Sistema d’Indiadors de enestar Social i Serveis Socials · Tractament de dades, anàlisi i...

ELABORACIÓ:

OBSERVATORI SOCIOAMBIENTAL DE MENORCA

INSTITUT MENORQUÍ D’ESTUDIS

NOVEMBRE 2017

PROJECTE FINANÇAT PER:

Sistema d’Indicadors de Benestar

Social i Serveis Socials 2016

3

SISTEMA D’INDICADORS DE BENESTAR SOCIAL I SERVEIS SOCIALS

INFORME 2016

Novembre 2017

Col·laboració entre l’Institut Menorquí d’Estudis i el Departament de

Benestar Social i Família del Consell Insular de Menorca

Equip redactor

Tractament de dades, anàlisi i redacció: Borja Pellejero Garriga

Suport estadístic: Anna Gallofré Lapuente

Direcció: David Carreras Martí

Agraïments

A totes les institucions i entitats que, voluntària i gratuïtament, ens cedeixen les seves

dades i les informacions que fan possible l’elaboració d’aquest informe.

Agraïment especial a les tècniques del Departament de Benestar Social i Família, Sara

Villalonga i Natàlia Pons, per la seva sempre bona predisposició a col·laborar i suport.

Per a citació bibliogràfica

PELLEJERO, B.; GALLOFRÉ, A. Sistema d’Indicadors de Benestar Social i Serveis Socials.

Observatori Socioambiental de Menorca de l’Institut Menorquí d’Estudis. Maó, 2017.

4

Institucions i entitats que han aportat informació

Agència Tributària

Consejo General del Poder Judicial

Conselleria de Serveis Socials i Cooperació del Govern de les Illes Balears

Departament de Benestar Social i Família, Consell Insular de Menorca

Centre Assessor a la Dona

Servei d’Atenció a la Drogodependència

Servei d’Orientació per a les Persones Immigrants (OFIM)

Departament de Serveis Generals, Participació Ciutadana i Habitatge, Consell Insular de Menorca

Fundació de Discapacitats de Menorca

IMSERSO

Institut Balear d’Estadística (IBESTAT)

Institut Nacional d’Estadística (INE)

Serveis Socials Comunitaris Bàsics d’Alaior

Serveis Socials Comunitaris Bàsics des Castell

Serveis Socials Comunitaris Bàsics de Ciutadella

Serveis Socials Comunitaris Bàsics Ferreries

Serveis Socials Comunitaris Bàsics Maó

Serveis Socials Comunitaris Bàsics des Mercadal

Serveis Socials Comunitaris Bàsics des Migjorn Gran

Serveis Socials Comunitaris Bàsics de Sant Lluís

5

PRESENTACIÓ

El Sistema d’Indicadors de Benestar i Assistència Social

Presentam el treball elaborat al llarg del 2017 de recopilació de 29 indicadors de benestar i assistència

social, basats, en la seva major part, però no exclusivament, en dades anuals de 2016.

Aquests indicadors són el resultat de la col·laboració entre l'OBSAM i el Departament de Benestar

Social i Família del Consell Insular de Menorca, amb la intenció d’estructurar la informació recopilada

en el treball d’Indicadors per a la Diagnosi Social de Menorca en un sistema d’indicadors. Aquest

sistema d’indicadors ha de permetre fer un seguiment al llarg del temps de les variables més

importants per mesurar el grau de benestar social a Menorca i la incidència de les polítiques socials.

El lector veurà que el sistema d’indicadors està estructurat en dos apartats: una primera part referida

a indicadors de context social; i una segona referida a indicadors que mesuren la resposta política a

les necessitats del context social. Cada indicador disposa d’una fitxa informativa i un comentari sobre

l’evolució de la variable, amb les taules i els gràfics corresponents per facilitar la seva interpretació.

Al principi de cada fitxa hi ha els indicadors amb unes icones de color: a l’esquerra hi trobam l’estat

de la qüestió, amb unes icones de cara somrient, dubtosa o trista; i a la dreta una fletxa amb la

tendència de l’indicador, que serà creixent, decreixent o estable. Ambdós signes estan pintats d’un

color segons la valoració que en fem: serà verda si és positiva, groga si és dubtosa o vermella si és

negativa. En alguns casos es deixa la casella en blanc si de moment no tenim prou elements per definir

una valoració.

Aquest és, per tant, el primer informe del sistema d’indicadors de benestar i assistència social de

Menorca que presentam. Esperam que aquest projecte tingui continuïtat a llarg termini i es pugui

anar enriquint amb el perfeccionament dels indicadors actuals i la introducció de nous, a fi que aquest

document esdevingui útil per al coneixement i la política pública.

6

SUMARI DELS INDICADORS

1. Indicadors de context

1.1. Creixement de la població 8

1.2. Envelliment 10

1.3. Natalitat 13

1.4. Població estrangera 16

1.5. Litigis matrimonials no consensuats 19

1.6. Atur 22

1.7. Atur de llarga durada 25

1.8. Renda disponible 27

1.9. Rendes baixes 29

1.10. Violència de gènere 32

1.11. Cobertura sanitària 34

1.12. Estades hospitalàries per trastorn mental 36

2. Indicadors de resposta

2.1. Despesa en serveis socials per habitant 39

2.2. Treballadors de serveis socials 42

2.3. Cobertura de la renda mínima d’inserció 44

2.4. Ajuts econòmics individuals concedits 48

2.5. Ajuts econòmics per càpita 53

2.6. Població immigrada assessorada 56

2.7. Atenció a les víctimes de violència de gènere 58

2.8. Persones en tractament de desintoxicació 60

2.9. Beneficiaris del SAAD 62

2.10. Persones pendents de PIA 65

2.11. Places residencials per a persones majors 68

2.12. Llista d’espera per a residència 70

2.13. Places de centres de dia per a persones majors 71

2.14. Places de centres residencials per a persones amb discapacitat 73

2.15. Places de centres ocupacionals per a persones amb discapacitat 75

2.16. Servei d’ajuda a domicili 77

2.17. Servei de teleassistència 80

Síntesi 83

7

1. INDICADORS DE CONTEXT

8

I1.1. CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ

Estat de la qüestió -0,8%

Tendència observada

Estat de la qüestió desitjable: Valors al voltant del 0, ja que és l’òptim des del punt de vista de la

sostenibilitat social i ambiental en el marc d’una Reserva de la Biosfera.

Tendència desitjable: Lleuger augment.

Descripció: Variació de la població de dret, és a dir, de les persones empadronades a Menorca.

Fórmula:

TC =𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑎𝑛𝑦 𝑥 − 𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑎𝑛𝑦 𝑥 − 1

𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑎𝑛𝑦 𝑥 − 1∗ 100

Unitat: %.

Àmbit territorial: Municipal, insular i autonòmic.

Periodicitat: Anual.

Font: IBESTAT.

Elaboració: OBSAM.

Seguiment de la variable

Gràfic 1: Creixement de la població de dret de Menorca, 2006-2016. Font: IBESTAT.

Elaboració: OBSAM.

-2,5

-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

%

En els darrers dos anys la població a Menorca gairebé es manté estable, després de la important

disminució de la població que es va produir l’any 2014.

9

El creixement de la població menorquina presentava unes taxes elevades al llarg de la dècada del

2000, amb valors al voltant del 2%. A causa de la crisi econòmica de l’any 2008, comença una

disminució constant, estancant-se el creixement de la població entre els anys 2010 i 2013, i arribant

a perdre el 2% de la població a l’any següent. Aquest any suposa un punt d’inflexió, i la taxa es torna

a recuperar a valors lleugerament per sota del 0. En valors absoluts, Menorca té una població a l’any

2016 de 91.600 habitants, 3.500 menys respecte al màxim assolit a l’any 2013. Comparant amb el

conjunt de les Illes Balears, el patró de creixement és similar, tot i que aconsegueix en els darrers dos

anys taxes lleugerament positives.

Els municipis de l’illa segueixen, a grans trets, l’evolució del conjunt de Menorca. Sobresurten

d’aquesta tendència els municipis des Mercadal, amb un creixement elevat per sobre del 6% abans

del 2008, una disminució significativa en els anys 2014 i 2015, i una recuperació de la taxa en els

darrer any; i Sant Lluís, amb un creixement significatiu per sobre del 3% fins el 2011, una estabilitat

al voltant de l’1% entre el 2012 i el 2015 (amb l’excepció del 2014), i un disminució sobtada fins al 3%

negatiu en el darrer any. Es Mercadal, Maó i, especialment, Ferreries, són els municipis que assoleixen

una taxa positiva en el darrer any, tot i que s’haurà de comprovar en el proper si aquesta tendència

es manté.

Taules i gràfics

Taula 1: Taxa de creixement de la població de dret de Menorca, 2006-2016. Unitats: %. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Alaior 3,0 0,4 1,8 1,4 1,5 2,1 0,1 1,7 -6,2 -1,8 -0,4

Es Castell 0,5 2,1 1,2 2,2 0,4 0,8 -0,4 -0,1 -3,7 -0,3 -2,4

Ciutadella 1,8 2,0 2,4 1,6 0,3 0,2 0,9 0,2 -1,2 -0,6 -1,6

Ferreries 1,4 1,9 1,2 1,1 -1,0 2,1 -1,0 -1,3 0,4 -1,3 1,0

Maó 0,8 1,4 2,2 0,8 -0,3 -0,4 0,1 -0,7 -1,1 -1,6 0,3

Es Mercadal 5,9 7,4 6,1 3,1 2,0 0,2 -0,2 0,5 -4,6 -1,6 0,1

Es Migjorn Gran 6,7 1,0 0,3 0,1 1,1 -0,8 0,9 -1,2 -3,3 -2,8 -0,7

Sant Lluís 5,4 3,8 4,5 4,4 3,0 2,4 1,0 0,8 -0,5 0,7 -2,8

Menorca 2,0 2,0 2,4 1,6 0,5 0,5 0,3 0,0 -2,0 -1,0 -0,8

Illes Balears 1,8 3,0 4,1 2,1 1,0 0,6 0,6 -0,7 -0,7 0,1 0,2

Taula 2: Creixement de la població de dret de Menorca, 2006-2016. Unitats: Habitants. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Alaior 8.933 8.972 9.133 9.257 9.399 9.600 9.610 9.769 9.162 8.997 8.959

Es Castell 7.475 7.629 7.724 7.892 7.926 7.990 7.962 7.956 7.661 7.635 7.455

Ciutadella 27.468 28.017 28.696 29.160 29.247 29.315 29.580 29.629 29.282 29.098 28.641

Ferreries 4.476 4.563 4.617 4.669 4.620 4.717 4.670 4.610 4.630 4.571 4.617

Maó 27.893 28.284 28.904 29.125 29.050 28.942 28.972 28.765 28.460 28.006 28.099

Es Mercadal 4.504 4.838 5.134 5.292 5.398 5.408 5.396 5.425 5.176 5.091 5.098

Es Migjorn Gran 1.503 1.518 1.522 1.523 1.539 1.526 1.539 1.520 1.470 1.429 1.419

Sant Lluís 6.182 6.414 6.704 6.997 7.204 7.377 7.449 7.509 7.472 7.521 7.313

Menorca 88.434 90.235 92.434 93.915 94.383 94.875 95.178 95.183 93.313 92.348 91.601

Illes Balears 1.001.062 1.030.650 1.072.844 1.095.426 1.106.049 1.113.114 1.119.439 1.111.674 1.103.442 1.104.479 1.107.220

10

Estat de la qüestió 107,2%


Estat de la qüestió desitjable: Valors per sota del 100%. Això significaria que hi ha una major

proporció de població de 0 a 14 anys respecte a la de més de 65 anys i, per tant, un major

potencial de població activa que contribuiria a mantenir el sistema de seguretat social actual.

Tendència desitjable: Disminució.

Descripció: Percentatge de la població major de 65 anys sobre el grup de població de 0 a 14 anys.

Fórmula:

ÍV =𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó + 65 𝑎𝑛𝑦𝑠

𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 0 − 14 𝑎𝑛𝑦𝑠∗ 100

Unitat: %.



Font: IBESTAT.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 2: Índex de vellesa de la població de Menorca, 2005-2016. Unitats: %. Font: IBESTAT.

Elaboració: OBSAM.

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

120,0

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

%

I1.2. ENVELLIMENT

A l’any 2015 la població major de 65 anys superà per primera vegada a la població menor de 15

anys, en una tendència progressiva a l’envelliment de la societat.

11

L’índex de vellesa de la població de Menorca, que es situava al voltant del 85% en la primera dècada

del 2000, creix de manera constant a partir del 2009 fins arribar a superar el 100% en els darrers dos

anys. Això significa que hi ha un major nombre de persones majors de 65 que de menors de 14 anys.

En el conjunt de les Illes Balears, també es produeix un augment de l’índex d’envelliment, però encara

es situa lleugerament per sota del 100.

Es Migjorn Gran és el municipi amb un major índex d’envelliment, superant en tots els anys analitzats

el 100% i arribant al 157% en el darrer any. També destaquen Es Mercadal i Sant Lluis, amb uns valors

actuals al voltant del 126%. D’aquest darrer municipi crida l’atenció el ràpid creixement de la

proporció de la població major de 65 anys, ja que abans del 2008 presentava uns valors per sota del

80%. Ferreries i Ciutadella són els únics municipis que es situen per sota del 100% al llarg d’aquest

període.

Taules i gràfics

Taula 3: Índex de vellesa de la població de les Illes Balears, Menorca, i els seus municipis, 2006-2016. Unitats: %. Font:

IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Alaior 94,9 90,8 92,7 97,9 97,8 100,5 105,7 107,4 102,9 107,3 110,4

Es Castell 74,1 75,7 77,9 80,3 84,7 90,7 97,8 104,5 104,7 111,8 116,1

Ciutadella 80,2 78,4 80,6 81,2 83,2 84,6 86,0 89,5 91,0 95,9 99,0

Ferreries 65,0 66,9 67,0 68,4 71,5 72,8 74,7 79,4 78,6 83,8 90,8

Maó 97,1 95,5 91,5 90,0 90,6 92,3 92,0 95,5 98,1 102,4 105,4

Es Mercadal 101,5 96,1 98,5 96,6 102,2 112,4 111,4 115,1 120,6 124,4 127,5

Es Migjorn Gran 111,0 116,8 126,4 137,4 139,7 150,0 147,0 150,5 146,3 157,9 157,5

Sant Lluís 79,5 80,6 87,2 91,1 100,7 104,4 106,1 111,5 116,5 123,0 125,3

Menorca 86,8 85,5 86,2 87,1 89,5 92,1 93,8 97,6 98,9 104,0 107,2

Illes Balears 92,3 91,4 90,8 91,0 92,2 93,7 95,0 94,8 95,0 96,9 97,9

12

Gràfic 3: Índex de vellesa de la població de les Illes Balears, Menorca i els seus municipis, 2006-2016. Unitats: %. Font:


Taula 4: Població major de 65 anys a Illes Balears, Menorca i els seus municipis, 2006-2016. Unitats: Habitants. Font:


2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Alaior 1.261 1.247 1.304 1.391 1.434 1.485 1.550 1.620 1.491 1.514 1.535

Es Castell 856 904 919 972 1.022 1.086 1.143 1.193 1.158 1.209 1.198

Ciutadella 3.555 3.580 3.717 3.836 3.947 4.034 4.106 4.230 4.241 4.397 4.405

Ferreries 484 499 511 527 540 561 572 597 603 614 652

Maó 4.120 4.131 4.139 4.202 4.276 4.372 4.357 4.464 4.558 4.617 4.622

Es Mercadal 598 613 664 682 758 814 830 875 871 887 903

Es Migjorn Gran 232 236 254 268 278 285 294 295 278 289 293

Sant Lluís 809 859 929 996 1.104 1.171 1.212 1.284 1.313 1.359 1.323

Menorca 11.915 12.069 12.437 12.874 13.359 13.808 14.064 14.558 14.513 14.886 14.931

Illes Balears 138.512 141.054 145.680 150.177 154.490 158.671 162.670 163.046 163.589 166.592 168.457

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

Es MigjornGran

EsMercadal

Sant Lluís Es Castell Alaior Maó Ciutadella Ferreries Menorca IllesBalears

%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

13

I1.3. NATALITAT

Estat de la qüestió 8‰


Estat de la qüestió desitjable: Valors mínims del 10‰, en els qual es situa la mitjana europea a

l’any 2016. Es tracta una xifra de referència, tenint en compte l’estil de vida occidental, però a la

qual consideram que s’ha d’aspirar a fi de tenir una major natalitat que contribueixi el

manteniment d’una població activa que sostingui el sistema de seguretat social.

Tendència desitjable: Augment.

Descripció: Nombre de nascuts vius durant un any per cada mil habitants.

Fórmula:

TN =𝑁𝑎𝑠𝑐𝑢𝑡𝑠 𝑣𝑖𝑢𝑠

𝐻𝑎𝑏𝑖𝑡𝑎𝑛𝑡𝑠∗ 1000

Unitat: ‰.



Font: IBESTAT.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 4: Taxa de natalitat a Menorca, 2005-2015. Unitats: ‰. Font: IBESTAT. Elaboració:

OBSAM.

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

‰

La taxa de natalitat s’ha reduït en més de dos naixements per cada mil habitants en cinc anys,

mantenint-se en els darrers tres anys amb uns valors sota de la mitjana balear i europea.

14

La taxa de natalitat a Menorca ha disminuït entre el 2008 i el 2013, passant del 11 al 8‰, i en els

darrers tres anys s’ha mantingut en aquesta xifra. En el conjunt de les Illes Balears la disminució ha

estat més lenta, i es situa en valors lleugerament per sota del 10 ‰.

Ferreries és el municipi amb la taxa més elevada en el darrer any, per sobre del 10‰, essent l’únic

que supera la mitjana balear. En canvi, Es Migjorn Gran i Sant Lluís són els municipis on es registren

menys naixements, amb uns valors per sota del 5‰. Destacar també que Alaior i Ciutadella són els

municipis que més han disminuït la seva taxa de natalitat, amb una diferència del 5 ‰ entre el 2005

i el 2015.

Taules i gràfics

Taula 5: Taxa de natalitat a Illes Balears, Menorca i els seus municipis, 2005-2015. Unitats: ‰. Font: IBESTAT. Elaboració:

OBSAM.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Alaior 12,1 10,0 11,3 11,2 10,8 9,5 8,6 9,1 8,1 7,6 7,1

Es Castell 9,7 10,6 11,8 8,4 8,2 10,1 8,4 8,2 7,2 7,2 8,5

Ciutadella 12,9 11,1 10,5 11,5 9,8 9,7 9,1 8,9 7,5 8,9 8,0

Ferreries 9,3 10,9 11,8 11,3 9,2 12,3 10,4 9,0 10,4 10,6 8,1

Maó 12,3 11,4 13,2 13,2 11,0 11,5 10,6 9,2 8,6 8,3 8,9

Es Mercadal 8,7 9,1 9,7 9,5 9,6 6,7 7,4 7,8 7,2 5,4 6,3

Es Migjorn Gran 7,8 6,7 7,9 7,2 9,2 8,4 9,2 5,2 6,6 4,8 9,1

Sant Lluís 9,4 9,5 9,5 8,2 7,9 7,4 6,4 7,7 6,9 4,3 5,9

Menorca 11,6 10,7 11,4 11,3 10,0 10,0 9,2 8,7 7,9 7,9 8,0

Illes Balears 11,1 11,7 11,6 11,8 11,0 10,8 10,1 9,8 9,5 9,7 9,6

15

Gràfic 5: Taxa de natalitat a Illes Balears, Menorca i els seus municipis, 2005-2015. Unitats: ‰. Font: IBESTAT. Elaboració:

OBSAM.

Taula 6: Nascuts vius a Illes Balears, Menorca i els seus municipis, 2005-2015. Unitats: Naixements. Font: IBESTAT.

Elaboració: OBSAM.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Alaior 105 89 101 102 100 89 83 87 79 70 64

Es Castell 72 79 90 65 65 80 67 65 57 55 65

Ciutadella 349 305 293 331 286 284 267 264 222 261 233

Ferreries 41 49 54 52 43 57 49 42 48 49 37

Maó 340 317 372 381 321 333 306 267 248 236 248

Es Mercadal 37 41 47 49 51 36 40 42 39 28 32

Es Migjorn Gran 11 10 12 11 14 13 14 8 10 7 13

Sant Lluís 55 59 61 55 55 53 47 57 52 32 44

Menorca 1.010 949 1.029 1.046 935 945 873 831 755 738 722

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

Es MigjornGran

Maó Es Castell Ferreries Ciutadella Alaior EsMercadal

Sant Lluís Menorca IllesBalears

‰

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

16

I1.4. POBLACIÓ ESTRANGERA



Estat de la qüestió desitjable: Consideram que el manteniment de la població estrangera actual

és un bon símptoma d’integració social. Un lleuger augment també és positiu per la voluntat de

la societat de ser terra d’acollida i per la riquesa que aporta la diversitat cultural.

Tendència desitjable: Estabilitat o lleuger increment de la població estrangera.

Descripció: Població nascuda a l’estranger resident a Menorca empadronada a l’illa a 1 de gener de cada any.

Fórmula:

𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑒𝑠𝑡𝑟𝑎𝑛𝑔𝑒𝑟𝑎 = ∑ ℎ𝑎𝑏𝑖𝑡𝑎𝑛𝑡𝑠 𝑛𝑎𝑠𝑐𝑢𝑡𝑠 𝑎 𝑙′𝑒𝑠𝑡𝑟𝑎𝑛𝑔𝑒𝑟

Unitat: Habitants.



Font: IBESTAT.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 6: Població d’origen estranger a Menorca, 2005-2016. Unitats: Habitants. Font:


0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Hab

itan

ts d

'ori

gen

est

ran

ger

La població nascuda a l’estranger ha disminuït més d’un 4% en tres anys, representant actualment

el 12% de la població.

17

L’evolució de la població d’origen estranger a Menorca passa per tres etapes: una primera de

creixement progressiu, arribant gairebé als 16.000 habitants a l’any 2009; una segona de

manteniment dels valors fins el 2013, amb una tendència lleugera a la disminució; i una tercera de

disminució, especialment significativa a l’any 2013, fins arribar a valors per sota dels 11.000 (que era

població estrangera que hi havia a l’any 2005). Amb percentatge, la població estrangera a l’any 2016

representa el 12% del total de la població de Menorca, 4 punts menys respecte el 2009; i 5% menys

respecte el conjunt de les Illes Balears, que és del 17%.

En general els municipis de l’illa segueixen una evolució similar, però amb percentatges

significativament diferents. Es Mercadal i Sant Lluís són els municipis amb un major percentatge de

persones nascudes a l’estranger, amb valors actuals per sobre del 20%, mentre que Ferreries i

Ciutadella són el que tenen un menor percentatge, per sota del 10%.

Si ens fixam en l’origen de la població estrangera actual a Menorca, el 58% són comunitaris (el 7% de

la població de Menorca) i el 42% extracomunitaris (el 5% de la població). Sant Lluís i Es Castell són els

municipis amb una major proporció de comunitaris, per sobre del 80%. En canvi, Maó i Ferreries són

els que tenen un major proporció d’extracomunitaris, per sobre del 60%.

Taules i gràfics

Taula 7: Taxa de població estrangera a les Illes Balears, Menorca i els seus municipis, 2006-2016. Unitats: %. Font: IBESTAT.

Elaboració: OBSAM.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Alaior 16,6 17,0 17,6 17,9 18,7 19,2 19,1 19,2 13,2 12,1 12,6

Es Castell 16,1 17,6 19,0 19,3 18,6 18,5 18,4 18,3 15,2 14,7 13,0

Ciutadella 10,6 11,4 12,5 13,1 12,7 12,6 12,5 12,1 10,4 10,0 8,9

Ferreries 5,5 6,9 7,0 7,4 5,8 6,7 5,9 5,0 4,3 3,3 3,4

Maó 15,2 16,2 17,8 17,7 17,4 16,4 15,5 14,8 13,0 11,4 11,4

Es Mercadal 23,8 26,0 28,1 27,9 27,6 27,3 27,4 27,3 23,6 23,3 23,2

Es Migjorn Gran 17,7 17,5 18,2 18,5 18,6 17,0 16,2 15,9 12,0 11,9 10,9

Sant Lluis 18,2 18,7 19,6 20,1 22,0 22,7 23,2 23,1 21,8 22,0 20,5

Menorca 14,2 15,2 16,4 16,7 16,6 16,3 16,0 15,6 13,2 12,4 11,9

Illes Balears 16,8 18,5 20,8 21,7 21,9 21,8 21,7 20,2 18,4 17,4 17,1

18

Gràfic 7: Taxa de població estrangera a Menorca i els seus municipis, segons comunitaris i extracomunitaris, 2016. Unitats:

%. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

Taula 8: Població estrangera a les Illes Balears, Menorca i els seus municipis, 2006-2015. Unitats: Habitants. Font: IBESTAT.

Elaboració: OBSAM.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Alaior 1.481 1.521 1.610 1.661 1.754 1.840 1.836 1.878 1.210 1.088 1.132

Es Castell 1.200 1.346 1.467 1.524 1.478 1.478 1.463 1.457 1.167 1.121 970

Ciutadella 2.912 3.199 3.576 3.832 3.723 3.691 3.707 3.575 3.048 2.900 2.560

Ferreries 248 314 323 345 268 317 275 229 198 150 157

Maó 4.243 4.569 5.139 5.164 5.045 4.733 4.502 4.263 3.704 3.205 3.206

Es Mercadal 1.070 1.260 1.442 1.476 1.488 1.475 1.481 1.482 1.224 1.185 1.185

Es Migjorn Gran 266 266 277 281 287 260 249 242 177 170 155

Sant Lluis 1.123 1.197 1.313 1.404 1.582 1.675 1.726 1.732 1.629 1.654 1.496

Menorca 12.543 13.672 15.147 15.687 15.625 15.469 15.239 14.858 12.357 11.473 10.861

Illes Balears 167.751 190.170 223.036 237.562 242.256 242.812 242.570 224.406 203.112 192.518 188.896

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

Alaior Es Castell Ciutadella Ferreries Maó EsMercadal

Es MigjornGran

Sant Lluis Menorca

%

Comunitaris Extracomunitaris

19

I1.5. LITIGIS MATRIMONIALS NO CONSENSUATS



Estat de la qüestió desitjable: Percentatges per sota del 10%, en el qual la proporció litigis no

consensuats sigui poc significatiu ja que s’espera que els adults arribin a acords consensuats en

els litigis.

Tendència desitjable: Disminució dels litigis matrimonials no consensuats.

Descripció: Els divorcis, separacions i guardes de fills menors no consensuats són processos matrimonials contenciosos en els que no existeix un acord entre les parts. La tramitació a seguir és la del judici verbal amb les diferents especialitats aplicables. La taxa es calcula sobre el total de casos resolts de divorcis, separacions i guardes de fills menors.

Fórmula:

TLMNC =𝐿𝑖𝑡𝑖𝑔𝑖𝑠 𝑛𝑜 𝑐𝑜𝑛𝑠𝑒𝑛𝑠𝑢𝑎𝑡𝑠

𝑇𝑜𝑡𝑎𝑙 𝑙𝑖𝑡𝑖𝑔𝑖𝑠∗ 100

Unitat: %

Àmbit territorial: Insular i autonòmic.


Font: Consejo General del Poder Judicial.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 8: Taxa de litigis matrimonials no consensuats a Menorca, 2005-2016. Unitats: %.

Font: Consejo General del Poder Judicial. Elaboració. OBSAM.

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

45,0

50,0

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

%

Els litigis matrimonials no consensuats que acaben en un procés judicial representen un 37% del

total de litigis, essent majoritàriament en relació a la guarda de fills menors.

20

La taxa de litigis matrimonials no consensuats a Menorca ha tingut un creixement progressiu des del

2005 al 2010, passant del 36 al 47%. A partir d’aquest any torna a disminuir de manera progressiva

(amb l’excepció del 2015), fins arribar en el darrer any al 37%, valor similar al del 2005. Amb nombres

absoluts, a l’any 2016 es van produir 213 divorcis, dels quals 71 no consensuats; 8 separacions, dels

quals 1 no consensuat; i 92 litigis sobre guardes o custòdies de fills menors, dels quals 44 no

consensuats. Així doncs, són en els litigis sobre les guardes o custòdies on es produeix una major

proporció de litigis no consensuats, gairebé la meitat dels casos en el darrer any. Aquesta proporció

havia estat més elevada en anys anteriors, ja que entre el 2007 i el 2012 arribaven al voltant de dues

terceres parts dels casos.

En el conjunt de les Illes Balears la taxa de litigis no consensuats és lleugerament inferior en tots els

anys, i amb una tendència a igualar-se amb la taxa de Menorca. El comportament dels tres tipus de

litigis estudiats és similar al de Menorca, tot i que de manera més estable pel major nombre de casos

que es registren per la població de referència.

Taules i gràfics

Taula 9: Percentatge de divorcis, separacions i guardes no consensuats sobre els seus totals, a Illes Balears i Menorca,

2006-2016. Unitats: %. Font: Consejo General del Poder Judicial. Elaboració: OBSAM.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Menorca

Divorcis 37,4 39,1 38,0 43,3 40,4 41,2 34,0 33,5 35,3 36,8 37,9

Separacions 14,3 28,6 10,0 10,0 44,4 7,1 14,3 36,4 23,1 16,7 0,0

Guarda 53,8 60,4 73,6 53,7 68,6 65,9 64,8 62,4 57,6 57,0 50,0

Total 38,3 41,7 42,7 44,0 45,3 46,6 41,2 41,7 41,0 42,6 40,4

Illes Balears

Divorcis 25,6 30,1 28,6 33,6 34,2 33,9 33,1 32,3 33,3 38,8 32,2

Separacions 22,8 23,9 24,9 20,6 35,4 19,3 28,9 20,3 27,9 29,8 19,5

Guarda 50,2 50,7 50,6 53,5 53,0 58,1 54,0 54,2 50,3 49,2 53,0

Total 28,6 32,9 32,0 36,9 37,9 38,8 37,9 38,1 37,8 41,4 38,0

Gràfic 9: Total de litigis matrimonials respecte a la població de dret, Menorca i Illes Balears, 2006-2016. Unitats: %. Font:

Consejo General del Poder Judicial. Elaboració: OBSAM.

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

45,0

50,0

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

%

Menorca Total Illes Balears Total

21

Taula 10: Divorcis, separacions i guardes, custòdia o aliments de fills menors no matrimonials a les Illes Balears i Menorca,

segons consensuats i no consensuats, 2006-2016. Unitats: Litigis. Font: Consejo General del Poder Judicial. Elaboració:

OBSAM.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Menorca

Divorcis consensuats

216 184 176 148 143 130 155 151 161 129 136

Divorcis no consensuats

129 118 108 113 97 91 80 76 88 75 83

Separació consensuada

18 10 9 9 10 13 12 7 10 5 8

Separacions no consensuades

3 4 1 1 8 1 2 4 3 1 0

Guarda fills menors, consensuats*

24 21 14 25 16 31 31 35 42 40 46

Guarda fills menors, no Consensuats*

28 32 39 29 35 60 57 58 57 53 46

Illes Balears

Divorcis consensuats

2.722 2.306 2.143 1.945 2.001 1.865 1.966 1.882 2.051 1.972 1.922

Divorcis no consensuats

937 991 859 985 1.038 958 972 897 1.026 1.252 914

Separació consensuada

233 166 154 154 113 117 118 94 106 87 103

Separacions no consensuades

69 52 51 40 62 28 48 24 41 37 25

Guarda fills menors, consensuats*

298 314 309 354 369 359 445 516 601 627 586

Guarda fills menors, no Consensuats*

300 323 316 407 416 498 522 610 608 608 660

Guarda, Custodia o Aliments de fills menors no Matrimonials (no) Consensuats

22

I1.6. ATUR



Estat de la qüestió desitjable: Valors propers al 5%, en el qual ens situaríem en un atur tècnic,

és a dir, un atur que correspon a persones que estan en canvi de feina.


Descripció: Proporció de la població aturada en els registres oficials respecte a la població activa (que es constitueix de la població afiliada a la seguretat social + la població aturada).

Fórmula:

Taxa d′atur. =𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑎𝑡𝑢𝑟𝑎𝑑𝑎

𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑎𝑐𝑡𝑖𝑣𝑎∗ 100

Unitat: %.


Periodicitat: Mensual.

Font: IBESTAT.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 10: Mitjana anual de la taxa d’atur a Menorca, 2009-2016. Unitats: %. Font: IBESTAT.

Elaboració: OBSAM.

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

%

La taxa mitjana anual de l’atur s’ha reduït gairebé en un 7% des del 2012, any que es registrà un

19%, el màxim assolit. Així, actualment l’atur mensual oscil·la entre el 18 i el 8%.

23

L’evolució de la mitjana anual de la taxa d’atur mitjana presenta en els primers anys de la dècada un

augment progressiu, fins arribar el 20% a l’any 2012; i, a partir d’aquest any, una disminució

progressiva, assolint en el darrer any una taxa del 13% (4.394 persones de mitjana). Comparant

Menorca a nivell d’Illes Balears, registra una taxa d’atur al voltant d’un 1% superior en tots els anys.

Per les característiques del sistema econòmic de Menorca, la taxa d’atur es veu determinat per

l’estacionalitat. D’aquesta manera, en els mesos d’hivern del darrer any la taxa s’aproxima al 20%,

mentre que en els mesos d’estiu s’arriba a mínims del 5%.

Per municipis, destaca l’elevada taxa d’atur que presenta Es Castell, amb un mitjana del 26% en el

darrer any (13 punts superior a la mitjana de Menorca), i superant el 40% en els mesos d’hivern dels

anys 2012 i 2013. Ferreries i Es Mercadal són els municipis que han tingut des del 2009 la mitjana

d’atur més baixa, actualment per sota del 10%. La resta es situen al voltant de la mitjana de l’illa.

Taules i gràfics

Taula 11: Mitjana anual de la taxa d’atur a Menorca, dels seus municipis i a les Illes Balears, 2009-2016. Unitats: %. Font:


2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Alaior 14,9 16,7 17,6 19,2 17,6 15,4 13,0 11,5

Es Castell 28,7 34,2 34,9 36,7 35,0 31,7 27,9 25,8

Ciutadella 15,1 16,1 17,2 18,5 17,5 16,8 14,9 12,3

Ferreries 10,6 11,0 10,4 11,6 12,0 11,9 9,8 8,5

Maó 14,3 16,4 17,0 19,2 18,2 16,6 14,9 12,9

Es Mercadal 14,1 14,6 14,6 15,0 13,7 12,6 11,6 9,6

Es Migjorn Gran 16,2 17,3 16,7 17,8 14,8 14,7 12,3 10,5

Sant Lluís 16,7 18,8 18,6 20,8 18,8 16,7 15,2 12,2

Menorca 15,3 17,1 17,7 19,4 18,3 16,9 15,0 12,8

Illes Balears 15,0 16,8 17,0 17,9 17,1 15,5 13,4 11,4

Gràfic 11: Mitjana anual de la taxa d’atur a en els municipis de Menorca, 2016. Unitats: %.

Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

0

5

10

15

20

25

30

%

24

Taula 12: Mitjana anual del nombre d’aturats a Menorca i dels seus municipis, 2009-2016. Unitats: aturats. Font: IBESTAT.

Elaboració: OBSAM.

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Alaior 514 564 572 616 567 500 431 383

Es Castell 557 648 639 662 626 561 495 448

Ciutadella 1.576 1.666 1.737 1.874 1.773 1.715 1.524 1.267

Ferreries 185 189 178 194 198 200 166 144

Maó 2.102 2.378 2.400 2.622 2.439 2.173 1.936 1.689

Es Mercadal 262 264 261 270 234 202 181 157

Es Migjorn Gran 53 55 55 60 57 57 49 43

Sant Lluís 340 371 347 394 363 335 308 263

Menorca 5.587 6.135 6.189 6.691 6.256 5.742 5.091 4.394

Illes Balears 74.378 82.882 83.263 87.544 82.282 75.405 67.103 58.316

Gràfic 12: Evolució de la taxa d’atur mensual a Menorca, dels seus municipis i a les Illes Balears, 2009-2016. Unitats: %.


0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

45,0

20

09

M0

1

20

09

M0

4

20

09

M0

7

20

09

M1

0

20

10

M0

1

20

10

M0

4

20

10

M0

7

20

10

M1

0

20

11

M0

1

20

11

M0

4

20

11

M0

7

20

11

M1

0

20

12

M0

1

20

12

M0

4

20

12

M0

7

20

12

M1

0

20

13

M0

1

20

13

M0

4

20

13

M0

7

20

13

M1

0

20

14

M0

1

20

14

M0

4

20

14

M0

7

20

14

M1

0

20

15

M0

1

20

15

M0

4

20

15

M0

7

20

15

M1

0

20

16

M0

1

20

16

M0

4

20

16

M0

7

20

16

M1

0

%

Alaior Es Castell Ciutadella Ferreries Maó

Es Mercadal Es Migjorn Gran Sant Lluís MENORCA ILLES BALEARS

25

I1.7. ATUR DE LLARGA DURADA



Estat de la qüestió desitjable: Sense aturats de llarga durada.


Descripció: Proporció de la població aturada de més d’un any en els registres oficials respecte a la població activa (que es constitueix de la població afiliada a la seguretat social + la població aturada).

Fórmula:

Taxa d′atur lld. =𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑎𝑡𝑢𝑟𝑎𝑑𝑎 > 1

𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑎𝑐𝑡𝑖𝑣𝑎∗ 100

Unitat: %.


Periodicitat: Mensual.

Font: IBESTAT.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 13: Mitjana anual de la taxa d’atur de llarga durada a Menorca, 2009-2016. Unitats: %.


0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

%

La taxa d’aturats que porten més d’un any a l’atur ha disminuït en els darrers quatre anys, però

encara avui es situa en 1,5% superior a la taxa registrada a l’inici del començament de la crisi.

econòmica.

26

Taules i gràfics

La taxa d’atur mitjana de llarga durada és en el darrer any del 3%, que són 1.081 persones. Això és un

2% menys respecte el màxim assolit el 2013. Tot i així, mentre que la taxa d’atur general del 2016 és

inferior a la registrada l’any 2009 (veure indicador anterior taxa d’atur), la taxa d’atur de llarga durada

és un 1,5% superior. Per tant, ens trobam amb un sector de la població que, després de la crisi

econòmica, té dificultats per accedir al mercat laboral.

Per municipis, la taxa d’atur de llarga durada segueix també el mateix patró que la taxa d’atur general.

Es Castell és el municipi amb una taxa més elevada, del 7,5%, mentre que Ferreries i Es Mercadal són

els que la tenen més baixa, per sota del 2%.

Taules i gràfics

Taula 13: Mitjana anual de la taxa d’atur de llarga durada a les Illes Balears, Menorca i els seus municipis, 2009-2016.

Unitats: %. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Alaior 1,7 3,4 4,0 4,6 4,8 3,9 3,3 2,8

Es Castell 3,1 7,3 9,1 10,0 10,7 10,3 8,3 7,5

Ciutadella 1,6 2,7 3,2 3,8 4,3 4,0 3,4 2,7

Ferreries 1,0 1,6 1,3 2,0 2,0 1,8 1,4 1,3

Maó 1,6 3,5 4,3 5,2 6,0 5,5 4,4 3,5

Es Mercadal 1,3 3,0 2,9 3,3 3,2 2,7 2,2 1,5

Es Migjorn Gran 0,5 2,8 2,6 2,8 2,9 3,0 2,3 2,1

Sant Lluís 2,2 4,1 5,0 5,3 5,8 4,8 4,0 3,2

Menorca 1,7 3,4 4,0 4,7 5,2 4,8 3,9 3,1

Illes Balears 2,4 4,2 4,8 5,5 5,9 5,5 4,6 3,7

Taula 14: Mitjana anual del nombre d’aturats de llarga durada a les Illes Balears, Menorca i els seus municipis, 2009-2016.

Unitats: aturats. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Alaior 57 114 131 147 156 126 110 93

Es Castell 61 138 167 180 191 182 147 131

Ciutadella 172 280 324 389 434 410 345 276

Ferreries 18 27 22 33 33 30 24 21

Maó 235 513 611 705 797 719 569 458

Es Mercadal 24 54 52 59 54 43 34 24

Es Migjorn Gran 2 9 9 10 11 12 9 9

Sant Lluís 44 80 93 100 112 96 82 69

Menorca 613 1.213 1.409 1.623 1.787 1.618 1.321 1.081

Illes Balears 11.790 20.822 23.508 26.718 28.518 26.502 22.785 18.986

27

I1.8. RENDA DISPONIBLE

Estat de la qüestió 19.144 €


Estat de la qüestió desitjable: Per sobre dels 15.000 €, renda suficient per mantenir el benestar

social i l’economia de la societat.

Tendència desitjable: Augment de la renda disponible.

Descripció: La quantitat anual de diners que pot disposar una unitat familiar per a consum o estalvi després del pagament de les obligacions fiscals.

Fórmula: Xifra disponible a la web d’Agència Tributària.

Unitat: €.



Font: Agència Tributària.

Elaboració: OBSAM


Gràfic 14: Renda disponible dels habitants de Menorca, 2013-2015. Unitats: €. Font: Agència

Tributària. Elaboració: OBSAM.

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

2013 2014 2015

€

La renda mitjana disponible de les famílies de Menorca a l’any 2015 ha crescut en més de 1.000 €,

essent el municipi de Sant Lluís amb la mitjana més elevada.

28

La renda disponible a Menorca a l’any 2015 és de 19.144 €, uns 1.000 € més respecte els dos anys

anteriors. Si la comparam amb la del conjunt de les Illes Balears, aquesta és uns 2.000 € més elevada

que la de Menorca, i amb un creixement lleugerament més superior, de 1.300 € respecte el 2013.

Per municipis de Menorca, Sant Lluís n’és, i amb diferència, el que té una renda disponible més

elevada, de 22.784 €. Els municipis de Maó i Es Castell en són els altres dos que es situen per damunt

de la mitjana menorquina. En canvi, Es Migjorn Gran i Ferreries són els municipis que disposen d’una

renda disponible més baixa, en ambdós casos no superen els 18.000 €

Taules i gràfics

Taula 15: Renda disponible dels habitants de les Illes Balears, Menorca i els seus

municipis, 2013-2015. Unitats: €. Font: Agència Tributària. Elaboració: OBSAM.

2013 2014 2015

Alaior 17.456 17.753 18.182

Es Castell 18.804 18.768 19.788

Ciutadella 16.818 17.109 17.878

Ferreries 16.622 16.819 17.655

Maó 19.859 20.261 20.768

Es Mercadal 17.369 18.032 18.312

Es Migjorn Gran 16.902 16.940 17.784

Sant Lluís 20.240 20.671 22.787

Menorca 18.009 18.294 19.144

Illes Balears 19.918 20.139 21.259

Gràfic 15: Renda disponible dels habitants de les Illes Balears, Menorca i els municipis, 2013-2015. Unitats: €.

Font: Agència Tributària. Elaboració: OBSAM.

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

€

2013 2014 2015

29

I1.9. RENDES BAIXES SEGONS TRAMS DE BASE IMPOSABLE



Estat de la qüestió desitjable: La proporció de rendes amb un tram base imposable inferior a

6.000 € hauria de ser poc significativa, ja que dificulta la satisfacció de les necessitats socials.

Tendència desitjable: Disminució del nombre de declaracions en els trams bases baixos.

Descripció: Percentatge de declaracions de la renda amb tram de base imposable menor de 6.000 € sobre el total de declaracions.

Fórmula:

RB. =𝐷𝑒𝑐𝑙𝑎𝑟𝑎𝑐𝑖𝑜𝑛𝑠 𝑎𝑚𝑏 𝑇𝐵𝐼 < 6000€

𝑇𝑜𝑡𝑎𝑙 𝑑𝑒𝑐𝑙𝑎𝑟𝑎𝑐𝑖𝑜𝑛𝑠∗ 100

Unitat: %.



Font: Agència Tributària.

Elaboració: OBSAM


Gràfic 16: Percentatge de declaracions amb tram de base imposable menor de 6.000 €, Menorca,

2013-2015. Unitats: %. Font: Agència Tributària. Elaboració: OBSAM.

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

2013 2014 2015

%

En tres anys s’ha produït un augment de les desigualtats socials en les declaracions de la renda, en

augmentar en un 4% en els trams base inferiors a 6.000 € i en un 3% en els superiors a 21.500 €.

30

La proporció de declaracions de la renda presentades amb un tram de base imposable menor a 6.000

€ ha crescut significativament, passant del 22% en els dos anys anteriors al 27% el 2015. Això són

10.876 declaracions sobre un total de 40.637. En canvi, ha disminuït significativament el següent tram

de les rendes compreses entre 6.011 i 12.020 €, passant del 23% al 15%; i han augmentat les rendes

més altes aquí indicades (més de 21.036 €), passant del 26% al 29% en el darrer any. Per tant,

s’observa des del punt de vista de la renda una major polarització social, augmentant la bretxa entre

les rendes més baixes i les més altes.

Ciutadella és el municipi amb un percentatge més elevat de rendes declarades en base imposable

menor a 6.000 € en els tres anys estudiats, arribant gairebé al 30% en el darrer any. Es Mercadal i

Alaior són els altres dos municipis amb una proporció més elevada, per damunt de la mitjana de

Menorca, situada en el 27%. Sant Lluís és, per altra banda, el municipi amb una menor proporció en

tots els anys, per sota del 20% en els anys 2013 i 2014 i del 24% en el darrer any.

Finalment, la mitjana del conjunt de les Illes Balears es situa més de dos punts percentuals per sota

de la mitjana de Menorca.

Taules i gràfics

Taula 16: Percentatge de declaracions amb tram de base imposable menor de 6.000

€, Illes Balears, Menorca i els seus municipis, 2013-2015. Unitats: %. Font: Agència

Tributària. Elaboració: OBSAM.

2013 2014 2015

Alaior 21,5 20,9 27,0

Es Castell 21,0 20,3 24,9

Ciutadella 25,1 23,8 29,5

Ferreries 20,3 20,2 26,1

Maó 20,3 20,4 25,0

Es Mercadal 21,3 22,7 28,3

Es Migjorn Gran 20,0 18,7 26,7

Sant Lluís 19,0 19,9 23,8

Menorca 21,9 21,5 26,8

Illes Balears 19,9 19,7 24,2

31

Gràfic 17: Percentatge de declaracions amb tram de base imposable menor de 6.000 €, per municipis de

Menorca, 2013-2015. Unitats: %. Font: Agència Tributària. Elaboració: OBSAM.

Taula 17: Declaracions presentades segons trams de base imposable, Menorca, 2013-2015. Unitats: declaracions i %.

Font: Agència Tributària. Elaboració: OBSAM.

Nombre declaracions Percentatge declaracions

2013 2014 2015 2013 2014 2015

Menys de 6.010 € 8.617 8.515 10.876 21,9 21,5 26,8

6.011 i 12.020 € 9.309 9.334 6.331 23,7 23,6 15,6

12.021 i 18.030 € 8.097 8.205 8.201 20,6 20,7 20,2

18.031 i 21.035 € 2.952 2.926 3.232 7,5 7,4 8,0

Més de 21.036 € 10.336 10.581 11.967 26,3 26,7 29,4

Total 39.311 39.561 40.637 100 100 100

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

Ciutadella EsMercadal

Alaior Es MigjornGran

Ferreries Maó Es Castell Sant Lluís

%

2013 2014 2015

32

I1.10. VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Estat de la qüestió 3,9 ‰


Estat de la qüestió desitjable: En aquest indicador consideram la reducció a la mínima expressió

de les denúncies per violència de gènere, ja que les denúncies constata la realitat d’un fenomen

que hauria de ser inexistent o residual. Tot i així, s’ha de tenir present que encara ara hi ha dones

que no denuncien el maltractament per por de les represàlies o per desconfiança.


Descripció: Denúncies registrades als jutjats de Menorca per violència de gènere per cada mil dones de la població de dret.

Fórmula:

TVG. =𝐷𝑒𝑛ú𝑛𝑐𝑖𝑒𝑠

𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑑𝑒 𝑑𝑜𝑛𝑒𝑠 𝑑𝑒 𝑑𝑟𝑒𝑡∗ 1000

Unitat: ‰.



Font: Consejo General del Poder Judicial.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 18: Denúncies de violència de gènere a Menorca, 2010-2016. Unitats: ‰. Font: Consejo

General del Poder Judicial. Elaboració: OBSAM.

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

‰

Quatre de cada mil dones han presentat una denúncia per violència de gènere a l’any 2016, tot i

que aquesta xifra és un 1,5% menor respecte a les registrades entre el 2010 i el 2013.

33

El nombre de denúncies rebudes per violència de gènere en els jutjats de Menorca a l’any 2016 van

ser de 178, que representa gairebé 4 denúncies per cada mil dones. Aquesta xifra és un punt i mig

inferior a la que es registrava entre els anys 2010 i 2013, i en els darrers tres s’ha estabilitzat al voltant

del 4‰.

Comparant amb les Illes Balears, la taxa de denúncies és significativament més baixa a Menorca. Entre

el 2010 i el 2013 la diferència era al voltant d’un 3‰. A partir d’aquest any la taxa augmenta en el

conjunt de les Illes Balears i disminueix a Menorca, per la qual cosa la diferència s’amplia per sobre

del 4‰. En el darrer any es produeix un increment significatiu a les Illes Balears, sobrepassant per

primera vegada en sis anys la taxa del 9‰.

Taules i gràfics

Taula 18: Denúncies de violència de gènere a Menorca i Illes Balears, 2010-2016. Unitats: Denúncies i ‰. Font: Consejo

General del Poder Judicial. Elaboració: OBSAM.

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Menorca Denúncies 258 255 248 256 176 192 178

Denúncies ‰ 5,5 5,4 5,2 5,4 3,8 4,1 3,9

Illes Balears Denúncies 4.489 4.417 4.739 4.269 4.687 4.658 5.268

Denúncies ‰ 8,1 8,0 8,5 7,7 8,5 8,4 9,5

Gràfic 19: Denúncies de violència de gènere a Menorca i Illes Balears, 2010-2016. Unitats: ‰. Font:

Consejo General del Poder Judicial. Elaboració: OBSAM.

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

7,0

8,0

9,0

10,0

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

‰

Menorca Illes Balears

34

I1.11. COBERTURA SANITÀRIA



Estat de la qüestió desitjable: Valors propers al 100%, que equivaldria a que tota la població de

dret disposa de la targeta sanitària.


Descripció: Percentatge de la població de dret amb targeta sanitària.

Fórmula:

CS. =𝑇𝑎𝑟𝑔𝑒𝑡𝑒𝑠 𝑠𝑎𝑛𝑖𝑡à𝑟𝑖𝑒𝑠 𝑒𝑛 𝑎𝑙𝑡𝑎

𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑑𝑒 𝑑𝑟𝑒𝑡∗ 100

Unitat: %.



Font: IBESTAT.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 20: Rati de targetes sanitàries donades d’alta en relació a la població de dret, Menorca,

2006-2016. Unitats: %. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

120,0

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

%

Un 7% de la població empadronada no disposa de targeta sanitària.

35

El 93 % de la població de dret de Menorca disposa de targeta sanitària, xifra que s’ha mantingut en

els darrers tres anys. Aquest percentatge és 4 punts inferior respecte a la mitjana balear.

Dels resultats obtinguts crida l’atenció dos aspectes, relacionats entre ells. Per una banda, el fet

d’haver més targetes sanitàries que persones empadronades entre els anys 2006 i 2008. Per altra

banda, la significativa disminució de la cobertura a l’any 2009, situant-se en el 93% dels habitants

empadronats. S’hauria d’obtenir més informació dels motius que han provocat aquesta evolució, ja

sigui per una revisió o canvi de política dels titulars de la targeta sanitària l’any 2009; i si aquest 7%

que a partir d’aquest any no té cobertura són persones empadronades que treballen fora de Menorca

i no tenen targeta sanitària o si són residents que no en tenen per motius legals.

Taules i gràfics

Taula 19: Nombre de targetes sanitàries donades d’alta i rati de targetes en relació a la població de dret, Menorca i Illes

Balears, 2006-2016. Unitats: targetes i %. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Targetes sanitàries MEN

89.503 92.962 94.369 86.853 87.455 85.483 85.661 85.947 85.848 85.509 84.853

Targetes sanitàries IB

990.257 1.031.606 1.062.240 1.015.123 1.034.272 1.030.941 1.035.336 1.032.642 1.047.288 1.060.964 1.073.904

Rati Menorca

101,2 103,0 102,1 92,5 92,7 90,1 90,0 90,3 92,0 92,6 92,6

Rati Balears

98,9 100,1 99,0 92,7 93,5 92,6 92,5 92,9 94,9 96,1 97,0

Gràfic 21: Rati de targetes sanitàries donades d’alta en relació a la població de dret, Menorca i

Illes Balears, 2006-2016. Unitats: %. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

120,0

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

%

Rati Menorca Rati Balears

36

I1.12. ESTADES HOSPITALÀRIES PER TRASTORN MENTAL



Estat de la qüestió desitjable: Atès la dificultat d’establir un criteri objectiu, pel fet que en la

societat hi ha una part de la població que pateix d’un trastorn mental per raons naturals i no

contextuals, ens basem en la mitjana balear.

Tendència desitjable: Manteniment o Disminució.

Descripció: Proporció d’estades hospitalàries per trastorn mental sobre el total de la població de dret.

Fórmula:

EHTM. =𝐸𝑠𝑡𝑎𝑑𝑒𝑠 ℎ𝑜𝑠𝑝𝑖𝑡𝑎𝑙à𝑟𝑖𝑒𝑠

𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑑𝑒 𝑑𝑟𝑒𝑡∗ 100

Unitat: %.



Font: Enquesta de morbiditat hospitalària, IBESTAT.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 22: Estades hospitalàries a Menorca per trastorn mental, 2006-2015. Unitats: %. Font:


0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

%

Entre el 1,5 i el 2% de la població de dret ha estat hospitalitzada per algun trastorn mental en els

darrers cinc anys, entre un 2 i un 3% menys respecte la mitjana balear.

37

En els darrers 5 anys es produeixen anualment a Menorca entre 1.500 i 2.000 estades hospitalàries,

que representa entre l’1,5 i el 2% de la població de dret de l’illa. Aquestes xifres són lleugerament

inferiors respecte a les més de 2.000 estades hospitalàries (més del 2% de la població de dret) que es

registraven abans del 2010.

En el conjunt de les Illes Balears les xifres d’estades hospitalàries per causa de trastorns mentals es

mouen entre el 4 i el 5%, uns 2 punts percentuals superiors a Menorca, amb l’excepció dels anys 2011

i 2012, que s’arribà al 6%.

Taula 20: Estades hospitalàries a Menorca i Illes Balears per trastorn mental, 2006-2015. Unitats: estades i %. Font:


2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Menorca 1.917 2.360 2.209 2.446 1.873 1.530 2.107 1.631 1.879 1.537

Taxa 2,2 2,6 2,4 2,6 2,0 1,6 2,2 1,7 2,0 1,7

Illes Balears 47.730 46.255 44.651 49.762 47.135 68.054 64.505 54.311 50.036 51.565

Taxa 4,8 4,5 4,2 4,5 4,3 6,1 5,8 4,9 4,5 4,7

Gràfic 23: Estades hospitalàries a Menorca i Illes Balears per trastorn mental, 2006-2015. Unitats:

%. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

7,0

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

%

38

2. INDICADORS DE RESPOSTA

39

I2.1. DESPESA EN SERVEIS SOCIALS PER HABITANT

Estat de la qüestió


Tendència desitjable: Augment de la despesa per habitant. No s’indica estat de la qüestió pel fet

que no disposam de la dada del Consell Insular de Menorca, per la qual cosa aquest indicador

està plantejat, de moment, per fer una comparativa entre municipis.

Descripció: Despesa municipal en serveis socials en relació als serveis contemplats en la cartera de prestacions socials bàsiques (quedant excloses altres despeses no contemplades, com els geriàtrics), segons el pressupost executat recollit en les fitxes de justificació de finançament dels serveis socials.

Fórmula:

Despesa en SS per hab. =𝐷𝑒𝑠𝑝𝑒𝑠𝑎 𝑒𝑛 𝑆𝑒𝑟𝑣𝑒𝑖𝑠 𝑆𝑜𝑐𝑖𝑎𝑙𝑠

𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑑𝑒 𝑑𝑟𝑒𝑡

Unitat: €.

Àmbit territorial: Municipal.


Font: Departament de Benestar Social i Família, CIM.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 24: Pressupost executat total en serveis socials per càpita dels ajuntaments de Menorca,

2012-2016. Unitats: €. Font: Departament de Benestar Social i Família, CIM. Elaboració: OBSAM.

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

2012 2013 2014 2015 2016

€

En els darrers cinc anys s’ha produït un augment progressiu de la despesa mitjana realitzada pels

ajuntaments de Menorca en serveis socials, essent d’uns 10 € més per persona.

40

La despesa per càpita dels ajuntaments de Menorca en els darrers 5 anys ha anat augmentant

progressivament, dels 46 als 58 € per càpita. Es Migjorn Gran és el municipi amb una major despesa

per càpita en els cinc anys estudiats, al voltant dels 80 €. Ferreries i Maó són els altres dos municipis

amb una despesa per damunt de la mitjana de Menorca. En el primer cas, a l’any 2014 la despesa

passà del 60 als 70 €, i en els darrers tres anys s’ha mantingut al voltant d’aquesta xifra. En el cas de

Maó, l’increment ha estat més notable en aquests cincs anys, de 15 € per càpita, especialment en el

darrer any en el qual es passa dels 55 als 66 €. Sant Lluís, que es situa en la mitjana menorquina,

també ha experiment un significatiu increment de gairebé 20 € per càpita. Ciutadella i Es Castell es

situen en el darrer any també en la mitjana de Menorca. Finalment, Es Mercadal i Alaior són els que

tenen una menor despesa en serveis socials, per sota dels 50 € per càpita.

Taules i gràfics

Taula 21: Pressupost executat en serveis socials per càpita als municipis de Menorca, 2012-2016. Unitats:

€. Font: Departament de Benestar Social i Família, CIM. Elaboració: OBSAM.

2012 2013 2014 2015 2016

Alaior 34,62 38,14 42,23 44,93 44,39

Es Castell 48,24 47,78 46,23 46,71 55,70

Ciutadella 42,01 50,67 56,85 52,86 55,85

Ferreries 62,07 60,68 70,04 65,97 71,46

Maó 49,27 50,31 54,64 54,60 65,94

Es Mercadal 45,86 42,19 35,98 38,81 43,72

Es Migjorn Gran 81,70 74,22 77,15 81,90 78,98

Sant Lluís 38,20 41,08 41,56 47,52 57,40

Menorca 45,54 48,65 52,46 52,00 58,41

41

Gràfic 25: Pressupost executat en serveis socials per càpita als municipis de Menorca, 2012-2016. Unitats:

€. Font: Departament de Benestar Social i Família, CIM. Elaboració: OBSAM.

Taula 22: Pressupost executat en serveis socials als municipis de Menorca, 2012-2016. Unitats: €. Font:

Departament de Benestar Social i Família, CIM. Elaboració: OBSAM.

2012 2013 2014 2015 2016

Alaior 332.672 372.622 386.934 404.204 397.662

Es Castell 384.073 380.133 354.133 356.616 415.224

Ciutadella 1.242.752 1.501.410 1.664.551 1.538.197 1.599.664

Ferreries 289.844 279.732 324.278 301.540 329.922

Maó 1.427.320 1.447.060 1.555.078 1.529.137 1.852.852

Es Mercadal 247.474 228.863 186.254 197.572 222.864

Es Migjorn Gran 125.738 112.812 113.414 117.032 112.073

Sant Lluís 284.581 308.443 310.508 357.383 419.758

Total municipis 4.334.453 4.631.075 4.895.150 4.801.681 5.350.019

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

EsMigjorn

Gran

Ferreries Maó Sant Lluís Ciutadella Es Castell Alaior EsMercadal

Menorca

€

2012 2013 2014 2015 2016

42

I2.2. RATI DE TREBALLADOR DE SERVEIS SOCIALS

Estat de la qüestió 751 hab/treballador


Tendència desitjable: Disminució del rati de treballadors per habitant.

Descripció: Nombre d’habitants de dret que correspon a cada treballador de serveis socials segons el seu àmbit d’intervenció.

Fórmula:

RTSS =𝐻𝑎𝑏𝑖𝑡𝑎𝑛𝑡𝑠

𝑇𝑟𝑒𝑏𝑎𝑙𝑙𝑎𝑑𝑜𝑟𝑠

Unitat: Habitants.

Àmbit territorial: Municipal i insular.



Elaboració: OBSAM.


Gràfic 26: Rati de treballadors de serveis socials a Menorca, 2012-2016. Unitats: Habitants

per treballador. Font: Departament de Benestar Social i Família, CIM. Elaboració: OBSAM.

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

2012 2013 2014 2015 2016

Hab

itan

ts p

er t

reb

alla

do

r

En els darrers cinc anys s’ha produït una disminució progressiva del rati d’habitants per cada

treballador en serveis socials, essent a dia d’avui de 751 habitants per treballador.

43

El rati de treballadors dels serveis socials a Menorca en els darrers cinc anys ha anat disminuint,

passant dels 873 als 684 habitants per treballador. Es Migjorn Gran i Ferreries són els municipis amb

una rati més baix, de 355 i 462 respectivament. En canvi, Es Mercadal té un rati superior als 1.000,

seguit des Castell amb 932.

Observacions

En una propera edició de l’informe caldrà precisar aquest indicador, ja que en el rati hi figuren tots

els treballadors finançats pel pla de prestacions. Per tant, la xifra resultant està sobredimensionada,

ja que s’inclouen treballadors que han cobert baixes o que han estat contractes temporalment per a

projectes específics. En aquest 2017 ja s’està recollint la informació segons jornades finançades, que

consideram més afinat segons la normativa balear i, per tant, més útil a l’hora de valorar la cobertura.

Taula 23: Rati de treballadors de serveis socials a Menorca, 2012-2016. Unitats: Habitants per treballador. Font:

Departament de Benestar Social i Família, CIM. Elaboració: OBSAM.

2012 2013 2014 2015 2016

Alaior 961 888 833 818 814

Es Castell 885 884 1.094 1.091 932

Ciutadella 721 741 681 710 651

Ferreries 519 576 463 457 462

Maó 1.260 959 837 800 739

Es Mercadal 1.079 1.085 1.035 1.018 1.020

Es Migjorn Gran 220 304 294 357 355

Sant Lluís 1.490 1.877 1.494 1.254 522

Menorca 873 850 778 776 684

Taula 24: Nombre de treballadors de serveis socials a Menorca, 2012-2016. Unitats: Treballadors. Font: Departament de

Benestar Social i Família. Elaboració: OBSAM

2012 2013 2014 2015 2016

Alaior 10 11 11 11 11

Es Castell 9 9 7 7 8

Ciutadella 41 40 43 41 44

Ferreries 9 8 10 10 10

Maó 23 30 34 35 38

Es Mercadal 5 5 5 5 5

Es Migjorn Gran 7 5 5 4 4

Sant Lluís 5 4 5 6 14

Menorca 109 112 120 119 134

44

I2.3. COBERTURA DE LA RENTA MÍNIMA D’INSERCIÓ



Estat de la qüestió desitjable: Cobertura àmplia, de més del 25%, de les declaracions amb un

tram de base imposable menor a 6.000 €.

Tendència desitjable: Augment de la cobertura.

Descripció: Percentatge de perceptors de Rendes Mínimes d’Inserció en relació als titulars de les declaracions de la renda amb un tram de base imposable inferior a 6.000 €.

Fórmula:

CRMI. =𝑃𝑒𝑟𝑐𝑒𝑝𝑡𝑜𝑟𝑠 𝑅𝑀𝐼

𝐷𝑒𝑐𝑙𝑎𝑟𝑎𝑛𝑡𝑠 𝑎𝑚𝑏 𝑇𝐵𝐼 < 6.000 €∗ 100

Unitat: %



Fonts: Departament de Benestar Social i Família, CIM. Agència Tributària.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 27: Rati de perceptors de les Rendes Mínimes d’Inserció en relació a la població aturada a

Menorca, 2008-2016. Unitats: %. Font: Departament de Benestar Social i Família, CIM. Elaboració:

OBSAM.

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

7,0

2013 2014 2015

%

El 95% dels titulars de les declaracions amb un tram base inferior a 6.000 € i el 60% dels aturats de

llarga durada no estan coberts per la Renda Mínima d’Inserció.

45

A l’any 2015 la taxa de cobertura de les rendes mínimes d’inserció sobre els titulars de les declaracions

amb una base imposable menor a 6.000 € és del 4,5%, un punt i mig menys respecte l’any passat però

amb una xifra similar respecte el 2013. Això és degut al fort increment del nombre de perceptors a

l’any 2014, -de més de 100 persones, arribant a les 520-, i a l’augment significatiu de la proporció de

declaracions amb base imposable menor a 6.000 € a l’any següent.

Es Castell és el municipi amb una major cobertura, essent del 6%, tot i que en els dos anys anteriors

tenia una taxa del 10%. Ciutadella també té una taxa propera al 6%. En aquest cas és destacable el

notable increment a l’any 2013, passant del 2,6 al 6,8%. En contraposició, Es Migjorn Gran, Es

Mercadal i Ferreries són els municipis amb una menor cobertura, per sota del 2%.

Si prenem com a referència un altre base a partir del qual aplicar la cobertura de la RMI, la taxa d’atur

de llarga durada, observem que un 23,8% dels aturats a Menorca estan coberts per la RMI. Això és

un 11% més respecte el 2012, principalment degut a la disminució dels aturats de llarga durada.

Si ens fixam amb l’evolució del nombre de perceptors de la renda mínima d’inserció, des del 2009 al

2012 hi ha una estabilitat per damunt dels 200; en els dos anys següents es registren increments

significatius, fins arribar als 520; i en els darrers dos anys es produeix una disminució fins als 420

perceptors de l’any 2016. Si tenim en compte els nuclis familiars dels perceptors, en el darrer any un

total de 813 persones es van beneficiar dels ajuts. L’any 2014 es va registrar el màxim, per sobre de

les 1.000 persones beneficiades.

Observació

Segons el dossier de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, de maig de 2014, Nova

Pobresa i Renta Mínima d’Inserció, diu que: “Si la principal missió de la Renda Mínima d’Inserció des

dels seus orígens era donar cobertura a l’heterogeneïtat dels perfils i situacions de privació

econòmica, la Reforma del 2011 comportà un replegament de la prestació respecte de la nova

pobresa generada per la destrucció d’ocupació, la precarització de les condicions de vida i la carència

de protecció” (pàg. 38). Per tant, i segons els arguments aportats des d’aquesta entitat, la Renda

Mínima d’Inserció té uns criteris massa restrictius per donar resposta a les necessitats socials de la

població amb major vulnerabilitat.

Per donar una major cobertura, des del 2016 el Govern de les Illes Balears està aplicant la Renda

Social Garantida, una prestació periòdica adreçada a persones en situacions de vulnerabilitat.

Aquesta prestació va ampliant progressivament els perfils, la qual cosa anirà substituint de manera

també progressiva la renda mínima d’inserció. Per tant, la disminució que es registre en el darrer any

és degut, en part, per aquest factor.

Per aquests motius, en properes edicions d’aquest informe s’haurà de revisar l’indicador per definir

millor l’objectiu a mesurar, d’acord amb el desenvolupament de les polítiques públiques socials.

46

Taules i gràfics

Taula 25: Taxa de cobertura del RMI i nombre de declaracions amb base imposable menor a 6.000 € a Menorca i en el

seus municipis, 2013-2015. Unitats: % i declaracions. Font: Departament de Benestar Social i Família i Agència Tributària.

Elaboració: OBSAM.

Taxa cobertura RMI Declaracions < 6000 €

2013 2014 2015 2013 2014 2015

Alaior 4,3 4,3 2,9 882 862 1.143

Es Castell 10,5 10,5 6,1 688 669 853

Ciutadella 2,6 6,8 5,7 3.043 2.910 3.700

Ferreries 0,9 1,2 0,9 427 427 576

Maó 6,8 6,9 4,5 2.537 2.548 3.213

Es Mercadal 2,6 1,7 1,3 380 413 531

Es Migjorn Gran 3,8 5,0 1,7 130 120 173

Sant Lluís 2,6 3,5 3,1 530 566 687

Menorca 4,6 6,1 4,4 8.617 8.515 10.876

Gràfic 28: Taxa de cobertura del RMI en relació al nombre de declaracions amb base imposable menor a 6.000 € en els

municipis de Menorca, 2013-2015. Unitats: %. Font: Departament de Benestar Social i Família i Agència Tributària.

Elaboració: OBSAM.

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

Es Castell Ciutadella Maó Sant Lluís Alaior Es MigjornGran

Es Mercadal Ferreries

2013 2014 2015

47

Gràfic 29: Percentatge de declarants amb tram de base imposable inferior a 6.000 €, taxa d’aturats de llarga durada (més

d’un any) i taxa de perceptors de la RMI entre 25 i 64 anys, Menorca, 2013-2016. Unitats: %. Font: Agència Tributària,

IBESTAT i Departament de Benestar Social i Família del CIM. Elaboració: OBSAM.

Taula 26: Nombre de perceptors de les Rendes Mínimes d’Inserció a Menorca i en el seus municipis, 2008-2016. Unitats:

Prestacions RMI. Font: Departament de Benestar Social i Família. Elaboració: OBSAM.

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Alaior 8 9 15 16 38 37 33 37

Es Castell 18 23 50 56 72 70 52 47

Ciutadella 71 44 40 31 79 199 212 171

Ferreries 3 6 4 2 4 5 5 2

Maó 185 159 131 126 172 176 146 146

Es Mercadal 2 2 6 5 10 7 7 8

Es Migjorn Gran 4 1 2 3 5 6 3 0

Sant Lluís 6 7 11 13 14 20 21 24

Menorca 297 251 259 252 394 520 479 435

Taula 27: Nombre de beneficiaris de les Rendes Mínimes d’Inserció a Menorca i en el seus municipis, 2008-2016.

Unitats: Beneficiaris RMI. Font: Departament de Benestar Social i Família. Elaboració: OBSAM.

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Beneficiaris RMI 473 620 595 579 514 953 1.164 986 813

0

5

10

15

20

25

30

2013 2014 2015 2016

%

Declaracions amb TBI < 6.000 € Taxa d'atur de llarga durada Perceptors RMI

48

Estat de la qüestió 1.538 ajuts concedits


Estat de la qüestió desitjable: De moment no disposam d’un criteri comparatiu o objectiu per

definir-lo.

Tendència desitjable: Augment del nombre d’ajuts econòmics individuals. Atesa les necessitats

socials existents en diferents àmbits de la societat -especialment en la pobresa i en la

dependència-, consideram positiu un augment dels ajuts que responguin a les necessitats socials.

Descripció: Evolució del nombre d’ajuts econòmics individuals atorgats pel Consell Insular de Menorca a través dels Serveis Socials Comunitaris Bàsics.

Fórmula:

∑ 𝑎𝑗𝑢𝑡𝑠

Unitat: Ajuts.



Font: Departament de Benestar Social i Família, CIM. Departament de Serveis Generals, Participació Ciutadana i Habitatge, CIM.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 30: Nombre d’ajuts econòmics individuals concedits a Menorca, 2014-2016. Unitats: Ajuts. Font: Consell

Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM.

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2014 2015 2016

No

mb

re d

'aju

ts

I2.4. AJUTS ECONÒMICS INDIVIDUALS CONCEDITS

El nombre d’ajuts econòmics concedits van augmentant any rere any, arribant als 1.538 ajuts. Els

ajuts relacionat amb l’habitatge són els més nombrosos.

49

El nombre d’ajuts econòmics individuals ha anat creixent progressivament en els darrers tres anys.

En concret s’han concedit 500 ajuts més, assolint la xifra de 1.538 ajuts.

El concepte on es destinen més ajuts és el d’habitatge. Si normalment representava al voltant d’un

terç de les ajudes, en el darrer any representa gairebé la meitat del total. Això s’explica per l’aportació

addicional al pressupost dels ajuts econòmics en concepte d’habitatge per part del departament de

Serveis Generals, Participació Ciutadana i Habitatge del CIM. La segona partida més important és la

destinada a manutenció, que es situa en els tres anys per damunt de les 300 ajudes; i les d’activitats

educatives, que s’han vist incrementades notablement passant de les 93 a les 330 ajudes. Finalment,

destacar la disminució de les ajudes destinades a inserció sociolaboral, passant de les 59 a les 27

ajudes.

Maó és el municipi que més ajuts concedeix, 779, que representa 2,8 ajuts per cada cent persones.

També és el municipi, juntament amb Sant Lluís i Ferreries, en el que més han crescut en els darrers

tres anys, amb més del doble. D’aquesta manera, aquests dos municipis són els que, després de Maó,

proporcionen més ajuts, representant 2 ajuts per cada 100 persones. La resta de municipis es situen

al voltant de l’ajut per cada cent, i un manteniment del nombre d’ajuts concedits en els darrers dos

anys, amb l’excepció de la disminució des Mercadal.

La distribució dels ajuts per municipis a l’any 2016, Es Castell i Ferreries són els que n’han destinat

més a habitatge, al voltant de tres quartes parts del total. Alaior, Ciutadella, Es Mercadal i Sant Lluís

n’hi dediquen al voltant de la meitat, i altres conceptes tenen un pes rellevant, especialment

manutenció, activitats educatives i sociosanitaris segons el cas. Finalment, Maó reparteix gairebé amb

una tercera part les ajudes a habitatge, activitats socioeducatives i manutenció.

Taules i gràfics

Gràfic 31: Nombre d’ajuts econòmics individuals concedits a Menorca, segons concepte, 2014-2016. Unitats: Ajuts.

Font: Consell Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM.

465

329

9359 65

4 3

469

326

231

40

128

1 4

709

343 330

27

120

2 7

0

100

200

300

400

500

600

700

800

Habitatge Manutenció Activitatseducatives

Inserciósociolaboral

Sociosanitaris Emergènciasocial

Altresconceptes

No

mb

re d

'aju

ts

2014 2015 2016

50

Taula 28: Nombre d’ajuts econòmics individuals concedits a Menorca, segons concepte, 2014-2016.

Unitats: Ajuts. Font: Consell Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM.

2014 2015 2016

Lloguer /hipoteca 348 347 549

Equipament llar 19 15 29

Manteniment llar 92 100 128

Inspeccions habitatge 0 0 0

Hostals, pensions 6 7 3

Habitatge 465 469 709

Bolquers i llet 6 2 2

Pagament menús 1 5 2

Manutenció general 322 319 339

Manutenció 329 326 343

Escola infantil 11 81 66

Material escolar 21 14 21

Menjador escolar 17 21 94

Extraescolar i escola estiu 38 106 143

Transport escolar 6 9 6

Activitats educatives 93 231 330

Beques cursos 20 8 9

Transport 13 16 11

Inserció social 25 15 7

Cuidadors, cangur 1 1 0

Inserció sociolaboral 59 40 27

Ajudes tècniques 42 59 69

Adaptació de la llar 0 3 1

Tractaments professionals 23 66 50

Sociosanitaris 65 128 120

Emergència social 4 1 2

Emergència social 4 1 2

Altres conceptes no recollits en el conveni 3 4 7

Altres conceptes 3 4 7

Total 1.018 1.199 1.538

51

Gràfic 32: Nombre d’ajuts econòmics individuals concedits a Menorca, per municipis, 2014-2016. Unitats: Ajuts.

Font: Consell Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Taula 29: Nombre d’ajuts econòmics individuals concedits a Menorca, per municipis, 2014-

2016. Unitats: Ajuts. Font: Consell Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM.

2014 2015 2016

Alaior

Habitatge 32 44 44

Manutenció 12 11 8




Altres 0 0 0

Total 72 104 103

Rati 0,8 1,2 1,1

Es Castell

Habitatge 62 62 67

Manutenció 1 2 10




Altres 3 3 1

Total 77 84 81

Rati 1,0 1,1 1,1

Ciutadella






72 77

332

41

385

4414

53

10484

287

46

537

4310

88103

81

291

90

779

3511

148

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

Alaior Es Castell Ciutadella Ferreries Maó Es Mercadal Es MigjornGran

Sant Lluís

No

mb

re d

'aju

ts

2014 2015 2016

52

Altres 2 1 5

Total 332 287 291

Rati 1,1 1,0 1,0

Ferreries

Habitatge 16 29 67

Manutenció 8 5 1




Altres 0 0 0

Total 41 46 90

Rati 0,9 1,0 1,9

Maó






Altres 0 0 0

Total 385 537 779

Rati 1,4 1,9 2,8

Es Mercadal

Habitatge 20 23 19

Manutenció 12 9 0




Altres 2 0 1

Total 44 43 35

Rati 0,9 0,8 0,7

Es Migjorn Gran

Habitatge 6 1 5

Manutenció 4 1 0




Altres 0 1 0

Total 14 10 11

Rati 1,0 0,7 0,8

Sant Lluís

Habitatge 23 25 69





Altres 0 0 2

Total 53 88 148

Rati 0,7 1,2 2,0

53

I2.5 AJUTS ECONÒMICS PER CÀPITA

Estat de la qüestió 7,18 €


Estat de la qüestió: De moment no disposam d’un criteri comparatiu o objectiu per definir l’estat

de la qüestió desitjable.

Tendència desitjable: Augment de la despesa destinada a ajuts econòmics individuals. Atesa les

necessitats socials existents en diferents àmbits de la societat -especialment en la pobresa i en la

dependència-, consideram positiu un augment dels ajuts que responguin a les necessitats socials.

Descripció: Relació entre el pressupost executat dels ajuts econòmics individuals i el nombre d’habitants.

Fórmula:

AEC. =𝑃𝑟𝑒𝑠𝑠𝑢𝑝𝑜𝑠𝑡 𝑒𝑥𝑒𝑐𝑢𝑡𝑎𝑡 𝐴𝐸

𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑑𝑒 𝑑𝑟𝑒𝑡

Unitat: €.



Fonts: Departament de Benestar Social i Família del CIM. Departament de Serveis Generals, Participació Ciutadana i Habitatge del CIM.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 33: Rati de quantia econòmica per habitant destinada als ajuts econòmics individuals a Menorca,

2014-2016. Unitats: €. Font: Consell Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM.

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

8,00

2014 2015 2016

€

El municipi de Maó és el que destina una major quantia econòmica en ajuts en proporció a la seva

població de dret, mentre que Ciutadella i Es Migjorn Gran són els que menys.

54

La quantia econòmica per habitant destinada als ajuts econòmics individuals ha crescut de manera

considerable en el darrer any, passant dels 5 als 7 euros per habitant. Amb nombres globals, això

representa passar dels 459.000 als 658.000 €. Aquest increment es deu per l’augment del pressupost

en 80.000 del Departament de Benestar Social i Família i de l’aportació extra de 118.000 € per part

del departament de Serveis Generals, Participació Ciutadana i Habitatge del CIM.

Per municipis, els tres municipis que proporcionen més ajudes per habitant, Maó, Sant Lluís i

Ferreries, són els que també hi dediquen una major despesa. Ara bé, en aquest cas és Sant Lluís el

municipi que hi destina una major partida, de 1.200 €. Amb una diferència significativa, li segueixen

Ferreries amb 900 € i Maó amb 800 €. A l’altra costat hi trobam Ciutadella, el municipi que hi dedica

menys diners, amb 370 € per habitant, seguit des Migjorn Gran, amb 420 €.

Taules i gràfics

Taula 30: Quantia econòmica per habitant destinada als ajuts econòmics

individuals a Menorca i als seus municipis, 2014-2016. Unitats: €. Font:

Consell Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM.

2014 2015 2016

Alaior 3,09 5,18 5,08

Es Castell 4,60 4,72 6,28

Ciutadella 4,92 2,71 4,31

Ferreries 4,67 5,44 8,02

Maó 5,74 7,54 10,87

Es Mercadal 4,13 5,19 5,20

Es Migjorn Gran 4,07 3,32 4,14

Sant Lluís 3,31 3,99 9,22

Menorca 4,77 4,97 7,18

55

Gràfic 34: Quantia econòmica per habitant destinada als ajuts econòmics individuals a Menorca i als seus

municipis, 2014-2016. Unitats: €. Font: Consell Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Taula 31: Quantia econòmica destinada als ajuts econòmics individuals a

Menorca i als seus municipis, 2014-2016. Unitats: €. Font: Consell Insular

de Menorca. Elaboració: OBSAM.

2014 2015 2016

Alaior 28.290 46.609 45.555

Es Castell 35.222 36.067 46.833

Ciutadella 144.183 78.969 123.394

Ferreries 21.634 24.862 37.014

Maó 163.482 211.141 305.316

Es Mercadal 21.395 26.424 26.523

Es Migjorn Gran 5.989 4.745 5.878

Sant Lluís 24.724 29.988 67.434

Menorca 444.919 458.804 657.947

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

Maó Sant Lluís Ferreries Es Castell EsMercadal

Alaior Ciutadella Es MigjornGran

Menorca

%

2014 2015 2016

56

I2.6. POBLACIÓ IMMIGRADA ASSESSORADA



Estat de la qüestió: Valors propers al 100%, xifra que correspondria al supòsit que tota la

població immigrada arribada en un any hagués passat pel servei.


Descripció: Relació dels expedients nous creats pel Servei d’Assessorament en Immigració i Estrangeria (OFIM) del Consell Insular de Menorca amb la població immigrada extracomunitària del mateix any.

Fórmula:

TPIA =𝐸𝑥𝑝𝑒𝑑𝑖𝑒𝑛𝑡𝑠 𝑛𝑜𝑢𝑠

𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑖𝑚𝑚𝑖𝑔𝑟𝑎𝑑𝑎 𝑒𝑥𝑡𝑟𝑎𝑐𝑜𝑚𝑢𝑛𝑖𝑡à𝑟𝑖𝑎∗ 100

Unitat:

%

Àmbit territorial: Insular.


Font: Servei d’Assessorament en Immigració i Estrangeria i IBESTAT.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 35: Taxa de població immigrada atesa per l’OFIM, 2005-2015. Unitats: %. Font:

OFIM i IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

120,0

140,0

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

%

El percentatge de persones ateses pel Servei d’Assessorament en Immigració i Estrangeria

representa per sobre del 70% en relació als immigrants extracomunitaris arribats anualment.

57

A l’any 2016 405 persones foren ateses per primera vegada al Servei d’Assessorament en Immigració

i Estrangeria, que representa un 73% de les 552 persones immigrades extracomunitàries a l’1 de

gener del mateix any.

L’evolució de la taxa de població immigrada extracomunitària atesa presenta des del 2005 al 2008

valors baixos, situats per sota del 70%. Aquest període coincideix amb l’etapa de més immigració,

amb valors al voltant de les 1.000 persones anuals. A partir del 2008 comença un descens significatiu

del nombre d’arribades, i el fet que el nombre de persones assessorades es mantingués en el primer

any i que posteriorment no es reduís en la mateixa proporció, generà unes taxes elevades per sobre

del 90%. Amb l’augment de la immigració extracomunitària en els darrers dos anys, tot i l’augment

del nombre d’expedients nous, ha fet tornar a disminuir la taxa fins el 73,4%.

Pel que fa al nombre de visites (sumant persones amb expedients corresponents a l’any i els creats

en anys anteriors), en els darrers tres anys es situa per sobre de les 2.700, xifra inferior respecte els

màxims registrats el 2012 i el 2013 (situada en les 3.000 visites), però superior a les registrades entre

el 2005 i el 2008.

Taula 32: Persones immigrades extracomunitàries arribades en l’any corresponent; i expedients nous, taxa de població

immigrada atesa i nombre de visites realitzades per l’OFIM, 2005-2015. Unitats: expedients, immigrants, % i visites. Font:

OFIM i IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Expedients nous 420 686 508 537 533 407 332 257 327 248 320 405

Immigrants extracomunitaris

937 1.053 1.030 948 586 400 370 236 252 258 373 552

Rati persones ateses OFIM.

44,8 65,1 49,3 56,6 91,0 101,8 89,7 108,9 129,8 96,1 85,8 73,4

Visites 1.563 2.572 2.106 2.221 2.788 2.640 2.846 3.019 3.141 2.745 2.706 2.742

58

I2.7. ATENCIÓ A LES VÍCTIMES DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Estat de la qüestió 79%


Estat de la qüestió desitjable: Una atenció propera a les denúncies registrades per violència de

gènere.

Tendència desitjable: Manteniment o augment.

Descripció: Dones ateses pel servei del Centre Assessor a la Dona en relació al nombre de denúncies registrades als jutjats de Menorca per violència de gènere.

Fórmula:

RUSS =𝐷𝑜𝑛𝑒𝑠 𝑎𝑡𝑒𝑠𝑒𝑠 𝑝𝑒𝑙 𝐶𝐴𝐷

𝐷𝑒𝑛ú𝑛𝑐𝑖𝑒𝑠 𝑟𝑒𝑔𝑖𝑠𝑡𝑟𝑎𝑑𝑒𝑠∗ 100

Unitat: %.



Font: Centre Assessor a la Dona i Consejo General del Poder Judicial.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 36: Taxa de dones ateses pel Centre Assessor a la Dona en relació a les denúncies registrades,

2010-2016. Unitats: %. Font: Centre Assessor a la Dona i Consejo General del Poder Judicial. Elaboració:

OBSAM.

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

120,0

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

%

El percentatge de dones ateses pel Centre Assessor a la Dona representa un 80% en relació a les

denúncies presentades per violència de gènere.

59

Si posam en relació les dones ateses amb nou expedient amb les denúncies per violència de gènere

registrades al jutjat del mateix any, observam que la majoria d’anys el servei atén entre el 70 i el

80% dels casos. L’excepció van ser els anys 2012 i 2013, que s’atengué al voltant de la meitat dels

casos, i el 2010, que s’atengué a més dones que denúncies registrades.

El nombre de dones ateses per primera vegada al Centre Assessor de la Dona va ser de 140, xifra

similar respecte als tres anys anteriors, però significativament inferior respecte els anys 2010 i el

2011, que es situava per damunt de les 200 dones ateses.

Taules i gràfic

Taula 33:Denúncies presentades per violència de gènere, expedients nous creats al Centre Assessor de la Dona i taxa de

dones ateses pel Centre Assessor a la Dona en relació a les denúncies registrades, 2010-2016. Unitats: denúncies,

expedients i %. Font: Centre Assessor a la Dona i Consejo General del Poder Judicial. Elaboració: OBSAM.

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Denúncies presentades 271 255 248 236 176 192 178

Expedients creats 286 206 100 132 134 135 140

Taxa d'atenció en % 105,5 80,8 40,3 55,9 76,1 70,3 78,7

60

I2.8. PERSONES EN TRACTAMENT DE DESINTOXICACIÓ

Estat de la qüestió 6,1‰


Estat de la qüestió desitjable: En aquest indicador consideram la idoneïtat en assolir valors

propers a 0, en un escenari hipotètic en el qual la majoria de la població no necessita d’aquest

servei. Seria més interessant, però, relacionar les persones actualment en tractament sobre el

total de població que manifesta alguna addició, però no disposam d’aquesta informació.


Descripció: Percentatge de la població entre 15 i 64 anys en tractament de desintoxicació en el Servei Coordinador de Drogodependències.

Fórmula:

RUSS =𝑃𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑒𝑠 𝑒𝑛 𝑡𝑟𝑎𝑐𝑡𝑎𝑚𝑒𝑛𝑡 15 − 64 𝑎𝑛𝑦𝑠

𝐻𝑎𝑏𝑖𝑡𝑎𝑛𝑡𝑠∗ 1000

Unitat: ‰.



Font: Servei Coordinador de Drogodependències, CIM.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 37: Percentatge de població en tractament de desintoxicació a Menorca, 2006-2016.

Unitats: ‰. Font: Servei Coordinador de Drogodependències. Elaboració: OBSAM.

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

7,0

8,0

9,0

10,0

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

‰

L’any 2016 es registre el menor nombre de persones en tractament de desintoxicació en deu anys,

387, amb una proporció per sota de les set persones per cada mil habitants del període 2008-2012.

61

L’evolució del percentatge de persones en tractament de desintoxicació ha estat irregular al llarg de

la passada dècada. A l’any 2016, de la mateixa manera que el període 2007 a 2012, la taxa ha oscil·lat

entre el 6 i el 7‰. En la resta dels anys la taxa ha estat superior, especialment a l’any 2014, que

s’arribà al 9‰. En nombres absoluts, a l’any 2016 es van tractar 387 persones, la xifra més baixa

registrada en aquesta dècada.

Taules i gràfics

Taula 34: Població en tractament de desintoxicació a Menorca, 2006-2016. Unitats: persones i ‰. Font: Servei

Coordinador de Drogodependències. Elaboració: OBSAM.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Persones en tractament 469 481 403 403 451 449 427 509 587 467 387

‰ pob. 15-64 anys 7,6 7,7 6,3 6,1 6,8 6,8 6,5 7,7 8,9 7,3 6,1

62

I2.9. BENEFICIARIS DEL SAAD



Estat de la qüestió desitjable: A falta d’altres criteris objectius per valorar l’estat de la qüestió,

prenem com a referència la mitjana balear (del 8,8%) i l’espanyola (del 9,9%).

Tendència desitjable: Atès a l’augment de l’esperança de vida, consideram positiu l’augment del

nombre de beneficiaris del SAAD.

Descripció: Nombre de beneficiaris del Servei per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència a 31 de desembre en relació a la població major de 65 anys del mateix any.

Fórmula:

TBD =𝐵𝑒𝑛𝑒𝑓𝑖𝑐𝑖𝑎𝑟𝑖𝑠 𝑆𝐴𝐴𝐷

𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó + 65 𝑎𝑛𝑦𝑠∗ 100

Unitat:

%.



Font: Conselleria de Serveis Socials i Cooperació de la CAIB. Portal d’Atenció a Persones en Situació Especial. IBESTAT.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 38: Taxa de beneficiaris del SAAD a Menorca, 2012-2015. Unitats: %. Font:

Conselleria de Serveis Socials de la CAIB. Elaboració: OBSAM.

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

2012 2013 2014 2015 2016

%

Els beneficiaris del Servei per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència augmenten anualment de

mitjana al voltant de l’1% respecte a la població major de 65 anys.

63

La taxa de beneficiaris del Servei per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència ha anat creixent

constantment en els darrers 4 anys, passant del 7 al 10% a l’any 2016.

Tots els municipis segueixen la mateixa tendència. Tot i així, Ciutadella i Ferreries són els que han

incrementat més el nombre de beneficiaris entre els 2012 i el 2016, amb una diferència del 4%;

mentre que Sant Lluís n’és el que té un menor increment, per sota del 3%. Ferreries és el municipi

que destaca per tenir una major taxa de de beneficiaris, essent del 15,6%, mentre que Sant Lluís té

una taxa significativament inferior a la resta, amb un 6,3%.

Taules i gràfics

Taula 35: Taxa de beneficiaris del SAAD a Illes Balears, Menorca i els seus municipis, 2012-2015.

Unitats: %. Font: Conselleria de Serveis Socials i Cooperació de la CAIB. Elaboració: OBSAM.

2012 2013 2014 2015 2016

Alaior 5,5 6,0 8,0 8,3 8,9

Es Castell 6,3 7,0 8,7 9,0 9,3

Ciutadella 7,1 8,6 9,9 10,4 12,0

Ferreries 11,4 11,7 13,6 14,2 15,6

Maó 7,5 8,3 9,4 9,5 10,5

Es Mercadal 5,5 5,8 6,7 7,7 8,5

Es Migjorn Gran 7,1 9,2 7,6 8,3 10,9

Sant Lluís 4,0 4,2 4,9 4,7 6,3

Menorca 6,8 7,7 8,9 9,2 10,4

Illes Balears 5,8 6,6 7,0 7,0 8,8

Gràfic 39: Taxa de beneficiaris del SAAD a Illes Balears, Menorca i els seus municipis, a 31 de desembre de

2012-2016. Unitats: %. Font: Conselleria de Serveis Socials i Cooperació de la CAIB. Elaboració: OBSAM.

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

16,0

18,0


EsMigjorn

Gran


%

2012 2013 2014 2015 2016

64

Taula 36: Nombre de beneficiaris del SAAD a Menorca i els seus municipis, 2012-2015. Unitats: %.

Font: Conselleria de Serveis Socials de la CAIB. Elaboració: OBSAM.

2012 2013 2014 2015 2016

Alaior 85 97 119 125 137

Es Castell 72 83 101 109 112

Ciutadella 293 364 420 459 528

Ferreries 65 70 82 87 102

Maó 326 372 430 439 485

Es Mercadal 46 51 58 68 77


Sant Lluís 48 54 64 64 84

Menorca 956 1.118 1.295 1.375 1.557

65

I2.10. PERSONES PENDENT DE PIA



Estat de la qüestió desitjable: Valors propers al 0 i per sota de la mitjana.

Tendència desitjable: La disminució de les persones pendents de PIA.

Descripció: Percentatge de persones amb dictamen que dóna dret al Servei per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència i estan pendents de PIA , sobre el total de persones avaluades amb dret a la prestació. El Programa individual d'atenció (PIA) determina les modalitats d'intervenció més adients a les necessitats de les persones en situació de dependència, i es realitza un vegada l'administració autonòmica ha emès la resolució de la sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència.

Fórmula:

TPPP =𝑃𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑒𝑠 𝑝𝑒𝑛𝑑𝑒𝑛𝑡𝑠 𝑑𝑒 𝑃𝐼𝐴

𝑃𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑒𝑠 𝑎𝑚𝑏 𝑑𝑟𝑒𝑡∗ 100

Unitat:

%.



Font: Conselleria de Serveis Socials i Cooperació. Portal d’Atenció a Persones en Situació Especial.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 40: Taxa de persones pendent de PIA, 2012-2015. Unitats: %. Font: Conselleria de

Serveis Socials de la CAIB. Elaboració: OBSAM.

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

45,0

50,0

2012 2013 2014 2015 2016

%

Les persones pendents de la realització d’un programa individual d’atenció (PIA) s’ha estancat al

voltant del 25%, després d’una significativa disminució del 20% en dos anys.

66

La taxa de persones pendents de realitzar el programa individual d’atenció (PIA) va disminuir de

manera considerable entre els anys 2012 i 2014, passant del 47% al 21%. En els darrers dos anys s’ha

estabilitzat per sobre del 25%, que representa unes 500 persones.

Tots els municipis de l’illa han seguit la mateixa tendència, però amb xifres diferents. Maó és el que

té la taxa de pendents de PIA més elevada, amb un 30%, seguit de Sant Lluís i Es Castell, per sobre

del 25%. En canvi, Es Migjorn és, de manera destacada, el municipi amb una menor taxa, de tan sols

el 3%, quan l’any anterior era del 20%. També destaca Ferreries, amb un 17,7%.

En el conjunt de les Illes Balears la taxa sempre ha estat inferior a la de Menorca (amb l’excepció del

2015), generalment al voltant d’un 5% menys, i es situa a l’any 2016 en el 20%.

Taules i gràfics

Taula 37: Taxa de beneficiaris del SAAD, per municipis i Menorca a 31 de desembre de

2012-2016. Unitats: %. Font: Conselleria de Serveis Socials de la CAIB. Elaboració: OBSAM.

2012 2013 2014 2015 2016

Alaior 47,5 37,0 20,7 23,8 24,3

Es Castell 45,0 38,5 19,2 24,8 26,8

Ciutadella 48,0 36,7 21,8 28,5 21,9

Ferreries 38,1 29,3 14,6 21,6 17,7

Maó 49,1 40,5 25,0 33,5 30,5

Es Mercadal 39,5 38,6 28,4 22,7 16,3

Es Migjorn Gran 32,3 18,2 25,0 20,0 3,0

Sant Lluís 48,4 36,5 21,0 33,3 28,8

Menorca 46,9 37,5 22,5 29,0 25,0

67

Gràfic 41: Taxa de beneficiaris del SAAD, per municipis i Menorca a 31 de desembre de 2012-2016. Unitats: %.

Font: Conselleria de Serveis Socials de la CAIB. Elaboració: OBSAM.

Taula 38: Nombre de persones amb dictamen de SAAD i pendents de PIA, per municipis i Menorca a 31 de desembre

2012-2016. Unitats: persones. Font: Conselleria de Serveis Socials i Cooperació de la CAIB. Elaboració: OBSAM.

2012 2013 2014 2015 2016

Alaior Amb dictamen 162 154 150 164 181

Amb PIA 77 57 31 39 44

Es Castell Amb dictamen 131 135 125 145 153

Amb PIA 59 52 24 36 41

Ciutadella Amb dictamen 564 575 537 642 676

Amb PIA 271 211 117 183 148

Ferreries Amb dictamen 105 99 96 111 124

Amb PIA 40 29 14 24 22

Maó Amb dictamen 640 625 573 660 698

Amb PIA 314 253 143 221 213

Es Mercadal Amb dictamen 76 83 81 88 92

Amb PIA 30 32 23 20 15

Es Migjorn Gran Amb dictamen 31 33 28 30 33

Amb PIA 10 6 7 6 1

Sant Lluís Amb dictamen 93 85 81 96 118

Amb PIA 45 31 17 32 34

Menorca Amb dictamen 1.802 1.789 1.671 1.936 2.075

Amb PIA 846 671 376 561 518

Illes Balears Amb dictamen 16.142 14.884 13.779 17.303 18.550

Amb PIA 6.741 4.113 2.296 5.673 3.693

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0


Es MigjornGran


%

2012 2013 2014 2015 2016

68

I2.11. PLACES RESIDENCIALS PER A PERSONES MAJORS



Estat de la qüestió: A falta de criteri més objectius per valorar l’estat de la qüestió, prenem com

a referència la mitjana balear (del 1,3%) i l’espanyola (del 2,4%).

Tendència desitjable: Augment del rati de places residencials per a persones majors.

Descripció: Rati de places residencials per a persones majors sobre el total de persones majors de 65 anys.

Fórmula:

TPPP =𝑃𝑙𝑎𝑐𝑒𝑠

𝑃𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑒𝑠 > 65 𝑎𝑛𝑦𝑠∗ 100

Unitat: %



Font: Departament de Benestar Social i Família del CIM. CSIC.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 42: Rati de places residencials públiques per a persones majors de 65 anys a Menorca, 2012-

2016. Unitats: %. Font: Departament de Benestar Social i Família del CIM. Elaboració: OBSAM.

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

2012 2013 2014 2015 2016

%

Gairebé tres persones majors de 65 anys de cada cent disposarien d’una plaça residencial, rati que

s’ha mantingut en els darrers cinc anys. El rati és superior al nivell balear i similar a l’espanyol.

69

El rati de places residencials per a persones majors es manté estable en el 2,8%. Això és degut al

manteniment de les places residencials, essent de 412, i un augment de la població major de 65 anys

no significativament important per fer-lo variar. En el conjunt de les Illes Balears el rati es situa al

voltant d’un 1,5%, gairebé un punt i mig menys que respecte al de Menorca

Per titularitat, el 60% són places municipals, i el 40% restant insulars. De les places de gestió

municipal, Ferreries és el municipi amb un major rati, essent del 3%. Es Mercadal, Alaior, Sant Lluís i

Maó tenen un rati al voltant del 2%, mentre que Ciutadella és el municipi que el té més baix, essent

del 1,4%. Es Castell i Es Migjorn Gran no disposen de places residencials municipals.

Taules i gràfics

Taula 39: Rati de places residencials de gestió municipal i del total de Menorca i Illes Balears, 2012-2016. Unitats: %. Font:

Departament de Benestar Social i Família del CIM i CSIC. Elaboració: OBSAM.

2012 2013 2014 2015 2016

De gestió municipal

Alaior 1,9 1,9 2,0 2,0 2,0

Ciutadella 1,5 1,4 1,4 1,4 1,4

Ferreries 3,3 3,2 3,2 3,1 2,9

Maó 2,1 2,0 2,0 1,9 1,9

Es Mercadal 2,3 2,2 2,2 2,1 2,1

Sant Lluís 2,1 2,0 2,0 1,9 2,0

Total Menorca (municipal i insular) 2,9 2,8 2,8 2,8 2,8

Illes Balears 1,5 1,4 1,4 1,5

Taula 40: Nombre de places residencials per a persones majors de 65 anys, segons ens gestor, 2012-2016. Unitats: Places.

Font: Departament de Benestar Social i Família del CIM. Elaboració: OBSAM.

2012 2013 2014 2015 2016

Gestió insular


Maó 77 77 77 77 77

De gestió municipal

Alaior 30 30 30 31 31


Ferreries 19 19 19 19 19

Maó 90 90 90 90 90

Es Mercadal 19 19 19 19 19

Sant Lluís 26 26 26 26 26

Total Menorca 411 411 411 412 412

Illes Balears 2.387 2.355 2.355 2.438

70

I2.12. LLISTA D’ESPERA PER A RESIDÈNCIA

Estat de la qüestió 221 persones


Estat de la qüestió desitjable: Baixa llista d’espera, per sota de les 100 persones.

Tendència desitjable: Disminució del nombre de persones en llista d’espera..

Descripció: Nombre de persones en llista d’espera per obtenir una plaça residencial a Menorca.

Fórmula:

∑ 𝑝𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑒𝑠 𝑒𝑛 𝑙𝑙𝑖𝑠𝑡𝑎 𝑑′𝑒𝑠𝑝𝑒𝑟𝑎

Unitat: Persones




Elaboració: OBSAM.


Gràfic 43: Llista d’espera per accedir a una plaça residencial a Menorca, juny de 2016 i 2017. Unitats:

Persones. Font: Departament de Benestar i Família, CIM. Elaboració: OBSAM.

El nombre de persones en llista d’espera al juny de 2017 és de 221 persones, dues més respecte

l’any anterior.

0

50

100

150

200

250

juny 2016 juny 2017

per

son

es

71

I2.13. PLACES DE CENTRES DE DIA PER A PERSONES MAJORS



Estat de la qüestió: Per valorar l’estat de la qüestió, prenem com a referència la mitjana balear

(del 0,7%) i l’espanyola (del 0,6%).

Tendència desitjable: Augment del nombre de places de centres de dia per a persones majors.

Descripció: Rati de places de centres de dia per a persones majors sobre el total de persones majors de 65 anys.

Fórmula:

RPCD =𝑃𝑙𝑎𝑐𝑒𝑠

𝑃𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑒𝑠 > 65 𝑎𝑛𝑦𝑠∗ 100

Unitat: %.



Font: Departament de Benestar Social i Família del CIM.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 44: Rati de places de centres de dia a Menorca per a persones majors de 65 anys, 2012-


0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2

1,4

2012 2013 2014 2015 2016

%

Un de cada cent persones majors de 65 anys disposarien d’una plaça en un centre de dia, rati que

s’ha mantingut en els darrers cinc anys. El rati és superior al del nivell balear i espanyol.

72

El rati de places de centres de dia per a persones majors es manté estable en l’1,1%. Això és degut al

manteniment de les places, essent de 164, i un augment de la població major de 65 no

significativament important per fer variar el rati.

Per titularitat, el 60% són places municipals, i el 40% restant insular. De les places municipals, Es

Migjorn Gran és el que té una major cobertura, de més del 5% respecte a la població major de 65

anys, seguit de Ferreries, per sobre del 2%. Per sota d’aquest percentatge hi ha Es Mercadal i Sant

Lluís. Es Castell és el quart municipi, amb un 1,3%, i Alaior, Maó i Ciutadella amb valors per sota de

l’1%. Es Mercadal és l’únic municipi sense places de centre de dia.

Taules i gràfics

Taula 41: Rati de places de centres de dia per a persones majors de 65 anys, per municipis i total de Menorca, 2012-2016.

Unitats: %. Font: Departament de Benestar Social i Família del CIM. Elaboració: OBSAM.

2012 2013 2014 2015 2016

Alaior 0,6 0,6 0,7 0,7 0,7

Es Castell 1,3 1,3 1,3 1,2 1,3

Ciutadella 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2

Ferreries 2,6 2,5 2,5 2,4 2,3

Maó 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3

Es Migjorn Gran 5,1 5,1 5,4 5,3 5,1

Sant Lluís 1,7 1,6 1,5 1,5 1,5

Taula 42: Nombre de places de centres de dia per a persones majors de 65 anys, segons ens gestor, 2012-2016. Unitats:

Places. Font: Departament de Benestar Social i Família del CIM. Elaboració: OBSAM.

2012 2013 2014 2015 2016

Gestió insular 65 65 65 65 65

Gestió municipal

Alaior 10 10 10 10 10

Es Castell 15 15 15 15 15


Ferreries 15 15 15 15 15

Maó 14 14 14 14 14


Sant Lluís 20 20 20 20 20

Total Menorca 164 164 164 164 164

73

I2.14. PLACES EN CENTRES RESIDENCIALS PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT




(del 1%) i l’espanyola (del 1,6%).

Tendència desitjable: Augment del nombre de places de residències per a persones amb

discapacitat.

Descripció: Rati de places residencials per a persones amb discapacitat sobre el total de persones amb una discapacitat reconeguda major del 33%.

Fórmula:

RPCD =𝑃𝑙𝑎𝑐𝑒𝑠

𝑃𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑒𝑠 𝑎𝑚𝑏 𝑑𝑖𝑠𝑐𝑎𝑝𝑎𝑐𝑖𝑡𝑎𝑡∗ 100

Unitat: %.



Font: Direcció General de Dependència, Govern de les Illes Balears. Departament de Benestar Social i Família del CIM.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 45: Rati de places residencials per a persones amb discapacitat, total de Menorca, 2012-


0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

2012 2013 2014 2015 2016

%

El rati de places en centres residencials per a persones amb discapacitat ha disminuït en un 1%, a

causa de l’augment d’aquest col·lectiu. Tot i així, el rati és superior al del nivell balear i espanyol.

74

El rati de places en centres residencials per a persones amb discapacitats té una tendència a la

disminució, tot i que en els darrers anys el ritme s’ha desaccelerat. Així, s’ha passat d’un rati del 3%

el 2012 al 2% el 2016. Aquesta disminució no és degut a la diferència de nombre de places, que s’ha

mantingut en les 85 amb l’excepció del darrer any, que ha augmentat en 3 places, sinó per l’augment

de les persones amb una discapacitat reconeguda major del 33%. Segons les dades de la Direcció

General de Dependència del Govern de les Illes Balears, es produeix un augment significatiu de

persones amb discapacitat reconeguda, passant de les 2.700 el 2012 a 4.000 el 2014.

Per entitat gestora, el Consell Insular de Menorca disposa de 68 places, mentre que l’IB Salut 20.

Taules i gràfics

Taula 43: Rati de places residencials per a persones amb discapacitat, total de Menorca, 2012-2016. Unitats: %. Font:

Departament de Benestar Social i Família del CIM i Direcció General de Dependència de la CAIB. Elaboració: OBSAM.

2012 2013 2014 2015 2016

Persones amb discapacitat 2.731 3.438 4.028 4.336 4.336

Places 85 85 85 85 88

Rati 3,1 2,5 2,1 2,0 2,0

Taula 44: Nombre de places residencials per a persones amb discapacitat segons ens gestor, total de Menorca, 2012-

2016. Unitats: Places. Font: Departament de Benestar Social i Família del CIM. Elaboració: OBSAM.

2012 2013 2014 2015 2016

CIME / FPDM 65 65 65 65 68

IB SALUT 20 20 20 20 20

75

I2.15. PLACES EN CENTRES OCUPACIONALS PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT.





Tendència desitjable: Augment del nombre de places en centres ocupacionals.

Descripció: Percentatge de la població amb alguna discapacitat reconeguda major del 33% que podria albergar els centres ocupacionals.

Fórmula:

RPCO =𝑃𝑙𝑎𝑐𝑒𝑠

𝑃𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑒𝑠 𝑎𝑚𝑏 𝑑𝑖𝑠𝑐𝑎𝑝𝑎𝑐𝑖𝑡𝑎𝑡∗ 100

Unitat: %.



Font: Direcció General de Dependència, Govern de les Illes Balears Departament de Benestar Social i Família del CIM i Govern.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 46: Rati de places en Centre ocupacionals per a persones amb discapacitat a Menorca,

2012-2016. Unitats: %. Font: Departament de Benestar Social i Família del CIM. Elaboració:

OBSAM.

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

7,0

8,0

9,0

2012 2013 2014 2015 2016

El rati de places en centres ocupacionals per a persones amb discapacitat ha disminuït en un 3%, a

causa de l’augment d’aquest col·lectiu. Tot i així, el rati és superior al del nivell balear i espanyol.

76

El rati de places en centres ocupacionals per a persones amb discapacitats té una tendència a la

disminució, tot i que en els darrers anys el ritme s’ha desaccelerat. Així, s’ha passat d’un rati del 8%

el 2012 al 5% el 2016. Aquesta disminució no és degut a la diferència de nombre de places -que es

situa des del 2013 per damunt de les 230 places-, sinó per l’augment de les persones amb una

discapacitat reconeguda major del 33%, passant de les 2.700 el 2012 a 4.000 el 2014. L’any següent

la xifra també augmenta però més lleugerament.

Per entitat gestora, la majoria de places pertanyen al Consell Insular de Menorca, mentre que 20

places depenen de l’IB Salut.

Taules i gràfics

Taula 45: Rati de places en Centre ocupacionals per a persones amb discapacitat a Menorca, 2012-2016. Unitats: %. Font:

Departament de Benestar Social i Família del CIM i Direcció General de Dependència de la CAIB. Elaboració: OBSAM.

2012 2013 2014 2015 2016

Persones amb discapacitat 2.731 3.438 4.028 4.336 4.336*

Places 217 236 236 246 230

Rati 7,9 6,9 5,9 5,7 5,3 * Nota: No es disposa de la data per al 2016, per la qual cosa s’ha posat la xifra de l’any anterior com a referència.

Taula 46: Nombre de places en Centre ocupacionals per a persones amb discapacitat segons ens gestor, total de Menorca,

2012-2016. Unitats: Places. Font: Departament de Benestar Social i Família del CIM. Elaboració: OBSAM.

2012 2013 2014 2015 2016

CIME / FPDM 197 216 216 226 210

IB SALUT 20 20 20 20 20

77

I2.16. SERVEI D’AJUDA A DOMICILI





Tendència desitjable: Augment d’usuaris del servei d’ajuda a domicili.

Descripció: Persones ateses en el servei d’ajuda a domicili per cada 100 persones majors de 65 anys, a 31 de desembre de cada any.

Fórmula:

CSAD =𝑈𝑠𝑢𝑎𝑟𝑖𝑠

𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó > 65 𝑎𝑛𝑦𝑠∗ 100

Unitat: %.



Font: Departament de Benestar Social i Família, CIM. IMSERSO.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 47: Índex de cobertura del servei d’ajuda a domicili sobre la població major de 65 anys, total de Menorca, a 31 de

desembre 2006-2016. Unitats: %. Font: Departament de Benestar Social i Família del CIM. Elaboració: OBSAM.

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

%

El nombre d’usuaris del Servei d’Ajuda a Domicili en els darrers tres anys es situa per sota del 3%,

entre un 1 i un 2% menys respecte el període 2006-2012.

78

La cobertura del Servei d’Ajuda a Domicili a Menorca a 31 de desembre de cada any s’ha estabilitzat

en els darrers tres anys, amb una xifra per sobre del 2,5%, que representa al voltant de 400 usuaris.

Aquesta estabilització s’ha produït després de la tendència a la baixa des del 2007, any en el qual es

partia d’una cobertura del 5% (uns 600 usuaris), i de la significativa disminució de més d’un punt

percentual a l’any 2013.

Per municipis, Ferreries és el que disposa actualment d’una major cobertura, essent del 7%, seguit

des Migjorn Gran, amb un 5%, i des Castell, amb un 4%. Aquest darrer municipi és, també, el que més

ha vist disminuir la seva cobertura, ja que a l’any 2013 era del 10%, la més elevada de Menorca.

Finalment, Maó és el municipi amb la menor cobertura, que no arriba al 2%.

Taules i gràfics

Taula 47: Índex de cobertura del servei d’ajuda a domicili sobre la població major de 65 anys, total de Menorca, a 31 de

desembre 2006-2016. Unitats: %. Font: Departament de Benestar Social i Família del CIM. Elaboració: OBSAM.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Usuaris 513 601 570 585 563 622 611 445 381 379 409

Taxa de cobertura 4,3 5,0 4,6 4,5 4,2 4,5 4,3 3,1 2,6 2,5 2,7

Taula 48: Índex de cobertura del servei d’ajuda a domicili sobre la població major de 65 anys, a Illes

Balears, Menorca i els seus municipis, a 31 de desembre 2012-2016. Unitats: %. Font: Departament de

Benestar Social i Família del CIM i IMSERSO. Elaboració: OBSAM.

2012 2013 2014 2015 2016

Alaior 3,0 1,5 1,7 2,3 2,0

Es Castell 8,1 10,6 4,3 4,1 4,2

Ciutadella 4,1 3,3 3,3 2,4 2,8

Ferreries 7,2 4,2 4,1 7,0 7,1

Maó 4,0 1,7 1,6 1,7 1,8

Es Mercadal 4,1 2,6 2,6 2,6 3,5

Es Migjorn Gran 6,5 4,4 3,2 2,8 5,1

Sant Lluís 2,9 1,6 1,6 2,5 2,3

Menorca 4,3 3,1 2,5 2,5 2,7

Illes Balears 2,6 2,2 1,6 1,7

79

Gràfic 48: Índex de cobertura del servei d’ajuda a domicili sobre la població major de 65 anys, per municipis i total de

Menorca, a 31 de desembre 2012-2016. Unitats: %. Font: Departament de Benestar Social i Família del CIM. Elaboració:

OBSAM.

Taula 49: Nombre d’usuaris del servei d’ajuda a domicili, per municipis i total de Menorca, a 31 de

desembre 2005-2016. Unitats: Usuaris. Font: Departament de Benestar Social i Família del CIM.

Elaboració: OBSAM.

2012 2013 2014 2015 2016

Alaior 47 25 26 35 30

Es Castell 93 126 50 50* 50*

Ciutadella 169 138 138* 106 124

Ferreries 41 25 25* 43 46

Maó 173 75 75 80 81

Es Mercadal 34 23 23* 23* 32


Sant Lluís 35 20 21 34 31

Menorca 611 445 367 379 409

Illes Balears 4.255 3.506 2.626 2.876 *Nota: En aquests casos s’ha aplicat la dada de l’any anterior, atès que els municipis en qüestió no han facilitat les

dades.

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

%

2012 2013 2014 2015 2016

80

I2.17. SERVEI DE TELEASSISTÈNCIA





Tendència desitjable: Augment del nombre d’usuaris del servei de teleassistència.

Descripció: Nombre total de persones ateses anualment pel servei de teleassistència en relació a la població major de 65 anys. Malgrat que hi ha població menor de 65 anys que n’és usuària, s’ha descartat aquest col·lectiu per la poca representativitat que tenen, essent del 3%.

Fórmula:

CST =𝑈𝑠𝑢𝑎𝑟𝑖𝑠

𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó > 65 𝑎𝑛𝑦𝑠∗ 100

Unitat: %



Font: Departament de Benestar Social i Família, CIM. IMSERSO.

Elaboració: OBSAM.


Gràfic 49: Índex de cobertura del servei de teleassistència a Menorca, 2006-2016. Unitats: %. Font:

Departament de Benestar Social i Família. Elaboració: OBSAM.

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

%

El nombre d’usuaris del servei de teleassistència es manté en els darrers cinc anys en el 12% de la

població major de 65 anys, després de l’increment del doble d’usuaris entre el 2009 i el 2012.

81

Segons les dades de les memòries del Servei de Teleassistència del CIM, a l’any 2016 s’han atès a

Menorca un total de 1.793 usuaris, que representen el 12% de la població major de 65 anys. En els

darrers cinc anys s’observa un cert estancament en el nombre d’usuaris, després d’un creixement

significatiu entre els anys 2006 i 2010, període en el qual augmentà en més de 1.000 usuaris.

Per municipis destaca el creixement i l’elevada cobertura de Ciutadella i Alaior, amb un 15 i un 14%

respectivament. En canvi, Sant Lluís amb un 7,5% i Es Mercadal amb un 9% són els municipis amb una

menor cobertura. També destaca l’elevada cobertura que ha tingut des del 2005 el municipi des

Migjorn Gran, sempre per damunt del 10%, i arribant a un màxim de cobertura del 18% l’any 2011.

Després d’aquesta data s’ha produït una tendència a la disminució, tot i que de manera irregular.

Actualment és el tercer municipi amb una major cobertura, essent del 13%.

Comparant el nombre d’usuaris del servei de teleassistència de Menorca amb el del conjunt de les

Illes Balears a 31 de desembre de cada any, observem que des del 2012 al 2015 Menorca ha tingut

en tots els anys una taxa significativament superior, entre un 6 i un 7%. Així, mentre que a Menorca

taxa d’atenció és d’un 11,8%, a les Illes Balears és del 4,2%. Destacar que, mentre en el cas de

Menorca és la taxa més elevada assolida en aquest període, a les Illes Balears és dos punts inferior

respecte el 2012.

Taules i gràfics

Taula 50: Índex de cobertura del servei de teleassistència, per municipis i total de Menorca, 2005-2016. Unitats: %. Font:


2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Alaior 5,9 5,8 7,9 9,1 9,3 9,1 11,0 10,8 10,6 13,7 14,8 14,1

Es Castell 4,4 4,2 7,0 9,1 9,3 10,2 11,5 10,4 9,2 10,4 10,0 10,3

Ciutadella 6,6 6,9 8,6 10,5 12,5 14,2 15,4 14,6 13,9 14,9 15,0 15,2

Ferreries 8,0 7,2 8,4 10,6 10,8 12,2 14,3 12,9 11,6 10,9 10,7 12,4

Maó 4,0 4,6 5,3 7,4 8,6 10,0 11,3 11,1 10,8 10,4 10,2 10,5

Es Mercadal 7,5 7,0 9,3 10,1 10,1 9,0 8,0 7,5 7,0 8,0 8,3 9,0

Es Migjorn Gran 11,3 11,2 15,7 15,4 14,2 15,8 17,9 15,9 13,9 14,0 12,5 13,0

Sant Lluís 3,8 3,7 7,1 7,2 8,0 9,3 9,6 8,8 7,9 7,4 7,1 7,5

Menorca 5,4 5,7 6,5 9,1 10,1 11,3 12,4 11,8 11,2 11,7 11,8 12,0

82

Gràfic 50: Índex de cobertura del servei de teleassistència, per municipis i total de Menorca, 2006-2016. Unitats: %. Font:


Taula 51: Nombre total anual d’usuaris del servei de teleassistència, per municipis i total de Menorca, 2005-2016. Unitats:

Usuaris. Font: Departament de Benestar Social i Família. Elaboració: OBSAM.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Alaior 72 73 99 119 129 130 164 s.d. 172 204 224 217

Es Castell 36 36 63 84 90 104 125 s.d. 110 120 121 123

Ciutadella 228 245 307 389 479 561 620 s.d. 587 634 661 668

Ferreries 37 35 42 54 57 66 80 s.d. 69 66 66 81

Maó 163 188 220 307 363 428 495 s.d. 484 472 472 486

Es Mercadal 41 42 57 67 69 68 65 s.d. 61 70 74 81

Es Migjorn Gran 24 26 37 39 38 44 51 s.d. 41 39 36 38

Sant Lluís 28 30 61 67 80 103 113 s.d. 101 97 97 99

Menorca 629 675 784 1.126 1.305 1.504 1.713 1.660 1.625 1.702 1.751 1.793

Taula 52: Índex de cobertura del servei de teleassistència a 31 de desembre a les Illes

Balears i Menorca, 2012-2015. Unitats: %. Font: IMSERSO. Elaboració: OBSAM.

2012 2013 2014 2015

Menorca Usuaris 1.576 1.425 1.441 1.751

% 11,2 9,8 9,9 11,8

Illes Balears Usuaris 10.360 6.065 6.211 7.026

% 6,4 3,7 3,8 4,2

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

16,0

18,0

Ciutadella Alaior Es MigjornGran

Ferreries Maó Es Castell EsMercadal

Sant Lluís Menorca

%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

83

Síntesi

Menorca perd població des del 2014, tot i que en el darrer any la disminució ha estat poc significativa.

Així, l’any 2016 Menorca té una població de dret de 91.600. La composició demogràfica de l’illa està

altament determinada pel fenomen migratori, ja que la natalitat és baixa. La disminució de la

immigració a partir de la crisi econòmica ha propiciat l’envelliment de la població, superant ja el

col·lectiu major de 65 anys al col·lectiu menor de 15 anys.

En els darrers tres anys ha millorat l’ocupació, passant d’una mitjana anual de l’atur del 20% a l’any

2014 al 12% en el darrer any, tot i que l’atur de llarga durada disminueix menys i es situa en el 3%.

Segurament la millora de l’ocupació ha influït en un augment general de les rendes però, si miram

aquestes segons les bases imposables de les declaracions, observam que un 27% són inferiors a 6.000

€. Per tant, tot i la millora de l’ocupació, part d’aquesta és precària i sembla indicar que s’han

accentuat les diferències socials.

A nivell familiar, els litigis matrimonials no consensuats representen el 37%, essent en les guardes i

custòdies de fills menors on més es produeixen. Són preocupants les 176 denúncies que es van

presentar per violència de gènere. Aquesta xifra és inferior respecte al principi de la dècada, però en

els darrers tres anys s’ha estabilitzat. Passant a un punt de vista de la salut, la taxa de trastorns

mentals a Menorca és d’1,7%, xifra baixa si la comparam amb la resta de les Illes Balears. El 92% de

la població de dret disposa de targeta sanitària, i queda pendent saber la situació del 7% restant.

En l’apartat de resposta de les administracions públiques a les necessitats socials, la despesa dels

ajuntaments ha augmentat i la ràtio d’habitants per treballador, en general, ha disminuït. En el darrer

any s’ha donat un impuls a les ajudes econòmiques individuals, ja que s’han passat les mil ajudes a

tota Menorca, principalment en concepte d’habitatge. En canvi, la cobertura de la renda mínima

d’inserció ha disminuït (cobreix un 4% dels titulars de les declaracions amb una base imposable menor

a 6.000 €), en un context social en el qual es fa es fa palesa la manca de recursos per satisfer les

necessitats bàsiques per part d’un sector de la població.

Els serveis específics d’assessorament als immigrants i a la dona cobreixen més d’un 70% dels seus

usuaris potencials, malgrat que la cobertura en el primer cas té una tendència a disminuir per

l’augment de la immigració. Un 6‰ de la població entre 16 i 65 anys ha necessitat un tractament de

desintoxicació en el servei de drogodependències, tot i que aquesta xifra és la més baixa en 10 anys.

Finalment, respecte a la població en situació de dependència -persones majors i persones amb

discapacitat-, un 10% és beneficiària del sistema per a l’autonomia i atenció a la dependència, amb

una tendència a augmentar. No obstant això, un 25% estan pendents de tenir un pla individualitzat

d’atenció per fer efectiva les presentacions a les quals tenen dret. Les ràtios de places en les diferents

modalitats de centres segons el col·lectiu és correcte, si es compara amb la resta de les Illes Balears,

tot i les 221 persones en llista d’espera per a un centre residencial per a persones grans i que en els

darrers cinc anys no s’ha produït cap ampliació de places. Dels dos serveis més importants, la

teleassistència té una cobertura bastant elevada en termes comparatius amb altres territoris,

superant el 10% de la població major de 65 anys; mentre que el servei d’ajuda a domicili no arriba al

3%. En ambdós casos no hi ha cap tendència a l’alça.

84

A continuació, es fa una relació de l’estat de la qüestió i de la tendència observada dels indicadors

desenvolupats en l’informe 2016.

1.1. CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ

Estat de la qüestió -0,8%


1.2. ENVELLIMENT



1.3. NATALITAT

Estat de la qüestió 8‰


1.4. POBLACIÓ ESTRANGERA



1.5. LITIGIS MATRIMONIALS NO CONSENSUATS



1.6. ATUR



1.7. ATUR DE LLARGA DURADA



85

1.8. RENDA DISPONIBLE

Estat de la qüestió 19.144 €


1.9. RENDES BAIXES SEGONS TRAMS DE BASE IMPOSABLE



1.10. VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Estat de la qüestió 3,9 ‰


1.11 COBERTURA SANITÀRIA



1.12. ESTADES HOSPITALÀRIES PER TRASTORN MENTAL



2.1. DESPESA EN SERVEIS SOCIALS PER HABITANT

Estat de la qüestió Només dada municipal


2.2. RATI DE TREBALLADORS

Estat de la qüestió 751 hab/treballador


2.3. COBERTURA DE LA RENDA MÍNIMA D’INSERCIÓ



86

2.4. AJUTS ECONÒMICS INDIVIDUALS CONCEDITS

Estat de la qüestió 1.538 ajuts concedits


2.5. AJUTS ECONÒMICS PER CÀPITA

Estat de la qüestió 7,18 €


2.6. POBLACIÓ IMMIGRADA ASSESSORADA



2.7. ATENCIÓ A LES VÍCTIMES DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE



2.8. PERSONES EN TRACTAMENT DE DESINTOXICACIÓ

Estat de la qüestió 6,1‰


2.9. BENEFICIARIS DEL SAAD



2.10. PERSONES PENDENT DE PIA



2.11. PLACES RESIDENCIALS PER A PERSONES MAJORS



87

2.12. LLISTA D’ESPERA PER A RESIDÈNCIA

Estat de la qüestió 221 persones


2.13. PLACES DE CENTRES DE DIA PER A PERSONES MAJORS



2.14. PLACES EN CENTRES RESIDENCIALS PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT



2.15. PLACES EN CENTRES OCUPACIONALS PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT



2.16. SERVEI D’AJUDA A DOMICILI



2.17. SERVEI DE TELEASSISTÈNCIA



Sistema d’Indiadors de enestar Social i Serveis Socials · Tractament de dades, anàlisi i...

Documents

Transcript of Sistema d’Indiadors de enestar Social i Serveis Socials · Tractament de dades, anàlisi i...