SISTEMA TERRITORIAL BADIES DEL NORD€¦ · L’edat mitjana dels establiments del sistema...

SISTEMA TERRITORIAL BADIES DEL NORD

FITXES DE DIAGNOSI DE SISTEMES TERRITORIALS TURÍSTICS 2

PLA D’INTERVENCIÓ EN ÀMBITS TURÍSTICS DE L’ILLA DE MALLORCA (PIAT)

ÍNDEX

0. LOCALITZACIÓ I DELIMITACIÓ DEL SISTEMA TERRITORIAL 1. ALLOTJAMENT TURÍSTIC 1.1 OFERTA D’ALLOTJAMENT 1.2 EXPLOTACIÓ D’ESTABLIMENTS TURÍSTICS AMB MODALITAT DE PENSIÓ COMPLETA INTEGRAL 1.3 COMERCIALITZACIÓ D’ESTADES TURÍSTIQUES A HABITATGES I INCIDÈNCIA DE L’OFERTA NO REGLADA. 1.4 ESTACIONALITAT DE L’OFERTA TURÍSTICA. 2. RECURSOS TURÍSTICS 2.1 RECURSOS TURÍSTICS DE SOL I PLATJA 2.2 RECURSOS SOCIOCULTURALS I D’OCI 2.3 PATRIMONI NATURAL I BIODIVERSITAT. ESPAIS NATURALS PROTEGITS 2.4 PATRIMONI CULTURAL, HISTORICOARTÍSTIC I ETNOLÒGIC 2.5 PAISATGE 2.6 OFERTA COMPLEMENTÀRIA 2.7 OFERTA COMERCIAL 3. FACTORS EXTERNS 3.1 INFRAESTRUCTURES, SERVEIS, EQUIPAMENT, CONSUMS DE RECURSOS I PRODUCCIÓ D’EFLUENTS 3.2 FACTORS SOCIOECONÒMICS 3.3 TERRITORI I MEDI AMBIENT 4. CONCLUSIONS




0. LOCALITZACIÓ I DELIMITACIÓ DEL SISTEMA TERRITORIAL

El Sistema Territorial de les Badies del Nord, s’articula entorn de les badies de Pollença i Alcúdia, al nord-est de l’illa de Mallorca.

En aquest sistema territorial s’hi inclouen les zones urbanes litorals de les dues badies: Port de Pollença, Formentor, es Barcarès, Mal Pas – Bonaire, Port d’Alcúdia, Platja d’Alcúdia, Platja de Muro, Can Picafort, Son Serra de Marina, s’Estanyol, Montferrutx, Colònia de Sant Pere i Betlem. També s’hi inclou la zona urbana litoral de la Cala de Sant Vicenç, per la seva connexió amb la resta de nuclis de Pollença.

Cap a l’interior el sistema es completa incloent les capçaleres dels principals municipis afectats (Pollença, Alcúdia, Muro, Santa Margalida) i a través de l’autopista Ma-13 s’estén la influència d’aquest sistema fins als nuclis de sa Pobla, Campanet i Búger.

Així el sistema està integrat pels següents municipis totalment o parcial: Pollença, Campanet, Sa Pobla, Búger, Alcúdia, Muro, Santa Margalida i Artà.




1. ALLOTJAMENT TURÍSTIC

1. 1 OFERTA D’ALLOTJAMENT

Evolució de les places turístiques Al sistema territorial els moments de major producció de places turístiques coincidiren amb la segona meitat dels anys seixanta i la segona meitat dels anys vuitanta, si bé s’ha donat un increment constant de les places des de mitjans del seixanta fins a finals dels noranta, quan les places en establiments hotelers s’estabilitzen. Al 2016 l’estoc de places és de 63.664, cosa que representa el 22,08% del total insular.

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

70000

1951 1959 1966 1972 1985 1991 1996 2002 2010 2016

Plac

es

0

50

100

150

200

250

300

Allo

tjam

ents

Places Allotjaments

1951 1959 1966 1972 1985 1991 1996 2002 2010 2016

Places 458 1180 3130 18.417 26.354 43.434 53.256 61.150 62.739 63.664 Establiments 8 22 58 125 126 213 226 264 269 266

Evolució de les places i allotjament turístic al sistema territorial (excepte en habitatges) Font: Elaboració pròpia a partir de Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme

29/03/2016). Sèrie històrica GIST. Tipologia i categoria de l’allotjament turístic (2016) Vegeu mapa 1.1 El grup d’hotels representa el 79,46% de l’allotjament del sistema territorial, mentre que els apartaments representen el 19,05%. Quant a categories, els hotels de 3 o més estrelles representen el 77,14% de l’allotjament, i els apartaments de 3 claus l’11,16% de l’allotjament. La categoria mitjana de les places en tot el territori és de 2,52 claus pels apartaments i de 3,53 estrelles en els hotels.





GRUP i categoria Núm. establiments Places % AGROTURISME SENSE CATEGORIA 17 297 0,47% Subtotal 17 297 0,47% APARTAMENT 1 CLAU 16 832 1,31% APARTAMENT 2 CLAUS 35 4.191 6,58% APARTAMENT 3 CLAUS 26 7.038 11,05% APARTAMENT 3 CLAUS SUPERIOR 1 69 0,11% Subtotal 78 12.130 19,05% CÀMPING LUXE 1 500 0,79% Subtotal 1 500 0,79% HOTEL 1 ESTRELLA 12 710 1,12% HOTEL 2 ESTRELLES 11 579 0,91% HOTEL 3 ESTRELLES 65 21.026 33,03% HOTEL 3 ESTRELLES SUPERIOR 2 2.261 3,55% HOTEL 4 ESTRELLES 54 23.266 36,54% HOTEL 4 ESTRELLES SUPERIOR 4 1.668 2,62% HOTEL 5 ESTRELLES 5 888 1,39% HOTEL RURAL SENSE CATEGORIA 3 144 0,23% HOTEL SENSE CATEGORIA 2 43 0,07% Subtotal 158 50.585 79,46% TURISME INTERIOR SENSE CATEGORIA 12 152 0,24% Subtotal 12 152 0,24% TOTAL 266 63.664 100,00%

Establiments i places, segons grup i categoria al sistema territorial. Font: Elaboració pròpia a partir de Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme

29/03/2016).

Hi ha tres centres turístics que concentren la major part de les places del sistema, es tracta de la Platja d’Alcúdia-Port d’Alcúdia amb 25.238 places, Platja de Muro amb 16.144 places, i Can Picafort amb 13.098 places. Els segueix de lluny el port de Pollença amb 4.762 places. Pel que fa a la categoria dels establiments, destacar que tots els centres turístics principals tenen categories mitjanes d’hotels per sobre de les 3 estrelles. L’única zona relativament important amb una categoria mitjana lleugerament inferior és el Port de Pollença, tal com es pot observar a la següent taula. Pel que fa a la categoria mitjana dels apartaments, a totes les zones se supera les 2 claus, excepte en el cas de Can Picafort amb una categoria mitjana d’1,70.





NUCLI Establiments Places

Categoria mitjana hotels (estrelles)

Categoria mitjana apartaments (claus)

ALCÚDIA 74 27.004 Alcúdia 8 162

2,00 Mal Pas- Bonaire 1 212 3,00

Marina- Manresa 3 1554 3,00 Platja d'Alcúdia 51 20.132 3,36 2,04

Port d'Alcúdia 19 5.106 3,13 2,33 MURO 36 16.144

Platja de Muro 36 16.144 3,68 2,75 POLLENÇA 65 6.455

Cala de Sant Vicenç 9 795 3,29 2,50 Formentor 1 249 5,00

Pollença 6 84 3,00 Port de Pollença 45 4.762 2,71 2,13

les Palmeres (Pollença) 4 565 4,00 2,33 SANTA MARGALIDA 53 13.098

Can Picafort 53 13.098 3,05 1,70 SA POBLA 1 11

Sa Pobla 1 11 ARTÀ 4 154 Betlem 1 38

1,00 Colònia de Sant Pere 1 15 1,00

Montferrutx 1 12 2,00 S'Estanyol 1 89 4,00 Establiments, places i categoria mitjana per nuclis.

Font: Elaboració pròpia a partir de Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme 29/03/2016).

Edat dels allotjaments (2016) Vegeu mapa 1.2 L’edat mitjana dels establiments del sistema territorial de les Badies del Nord, a març de 2016, era de 31,22 anys. La dècada de major producció dels establiments actuals fou la dels noranta, seguida dels setanta i vuitanta. Es tracta de destinacions que varen tenir el seu màxim desenvolupament al que s’ha conegut com a “2n boom turístic”, és a dir, a partir dels anys vuitanta i primera meitat dels noranta.

Dècada Establiments Places 1900-1910 1 11 1910-1920 1 229 1920-1930 0 0 1930-1940 1 249 1940-1950 1 47




1950-1960 10 1.644 1960-1970 37 7.449 1970-1980 35 13.852 1980-1990 57 10.911 1990-2000 75 21.266 2000-2010 42 7.543 2010-2016 6 463

Establiments i places, segons any de construcció.

Font: Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme 29/03/2016). Per zones, i en allò que respecte als principals centres turístics del sistema territorial, cal comentar que Can Picafort és el que presenta l’edat mitjana superior del parc d’allotjament amb 36,77 anys, al 2016, el segueixen Port de Pollença amb 34,39 anys, Port d’Alcúdia amb 33,17 anys, i finalment Platja d’Alcúdia (29,18) i Platja de Muro (25,56). Els nuclis tradicionals de Pollença i Alcúdia són els que tenen la mitjana d’edat dels establiments inferior, el fenomen del turisme d’interior, és un fenomen propi de la darrera etapa.

NUCLI Establiments Places Edat mitjana establiments

ALCÚDIA 74 27.004 Alcúdia 8 162 18,00

Mal Pas- Bonaire 1 212 53,00 Marina- Manresa 3 1.554 50,50 Platja d'Alcúdia 51 20.132 29,18 Port d'Alcúdia 19 5.106 33,17 MURO 36 16.144

Platja de Muro 36 16.144 25,56 POLLENÇA 65 6.455

Cala de Sant Vicenç 9 795 44,22 Formentor 1 249 86,00 Pollença 6 84 19,50 Port de Pollença 45 4.762 34,49 les Palmeres (Pollença) 4 565 21,25 SANTA MARGALIDA 53 13.098

Can Picafort 53 13.098 36,77 SA POBLA 1 11

Sa Pobla 1 11 108,00 ARTÀ 4 154

Betlem 1 38 27,00 Colònia de Sant Pere 1 15 51,00 Montferruxt 1 12 32,00 S'Estanyol 1 89 14,00 Establiments, places i edat mitjana dels establiments per nuclis.

Font: Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme 29/03/2016). Operacions de reforma i ampliació (2012-2016) Les dades sobre renovació d’establiments entre 2012 i 2016, mostren per una banda la importància del procés al municipi d’Alcúdia, amb més del 60% dels establiments renovats.




Seguirien en importància Muro i Pollença, amb més del 40%. Santa Margalida, amb Can Picafort, queda en canvi per sota del 40%.

MUNICIPI

Import renovació €

% Establiments renovats

Alcúdia 78.304.092 60,47% Búger 0 0,00% Campanet 803.167 75,00% Muro 18.847.135 45,24% Pollença 38.431.888 42,11% Sa Pobla 0 0,00% Santa Margalida 16.038.700 37,29%

Establiments, renovats per municipis i imports de renovació (2012-2016). Font: Registre Conselleria de turisme

1. 2 EXPLOTACIÓ D’ESTABLIMENTS TURÍSTICS AMB MODALITAT DE PENSIÓ COMPLETA INTEGRAL

Al 2016 el número d’establiments detectats per nuclis amb pensió completa integral al sistema territorial era de 68, cosa que representa el 25,56% dels establiments de l’àmbit. Els establiments amb pensió completa integral exclusiva, al 2016 eren 12 (4,51% del total d’establiments). El Port d’Alcúdia, Platja d’Alcúdia i Platja de Muro són les zones on aquest tipus de modalitat té major importància. Sembla que la tendència és a l’increment d’aquesta modalitat als darrers anys.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

2004 2005 2006 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2016

Est

ablim

ents

Integral Integral exclusiva

Establiments detectats amb pensió completa integral i pensió completa integral exclusiva. Font: Elaboració pròpia a partir de Direcció General de Turisme CAIB.




1. 3 COMERCIALITZACIÓ D’ESTADES TURÍSTIQUES A HABITATGES I INCIDÈNCIA DE L’OFERTA NO REGLADA.

Oferta reglada. Segons dades disponibles del Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme 29/03/2016), als territoris que integren el sistema territorial hi havia 2.007 habitatges que es comercialitzen per estades turístiques, amb una capacitat de 12.456 places. Aquestes places representen el 16,36% de les places existents a la zona. Segons dades estadístiques de la Conselleria de Turisme, a juny de 2016, hi havia 2.819 habitatges que o bé estan registrats o bé estan tramitant l’alta al Registre, cosa que representava 16.845 places, i el 20,9% de les places existents. Oferta reglada i no reglada. No obstant això, segons estudis realitzats podrien existir al sistema territorial turístic 5.857 habitatges i unes 34.998 places. el percentatge aproximat de places en habitatges al sistema territorial turístic estaria al voltant del 35, 47% sobre el total d’allotjament, segons es pot comprovar a la gràfica.

Habitatges turístics

35%

Resta destabliments

turístics65%

Percentatge de places en habitatges turístics, sobre el total de la planta d’allotjament. Font:

Elaboració pròpia a partir de Direcció General de Turisme CAIB.

Oferta no reglada. Per les investigacions realitzades, el percentatge d’habitatges no reglats comercialitzats podria suposar prop d’un 51,8%, i se situarien principalment als centres turístics del litoral.

Distribució espacial. Aquest sistema presenta una important difusió d’habitatges turístics situats al sòl rústic ubicat a la part posterior de les zones turístiques, només al sòl rústic de Pollença hi ha el 19,77% dels habitatges en sòl rústic de tot l’àmbit d’estudi. La resta d’habitatges es troben especialment a les zones turístiques Platja d’Alcúdia i Port d’Alcúdia, Port de Pollença, Can Picafort i Platja de Muro. En qualsevol cas es tracta d’un fenomen molt estès a tots els nuclis, ja siguin de costa o d’interior.




Densitat de places (reglades i no reglades) en habitatges turístics per Km2.

Font: Elaboració pròpia.

Dins aquest sistema territorial, predominen els habitatges dins sòl urbà, que suposen gairebé el 60% del total. La proximitat a la mar o el fet de ser núclis urbans costaners n'és la causa principal, com el cas del Port d'Alcúdia o Can Picafort. En sòl rústic, l'oferta suposa el 37% del total. D'aquest 37%, la majoria es troben en sòl rústic comú, deixant just el 6% en sòl rústic protegit, la majoria dels quals en ARIP.

Percentatge d’habitatges comercialitzats 2016, segons classificació del sòl. Font:

elaboració pròpia a partir de MUIB, PTI de Mallorca i http://insideairbnb.com/mallorca/.

Sòl urbà 58,61%

Sòl urbanitzable3,20%

SRP6,27%

SRC31,92%

http://insideairbnb.com/mallorca/




Pel que fa a la distribució dins el sòl urbà, es majoritària la presència d’habitatges en sòl de caràcter extensiu, en el qual s'hi concentra gairebé el 60% de l'oferta estudiada. Es tracta d'una qualificació molt present dins l'actual sistema. Dins el sòl urbà de caràcter intensiu, situat principalment de manera adjacent als centres històrics, s'hi concentra el 26% de l'oferta. Els centres històrics d'aquest sistema territorial acaparen el 14% dels habitatges turístics estudiats, d'on en destaca el centra de Pollença.

Centre Històric14.21%

Intensiva25.98%Extensiva

59.81%

Percentatge d’habitatges comercialitzats en sòls urbans, segons ús del sòl predominant

(2016). Font: elaboració pròpia a partir de MUIB i http://insideairbnb.com/mallorca/.

Per municipis el major volum de places i habitatges es correspon al municipi de Pollença, que és també el que té una major proporció d’oferta reglada. Tret de Pollença, Campanet i Artà, la resta de municipis tenen una proporció molt elevada d’habitatges no reglats.

Municipi HET* reglats Places

reglades HET** Places ** Places no

reglades

% Places no reglades

sobre total Sa Pobla 116 769 382 2532 1763 69.63% Muro 150 960 425 2720 1760 64.71% Sta. Margalida 286 1627 798 4540 2913 64.16% Alcúdia 617 3891 1682 10607 6716 63.32% Búger 58 401 144 996 595 59.72% Campanet 90 531 133 785 254 32.33% Artà 334 2042 464 2837 795 28.02% Pollença 1502 8666 2083 12018 3352 27.89%

Estimació de places no reglades comercialitzades en habitatges per municipis (2016). Font: elaboració pròpia.

* Habitatges comercialitzats com estades turístiques (Registre de la Conselleria de Turisme)

** Habitatges comercialitzats com estades turístiques, a partir de http://insideairbnb.com/mallorca/ i https://www.homelidays.es/

L’evolució dels habitatges objecte d’ETH registrats en el sistema territorial mostra tres moments principals d’expansió del fenomen en el sistema territorial, des de l’any 2000. Un primer moment d’expansió a començaments de la dècada del 2000. Un segon moment, el de màxim creixement de les ETH donades d’alta al registre, entre 2007 i 2009. I finalment un increment del fenomen però amb taxes més moderades entre 2014 i 2015.



https://www.homelidays.es/




0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Hab

itatg

es o

bjec

te d

'ETH

Evolució dels habitatges objecte d’ETH registrats al ST. Font: elaboració pròpia a partir de Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme 29/03/2016).

1. 4 ESTACIONALITAT DE L’OFERTA TURÍSTICA. Per aquest punt s’han fet servir les dades l’enquesta d’ocupació hotelera de les zones de Pollença i Alcúdia i Muro i Santa Margalida. Cal dir que no es disposa de dades per alguns mesos, aquells que van de novembre a febrer o març, en molts anys de la sèrie 2008-2015, i aquest fet pot distorsionar el resultat.

Les dues zones presenten un model estacional semblant, amb ocupacions superiors al 80% als mesos de juny a setembre, que disminueixen de manera més dràstica al final de temporada alta, i que en canvi van augmentant de manera suau i continuada abans de la temporada alta. Sembla intuir-se una certa tendència a la baixa de les ocupacions a les dues zones.

En el cas de la gràfica d’IGVE de Pollença-Alcúdia, es pot comprovar com hi ha una increment de l’ocupació al mes de març, conseqüència de l’arribada de cicloturistes, tot i que fan falta dades per alguns anys. Al mes de març de 2013 l’ocupació sobre el total de la planta hotelera era del 17,05%. El valor 1 d’IGVE indica la mitjana anual d’ocupació en els darrers tres anys.

El valor d’índex de GINI per a les dues zones és de 0,51, indicant una estacionalitat alta pel que fa a l’ocupació hotelera.




0.000

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

100.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

% o

cup

ació

% ocupació Muro-Santa Margalida Tendència Muro-Santa Margalida

% ocupació Pollença-Alcúdia Tendència Pollença-Alcúdia

% ocupació hotelera sobre total de la planta per zones (2008-2015). Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’enquesta d’ocupació de hotelera (IBESTAT).

Índex general de variació estacional de l’oferta turística hotelera per zones (2008-2015).

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’enquesta d’ocupació de hotelera (IBESTAT).




2. RECURSOS TURÍSTICS

2. 1 RECURSOS TURÍSTICS DE SOL I PLATJA

S’inclou una llista de les platges del sistema territorial, amb les seves principals característiques, instal·lacions de temporada i qualitat de les aigües de bany. La superfície de les platges és de 896.211 m2. Les badies de Pollença i Alcúdia representen una de les zones amb major nombre si superfície de platges de l’illa. Dominen les platges d’arena que representen el 93% de la superfície total. Les platges de front urbà són també les més importants 45%, del total de platges. Si es considera que a l’àmbit hi ha 166.507 places (places turístiques + habitatges * 2,5), tot el sistema tendria una ràtio de 5,38 m2 de platja per plaça.

Les platges que tenen un grau d’ocupació més alt són les vinculades a les zones turístiques de Platja d’Alcúdia, Platja de Muro, les Platges del Port de Pollença i Can Picafort. A les anteriors cal afegir també amb un grau d’ocupació molt elevat, la platja de Formentor, que si bé no té associada una zona turística amb moltes places, si que és una de les més visitades de l’illa amb vehicle.

NOM TIPUS MUNICIPI ÀREA (m2) COMPOSICIÓ GRAU OCUPACIÓ

Platja d'Alcúdia Urbana ALCÚDIA 213.458 Arena Alt Platja de Sant Joan Aïllada ALCÚDIA 1.448 Arena Mitjà Platja de Sant Pere Semiurbana ALCÚDIA 2.344 Arena Mitjà Es Coll Baix Aïllada ALCÚDIA 12.287 Arena Baix Sa Marina d'Alcudia Aïllada ALCÚDIA 49.163 Arena Baix Alcanada Aïllada ALCÚDIA 8.218 Arena i Roques Mitjà Ses Caletes Aïllada ALCÚDIA 2.745 Arena i Roques Platja des Secs Aïllada ALCÚDIA 2.539 Arena i Roques Cala Poncet Urbana ALCÚDIA 1.027 Arena Cap des Bou Aïllada ALCÚDIA 22.027 Arena Baix Platja es Morer Vermell Urbana ALCÚDIA 3.025 Arena Mitjà Es Faralló Aïllada ALCÚDIA 426 Arena i Roques Cala de s'Illot Aïllada ALCÚDIA 1.545 Còdols Baix

Racó de ses Barreres Urbana ALCÚDIA 175 Arena, Còdols i Roques

Bonaire Urbana ALCÚDIA 500 Roques Sa Canova Aïllada ARTÀ 71.445 Arena Baix Cala Mata Semiurbana ARTÀ 592 Arena i Roques Cala Estret Semiurbana ARTÀ 1.567 Còdols i Roques Caló d'En Sureda Semiurbana ARTÀ 422 Arena i Còdols Caló d'Es Parral Semiurbana ARTÀ 1.920 Arena i Roques

Caló d'es Camps Aïllada ARTÀ 459 Arena, Còdols i Roques Baix

Na Jordia Aïllada ARTÀ 420 Arena i Roques Es Caló Aïllada ARTÀ 1.521 Arena i Roques Es Vells Marins Baixos Aïllada ARTÀ 3.625 Arena i Roques Cala Tonó Aïllada ARTÀ 2.427 Arena i Roques Baix S'Estanyol Aïllada ARTÀ 186 Arena i Roques Es Torrent Aïllada ARTÀ 1.684 Arena Platja de sa Colonia de Sant Pere Urbana ARTÀ 2.303 Arena i Roques Mitjà




Platja de Muro Semiurbana MURO 154.305 Arena Alt Platja des Port de Pollença Urbana POLLENÇA 78.120 Arena Alt Platja d'Albercutx Urbana POLLENÇA 18.482 Arena Alt Cala Barques Urbana POLLENÇA 3.563 Arena Alt Cala En Feliu Aïllada POLLENÇA 894 Còdols i Roques Baix Cala Murta Aïllada POLLENÇA 1.517 Arena i Roques Mitjà Ca'n Cullerassa Aïllada POLLENÇA 32.034 Arena Baix Es Caló Aïllada POLLENÇA 805 Còdols Baix Platja de Formentor Urbana POLLENÇA 5.524 Arena Alt Cala Clara Urbana POLLENÇA 535 Arena Baix La Platjola Aïllada POLLENÇA 367 Arena Cala Carbó Urbana POLLENÇA 1.271 Còdols Baix l'Estanyol Urbana POLLENÇA 4.302 Arena Cala Molins Urbana POLLENÇA 4.154 Arena Alt Cala en Gossalba Aïllada POLLENÇA 376 Còdols i Roques Baix Cala Bóquer Aïllada POLLENÇA 1.560 Còdols i Roques Baix

Cala Figuera Aïllada POLLENÇA 1.809 Arena, Còdols i Roques Baix

S'Arenal d'En Casat Aïllada SANTA MARGALIDA 41.419 Arena Baix

Can Picafort Urbana SANTA MARGALIDA 52.110 Arena Alt

Es Dolç Semiurbana SANTA MARGALIDA 11.289 Arena i Roques Baix

Son Real Aïllada SANTA MARGALIDA 18.372 Arena Baix

Cala Serralot Aïllada SANTA MARGALIDA 1.732 Arena i Roques Baix

Son Bauló Urbana SANTA MARGALIDA 16.283 Arena Alt

Cala de ses Assussenes Aïllada SANTA MARGALIDA 9.516 Arena i Roques Baix

Sa Canova Aïllada SANTA MARGALIDA 12.099 Arena Baix

Son Serra de Marina Semiurbana SANTA MARGALIDA 14.275 Arena Mitjà

Platges del Sistema Territorial. Font: Elaboració pròpia a partir de SITIBSA (2015). http://www.platgesdebalears.com

http://www.platgesdebalears.com/




Platges del Sistema Territorial, segons tipologia i composició. Font: Elaboració pròpia a partir de SITIBSA (2015)

De les 30 platges aïllades de l’àmbit, només una té accés per vehicle (ses Caletes), la resta tenen accés per a vianants, de les quals 13 tenen algun tipus d’aparcament per accedir-hi. La gran majoria de les platges aïllades del sistema territorial són accessibles, ja sigui mitjançant vehicle o a peu. Moltes d'elles tenen aparcament des de on surt un camí d'accés, i en alguns casos s'accedeix a dues platges distintes des de un mateix aparcament com el cas de Cala Figuera i Cala Murta. A la zona d'Artà que es troba dins el sistema, s'hi troben diverses platges en les quals el vehicle es pot estacionar a un nucli urbà i accedir a peu des d’aquest. Els aparcaments que s'hi troben són gratuïts i les seves dimensions varien en funció de l'afluència de gent a la platja. Quant a la qualitat de les aigües de les platges, en general és excel·lent, excepte potser a la platja d’Albercutx de Pollença, amb qualitats de bones a suficients.

Urbana45%

Semiurbana21%

Aïllada34%

Altres7%

Arena93%




Platges aïllades del Sistema Territorial, segons accés. Font: Elaboració pròpia a partir de

SITIBSA (2015)

Platja Accés Aparcament (m2) Comentari

Cala Bóquer Vianants 2.175 Aparcament gratuït a la urbanització de Bóquer

Cala Figuera Vianants 1.708 Aparcament gratuït compartit amb Cala Murta

Cala en Gossalba Vianants 90

Cala Murta Vianants 1.708 Aparcament gratuït compartit amb Cala Figuera

Cala en Feliu Inexistent - Sense accés Es Caló Vianants -

Ca'n Cullerassa Vehicle - Estacionament a la carretera Cap des Bou Vehicle - Estacionament a la carretera Sa Marina d'Alcúdia Vehicle -

Platja de San Joan Vehicle 563 Aparcament gratuït proper a la platja Cala de s'Illot Vehicle 2.027 Aparcament gratuït proper a la platja Ses Caletes Vehicle - Estacionament a la carretera

Es Coll Baix Vianants - Accés des de la zona urbana d'Alcúdia

Es Faralló Vehicle - Estacionament a la carretera

Platja des Secs Vianants 3.332 Aparcament gratuït compartit amb Alcanada

Alcanada Vehicles 3.332 Aparcament gratuït compartit amb Platja des Secs

Cala de ses Assussenes Vianants 10.082

Accés des de Can Picafort o segon accés desde aparcament compartit amb s'Arenal d'en Casat

S'Arenal d'En Casat Vianants 10.082 Aparcament compartit amb Cala de ses Assussenes

Cala Serralot Vianants - Doble accés des de Can Picafort o desde Son Serra de Marina

Son Real Vianants - Accés des de Son Serra de Marina Sa Canova Vehicles 3.952 Aparcament gratuït

Es Torrent Vehicles - Accés des de la urbanització de s'Estanyol

S'Estanyol Vehicles - Accés des de la urbanització de s'Estanyol

Cala Tonó Vehicles - Accés des de la urbanització de s'Estanyol

Caló d'es Camps Vehicles - Estacionament a la carretera

Es Vells Marins Baixos Vianants - Accés des de la zona urbana de Betlem

Es Caló Vianants - Accés des de la zona urbana de Betlem

Na Jordia Vianants - Accés des de la zona urbana de Betlem




Municipi Platges i cales Punt de mostreig Qualificació Alcúdia Alcanada A la platja del far Excel·lent

Plaça de Pompeu Fabra, 7 Excel·lent es Barcarès centre de la platja Excel·lent Sa Marina ctra PM222 Pk 64,1 Excel·lent Port d'Alcúdia A la dreta del canal emissari Excel·lent

Al començament de la platja Excel·lent Al c/ de Minerva, 31 Excel·lent A la ctra. Alcúdia-Artà Excel·lent

Platja de Sant Joan centre de la platja Excel·lent Platja de Sant Pere centre de la platja Excel·lent

Artà Colònia de Sant Pere centre de la platja Excel·lent Muro Platja de Muro Esquerra del Ponts dels

Anglesos Excel·lent A ses Casetes des Capellans Excel·lent A la ctra. PM 712, PQ 25,7 Excel·lent

Pollença Platja des Port de Pollença A la ctra. PM 222, PQ 61,3 Excel·lent A l’esquerra del torrent de la Gola Excel·lent

Al carrer de les Xarxes Excel·lent Al passeig de Londres, 70 Excel·lent

Platja d'Albercutx Al carrer de Colom, 265 Bona Al carrer de Llevant Suficient Al passeig de Voramar, 81 Suficient

Cala Barques (Cala de Sant Vicenç) Al centre de la platja Excel·lent

Cala Molins (Cala de Sant Vicenç) Al centre de la platja Excel·lent Formentor Al centre de la platja Excel·lent

Santa Margalida Can Picafort Al carrer Almirall Cervera Excel·lent Al carrer Silenci, 16 Excel·lent

Son Bauló Al centre de la platja Excel·lent Son Serra de Marina Al final de l’asfalt Excel·lent

Platges del ST i qualitat de l’aigua. Font: Elaboració pròpia a partir de Control sanitari de les aigües de bany de les Illes Balears (2015). Conselleria de Salut, Govern de la CAIB.




2. 2 RECURSOS SOCIOCULTURALS I D’OCI

Aquest sistema és punt de partida o de pas de gran quantitat de rutes cicloturístiques com es desprèn dels Plans de desenvolupament municipal dels municipis del sistema territorial. No existeix una relació oficial de rutes cicloturístiques, però la posició del sistema i la disposició de les carreteres, permet que tengui una bona connexió tant amb la Serra de Tramuntana, el Pla, el Raiguer i les Serres de Llevant.

Des del Consell de Mallorca es promouen 4 rutes de diferents graus de dificultat i des d’aquest centre emissor:

o A1. Llogarets del Raiguer.

o A2. Far de Formentor.

o A3. Ermites del Raiguer

o A4. Serra de Tramuntana Nord.

Al trobar-se a un extrem de la Serra de Tramuntana i entre aquesta i la Serra de Llevant és punt de partida o arribada de moltes excursions. Hi ha rutes de senderisme com les previstes a l’IDE del CIM.

Rutes senderistes GR-221. De la ruta de pedra en sec

GR-222 d’Artà a Lluc

Camins senyalitzats de la Victòria

Ruta de pedra en sec, variant Puig de Maria

Pollença-Cap de Formentor

Ruta Artà-Lluc, variant Can Picafort Rutes de senderisme segons IDE Mallorca

Al sistema territorial hi ha les següents infraestructures portuàries, una de les quals de mercaderies, la d’Alcúdia i la resta d’oci.

Infraestructures portuàries. Font SITIBSA

A l’àmbit d’anàlisi hi ha dos Camps de Golf:

MUNICIPI PORT TIPUS Pollença Port de Pollença Port de gestió directe Pollença Club Nàutic de Pollença Port de gestió indirecte Santa Margalida Port Esportiu de Can Picafort Port de gestió indirecte

Alcúdia Instal·lació Portuària des Barcarès Port secundari de gestió directe

Alcúdia Port d'Alcúdia Port de l'Estat Alcúdia Port Esportiu del Cocodril (Bonaire) Port de gestió indirecte Santa Margalida Club Nàutic de Serra Nova Port de gestió indirecte

Pollença Instal·lació Portuària de Formentor Port secundari de gestió directe

Artà Instal·lació Portuària de Cala Moltó (cap de Ferrutx)

Port secundari de gestió directe




Camps de Golf Club de Golf Alcanada

Golf Pollença Camps de Golf. Font: SITIBSA

- Pel que fa a l’oferta cultural destacar principalment l’Auditori d’Alcúdia, com a gran instal·lació que dóna servei a tota la zona.

Tipologia SITIBSA EIEL Museus 10 5

Teatres i Auditoris 1 4

Oferta cultural. Font: SITIBSA. EIEL

- En l’àmbit d’estudi indicat hi ha les següents finques públiques, la majoria de les quals es corresponen a espais naturals:

NOM TITULARITAT Àrea (m2) Comuna de Sant Martí Ajuntament de Muro 1.075.539 La Victòria Ajuntament d'Alcúdia 10.270.880 Puig de Santuïri Ajuntament de Pollença 430.086 S'Albufera Govern de les Illes Balears 12.966.052 Sant Martí Ajuntament d'Alcúdia 2.499.002 Son Real Govern de les Illes Balears 3.889.488 Ufanes Govern de les Illes Balears 450.483

Finques públiques. Font: Consell de Mallorca

- Altres. Parcs aquàtic d’Hidropark (Alcúdia), Karting Alcúdia, Karting Can Picafort, Plaça de braus d’Alcúdia o les Coves de Campanet.




2. 3 PATRIMONI NATURAL I BIODIVERSITAT. ESPAIS NATURALS PROTEGITS

El sistema territorial de les Badies del Nord conté una important varietat d’hàbitats i espais naturals d’alt valor en relació al conjunt de l’illa de Mallorca. El sistema s’estén des de la Serra de Tramuntana al nord, fins a la Serra de Llevant al sud, i conté les principals zones humides de l’illa l’Albufera d’Alcúdia i l’Albufereta de Pollença. Es tracta d’una de les zones de l’illa amb més potencial pel Birdwatching.

La vulnerabilitat de molts d’aquests espais està relacionada amb la sobrefreqüentació per part de l’activitat turística.

Al territori del Sistema territorial turístic hi trobam els següents espais de la Xarxa Natura 2000.

Categoria Codi Nom Qualitat Vulnerabilitat LIC ES5310127 Costa Brava

de Tramuntana

La importància d’aquest espai es basa fonamentalment en l’elevada presència d’hàbitats de l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, la presència d’un gran nombre de tàxons vegetals endèmics (alguns d’ells endèmics de Mallorca o de les Balears), i per la importància de l’avifauna nidificant inclosa a l’annex I de la Directiva 79/409, destacant en especial per la presència de diverses espècies d’aus rapinyaires.

LIC ES5310005 Badies de Pollença i Alcúdia

Els fons de Posidònia són molt extensos. Dins la zona protegida es poden trobar àrees en diversos graus de conservació, segons la seva localització respecte a ports i a zones de fondeig. És una àrea d’alimentació de la Pardela balear i altres aus marines prioritàries.

Aquest lloc, encara que es troba en un estat de conservació relativament bo, es veu afectat per diversos factors. En primer lloc cal destacar l'activitat pesquera, especialment la pesca d'arrossegament, i en segon lloc pel tràfic marítim, tant comercial com turístic i esportiu.

ZEPA ES0000520 Espai marí del nord de Mallorca

ZEPA ES000073 Costa Brava de Mallorca

La importància d’aquest espai es basa fonamentalment en l’elevada presència d’hàbitats de l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, la presència d’un gran nombre de tàxons vegetals endèmics (alguns d’ells endèmics de Mallorca o de les Balears), i per la importància de l’avifauna nidificant inclosa a l’annex I de la Directiva 79/409, destacant en especial per la presència de diverses espècies d’aus rapinyaires.

El lloc es troba ben conservat a causa del aïllament del que ha gaudit. No obstant això la freqüentació del territori és cada vegada major. La pressió exercida des dels escassos nuclis de població o punts urbanitzats augmenta al ritme del creixement de la indústria turística. Per altra banda també incideix negativament l'increment del tràfic marítim a causa del augment d'embarcacions esportives, punts d'amarratge i trajectes turístics. Noves infraestructures han estat paralitzades últimament, concretament nous fars i un port d'abric, però són una amenaça per al manteniment dels ecosistemes i la biodiversitat

LIC ES5310059 Cova de Llenaire

A dins la cova es poden trobar exemplars dels coleòpter Henrotius jordai i dels eusodescorpins Roncus vidali, espècies totes elles endèmiques de Mallorca. Tots els espais subterranis tenen gran importància biològica a les Illes Balears, perque actuen com a hàbitat refugi per a moltes espècies d’invertebrats troglobis. Alguns d’aquests tàxons són endemismes molt localitzats i altres són relictes del Terciari. A més, els quiròpters utilitzen aquestes cavitats com a zones de repòs.

Les cavitats de les Balears pateixen l’impacte de les visites no regulades, que poden provocar problemes locals de contaminació per abocament de residus, molèsties a la fauna i deterioració de les formacions càrstiques. La contaminació dels aqüífers és una amenaça potencial per als troglobis aquàtics.

LIC i ZEPA

ES0000226 L’Albufereta La nidificació d’algunes espècies d’aus incloses a l’annex I de la Directiva 79/409/CEE justifiquen la seva declaració com a ZEPA. De fet, és una zona important d’alimentació per a

La forta pressió cinegètica, que arriba a afectar a espècies protegides i la contaminació de l'aigua per biocides i abonaments són els principals factors




l’àguila peixatera i el falcó. d'amenaça per a les espècie que freqüenten l'àrea, d'altra banda en bon estat de conservació.

LIC i ZEPA

ES0000079 La Victòria La nidificació d’algunes espècies d’aus incloses a l’annex I de la Directiva 79/409/CEE justifiquen la seva declaració com a ZEPA. De fet, és una zona important d’alimentació per a l’àguila peixatera i el falcó.

Les principals amenaces es concreten en l'ús recreatiu no regulat, els incendis i la construcció de segones residències.

LIC ES5310015 Puig de Sant Martí

L'hàbitat més important inclòs a la zona és el subterrani, representat principalment per la cova de Sant Martí, que serveix de refugi a diverses espècies de quiròpters. La zona té valor per a la conservació en actuar de passadís natural entre dues zones humides classificades com ZEPA (s'Albufera i l'Albufereta) en un entorn fortament urbanitzat.

Les coves, i en particular les que alberguen poblacions de rates-pinyades són molt sensibles a l'impacte dels visitants (sorolls, llums...).

LIC i ZEPA

ES5310125 ES0000038

Albufera de Mallorca

La qualitat del lloc ve determinada per l'existència dels hàbitats de l'annex I de la Directiva 93/43/CEE i el nombre total d'espècies presents, unes 3000. Trobem aquí el canyissar més extens i millor conservat de les Balears així com una representació, molt bé conservada i característica de la vegetació dunar litoral. Però sens dubte són les aus les que donen més importància a aquest lloc. Per la quantitat i qualitat de les espècies aquí presents, l'Albufera fou declarada ZEPA i inclosa en el Conveni de Ramsar.

Malgrat la protecció que gaudeix l'Albufera, deguda a la seva declaració com Parc Natural, es tracta d'una zona altament vulnerable i que, en temps recents, ha sofert una gran reducció de la seva superfície, un intent de dessecació i la transformació del seu entorn per la urbanització de la major part de la seva franja dunar litoral. la pressió exercida pel desenvolupament turístic dels voltants és molt intensa i hi ha amenaces per l'interès a incrementar els serveis i millorar els existents, especialment els viaris. Per altra banda s'està produint un procés erosiu en la línia del litoral. Finalment, el creixent ús lúdic i recreatiu del Parc Natural pot ser, si continuen incrementant-se, perillós, ja que cada any es comptabilitza un major nombre de visitants a aquest Parc Natural. L'afluència mitja de visitants en Sa Roca és de 120.000 visitants anuals.

LIC ES5310029 Na Borges Es troben en l'àrea diversos hàbitats importants i existeix una densa població de Tortuga mediterrània, espècie citada en l'Annex II de la Directiva Hàbitats.

La construcció i obertura de pistes, juntament amb els incendis forestals són l'amenaces més importants en la major part de l'àrea. En la zona costanera la freqüentació tant a peu com a cavall o en vehicles tot-terreny és intensa i no es troba regulada.

LIC i ZEPA

ES0000227 Muntanyes d’Artà

En l'àrea es troben diversos hàbitats inclosos en l'annex I de la Directiva 92/43/CEE, tots ells amb una representativitat i un estat de conservació global excel·lent. Dues espècies de plantes prioritàries de l'Annex II de la Directiva Hàbitats creixen en la zona. A més hi nidifiquen nombroses espècies d'aus citades en l'Annex I de la de la Directiva 79/409/CEE.

Els incendis forestals, molt freqüents en la zona, així com la presència no regulada de visitants en les zones de nidificació d'espècies importants són factors que amenacen la conservació de les espècies presents i poden impedir la reinstal·lació de l'Àguila peixatera en aquesta zona, on nidificaba fins a fa una dècada

Llistat de LIC i ZEPA a del Sistema Territorial. Elaboració pròpia a partir de CAIB A l’entorn també s’ha de considerar els espais protegits que coincideixen amb gran mesura amb alguns dels LICS i ZEPA indicats:

- La Reserva natural especial de s’Albufereta, que coincideix, amb bona mesura, pel que fa a límits a amb el LIC i ZEPA.

- El Paratge Natural de la Serra de Tramuntana.




- Parc natural de s’Albufera d’Alcúdia. S’aporten dades disponibles a les memòries anuals de freqüentació, que mostren un lleuger increment en els darrers anys. Un 75% dels visitants són estrangers.

Any Visitants

2002 59.408

2003 65.415

2004 64.364

2005 57.979

2006 64.037

2007 57.657

2008 56.897

2009 54.388

2010 59.759

2011 65.378

2012 65.963

2013 71.855

2014 68.605

2015 69.515 Visitants del parc natural de s’Albufera .

Elaboració pròpia a partir memòries anuals del Parc (CAIB).

- Monument Natural de ses Fonts Ufanes.

A més, al sistema hi ha altres zones humides com per exemple: la Gola al Port de Pollença (una zona humida que es destina a Birdwatching i té un important valor ornitològic) Maristany i Son Baco.

2. 4 PATRIMONI CULTURAL, HISTORICOARTÍSTIC I ETNOLÒGIC

La zona té un elevat nombre de BIC i BC, i destaca per l’existència d’alguns dels conjunts històrics més valuosos de l’illa, com per exemple els Conjunts històrics d’Alcúdia i Muro, el centre històric de Pollença, o el llogaret d’Ullaró. Així mateix és de destacar també el Paisatge pintoresc de la Serra de Tramuntana. Entre els béns etnològics s’han de destacar, el conjunt de molins fariners de Búger (Béns catalogats), el conjunt de Molins d’aigua ubicats principalment a la plana de conreus de sa Pobla, o els elements etnològics de la paratge protegit de la Serra de Tramuntana.

Categoria Número d’elements

Béns Catalogats 12 Béns d’interès cultural 176

BC i BIC del Sistema Territorial. Elaboració pròpia a partir de IDE Mallorca

La major part dels BIC d’aquest sistema són jaciments arqueològics 67,4%. Mereixen especial menció també les creus de terme.




Tipologia Núm. Arquitectura defensiva 14 Conjunts urbans 2 Creus de terme 37 Edificis d'espectacles 1 Edificis religiosos 2 Edificis residencials 1 Jaciments arqueològics 118 Paisatge pintoresc 1

BIC del Sistema Territorial qualificats segons la seva tipologia. Elaboració pròpia a partir de IDE Mallorca

El sistema territorial també es troba a una zona de pas per on discorren algunes de les principals rutes de l’illa que preveu el PTM.

Nom de la ruta Principals elements dins l’ST

Ruta arqueològica Necròpolis de Son Real, Monument prehistòric funerari de Son Bauló, ciutat romana de Pollentia, Necròpolis de Cala Sant Vicenç.

Ruta del Gòtic

Església de Sant Joan Baptista i església de la Sang (Muro), recinte medieval emmurallat amb les portes de Sant Sebastià i de Xara, església de Santa Anna, antic hospital (Alcúdia), església de Sant Miquel (Campanet)

Ruta del Barroc Convent de Sant Domingo, convent dels Jesuïtes (Pollença, església parroquial (sa Pobla), església parroquial (Campanet).

Ruta dels Castells Recintes murallats de Alcúdia, castell del Rei (Pollença).

Ruta Artà-Lluc Dins l’ST aquesta ruta passa pels nuclis de Son Serra de Marina i Santa Margalida.

Ruta de la Pedra en Sec Té la sortida al nucli de Pollença Rutes d’interès cultural, natural i paisatgístic del Pla Territorial de Mallorca del Sistema

Territorial. Elaboració pròpia a partir de IDE Mallorca




2. 5 PAISATGE

Unitats paisatge

Penínsules de Formentor i Artà i Muntanyes d’es Cap Pinar

Penínsules de Formentor i Muntanyes d’es Cap Pinar

Aquests sistemes de muntanyes delimiten física i visualment les badies de Pollença i Alcúdia, així com les valls i planes agrícoles que hi desemboquen, juntament amb la Península d’Artà. En la part litoral configuren tot un seguit de cales i petites platges d’un elevat valor paisatgístic i alberguen zones turístiques de baixa densitat com són Es Barcarés, Bonaire, Alcanada, s’Estanyol, Colònia de Sant Pere, Betlem i centres autònoms com es el cas de Formentor.

Vall de Pollença

Està conformada per diferents torrents que desemboquen en la Badia de Pollença i s’Albufereta com son el Torrent de Sant Jordi, Torrent de Sitges, Torrent de la Font, Torrent de Can Roig, Torrent de Can Xanet entre d’altres. Hi predomina el paisatge productiu de secà, alternat amb els turons que sobresurten a mode de fites, com es el cas del Puig de Maria. La vall, que se endinsa cap a les faldes de la Serra de Tramuntana, actua com una de les seves portes de entrada i per tant constitueix un punt d’arribada i/o sortida de rutes cap a la Serra i cap a la Badia. La proliferació d’habitatges unifamiliars al sòl rústic destinades al lloguer turístic es molt significatiu.

Horta de Sa Pobla

Paisatge agrícola de regadiu amb una forta identitat territorial, tant pel seu valor productiu com per la seva dimensió. La seva singularitat es pot atribuir també a la seva posició com a paisatge de transició entre s’Albufera, el Raiguer i es Pla. Cal destacar la presencia dels molins d’aigua en la seva configuració paisatgística.

Litoral turístic de Pollença i Alcúdia

El paisatge del litoral de les Badies està conformat principalment per un sistema de platja que alberga una sèrie de conurbacions turístiques com son el Port de Pollença, el Port d’Alcúdia, la Platja de Muro i Can Picafort. Un dels trets més significatius i singulars d’aquest paisatge és la presència de zones humides com la de s’Albufereta, però principalment la de s’Albufera que per extensió i estat de conservació, es la més significativa a nivell insular.

Corredor de Binicabell - Son Bauló – Son Real – Na Borges

Els Torrents de Son Bauló, el de Son real i el de na Borges marquen de manera contundent aquest paisatge on s’alternen àrees de Bosc mixt i Garriga als voltants del torrents amb prats i herbacis de secà. Tot plegat forma un mosaic agroforestal de caràcter singular que s’emmarca entre la primera línia i es Pla. Alberga la zona turística de Son Serra de Marina.

Corredor Santa Eugènia-Muro

La microtopografia d’es Pla, sobre el que es situen els pobles de Muro i Santa Margalida, entra dins la Badia d’Alcúdia amb un paisatge agrícola mixt. Un mosaic d’arbres fruitals de secà en petites parcel·les regulars situades en els punts més alts, que s’alternen amb petites extensions de cultius herbacis generant un interessant patró de contrast entre les alçades dels diferents cultius i la variació de la exposició visual del paisatge.

Potencialitats i Fragilitats paisatgístiques La potencialitat paisatgística més rellevant d’aquest sistema és la seva diversitat de paisatges i per tant, de recursos: platges i dunes, cales, horta, valls agrícoles, muntanyes, zones humides, mosaic agroforestals. Aquest fet dóna lloc a una sèrie de valors paisatgístics singulars, de caràcter ecològic i estètic, com la presència de patrons de contrast i una àmplia varietat d’ecotons (zones humides-cultius, boscos-cultius, etc.) que comporten un potencial qualitatiu important. Tot i així, l’aigua és un dels elements essencials i més significatius en la configuració dels paisatges d’aquest sistema, tant per la presència de les zones humides de s’Albufera i s’Albufereta i les




extenses platges, com pels diferents torrents que actuen com a connectors naturals entre la Badia i els paisatges de l’interior de la Serra Tramuntana o es Pla. A excepció de la Horta de sa Pobla i algunes vessants agrícoles de la vall de Pollença, tot el sistema compta amb un grau de valoració paisatgística alt, molt alt i excepcional segons el PTIM, fet que ratifica el potencial de tots els seus recursos paisatgístics.

No obstant això, la incidència del turisme sobre el seu litoral ha estat molt significativa. La presència de les conurbacions i zones turístiques del litoral ha vulnerat de manera directa aquests paisatges. Pel que fa a les zones humides de s’Albufera i s’Albufereta, els processos de desenvolupament urbanístic han generat un fort impacte. De fet, part de les zones i equipaments turístics s’han situat damunt aquests espais, com es el cas del hidropark, parc aquàtic, la mateixa Platja d’Alcúdia i Muro, i la urbanització de sa Marina a Pollença, entre altres exemples. Per altra banda, tot i que són espais que es troben protegits, pateixin una gran pressió tant per les dinàmiques del seu voltant com per la vulnerabilitat que comporta una afluència massiva de visitants. Altres paisatges que presenten una pressió significativa en termes de freqüentació són la Península de Formentor (mirador de Cavall Bernat, la Platja de Formentor, Cap de Formentor...), la qual també es troba protegida, es Cap pinar i tot el litoral turístic de la Badia de Pollença i d’Alcúdia, fins Can Picafort, incidint principalment sobre les platges. En aquest sentit, el paisatge dunar pateix també una important pressió no sols per l’elevada ocupació de les platges, sinó també per la implantació de les zones turístiques de primera línia, tot i que la majoria, a excepció de Can Picafort, es situen als extrems de les Badies.

Pel que fa a la incidència del turisme sobre el paisatge de la segona línia, principalment de caràcter agrícola, l’alteració ve donada per la implantació d’infraestructures de serveis, equipaments i/o instal·lacions d’oferta complementaria, així com per l’edificació difusa destinada en gran mesura al lloguer turístic vacacional, generant dinàmiques que degraden i afecten la qualitat del paisatge, especialment als límits posteriors i al llarg dels accessos de les principals zones i conurbacions turístiques.

Exposició visual

La topografia planera i oberta de les badies fa que les visuals des de les diferents infraestructures de mobilitat i des dels punts elevats sigui molt oberta i per tant, sigui un paisatge molt exposat. Les grans infraestructures com les depuradores, la Central tèrmica, les línies d’alta tensió, generen un impacte visual significatiu, així com els polígons industrials i els límits o àrees de creixements dels diferents nuclis i zones turístiques.

Les principals carenes de les muntanyes que tanquen les Badies actuen com a teló de fons. A més, alberguen les principals fites i punts miradors panoràmics cap a la resta del territori com son Cap Formentor, Mirador des Colomer, sa Talaia d’Alcudia, sa Talaia Freda, sa Talaia Moreia entre molts altres.




2. 6 OFERTA COMPLEMENTÀRIA

Al març de l’any 2016 hi havia 1.123 establiments d’oferta complementària a tot l’àmbit d’anàlisi. Tot considerant que al sistema territorial hi ha 166.507 places, es disposaria d’un establiment d’oferta complementària per cada 148,26 places.

L’oferta complementària de tot el sistema es troba majoritàriament a les zones turístiques de Port d’Alcúdia, Port de Pollença i Can Picafort, i als nuclis tradicionals de Pollença i Alcúdia, que d’alguna manera estan vinculats a l’activitat turística. Aquests 5 nuclis concentren el 76% de l’oferta de tot el sistema territorial.

Establiments d’oferta complementària. Font: Elaboració pròpia a partir de Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme 29/03/2016).

Pel que fa a l’evolució d’aquesta oferta, i atès que no hi ha dades a nivell inframunicipal, s’inclouen xifres per municipis. Segons dades disponibles de l’Anuari econòmic de “la Caixa” de 2013, la variació d’oferta complementària entre els anys 2007 i 2012, va tenir una tendència a la baixa especialment en aquells municipis d’interior.

Municipi

Variació activitats de restauració i bars 07-12 (%)

Alcúdia -20,6 Campanet -33,3 Muro -27,6 Pobla (Sa) -21,1 Pollença -18,3

Municipi NUCLI Bars Cafès Bars-Cafeteries Restaurants Altres

Total oferta complement-

ària

ALCÚDIA

Port d'Alcúdia 74 65 3 135 0 277 Alcúdia 48 41 6 62 1 158 Mal Pas- Bonaire 0 1 0 4 0 5 Platja d'Alcúdia 1 1 0 1 0 3 Colònia de Sant Pere 1 3 0 15 0 19 Son Serra de Marina 0 0 1 6 0 7 S'Estanyol 1 0 0 2 0 3 Urbanització Betlem 0 0 0 1 0 1

BÚGER Búger 2 0 0 1 0 3 CAMPANET Campanet 7 0 0 3 0 10

MURO Platja de Muro 4 6 0 19 0 29 Muro 22 8 1 19 0 50

POLLENÇA

Port de Pollença 37 27 8 103 0 175 Pollença 33 14 8 39 0 94 Cala de Sant Vicenç 0 4 0 16 0 20 Formentor 0 1 0 0 0 1

SA POBLA Sa Pobla 38 16 4 22 0 80

SANTA MARGALIDA Can Picafort 37 49 0 66 0 152 Santa Margalida 19 4 0 10 1 34




Santa Margalida -20,5 Evolució de l’oferta complementària per municipis.

Font: Anuari econòmic de la Caixa 2013.

Restaurants47%

Bars-Cafeteries

3%

Cafès21%

Bars29%

Percentatge d’establiments d’oferta complementària, segons la seva tipologia. Font: Elaboració pròpia a partir de Registre d’establiments turístics (Conselleria de turisme

29/03/2016).

Municipi Nucli Nombre d'establiments Alcúdia Port d'Alcúdia 7 Muro Muro 1

Pollença Pollença 1 Port de Pollença 1

Santa Margalida Can Picafort 6 Discoteques, sales de festes i clubs per nuclis i municipis. Font: Elaboració pròpia a partir

del registre de Mallorca Nights (http://www.mallorca-nights.com/).

Pel que fa a la distribució d'establiments d'oci nocturn, d'aquest distema territorial turístic en destquen els núclis del Port d'Alcúdia a Alcúdia i de Can Picafort a Santa Margalida amb 7 i 6 establiments respectivament. Això respon a una major concentració de places turístiques en aquests núclis respecte a la resta del sistema i a una major especialització en aquest tipus de producte turístic.




2.7 OFERTA COMERCIAL

Segons les estimacions realitzades, l’oferta comercial al Sistema territorial seria de 1.388 establiments comercials, la qual cosa suposa que hi ha un establiment per cada 119,96 places (places turístiques + habitatges * 2,5).

Per municipis, Alcúdia i Pollença concentren la majoria de l’oferta comercial en aquest sistema territorial.

MUNICIPI Establiments comercials

ALCÚDIA 387 ARTÀ* 36 BÚGER 8 CAMPANET 16 MURO 161 POLLENÇA 375 SA POBLA 199 SANTA MARGALIDA 206

Oferta comercial per municipis inclosos al sistema territorial. Font: Anuari econòmic de la Caixa 2013.

*Només s’inclou la part proporcional dels nuclis inclosos en aquest sistema del municipi d’Artà.

Si s’analitza la distribució de comerços segons tipologia per municipis es pot constatar als municipis més petits d’interior és més important la proporció de comerços d’alimentació i té menys pes la tipologia de vestit i calçat.

34.55%

25.26%

66.67%

41.67%

31.71%

26.39%

17.58%

29.30%

16.06%

10.53%

0.00%

8.33%

19.51%

11.11%

13.03%

14.65%

16.97%

26.32%

16.67%

25.00%

10.57%

25.00%

30.61%

24.20%

32.42%

37.89%

16.67%

25.00%

38.21%

37.50%

38.79%

31.85%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Alcúdia

Artà

Búger

Campanet

Muro

Pobla (Sa)

Pollença

Santa Margalida

Alimentació Vestit i calçat Llar Altres

Oferta comercial per municipis inclosos al sistema territorial, segons tipus Font: Anuari econòmic de la Caixa 2013.




La figura sobre l’evolució de l’oferta comercial, mostra un increment fins al 2008, l’any d’inici de la crisi, i a partir d’aleshores, l’oferta va sofrir un important descens fins al 2012, segurament si es disposés de dades més recents es podria notar un increment de l’oferta .

0

500

1000

1500

2000

2500

1999 2001 2003 2005 2007 2009 2011

Evolució dels establiments comercials minoristes als municipis d’Alcúdia, Búger, Campanet, Muro, sa Pobla, Pollença i Santa Margalida. Font: Elaboració pròpia a partir de

Anuari econòmic de “la Caixa” de 2013.




3. FACTORS EXTERNS

3.1 INFRAESTRUCTURES, SERVEIS, EQUIPAMENT, CONSUMS DE RECURSOS I PRODUCCIÓ D’EFLUENTS

Espais lliures públics S’inclou taula amb les ràtios d’espais lliures públics en sòl urbà per plaça (places turístiques + habitatges * 2,5) i municipi, partint de les xifres d’ELP del MUIB, Cens d’habitatges de 2011 i places turístiques de la conselleria. Segons aquestes dades es pot veure com els municipis més turístics tenen unes ràtios acceptables per sobre dels 5 m2 per habitant, el municipi turístic amb una ràtio inferior és Santa Margalida, 5,72 m2. Pel que fa als municipis d’interior del sistema, només sa Pobla té una ràtio per sobre els 5m2, Búger i Campanet tenen ràtios inferiors.

MUNICIPI Superfície (m2) Places habitatges m2 ELP/plaça Alcúdia 994.351 26.347 11.640 17,93

Búger 12 705 0,00

Artà* 79.436 344 840 32,50

Campanet 10.273 129 1.515 2,62

Muro 327.494 17.084 3.245 13,00

Pollença 800.670 7.097 10.225 24,52

Sa Pobla 122.937 39 5.425 9,04

Santa Margalida 179.907 13.217 7.300 5,72

Superfície (m2) d’ELP per plaça (places turístiques + capacitat d’allotjament en habitatges).

Font: elaboració pròpia a partir de MUIB, cens d’habitatges de 2011 i Conselleria de turisme). * només s’han tengut en compte els nuclis que queden dins el sistema territorial

A l’enquesta d’Infraestructures i Equipaments de Mallorca de 2014 s’ha valorat la qualitat d’una part d’aquests espais, 1.754.352 m2. Tal com es desprèn a la següent figura l’estat dels espais lliures del sistema territorial és bo. Els espais que tenen una qualificació regular i dolenta són petits i es troben preferentment a Pollença i Port de Pollença, i a Alcúdia i Port d’Alcúdia.




Dolent4%

Regular3%

Bo93%

Estat dels Espais lliures públics. Font: Elaboració pròpia a partir de EIEL-2014.

Equipaments comunitaris S’introdueix taula amb les ràtios d’equipaments esportius en sòl urbà per plaça equivalent (places turístiques + habitatges * 2,5) i municipi, partint de les xifres de l’EIEL, Cens d’habitatges de 2011 i places turístiques de la conselleria. Segons aquestes dades es pot comprovar que el municipi d’Alcúdia és el més deficitari d’aquests tipus d’equipaments, mentre que Pollença és el més ben dotat, la resta de municipis presenten xifres semblants.

MUNICIPI Núm. Superfície (m2) Places habitatges m2 EQ-Es/plaça

equivalent

Alcúdia 7 141.895 26.347 11640 1,24

Artà 6 85.797 344 840 5,43 Búger 1 13.572 12 705 3,77

Campanet 2 16.868 129 1515 7,93

Muro 1 36.098 17.084 3245 4,09

Pollença 5 125.400 7.097 10225 19,28

Sa Pobla 2 82.073 39 5425 6,13

Santa Margalida 6 65.865 13.217 7300 3,86 Superfície (m2) d’Equipaments Esportius per plaça equivalent (places turístiques +

capacitat d’allotjament en habitatges). Font: elaboració pròpia a partir de l’EIEL, cens d’habitatges de 2011 i Conselleria de turisme). * només s’han tengut en compte els nuclis que queden dins

el sistema territorial

Pel que fa als equipaments sanitaris, n’hi ha 15 al territori d’anàlisi, tots ells en bon estat segon informació disponible de l’EIEL.




Tipus EIEL Centres de salut 7 Consultoris locals 7 Hospital 1

Equipaments sanitaris al sistema territorial turístic. Font: Elaboració pròpia a partir de EIEL.

Infraestructures bàsiques Abastament i consums d’aigua

La xarxa d’abastament d’aigua dels nuclis del Sistema territorial presenta en general un estat regular. El municipi de Pollença té a la majoria dels nuclis un estat regular de les infraestructures d’abastament d’aigua, i en el cas de Cala de Sant Vicenç l’estat és regular amb tendència a dolent, hi ha aproximadament un 30% de l’assentament que té un estat dolent.

Pel que fa a la resta de nuclis, els que tenen un estat pitjor són, segons l’EIEL, Mal Pas – Bonaire, Port d’Alcúdia, Campanet, Muro i sa Pobla.

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Alcúdia

Mal Pas- Bonaire

Marina- Manresa

Port d'Alcúdia

Platja d'Alcúdia

Betlem

Colònia de Sant Pere

Montfarruxt

S'Estanyol

Son Serra de Marina

Búger

Campanet

Ullaró

Muro

Platja de Muro

Cala de Sant Vicenç

Pollença

les Palmeres

Port de Pollença

Crestatx

Sa Pobla

Son Toni

Can Picafort

Santa Margalida

Bo Regular En execució Dolent

Estat de la xarxa de subministrament d’aigua. Font: Elaboració pròpia a partir de EIEL-2014.




Pel que fa a l’evolució del subministrament i consum d’aigua, s’ha produït entre 2000 i 2012 un lleuger increment del 7%, i les pèrdues s’han mantingut entorn al 24%, a l’inici i final del període, per bé que durant els anys centrals analitzats es produïren més pèrdues en els municipis que s’inclouen al sistema territorial.

0

2000000

4000000

6000000

8000000

10000000

12000000

14000000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

M3

Consum Subministrament

Evolució del consum i subministrament d’aigua als municipis inclosos al sistema territorial. Font: Elaboració pròpia a partir de Direcció general de recursos hídrics de la CAIB.

Quant al consum d’aigua, el municipi del sistema que té un major consum per habitant (resident i turista) és Alcúdia amb 244,96 l/hab/dia. Artà és en canvi el municipi amb un consum inferior 114,98 l/hab/dia. La resta de municipis presenten valors intermedis, destaca l’elevat consum de Búger, tot i ser un municipi d’interior no turístic.

Consum aigua

2012 m3 l /hab /dia

Alcúdia 3.091.847 244,96

Artà 359.240 114,98

Búger 93.744 218,65

Campanet 174.215 163,13

Muro 1.175.397 200,11

Pollença 1.373.193 164,51

Pobla (Sa) 903.490 181,33

Santa Margalida 1.391.687 186,62 Consum urbà d’aigua per pernoctacions als municipis inclosos al sistema territorial. Font:

Elaboració pròpia a partir de Direcció general de recursos hídrics de la CAIB.

Energia

En el sistema territorial hi ha les següents subestacions: sa Pobla, Alcúdia, Pollença, Can Picafort, Sant Martí, Alcúdia II. Per aquest estudi s’ha utilitzat els consums de les 4 primeres.




El consum de la zona ha tengut una tendència de lleugera alça, com es desprèn de la taula i gràfica següents. Amb les dades de consum treballades, dóna un consum de 2,79 MWh per plaça equivalent al 2015.

2012 2013 2014 2015

453.604 449.322 460.359 466.161 Evolució del consum MWh per les subestacions: sa Pobla, Alcúdia, Pollença, Can Picafort .

Font: Elaboració pròpia a partir de REE.

0.0

10.000.0

20.000.0

30.000.0

40.000.0

50.000.0

60.000.0

70.000.0

2012 2013 2014 2015

MW

h

Consums Tendència

Evolució del consum d’energia de les subestacions del Sistema Territorial. Font:

Elaboració pròpia a partir de REE.

Índex general de variació estacional. IGVE (2012-2015).

Font: Elaboració pròpia a partir de REE.




S’ha elaborat també un estudi de l’estacionalitat del consum d’energia per les subestacions indicades, a l’anterior figura s’inclou l’IGVE pel període indicat i mostra clarament la variació del consum que es produeix a la zona entre els mesos d’estiu i hivern, entre temporada alta i baixa. S’ha calculat l’índex de GINI per les quatre subestacions, i es pot comprovar la diferència entre la de Can Picafort molt més estacional, la d’Alcúdia que també presenta valors de GINI propers a 0,2, força estacional. La de sa Pobla amb molt poca estacionalitat. I la de Pollença que presenta un comportament mixt, per la seva naturalesa entre turística i residencial.

0.000

0.050

0.100

0.150

0.200

0.250

PICAFORT ALCUDIA POLLENSA SA POBLA

GIN

I

Índex de GINI de les subestacions del sistema territorial (2012-2015). 0 - sense

estacionalitat, 1 - màxima estacionalitat. Font: Elaboració pròpia a partir de REE. Com aspecte remarcable d’aquest sistema territorial s’ha de dir que allotja l’antiga central tèrmica d’Alcúdia, a les immediacions del Port, espai que a dia d’avui està recollit com a l’Àmbit d’Intervenció Paisatgística (AIP-V) del Pla Territorial de Mallorca. També hi ha a l’àmbit la Central Tèrmica des Murterar, que continua en funcionament.

Per municipis, els consums d’energia elèctrica per habitant (resident i turista) i per dia oscil·len entre els mínims de Búger, sa Pobla i Campanet a l’interior i els 8,78 de Pollença o els 8,5 de Muro.

Consum residencial i turístic 2012

KWh KWh/hab/dia

Alcúdia 99.972.100 7,82

Artà 20.330.426 6,40

Búger 2.147.090 4,89

Campanet 6.263.122 5,76

Muro 50.373.270 8,50

Pollença 75.250.932 8,78

Pobla (Sa) 21.602.744 4,29 Santa Margalida 51.584.249 6,80

Consum d’energia elèctrica per ús domèstic i hosteleria per pernoctacions als municipis inclosos al sistema territorial. Font: Elaboració pròpia a partir d’IBESTAT.




Sanejament

Hi ha 9 depuradores a l’àmbit d’estudi que es relacionen a continuació, amb les seves característiques de disseny.

Nom Any de construcció

Cabal de disseny (m3/dia)

Habitants equivalents

Cabal mitjà 2012

(m3/dia)

Població equivalent

2012 Muro-Santa Margalida 1992 12.500 62.115 4.826 26.715 Sa Pobla 1991 2.000 15.000 2.019 15.784 Alcudia - Port d'Alcúdia - 10.000 50.000 12.380 - Pollenca 1993 16.500 99.000 6.022 37.110 Campanet-Buger 1997 500 3.083 490 2.150 Colònia de Sant Pere 1994 500 2.167 254 1.077 Santa Margalida 1994 1.100 6.417 882 1.067 Son Serra 2003 800 4.667 154 686 Formentor 1995 330 2.475 78 139

Característiques de disseny de les depuradores del Sistema territorial i consum al 2012 Font: Elaboració pròpia a partir de ABAQUA.

Nom Cabal de disseny (m3/dia)

Cabal juliol 2012-2013 (m3/dia)

Cabal agost 2012-2013 (m3/dia)

Muro-Santa Margalida 12.500 8.675 8.811 Sa Pobla 2.000 2.122 2.172 Alcudia - Port d'Alcúdia 10.000 Pollenca 16.500 7.127 7.740 Campanet-Buger 500 444 439 Colònia de Sant Pere 500 308 354 Santa Margalida 1.100 698 683 Son Serra 800 213 259 Formentor 330 130 166

Característiques de disseny de les depuradores del Sistema territorial i consum als mesos de juliol i agost de 2012 i 2013

Font: Elaboració pròpia a partir de ABAQUA.

En funció de les dades de consum disponibles de l’ABAQUA de 2012 es pot assegurar que la majoria de les depuradores són suficients, excepte les de Alcúdia i sa Pobla, per bé que aquest última pràcticament s’ajustà la capacitat de disseny al cabal. Per la seva banda, la de Campanet – Búger es troba també al límit de la seva capacitat.

S’inclouen tot seguit algunes consideracions sobre les depuradores del sistema, aportades per l’ABAQUA, atès que les dades a vegades no poden detectar si existeixen problemes.

L’EDAR de la Colònia de Sant Pere, és molt vella i necessita un canvi de maquinària.

L’EDAR de sa Pobla. Tot i que la planta està donant la qualitat de l'aigua hi ha vegades que no pot absorbir les puntes de cabal. Estan arribant uns 400 metres cúbics diaris més que el cabal de disseny pel que és molt urgent la seva ampliació. En tant s'amplia, cal remodelar la sitja de fangs i la zona de desbast.

EDAR de Muro-Santa Margalida. Està totalment sobrepassada. Cal remodelar la zona de desbast i el desarenament, així com canviar les bombes d'impulsió de l'aigua tractada. En el bombament principal de Can Picafort caldria canviar dues bombes.




EDAR de Formentor. És petita i no dóna molts problemes, encara que rep de tant en tant abocaments de gasoil i caldria controlar els abocaments de camions de fosses que aixequen tapes del clavegueram.

EDAR de Campanet. Construïda al 1997. Funciona bé encara que l'espessidor estàtic limita la capacitat d'assecat de fangs. El cabal d'entrada és més gran que el de disseny. El problema principal és el bombament de Búger, ja que hi ha dificultats per al seu manteniment.

Quant a l’estat de la xarxa de clavegueram dels nuclis comentar que, la que presenta un pitjor estat segons l’EIEL és la de Cala de Sant Vicenç, la resta o tenen un estat bo, o bo i regular. No obstant l’anterior s’ha de comentar que hi ha nuclis que o bé no tenen clavegueram: el Vilar, la Font, Betlem, o Ullaró, o el tenen només parcialment executat com Formentor, Malpas-Bonaire.

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

Alcú

dia

Mal

Pas

- Bon

aire

Mar

ina-

Man

resa

Port

d'Al

cúdi

a

Plat

ja d

'Alc

údia

Col

ònia

de

Sant

Per

e

Mon

tfarru

xt

S'Es

tany

ol

Son

Serra

de

Mar

ina

Búge

r

Mur

o

Plat

ja d

e M

uro

Cal

a de

San

t Vic

enç

Inst

itut d

e Po

llenç

a

les

Palm

eres

Port

de P

olle

nça

Cre

stat

x

sa P

obla

Son

Toni

Can

Pic

afor

t

Sant

a M

arga

lida

Cam

pane

t

Bo Regular Dolent

Estat de la xarxa de sanejament. Font: Elaboració pròpia a partir de EIEL-2014.

Residus

S’ha elaborat una anàlisi de l’estacionalitat de la producció de residus urbans, rebuig. A la següent figura s’inclou l’IGVE dels municipis de Pollença, Alcúdia, Muro, Santa Margalida i sa Pobla pel període 2014-2015 i mostra clarament la variació del consum que es produeix a la zona entre els mesos d’estiu i hivern, entre temporada alta i baixa. S’ha calculat, així mateix, l’índex de GINI que indica el grau d’estacionalitat, en aquest cas els valors per municipi, mostren diferents graus d’estacionalitat, des de Muro el més estacional fins a sa Pobla el que menys.

Entre 2014 i 2015 es va incrementar lleugerament la producció de rebuig dels 5 municipis indicats.

Any Tones 2014 48.266 2015 50.508

Producció total de rebuig als anys 2014 i 2015. Municipis de Pollença, Alcúdia, Muro, Santa Margalida i sa Pobla. Font: Elaboració pròpia a partir de Direcció insular de residus del CIM.




0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

2014 2015

Ton

es

Producció de rebuig

Evolució de la producció total de rebuig als anys 2014 i 2015. Municipis de Pollença,

Alcúdia, Muro, Santa Margalida i sa Pobla. Font: Elaboració pròpia a partir de Direcció insular de residus del CIM.

Índex general de variació estacional de la producció de residus urbans municipis de

Pollença, Alcúdia, sa Pobla, Muro i Santa Margalida (2014-2015). El valor 1 indica la mitjana anual de producció. Font: Elaboració pròpia a partir de Direcció insular de residus del CIM.




0

0.05

0.1

0.15

0.2

0.25

0.3

0.35

MURO ALCÚDIA SANTAMARGALIDA

POLLENÇA SA POBLA

GIN

I

Índex de GINI de producció de residus per municipis (2014-2015) del sistema territorial. 0 -

sense estacionalitat, 1 - màxima estacionalitat. Font: Elaboració pròpia a partir de REE.

Tecnologies de la informació i comunicació

No existeixen dades disponibles per nuclis urbans, per aquest motiu s’han fer servir les dades existents de línies de banda ampla per municipis de l’Anuari econòmic de “la Caixa”. Als municipis de Búger, Campanet, Muro es va produir un descens del nombre de línies de banda ampla entre 2009 i 2012, com a conseqüència de la crisi, a la resta hi va haver un increment, especialment a sa Pobla.

2009 2010 2011 2012 Alcúdia 5.256 4.905 5.432 5.373 Búger 263 240 200 201 Campanet 643 630 535 556 Muro 1.794 1.970 1.530 1.529 Pobla (Sa) 2.544 2.826 3.301 3.552 Pollença 4.894 4.677 4.818 5.091 Santa Margalida 3.580 3.669 3.873 4.145

Evolució de les línies de banda ampla als municipis del sistema territorial. Font: Elaboració pròpia a partir de l’Anuari Econòmic de “la Caixa”.

Transport i mobilitat

Pel que fa al transport públic, a les línies que operen a l’àmbit d’anàlisi i de les quals hi ha dades disponibles, al 2014 hi va haver 2.354.089 passatgers. La línia que presentà un major nombre de passatgers va ser la que uneix els nuclis turístics de les Badies del nord, Port de Pollença i Can Picafort (1.281.171 passatgers).

Codi línia Origen Destí Passatgers 333 Campanet Estació Inca 24.233




340 Port de Pollença Palma 297.284 345 Port de Pollença Pollença 78.306 351 Platja de Muro Palma 373.973 352 Can Picafort Port de Pollença 1.281.171 353 Can Picafort Formentor 39.514 354 Can Picafort Port de Sóller 18.426 355 Can Picafort sa Calobra 7.915 356A Bellevue Alcanada 4.516 356B Añcúdia es Mal Pas 2.317 356C Alcúdia es Barcarès 1.764 390 Can Picafort Palma 106.872 395 Can Picafort Estació Inca 49.662 445 Portocristo Port de Pollença 29.550 446 Cala Rajada Port de Pollença 17.798 447 Port de Pollença Port Vell 15.489 448 Cala d'Or Port de Pollença 3.016 449 Cala d'Or Port de Pollença 380 458 s'Arenal Port de Pollença 356 832B Port d'Alcúdia Mercat de Sineu 1547

Línies del TIB al Sistema Territorial analitzades i passatgers de 2014. Font: Elaboració

pròpia a partir d’informes de seguiment del Consorci de Transports de Mallorca.

Si s’analitza la distribució per mesos es pot comprovar l’estacionalitat que tenen aquestes línies, cosa que demostra que es tracten de línies que estan vinculades, en gran mesura, a l’activitat turística. Durant els mesos de temporada alta se superen els 400.000 passatgers, mentre que en temporada baixa aquestes línies en prou feines arriben als 50.000.

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

450000

gene

r

febr

er

mar

ç

abril

mai

g

juny

julio

l

agos

t

sete

mbr

e

octu

bre

nove

mbr

e

dese

mbr

e

viat

gers

Distribució anual de viatgers a les línies del sistema territorial. Font: Elaboració pròpia a partir d’informes de seguiment del Consorci de Transports de Mallorca.




Pel que fa al transport privat, s’aporten les IMD de les següents carreteres per a l’any 2015. La via amb una major intensitat és l’autopista Me-13, amb 23.100 vehicles. També presenten una IMD elevada, i aquestes probablement lligada a l’activitat turística, la MA-2200 de Pollença al Port de Pollença (19.826 vehicles), la ronda d’Alcúdia Ma-3460 i la Ma-12 del Port d’Alcúdia.

ESTACIO CODI carretera PK Població propera IMD 2015 PM11B Ma-13 35.1 23.100 PM11A Ma-13 30.4 23.038 PM30 Ma-2200 55.7 POLLENÇA 19.826 PM17 Ma-3460 2.5 RONDA ALCUDIA 18.620 PM50 Ma-12 26.3 PORT ALCUDIA 15.995 PM25 Ma-13 48.0 SA POBLA 15.745 PM31 Ma-2220 64.0 PORT POLLENÇA 14.027 PM9 Ma-3470 1.0 ACCÉS A ES MURTERAR 13.841 PM76 Ma-2210 3.0 PORT POLLENÇA 13.425 PM79 Ma-3410 4.1 SANTA MARGARIDA 13.312 PM24 Ma-2200 44.9 SA POBLA 10.885 PM26 Ma-3430 1.3 SA POBLA 9.940 PM673 Ma-3421 1.2 SA POBLA 8.521 PM613 Ma-3431 8.4 CAN PICAFORT 6.314 PM614 Ma-3433 7.3 ALBUFERA ALCUDIA 5.270 PM55 Ma-3430 6.3 SANTA MARGARIDA 5.043 PM694 Ma-2203 1.6 CALA SANT VICENÇ 4.454 PM671 Ma-2132 0.2 CAMPANET 3.940 PM691 Ma-3413 3.1 CAN PICAFORT 3.905 PM693 Ma-2202 0.3 CAMÍ DE L'ALMADRABA 3.299 PM692 Ma-2201 0.3 POLLENÇA 2.769 PM690 Ma-3331 1.3 COLÒNIA DE SANT PERE 2.536 PM53 Ma-3400 5.8 SANTA MARGARIDA 2.435 PM672 Ma-3423 0.6 BÚGER 2.077

IMD 2015 a les carreteres del sistema territorial. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del CIM.

Pel que fa a l’evolució de les IMD a tot l’àmbit d’anàlisi, comentar han mantingut un ascens constant des de l’any 2000, sempre segons les dades disponibles. L’obertura de l’autopista Ma-13 i l’activitat turística residencial a les badies de Pollença i Alcúdia explicarien aquest increment entre l’any 2000 i el 2015. Des del 2008 l’increment de trànsit ha estat del 13,44% a tota l’àrea.




0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

IMD

Evolució de les IMD a les carreteres del Sistema Territorial. Font: Elaboració pròpia a partir

de dades del CIM.

Sens ànim de ser exhaustiu, es fa una relació dels aparcaments disponibles per accés a platges aïllades del sistema territorial.

Nom platges Superfície (m2) Places

Cala Bóquer 1.252 62 Cala Figuera Cala Murta 1709 85 Cala en Gossalba 91 4 Platja de Sant Joan 563 28 Cala de s'Illot 1501 75 Cala de s'Illot 229 11 Cala de s'Illot 298 14 Alcanada Platja des Secs 3332 166 Cala de ses Assussenes S'Arenal d'En Casat 10083 504 Sa Canova 3952 197

Aparcaments per accés a platges aïllades del sistema territorial. Font: Elaboració pròpia.




3.2 FACTORS SOCIOECONÒMICS

Habitatges. Capacitat d’allotjament estat i antiguitat. A tot l’àmbit d’estudi hi ha 40.895 habitatges, dels quals un 26,41% són secundaris. Alcúdia és el municipi amb més habitatges seguit de Pollença.

Municipi Principals Secundaris Buits Total Alcúdia 7.115 3.530 995 11.640 Búger 420 25 260 705 Campanet 995 265 255 1.515 Muro 1.995 730 520 3.245 Pollença 5.040 3.640 1.545 10.225 Sa Pobla 4.170 355 900 5.425 Santa Margalida 4.090 1.975 1.235 7.300 Artà* 332 283 226 840 Total 24.157 10.803 5.936 40.895

Habitatges segons tipus per municipis. Font: elaboració pròpia a partir de cens d’habitatges de 2011. * només s’han tengut en compte els nuclis que queden dins el sistema territorial

Tal com es pot observar al gràfic de distribució dels habitatges segons tipologia, els municipis d’Alcúdia, Pollença i Artà (nuclis del sistema territorial), tenen percentatges habitatges secundaris per sobre la resta, i per sobre del 30%. Als anteriors s’han d’afegir també Santa Margalida i Muro que tot i no arribar al 30% tenen també un elevat percentatge d’habitatges secundaris. Es tracta dels municipis de costa, cosa que relaciona directament el fenomen d’habitatges secundaris amb l’activitat turística residencial. Tret dels nuclis d’Alcúdia i sa Pobla, tots els altres tenen percentatges d’habitatges buits i secundaris superiors al 30%. Les urbanitzacions del municipi d’Artà (Montferrutx, Betlem, Colònia de Sant Pere o s’Estanyol), tenen percentatges superiors al 60% d’habitatges buits i residencials.

61.1% 59.6% 65.7% 61.5%49.3%

76.9%

56.0%39.5%

30.3%

3.5%

17.5% 22.5%35.6%

6.5%

27.1%

33.7%

8.5%

36.9%

16.8% 16.0% 15.1% 16.6% 16.9%26.9%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Alcúdia Buger Campanet Muro Pollença Sa Pobla SantaMargalida

Artàmunicipis

%

Principal Secundari Buit

Habitatges segons tipus per municipis. Font: elaboració pròpia a partir de cens

d’habitatges de 2011. * només s’han tengut en compte els nuclis que queden dins el sistema territorial




66%

54%

70%

55%

61%

47%

75%

78%

39%

58%

40%

58%

58%

58%

46%

46%

40%

56%

51%

39%

47%

66%

39%

60%

68%

17%

31%

11%

26%

28%

40%

5%

7%

34%

26%

34%

41%

26%

41%

48%

48%

34%

40%

34%

34%

34%

20%

34%

4%

13%

17%

15%

19%

19%

11%

13%

20%

15%

27%

16%

27%

1%

16%

1%

6%

6%

27%

4%

15%

27%

19%

15%

27%

37%

19%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Campanet

Can Picafort

Muro

Pollença

Port d'Alcúdia

Port de Pollença

Sa Pobla

Alcúdia

Betlem



El Vilà

la Font

les Palmeres

Mal Pas- Bonaire

Marina- Manresa

Montferruxt

Platja d'Alcúdia

Platja de Muro

S'Estanyol

Son Serra de Marina

Ullaró

Urbanització Betlem

Búger

Santa Margalida

Principal Secundari Buit

Habitatges segons tipus per nuclis. Font: elaboració pròpia a partir de cens d’habitatges de

2011. * només s’han tengut en compte els nuclis que queden dins el sistema territorial

Pel que fa a l’estat dels habitatges, hi ha tres municipis que tenen els percentatges d’habitatges en bon estat per sota de la resta, aquests són: sa Pobla (tant el nucli de sa Pobla com Crestatx, com s’observa al plànol 5.1), Búger i Santa Margalida (en aquest cas el nucli que presenta els pitjors percentatges és Can Picafort com es pot apreciar al plànol 5.1). L’estat mitjà dels habitatges del sistema territorial és de 3,85 (essent 1 ruïnós i 4 bo).

L’edat mitjana dels habitatges del sistema territorial és de 47,78 anys, és major lògicament, als nuclis d’interior (la majoria dels habitatges són anteriors al 1973) que als del litoral, on la majoria de les zones tenen habitatges construïts posteriorment al 1973. (Vegeu mapa 5.2)




0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Alcúdia Buger Campanet Muro Pollença Sa Pobla SantaMargalida

Artà

municipis

%

Ruinós Dolent Deficient Bo

Habitatges segons estat per municipis. Font: elaboració pròpia a partir de cens d’habitatges de 2011. * només s’han tengut en compte els nuclis que queden dins el sistema territorial

Municipi Abans de 1900

1900-1920

1920-1940

1940-1950

1950-1960

1960-1970

1970-1980

1980-1991

1991-2001

2001-2011

Alcúdia 45 26 48 139 347 254 1693 928 698 749 Búger 97 128 44 27 80 65 49 79 21 29 Campanet 48 122 145 140 113 131 156 138 197 110 Muro 211 356 262 98 203 144 296 217 160 137 Pollença 255 191 311 237 269 472 1086 664 465 547 Sa Pobla 246 311 440 465 572 417 482 307 279 326 Santa Margalida 94 53 109 144 280 436 1057 819 366 523 Artà 69 16 8 20 40 39 169 175 54 287 Total 1.065 1.203 1.367 1.270 1.904 1.958 4.988 3.327 2.240 2.708

Habitatges segons any de construcció per municipis. Font: elaboració pròpia a partir de cens d’habitatges de 2011. * només s’han tengut en compte els nuclis que queden dins el sistema territorial

Habitatges. Dinàmica del mercat immobiliari. S’inclou relació dels nuclis del sistema territorial i estimació mitjana dels preus de m2 d’habitatges. Com es pot comprovar les valoracions més elevades es donen als nuclis tradicionals d’Alcúdia i Pollença, que tenen un elevat pes de l’activitat turística, igual que a la urbanització residencial de la Colònia de Sant Pere. En canvi els valors més baixos de l’àmbit d’estudi es troben als nuclis d’interior, i especialment sa Pobla i Muro, que és també on hi ha els habitatges en més mal estat.




NUCLI Preu m2 Alcúdia 2688 Pollença 2650 Colònia de Sant Pere 2618 Port de Pollença 2549 Betlem 2273 Platja d'Alcúdia i Port d'Alcúdia 2067 Santa Margalida 1773 Can Picafort 1770 Platja de Muro 2646 Muro 1221 Campanet 1593 Búger 1501 Sa Pobla 1264

Preu m2, habitatge a nuclis del sistema territorial. estudi realitzat a partir de dades disponibles a http://www.idealista.com/ca/. Maig 2016.

Les llicències per a la construcció d’habitatges varen caure de manera important a partir del 2006 i no s’han recuperat. La tendència dels darrers anys és a un lleuger increment, però molt per sota de les llicències que és concedien abans de la crisi.

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Llic

ènci

es

Evolució de les llicències d’obra d’habitatges de nova planta als municipis del sistema

territorial. Font IBESTAT

Economia. Els municipis turístics són els que presenten uns volums d’afiliats a la seguretat social al sector turístic. Alcúdia és el municipi que presenta en valors absoluts les xifres més elevades. El segueixen amb valors absoluts Muro, Pollença i Santa Margalida.

http://www.idealista.com/ca/




Quant a la proporció que representen els afiliats a la seguretat social en el sector turístic, sobre el total d’afiliats, Alcúdia, Muro i Santa Margalida, són els que presenten percentatges superiors. En temporada alta, els percentatges d’aquestes municipis oscil·len entre el 50% i el 70%.

Destaca l’increment del percentatge d’afiliats al sector turístic (també en valors absoluts) que ha tengut lloc al municipi de Muro. Durant els anys de la crisi, s’ha passat del 48% al 56% en temporada alta, en 4 anys.

Pollença per la seva banda amb un model turístic més residencial, té uns percentatges d’ocupació al sector turístic inferiors.

Alcúdia Búger Campanet Muro Pollença Pobla (Sa) Santa Margalida

2015T1 3.106 19 132 1.141 1473 287 1.287

2015T2 6.899 33 144 2.383 2841 391 3.493

2015T3 6.387 35 155 2.169 2600 374 3.290

2015T4 1.333 22 114 526 773 296 535 Afiliacions a la Seguretat Social en el sector turístic per municipi. Trimestres 2015. Font

IBESTAT

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

2011

T1

2011

T2

2011

T3

2011

T4

2012

T1

2012

T2

2012

T3

2012

T4

2013

T1

2013

T2

2013

T3

2013

T4

2014

T1

2014

T2

2014

T3

2014

T4

2015

T1

2015

T2

2015

T3

2015

T4

2016

T1

Alcúdia Búger Campanet M uro Pollença sa Pobla Santa M argalida

Percentatge d’afiliats a la seguretat social en el sector turístic sobre total d’afiliats per municipi. Trimestres 2011-2015. Font IBESTAT

3.3 TERRITORI I MEDI AMBIENT

Classificació del sòl

Segons les dades extretes del MUIB el percentatge de sòl urbà a l’àmbit d’estudi és del 5,54%, i el sòl urbanitzable representa el 0,92%. Cal dir que molts d’aquests sectors urbanitzables o bé s’han executat o bé resten al planejament vigent però no es poden executar a l’espera que les revisions




de planejament en facin l’ordenació definitiva. Per municipis, aquells que tenen més sòl urbà són Alcúdia i Pollença, i els que tenen més urbanitzables són Pollença i Santa Margalida.

Sòl Urbanitzable

0.92%

Sòl Rústic93.55%

Sòl Urbà5.54%

Classificació del sòl al sistema territorial. Font MUIB

MUNICIPI Total superfície dins ST Sòl Rústic Sòl Urbà

Sòl Urbanitzable

Alcúdia 59.732.328 52.053.744 6.801.521 877.063 Artà 26.497.295 25.248.349 1.205.354 43.592 Búger 7.308.323 7.134.733 173.590 Campanet 19.191.053 18.597.435 593.618 Inca 16.009 16.009 Llubí 3.760.725 3.760.725 Maria de la Salut 20.158 20.158 Muro 56.218.921 53.558.299 2.660.622 Petra 2.289.467 2.289.467 Pollença 81.489.696 76.210.002 4.027.138 1.252.556 Sa Pobla 48.251.149 45.165.758 2.782.097 303.294 Santa Margalida 76.514.529 72.624.210 2.861.259 1.029.060

Classificació del sòl (superfície en m2) al sistema territorial per municipi. Font MUIB

Usos del sòl

Les cobertures del sòl artificials a l’àmbit del sistema territorial representen poc més del 7% del territori, cosa que en aquest cas, se sembla a la suma dels percentatges de sòl urbà i urbanitzable, que s’indicava a l’apartat anterior.




La major part de superfície del sistema esta ocupada per usos agrícoles (51%), i principalment per terres de labor a la plana agrícola de sa Pobla, que constitueixen un dels principals elements definitoris del territori de la zona.

Els usos naturals també ocupen una part important de la superfície de l’àmbit d’estudi, 41,86%. Al nord de l’àmbit, els usos naturals de la Serra de Tramuntana, dominen el paisatge, al centre destaquen les zones naturals de la Victòria, Puig de Sant Martí i les zones humides de l’Albufereta i s’Albufera, i ja al sud les garrigues de Son Real, na Borges i la Serra de Llevant.

27.82%

23.16%

15.79%

7.44%

12.57%

6.06%0.70%

5.80%0.31%

0.36%

Zones urbanes residencials

Zones industrials i infraestructures

Zones mineres, abocadors i enconstrucció

Zones verdes artificials no agrícoles

Terres de labor

Cultius permanents

Boscos

Vegetació arbustiva o herbàcia

Espais oberts o amb poca vegetació

Zones humides

Percentatge d’usos del sòl al sistema territorial. Elaboració pròpia a partir de ORTOFOTO (SITIBSA)

Els centres turístics que tenen un teixit urbà més antic són els Platja d’Alcúdia, Can Picafort i Cala de Sant Vicenç; tenen percentatges de teixit urbà anterior a 1973 superiors al 60%. També hi ha alguns nuclis turísticoresidencials com la Colònia de Sant Pere, Son Serra de Marina o Marina Manresa que també tenen teixits més antics.

Municipi Nucli % anterior a 1956

% anterior a 1973

% anterior a 1995

ALCÚDIA Mal Pas- Bonaire 10.52 33.49 99.73 ALCÚDIA Marina- Manresa 16.82 78.67 87.99 ALCÚDIA Platja d'Alcúdia 3.63 84.40 100.00 ALCÚDIA Port d'Alcúdia 16.14 36.98 97.59 ARTÀ Betlem 0.00 80.39 100.00 ARTÀ Colònia de Sant Pere 47.68 90.58 100.00 ARTÀ Montferruxt 0.00 0.00 68.37 ARTÀ S'Estanyol 0.00 0.00 62.92




ARTÀ Urbanització Betlem 0.00 37.79 93.88 MURO Platja de Muro 0.00 29.91 99.22 POLLENÇA Cala de Sant Vicenç 34.93 64.25 99.64 POLLENÇA Port de Pollença 17.12 38.01 77.43 SANTA MARGALIDA Son Serra de Marina 0.72 79.14 100.00 SANTA MARGALIDA Can Picafort 18.13 68.41 77.47

Evolució del percentatge d’usos urbans per centres turístics litorals. Font: elaboració pròpia

Quant als usos detallats del nuclis de població i a partir de la informació continguda a la gràfica següent, es podrien distingir els següents grups:

Nuclis tradicionals petits, dominats per trames urbanes antigues i ordenació alineada a vial pròpia de centres històrics. Formarien part d’aquest grup els sòls urbans de Campanet, Ullaró i Búger.

Nuclis tradicionals grans. Es tracta dels assentaments, corresponents a les capçaleres dels municipis de costa més sa Pobla. Combinen els centres antics amb eixamples intensius. Integrarien aquest grup: Pollença, Alcúdia, Santa Margalida, Muro i sa Pobla.

Assentaments turístics. Atenent als usos dominants a cada un, hi ha diferents tipologies, des d’aquells centrals que combinen usos turístics, residencials i de serveis, com el Port d’Alcúdia i Platja d’Alcúdia, el Port de Pollença o Can Picafort, fins a d’altres que són de caire residencial i/o turístic com les Palmeres, Formentor, Cala de Sant Vicenç, Malpas- Bonaire, S’Estanyol, Montferrutx, Colònia de Sant Pere, Betlem, Son Serra de Marina. La Platja de Muro constituiria una transició entre els dos tipus anteriors amb un percentatge molt elevat d’usos turístics.

Assentaments residencials extensius d’interior, com el Vilà, la Font, Son Toni o Crestatx.

Polígons industrials




Usos del sòl detallats per nuclis. Font: elaboració pròpia a partir de MUIB

Sòl vacant

El total de places vacants a l’àmbit d’anàlisi, segons l’estudi de sòl vacant de 2008 era de 32.479 places, de les quals només 2.255 corresponen a places turístiques. Si es considera que tot el sistema territorial té 166.507 places executades, les places vacants representarien el 19,5% del total de places existents.

El nucli amb un major nombre de places vacants en habitatges és sa Pobla, seguit de Muro, els dos nuclis tradicionals. A les zones turístiques litorals, el major nombre de places vacants el

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Alcúdia

Mal Pas- Bonaire

Marina- Manresa

Polígon Industrial d'Alcúdia

Port d'Alcúdia

Platja d'Alcúdia

Betlem


Montferruxt

S'Estanyol

Urbanització Betlem

Búger

Campanet

Ullaró

Muro

Platja de Muro


El Vilà

Formentor

la Font

les Palmeres

Pollença

Polígon Industrial de Pollença

Port de Pollença

Crestatx

Sa Pobla

Son Toni

Son Serra de Marina

Can Picafort

Polígon Industrial de Can Picafort

Santa Margalida

% d'ús

Residencial Centre Històric Residencial Intensiva Residencial Extensiva TurísticServeis Industrial ELP EquipamentsInfraestructures Viari ELPrivat




trobam al Port de Pollença. Quant a places turístiques vacants, pràcticament totes elles es concentren al Port d’Alcúdia i Platja d’Alcúdia.

MUNICIPI NUCLI habitatges vacants

Places turístiques vacants

Total Places vacants

ALCÚDIA Alcúdia 793 0 1.983 ALCÚDIA Mal Pas- Bonaire 621 0 1.552 ALCÚDIA Marina- Manresa 295 0 738 ALCÚDIA Port d'Alcúdia 582 701 2.156 ALCÚDIA Platja d'Alcúdia 348 1363 2.232 ARTÀ Betlem 67 0 168 ARTÀ Colònia de Sant Pere 304 0 760 ARTÀ Montferrutx 455 0 1.136 ARTÀ S'Estanyol 131 0 328 ARTÀ Son Serra de Marina 392 0 980 ARTÀ Urbanització Betlem 160 0 400 BÚGER Búger 316 0 790 CAMPANET Campanet 457 0 1.143 CAMPANET Ullaró 21 0 53 MURO Muro 1326 0 3.315 MURO Platja de Muro 142 0 356 POLLENÇA Cala de Sant Vicenç 131 191 520 POLLENÇA El Vilar 75 0 188 POLLENÇA la Font 68 0 171 POLLENÇA les Palmeres 19 0 49 POLLENÇA Port de Pollença 874 0 2.185 POLLENÇA Pollença 636 0 1.590 SA POBLA Sa Pobla 2758 0 6.895 SANTA MARGALIDA Can Picafort 150 0 375 SANTA MARGALIDA Santa Margalida 966 0 2.416

Sòl vacant per nuclis. Font: elaboració pròpia a partir d’Estudi de Sòl vacant de SITIBSA 2008

De les places vacants del sistema territorial, n’hi ha un 13% que corresponen a sòl urbanitzable la resta a sòl urbà.




Sòl urbà87%

Urbanitzable13%

Sòl vacant, segons classe de sòl. Font: elaboració pròpia a partir d’Estudi de Sòl vacant de SITIBSA 2008




4. CONCLUSIONS

Aquest sistema s’articula entorn a les badies de Pollença i Alcúdia, al nord-est de l’illa de Mallorca i es disposa entre les serres de Tramuntana i Llevant. Disposa d’espais de gran valor natural i paisatgístic, com les dues penínsules que emmarquen les badies, Formentor i la Victòria, o les principals zones humides de l’illa (Albufera, Albufereta, Maristany, la Gola...). Així mateix, la configuració de les dues badies permet que disposin de grans platges.

En el litoral hi ha els centres d’allotjament turístic de Port de Pollença, Port d’Alcúdia-Platja de Muro i Can Picafort, que es complementen amb zones turístico-residencials a les dues badies. És un dels territoris amb major nombre de places d’allotjament turístic convencional i també una de les que tenen un major pes de l’oferta en habitatges turístics, especialment a la badia de Pollença. Cap a l’interior la delimitació del sistema territorial s’ha completat incloent les capçaleres dels principals municipis afectats (Pollença, Alcúdia, Muro, Santa Margalida) i a través de l’autopista Ma-13 s’estén la influència d’aquest sistema fins als nuclis de sa Pobla, Campanet i Búger.

A continuació es detallen les principals conclusions pel sistema territorial:

Allotjament

o Un dels sistemes amb un major nombre de places en establiments convencionals (63.664 places) la majoria dels quals es troben a la zona de la Platja d’Alcúdia, Port d’Alcúdia, Platja de Muro. Establiments més moderns i amb major renovació.

o Dels centres turístics més importants el que té una trama més antiga i una edat mitjana dels establiments més antiga és Can Picafort.

o Port de Pollença és un centre turístic mixt amb establiments turístics però un fort pes residencial.

o Fort pes de l’oferta en habitatges turístics, pot representar el 35% de l’oferta d’allotjament total i la meitat és no reglada. Fort pes d’aquesta oferta en el sòl rústic posterior a les badies de Pollença, sobretot i Alcúdia.

o Estacionalitat elevada de l’ocupació hotelera.

Recursos Turístics

o A part del producte turístic de sol i platja, el sistema té una bona base de recursos naturals, patrimonials, paisatgístics, cicloturisme, senderisme...

El territori allotja importants espais naturals i una gran extensió de finques públiques. Per exemple, disposa de les principals zones humides de l’illa (Albufera, Albufereta, Maristany, la Gola...) i una vocació clara pel turisme ornitològic.

o Disposa de la major superfície de platges de l’illa, els sistemes de platges-duna de les dues badies. No obstant això, hi ha algunes platges amb un grau d’ocupació alt com: Platja d’Alcúdia, Platja de Muro, les Platges del Port de Pollença i Can Picafort, vinculades a les zones turístiques amb major nombre de places del sistema. A les anteriors cal afegir també amb un grau d’ocupació molt elevat, la platja de Formentor, que si bé no té associada una zona turística amb moltes places, si que és una de les més visitades de l’illa amb vehicle, i durant els mesos de temporada alta es produeixen problemes de col·lapse dels aparcaments.

o A la zona turística del Port d’Alcúdia hi ha les instal·lacions de l’antiga central tèrmica, per a la qual hi ha prevists instruments d’intervenció.

o Producte turístic. Es tracta d’un dels sistemes amb una major varietat de producte turístic. Tot i que el producte turístic principal és el sol i platja i això es reflecteix amb uns nivells d’estacionalitat relativament alts, s’ha de dir




també que es tracta d’un territori amb una gran varietat de productes turístics alternatius: turisme esportiu, turisme de natura o turisme cultural.

Factors externs.

o Segons les dades treballades, existeixen algunes estacions depuradores del sistema que estan al límit pel que fa al seu tractament. (Alcúdia, Colònia de Sant Pere, Muro-Santa Margalida, sa Pobla).

o Existeix una important concentració d’habitatges secundaris o no principals als nuclis costaners del sistema. El municipi de Pollença té per exemple més del 50% dels habitatges que no són principals.

o Can Picafort, és dels centres turístics, el que presenta el parc d’habitatges en un estat menys bo. Entre el 70% i el 80% dels habitatges tenen estat bo.

o Els majors preus de l’habitatge es troben als nuclis tradicionals de Pollença i Alcúdia, que són també els que reben una major pressió turística.

o Muro, Alcúdia i Santa Margalida, tenen uns percentatges de població activa dedicada al sector turístic superiors a Pollença, que té una tipologia de turisme més residencial.

o La plana agrícola de sa Pobla és un dels principals elements paisatgístics definitoris del sistema.

SISTEMA TERRITORIAL BADIES DEL NORD€¦ · L’edat mitjana dels establiments del sistema...

Documents

Transcript of SISTEMA TERRITORIAL BADIES DEL NORD€¦ · L’edat mitjana dels establiments del sistema...