1.1er:zompaeterna

á aquello que,beepredantoon ibioma

alaban lo beloaltreo

Dante

QUINT folletí de Sibila he I-Tortiá de don Daraás Calvet.

Y '1 QUART de La Orfatiefa (1)enattlutsti Cafalunqa agonshalif Hermosa novela histórica del

malaguanyat escriptor donAntoni Bcfarull.

Obra il-lustrada pel celebrat artista don Eussebi Planas.

A.nr. TV BARCELONA 3 DE MARS DE 1000 1•10.1910 129

NOSTRE PROGRAMA -

.....

Volárn la Ilengna catalana ab carácter oficial y que sien catalans tots los que á Catálunya desempenyin cárrecbspúblich:s volém Corts catalanas, un sola per

estatuhir nost-e ,tret y Ileys civ_ls, sino totquant se refelmxi á la o, gas sa.iq immior de no-tea terra: volém que catamos sian los jurjes y magistrah, y que .dintre_ ,

de Catalnuva 's fit n en Ult ma instancia 'la plets y caus-s: vulem serarb:tres de nostrá administroc.ó, tixant ab entera 11.bertat las contribum.ons é impostos. y cc1

dm, en fi la faeultat de poder contribuhir á la fo mació del exércit e,panvol per medi de voluntaris ó diners, suplimint en abs, lut quintas ?llevasen massa y- eSta. .

blint que la ressrva regional forsosa presti servey tan] sois dintre de Catalunya..

Aquest es nostre c talanisme dintre d' Epa .va; aquest es lo ostro reg'onalisme dins de Catalunya. Aixó es lo que volérm per ajad aném; á n' amé

arribaré], á re t- tg e 1Z3e• e—,Del Már,,f,,st de «Unió Catalani-ta, del dia 16 de Mars de 1897)., .

1

L' Evolucionisme y la cuestid catalana al Congrés.—Carne3toltas.--L08 Concerts del Liceo.

II ATLÁNTIDA protesta enérgicament dels baixos y repugnants insults que desde

las columnas de la «Veu de Catalunya, s' han dirigit á l' «Unió Çatalanista per

part dels corresponsals del esmentat diari, atribuhintse la representació, de sas res

pectivas poblacións, que no tenian. Ab aquest motiu L' ATLANTIDA 'S complau en

refermar sa complerta adhesió á la «Unió Catalanista,>, única entitat representativa

del veritable catalanisme y aplaudeix son procedir recte y patriotich en la questió de

Lleyda, encoratjantla á prosseguir aquesta vía en bé de la Patria y de la causa ca

talanista.

Al enterarme deis debats promoguts al

Congres de Madrit referents á la questió ca

ta'ana, va acudirsem tot seguit pensar ab l'

evolucionisme. (ó com vulgan dirli perque ja

ni sé quin nom donarli,) y vaig tenir una fon

da al-legría al considerar que '1 desengany

deis que no gosan á defensar tot lo que de

dret A Catalunya Ji pertoca, sería gran y que

convensuts de son erro veur'an que de Ma

, drit res n' hem de esperar que reporti ni el

rnés petit benefici á nostra Patria

Pro la Ilógica vá Imposarse 'm tot seguityvaig recordarme que per desenganyarse es

precis haverse enganyat ó deixat enganyar y

aixó vá traurem de cop y volta l'al-legría que

tenia, puig los que fan coro qui travalla per

Catalunya regatejantlhi sos drets y llibertats,may ho han cregut que de Madrit debía venir

Jo benestar de Catalunya, may ho han, ni tan

sols pensat, que ab pactes y conxorxas lograrian res per la Patria.

Els que tan s' han remogut per demanar

un miserable comed económich ab l' Estat

Espanyol poden dirho ben alt que á Madrit

no están per musicas

Algú suposa una victoria '1 que alguns di

putats hagin alsat la veu en lo Congres en

defensa del programa catalanista.

Anem á pams.• Molt es agrahir que dintre d' aquellacasa hi hagués hagut •qui parles defensant

nostras aspiracións, més 6 menys, y. aixó se

'1s hi demostrá ab felicitacións dirigidas als

diputats que aixi ho feren; pro d' aixó á creu

rer que 'I ~I que '1 catalanisme deu seguires anar de dret á las Corts sense avans haver

fet coneixer al poble catalá lo que fou y lo

que te dret y necessitat d' esser, hi vá tanta

diferencia com de la nit ab el din. Los diputats defensant á las Corts lo programa de Ca

talunya sense que l' aspiració general de tot

lo poble sia la cine ells defensin, no portaráaltra cosa que la befa y sla persecució.

No es que la persecució 'ns espanti, que

may deu acobardirse qui convensut de lo que

vol y te dret á tenir fa els possibles pera que

sos germans lo segueixin, pro la perseCuciúen aquest temps en que 'I catalanisme debía

obrar ab complerta Ilibertat per conquerircors y voluntats li es perjudicial per la ma

teixa rahó de que'! !ligan guata debían afer

marse sos muscles, priva ntlho de creixer ab

la Ilibertat que deurla.Treballi are el Catalanisme per ferse seu

al poble. Parli als germans y no als ene

michs; visqui cuasi oblidat pels forans y no

descansi dins de casa y un cop ja '1 poblerespongui al crit de reivindicació, Ilavors si,

mostrarnos no á las Corts sinó al enfront de

tot lo mon per fer avinents nostres desitjosjustissims y vingan llavors persecucións y

atachs que si are no logran ni tant sols espa

hordirnos molt menyslo lograrán Ilavors.

No semblaria crónica setmanal si no par

lessim del Carnestoltas; y ho faig per dirvos

que ja ha passat deixant un recort agre y

trist á la vegada que m' obliga á deixar de

parlo me per no c,ansarvos y per no entristirme.

Los ayinants del art musical están d' en

horabona. Durant la temporada quaresmal lomestre Nicolau ab la cooperació del OrfeóCatalá, donará deu grans concer s en lo GranTeatro del Liceo, que son esperats ab deliripuig prometen esser itnportantíssims per totsconeeptes, tan per la grandiositat del conjuntcorn per la valía dels el-lements que 'Is exe

cutan.

Demá 's donará '1 primer concert, que vindrá á ser.com un acte desagraviatori al ad,de las ofensas que durara aquestos días deCarnesto tas se li han fet, per los carrers denostra ciutat, ferint l' aire los estridents tonsde las espinguejants y desafinadas trompetasque fan pensarab las Bacanals de l' antigor.

J. M. FOLCH Y TORRES

Lto gran argutnent

Lo ca talanisme. te dos enemichs terribles,que son F ignorancia y la mala fe; aquestosdos enemichs li fan mal de debó, no es que '1fassi tornar enrera, que aixó, dat lo gran

desarrollo que ha experimentat, es ja impossible, pero si que li privan deque avansi mes.

Los dos enernichs, s' ajuntan, han naseut

un per l' altre; lo segon, la mala fe, no existiría si no existis I' ignorancia, coa' tampochl' ignorancia existiría si no hi existis la ma

la fe.

Los ignorants, parlant de Catalanisme,vos dirán que son ideas aaicuadas, que aixódel catalá son tonterías, pero no atmetrán

pas una polémica en sério sobre aquest tema,perque ja están convensuts, ho voten saberres mes, tenen la sabiduría fic,ada al cervell,Ó al menos aixis ho pensar). Fan verdade

rament llástima, y rabia al mateix temps son

inconcients, tot lo que diuhen ho han sentit ádir, ó be ho han liegit en un diari que s' es

plica molt be, encare que no sigui d' aquellsque 's Ilegeixen tot prenent lo xacolata.

Los diaris aqiiestos, soa los que integranaltre grupo enemich; son los de la mala fe,

los que no miran en mehtir descaradamentpera desacreditamos, atacantnos ja frente á

á—L' ÁTLAETI bA

frente ab arguments lluhents com lo metall

un cop fregat que fan lo gran afecte entre 'Is

que 'ns en hem ocupat avans, ó be per medi

de l' insidia, la calumnia mes ó menos eneu

berta.

Son ó 's titulan e's directors de la opiniópública, y s' ho haurían de titular; diguensepastors y estarán en lo just, parque 'Is que '1s

Ilegeixen son béns en tota la extensió de la

paraula. Han educat al poble, tant malament

com han pogut; li han dat unas nocions de lo

que es la Ilivertat, que tesulta aquesta un per

fecte absol utisme. Avuy día tothom es 'liberal.

Saben perque á molla gent los hi repugna el

Catalanisme? Parque diuhen qu' es reaccio

nad tal, com sona.

Llivertat fi de sigle; lo Catalanisme per ser

simpátich á molts lliberals te d' anará trobarals.catalanistas católichs y 'Is hi te de dir queá beadjuran de sas ideas relligiosas ó se 'Isexpulsa, tot aixó com se suposa en nom de lallibertat. Veus aquí argument de forsa que

han tret contra nosaltres.

Tots els que habían tret fins ara hablan

caygut per la forsa de la rahó, pero ab ;aquethan halagat l' esprit intranzigent qu' e,ls hananat infiltrant en 1. ánima del poble, ab quedetant 'liberal que han fet tornar, resulta,que no vol ajuntarse ni per salvar á la Patria,ab los que comprenen la verdadera llibertat.En lo Catalanisme no hi ha esprit d' intranzigencia en materias relligiosas; tothom qu' es

tima á Catalunya pot entrarlii, y en tot lo ques' aparti deis fins de llibertat per ella, potpensar y obrar com Ii dicti la seva conciencia.

Aixó ja ho saben los de la ma'a fe, perocom que es lo que troban que 'Is ha anat mesbe, en sa innoble propaganda contra nosaltres, per xó esgrimeixen l' arma dela reac

ció, lo poble se 'Is creu y mentrestant li van

lligant las mans, meraras Ii buydan las butxacas y l' escarneixen... pero es tant bonicala llibertat. .

ENR1CH MONTANÉ.

1

mar En aquesta pdministració se troban de ventasag:Ils de la Unió Catalanista

V

4—L' A.TLkNTID&

ea filadora

Sentada al escóns' está la padrina,la filosa ala ditsy fila que fila.

Tot fent ballá '1 fas

lo sea cap s' omplíade gentils recorts

de la seva vida,

d' aquel! temps &n'Atotgoig y alegrfes.

_t la filosa.

—Tocaren á morts

á punta de día;de bon dematí

li van dí una misa.y á dintre '1 fossarentre cants la giquen.Ma filosa prench,y, en tant que fugía,la beso ab amor

y fila que fila. —

Aixis va cantantla Filadorala Filadora

aixls va cantanttotfilant, filant...

II

Filosa del cor

ma volguda amiga,que, sempre fidel,niun jorn m' hasgiquida:ni quan la tristor

1' ánima 'ni feria;ni quan ló plaherme feya somriure;sempre sempre ab mi

sens mancar un día.Aiiiís va cantant

la Filadorala Filadora

alias va cantanttot filant, filant..

—La mare morint

aprop sea me crida.

Lo Ilit es molt alt,

ion' era patita:per muntar en e/1

sort d' una vehina.

Jo trista plorant,ella en 1' agonía,me 'n va fer un bes

de dolsó infinita,—

Aixís va cantantla Filadorala Filadora

aixís va cantant

tot filant, filant

VI

—Me llogaba un jornen una masía:hasta del quefert' agafaba, amiga,y, voreta fochab tujo 'm dalialo cánam filantper ferme camisas;si cánam no tinchfilo seda fina.—

Aixis va cantantla Filadorala Filadora

aixís va cantanttot filant, filant...

VIIGala del joveut!oh jorn d' alegía!sardanas gentilslos músichs refilan;un galán pagésjam' escometía;tot parlant d' amor

m' oferí sa viday al cim d' un serratsa blanca masía.

Aixis va cantantla Filadorala Filadora

aixís va cantant

tot filant, filant. .

Me digné baixet:«Gentil Margaridajo pobreta só,no serás tu rica;sois aquestjoyellque tant jo volía,

ma filosay fus

es ta herencia, fha. .»

Y diguent «Bon Deu»

la nutre fluía.Aixis va cantant

la Filadora,la Fi ladora

aixís va cautanttot filant, filant...

Aixís va cantantla Filadorala Filadora

aixís va cantanttot filant, filant...

VIII— Del nostre trevalltota la familialos fillets del cor

y espós se 'n vestían;aquella sers mata

que jo mes volía,que la mort crudel

los lleva la vida...

y are res'ém sois

tu y jo, dolsa amiga,—Aixís va cantant

la Filadora,la Filadora,

aixís va cantant

tot filant, filantIX

Aré prop 4a llar,ahont 4' alegría ,

he vist passar '1s jores

•

6—L' LTLÁNTIDL

mes bells de la vida,fent rodar ton fus,ma darrera amiga,ja vaig enllestint,tot fila que fila,lo fil pera 'ldrapque mortalla 'm sía.

Aixís va cantantla Piladorala Filadora

aixís va cantant

tot filant, filantX

—Quan jo moriréno vull pas giquirte,dins la caixa ab mi

vindrás aquell día;qui m' ha acompanyatlluytant per la vida

no podrá la ilion

de mi fer fugirlaVindrás al fossará fer 'm companyía.—

Aixís va cantantla Filadorala Filadora

aixís va cantant

tilarit. , y plorant.

NARds DE-FONTANILLES

AGRUPACIÓ CATALANISTA DE SANSLtos Segadors

CEETÁMEN LITER,III DE SANS DEL ANY 1900

Aquesta Agrupació ha acordat organisár pera '1día 24 d' Agost vinent, festa major d' aquesta localitat, lo certámen literari que per iniciativa y ab laconstant cooperació deis elements catalanistas de lamateixa ve efectuantshi ja fa molts anys; en quinafesta s' adjudicarán los següents

PREMIS ORDINARIScostejats per la Agrupad&

I.—Flor natural, ab un has brodat. Aquest premi d' honor se concedirá á la mes inspirada poesía(tema lliure), y donará dret á la elecció de Keynade la Festa.

IL—Una artística fals d' acer ab inscrustacionsd' or. A la millor poesía d' esperit patriótich, á posta pera despertar en lo poble '1 mes viu entussiasme per alguna de las aspiracións formuladas en loPrograma del Catalanisme.

111.—Flor de passioner d' or y argent. Al autorde la millor poesía d assumpto moral.

PREMIS EXTRAORDINARIS

IV.—Objecte artístich, ofert per la <Unió Catalanista». S adjudicará á la millor poesía inspiradaen lo més pur y ardent catalanisme.

V.—Objecte artístich, pera la més inspiradapoesía (tema (Hure).

VI.—Obra d' art, pera una poesía sobre temalliure.

VII.—Objecte artístich. Al millor cuadret en

prosa 6 en vera d' assumpto referent á la familiaobrera catalana.

VIII —Objecte artístich. Pera la millor poesíaque enalteixi la missió moralisadora de la institucióde las Societats corals obreras de Catalunya.

IX.—Objecte artístich. Al autor de la poesía queab més inspiració exalsi 'la canta populars de lanostra terra.

X.—Objecte artístich. Pera la millor poesía so

bre una costúm popular del plá de Barcelona.XL—Objecte artísticb. A la més inspirada poe

sía que ab energía é indignació fueteji 'I procedirdeis catalana descastats que, fent chor ala enemichsde la nostra terra, menysprenhan las doctrinas delCatalanisme motejantlas de reaccionarias.

XIII—Objecte artístich. A una poesía que can

ti 'I géni industrial de la rasas catalana.Las composicións haurán d' esser enviadas al

Secretan i del Jurat (carrer d' Aray, 6, tercer, Barcelona) ó he al Secretari de la «Agrupado Catalanista», (carrer de Sant Joseph, S, principal, Sana),sena firma d' autor y acompanyadas d' un plechdos contenint lo nom d' aquest, fina al día quinzede Julio! vinent.

No 's fará entrega del premi obligat al autorqual nom no s' expressi en lo plech respectiu ó vinga substituhit per pseudónim, inicials 6 contras-senya. Tampoch se 'n fará entrega al autor que no

's presentí a recullirlo, personalment ó per medi dedelegat, al ser proclamat son nom en l' acte de lafesta.

Forman lo Jurat calificador los senyors D. AngelGuimerá, President; D Joseph Pin y Soler, D. Joaquim Ruyra y Oms, D. Pere Riera, D Jascinto Laporta, D. Ramon E. Bassegoda y D. Manel Roca -

mora, Secretan.

Sugestió!Horas de tentació, nit de pahura!Dos ulls felins de dona veig brillar;de pantera la pell te á claps obscura,agil 10 cos vergueja ab gracia impuray l' urpa esteu á punta d' unglejar.Me mira y clou 'la parpres, las pestanyass' hi encrehuen com dos rengles d' espasinsque vibra per ferirme las entranyas,y juga ab mí, com jugan las aranyascom ab la rata 'Is llengoters felina.Com lo pinsá que al vesch de la crehuerase posa incaut freganthi '1 plomissol,enIlefiscantshi mes, com més s' esverafins qu' ert y mut al cassador ja espera,aixís mon sér d' ella escamnarse vol.

Pres en los ulls miralls de cassá aloseso bell horror m' atreu del seu encía

que riu en sas faccións de fada hermosesy en sas formas de fera esgarrifosesapar que ungüents erótichs espargísSos ulls llampegadors sedenta 'm clava,bruny sea narines xardorós a'é,que l' ayre infecta com vapor de lavay en sa boca que avans me deleytava

aspre rugit de la pantera hi té.

D' un bot, frech á frech meu, l'esta se posamés ay! les urpes m' ha clavat al cor

y xucia en la ferida verinosacom un vampir aquella sanch febrosaque va enardir feta un volcá d' amor.

De sopte !quin esglay! per la feridatransformada en serpent s' ha escorreguty al enrosckse al arbre de ma vida,com una pédra caurer l' he sentidaen la serena font de la virtut.

JOSEPH FALP PLANA,

6—L ATLANTIDA

TEATROS

PRINCIPALBrillantissima resulta la fundó á benefici de

«Agrupado Protectora de la Ensenyansa Catalana»

y dedicada a la «Unió Catalanista.»Va representarse Lo Ferrer de Tall, drama del

inmortal fundador del Teatro Catalá, FrederiliSoler, distingintse notablement tots els que hiprengueren part essents aplaudits al final de cadaacte.

En últim intermedi, lo quinteto executáhitune catala «Los Segadors»: Al sonar las primerasnotas lo públich aplaudí, posantse á peu dret ydescubrintse.

Dtspués lo coro «Catalunya Nova» dirigit pe 'Imestre Morera cantá «Los Pescadors, La mort de lalluvia, Los tres tambJrs, Lo crit de Patria», queforen molt aplaudidas y algunas tinfrueren. que

"repetirse. El públich demaná «Los SeaZors.»L' erninent primer actor en EnrichBorrás repre

senta. admirablement lo monólech d' en AngelG-uimerá Meslre a'aguer, essent molt aplaudit.

Al finalisar la funció se donaren alguns cricsentre ells el de Vises, Catalunya..

La distingida concurrencia qu' omplenaba 'Iteatro sortí agradablemeut satisfeta de la vetIlada.

Ab las tuncións de diumenge se despedí lacompanyta.

CATALA (ROMEA)Aygua d coll y peus aixuts, comedia en un mete

per en Pere Reig. No ofere,x cap novetat, ab xistesgastats y algún de mal género.

Dillúns que vé benefici del aplaudir primer actar

y director D. Enrich Borras reprodubintse lo drama'n Pitarla i0 Pubill y la comedia de 'n Francisco

Camprodón La tela gallinayre. Ademes s. estrenarálo quadro dramátich de 'u Ignasi Ignasi Cendrasamors.

TIVOLIPer avuy debut de la companyia de sarsuela

gran, dirigida per en Eluard G. Bergés posant en

escena la aplaudida sarsuela Los diamantes de .'a

corona.

NOVETATSAvuy dissapte inaugurado de la temporala de

Cuaresma per la corupanyitt Mariani, habenthialgunas parts cambiadas.

ELDORADO

El Galope de los siglos, [letra d' en Sinesio Delgado y música d' en Chapi.

La idea es Ilion original y son autor no ha sapigut aprotitarse. La música molt bonica feutse aplaudir un coro y un dúo. Tenía] Galope per días.

Han tornat a contractar ptr algunas funcións latroupe Le vl.et yola-ni.

GRANVI ADe El Talio estrenada l' altre nit ne parlaren] la

setmana que vé

NOU RETIROMolta varietat duna la companyia Onofri en sas

funcions, vejentse molt concurregudas.ABER.

La setmana passada lo fiscal del Supremo va

denunciar un article de La Ven de Catalunya sobre

la vinguda de la Reyna Regent. Ho sentím y desit

jém qu' en surtija be.

Dimecres nostre company en ',luís Viola y Ver

gés va marxar cap á las IllasRalears prometent nos

al despedirse pera L' A LÁNTIDA un estudi lo més

detingut possible sobre el naoviment regionalista á

n' aquellas lilas.

En el vinent número publicarém el retrato delemiuent esculptor 'n Eusebi Arnau, acompanyatd. una semblansa escrita per en Cárles Juúer Vidal.

Un periódich de •ilatranca que 'n diuhen Las

Qualre Barras, en son article doctrinal insulta gros

serainent á la digne Junta Permanent de la «Unió

Cata lanista», insulta que lém nostres y que '1s des

preciém per la pan t de que venen que no pot pas

esser bon patrici qui. ab -tanta lleugeresa judicaactes de honradas personalitats del catalanisme que

ab sos trevalls no fant més qu' espurgar la malesa

que pretenía apoderarsen.Den els guihi y fasSa que may més personalitats

meutida els ofusquiu si 'la burxau las orellas.

Hqbém rebut Notas del Cor precios aplech de

poeatas de n Ramón Masifetn y els Poemas de Mar

del etninent poeta N Apeles Mestres.Ens ocuparen] de las subsditas obras ab'tota

estensió que S werexen en un deis vineuts números.

Ha 'non lo sabi catedratich entussiasta regionalista gallego D. Altred Brunas. Dexa multas obras

escritas y Ilion profitosos trevalls fets en be de la

revindicació de las Ilibertats de la Galicia que bregaab el mateix gobern central que 1s oprimeix á

nusal tres.

Dilluns tindrá lloch en el Teatro Catalá 1 liOjiefici del aplaudit primer actor y director D. Enrich

Borras. El programa el detallém en el lloch corres

ponent.

Denla diumenge tindrá lloch en la vila d Esparraguera I' inaguració de la Agrupado Catatanista

«La Coronela», la que te ja deuranada admissió

á la «Unió Catalauista.» Habém sigut invitats y

•rometem no faltarhi igual que molts altres periodichs y eutitats defensoras de uustre causa.

*

Sembla cíu' els enearregats del tinglado del estatespanyol no s' han decidit del tot á portarnos un

gobernador non. S' han aeontentat en donar ordresespeeials al antich, senyor Sanz Escartin per reprimir la propagació de nostres redemptoras ideas quemal els pesi van erexent cada día més. L altre díaun senyor castellá empleyat y no dels petits va

dirme que ell prompte ho tindría arreglat ens conce

diría tot lo del postre prngrama. (Ja comensaríamentendrens) y després encare plorant voldríam

tornar á n' el régimen actual. Y ea Sant Cristiá.

Al objecte de complanre, á n' els postres fs vo

rexedors &s donarém els números atrassats á u' elmatex preu que 'ls corrents.

La Ven del ,S'egre ha sigut denunciad pel célebregobernador de Lleyda. Ho sentírn y is desitjémbona sort en desferse de las urpas d aquest fidelrepresentant del gobern central.

El Nuevo Regimen de la setmana passada publi -

ea un bonich artiele que creyém degut á D. Francisco Pí y Margall ab- el títol de «El Catalanismo»ahont tracta ab verdader conexament de causa

sobre 'I miitinch de Lleyda y els nostres detractorsquins alardejan de esPanyolistas son eta que fanmés mal á sa patria que tant diuhen estimar; acaba

articulista posan t de manifest igualtat del catalanistne y '1 federalisrne en lo referent á la reorganisació del estat y á la autonomía de las regións yque per lo tant ó tots dos programas son ilegals ó'la dos están dintre la legalitat.

L' Associació democrática catalanísta «Lo Sometent» ha trasladat son domicili al carrer Mendizábal, núm 21.

Desitjém que el cambi de local sigui en profitde tan simpática Associaeió.

La Ven de Mallorca en son derrer número de laedicióil-lustradapublica un ben escrit article degutal senyor G. Alomar, tractant de cumplir un sagratdeute, el d' aixecar un monument al gran filóscphMestre Ramón Llitil progecte que no cal dir ene es

aitament simpátich y en quina tasca prometémajudar ab totas nostras forsas It n els germans deI lila Daurada aixís com també creyetn farán elsnostres no menys digníssims germana' de Valenciaen quins cors hi bat ab més ó menos espansió elpotent foch patriótich y aixís donarém bouas provasde bostre germanó avuy desgraciadament segonsper quina part un tant encongida.

.3ç

Totpassa en aquest món, vas dirrne un díatotpassa proa es cert, y 'ns n' hem fent vellopró ab toty el temps passat ingrata aymíatrovo que cada jorn t' estimo més.

***

7—I; ATLANITInÁ

Demá diumenge á de 4 de la tarde tindrálloch en lo local de l' Agrupació «Los Montanyenchs», una festa íntima en la que '1 distingitpoeta n' Antón Busquets y Punset llegirá una

col lecció inédita de quadrets en prosa originalsdel mataix.

Los senyors Ma.só y Goula y Joseph Cusiné tindrán á son cárrech la part musical de la festa exe

cutant algunas pescas de múgica catalana en obseal eminent poeta Mossén Jascinto Verdaguer quiassistirá á la festa.

Per no estar comformes ab ea política s' hanseparat de la redacció de La Ven del Segre nostres

fervents companys de causa En-Frederich Renyé yViladot y 'Is digníssims director y redactor respectivament senyors Espluga y Arderiu.

Aplaudím de tot cor la conducta de nostres estimadíssims companys ja que aquesta Ven s' ha fetdigne repercutidora de la que desgraciadament en

forma de rotatiu ve publicantse d' un quant tempsen aquesta part á Barcelona.

Res que tumbé volen fer política sana ab regidors y diputats de-plantilla y qu' es trist denunciartete com aquestos de fills de Catalunya, que solabuscan en el cata'anisme el medi de satisfer ambietóns personals; volentlo comvertir com un deistant depravats partits polítichs que turnejin ó pretenen turnejar ab la marxadel corromput estat espanyol.

Sabém que la notable institució Coral «EscolaJordiana Orfeó CaniOn, traslada son domicili alcarrer de Mendízábal en lo matehr pis que ocupará«Lo Sometent» de quin local en tenim molt bonasnoticias.

Ens en alegrém, desitjant It tant simpática institució moltas prosperitats, en be de la música catalana tant digne d' estima

iAvant y fora, que 'la petits se fan grane! y no

(luptém que l' Orfeó se 'n fará, puig n' es una garantía '1 distingit mestre senyor Lopeyra son director.

Presentant aquest número en el carrer Alt deS. Pere 7 baixos) per tres pessetas s' ele donara una

colecció ab sos correponents folletins de L' Atlántida (1.a época. Del 1 al 51). En dita colecció hi van

folletins d' obras de Mistral, Verdaguer, 011er, Llanas, Masriera, Badenes, Masifern,etc.,etc. Suposemqu' e'.8 senyors coleccionistas aprofitarán ocasiópera obtenir lo que degút á una combinació ab laantiga empresa podem oferir á nostres constante

favorexedors.

A totas las associacions y agrupacions adheridas á la Unió Catalanista y á -totas lassocietats recreativas que 's suserigan á L' ATLANTIDA s' els posarán en una secció especialtots els avisos oficials que desitjin.

L' AtlántidaSURT ELS DISSAPTES

PREUS DE SUSCRIPCIÓ: ICatalunya, trimestre. .

.2 pessetas RED/ICOR:5 Y ADMINISTRACIU:

Idem atrassat. . .

Extranger, any 15 pesetas Carrer del Dr. Don, 14 Administrador: Francesch BadiaFora, semestre 4

Número corrent.. . . 15 céntima

25 »

De tots els trevalls publicats en aquest número en son responsables els seus respectius autors.

SOCI ETATS

Atene del Ensanclie.—Aquesta sncietat ctlebraradurant el present mes de Mara Iferentas funciona teatrals en

la forma seguent.— Día I t. Se representará «El Bajo y el

Principal» —Dia iS hi haurá ball de societat —Día tu «Qiienfuera libre», «El P ior y el Priorato» y «Lis ninas desenvuel

tas» á cárrech de las smyoras Navarro y Si nó y deis senyors

socis Rigol, Martí. Casaseca, Feno ti, Morcilio, y la s,nyoraThomas.—Día 2; Se representará «Otra torre de Bibel» y la

bonica comedia de 'n Frederich Soler titolada «Lo teatro per

dins».Lo día tindra Iloch lo banefici del senyor Majordom de

aquesta socaetat en Aureli Lopez.Hi han en estudi moltas obras catalinas entre ellas «La

Resclo:w..) y «Los Minayres,

Acaba de sortir

12015-13-SHCONE0IA EN 2 ACTES

TRASPORLAD4 AL CL'L•1 DF LX CELEBRADA OBRA

El senor cura

per

Joseph Maria PousA. CALBET.

CMRLSPONDI-- NCIA

De venta en totas las librerías y en aquesta Ad

ministrac'ó

L1. S. V.—Tarragona.—Mirarém si r, tocantia pot anar.

P. E.—Procurarém complaurel.

M. F.—Son article adoleix del defecte de no estar ideo tificat

ab lo modo d' esser de «L' Atlántlda».

J. E.—Pot passar ser la Redacció ahont li serán entregats los

números que demana.

.1 B. F.—Anotém las suscripcións que 's serveix enviarnos.

Moltas gracias.

.1. R.—P. M.—Quedan anotats desd' are.

J. S. G.—L' article de que 'ns parla debía passar desapercebut, puig no recordém que hagi passat per nostras

mans. La poesía que 'as remet no esprou correcte; vagi

enviant que no va del tot malament.

F. C. C.—La poesía «Impresió» te '1 defecte de que dintre la

sublimitat d' alguns versos hi enclou vulgaritats deplorables y algún ripi; procuri corretjirla y veurém.

TOALLA FR I NE

DEPOSt

Duració de 6 mesos á un any

Son ús h'rmoseja '1 rostre, absorvi ix

la gras -a de cutis, treu las arrugas,

cpntrau poro de la epidermis yevita las tacas, borró y erupcions ce

la nell.R. joveneix y es un tresor per con

servar la dentadura neta, forta y

esma tada desapareixentab son us lo

sa-ro y l' escorbut.—Preu: 3 essetas.

Se ven en telas las perfumerias d Espanya

Fábrica y Despatx de Curtits

SECCIO NEGFtE

JOAN ARMENGOL.—Tarrasa.—

Deu á aquesta A,ltninistració 3 pessetas.

DE

SANTIAGO SALAHospital, 121.—BARCELONA

Casa á Marsella, 2, Rue Audimar, 2

Imprempta L' ATLÁNTIDA, 13t. Dou 14

Kiosco PopularRambla del Centro devant del Restaurant Martín

Tots ele que comprin el número próxim de L' ATLÁNTIDA 'n lo Kiosco Popular, se 'le hi donará tres

cupous, un Ilibret de fumar y la obreta en un acte representada ab gran éxit Paginas d'amor de Ramon

de la Rosa, producció que 's ven en las principals Ilibrerias al preu de UN RAL.

Grane regalos en preparacio ale compradors de L' ATLANTIDA.

GRANS REGALOS ***•** KIOSCO POPULAR