Sessió de retorn Tordera

La nova política de l’aigua per a una nova cultura de l’aigua

La Directiva Marc de l’Aigua: planificant i participant

SESSIÓ DE RETORN

Procés participatiu de la Tordera

Sessió de Retorn

Qualitat hidromorfològica i biològica

Contaminació urbana, industrial i sanejament

Cabals de manteniment, consums i estalvi

Contaminació agrícola i ramadera

4 TAULES de treball

Propostes planificades actualment per l’ACA

Propostes estudiades que s’incorporen

Propostes estudiades que es descarten

Propostes competència d’altres administracions

Temàtica

Sessió de Retorn: Qualitat hidromorfològica i biològica

En el marc de la Planificació d’Espais Fluvials:

Vincular el PEF i l‟IMPRESS. Continuar amb convenis entre l‟ACA, la Xarxa de Custòdia del Territori incloent resultats amb el Gremi d‟àrids.

Laminar localment avingudes a través de la restauració morfodinàmica, aprofitant la sinèrgia d‟activitats extractives Prioritzar la restauració en funció del grau de degradació

En el marc dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal i planejament derivat:

Proposar de modificar el caràcter de l‟informe de l‟ACA en les comissions d‟urbanisme a preceptiu i vinculant.

Proposar de modificar el caràcter de les avaluacions del DMAiH a vinculants.

Ampliar el Domini Públic Hidràulic a tota la xarxa fluvial. El domini públic hidràulic ja està establert per Llei en l‟àmbit de tota la conca)

Propostes planificades actualment per l‟ACA

Propostes estudiades que s‟incorporen


Propostes competència d‟altres administracions

Planificació i ordenació de l’espai fluvial

Morfologia i morfodinàmica del riu (1/3)

En el marc del Programa de Manteniment i Conservació de Lleres:

Limitar la modificació de les lleres. Eradicar les espècies al·lòctones. Prioritzar propostes de restauració del sistema de ribera. Divulgar el programa. Evitar la presència d‟elements aliens al riu que poden obstruir el flux de l‟aigua en moments de crescuda ordinària. En els torrents secundaris i, principalment, a la zona de la baixa Tordera.

En el marc del Programa de recuperació de riberes i altres actuacions de restauració d’espais fluvials:

Considerar els resultats de l‟IMPRESS en l‟adjudicació. Divulgar l‟oportunitat d‟optar a les subvencions en aquest àmbit. Prioritzar la restauració de les zones degradades.

Dotar de major pressupost anual al programa i a les actuacions relacionades amb la restauració. (Actualment l‟Àrea tècnica comença a executat obres d‟ important abast de restaució) Agilitzar la dotació de pressupost (la resolució d‟ajuts és anual)







En el marc del Pla de protecció i conservació de les zones humides de Catalunya:

Fer una tasca eficient de comunicació als propietaris de zones humides (tràmit d‟audiència DMAiH) Incloure al Pla les zones humides no catalogades a l‟actualitat. Recolzament ferm d‟aquest pla de Protecció de Zones humides per part de l‟ACA.

Protegir com a reserva de fauna salvatge les basses amb Emys orbicularis del terme municipal de Riudarenes, incorporant-les a la Xarxa Natura 2000. Competència del DMAiH.

Incorporar en el pla de conservació de les zones humides les freixenedes inundables. Incorporar a la Xarxa Natura 2000 els prats de dall, les rieres amb espinós, les zones amb E. orbicularis i les zones amb nàiades. Competència del DMAiH.

En el marc del Pla de millora i rehabilitació de la connectivitat fluvial a Catalunya:

Lligar aquest pla amb la implantació dels cabals de manteniment. Afegir accions encaminades a una bona gestió, i no només a la connectivitat.

En el marc del Programa de gestió de sediment i dinàmica fluvial:

Recuperar la dinàmica natural dels cabals d‟aigua. Implantació dels cabals de manteniment com a augment del nivell de fondària en els casos en que sigui necessari. Prioritzar les actuacions en les zones degradades.

Incloure la participació del sector dels àrids en l‟elaboració del programa.4







En el marc del Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Aigües :

Definir de manera clara i precisa el Domini Públic Hidràulic i protegir-lo.

Cal una entesa real i seria entre l‟Ens que gestiona el Domini Públic Hidràulic i l‟Ens que gestiona la ordenació i el planejament territorial. Evitar la construcció de qualsevol tipus d'infrastructura innecessària dins el Domini Públic Hidràulic. Delimitar físicament el Domini Públic Hidràulic mitjançant fites (nota:viable només a determinats trams mitjos i baixos).

Posar a disposició del ciutadà un mapa que inclogui el Domini Públic Hidràulic i la qualificació urbanística i els usos reals del sòl. Competència del DPTOP.

Crear zones humides de recàrrega d’aqüífers a la sortida de les futures EDAR, combinant aquesta creació amb la restauració de riberes i zones humides. Estudiar l’aplicació de tractaments terciaris tous (tipus LIFE-Tordera).

Elaborar un pla de gestió de totes les zones humides de la conca. S‟entén que aquesta tasca específica és el Pla de recuperació i restauració de les zones humides de Catalunya. Competència del DMAiH.

Fomentar la creació d’un consorci i del Pla Director del Delta. Competència del DPTOP.






Mesures sobre l’extracció d’àrids

En el marc de l’Estudi de regulació de l’extracció de granulats a les lleres dels cursos fluvials de les conques internes de Catalunya:

Cercar acords de custòdia del territori, en el sentit de cercar sinergies de restauració morfodinàmica

Fer un estudi específic de la càrrega sòlida. Explotació de les terrasses altes (lliurant les baixes) Avaluar la possibilitat de retornar a la morfologia pròpia del riu mitjançant l‟extracció d‟àrids en actuacions puntuals.

Prohibir l‟extracció de sorres i graves en tota la llera i zona inundable. (en part ja ho reflecteix un edicte de sobrexplotació).En alguns casos, pot existir la necessitat d‟arribar a acords per aplicar mesures de restauració morfodinàmica, amb l‟objectiu de restituir la llera primitiva.

En el marc de l’adequació a la llei de intervenció integral de l’administració ambiental, en relació a l‟abocament d‟activitats extractives:

Fixar els criteris referents als abocaments.

Agilitzar la resolució dels informes.






Conservació del litoral i del fons marí (1/2)

En el marc del Pla estratègic per a la gestió integrada de les zones costaneres de Catalunya:

Crear consorcis entre els municipis costaners que inclogui a més d‟altres organismes també l‟ACA.

Prioritzar la no-utilització (urbanístic, turístic...) de la desembocadura. Competència del DPTOP i de la Direcció general de Turisme.

En el marc del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner:

Comprar, o potenciar la compra o expropiacions de zones urbanitzables, que encara no s‟hagin desenvolupat, amb l‟objectiu de protegir-les.

En el marc del Programa d’avaluació del fons marí i de les Xarxes de seguiment i control:

Potenciar l‟anàlisi de l„estat del fons marí. Realitzar un seguiment adequat de l‟execució d‟aquesta anàlisi.

En el marc del Pla de ports de Catalunya:

Mantenir o prorrogar la moratòria de construcció de nous ports. Competència del DPTOP. Aturar les ampliacions de ports. Competència del DPTOP. Fer una planificació eficient de l‟origen dels materials constructius (àrids) per fer les ampliacions dels ports. Competència del DMAiH i de la Departament d‟Innovació, Universitat i Empresa. Controlar i informar del destí dels sediments que es drenen dels ports. Competència de la Direcció General de Costes o Generalitat de Catalunya, Ports de la Generalitat i Agència de Residus. Contemplar la possibilitat de fer marines seques i incentivar el seu ús. Competència del DPTOP.






Conservació del litoral i del fons marí (2/2)

Augmentar l‟àmbit de vigilància de les platges a altres aspectes a més de la neteja. Competències de diversos organismes

Recomanar a la Direcció General de Costes (MOPU) que es faci un pla de regeneració i restauració dels sistemes dunars. Direcció General de Costes o Generalitat de Catalunya amb el traspàs de competències.

Estudiar la possibilitat de fer esculleres com a eina, fins i tot, de protecció d‟una part de les platges. (descartada des d‟un àmbit general pel que fa a les zones fluvials deltàiques competència de l‟Agència)










Estudiar com realitzar el control i eradicació de fauna al·lòctona, mitjançant programes d’educació i informació, així com campanyes de retirada i captures (actualment s‟està realitzant amb el musclo zebrat)

Més incidència en la substitució a tots nivells de la vegetació al·lòctona per vegetació autòctona (jardins públics de plantes mediterrànies de menys consum, convenis amb viveristes per a la producció genètica local i diversitat de varietats...).

Dotar de més recursos econòmics per portar a terme els plans plantejats.

Estudiar algun tipus de protecció efectiva pels espais que han quedat fora de tot tipus de protecció, prioritzant el Delta.

Incorporar criteris de prioritat biològica en el Pla de cabals de manteniment. Determinat a la Xarxa Natura 2000 i al Pla de conservació de les Zones Humides de Catalunya i a d‟altres instruments específics. Competència del DMAiH.


Altres Propostes de Mesures

Sessió de Retorn: Contaminació urbana, industrial i sanejament

Mesures sobre els abocaments industrials (1/2)

Revisar les condicions d’abocament fixades i corresponsabilitzar ambientalment les empreses. Una de les mesures que es duen a terme amb aquest objectiu és incentivar la internalització dels costos ambientals de les indústries amb mesures fiscals amb el doble objectiu de reduir la contaminació d‟origen industrial i premiar aquelles indústries que més redueixin la seva contaminació.

Avaluar les connexions d’establiments industrials als sistemes de sanejament públic. Revisar les condicions d‟abocament dels efluents industrials és objecte del Pla especial de reordenament d‟abocaments-PERA.

Publicar els estudis realitzats en el marc del “conveni amb el Consell General de Cambres de Catalunya per la realització d’estudis per fomentar l’estalvi, l’innovació i la reutilització de l’aigua”. Aquests estudis seran consultables un cop estigui finalitzada la seva elaboració.

Controlar els abocaments industrials il·legals. És una de les funcions de l‟àrea d‟inspecció i control de l‟ACA. L‟any 2006 es van dur a terme un total de 5.836 inspeccions a la Demarcació de la Tordera-Besòs.

Posar a disposició pública un cens que detalli el grau d’incompliment dels permisos d’abocament i els resultats de les analítiques de control, sense vulnerar la llei de protecció de dades. A la memòria anual de l‟ACA es resumeix l‟esforç de control i sancionador de l‟ACA. Aquest ha augmentat significativament els últims anys.





Any Expedients Import (M. euros)

2004 213 0,92

2005 255 1,46

2006 381 2,11


Mesures sobre els abocaments industrials (2/2)

Fixar mesures correctores concretes i de control de les instal·lacions soterrades amb riscos d’afecció al medi, com poden ser piezòmetres fixes i controls periòdics. La Llei d‟intervenció integral de l‟administració ambiental -IIAA fixa els mecanismes de prevenció i control que aquestes activitats han de complir per tal de disposar de la llicència d'activitats.

Definir protocol d’actuació per part de l’Administració en els casos en què no es disposin de permisos d’abocament. Existeixen diferents mecanismes d‟inspecció i sanció que busquen identificar aquests casos.

Manca la part resolutòria dels casos de declaració de sòls contaminants. Competència de l‟ARC.






Planificació del sanejament (1/2)

Reordenar els abocaments i establir criteris de qualitat biològica més rigorosos i sensibles. Amb l‟entrada en vigor de la DMA els límits d‟abocaments es fixen en funció dels objectius de qualitat del medi.

Explicitar les actuacions potencials de sanejament a les urbanitzacions. A les urbanitzacions es garanteix el sanejament per part de l‟ACA si l‟ajuntament acredita la seva recepcionalitat i disposa de la xarxa en baixa de sanejament (llei d‟urbanisme).

Introduir tractaments terciaris a les depuradores quan existeixen usos potencials posteriors de les aigües regenerades (ús ambiental, agrícola, industrial o municipal).

S’estudiarà la reubicació de la depuradora d’Arbúcies amb l’objectiu d’assumir el creixement de població previst i evitar bombaments costosos des de les zones urbanitzades, i construir un tractament terciari.

Potenciar sistemes més tous de sanejament. El Programa de sanejament d‟aigües residuals urbanes-PSARU inclou l‟aplicació de sistemes “durs” de sanejament (construcció i ampliació d‟EDARS) i es creu que hauria de potenciar sistemes més tous de sanejament. Està previst estudiar diferents sistemes tous de sanejament allà on són més adequats: nuclis petits amb efluents d‟aigües residuals urbanes sense presència d‟efluents industrials.






Planificació del sanejament (2/2)

Impulsar la redacció de Plans Directors de Clavegueram amb l‟objectiu de:

• Caracteritzar la xarxa en alta i en baixa.

• Definir una assignació competencial clara, amb l‟ajut d‟una comissió paritària creada entre associacions municipals i l‟ACA.

• Facilitar el manteniment de la xarxa.

Està previst establir línies d‟ajuts per inventariar la xarxa.

Ampliar les possibles subvencions dels Plans Directors de Clavegueram a poblacions de més de 5.000 habitants per a projectes executius amb aigües blanques. En principi aquests ajuts estan pensats per municipis petits amb pocs recursos econòmics. Però s‟estudiarà la possibilitat d‟introduir altres condicionants, per ampliar-los a d‟altres municipis.

Realitzar un Pla director del clavegueram en el casc antic d’Arbúcies. Tot i que l‟ACA promourà la redacció d‟aquests plans, la competència és municipal.

Implantar la xarxa separativa en les noves construccions, alhora que realitzar controls de seguiment per garantir que es construeixen correctament. Tot i que és competència municipal, en noves urbanitzacions l‟ACA ja emet un informe en aquest sentit.

Refer tota la xarxa de col·lectors, amb xarxa separativa d’aigües pluvials i residuals en el mínim temps possible i fer-ne un control sistemàtic per evitar “errors” en la connexió de col·lectors d’aigües residuals a la xarxa pluvial o viceversa. Competència de l‟administració municipal.






Recerca i difusió de la informació

Incrementar les campanyes per millorar la sensibilització dels ciutadans i aconseguir que lluitin per minimitzar l’afecció al medi.

Agilitzar el traspàs i gestió de la informació entre les diferents administracions competents.

Donar a conèixer els resultats dels estudis que es realitzen des de l’ACA per tal que puguin fer servei a les entitats i empreses.

Realitzar estudis sobre la capacitat d’autodepuració dels rius com a sistema per reduir la càrrega contaminant dels efluents de les EDARS. Aquest coneixement és valuós dins del context d’una gestió integrada de l’aigua.

Avaluar l’impacte de les grans àrees urbanitzades i impermeabilitzades (zones d’aparcament asfaltades, etc.) sobre l’aigua subsuperficial i sobre l’escorrentia que arriba a les rieres.





Sessió de Retorn: Estalvis, consums i cabals de manteniment

Mesures d’abastament (1/4)

Evitar transvasaments prescindibles.

Apostar per recursos propis.

Diversificar les captacions.

Es preveu generar 300 hm3/any de nous recursos:

• 100 hm3/any amb reutilització i recuperació d‟aqüífers (projectes en execució).

• 200 hm3/any amb dessalinització, en tres plantes (Barcelona, Tordera 1 i 2 i Costa Sud).





TORDERA (80 hm3/any)

BARCELONA (60 hm3/any)

COSTA SUD (20 hm3/any, ampliable en 40 hm3/any)

TORDERA (80 hm3/any)

BARCELONA (60 hm3/any)

COSTA SUD (20 hm3/any, ampliable en 40 hm3/any)

Plantes dessalinitzadores






• La dessalinitzadora ha permès la recuperació de l‟aqüífer de la Baixa Tordera, i l‟ampliació de la dessalinitzadora , ara en execució, permetrà assolir els increments de demanda esperables a l‟àmbit, mantenint l‟equilibri en l‟aqüífer.

Línia de

tendència



Fer una canonada des de Cardedeu o d’algun punt més pròxim fins les 3 plantes potabilitzadores. S‟iniciarà en breu la connexió de l‟àmbit d‟abastament de al Baixa Tordera amb el sistema Ter-Llobregat, per tal d‟optimitzar la gestió dels recursos i la garantia d‟abastament.





ETAP

Cardedeu

ITAM

Tordera 1 i 2







Fomentar l’estalvi.

Prendre mesures en relació a tots els sectors responsables dels consums d’aigua.

Es continuarà treballant en la promoció de l‟estalvi per incrementar la garantia dels abastaments. Es mantindran i s‟intensificaran les mesures d‟estalvi, que ja estan donant els seus fruits.

Es demana conèixer els nivells dels pous d’abastament. En l‟actualitat, l‟ACA disposa d‟una àmplia xarxa de control del medi (SIX-Sistema d‟Informació de Xarxes) i hi ha una nova aplicació penjada a la web de l‟ACA per a la consulta dels nivells piezomètrics de les aigües subterrànies. Programa de Seguiment i Control de les Conques Internes de Catalunya.

Evolució de les dotacions domèstiques a Catalunya

100

105

110

115

120

125

130

135

140

145

150

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

l/hab.dia

Dotació a Catalunya

Dotació estimada RMB


Mesures d’estalvi

Incidir en les facturacions, adaptant-les més a la realitat.

Adequar les canalitzacions dels sostres de les edificacions per aprofitar l’aigua en cisternes.

Plantejar mesures per jardins i piscines privades.

Incentivar/Obligar ordenances municipals d’aigua als Ajuntaments.

La gestió de l‟abastament és competència municipal. No obstant, L‟ACA adopta mesures d‟incentivació, que s‟aniran accentuant:

• Subvencions per al desenvolupament d‟iniciatives d‟estalvi (campanyes, redaccions d‟ordenances, auditories, ...).

• Subvencions per a la redacció de Plans Directors (en 3 – 4 anys tots els municipis petits tindran un Pla Director).

• Condicionament de les subvencions per obres d‟abastament d‟acord amb paràmetres d‟eficiència.






Reutilització (1/2)

Fomentar la informació.

Potenciar la reutilització de les aigües alliberant recursos dels aqüífers.

Implicar als usuaris privats.

• L‟ACA fomentarà la reutilització mitjançant el Programa de Reutilització d‟Aigua a Catalunya (PRAC). Es preveu arribar a 191 hm3/any. El nombre d‟instal·lacions de regeneració s‟incrementarà de 42 a 120. A la conca de la Tordera es preveuen terciaris a Hostalric, Sta. Maria Palautordera i Sta. Coloma de Farners.

• L‟any 2007 es van reutilitzar a Blanes 2.700.000 m3 per infiltrar a l‟aqüífer.

• El PRAC estableix un nou model de gestió, més àgil, que facilitarà l‟accés als usuaris a l‟aigua regenerada. També s‟adopten nous incentius econòmics.






Reutilització (2/2)

Aclarir l’adequació de l’aigua regenerada per a usos agrícoles. L‟aigua regenerada amb els tractaments adequats és perfectament apte per als usos agrícoles, i sovint millor que la que ara es capta dels rius. L‟ACA treballarà per aclarir aquests conceptes i evitar el possible malentès que encara pugui existir.

Incloure l’alternativa de reutilització de l’aqüífer amb l’aigua depurada del Maresme. L‟ACA estudiarà la viabilitat d‟incrementar la recàrrega de l‟aqüífer mitjançant el retorn de cabals regenerats (ex. Futura EDAR de Pineda).

Fer un tractament diferenciat dels “Pitch & Put” en relació als camps de golf.






Reg agrícola

Major revisió, inspecció i control (comptadors) de totes les concessions.

Exigir plans d’autocontrol de les concessions.

Promoure la silvicultura sostenible, que no representi un consum excessiu d’aigua.

Ajudes tècniques i econòmiques a l’activitat agrícola. Competència del DAR.

Valorització de l’aigua per a ús agrícola. Competència del DAR i de l‟ACA.

Fomentar l’estalvi i les bones pràctiques agrícoles. Competència del DAR

Incloure la jardineria.

L‟ACA promou el Pla per l‟eficiència en l‟ús de l‟aigua per a reg agrícola. Per primera vegada tots els agents implicats (DAR, IRTA, organitzacions professionals agràries i ACA) col·laboren per definir les possibilitats d‟estalvi i millora en els regad iuscatalans.






Gestió de la Sequera

Realitzar un major control dels grans consumidors.

Millorar i estudiar la construcció de més estacions d’aforament.

Activar mesures d’estalvi abans d’arribar a situacions crítiques.

Incrementar les campanyes de sensibilització i conscienciació.

Establir un escenari d’excepcionalitat més restrictiu.

No vendre aigua.

Mantenir el decret de sequera sempre.

La gestió de la sequera s‟ha optimitzat molt, arrel de la successió d‟episodis viscuts en els darrers anys.

El Pla de Gestió de la Sequera, ara en elaboració, permetrà a més agilitzar la gestió, per no haver de recórrer a mesures extraordinàries mitjançant l‟aprovació de Decrets en cada episodi.






Gestió i ordenació d’aqüífers

Aqüífer al·luvial de la riera d’Arbúcies, aqüífers al·luvials i fluviodeltaics de la Tordera i al·luvial de la riera de Santa Coloma

Oferir alternatives als agricultors.

Aclarir la incidència de les plantacions de plataners i pollancres. L‟ACA avaluarà la incidència de les plantacions d‟arbres freatòfits.

Tenir en compte les aportacions del massís granític del Montseny-Guilleries.

Denegar les concessions d’aprofitament a plantes envasadores (entenent que es refereix a noves).

Moratòria per a noves concessions per a captacions d’aigua per a camps de golf, vivers, zones residencials enjardinades amb gespa i altres instal·lacions no lligades amb l’ús domèstic de l’aigua. Edicte de Sobreexplotació de l‟Aqüífer.

Limitar les concessions d’aigua, donant prioritat als usos més necessaris. Edicte de Sobreexplotació de l‟Aqüífer

Revisar la construcció dels pous.

Incloure mesures de recàrrega natural dels aqüífers.

Avaluar i posar a disposició pública el consum d’aigua dels vivers.

L‟ACA va realitzar el document tècnic de modelització i gestió dels aqüífers de la conca de la Tordera. L‟ACA estudiarà la viabilitat de les propostes en la futura redacció del Programa d‟Ordenació de les Extraccions (POE), mitjançant el qual es dóna resposta per via administrativa a la gestió de l‟aqüífer.





Aqüífer al·luvial de la Tordera mitjana i els aqüífers de la baixa Tordera

Incloure mesures per produir aigua potable.

Limitar les extraccions.


Planificació territorial parcial

Contemplar les limitacions que imposen els recursos hidràulics disponibles.

Precisar més el pla, afegint plans d’abastament i sanejament.

Que els informes realitzats per l’ACA siguin vinculants.

Conèixer en profunditat la planificació territorial de la Tordera.

L‟ACA treballa en aconseguir que els aspectes del cicle de l‟aigua siguin presos en consideració en la planificació territorial.Fins ara s‟ha aconseguit:

• Que els promotors assumeixen els costos del sanejament (Programa de Sanejament d‟Aigua Residual Urbana)

• Que els informes de disponibilitat, malgrat no ser encara vinculants, siguin tinguts en compte, les comissions d‟urbanisme.

S‟ha d‟aconseguir una major integració dels aspectes relacionats amb els recursos hídrics en la planificació territorial, en comptes de deixar-los per la fase de planificació urbanística.






Plans d’ordenació d’extraccions de l’aqüífer al·luvial de la Tordera mitjana i els aqüífers de la baixa Tordera

Incloure mesures per produir aigua potable.

Limitar les extraccions.






Pla Sectorial de Cabals de Manteniment

Facilitar un calendari de terminis de la implantació dels cabals de manteniment. És previst de fer a través dels corresponents Plans Zonals d‟implantació de cabals de manteniment.

Donar dades sobre el model que s’aplicarà. Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques Internes de Catalunya.

Reduir al màxim les captacions en origen.

Aplicar el cabal de manteniment a tota la Tordera.

Denegar noves concessions d’aprofitament a plantes envasadores d’aigua (No ho regula la Llei d’aigua)

Altres Propostes de Mesures

Establir un vincle entre el nou futur consell de conca i les rieres del Maresme.

Supeditar la concessió de cabals de les hidroelèctriques al cabal disponible un cop lliurat el cabal de manteniment.

Aprofitar l’ampliació de la EDAR de Tordera per posar en funcionament el projecte Life. Manca la part del projecte que correspon a la Direcció General de Medi Natural.






Sessió de Retorn: Contaminació agrícola i ramadera

Directrius generals: marc legal

Donar un període de temps suficient que permeti adequar les explotacions agràries a les zones vulnerables al fer-ne la revisió. Dotar de subvencions per assumir els costos d’adaptació. Competència delDAR.

Dins del Programa d’actuació aplicable a les zones vulnerables es proposa recopilar totes les normatives a nivell municipal; abordar la problemàtica en el conjunt de país i que no sigui susceptible a ordenances municipals, donat que dificulta la visió integrada i la correcta aplicació per part de l’agricultor. Competència del DAR, de l’ACA i de l’ARC.

Atorgar ajudes per adequar les explotacions eficientment, per evitar la contaminació en tot el territori.Competència del DAR i de l’ARC.

Realitzar mesures de prevenció de la contaminació atès que la major part de la conca de la Tordera no està declarada com a zona vulnerable.

Línia actual de l‟ACA





Seguiment i control

Incloure tots els aqüífers a la xarxa de control. Actualment aquesta xarxa s’estén a totes les masses d’aigua com a unitat de gestió, i periòdicament es va ampliant i millorant.

Incorporar dades de cabals en els resultats de la xarxa de control de les aigües superficials. És consultable a la web de l’ACA els resultats de les xarxes de control del medi que incorporen dades de cabal de les estacions d’aforament de les Conques Internes de Catalunya.

Utilitzar la xarxa de control com a eina per avaluar els punts “negres” i els orígens de les problemàtiques.

Augmentar la densitat de punts de control de les aigües dins i fora de les zones vulnerables, tant a nivell d’extensió territorial en superfície com en profunditat, principalment a les zones de capçalera.

En el marc de la xarxa operativa de nitrats elaborar un informe amb una periodicitat inferior als 4 anys actuals.

Augmentar els paràmetres a controlar, incorporant els contaminants emergents. Les determinacions analítiques de contaminants emergents, en aquest moment no es pot fer extensiu a tot el territori.

Realitzar un control de la importació-exportació de fems i purins de zones excedentàries a zones deficitàries. Competència del Departament d‟Agricultura, Alimentació i Acció Rural-DAR i l‟Agència de Residus de Catalunya-ARC.






Pràctiques agràries

Incorporar novetats tècniques que suposin un estalvi d’aigua i la racionalització de fertilitzants; promourela utilització d’adobs d’alliberament lent i especificar mesures adaptades a les necessitats de cada territori.Competència del DAR.

Incrementar la recerca i difusió sobre les aportacions de nitrogen que necessiten els cultius de la zona. Competència del DAR.

Tractar específicament el tema dels vivers a la conca de la Tordera (quantitat d’aigua que utilitzen, millora del reg i fertilització, adequació tècnica...). Competència de l‟ACA-DAR, del DMAiH i de l‟administració municipal.

Estudiar les especificitats de les pràctiques agrícoles de la conca, les problemàtiques potencials associades i la seva distribució en el territori. Competència ACA-DAR.






Gestió de dejeccions ramaderes

Informar de manera adequada i eficient als ramaders sobre el Programa de gestió de dejeccions ramaderes i especificar-ne més detalls sobre les mesures que s’hi preveuen. Competència de l‟ARC.

Informar als agricultors en relació a les bones pràctiques en el maneig i emmagatzematge de dejeccions ramaderes. Competència de l‟ARC.

Incloure millores en l’alimentació i sanitat dels animals que siguin menys agressives amb l’entorn i altres variables que poden resultar contaminants, a part dels purins. Competència del DAR.





Tenir en compte els perímetres actuals de protecció d’alguns abastaments a l’hora de donar llicències d’activitat per part de totes les administracions i incorporar perímetres de protecció a la resta d’abastaments. Competència de l‟ACA, el DAR i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques-DPTOP.

Donar a conèixer i respectar els perímetres de protecció de les envasadores, com a eina útil de protecció de tots els aqüífers. Competència Direcció General de Mines.

Tenir en compte les àrees de tamponament: desenvolupar més la vegetació de ribera i potenciar els punts de desnitrificació natural (aprofitar el cas de l’estany de Sils). Competència de l‟ACA i de l‟administració municipal.

Propostes genèriques

Gràcies per la vostra atenció

http://www.acaparticipacio.cat

Sessió de retorn Tordera

Documents

Transcript of Sessió de retorn Tordera