncs d’això fa tres mesos. Sra. Alcaldessa, com que no hem tingut resposta, li demano el capteniment en aquesta situació. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA (RESPOSTA): SOL·LICITUD D’INFORME SOBRE QUÈ ÉS UNA LLICÈNCIA D’OBRES MENORS I MAJORS: Li farem el capteniment però també pensem una cosa, els serveis municipals estan per treballar, no per contestar segons quines preguntes de l’oposició, li dic això perquè vostè ja sap què és una llicència major i una menor, i vostè sap perfectament que la llei regula quins aspectes són llicència major i llicència menor, per tant potser si no li han contestat és perquè ..., pregunti exactament què vol saber, dic jo, perquè sinó és una mica complicat. . REGIDOR-DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA (RESPOSTA): SOL·LICITUD D’INFORME SOBRE QUÈ ÉS UNA LLICÈNCIA D’OBRES MENORS I MAJORS: Disculpi Sr. Villaseñor, ja sé que avui no té el dia, però el Sr. Marcel Gómez, cap del Servei de Llicències li va donar les explicacions pertinents de quines eren les diferències entre una obra major i una obra menor, altra cosa és que vostè no ho entengués, sincerament, perquè li va explicar just al mes després de quan vostè ho va demanar, i això consta en les actes i prego que rectifiqui si us plau.


. REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: SOL·LICITUD D’INFORME SOBRE QUÈ ÉS UNA LLICÈNCIA D’OBRES MENORS I MAJORS: Primer, nosaltres podem preguntar allò que ens sembli i vostès han de respondre, o respondre que no volen respondre, o respondre alguna cosa. Segona, nosaltres els hi vam demanar per escrit, benvolgut regidor de Territori i vostès no ens ho van donar per escrit, i és que hi ha moltes coses al voltant d’aquesta llicència i jo crec no cal que hi entrem massa. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA (RESPOSTA): SOL·LICITUD D’INFORME SOBRE QUÈ ÉS UNA LLICÈNCIA D’OBRES MENORS I MAJORS: Doncs no es preocupi, tindrà per escrit les diferències entre llicència d’obra major i llicència d’obra menor, no és preocupi, això és el que vol, en genèric, no?. Molt bé, molt instructiu Sr. Villaseñor. . REGIDOR-DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA (RESPOSTA): SOL·LICITUD D’INFORME SOBRE QUÈ ÉS UNA LLICÈNCIA D’OBRES MENORS I MAJORS: La resposta a la pregunta del Sr. Villaseñor per escrit està al web, i es diu “Ordenança municipal de concessió de llicències”, que especifica clarament què és una obra major i què és una obra menor. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: És igual, hi ha una tècnica que es diu “copy paste” o no sé com es diu, i li posarem a la seva disposició. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: SOL·LICITUD D’INFORME SOBRE QUÈ ÉS UNA LLICÈNCIA D’OBRES MENORS I MAJORS: Doncs faci-ho que per això es van comprometre a fer-ho. . REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: PANCARTES PENJADES EN MONUMENTS HISTÒRICS CATALOGATS: Un prec, no sé si va sortir en Comissió Informativa o en el Ple, no ho recordo, però el meu prec va sobre pancartes, banderoles i banderes que es pengen en monuments històrics catalogats de la nostra ciutat, i la resposta que se’ns ha donat alguna vegada és que la propietat del Monestir, parlant en plata, era propietat del Bisbat i que per tant hi feien el que volien. Nosaltres tenim aquí l’ordenança de publicitat estàtica en la que es prohibeix específicament que qualsevol edifici, públic o no públic, catalogat, al nostre municipi, no s’hi poden penjar determinades estructures o determinats penjolls o banderes, i ho explicita a l’ordenança. Ho dic perquè com que se n’han vist de diversa dinàmica o de diversa estructura, s’han vist pancartes, s’han vist banderoles i s’han vist banderes, per tant li prego que en tot cas en ús de l’autoritat que ens atorga fem a qui sigui competent fer baixar qualsevol tipus de sustentació. Jo ho vaig fer també visible en una pancarta que es va penjar del Cross i en pocs moments es va


despenjar, però és que ja no s’hauria d’haver penjat. Llavors el prec és aquest. Insisteixo en aquest prec perquè així ho diu l’ordenança. PANCARTES PRIVADES EN EDIFICIS PÚBLICS: La segona, continuem amb pancartes, però aquestes són pancartes privades en edificis públics, parlem d’Esart. La pancarta que hi ha penjada a l’edifici públic d’Esart és d’unes dimensions descomunals, totalment desproporcionades respecte al que diu el conveni signat amb Esart. El cartell d’Escola de Música té unes dimensions i el cartell d’Esart de la façana principal és excessivament gran i que a més a més explicita en el conveni que no pot prestar a confusió, i el tamany d’aquell cartell en aquest moment presta confusió, però no només és aquest cartell sinó el cartell posterior, que és l’entrada suposo d’Esart, on hi ha un altre cartell i a més a més hi ha vidres d’un equipament municipal amb vinils d’una empresa privada, cosa que no està ni en el conveni i explicita directament a l’ordenança municipal i llavors la meva pregunta en aquest cas és: Esart té llicència per col·locar publicitat estàtica i utilitzar el que són les parets i els vidres d’un edifici municipal per poder-ho fer?, té llicència?, sé que existeix en el conveni però el fet d’haver estat en el conveni no l’eximeix de demanar la llicència i per tant el preceptiu pagament. . REGIDORA D’EDUCACIÓ, UNIVERSITAT I FAMILIA, SRA. ESTHER SALAT (RESPOSTA): Li respondrem a la Informativa perquè ara mateix no disposo de les dades. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Si no hi ha cap més qüestió, bones festes i aixequem la sessió de Ple. Bon vespre. Conclòs l’anterior i essent les 23,31 h, la Presidència aixeca la sessió en el lloc i data al principi indicats, de tot el qual com a Secretari General, certifico.

SESSIÓ PLE ORDINARI 16.12.13 pàg. 1aj.santcugat.cat/files/651-7137-fitxer/Acta Ple...

Documents

Transcript of SESSIÓ PLE ORDINARI 16.12.13 pàg. 1aj.santcugat.cat/files/651-7137-fitxer/Acta Ple...