Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es...

24
Dra. Blanca Panigua “L’higienista ha de detectar el que se surt de la normalitat” pàg. 10 Desembre 2015 Preu: 6 € Socis gratuïta 47 La revista La revista Més de 1.700 alumnes s’han format a l’AHIADEC durant l’any 2015 pàg. 22 TREBALL CIENTÍFIC GUANYADOR DEL XVè PREMI AHIADEC D’INVESTIGACIÓ Manteniment i higiene de pròtesis implantosoportades per Carmen Moras i Albert Marimon (pàg. 12) Simposi històric És la primera vegada a la història que en un Simposi es realitza una intervenció en directe a un pacient davant els assisten ts XV simposi d’odontoestomaologia per a higienistes dentals i auxiliars

Transcript of Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es...

Page 1: Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es necessita ... nostre 25è Aniversari amb moltes activitats per a tots vosaltres.

Núm.

Dra. Blanca Panigua “L’higienista ha de detectar el que se surt de la normalitat” pàg. 10

Desembre 2015

Preu: 6 €Socis gratuïta

47La revistaLa revista

Més de 1.700 alumnes s’han format a l’AHIADEC durant l’any 2015 pàg. 22

TREBALL CIENTÍFIC GUANYADOR DEL XVè PREMI AHIADEC D’INVESTIGACIÓ

Manteniment i higiene de pròtesis implantosoportades per Carmen Moras i Albert Marimon (pàg. 12)

Simposi històricÉs la primera vegada a la història que en un Simposi es realitza una intervenció en directe a un pacient davant els assistents

XV simposi d’odontoestomaologia per a higienistes dentals i auxiliars

Page 2: Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es necessita ... nostre 25è Aniversari amb moltes activitats per a tots vosaltres.

Sumari La revistaNúm. 47 / Desembre 2015

En portada Índex

Portada: Intervenció en directe del Dr. Pascual

2

AgraïmentsAl Dr. Alejandro Íñiguez pel curs “LinkedIn: la xarxa social pro-fessional”. Al Sr. Xavier Esteban pel curs “Com atreure i moti-var el pacient”. Al Dr. Fernando Finestres pel curs “Operador d’instal·lacions de radiodiagnòstic dental”. A la Dra. Claudia Mo-lina i al Dr. Lluís Nogués pel curs “Conceptes en pròtesi dental i manteniment protètic”. Al Dr. Antonio Santos, al Dr. Andrés Pascual, a la Dra. Blanca Paniagua i a la Dra. Cristina Vallés pels mòduls del “Curs avançat de periodòncia per a higienistes”. A la Dra. Vanessa Ruiz pels cursos “Rol de l’higienista dental da-vant les recessions i els problemes mucogingivals” i “Com fer una valoració adequada de la malaltia periodontal?”. A la Dra. Elena Martínez, Al Dr. Julio Gea i al Dr. Antonio Lucea pels mòduls del “Curs avançat d’ortodòncia per a higienistes”. Al Dr. Oriol Si-bila per la conferència “Relació entre els gèrmens d’orofaringe i el desenvolupament de pneumònies”. A la Dra. Blanca Paniagua pel curs “Posada al dia en periodòncia”. Al Dr. Francisco Real per la conferència “Actualització en pròtesis dental per a higie-nistes i auxiliars”. Al Dr. Óscar Gómez, la Dra. Ana González i a la Dra. Ariadna Abellà pel curs “Taller pràctic de tractament pe-riodontal”. A la Dra. Raquel Garcia pel curs “El paper de la higie-nista dental a la cirurgia periodontal”. A la Dra. Núria Vallcorba per la conferència “Les genives al llarg de la vida de la dona”.

Als professors del programa Mesures Flexibilitzadores per l’obtenció del títol de Grau Superior d’Higiene Bucodental. A la Sra. Àngela Llorca, a la Dra. Rut Muniesa, a la Dra. Noèlia Cer-dà, a la Sra. Antònia Tabernero, al Dr. Xavier Vidal, al Sr. Josep Lladós, al Sr. J.M. Zafra, a la Sra. Maite Valldaura, al Dr. Jordi Daunis, a la Sra. Esther Llopis, a la Sra. Silvia Portero i, molt especialment, a la Dra. M. Àngels Estapé per la seva inestima-

ble col·laboració i assessorament en la realització del programa Reconeixement de l’experiència laboral.

A la Sra. Eva Baena pel Mòdul 10 del CFGS d’Higiene Buco-dental “Fisiopatologia del cos humà i del sistema inmunitari”.

Als ponents que van participar al III Seminari d’Especialització Bucodental: al Dr. Andrés Pascual, a la Dra. Claudia Molina, a la Dra. Laura López, a la Dra. Yndira Gonzá-lez, al Sr. Jordi Sais, a la Sra. Àngela Llorca i a la Sra. Marcelle Mecerreyes.

Als professors del curs d’extensió universitària “Gestió ope-rativa d’una clínica dental”: al Dr. Carles Subirà, al Dr. Felipe Sáez, a la Sra. Gemma Subirà, al Sr. Gregorio Casamayor, al Sr. Isidre Martínez, al Sr. Jordi Gallejones, a la Sra. María Con-treras, a la Sra. Montserrat Conill, al Sr. Nacho Tomás, a la Sra. Olga Serra i a la Dra. Sònia Carrascal.

Als ponents que van participar al XVè Simposi d’Odontostomatologia per a Higienistes Dentals i Auxiliars: a la Dra. Vanessa Ruiz, a la Dra. Sebastiana Arroyo, a la Dra. Nina Riera, al Dr. Andrés Pascual, a la Dra. Blanca Paniagua, al Dr. Carles Subirà, al Dr. Eduard Valmaseda, al Dr. Eduardo Váz-quez, a la Dra. Aina Arasa i al Sr. Rubén Álvarez.

També als laboratoris i cases comercials que han patrocinat cursos i han donat el seu suport a l’AHIADEC al llarg d’aquest any: Johnson&Johnson, Applied Laser Systems, Banc de Sabadell, Dentaid, GSK SmithKline, Global Import, Inibsa, Kerr, Kin, Laboratorios Viñas, Oral-B i Sunstar.

I a totes les persones que d’una manera, directa o indirecta, col·laboren amb la nostra associació perquè tots els projectes es puguin fer realitat.

XVè Simposi d’Odontostomatologia per a Higienistes Dentals i Auxiliars

Treball Científic Guanyador XVè Premi AHIADEC d’Investigació

“En el càncer oral, l’higienista ha de detectar el que surt de la normalitat i donar la veu d’alarma”.

Més de 1.700 alumnes s’han format a l’AHIADEC durant l’any 2015

Editorial3 4

10

12

22

Page 3: Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es necessita ... nostre 25è Aniversari amb moltes activitats per a tots vosaltres.

3

EditorialCom cada any, a l’editorial del mes de desembre acostu-mo a fer un resum de l’any i aquesta no serà diferent. Però sí que l’escric amb més orgull que mai. ¿Per què? Perquè aquest 2015 han fet formació continuada i de grau superior més de 1.700 persones a la nostra associació. Aquest rècord d’assistència

i capacitat de convocatòria que té l’AHIADEC no és gens fàcil d’aconseguir. Comporta un gran esforç dia a dia. Cercar els facultatius per als cursos, mantenir les instal·lacions en perfectes condicions, acondici-onar les aules, etc. Treballem tant des de secretaria com des del departament de comunicació perquè tot funcioni de la millor manera possible. L’AHIADEC, al llarg de l’any, resol un gran ventall de tràmits i situa-cions la majoria de les quals passen inadvertides pels nostres socis i assistents. No cal dir que amb dedica-ció, voluntat, i ganes de superar-nos dia rere dia les acabem resolent totes. Això fa que molta gent ens fe-liciti per la formació, pel tracte rebut, per la dedicació o perquè han aconseguit el títol d’higienista dental. L’AHIADEC rep tot tipus de consultes, sobretot d’aque-lles persones que estan treballant com a higienistes dentals sense tenir la titulació. Algunes d’elles no do-nen importància al seriós canvi que s’està produint a la nostra professió. Afortunadament, altres s’assegu-ren el seu futur professional estudiant el grau supe-rior. El cert és que cada vegada hi ha més higienistes dentals denunciades perquè han estat realitzant tas-ques pròpies dels odontòlegs. Al meu entendre, tan condemnable és la higienista titulada que fa d’odon-tòloga, com la no titulada que fa d’higienista.Des de la seva fundació, ara farà 25 anys, l’AHIADEC

està reclamant a l’Administració que posi fre a l’in-trusisme que estem patint. Hem reclamat per escrit, hem assistit a reunions, hem denunciat fets totalment fefaents d’intrusisme professional ... però sense èxit. Tot i amb això, sembla que hi comença a haver una certa sensibilització. A la darrera reunió amb la Gene-ralitat, fa pocs dies, sembla que ens van escoltar una mica més i que els inspectors començaran a demanar les titulacions a totes les persones que estiguin treba-llant a les clíniques dentals, incloses les higienistes. Ja era hora! De moment, la Generalitat no és que ens hagi ajudat massa en aquesta lluita. Veurem si això canvia en un futur proper.Però per molt que ens ajudin les administracions, hem de ser nosaltres mateixes, com a professionals sanitàries, les qui hem de posar de la nostra part. En massa ocasions he escoltat als pacients adreçar-se a la higienista com a “la chica que me hizó la limpieza”. Aquest tractament s’ha d’acabar. Hem de ser nosal-tres mateixes qui eduquem als nostres pacients com ho fan la resta de professionals sanitaris. Per tant, ens hauríem de referir als nostres tractaments com a tar-trectomia o profilaxi, en comptes de “neteja”. Hem de ser nosaltres, insisteixo, nosaltres les qui hem de dignificar la nostra professió davant del pa-cient i de la resta de professionals sanitaris. Les “ne-teges” actualment les fan moltes persones sense cap mena d’escrúpols ni titulació i que ni saben què és una tartrectomia. Per exemple, per fer una profilaxi a un pacient amb endocarditis bacteriana es necessita tenir la titulació i formació continuada ¿o no?Vull aprofitar per desitjar-vos unes molt Bones Fes-tes de Nadal i recordar-vos que al 2016 celebrem el nostre 25è Aniversari amb moltes activitats per a tots vosaltres. Us hi esperem!

Revista de l’Associació d’Higienistesi Auxiliars Dentals de CatalunyaNúm. 47, desembre de 2015

AHIADECCarrer de Llançà 3408015 Barcelonatel 93 321 07 44 / 93 410 10 31fax 93 321 07 [email protected]

Edita: AHIADEC (Associació d’Higienistesi Auxiliars Dentals de Catalunya)

Dipòsit legal: B-37.725-1991

Junta directiva de l’Ahiadec

Presidenta: Montserrat ConillVicepresident: Pere L. SerranoSecretària: Rosa M. EscolanoTresorera: Llúcia ZamoraVocals: M. Rosa Villarín, M. Carmen Almagro, Eva ToroSuplents: M. Rosa Agudo, Ferran Carrillo

L’AHIADEC es reserva el dret de publicar les cartes i els articles que es rebin. L’AHIADEC no s’identifica necessàriament amb els continguts ni amb les opinions expressades lliurement pels seus col·laboradors. Queda terminantment prohibida, sota les sancions establertes per la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment sense l’autorització expressa de l’AHIADEC.

Montserrat Conill presidenta de l’AHIADEC

Page 4: Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es necessita ... nostre 25è Aniversari amb moltes activitats per a tots vosaltres.

4

Una representació de la nova Junta de Govern de l’AHIADEC es va presentar als assistents del Seminari de Especialització Bucodental. D’esquerra a dreta, Rosa Mª Escolano, Montserrat Conill, Pere L. Serrano, M. Rosa Villarín, Eva Toro, M. Rosa Agudo i Ferran Carrillo.

SIMPOSID’ODONTOSTOMATOLOGIA PER A HIGIENISTES DENTALS I AUXILIARSXV

Les jornades de divendres 20 i de dissabte 21 van concloure amb una intervenció a un pacient en directe que va realitzar el Dr.

Andrés Pascual a l’Auditori de l’AHIADEC i que tots els assistents van poder seguir des dels seus seients.

Històric. El XVè Simposi d’Odontostomatologia per a Higienistes Dentals i Auxiliars que es va celebrar els passats 20 i 21 de novembre va fer història al ser el primer Simposi de la professió on es va dur a terme una intervenció a un pacient en directe.

Més de 400 assistents al llarg de les dues jornades van seguir la intervenció que el doctor Andrés Pascual va realitzar en directe a l’Auditori de l’AHIADEC. Els estudiants van ser protagonistes el divendres, mentre que el dissabte va ser el torn per als professionals.

BARCELONA 20 i 21 DE NOVEMBRE

Page 5: Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es necessita ... nostre 25è Aniversari amb moltes activitats per a tots vosaltres.

5

XVè Simposi d’Odontostomatologia per a Higienistes i Auxiliars

En els darrers anys cada edició del Simposi d’Odontostomatologia per a Higienistes Dentals i Au-xiliars porta una novetat que gaudeixen els assistents. Després de desdoblar el Simposi en dues edicions, una per a estudiants i una altra per a professionals; i de do-nar el protagonisme als estudiants assistents, aquest any la novetat ha sigut històrica, ja que per primera vegada en un Simposi per a higienistes es va realitzar una intervenció amb pacient en directe. I no se’n va fer només una, sinó dues, com a cloenda de cada jornada.

El desdoblament en dues edicions va permetre agrupar les ponències per continguts específics pensant en la formació, experiència i interessos de cada col·lectiu. La XVa edició del Simposi es va celebrar els passats 20 i 21 de novembre a la seu de l’AHIADEC a Barcelona.

A la primera jornada la Sra. Montserrat Conill, presi-denta de l’AHIADEC, acompanyada per la Sra. Mª Car-men Almagro i per la Sra. Eva Toro, totes dues vocals de la Junta, va donar la benvinguda als assistents. La Sra. Conill va tenir paraules d’agraïment per als tutors del cicle de Grau Superior d’Higiene Bucodental, així com als ponents, laboratoris i cases comercials pel seu su-port i col·laboració en les activitats organitzades.

La primera ponència dedicada al rol de l’higienista davant les

malalties periimplamantàries va anar a càrrec de la Dra. Vanessa

Ruiz, qui va subratllar el paper del higienista en la instrucció al

pacient d’una bona higiene oral.

Els estudiants van prendre la paraula a la inauguració de la

jornada de divendres del XVè Simposi, seguint la fórmula

estrenada en l’edició de l’any passat.

El Simposi fa història amb la primera intervenció en directeEl XVè Simposi AHIADEC va ser el primer de la professió on esva realitzar una intervenció a un pacient davant els assistents

BARCELONA 20 i 21 DE NOVEMBRE

Page 6: Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es necessita ... nostre 25è Aniversari amb moltes activitats per a tots vosaltres.

6

XVè Simposi d’Odontostomatologia per a Higienistes i Auxiliars

La conferència de la Dra. Sebastiana Arroyo va girar entorn la

salut oral en pacients especials, i com els higienistes poden

realitzar el tractament.

El Dr. Andrés Pascual va oferir una intervenció en directe a un

pacient davant els 250 alumnes que van assistir a la jornada del

divendres del XVè Simposi.

Com va succeir exitosament en la darrera edició, l’AHIADEC va voler donar protagonisme als estudiants assistents permetent que un grup donés la benvinguda als seus propis tutors i companys, a més de presentar cadascuna de les ponències.

Divendres, 20 de NovembreLa ponència de la Doctora Vanessa Ruiz titulada Rol de l’higienista davant les malalties periimplantàries va iniciar el Simposi. Llicenciada en Odontologia i amb Màster i Postgrau en Periodòncia, la doctora Ruiz va assenyalar que a un implant “arriben menys defenses perquè no hi ha venes sanguínies”, fet fonamental per entendre les malalties, ja que una dent “no és el mateix que un im-plant”, va remarcar.

La Dra. Ruiz va explicar que la gingivitis és a les genives com la mucositis a l’implant, una malaltia que té com a conseqüència la pèrdua d’os. Va ennumerar “el tabac, la diabetis i la periimplantitis”, entre altres, com a factors de la malaltia. A més, la Dra. Vanessa Ruiz va subratllar que la falta d’higiene augmenta les possibilitats de patir una malaltia periodontal, per la qual cosa “la instrucció al pacient d’una higiene oral” és feina imprescindible de l’higienista.

La ponència següent, amb el títol Actualització en el manteniment i control de la salut oral en pacient espe-cials, va ser impartida per la doctora Sebastiana Arroyo, que va donar consells sobre com millorar la salut buco-dental d’aquests pacients que requereixen una atenció diferent, ja sigui “per problemes físics orofacials o per problemes de conducta”.

Per prevenir patologies orals va enunciar la profilaxi dental com el tractament més important en el manteni-ment de la salut oral. A més, va remarcar que “realitzar una bona història clínica”, com també fer “una valoració clínica prèvia” i “una monitoratge durant el tractament” són factors que ajuden a disminuir el risc de trobar-se de sobte amb un problema amb el pacient a la consulta.

La doctora Nina Riera va protagonitzar la terce-ra ponència del dia, titulada Tècniques i materials d’impressió. En la seva exposició, la Dra. Riera va tractar els diferents models d’estudi i de treball que hi ha avui en dia, exposant la importància que té fer un adequat registre de mossegada.

Després d’una breu pausa, va ser el torn de l’acte es-trella del Simposi. El doctor Andrés Pascual va portar a terme per primera vegada en un simposi d’higienistes dentals una intervenció en directe. Davant dels 250 estudiants que omplien l’Auditori i van seguir la inter-venció per mitjà de videoprojectors, el Dr. Pascual va realitzar un raspat i allisat radicular, alternant amb una àmplia explicació de totes les fases del procés. Una ve-gada va acabar, es va obrir un torn perque els assistents poguessin preguntar els dubtes al doctor Pascual.

A la penúltima de les conferències de la jornada per a estudiants,

la Dra. Nina Riera va exposar als assistents les millores tècniques

i materials per a realitzar bones impressions dentals.

Page 7: Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es necessita ... nostre 25è Aniversari amb moltes activitats per a tots vosaltres.

7

XVè Simposi d’Odontostomatologia per a Higienistes i Auxiliars

7

La jornada del dissabte va arrencar amb la ponència de la

Dra. Blanca Paniagua, que va explicar el paper de l’higienista i

l’auxiliar en la detecció del càncer oral.

La ponència del Dr. Carles Subirà es va centrar en les funcions

de l’higienista i del personal auxiliar en el manteniment dels im-

plants, repassant la incidència dels mals hàbits en aquesta tasca.

El Dr. Eduard Valmaseda va tractar la relació existent entre

l’ansietat i el dolor a la cirurgia bucal, i com poder tractar de la

millor manera amb pacients ansiosos.

Dissabte, 21 de NovembreLa doctora Blanca Paniagua va iniciar les conferències del dissabte amb la ponència titulada “El càncer oral: responsabilitat de tots”. Llicenciada en Odontologia i amb Màster en Periodòncia, va advertir que “un 90% de la població patirà alguna malaltia bucodental, com per exemple el càncer oral”. La Dra. Paniagua va indicar que el diagnòstic precoç del càncer és bàsic per aconseguir reduir-lo, ja que “malauradament, la meitat dels pa-cients diagnosticats en etapes tardanes no sobreviuen més de cinc anys”. Va assenyalar “el tabac, l’alcohol i el virus del papil·loma humà” com les causes principals d’aquesta malaltia; destacant que en el cas del tabac “la possibilitat aumenta de dos a quatre cops”, mentre que el virus del papiloma “multiplica per 30 el risc”.

El doctor Carles Subirà va prendre el relleu amb la ponència “Manteniment d’implants”. Metge estoma-tòleg amb Postgrau en Periodòncia Clínica, el Dr. Subirà

va remarcar la feina de l’higienista en el manteniment dels implants, ja que aquests són “molt vulnerables”, in-dicant que s’ha de “reavaluar al pacient cada tres o qua-tre mesos durant el primer any”. “El tabac dóna molts problemes amb la cirurgia microgingival”, va afegir, a més de destacar el “poc costum” que existeix en fer un índex de placa i les conseqüències que això comporta.

El Dr. Carles Subirà va explicar un protocol a seguir pel manteniment dels implants, subratllant també la im-portància que té l’higienista en fer entendre al pacient la seva part de responsabilitat en la higiene bucal.

Després d’un petit descans, el Simposi va coninuar amb la ponència del doctor Eduard Valmaseda, titula-da “La relació entre ansietat i dolor en cirurgia bucal”. El Dr. Valmaseda va incidir en el dolor com “una expe-riència més”, amb un “component vegetatiu” i marcat per la “subjectivitat” del pacient segons la seva “edat, procedència i nivell cultural”. Per reduir l’ansietat del pacient, va aconsellar “explicar-li el que es fa”, donant-li un “coprotagonisme”.

La ponència posterior va estar protagonitzada pel doc-tor Eduardo Vázquez, llicenciat en Odontologia i amb Màster en Dolor Orofacial. A la seva intervenció, “Opioi-des a l’odontologia”, va assenyalar primerament que els opiodes “són diferents dels opiacis”, que són derivats de la morfina. El Dr. Vázquez va exposar que, avui dia, “l’ús d’opioides amb finalitat mèdica continua sent baix a Espanya” si es compara amb països europeus, tot i

La Dra. Blanca Paniagua va assegurar que “un 90% de la població patirà alguna malaltia bucodental”

Page 8: Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es necessita ... nostre 25è Aniversari amb moltes activitats per a tots vosaltres.

8

XVè Simposi d’Odontostomatologia per a Higienistes i Auxiliars

8

La darrera ponència abans de la pausa del migdia va anar a

càrrec del Dr. Eduardo Vázquez, qui va explicar l’ús dels opioides

en el camp odontològic.

A la fotografia de l’esquerra, la Dra. Aina Mar Arasa durant la

seva ponència, dedicada a la proteïnosis lipoide. A la fotografia

inferior, moment de la ponència del Sr. Rubén Alvárez quan els

assistents van realitzar exercicis pràctics.

que ha experimentat “un augment considerable” al llarg de la darrera dècada. Amb els opioides, va expo-sar, es busca “l’efecte de l’analgèsia”, tot i que entre els seus efectes secundaris destaca el restrenyiment.

Premi Científic AHIADECAbans de la pausa del migdia es va fer el lliurament del XVè Premi Científic d’Investigació Odontològica per a Higienistes Dentals, dedicat en aquesta edició a les últi-mes directrius en el manteniment i higiene de pròtesis implantosuportades. El tribunal, presidit pel Dr. Lluís Nogués, va atorgar el primer premi dotat amb 1.000 euros al treball presentat pels higienistes dentals, la Sra. Carmen Elisa Moras i el Sr. Albert Marimon.

Després d’una pausa es va reprende les ponències amb la Dra. Aina Arasa, que va exposar la Proteïnosis lipoide, malaltia descoberta el 1929 amb només 400 casos en tot el món des d’aleshores. Es tracta d’una “malaltia autosòmica recessiva que afecta el gen 1q21”, amb conseqüències a les cordes vocals, a les amígdales, al fre sublingual i que inclús pot derivar en macroglòssia.

La penúltima de les ponències va ser diferent. El Sr. Rubén Álvarez, cinesiòleg holístic, va dedicar la seva ponència als assistents, higienistes i auxiliars dentals. Amb el títol “Alliberar l’estrès emocional és fàcil, si saps com!”, el Sr. Álvarez va explicar la importància de cercar la manera de treballar sense preocupacions i desvincu-lar la feina d’altres àmbits de la vida personal i, a vega-des, també laborals per aconseguir treballar de manera

Page 9: Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es necessita ... nostre 25è Aniversari amb moltes activitats per a tots vosaltres.

9

XVè Simposi d’Odontostomatologia per a Higienistes i Auxiliars

XVè PremiCientífic

A lbert Marimon i Carmen Elisa Moras van ser els higienistes premiats a la XVa edició del Premi Científic d’Investigació

Odontològica AHIADEC. El premi està dotat amb 1.000 euros per al treball guanyador i 600 euros per al finalista, tot i que aquest any només es va atorgar el primer premi. En aquesta edició, els treballs presentats havien de tractar sobre les darreres direc-trius en el manteniment i higiene de pròte-sis implantosuportades i la proposició d’un protocol de manteniment per a higienistes dentals. Entre els objectius del treball cien-tífic es va marcar la revisió de les darreres publicacions científiques en relació a les pròtesis implanto-suportades i enunciar un protocol d’actuació per als higienistes dentals i auxiliars. El tribunal del XVè Pre-mi Científic d’Investigació Odontològica es-tava presidit pel Dr. Lluís Nogués i el com-pletaven la vocal de la Junta de l’AHIADEC, la Sra. Maria Rosa Villarín, i la suplent de la Junta de l’Associació, la Sra. Maria Rosa Agudo. L’AHIADEC vol agrair molt especial-ment al Dr. Lluís Nogués Pujol per la seva inestimable col·laboració per tal de poten-ciar la recerca científica entre les higienis-tes dentals amb uns premis de reconegut prestigi. l

A la fotografia superior el Dr. Andrés Pascual mentre realitzava la

intervenció en directe que va concloure el XVè Simposi

d’Odontostomatologia. A la fotografia de la dreta i

d’esquerra a dreta, la Sra. Maria Rosa Villarín Campos

(Vocal de l’Associació); el Dr. Lluís Nogués (President del

Tribunal) i la Sra. Maria Rosa Agudo Vázquez (Suplent de la Junta de l’Associació), en

el moment que van anunciar els guanyadors del XVè Premi

Científic, amb una dotació de 1.000 euros, que es va

atorgar a la Sra. Carmen Elisa Moras i al Sr. Albert

Marimon.

més relaxada. “Treballem de manera més ràpida i efi-cient quan més relaxats estem”, va indicar.

Per acabar la seva ponència, el Sr. Álvarez va explicar una sèrie d’exercicis pràctics que van realitzar els as-sistents, comprovant els resultats d’aconseguir allibe-rar-se de l’estrès emocional amb diverses tècniques.

Com va succeir el divendres, la jornada va finalitzar amb una nova intervenció en directe a un pacient del doctor Andrés Pascual. A diferència del divendres, el dissabte va dur a terme una recessió gingival d’un empelt. El Dr. Pascual va seguir el mateix modus operandi que el dia anterior: alternar la intervenció amb explicacions de totes les fases del procés, responent alhora qualsevol pregunta que els assistents poguessin tenir mentre se-guien la seva feina mitjançant videoprojecció. l

Page 10: Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es necessita ... nostre 25è Aniversari amb moltes activitats per a tots vosaltres.

10

La Dra. Blanca Paniagua és Llicenciada en Odon-tologia i Màster en Periodòncia, a més de profes-sora de l’Àrea d’Integrada-CUO i del Màster de Periodòncia a la UiC. Juntament amb el Dr. San-

tos, el Dr. Pascual i la Dra. Vallès va impartir a l’AHIADEC els Mòduls del Curs Avançat de Periodòncia per a Higie-nistes. El passat 21 de novembre va ser l’encarregada d’obrir el XVè Simposi AHIADEC d’Odontostomatologia per a Higienistes i Auxiliars amb una ponència sobre el càncer oral i la responsabilitat de l’equip odontològic en la seva detecció i tractament inicial.

Per què una ponència sobre el càncer oral? És perquè passa desapercebut a la clínica dental o per la previ-sió d’augment per als propers anys? Desgraciadament, el càncer oral és un càncer que no es té massa en compte. A la clínica dental treballem en zo-nes massa reduïdes i concretes, realitzem uns tipus de tractaments massa especialitzats que ens fan oblidar el que passa al voltant de la dent i deixem de banda altres aspectes. Tot el personal de la clínica dental hauria de tenir una visió més global de la dent i aprofundir els seus coneixement en el diagnòstic precoç.

A la seva ponència ha presentat unes xifres esfereï-dores de la incidència del càncer a Catalunya per al 2020: un considerable augment entre les dones del risc de desenvolupar tumors associats al tabaquis-me (com el càncer de pulmó o el càncer de la cavitat oral i la faringe), essent aquest factor més important que el del propi envelliment de la població. Sí, són unes xifres d’un estudi publicat per la Generalitat de Catalunya a tenir molt en compte, donat que només

estem a quatre anys vista d’aquesta realitat projectada. És molt significativa i preocupant la diferència del risc de desenvolupar un càncer d’orofaringe entre homes i dones per causes associades al tabac. Tot i que només són xifres orientatives i condicionades per l’envelliment de la població, crec que s’ha d’incidir en programes de prevenció. Des de la clínica dental podem fer molt per rebaixar aquesta previsió.

Davant d’aquest panorama, quina seria la funció i el paper de l’higienista i del personal auxiliar de la clínica dental? Els higienistes i el personal auxiliar poden fer molt per canviar aquesta tendència. És cert que no poden diag-nosticar, però com que formen part de l’equip dental poden detectar allò que se surt de la normalitat i donar la primera veu d’alarma. El personal auxiliar s’ha de pre-parar i formar per saber diferenciar i saber detectar els factors de risc. La seva situació, tan propera al pacient, converteix l’higienista en indispensable per començar a donar importància a aquest tipus de càncer.

Ha tret el tema de la formació. Quina opinió li mereix la tasca de l’AHIADEC en la formació i actualització de coneixements dels higienistes bucodentals? AHIADEC és una associació molt ben organitzada que vetlla pel bé de l’higienista i que pensa molt en la seva formació. No és fàcil portar a terme, i de manera ininte-rrompuda, quinze edicions seguides d’un Simposi pen-sat exclusivament per al personal auxiliar de la clínica dental. No puc més que animar-vos a seguir endavant i a donar-vos les gràcies per l’excepcional calidesa amb la que m’heu acollit com a ponent del Simposi. l

Entrevista Dra. Blanca Paniagua, Llicenciada en Odontologia i Màster en Periodòncia. És professora de l’Àrea d’Integrada-CUO i del Màster de Periodòncia de la UiC

“En el càncer oral, l’higienista ha de detectar el que se surt de la normalitat i donar la veu d’alarma”

“En el càncer oral, l’higienista ha de detectar el que se surt de la normalitat i donar la veu d’alarma” La Dra. Blanca Paniagua va obrir el XVè Simposi AHIADEC amb

una ponència sobre el càncer oral i la seva detecció a la clínica

Page 11: Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es necessita ... nostre 25è Aniversari amb moltes activitats per a tots vosaltres.

11

PUBLI AFTUM FILM A4_TR.indd 1 19/02/14 15:32

Page 12: Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es necessita ... nostre 25è Aniversari amb moltes activitats per a tots vosaltres.

12

minado y los procedimientos de higiene oral son refor-zados (15). Es por ello, que es importante la identificación temprana de los primeros signos clínicos de lesiones, así como el adecuado mantenimiento de los tejidos periim-plantarios para conservar la estabilidad y la longevidad del implante. (15,16,19)

HipótesisSegún lo expuesto anteriormente, consideramos:

1. Cuanto mayor sea el conocimiento y entrenamien-to del higienista dental para reconocer, relacionar y eva-luar los factores de riesgo y los parámetros clínicos de la enfermedad periimplantaria, mejor será la detección temprana, la monitorización y la ejecución de protoco-los efectivos de mantenimiento individualizados en los pacientes con prótesis sobre implantes.

2. Conforme se incremente el número de pacientes con prótesis sobre implantes, se incrementa la impor-tancia del higienista dental como miembro activo dentro del equipo de la clínica dental, tanto en la prevención primaria como en la secundaria.

Objetivos1. Conocer e identificar los factores de riesgo y los

parámetros clínicos que influyen en el mantenimiento de las prótesis sobre implantes según las últimas publi-caciones científicas.

2. Averiguar cuáles son las herramientas más efica-ces que podemos utilizar como higienistas dentales en el mantenimiento clínico y domiciliario de implantes se-gún las últimas publicaciones científicas.

3. Proponer un protocolo para la monitorización y el mantenimiento de las prótesis sobre implantes para que el higienista dental relacione los factores de riesgo, pará-metros clínicos y tipo de prótesis sobre implantes con la finalidad de proponer un tratamiento individualizado al paciente.

Metodología de la búsquedaLa búsqueda bibliográfica fue realizada en Medline (PubMed), Scopus (Elsevier API), CINAHL (EBSCO) y

A diferencia del diente natural, el hueso y la su-perficie del implante forman una conexión directa. El implante carece de cemento y liga-mento periodontal (1,2,3,4); las fibras de colágeno

están dispuestas paralelas y siguiendo la disposición cir-cular alrededor de la porción supracrestal del implante

(1,2,3,4,5). El implante adquiere su estabilidad mediante la osteointegración; sin embargo, se ha demostrado que, para su supervivencia a largo plazo, también depende de la estabilidad y del sellado eficaz de la mucosa periim-plantaria a la porción coronal del implante, previniendo de la invasión bacteriana y la subsiguiente inflamación. (5,6,7)

En cuanto el implante se expone a la cavidad oral, se ve colonizado por microorganismos debido a la trans-locación bacteriana(7). La formación y acumulación del biofilm sobre la superficie del implante tiene un rol significativo en el inicio y progresión de las enfermeda-des periimplantarias. Este biofilm causa una reacción inflamatoria local, sin pérdida de hueso, en la mucosa periimplantaria, favoreciendo la aparición de especies patógenas que conducen a la mucositis periimplanta-ria. Esta condición es reversible, pero, sin tratamiento, conlleva a la progresiva destrucción del hueso marginal alrededor del implante, denominada periimplantitis (4,5,8,

9,10,11,12,13,14,15,16,17,18,19,20). Si bien las bacterias halladas en la microbiota subgingival de dientes naturales e implantes es similar, no lo es la respuesta celular. La ausencia del ligamento periodontal, así como la poca vascularización del tejido conectivo alrededor del implante, disminuye el suministro vascular; como consecuencia, disminuye la capacidad de la reparación tisular y cicatrización a tra-vés de la respuesta celular y de factores de crecimiento; ésta se considera una de las razones para la extensa y rápida progresión de la inflamación y la falta de repa-ración de los tejidos blandos que rodean los implantes. (4,5,6,17)

La mucositis y la periimplantitis representan las com-plicaciones biológicas más comunes que afectan al im-plante (9), con una media ponderada de prevalencia de 43% y 22% respectivamente (10,11). Se ha reportado que la mucositis es reversible una vez que el biofilm es eli-

Últimas directrices en elmantenimiento e higiene de prótesis implantosoportadasTrabajo ganador del XVº Premio Científico AHIADEC de Investigación Odontológica presentado por Carmen Elisa Moras y Albert Marimon

INTRODUCCIÓN

MATERIALES Y MÉTODOS

Page 13: Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es necessita ... nostre 25è Aniversari amb moltes activitats per a tots vosaltres.

13

ProQuest Health & Medical Complete (CSA) (Pro-Quest XML) en julio 2015. Se utilizó los siguien-tes términos clave: dental implant, maintenance e hygiene (Cuadro 2.1). Además, se realizó una búsqueda manual incluyendo (i) revisiones sis-temáticas previas, (ii) revistas científicas y (iii) libros.

Criterios de inclusiónDurante la etapa de selección, los títulos y resúmenes fueron evaluados de acuerdo a los siguientes criterios de inclusión: revisiones sistemáticas, meta-análisis, es-tudios comparativos o no comparativos, prospectivos y retrospectivos, ensayos clínicos aleatorizados y estudios in vitro e in vivo en humanos sobre el tema, publicados entre enero del 2010 y julio del 2015. Los artículos revi-sados fueron publicados en inglés en las bases de datos ya mencionadas. Sólo se aceptaron artículos con el texto completo.

Selección de artículosLos artículos hallados fueron seleccionados, en primer lugar, basándonos en el título y en el resumen de los mismos, excluyendo los que no cumplían los criterios de inclusión y los repetidos. Luego de esta segunda se-lección, se leyeron los textos completos de los mismos, excluyendo algunos cuya información se encontraba duplicada o incluida en artículos de mayor evidencia científica. Posteriormente, se incluyeron los artículos obtenidos a través de la búsqueda manual.

Literatura disponibleMediante la búsqueda electrónica, se identificaron un to-tal de 3252 artículos (397 de Medline, 1024 Scopus (El-sevier API), 163 CINAHL (EBSCO) y 1668 ProQuest He-alth & Medical Complete (CSA) (ProQuest XML). Luego de revisar los títulos, resúmenes y excluir los repetidos, fueron seleccionados para el estudio 78 artículos. A con-tinuación, se leyeron los textos completos, excluyéndose 68 y quedando 10. Tras la búsqueda manual incluimos 4 artículos, obteniendo finalmente un total de 14 artículos para la revisión bibliográfica (Figura 3.1).

Exposición de los estudios revisadosCONSIDERACIONES RELACIONADAS CON ELMANTENIMIENTO DEL PACIENTELouropoulou y cols. 2014 (21) realizaron una revisión sis-temática con el fin de evaluar la eficacia del cepillo sónico u oscilante-rotacional y el cepillo manual en prótesis so-bre implantes. Concluyeron que no existe alta evidencia que indique que la eficacia del cepillo oscilante-rotacio-nal y sónico sea superior a la eficacia del cepillo manual. Lee y cols. 2015 (13) realizaron un estudio comparando el cepillo sónico y manual sobre el control de placa en prótesis sobre implantes. Se demostró que el uso de am-

bos cepillos permite una significativa reducción del ín-dice de placa modificado para implantes (mPII) e índice de sangrado modificado para implantes (mBI), pero sin diferencia entre ambos cepillos. Salvi y cols. 2015 (14) re-alizaron una revisión sistemática para evaluar la eficacia de los protocolos de mantenimiento mecánico y químico en el control de placa en pacientes con mucositis. Cua-tro estudios comparaban el cepillo manual y el eléctrico, sólo dos indicaron que el cepillo eléctrico es mejor que el manual. Se halló una mayor reducción en el índice de sangrado al sondaje (BoP) y de profundidad de sondaje (PPD) en el grupo con triclosán (TCS) comparado al den-tífrico de fluoruro de sodio (NaF). No se demostró la efi-

RESULTADOS

Cuadro 2.1 Estrategias de búsqueda en PubMed (búsqueda A corresponde a las pala-bras clave; búsqueda B corresponde a los detalles de la búsqueda)

Figura 3.1 Esquema de la literatura disponible.

>>

Page 14: Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es necessita ... nostre 25è Aniversari amb moltes activitats per a tots vosaltres.

1414

cacia de la irrigación, enjuague o gel. Frisch y cols. 2014

(16) realizaron un estudio retrospectivo sobre el cumpli-miento al programa de mantenimiento posterior a la co-locación de implantes con visitas cada 3 meses. Cumplió el 86-94% de los pacientes; se identificó como factor de influencia la distancia geográfica, a más distancia menos cumplimiento. Como factores de baja influencia: el taba-co, la diabetes y el número de implantes. Se obtuvo un 99,81% de supervivencia del implante.

CONSIDERACIONES RELACIONADAS CON ELPROFESIONALDe Siena y cols. 2015 (9) realizaron un estudio a 30 paci-entes para evaluar la higiene profesional con o sin pulido de aire con glicina para el tratamiento de mucositis. Se evaluó el índice de placa (PI), índice de sangrado(BI) y PPD. Los índices disminuyeron en ambos grupos, mos-trando una significativa disminución de la PPD en el grupo test. Así mismo disminuyó el PI y el BI, siendo más bajo en el grupo test que en el grupo control. Riben-Grundstrom y cols. 2015 (18) compararon la eficacia del pulido de aire con glicina y el uso de ultrasonido como tratamiento en la mucositis. En cada visita, se registra-ron los parámetros PI, PPD y BoP y se reforzaron las instrucciones de higiene oral. Los resultados mostraron una disminución significativa en los parámetros valora-dos en ambos grupos, comparado con los resultados ini-ciales, pero sin diferencias entre los dos grupos. Schwarz y cols. 2015 (15) realizaron una revisión sistemática so-bre la eficacia de la remoción profesional de placa con o sin medidas adjuntas, como antisépticos, antibióticos y pulido de aire, en el tratamiento de la mucositis. Con-cluyeron que las terapias adyuvantes no demuestran una mejora de la eficacia en la higiene profesional, ni una reducción del BI y PPD en casos de mucositis. Real-Osu-na y cols. 2012 (12) realizaron un estudio retrospectivo en 43 pacientes con prótesis híbrida. La principal com-plicación que registraron fue la mucositis en el 24% de los casos. La periimplantitis se registró en el 13,7%. El 7,8% de los pacientes encontraron dificultad para llevar a cabo una correcta higiene de la prótesis, presentando mucositis. Grusovin y cols. 2010 (22) elaboraron una re-visión sistemática para evaluar los efectos de diferentes intervenciones en el mantenimiento de los implantes. No encontraron diferencias significativas entre la efi-cacia del cepillo manual y del cepillo eléctrico, entre el enjuague de flúor y el enjuague de clorhexidina (CHX) y entre el dentífrico de TCS y el dentífrico de flúor; a di-ferencia de la irrigación con CHX, la cual mostró mayor efectividad en la reducción de placa y sangrado marginal en comparación al enjuague de CHX. A nivel profesional, no encontraron diferencias significativas entre el des-bridamiento con curetas de titanio comparado con el ul-trasonido. Hasturk y cols. 2013 (6) realizaron un estudio in vitro sobre la alteración que las diferentes curetas de resina pueden causar sobre la superficie de los pilares de los implantes, así como la eficacia en la remoción de placa residual. La cureta de resina sin relleno fue la que ocasionó menos cambios significativos. No se encontró

diferencias sobre la remoción de placa. Jepsen y cols. 2015 (23) realizaron un consenso basado en cuatro revi-siones sistemáticas. Se consideró el BoP como la medida principal para distinguir la salud periimplantaria. Como factor etiológico: la acumulación de placa, fumar como factor modificable y el exceso de cemento como factor local de riesgo de mucositis. Se consideró como medida preventiva, el cepillado manual o eléctrico. Acerca de la higiene profesional, ésta comprende no sólo el desbrida-miento mecánico sino, además, instrucciones de higiene oral. Sobre las medidas coadyuvantes, no se comprobó su eficacia como medio de reducir la inflamación. Costa y cols. 2012 (19) realizaron un estudio para determinar la incidencia de periimplantitis en individuos con mu-cositis y la influencia del mantenimiento preventivo en relación a los factores de riesgo relacionados. Finalizado el período de estudio, los resultados mostraron que la incidencia de periimplantitis y periodontitis en el grupo sin mantenimiento fue significativamente mayor. Llega-ron a la conclusión que la ausencia de un mantenimien-to preventivo en individuos con mucositis fue asociada a una mayor incidencia de periimplantitis. Tonetti y cols. 2015 (10) recomendaron un adecuado diagnóstico peri-odontal que evalúe los factores de riesgo del paciente y sirva para individualizar el cuidado preventivo. La remo-ción profesional de la placa debe ir unida a la educación del paciente. También recomiendan el control de los fac-tores de riesgo parte de la prevención primaria y secun-daria. El sangrado es el principal factor de riesgo para el establecimiento y progresión de la periimplantitis. A los pacientes tratados anteriormente de periodontitis debe aplicarse medidas de prevención secundaria. Renvert y cols. 2015 (20) realizaron una revisión sistemática con el objetivo de examinar los indicadores de riesgo en la mucositis. Encontraron la placa como principal factor de riesgo y fumar como factor de riesgo independiente. La evidencia es débil respecto a la rugosidad de la su-perficie, restos de cemento y al tamaño de la mucosa queratinizada. En relación a las condiciones sistémicas, existen datos limitados disponibles para apoyarlas como indicadores de riesgo de mucositis. Llegaron a la conclu-sión que la acumulación de placa y el hábito tabáquico favorece el desarrollo de la mucositis.

El actual enfoque preventivo requiere diagnóstico, edu-cación y motivación del paciente, quien adquiere res-ponsabilidad en su propio cuidado y actúa bajo la guía y soporte del equipo de la clínica dental. (10)

El diagnóstico y control de los factores de riesgo en el paciente con implantes es parte integral del enfoque de prevención primaria y secundaria (10,23) . Se ha demos-trado que la patogénesis de la mucositis es la acumula-ción de placa y el desarrollo del biofilm (10,16,20,23,24). Como factores de riesgo locales encontramos el diseño de los márgenes de las restauraciones (12,14,16,18,19,20,23) . Por otro

DISCUSIÓN

>>

Page 15: Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es necessita ... nostre 25è Aniversari amb moltes activitats per a tots vosaltres.

15

do (1,4,7) y sin signos de infección (4,7). A continuación, la palpación (4,7). Seguidamente, la movilidad del implante, si es detectada, es una indicación de pérdida de integra-ción. (1,25)

Un importante pero controversial componente de la evaluación del implante es el sondaje (1,4). La fuerza de sondaje, la variabilidad entre los examinadores, el di-seño de la sonda, la salud de la mucosa periimplantaria y la presencia de factores obstructivos influyen en la pe-netración de la sonda (1). El uso del sondaje es apropiado mientras no se ponga en riesgo el sellado biológico del implante. En caso de cirugía de implantes en una fase, se considera que el sondaje debe realizarse cuando los tejidos estén estables; en caso de cirugía regenerativa el sondaje debe esperar 6 meses (4,25). Se aconseja no realizar sondajes durante los 3 primeros meses des-pués de la colocación del implante, para no alterar el proceso de cicatrización (1,4); es por ello que se aconseja sondar 6 meses después de haber colocado la prótesis (4,25). La presión recomendada a aplicar con la sonda es de 0,20 Newton (N) (4,18) y no mayor de 0.25 N (7,15,17,23). El sondaje alrededor del implante proporciona una va-loración de determinados parámetros inflamatorios, como el sangrado (1). El BoP (13,14,15,17,18,19,23,26,27) ha sido el parámetro más usado en las revisiones sistemáticas y ensayos clínicos comparado a otros parámetros como la PPD (13,14,15,17,19,26,27). Podemos considerar que el BoP es el parámetro clave para detectar la enfermedad periim-plantaria (4,15,18,19,23). En diversos ensayos clínicos se ha considerado el BoP 30 segundos después de sondar. (15,18)

Luego de la colocación del implante, el malestar alre-dedor del mismo es el primer signo de algún fallo en el implante. Es por ello que debemos preguntar al paciente su experiencia de malestar; para ello se puede usar la Es-cala Visual Análoga (EVA) (0 – 10, siendo 10 el dolor más profundo) (4). A continuación, la exploración radiográfica es una herramienta muy valorable para evaluar el nivel óseo alrededor del implante y el ajuste de la prótesis (4,7,25). Las radiografías pueden ser realizadas durante la colocación del implante (4,7,1), la conexión del elemento transmucoso (1,4,7), durante la elaboración de la prótesis (1,4,7), luego de 6 meses (1,4,7,18) y posteriormente en inter-valos de 1 año (1,4,7,18) durante los tres primeros años y luego bianual (1,7) o cada tres años (1,).

El tratamiento para las enfermedades periimplantari-as tiene como principal objetivo el desbridamiento y la desinfección de los implantes y de los componentes de la prótesis, previniendo la formación de biofilm y elimi-nando la placa y el cálculo (9,18) ; es por ello que los higi-enistas dentales tienen un rol activo en la prevención y tratamiento de la mucositis, en la fase no quirúrgica de la periimplantitis y en el mantenimiento de la salud de los tejidos periimplantarios.

Alani y cols. 2014 (24), Corbella y cols. 2011 (17) y Frisch y cols. 2014 (16) hacen referencia a una fase pre-quirúr-gica; antes de la colocación del implante, al paciente se le presenta el plan de tratamiento, explicándole la re-levancia del programa de prevención contra las enfer-medades periimplantarias. Luego de la colocación de la

lado, el efecto de las dimensiones de la encía queratini-zada como factor de riesgo local en el desarrollo de la mucositis ha quedado inconcluso (20,23) . También hay evidencia que el exceso de cemento puede facilitar la mucositis. Así también, se ha identificado como factores de riesgo inherentes al paciente el tabaco (10,19,23,24), el tra-tamiento previo de periodontitis (16,18,19,24) y la presencia de bolsas periodontales residuales (18,24) . Como factores sistémicos encontramos la diabetes (10,19,23,24), la radiote-rapia (10,23) las enfermedades cardiovasculares y la hepa-titis. (24)

A continuación, analizamos los últimos estudios y re-visiones sistemáticas sobre el control de placa mecánico y químico a tener en cuenta en las instrucciones perso-nalizadas de mantenimiento domiciliario de los pacien-tes con restauraciones implantosoportadas.

Un ensayo clínico aleatorizado demostró que el cepillo eléctrico oscilante rotacional tiene igual eficacia sobre el PI y el BI que el cepillo manual, sin diferencias esta-dísticas significativas (14,21,22). Sin embargo, los resultados obtenidos en otro estudio mostraron mejores resulta-dos en el BI, PPD y una mejor tasa de supervivencia del implante en los pacientes que usaron el cepillo eléctrico oscilante rotacional comparado al uso de cepillo manu-al suave adjunto a una limpieza interproximal (14,21). Por otro lado, otro ensayo reportó que el cepillo eléctrico es más efectivo que el manual removiendo la placa y redu-ciendo la inflamación en pacientes entre 68 y 85 años (13), por lo que esta información es útil para pacientes ge-riátricos o con habilidades manuales disminuidas (1,13). Sobre el cepillo manual y el cepillo sónico, tres ensayos compararon los dos tipos de cepillo, sin encontrar dife-rencias significativas en el PI, BI, PPD (13,14,21,22). La eficacia de las pastas dentales con 0,3% de TCS en comparación a las pastas dentales con 0,243 de NaF/sílice fue descri-ta en dos estudios. Los parámetros clínicos estudiados de BoP, PPD y mPII fueron menores en el grupo que uso TCS (22,14). Así mismo, se recomienda que la pasta dental sea de baja abrasividad para evitar dañar o corroer la superficie del implante. La resistencia a la corrosión del implante se mantiene al 2% de solución de NaF y con un pH mayor al 6,2 (4). Sobre el control químico de placa por el paciente, se presenta en tres modalidades: enjuague, irrigación y aplicación de gel. No se encontró una dife-rencia significativa entre el cepillado manual con o sin gel de CHX (14,22,23). Por otro lado, la aplicación de irriga-ción de CHX logró una significativa reducción del índice PI y BI en comparación con el enjuague de CHX (14,22).

La cita de mantenimiento debe incluir la revisión de la historia clínica (1,18,25); adicionalmente, Riben-Grundstrom y cols. 2015 (18) destacan la inclusión de los hábitos de higiene oral y los factores de riesgo, la eva-luación del estado periodontal y periimplantario (1,19), realización de radiografías (1,4,25) y desbridamiento de la placa y cálculo (25).

Para evaluar los implantes, el higienista dental empi-eza con una exploración visual de los tejidos blandos. La mucosa periimplantaria debe presentar en estado de salud un color rosa (4,7), firme (4), fibroso (7), queratiniza-

>>

Page 16: Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es necessita ... nostre 25è Aniversari amb moltes activitats per a tots vosaltres.

16

De Siena y cols. 2015 (9) realizaron un estudio sobre pacientes con sobredenta-dura implantosoportada, en el cual evaluaron la higiene profesional con o sin pulido de aire con glicina para el tratamiento de la mucositis. Se llegó a la conclusión que el uso de pulido de aire con glicina como medida adjun-ta a la higiene profesional proporciona resultados be-

neficiosos en el tratamiento de la mucositis. Sin embargo, debemos tener en cuenta que el pulido de aire está contra-indicado para pacientes con enfermedades respiratorias, renales o metabólicas. (4)

Frisch y cols. 2014 (16) rea-lizaron un estudio clínico du-rante 3 años con intervalo de visitas de 3 meses. El 86-94% de pacientes cumplió con el programa de mantenimien-to. Se obtuvo un 99,81% de supervivencia del implante, por lo que se concluyó que, durante y después de la co-

locación del implante, es importante un programa de mantenimiento para la prevención de enfermedades pe-riimplantarias. Durante el primer año, se recomienda las visitas de mantenimiento cada 3 meses. Luego del pri-mer año el intervalo de visitas estará basado en la evalu-ación del implante, la higiene oral y la salud general del paciente (4). Aquellos pacientes que presenten acumula-ción de placa bacteriana, el intervalo será de 3 meses y de 6 meses para quienes no lo presenten.

De lo expuesto anteriormente, sostenemos que el mantenimiento del implante es indispensable para ase-gurar la salud, función, confort y estética de todas las es-tructuras de soporte y de los tejidos de la cavidad oral. (28)

Basadas en los resultados de esta revisión bibliográfica, hemos llegado a las siguientes conclusiones:

Los criterios de evaluación del estadio periodontal y periimplantario incluyen, exploración visual de los teji-dos blandos (4,7), palpación (4,7), evaluación de la movi-lidad (1,4), de la presencia de cálculo y/o cemento (4), la valoración del dolor (4) y la exploración radiográfica. (4,7,25)

El BoP ha sido considerado el parámetro clínico para detectar la enfermedad periimplantaria (4,15,18,19,23). La presión recomendada de sondaje esta entre 0,20 N (4,18) y 0,25 N (7,15,17,23). Aconsejable no sondar durante los 3

prótesis sobre implantes, los pacientes reciben instruc-ciones de higiene oral y se les incluye en un programa de mantenimiento con visitas periódicas cada 3 meses (16,26,18) y 6 meses. (26)

Riben-Grundstrom y cols. 2015 (18) indican que las me-joras clínicas en los tejidos periimplantarios se logran a través del uso de desbridamiento mecánico, ultrasóni-co o láser, por lo que el desbridamiento mecánico y ul-trasónico supragingival y subgingival forman parte de la visita de mantenimiento del implante (2,9,17,18,19,23,25,26,27). Posteriormente se realiza el pulido (2,9,23,27) con copas de goma (16,25) y pasta no abrasiva (25). Schwarz y cols. 2015 (15) indican que, si bien la terapia no quirúrgica es eficiente en el tratamiento de las lesiones de mucositis, para la periimplantitis el desbridamiento mecánico sólo puede ser de limitada eficiencia. Por otro lado, Riben-Grundstrom y cols. 2015 (18) señalan que las terapias adjuntas como enjuagues, aplicación local de CHX o anti-bióticos han mostrado un efecto limitado como adjunto a la terapia mecánica.

Es importante la elección adecuada del instrumento para el desbridamiento mecánico y ultrasónico; para ello debemos tener en cuenta el biotipo (grueso o fino), la colocación del implante y las características de la pró-tesis (25). El instrumental ultrasónico y piezoeléctrico ti-enen unos insertos diseñados para el mantenimiento de implantes, para evitar daños iatrogénicos (2,4). Un estudio comparó el tratamiento con cureta de titanio y ultraso-nido, sin encontrar diferencias significativas en la PPD o PI entre los grupos. (22)

CONCLUSIONES

Cuadro 5.1 (arriba) Fase anterior a la colocación del implante.Cuadro 5.2 (abajo) Fase posterior a la colocación del implante.

>>

Page 17: Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es necessita ... nostre 25è Aniversari amb moltes activitats per a tots vosaltres.

17

primeros meses después de la colocación del implante para no alterar el proceso de cicatrización. (1,4)

El mantenimiento a los pacientes con implantes debe iniciarse en la etapa pre-quirúrgica (16,17,24), post-quirúr-gica y luego de la colocación de la prótesis (16,18,26). Las visitas de mantenimiento deben realizarse al menos cada 3 meses, ampliándose de acuerdo al cumplimiento por parte del paciente. El tratamiento de mantenimien-to del implante incluye el desbridamiento mecánico y ultrasónico supragingival y subgingival (2,9,17,19,23,24,25,27) y el pulido con copas de goma con pasta no abrasiva (16). La eficacia de las terapias adjuntas al desbridamiento mecánico o ultrasónico han demostrado un efecto limi-tado (enjuagues, aplicación local de CHX o antibióticos) (18). Las curetas de metal están contraindicadas ya que alteran y contaminan la superficie del implante (6). El instrumental ultrasónico y piezoeléctrico tienen unos insertos específicos para el mantenimiento de implantes y evitan daños iatrogénicos (2,4). La eficacia del pulido de aire con glicina para el tratamiento contra la mucositis ha quedado establecida. (2)

Como parte del tratamiento domiciliario del paciente, el cepillo eléctrico oscilante rotacional o sónico compa-rado al cepillo manual han demostrado igual eficacia sobre el PI y el BoP (13,14,21,22), siendo el cepillo eléctrico especialmente útil en pacientes con habilidades dismi-nuidas (1,13). La eficacia de las pastas dentales con 0.3% de TCS comparada a la pasta con 0.243 de NaF/sílice ha sido probada (14,22). La resistencia a la corrosión del im-plante se mantiene al 2% de NaF y con un pH mayor al 6,2% (4). La eficacia del control químico de la placa sobre el PI y BI ha sido demostrada. (14,22)

La creciente información y aplicación de estudios ex-perimentales basados en la evidencia, nos ayudarán a establecer la forma en la que evaluaremos y trataremos las enfermedades periimplantarias en el futuro.

ProtocoloHoy el higienista dental tiene un nuevo rol: educar, mo-tivar y cuidar no sólo los dientes naturales y los dientes afectados periodontalmente sino, además, los implantes (4). El protocolo que proponemos en la presente revisión bibliográfica lo dividiremos en tres fases: fase anterior a la colocación del implante (16,17,24), fase posterior a la co-locación del implante y fase posterior a la colocación de la prótesis sobre implantes y mantenimiento.FASE ANTERIOR A LA COLOCACIÓN DEL IMPLANTEAntes de la colocación del implante es importante: (i) Actualizar la historia clínica del paciente (1,18,25) para valorar los posibles factores de riesgo: antecedentes personales (datos fisiológicos, antecedentes patológi-cos, hábitos tóxicos), enfermedades actuales, hábitos de higiene oral (18). (ii) Explicar al paciente los benefi-cios de reemplazar los dientes perdidos por implan-tes; es importante que el paciente entienda la impor-tancia, la responsabilidad y el rol que desempeñará en el mantenimiento de los mismos. (iii) Reforzar las instrucciones básicas de higiene oral al paciente (Cu-adro 5.1).

FASE POSTERIOR A LA COLOCACIÓN DEL IMPLANTEEl periodo de osteointegración del implante al hueso dura unos meses, de 4 a 9 meses, dependiendo de las re-comendaciones del cirujano; es por ello importante pro-porcionar al paciente recomendaciones de higiene oral post-quirúrgicas para asegurar una adecuada curación de los tejidos alrededor del implante (Cuadro 5.2).FASE POSTERIOR A LA COLOCACIÓN DE LA PRÓTESIS SOBRE IMPLANTE Y MANTENIMIENTOUna vez el implante se expone a la cavidad oral, se ex-pone a la colonización bacteriana, lo que conlleva a la formación y acumulación del biofilm; es por ello que en esta etapa el higienista dental no sólo debe proporcio-nar al paciente un protocolo individualizado del cuidado domiciliario dependiendo del tipo de prótesis, localiza-ción y angulación del implante sino, además, debe estar preparado para detectar las posibles complicaciones mecánicas (estructurales) y biológicas ( tejidos duros y blandos alrededor del implante) a través de una regu-lar rutina de mantenimiento que asegure el éxito a lar-go plazo del implante. Esta fase la dividiremos en dos: Protocolo de mantenimiento profesional por parte del higienista dental y protocolo de cuidado domiciliario del paciente.

Protocolo de mantenimiento profesionalpor parte del higienista dental

La detección precoz de las patologías periimplantarias mejora el éxito del tratamiento y mantenimiento de los implantes. Un protocolo de higiene sistemático mantie-ne una baja incidencia de mucositis, así como un control de la acumulación de placa y pérdida de inserción. Du-rante el primer año, recomendamos las visitas de man-tenimiento cada 3 meses, posterior a ello dependerá de la salud general del paciente, la evaluación del implante y la higiene oral del paciente, manteniéndose en 3 me-ses para quienes presenten acumulación de placa bac-teriana, en caso contrario será de 6 meses. Las visitas de mantenimiento deben incluir un protocolo de evalu-ación y monitorización por parte del higienista dental.

La información obtenida durante la exploración al paciente nos ayudará a diagnosticar y determinar el tratamiento apropiado para el implante (Cuadro 5.3). Usaremos el protocolo desarrollado por Getulio Noguei-ra-Filho para elegir el apropiado plan de tratamiento para los implantes dentales con mucositis y periimplan-titis (4) (Cuadro 5.4 y 5.5).

Según el protocolo, estableceremos si es necesario el desbridamiento mecánico y ultrasónico supragingival y subgingival. Para elegir el instrumental a utilizar, tendre-mos en cuenta: El biotipo de la mucosa del paciente (gru-eso o fino), la ubicación del implante, las características de la prótesis (25) y las características del instrumental, descartando aquellos que no hayan sido desarrollados para el mantenimiento de implantes (6). Para ello conta-mos con curetas, instrumental ultrasónico y piezoeléc-trico, pulido de aire con glicina, copas de pulir y pasta de pulir no abrasiva (Cuadro 5.6).

Protocolo de cuidado domiciliario del pacienteEn esta etapa, no sólo es importante educar al pacien-

>>

Page 18: Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es necessita ... nostre 25è Aniversari amb moltes activitats per a tots vosaltres.

18

te sobre el mantenimiento individualizado que debe realizar sobre su nueva prótesis sobre implantes sino, además, proporcionarle las herramientas necesari-as para un adecuado mantenimiento en casa, para ello debemos empezar conociendo y preguntado cómo es su actual rutina de mantenimiento, sus habilidades, las dificultades que encuentra, el tiempo que dispone etc., de tal forma que logremos elaborar una estrategia ade-cuada que lo motive a la realización de una minuciosa higiene en casa y conlleve al éxito del protocolo de man-tenimiento individualizado que elaboremos para él (Cu-adro 5.7).

En esta fase es importante motivar y educar al pacien-te, para ello debemos evitar términos técnicos y propor-cionar demasiada información en una sola visita.

Introducción:La formación y acumulación del biofilm sobre la su-

perficie del implante tiene un rol significativo en el inicio y progresión de las enfermedades periimplantarias; es por ello la importancia de realizar un mantenimiento e higiene de las prótesis implantosoportadas, donde el pa-pel del higienista dental es fundamental.Objetivos:

Revisar las publicaciones más actualizadas sobre el mantenimiento e higiene de prótesis sobre implantes, así como conocer e identificar los factores de riesgo y los parámetros clínicos, averiguar las herramientas más efi-caces y proponer un protocolo de actuación.

RESUMEN

Cuadro 5.3 (izquierda) Fase posterior a la colocación de la prótesis so-bre implante y mantenimiento. Evaluación y exploración realizada por el higienista dental.

Cuadro 5.4 (arriba) Protocolo desarrollado por Getulio Nogueira-Filho para elegir el apropiado plan de tratamiento para los implantes dentales con mucositis y periimplantitis. Tomado de: Wingrove S. Peri-implant the-rapy for the dental hygienist. 1ª ed. UK: Wiley-Blackwell; 2013.

>>

Page 19: Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es necessita ... nostre 25è Aniversari amb moltes activitats per a tots vosaltres.

19

Materiales y métodos:La búsqueda bibliográfica fue realizada en Medline

(PubMed), Scopus (Elsevier API), CINAHL (EBSCO) y ProQuest Health & Medical Complete (CSA) (ProQuest XML) en Julio 2015, utilizando los términos clave dental implant, maintenance e hygiene; además, se realizó una búsqueda manual que incluía diferentes libros y revistas.Resultados:

Un total de 14 artículos fueron revisados. Cuatro y diez artículos se agruparon en el mantenimiento domiciliario y profesional respectivamente, evaluando la eficacia de diferentes intervenciones, factores riesgo, epidemiolo-gia de la enfermedad y la importancia y cumplimiento del mantenimiento.Discusión/Conclusión: (i) Establecer unos criterios de evaluación, donde el BoP se ha considerado como indi-cador predictivo de enfermedad; (ii) la importancia de iniciar el mantenimiento antes de la colocación de los implantes, con visitas periódicas posteriores; (iii) el tra-tamiento profesional incluye desbridamiento mecánico y ultrasónico, con eficacia del pulido de aire con glicina y efecto limitado de las terapias adjuntas; (iv) el tratami-ento domiciliario muestra igual eficacia entre diferentes cepillos y efecto moderado en el control químico. l

mPII Índice de placa modificadomBI Índice de sangrado modificadoBoP Bleending of probingPPD Probing pocket depthTCS TriclosánPI Plaque indexBI Bleending indexCHX Clorhexidina

NaF Fluoruro sódicoN NewtonEVA Escala Visual AnálogaPIMI Peri-implant mucosal inflammation

1. Perry D, Beemsterboer P, Essex G. Periodontología para el higi-enista dental. 4ª ed. Barcelona: Elsevier; 2014.

2. Labanca M, Quiñones C, Silverstein L, Suzuki J, Urban I. Implant fundamentals part:3 Implant maintenance & replacement [libro electrónico]. Chicago: Hu-Friedy; 2015. Disponible en: http://www.hu-friedy.com/products/implantebook3

3. Wingrove S. Focus on implant home care. RDH [revista en internet] 2013. Disponible en: http://www.rdhmag.com/ar-ticles/print/volume-33/issue-9/features/focus-on-implant-home-care.html

4. Wingrove S. Peri-implant therapy for the dental hygienist. 1ª ed. UK: Wiley-Blackwell; 2013.

5. Wang Y, Zhang Y, Miron RJ. Health, maintenance, and recovery of soft tissues around implants. Clin Implant Dent Relat Res. 2015.

6. Hasturk H, Nguyen DH, Sherzai H, Song X, Soukos N, Bidlack FB y cols. Comparison of the impact of scaler material compo-sition on polished titanium implant abutment surfaces. J Dent Hyg. 2013;87:200-11.

LISTADO DE SIGLAS

Cuadro 5.5 (arriba) Definiciones sistema PIMI. Tomado de: Wingrove S. Peri-implant therapy for the dental hygienist. 1ª ed. UK: Wiley-Blackwell; 2013.Cuadro 5.6 (derecha) Instrumental usado para el mantenimiento pro-fesional por parte del higienista dental.

BIBLIOGRAFÍA

>>

Page 20: Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es necessita ... nostre 25è Aniversari amb moltes activitats per a tots vosaltres.

20

7. Padullés-Roig E, Torres F. Patología periimplantaria. 1ª ed. Bar-celona: Ediciones especializadas europeas S.L.; 2013.

8. Renvert S, Polyzois IN. Clinical approaches to treat peri-implant mucositis and peri-implantitis. Periodontol 2000. 2015;68:369-404.

9. De Siena F, Corbella S, Taschieri S, Del Fabbro M, Francetti L. Adjunctive glycine powder air-polishing for the treatment of peri-implant mucositis: an observational clinical trial. Int J Dent Hygiene. 2015;13:170-6.

10. Tonetti MS, Chapple ILC, Jepsen S, Sanz M. Primary and secon-dary prevention of periodontal and peri-implant diseases-In-troduction to, and objectives of the 11th European workshop on periodontology consensus conference. J Clin Periodontol. 2015;42:1-4.

11. Derks J, Tomasi C. Peri-implant health and disease. A syste-matic review of current epidemiology. J Clin Periodontol. 2015;42:158-71.

12. Real-Osuna J, Almendros-Marqués N, Gay-Escoda C. Prevalen-ce of complications after the oral rehabilitation with implant-supported hybrid prostheses. Med Oral Patol Oral Cir Bucal. 2012;17:16-21.

13. Lee J, Lim JH, Lee J, Kim S, Koo KT, Seol YJ y cols. Efficacy of sonic-powered toothbrushes for plaque removal in patients with peri-implant mucositis. J Periodontal Implant Sci. 2015;45:56-61.

14. Salvi GE, Ramseier CA. Efficacy of patient-administered mec-hanical and/or chemical plaque control protocols in the mana-gement of peri-implant mucositis. A systematic review. J Clin Periodontol. 2015;42:187-201.

15. Schwarz F, Becker K, Sager M. Efficacy of professionally admi-nistered plaque removal with or without adjunctive measures for the treatment of peri-implant mucositis. A systematic revi-ew and meta-analysis. J Clin Periodontol. 2015;42:202-13.

16. Frisch E, Ziebolz D, Vach K, Ratka-Krüger P. Supportive post-implant therapy: patient compliance rates and impacting fac-tors: 3-year follow-up. J Clin Periodontol. 2014;41:1007-14.

17. Corbella S, Del Fabbro M, Taschieri S, De Siena F, Francetti L. Clinical evaluation of an implant mainte-nance protocol for the prevention of peri-implant dise-ases in patients treated with immediately loaded full-arch rehabilitations. Int J Dent Hygiene. 2011;9:216-22.18. Riben-Grundstrom C, Norderyd O, André U, Renvert S. Treatment of peri-implant mucositis using a glycine powder air-polishing or ultrasonic device: a ran-domized clinical trial. J Clin Periodontol. 2015;42:462-9.19. Costa FO, Takenaka-Martinez S, Cota LOM, Ferreira SD, Silva GLM, Costa JE. Per-implant disease in subjects with and without preventive maintenance: a 5-year follow-up. J Clin Periodontol. 2012;39:173-81.20. Renvert S, Polyzois I. Risk indicators for peri-implant mucositis: a systematic literature review. J Clin Periodontol. 2015;42:172-86.21. Louropoulou A, Slot DE, Van der Weijden F. Mechanical self-performed oral hygiene of implant supported restorations: a systematic review. J Evid Base Dent Pract. 2014;14:60-9.22. Grusovin MG, Coulthard P, Worthington HV, George P, Esposito M. Interventions for replacing mis-sing teeth: maintaining and recovering soft tissue health

around dental implants. Cochrane Database of Syst Rev. 2010;823. Jepsen S, Berglundh T, Genco R, Aass AM, Demirel K, Derks J y cols. Primary prevention of peri-implantitis: Managing peri-implant mucositis. J Clin Periodontol. 2015;42:152-7.

24. Alani A, Bishop K. Peri-implantitis. Part 2: Prevention and main-tenance of peri-implant health. Br Dent J. 2014;217:289-97.

25. Implant Maintenance Care [sede Web]. Chicago: Hu-Friedy; 2012. Disponible en: https://www.hu-friedy.com/products/mastercontrol/index/file/id/11

26. Serino G, Turri A, Lang NP. Maintenance therapy in patients following the surgical treatment of peri-implantitis: a 5-year follow-up study. Clin Oral Impl Res. 2015; 26:950-6.

27. Cardaropoli D, Gaveglio L. Supportive periodontal therapy and dental implants: an analysis of patients’ compliance. Clin Oral Impl Res. 2012;23:1385-8.

28. Velásquez D. Maintenance is key to periodontal health. Di-mensions of dental hygiene [revista internet] 2011. Dispo-nible en: http://absorbtraining.com/courses/clients/48/monthly/1011x4.pdf

Cuadro 5.7 Instrumental usado para el cuidado domiciliario del paciente con prótesis implantosoportada.

El XVè Premi Científic d’Investigació Odontològica per a Higienistes Dentals va ser entregat durant la celebració del XVè Simposi d’Odontostomatologia per a Higienistes Dentals i Auxiliars, organitzat per l’AHIADEC, i celebrat el passat mes de novembre. La dotació del premi va ser de 1.000 euros per al treball guanyador. El tribunal va estar presidit, en aquesta ocasió, pel Dr. Lluís Nogués, Llicenciat i Doctor en Odontologia i Màster en Oclusió i Rehabilitació Oral. També varen formar part del tribunal la Sra. Mª Rosa Villarin, vocal de la junta de l’AHIADEC, i la Sra. Mª Rosa Agudo, suplent de la Junta de l’Associació.

AVÍS: La revista de l’AHIADEC no es fa responsable del contingut d’aquest article, incloses les possibles erra-des gramaticals i/o ortogràfiques. Tota la responsabi-litat sobre aquest text recau sobre el/s seu/s autor/s.

>>

Page 21: Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es necessita ... nostre 25è Aniversari amb moltes activitats per a tots vosaltres.

Cleanic®

La Pasta para Profilaxis de un solo paso

TECNOLOGÍA PERLITA PATENTADA

TODO EN UNO AHORRO DE TIEMPO COMPROBADOCIENTÍFICAMENTE

Garantiza excelentes resultados

Pasta para profilaxisuniversal con acciónlimpiadora integrada

Pulido y limpieza enun solo paso Máxima limpieza

y pulido con la mínimaabrasión de la

superficie dental,en el mínimo tiempo

Frutas del Bosque con fluoruro

Un NUEVO y atractivo sabor para un resultado excepcional en profilaxis

prevention.KerrDental.es

Page 22: Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es necessita ... nostre 25è Aniversari amb moltes activitats per a tots vosaltres.

22

Anatomia, fisiologia i patologia del cos humà (C6)Del 12 de desembre de 2014 al 30 de gener 2015Dra. M. Àngels Estapé

Prevenció bucodental (C3)Del 4 d’octubre de 2014 al 14 de febrer de 2015Sra. Àngela LlorcaDra. Rut MuniesaDra. Noèlia Cerdà

Gestió operativa d’una clínica dentalDel 21 de novembre de 2014 al 30 d’abril de 2015Dr. Carles Subirà Pifarré,Dr. Felipe A. Sáez Castillo,Gemma Subirà Pifarré,Gregorio Casamayor Pérez,Isidre Martinez Ivars,Jordi Gallejones Álvarez ,María Contreras Amézcua,Montserrat Conill i Codina,Nacho Tomás Ruiz,Olga Serra Escarp i Dra. Sonia Carrascal Pérez

Curs LinkedInDissabte 24 de generDr. Alejandro Iñiguez

Com atraure i motivar el pacientDissabte 31 de generSr. Xavier Esteban

Operador d’instal·lacions de radiodiagnòstic dental - 5a edicióDel 6 al 27 de febrerDr. Fernando Finestres

Demografia, Estadísticai Epidemiologia Bucodental (C4)Del 14 de febrer al 22 de marçDra. Antonia Tabernero Serentill

Conceptes en pròtesi dentali manteniment protèticDissabte 14 de febrerDra. Claudia Molina GilDr. Lluís Nogués Pujol

Exploració Bucodental (C2)Del 21 de febrer al 17 de maigSra. Àngela LlorcaDr. Xavier Vidal

Curs avançat de periodònciaper a higienistes dentals - Mòdul IDissabte 14 de marçDr. Antonio Santos Dr. Andrés PascualDra. Blanca PaniaguaDra. Cristina Vallés

Formació i OrientacióLaboral (FOL)Del 20 de març al 25 d’abrilSr. Josep Mª Zafra

Curs avançat de periodòncia per a higienistes dentals - Mòdul IIDissabte 11 d’abrilDr. Antonio Santos Dr. Andrés PascualDra. Blanca PaniaguaDra. Cristina Vallés

Promoció i l’Educació de la Salut Bucodental (C5)De l’11 d’abril al 16 de maigSr. Josep Lladós

III Seminari d’Especialització Bucodental - Implants i PeriodònciaDissabte 25 d’abrilDr. Andrés PascualDra. Claudia Molina GilDra. Laura LópezDra. Yndira GonzálezSr. Jordi SaisSra. Àngela Llorca GómezSra. Marcelle Mecerreyes

Crèdit de síntesi (C9)Del 15 de maig al 20 de junySra. Maite ValldauraDra. M. Àngels EstapéSr. Josep Mª ZafraDr. Jordi DaunisSra. Esther LLopisSra. Silvia Portero

Rol de la higienista dental davant recessions i problemes mucogingivalsDivendres 22 de maigDra. Vanessa Ruiz

Curs avançat d’ortodònciaper a higienistes i auxiliars - Mòdul IDissabte 23 de maigDra. Elena MartínezDr. Julio Gea GuiralDr. Antonio Lucea

Relació entre els gèrmens d’orofaringe i eldesenvolupamentde pneumònies?Dissabte 30 de maigDr. Oriol Sibila Vidal

L’AHIADEC tanca el 2015 amb més de 1.700 inscrits a les 43 activitats formatives. Els socis/es han gaudit de descomptes per valor de 1.803 euros

Durant 2015 l’AHIADEC ha orga-nitzat 43 activitats formati-

ves (29 cursos de formació continua-da, 13 per a la validació de formació de grau superior i 1 Simposi) amb un total de 1.736 inscrits. Tota aques-ta formació ha suposat 1.803 euros d’estalvi per als socis de l’AHIADEC que han pogut gaudir, a més, de 13 cursos de manera gratuïta Aquesta és la relació de cursos i activitats forma-tives més destacades que l’AHIADEC ha realitzat a les seves instal·lacions.

Formació continuada

SocisGratuït

SocisGratuït

Page 23: Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es necessita ... nostre 25è Aniversari amb moltes activitats per a tots vosaltres.

23

Anatomia, fisiologia i patologia del cos humà (C6)Del 30 de maig al 14 de junySra. Àngela Llorca Gómez

Posada al dia enperiodònciaDissabte 6 de junyDra. Blanca Paniagua

Curs avançat d’ortodònciaper a higienistes i auxiliars - Mòdul IIDissabte 27 de junyDra. Elena MartínezDr. Julio Gea GuiralDr. Antonio Lucea

Curs avançat de periodòncia per a higienistes dentals - Mòdul IIIDissabte 04 de juliolDr. Antonio Santos Dr. Andrés PascualDra. Blanca PaniaguaDra. Cristina Vallés

Curs avançat d’ortodòncia per a higienistes i auxiliars - Mòdul IIIDissabte 03 d’octubreDra. Elena MartínezDr. Julio Gea GuiralDr. Antonio Lucea

Operador d’instal·lacions de radiodiagnòstic dental - 6a edicióDel 16 d’octubre al 06 de novembreDr. Fernando Finestres

Taller pràctic de tractament periodontalDissabte 17 d’octubreDr. Óscar Gómez

Actualització en pròtesisdentals per a higienistesi auxiliarsDissabte 17 d’octubreDr. Francisco Real

El paper de l’higienistadental a la cirurgiaperiodontal.Curs teòric-pràcticDissabte 24 d’octubreDra. Raquel Garcia

Com fer una valoracióadequada de la malaltia periodontal?Dissabte 24 d’octubreDra. Vanessa Ruiz

Gestió operativa d’una clínica dentalDel 7 de novembre de 2015 al 30 de maig de 2016Dr. Carles Subirà Pifarré,Dr. Felipe A. Sáez Castillo,Gemma Subirà Pifarré,Gregorio Casamayor Pérez,Isidre Martinez Ivars,Jordi Gallejones Álvarez ,María Contreras Amézcua,Montserrat Conill i Codina,Nacho Tomás Ruiz,Olga Serra Escarp i Dra. Sonia Carrascal Pérez

Les genives al llarg de lavida de la donaDissabte 7 de novembreDra. Núria Vallcorba

Curs avançat d’ortodònciaper a higienistes i auxiliars - Mòdul IVDissabte 7 de novembreDra. Elena MartínezDr. Julio Gea GuiralDr. Antonio Lucea

Fisiopatologia del cos humà i del sistema immunitari(Mòdul 10)Del 14 de novembre de 2015al 31 de gener de 2016Sra. Eva BaenaSra. Lourdes Coromina

XV Simposi d’Odontostomatologia -EstudiantsDivendres 20 de novembreDra. Vanessa RuizDra. Sebastiana ArroyoDra. Nina Rierai Dr. Andrés Pascual

XV Simposi d’Odontostomatologia -ProfessionalsDissabte 21 de novembreDra. Blanca PaniaguaDr. Carles SubiràDr. Eduard ValmasedaDr. Eduardo VázquezDra. Aina ArasaSr. Rubén Álvarezi Dr. Andrés Pascual

i de Grau Superior

Informate’n 93 321 07 44

www.ahiadec.com

CURSOS 2016Relació d’alguns dels cursos que realitzarà l’AHIADEC l’any 2016:

Curs d’emblanquiment dentalDivendres 29 de generDra. Monsterrat Frago

Curs de medicina bucalDissabte 20 de febrerDr. Eduardo ChimenosDr. José López

Primers auxilis (Mòdul 9)Del 20 de febrer al 12 de marçSra. Eva Baena

Operador d’instal·lacions de radiodiagnòstic dental. - 7a Ed.Del 11 de març al 8 d’abrilDr. Fernando Finestres

SocisGratuït

SocisGratuït

SocisGratuït

SocisGratuït

SocisGratuït

SocisGratuït

SocisGratuït

Page 24: Simposi històric - AHIADEC · Desembre 2015 Preu: 6 ... un pacient amb endocarditis bacteriana es necessita ... nostre 25è Aniversari amb moltes activitats per a tots vosaltres.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

AF_PRINT_SOFT-PICKS_A4_adaptacion_3.pdf 1 27/05/15 10:37