SHAKESPEARE A BENICÀSSIM - temporada-alta.net · Shakespeare apreciava molt la prosa de Thomas...

©JUNA LÓPEZ

Dijous 7 de novembre, 21hDivendres 8 de novembre, 21h

Sala La Planeta

SHAKESPEAREA BENICÀSSIMSergi López

SHAKESPEARE A BENICÀSSIMSergi López

02

Fitxa

Dades

Lectura en escena de texts a partir d’una idea de Sergi López i Jorge PicóTraducció de textos: Miguel Teruel, Pilar Ezpeleta i Vicent MontaltPosada en escena: Jorge PicóLectura de textos: Sergi LópezProducció i management: Xochitl de LeónCoproducció: Setze Fetges Associats S.L i ring de teatro

Dia i hora: Dijous 7 i 8 de novembre, 21 hLloc: Sala La PlanetaPreus: 19 €Durada: 1h i 5 min.

La programació de Temporada Alta a la Sala La Planeta de Girona compta amb la col·laboració de:

ESTRENA


03

Presentació

Un jove anglès arriba a l’estació de Benicàssim. No hi ha anat a parar atret pel festival de música

indie que cada any congrega milers dels seus, o potser sí, encara no ho sabem. El que sí que

sabem és que a banda de música pop, a l’iPod té diversos fragments de Shakespeare, Ovidi o

Montaigne. Vuit anys després de l’inoblidable Non solum estrenat a Temporada Alta i que encara

gira pel món, Sergi López i Jorge Picó, actor, director i amics inseperables, tornen a la càrrrega

amb la lectura més sui generis dels clàssics més canònics. Perquè ningú s’esperava que venint

del mim i del teatre gestual, Sergi López s’atrevís ara amb Otel·lo, Hamlet o Enric V (entre altres).

Embarquem-nos amb el nostre actor més internacional en aquest sorprenent viatge per l’arxipèlag

shakespearià. L’humor està garantit.

Sinopsi

Un jove anglès arriba a l’estació de Benicàssim. A la seva motxilla, un ipod amb un llistat de repro-ducció intel·ligent titulat Moments estranys preferits (Shakespeare, Ovidi, Montaigne) … Què deu pensar pensarà dels natius? I els natius d’ell?

Ens ho imaginem a la platja, una nit de juliol, escoltat, preguntant-se com sonarien en una altra llengua, anticipant-se als plaers de la transfusió…


04

Notes del director

Un proyecto a diez manos: Pilar, Miguel, Vicent, Sergi y Jorge. Fragmentos de obras de Shake-

speare escogidos como si fueran una “lista de reproducción inteligente” de un ipod, o un repro-

ductor Mp3. Una mesa de oficina con los textos, monólogos, diálogos, guardados en un cajón.

Sergi López se sienta dispuesto a leer. A pocos metros, y, casi enfrentada, otra mesa donde ¿un

oficinista? ¿un técnico de luces? ¿el director de la obra? o llamémosle “el otro”, sentado, mira,

escucha y anuncia entradas de personajes. Leer para hacer aparecer. Atención detenida sobre las

palabras. La frontera entre la lectura y la actuación. La página como una ventana abierta hacia el

público. Y la mesa del escritorio, escenario donde obramos sobre la imaginación del espectador.

“¿Mi nación?... ¿Cuál es mi nación?” Iago, Portia, Hamlet, Caliban, Ricardo II… están entre las

palabras, solamente hay que reanimarlos. “Ser… No ser… o… ¿Fer o no Fer? He aquí el dilema.

Enric V, (Cor I) “Ah, qui tingués una Musa de foc…”

El Mercader de Venècia (1.2.12) “T’asseguro Nerissa, que el meu cos petit…”

El Mercader de Venècia (4.1.344) “Un moment, jueu…”

Othello (2.1.281) “I el Moro… Gran és la seva noblesa!”

Othello (2.3.319) “Qui gosarà dir que jo represento aquí el malvat?”

Othello (3.3.110) “Qué estàs pensant, Iago?”

Hamlet (1.2.65) “Bon Hamlet, lleva la nit del teu semblant”

Hamlet (2.2.550) “Estic sol ara”

Hamlet (3.1.58) “Ser… No ser… He ahí el dilema”

La Tempesta (2.1.141) “Si jo tingués una plantació en aquesta illa…”

La Tempesta (1.2.332) “Aquesta illa és meva”

Enric V (3.3.1) “Capitán Fluellen debéis acudir inmediatamente a las minas”

Hamlet (3.1.58) “Fer… o no fer… Aquest és el dilema”

Ricard II (5.1) “Estic pensant com podria comparar aquesta presó…”

Sonet 15 “Quan penso que tot allò que creix…”

Fragments escollits per a Shakespeare a Benicàssim


05

Traducción transfusiónY luego están estos tres: Pilar, Miguel y Vicent.

Los traductores.

Hoy no tenemos tapa del libro para poner sus nombres (en teatro la tapa del libro es el telón) así

que hágase la luz sobre ellos.

Un traductor es…

Lo que hay antes de escribir es…

Lo que va desde… hasta… es…

Un embajador que hace que…

Para traducir hace falta un espacio quirúgico

operating theatre

Frontal, nada que ver con la disposición panóptica de las cárceles,

donde uno vigila a muchos,

aquí son tres los que se ocupan del “cadáver Shakespeare”

Y la tinta se hace sangre: transfusión. El puño se abre y se cierra para que las venas saluden al

traductor y puedan ser perforadas, y así extraer caudales, ríos de palabras que mueven piedras

cuando bajan las aguas.

No traducimos, por ejemplo, cómo habla el diablo, sino las palabras de un hombre poseído por

ideas destructoras. “Malvat? Jo?” dice Iago

¿De qué está hecha la sangre de esta transfusión?

Si la traducción es una transfusión ¿Y el donante? ¿Cómo es?

Tiene que ser generoso pues a veces no dona, sino que le “expropian” o le “adquieren”

Muchas veces no puede desvelar su identidad.

Traducid to drain

Buscad el donante, tic, tac, tic, tac, suena la tensa espera traductora, como quien pide un riñón

para no morir.

Ya llegó: “Avenar” que es el hermano angelical de “desagüe”

Tres traductores, ojeando las palabras, cordiales, se repiten en voz baja:

“Words, words, words… palabras cuando dejéis de alentar y de estar en el tiempo, os reanimare-

mos”

Son capaces de esconderse detrás de la cortina, enracimados, prietos junto a Polonio, padre de

Ofelia.

Para escuchar en su cabeza decir al danés:

Hamlet “Decid los versos, os lo suplico, como yo los he

Recitado, que salgan con naturalidad de vuestra

lengua. Si los declamáis a la manera que usan muchos actores,


06

mejor sería dárselos a un pregonero para que los recitara. Ni hagan sierra vuestras manos como

queriendo cortar el aire… antes bien usadlas con delicadeza. Pues en el torrente, tempestad, en

el torbellino-por decirlo así- de vuestra pasión, habéis de hacer alarde de templanza, de mesura.

Me destroza el alma oír a un forzudo, empelucado actor, destrozar y hacer jirones la pasión que

interpreta, atronando los oídos de la chusma, que no son capaces de entender nada que no sean

las pantomimas y el estruendo

Actuad los versos, os lo suplico, como yo os los he

Recitado, que salgan con naturalidad de vuestro oído.”

El traductor tantea, escucha ecos, músicas, aire semántico… Es un ciclo vital, comunitario, su-

praindividual. Por eso ellos son tres traduciendo, y se reparten las voces de los personajes.

¿De qué están hechos los diálogos?

Dialogar es hacer sitio a las palabras del otro.

“Sitio” ¿sitio?... no vale, no hay transfusión, nada se reanima.

Dialogar es dejar una anchura para que aniden las palabras del otro.

Están porque se sumaron. Desde el día en que Miguel abrasó con un texto candente sus ojos de

traductor, cegándolos, desde entonces todo oídos, condenados a escucharse en sus sangrientas

reuniones, a prestarse sus voces. El eco de un eco. Uno, espejo del otro, porque sin espejos las

palabras no se dignan a desnudarse, y es ofreciendo el brazo descamisado, haciendo aparecer la

carne, cuando empieza la transfusión.

Jorge Picó


07

Notes del traductor

Estirant del fil… i teixint…

Durant el temps que s’ha preparat esta lectura multitud de mails han anant de bústia a bústies i a

bústies, amb els textos i referències que feien de material d’aquest projecte, com ara...

Al fil del que diu Miguel, al Somni d’una nit d’estiu, Will torna a Ovidi com tantes vegades al llarg

de tota la seua obra. Torna a una de les fonts principals de les qual beu per “pouar” el que busca…

i el que busca no sempre està preconcebut, sinó que sorgeix del que la pròpia font li ofereix…

Al llarg dels anys escolar a Stratford, Will es va emborratxar no solament de lectures d’Ovidi i al-

tres clàssics, sinó també d’exercicis de retòrica en els quals traduïa i imitava l’estil dels autors que

estudiava. En aquella etapa escolar Will va construir alguns dels fonaments que li permetrien més

endavant construir parts importants de la seua pròpia obra. Aquell nen que havia vist l’esquemàtic

teatre de carrer dels “Mistery Plays” de York i altres ciutats angleses, començava a imaginar, a

través dels clàssics grecs i llatins, escenes molt més properes a l’individu del seu temps.

Ja havia fet la gimnàstica a l’escola, ja havia fet peses i aconseguit bona musculatura verbal a

través de la imitació. Ja havia “escoltat”, assimilat, rebut un allau de veus, paraules, històries,

situacions… Ara tocava la imitació amb innovació… La repetició amb variació… Ara tocava passar

a l’acció sense reverències servils, sense obediències cegues, sense literalismes, conscient que

tot és transformació, que tot és metamorfosi. No es pot reanimar sense transformació. No és pos-

sible. Ja és un altre temps, ja és un altre espai… No hi ha anihilació. No hi ha tampoc permanència.

Hi ha transformació.

(…)

“¿Mi nación? ¿Cuál es mi nación?”

Una pregunta de tonalitat complexa.

Quatre capitans (irlandés, escocès, anglès i gal·lès) en plena acció al camp de batalla... Concre-

tament estan preparant els explosius per obrir-se pas cap a París. Tots parlen la mateixa llengua,

però cadascú amb el seu dialecte particular... Fins a aquí, (més o menys) tot clar. Arriba un moment

en què el gal·les provoca l’irlandès (MacMorris) retreient-li que a l’exèrcit no hi ha molta gent de la

seua nació i aquest respon amb una pregunta de tonalitat complexa: “Quina és la meua nació?”. I

la resposta a aquesta pregunta sembla ser més preguntes... Tot i que Henry V és una obra històrica

basada en les cròniques anteriors, a Shakespeare li interessa molt més el moment actual en què


08

viu, moment en què comença a construir-se la idea de la Gran Bretanya. Una de les preguntes per

als traductors/adaptadors és com lligar aquesta escena amb el nostre context actual, tant català

com espanyol, perquè en tots dos tindria sentit desplegar (algunes de) les possibilitats escèniques

de la trobada dels quatre capitans.

Un MacMorris que parla català amb accent valencià?

Un MacMorris que parla espanyol amb accent català?

Al fil de les paraules de Miguel Teruel.. Les vides paral·leles de Plutarc, un dels grans llibres de la

història universal, àmpliament utilitzat com a font per Shakespeare en diverses obres, això sí, en

traducció a l’anglés de Thomas North, feta a partir d’una traducció al francès de James Amyot...

Shakespeare apreciava molt la prosa de Thomas North i, de fet, en molts passatges realitza canvis

mínims als textos que hi pren. En Coriolanus V.iii.94-125, la Volumnia de Plutarc/Amyot/North i la

Volumnia de Shakespeare estan tan pròximes... La de Plutarc/Amyot/North es un personatge ben

perfilat, ben dibuixat... Així i tot, la de Shakespeare és, definitivament, de carn i ossos, respira, es

mou, s’escolta... Ha estat reanimada (i com!) mitjançant una transfusió d’energia verbal, de ritmes

iàmbics, de pauses, d’encavallaments, de col·locacions estratègiques de les paraules...

I parlant de reanimar i de Plutarc, Mandela fa avui 95 anys i sembla que s’ha recuperat una mica.

Fa uns mesos, vaig estar a la British Library visitant una exposició sobre objectes shakespearians.

El darrer objecte era una edició de les Obres Completes de Shakespeare que va circular per la

presó on va complir condemna Mandela. S’anaven passant aquest volum secretament entre cel·la

i cel·la un grup de presoners. I cadascú feia anotacions als marges en un intent de reanimar els

ànims personals i col·lectius, de reanimar l’esperança en un futur millor, de reanimar la resistència.

Mandela va fer una anotació en el parlament de Julius Caesar que us envie en la foto. El podreu

llegir bé perquè la foto és de bona qualitat.

Vicent Montalt, traductor(Més sobre la traducció, un article dels tres traductors de Shakespeare a Benicàssim Traducir a Shakespare. La paraula del actor:

http://www.trans.uma.es/pdf/Trans_13/t13_043-55_MTeruel.pdf)

William Shakespeare i Nelson Mandela: reanimar la resistència


09

Currículums

ACTOR

Va néixer el 22 de desembre de 1965. Actor català, Sergi López i Ayats va deixar Vilanova i la Gel-

trú, ciutat on va estudiar interpretació al Teatre del Tret, i acrobàcia a El Timbal, per traslladar-se a

França, el 1990, i estudiar a l’Escola Internacional de Teatre de Jacques Lecoq. És allà on s’inicià

la relació professional amb Jorge Picó.

TEATRE

Va entrar en el món dels escenaris l’any 1986, amb l’espectacle Brams o la kumèdia dels herrors,

del qual és coautor, codirector i actor, juntament amb Toni Albà.

1991. Fa de pallasso a l’espectacle de circ de carrer Malakas d‘Escarlata Circus

1993. Amb l’espectacle Fins al fons, també sota la direcció de Toni Albà, va obtenir un Premi de

la Crítica de Barcelona.

1996. Lisistrata d’Aristòfanes, sota la direcció d’Angel Alonso, estrenat a la Sala Villarroel.

2005. Non Solum. Monòleg de creació, dirigit per Jorge Picó. Estrena al festival Temporada Alta

de Girona el 10 de novembre de 2005.

2011. 30/40 Livigstone creat conjuntament amb el Jorge Picó. Estrena al Festival Temporada Alta

de Girona el desembre, ha estat adaptat al francès i al castellà.

Sergi López


010

CINEMA

Va començar a destacar amb el director Manuel Poirier, amb qui va debutar interpretant un emi-

grant espanyol a França a Le petite amie d’Antonio (1992). Amb Poirier, ha coincidit en múltiples

ocasions durant tota la seva trajectòria professional, entre les quals destaquen… À la campagne

(1995), Marion (1997), Western (1997, nominat al Premi Cèsar al Millor actor promesa, i Premi del

Jurat a la Selecció Oficial de Canes). Gràcies al seu protagonisme a Harry, un amigo que os qui-

ere (2000), Sergi López aconseguí continuar acumulant reconeixements: Cèsar al millor actor pro-

tagonista, i el guardó al Millor intèrpret masculí europeu de l’any. Altres títols de la seva filmografia

són: Lisboa (1997) d’Antonio Hernández, Une Liaison Pornographique (1999), El cielo abierto

(2000) de Miguel Albadalejo, Dirty Pretty Things (2002), thriller realitzat pel britànic Stephen Frears

i Chemins de Traverse (2004) de Manuel Poirier.

FILMOGRAFIA

1992. La petite amie d’Antonio Manuel Poirier

1995. ... à la champagne de Manuel Poirier

1995. Attention, fragile de Manuel Poirier

1997. Rouen, cinq minuts d’arrêt d’Ingrid Gogny

1997. Marion de Manuel Poirier

1997. Western de Manuel Poirier

1998. Carícies de Ventura Pons

1999. Arde, amor de Raúl Vega

1999. Entre las piernas de Manuel Gómez Pereira

1999. La nouvelle Ève de Catherine Corsini

1999. Lisboa d’Antonio Hernández

1999. Une liaison pornographique de Frédéric Fonteyne

1999. Rien a faire de Marion Vernoux

1999. Ataque verbal de Miguel Albadalejo

2000. Toreros d’Eric Barbier

2000. Morir (o no) de Ventura Pons

2000. Harry, un ami qui vous veut du de Dominik Moll

2001. El Cielo Abierto de Miguel Alvadalejo

2001. Te quiero de Manuel Poirier

2001. Hombres felices de Roberto Santiago

2001. Le Lait de la trendressse humaine de Dominique Cabrera

2001. Reines d’un jour de Marion Vernoux

2001. Sólo mía de Javier Balaguer

2002. Les Femmes ... ou les enfants d’abord de Manuel Poirier

2002. Décalage horaire de Denièle Thompson


011

2002. Filles perdues, cheveux gras de Claude Duty

2003. Dirty Pretty Things de Stephen Frears

2003. Un petit service d’Antoine Pereniguez

2003. Rencontre âvec le dragon d’Hélène Angel

2003. Janis et John de Samuel Benchetrit

2004. Chemins de traverse de Manuel Porier

2005. Les Mots bleus d’Alain Corneau

2005. Peindre ou faire l’amour d’Arnaud et Jean-Marie Larrieu

2006. El Laberinto del Fauno de Guillermo del Toro

2006. Parc d’Arnaud des Pallieres

2006. La Maison de Manuel Poirier

2009. Ricky de François Ozon

2009. Petit Indi de Marc Recha

2009. Partir de Catherine Corsini

2009. Les derniers Jours du monde de Jean-Marie i Arnaud Larrieu

2009. La Regate de Bernard Bellefroid

2009. Mapa de los sonidos de Tokio d’Isabel Coixet

2010. Rendez-vous avec un ange d’Ives Thomas i Sophie Daruvar

2010. Pa Negre d’Agustí Villaronga

2010. Le café du pont de Manuel Poirier

2010. Potiche de François Ozon

2011. Le Moine de Dominik Moll

2011. Chez Gino de Samuel Benchetrit

2011. La Proie d’Eric Valette

2011. Flamingo Dubaï de Delphine Kreuter

2012. Quartier Libre de Frédérick Fonteine

2012. La Tendresse de Marion Hänsel

2013. Michael Kohlhaas d’Arnaud des Pallières

2013. Les Turfistes de Fabien Ontenient

Descalç sobre terra vermella, post-producció

Ismael, post-producció Marcelo Piñeyro

El Niño, producció Daniel Monzón

Un par a la carta post-producció de Robert Bellsolà

Le Beau Monde post-producció de Julie Lopes


012

Jorge PicóDIRECTOR

Va néixer el 17 d’abril de 1968, a València. Actor, director i autor de teatre valencià. Va estudiar art

dramàtic i filologia anglesa a València abans de traslladar-se a França el 1990 a l’Escola Internacio-

nal de Teatre Jacques Lecoq; on va conèixer i iniciar la relació professional amb Sergi López. Gran

part de la seva carrera teatral s’ha desenvolupat a França, gràcies a entrar a la Compagnie Philippe

Genty i al seu espectacle Voyageur Inmobile. Després va compaginar el seu treball d’actor de

teatre amb la direcció, primer amb Damien Bouvet, amb qui va crear Clown sur tapis de Salon,

Chair de Papillon i Né. I a l’Estat espanyol va dirigir Pasionaria per a Bambalina Titelles, que va

guanyar el Premi Teatres de la Generalitat al Millor espectacle del País Valencià del 2001, i va rebre

dues nominacions als Premis Max 2001. Compagina la direcció amb l’escriptura, i la seva última

obra fou S (Ese) estrenada a CNA de Mèxic DF per a la seva companyia ring de teatro, i que també

es va presentar al Teatre Gerald W. Lynch de Nova York. També tradueix teatre, juntament amb el

professor Miguel Teruel de la Universitat de València.

Del març del 2009 fins al juny del 2011 ha estat el director artístic del Teatre Principal de Vilanova

i la Geltrú.

ACTOR

1993. Scarecrow. Creació col·lectiva. Direcció Linus Tünstrom

1995. Voyageur inmobile de Philippe Genty

1999. Androcles y el león de Bernard Shaw. Direcció José Pascual.

1999. La mala vida de Alejandro Jornet i Jorge Picó. Direcció d’A. Jornet.


013

2003. Antígona de Sofocles/Anouhill. Direcció d’Eusebio Lázaro. Personatge: Polinices.

2003. Joe Zarate te necesita de Jorge Picó i Alfonso Amador. Direcció de Jorge Picó.

2005. S (ese) de Jorge Picó i Haydeé Boetto.

2008. Un tramvia anomenat desig de Tenesse William. Direcció d’Ester Nadal.

2011. 30/40 Livingstone de Sergi López i Jorge Picó

DIRECCIÓ

1998. Clown sur tapis de salon de Damien Bouvet

2001. Pasionaria de Bambalina Titelles

2001. Chair de papillon de Damien Bouvet

2003. Né de Damien Bouvet

2004. La rebel·lió dels àngels d’Enzo Corman

2005. S (ese) de Jorge Picó i Haydeé Boetto

2005. Non Solum de Sergi López i Jorge Picó

2006. El amor del ruiseñor de Timberlake Wertenbaker

2007. Vox de Damien Bouvet

2009. On est pas d’ici de Cie Luzzie Théâtre

2011. El Príncep Feliç. Cia. La Baldufa

2011. 30/40 Livingstone de Sergi López i Jorge Picó

AUTOR TEATRAL

1997. Náufragos

1998. Enciéndeme

1999. Cualquier dia nos veran soñar

1999. La mala vida de Jorge Picó y A. Jornet

2003. Joe Zarate te necesita de Jorge Picó i Alfonso Amador

2005. S (ese) de Jorge Picó i Haydeé Boetto

2005. Non solum de Sergi López i Jorge Picó

2009. On est pas d’ici

2010. El Príncep Feliç. Adaptació per a tots els públics

2011. 30/40 Livingstone

www.jorgepico.com


014

Els traductors

Dr. Pilar Ezpeleta

Pilar Ezpeleta Piorno és professora titular a la Universitat Jaume I, on dirigeix el Departament

de Traducció i Comunicació. Ha estat directora del Màster en Traducció i Comunicació de la Fun-

dació Shakespeare d’Espanya, i ha estat professora de literatura anglesa i teatre a la Universitat de

València. Els seus interesos investigadors i publicacions se centren en la traducció teatral i literària,

així com els gèneres textuals per a la traducció. És membre dels grups de recerca GENTT, TradMed

i del Institut Shakespeare de la Fundació Shakespeare d’Espanya. Entre les seves publicacions

cal destacar Shakespeare, inventor de palabras (1998), Palabras, palabras, palabras. El dec-

oro en Hamlet (2005) i Teatro y Traducción: Aproximación interdisciplinaria desde la obra

de Shakespeare (2008). Recentment ha editat el dossier “De la traducción teatral” per a TRANS.

Revista de traducción, 13 (2009). També ha coeditat i traduït a l’espanyol Richard II, Coriolanus,

i The Comedy of Errors per a l’editorial Cátedra. És membre del grup de treball “Traducció,

adaptació i dramatúrgia” de la Federació Internacional de Recerca Teatral.

Vicent Montalt és professor titular al Departament de Traducció i Comunicació de la Universitat

Jaume I. La seua recerca doctoral es va centrar en l’estudi de l’oralitat i la intertextualitat en l’obra

de William Shakespeare. En l’actualitat, les seues línies de recerca són la dramatúrgia, l’oralitat, el

gènere textual i la mediació del coneixement especialitzat. És autor de llibres i articles que abasten

des de la traducció teatral fins a la traducció científica.

Com a traductor de les obres Shakespeare, des de 1991 ha participat, amb membres de la Fun-

dació Shakespeare d’Espanya, en diverses traduccions d’obres de Shakespeare tant a l’espanyol

com al català. En la faceta escènica, ha dirigit lectures dramatitzades de La Casa de Bernarda

Alba i Bodas de Sangre, i s’ha encarregat del treball de text amb els actors en els muntatges Esta

isla es mía y La Tempestad. És membre del grup de treball “Traducció, adaptació i dramatúrgia”

de la Federació Internacional de Recerca Teatral.

Dr. Vicent Montalt

Dr. Miguel Teruel

Miguel Teruel és professor titular a la Universitat de València, on imparteix assignatures de liter-

atura anglesa. Els seus camps d’interès abasten la poesia, el teatre, la traducció i la intertextualitat.

Entre les seues publicacions principals cal destacar Tom Stoppard: La escritura de la parodia

(1994), A Guide to the Shakespearean Scene (1994), Cruzando la Frontera (2007) i Nineteenth-


015

Century Literature: A Reader (2012). Com a traductor a l’espanyol (sovint en col·laboració amb

altres traductors) ha publicat obres de Lord Byron (Don Juan 1994), John Keats (Poemas escog-

idos 1997), Thomas de Quincey (Confesiones de un inglés comedor de opio 1997), Timberlake

Wertenbaker (El amor del ruiseñor Teatres de la Generalitat Valenciana, direcció de Jorge Picó,

2006), Tom Stoppard (Arcadia 2000, Rosencrantz y Guildenstern están muertos 2003 i La di-

solución de Dominic Boot i Tú serías Pura, y yo Franco Centro Dramático Nacional, direcció

de Salva Bolta, 2010), Richard Berengarten (Luz negra 2012) i William Shakespeare (Macbeth,

Romeo y Julieta, Noche de Reyes, Hamlet, Antonio y Cleopatra, La tempestad i Bien está lo

que bien acaba, des de 1987 fins a l’actualitat).


016

Venda Anticipada

Avantatges i descomptes


017

Identifica els espectacles de Temporada Alta

Els espais

SHAKESPEARE A BENICÀSSIM - temporada-alta.net · Shakespeare apreciava molt la prosa de Thomas...

Documents

Transcript of SHAKESPEARE A BENICÀSSIM - temporada-alta.net · Shakespeare apreciava molt la prosa de Thomas...