Simbolització gràfica

20
“SIMBOLIZACIÓN GRÁFICA: MEDIO DE EXPRESIÓN E INSTRUMENTO DEL PENSAMIENTO” Mireia Artés Isamar Castells Elisabet Danot Ainara Díaz Noèlia Esteruelas Autora: Aurora Leal Correspondència: Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació de Psicologia. Universitat Autònoma de Barcelona. Novembre del 2005 Publicació: “Infancia y Aprendizaje”, 2006.

Transcript of Simbolització gràfica

Page 1: Simbolització gràfica

“SIMBOLIZACIÓN GRÁFICA: MEDIO DE EXPRESIÓN E INSTRUMENTO DEL PENSAMIENTO”

Mireia Artés Isamar Castells Elisabet Danot Ainara Díaz Noèlia Esteruelas

Autora: Aurora Leal

Correspondència: Departament de Psicologia Bàsica,

Evolutiva i de l’Educació de Psicologia. Universitat

Autònoma de Barcelona. Novembre del 2005

Publicació: “Infancia y Aprendizaje”, 2006.

Page 2: Simbolització gràfica

Per què hem escollit aquest article?

Perquè creiem que el dibuix té moltes utilitats i ens pot ser molt útil a l’hora de treballar amb nens.

El dibuix com a:

Eina d’expressió

Mitjà per motivar

Per treballar valors

...

Page 3: Simbolització gràfica

Resum

Autora: Aurora Leal García (Universitat Autònoma de Barcelona) - Departament de Psicologia de l’Educació.

Objectius:

1. Utilitats del dibuix a l’hora de treballar amb nens.

2. Comprensió representacional cognitiva i socio-afectiva de fenòmens expressius.

3. Conèixer la importància del dibuix

4. Estudiar diferents autors que hagin treballat el tema a fons.

5. Mirar d'analitzar un c as concret i extreure'n hipòtesis.

Així doncs a partir d’un cas pràctic que ens planteja l’article, i amb l’ajuda de les teories que ens aporten els diferents autors estudiats, intentarem crear hipòtesis i d’aquestes intentar extreure’n conclusions.

Page 4: Simbolització gràfica

Objectius de l’article

Objectiu general:

Aportar noves reflexions respecte al funcionament de les representacions i simbolitzacions de l’individu alhora de fer una tasca específica.

Objectius específics:

Estudiar els dibuixos del projecte del cartell.

Analitzar els diferents models d’interpretació del film a partir dels elements seleccionats pels nens i nenes.

Afirmar i corroborar que els sistemes de simbolització aporten formes de descobrir representacions internes.

Page 5: Simbolització gràfica

La importància dels dibuixos

Primers anys dibuix (activitat lúdica i de

decoració)

Page 6: Simbolització gràfica

La importància dels dibuixos

Anys desprès Escriptura (Mitjà per educar i

expressar-se)

Page 7: Simbolització gràfica

Autors

Diferents autors:

1. Elena Martín Ortega (UAM) - 2003: estudia la representació SOCIO –

AFECTIVA.

2. Dennis,Margaret Lynn - 1979: estudia les imatges de caràcter ANALÒGIC.

3. Ackermann Valladao,E. - 1987: estudia la combinació entre la

REPRESENTACIÓ i el SÍMBOL.

4. Bärbel Inhelder i Cellerier,G - 1996: estudien la SEMIOTICITAT i la REFLEXIÓ.

5. S.Sastre i Montserrat Moreno Marimón (psicòloga UB) – 1977,1980:

estudien la SIMBOLITZACIÓ GRÀFICA ( figurativa i no figurativa).

6. Bombi, A.S. i Pinto, G. - 1993: estudien les representacions SOCIO –

AFECTIVES.

Page 8: Simbolització gràfica

Marc teòric

En una activitat d’expressió simbòlica és important tenir en

compte dos aspectes: el tema a expressar i el mitjà

d’expressió. teoria sobre els mecanismes funcionals

Teoria dels models organitzatius (Moreno Marimón, Sastre,

Bovet y Leal 1998)

Conjunt d’elements organitzatius = interpretació (influït pel

context i la realitat de l’individu)

Page 9: Simbolització gràfica

Mètode

Participants: 41 subjectes (18 nois i 23 noies)

21 subjectes entre 8 i 11 anys

20 subjectes entre 13 i 16 anys

Visualització d’un vídeo (4 min) sobre un relat.

Explicació individual del que han vist i representació gràfica individual

“projecte de cartell”

Experimentació + posterior observació sistemàtica dels dibuixos

Finalitats: Exteriorització de la pròpia representació interna i autonomia.

Page 10: Simbolització gràfica

Selecció d’allò que el nen considera essencial i representatiu per donar a conèixer el tema del film.

Expressió sintètica que construirà una particular exteriorització de la pròpia representació interna del model organitzador.

Implica autonomia en la realització, ja que, es duu a terme sense interferències i l’alumne és qui decideix com dibuixar.

Procediment

Page 11: Simbolització gràfica

Resultats de l’estudi :

Representacions

Figurativa

Escrita

Page 12: Simbolització gràfica

Es remarca l’objecte principal o material. Exemples: Un bolígraf robat Bolígraf = protagonista

Dues noies i un bolígraf robat Dos noies i un bolígraf = protagonistes L’acció de robar = Títol

Significat dels títols = Desig, interés, robo del bolígraf.

Page 13: Simbolització gràfica

Responent als objectius que eren:

Objectiu general:

Aportar noves reflexions respecte al funcionament de les representacions i simbolitzacions de l’individu alhora de fer una tasca específica.

Objectius específics:

Estudiar els dibuixos del projecte del cartell.

Analitzar els diferents models d’interpretació del film a partir dels elements seleccionats pels nens i nenes.

Afirmar i corroborar que els sistemes de simbolització aporten formes de descobrir representacions internes.

Hem extret les següents

conclusions...

RECORDAR...

Page 14: Simbolització gràfica

Conclusions i reflexions finals

(Conclusió general) L’estudi de les relacions entre

representació i simbolitació gràfica és un gran

tema d’interès per a la psicologia i l’educació, i

una gran eina pels mestres.

Els subjectes han seleccionat alguns elements,

han establert relacions i han fet un conjunt gràfic

que transmet una idea determinada.

Page 15: Simbolització gràfica

Conclusions i reflexions finals

Els models d’organització dels cartells són diferents

entre ells, tot i haver vist el mateix vídeo. El moment

evolutiu, el gènere, la cultura juguen un paper

important.

Els procesos de simbolització són molts importants

en la construcció dels coneixements, i potser no se li

dóna la importància que haurien de tenir.

Page 16: Simbolització gràfica

Limitacions

Estudiar l’evolució de la importància de les representacions

gràfiques al llarg de la vida. Més allà dels 16 anys, o abans dels 8

anys.

Es podria estudiar les expressions gràfiques a partir d’altres

mitjans. Com per exemple, la música o la poesia.

Investigar la diferència real per gèneres.

Fer la mateixa activitat, però primer ensenyant un dibuix i que els

nens identifiquin els sentiments, d’aquesta manera podem fer una

comparació.

Page 17: Simbolització gràfica

Referències

ACKERMANN VALLADAO, E. (1987). Que deviennent les idées a propos d’un phénomène, une fois retraduites a travers différents médias? Le rôle du dessin, du récit et du geste dans la construction d’une connaissance. Archives de Psychologie, 55, 195-218.

BOMBI, A. S. & PINTO, G. (1993). Los colores de la amistad. Madrid: Visor.

COX, M. V. (1991). The child’s point of view. Nueva York, Londres: Harvester Wheatsheaf.

DENIS, M. (1979). Las imágenes mentales. Madrid: S. XXI

FORTUNY, J. (1988). El dibujo como expresión del pensamiento. En M. Moreno Marimón (Coord.), Ciencia Aprendizaje y Comunicación (pp. 155-171). Barcelona: Laia.

FREEMAN, N. H. (1980). Strategies of Representation in young children. Analysis of Spatial Skills and Drawing Processes. Nueva York: Academic Press Inc.

Page 18: Simbolització gràfica

• INHELDER, B. & CELLERIER, G. (1996). Los senderos de los descubrimientos del niño. Barcelona: Paidós. • LEAL, A. (1987). Construcción de sistemas simbólicos. La lengua escrita como creación. Barcelona: Gedisa. • LEAL, A. (1988). La emergencia de otros símbolos en la lengua escrita infantil. En M. Moreno Marimón (Coord.), Ciencia Aprendizaje y Comunicación (pp. 125-143). Barcelona: Laia. • LEAL, A. (1998). Lenguajes para sentir y pensar. Cuadernos de Pedagogía, 271 / Julio Agosto, 62-65. • LEAL, A. (2002). Narraciones audiovisuales y representaciones infantiles: los roles masculino y femenino. Cultura y Educación14 (3), 313-326. • LEAL, A. (2003). Mirar y pensar desde la cultura de género. Anuario de Psicología,34, 279-290. • MARTÍ, E. (2003). Representar el mundo externamente. Madrid: Aprendizaje. A. Machado. • MORENOMARIMÓN, M., SASTRE, G., BOVET, M. & LEAL, A. (1998). Conocimiento y Cambio. Los modelos organizadores en la construcción del conocimiento. Barcelona: Paidós. • SASTRE, G. (1988). La creación de estrategias comunicativas y las escrituras aritméticas. En M. Moreno Marimón (Coord.), Ciencia Aprendizaje y Comunicación (pp. 79-124). Barcelona: Laia.

Page 19: Simbolització gràfica

• SASTRE, G. & MORENO MARIMÓN, M. (1977). Réprésentation graphique de la quantité. Bulletin de Psychologie de l’Université de Paris. 327, XXX, 3-9. 346-355. • SASTRE, G. & MORENOMARIMÓN, M. (1980). Descubrimiento y Construcción de conocimientos. Barcelona: Gedisa. • SASTRE, G., MORENOMARIMÓN, M. & PAVÓN, T. (2003). La construcción del razonamiento moral: el sentimiento de culpa. Anuario de Psicología. 34, 2. 191-201. • VAN SOMMERS, P. (1984). Drawing and Cognition. Descriptive and experimental studies of graphic production processes. Londres: Cambridge University Press.

Page 20: Simbolització gràfica

Mireia Artés, Isamar Castells, Elisabet Danot,

Ainara Díaz i Noèlia Esteruelas

MOLTES GRÀCIES