SkyDiveBCN - La Cerdanya (2)
66
-
Upload
sky-dive-bcn -
Category
Documents
-
view
254 -
download
15
description
Â
Transcript of SkyDiveBCN - La Cerdanya (2)
Catalunya Amunt i Avall
Amb la col.laboració
Consell ComarcalLa Cerdanya
La Cerdanya
Edicions Turístiques
© de les fotografíes: Joan OlivaEdita: Catalunya Amunt i Avall
[email protected]ó: Roberto Rodríguez
Text català: Rocío ChinchillaSecretaria de direcció: Raquel Moreno
Direcció: Joan Oliva
Catalunya Amunt i AvallAgraeix la col·laboració
dels municipis que han cedit algunes de lesfotografíes que il·lustren aquest llibre.
No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre sense autorització de l’autorLa Cerdanya
EL NOSTRE AGRAÏMENT...
A la natura, que generosament ha bolcat la seva extraordinària bellesa en les valls d’aquesta guia.
Comarquesde Catalunya
La Cerdanya
La Cerdanya
Al LectorM’imagino que posar literatura a les fotografies que il·lustren cada llibre Amunt i Avall, deu ser com posar lletra a la música creada per un compositor. Mai em cansaré de confirmar al lector, a risc de fer-me reiteratiu, que sense la música no hi hauria lletra. Sense les fotos, escriure em resulta impossible.
Mitjançant la música (fotos), atresoro coneixements suficients de la meva estimada terra, que em permeten narrar i traslladar al lector totes aquelles sensacions que em proporciona el meu deambular pels diversos pobles i comarques.
A vegades em passa que m’agradaria escriure en colors per poder explicar amb matisos cromàtics tota la bellesa dels racons de Catalunya. De totes maneres posar lletra a la Cerdanya no resulta gens difícil.
Com a la resta de comarques ja editades, podem arribar a la Cerdanya per diversos punts o carreteres. Por ser la ruta més coneguda sigui la que, sortint de Barcelona passa per Manresa i travessa el Túnel del Cadí; això ens permet arribar a Puigcerdà en un termini aproximat de dues hores. Igualment, però, podem fer-ho a través d’una zona més muntanyosa, com la collada de Toses, també per Bourg-Madame, a la Cerdanya francesa o Alta Cerdanya, o per la carretera que procedeix de la Seu d’Urgell, a la comarca de l’Alt Urgell.
Acabada de recórrer, pel que subscriu, aquesta darrera comarca, començarem el camí de la Cerdanya des del municipi de Montellà-Martinet, el primer del nostre itinerari.
La Cerdanya
ÍndexAge 111
All 63
Alp 99
Angoustrine 163
Arànser 36
Ardòvol 40
Bajande 184
Baltarga 81
Beders 82
Bèixec 32
Bellver de Cerdanya 43
Bena 171
Bolquère 155
Bolvir 72
Bor 90
Bourg-Madame 134
Càldegues 183
Cereja 131
Coborriu de Bellver 54
Coborriu de la Llosa 39
Cortàs 58
Courbassil 175
Das 94
Dorres 166
Èguet 161
El Vilar d’Urtx 106
Éller 59
Enveitg 170
Err 146
Escadars 103
Estana 30
Estavar 187
Estoll 104
Feners 171
Font Romeu 158
Fontanals 103
Frangolí 171
Ger 69
Girul 68
Gorguja 131
Gréixer 65
Guils de Cerdanya 77
Introducción 10
Isòvol 60
Ix 134
La Bastida 40
La Masella 96
La Molina 97
La Vall 56
Lac des Bouillouses 157
Latour de Carol 172
Les Escales 165
Les Pereres 109
Lles 37
Llívia 128
Llo 150
Mapa 12
Martinet 16
Meranges 66
Montellà 22
Mossoll 87
Musser 34
Nahuja 143
Nas 50
Odeillo 153
Olià 51
Olopte 61
Onzes 182
Ordèn 48
Osséja 138
Palau de Cerdagne 137
Pedra 91
Pi 52
Porta 176
Porté-Puymorens 178
Prats 84
Prullans 41
Puigcerdà 115
Queixans 108
Quers 174
Regolisa 127
Riu de Pendís 92
Riu de Santa Maria 80
Riutes 174
Saga 70
Saillagouse 148
Sainte Leócadie 144
Sanavastre 85
Saneja 76
Sansor 83
Sant Martí d’Aravó 75
Santa Eugenia de Nerellà
50
Santa Magdalena d’Ingla 53
Sedret 174
Senillers 33
Soriguerola 105
Talló 55
Talltendre 49
Talltorta 112
Targasonne 162
Tartera 86
Travesseres 35
Ur 168
Urtx 106
Urús 93
Valcebollere 140
Védrignans 150
Ventajola 113
Vía 152
Vilallobent 110
Viliella 38
Villec-Bastanist 28
Villeneuve 167
Yravalls 173
La primavera
La tardor
La Cerdanya
El Cadí
La Cerdanya, és una de les 41 comarques en què es divideix actualment el territori català. Els seus 546,40 km2 de superfície es troben repartits entre 16 municipis, distribuïts per la part superior de l’ampla vall banyada pel riu Segre, aproximadament a la part central del Pirineu. És una de les valls més amples d’Europa, amb flora i fauna variades i abundants, i amb innombrables recursos naturals, que la converteixen en motiu d’atracció turística de reconeguda notorietat.
La Cerdanya
El Cadí
Catalunya Amunt i Avall12
La Cerdanya
La Cerdanya 13
L’origen dels seus primers pobladors es remunta a gairebé 4.000 anys aC, època en la qual l’antiga capital cerdana, en temps dels romans Julia Lybica (Llívia), dominava l’antic camí que –sortint del coll de la Perxa- es dirigia a Lleida, per la Seu d’Urgell.
L’any 1659 finalitzen diversos enfrontaments entre França i Espanya amb la firma del Tractat dels Pirineus, que dividí la comarca natural entre ambdós estats: una part francesa, l’Alta Cerdanya, prop de les comarques del Capcir i el Conflent, amb la capital a Mont Louis; i l’altra, corresponent a la zona espanyola, amb la seva capital Puigcerdà, centre convergent de tota la vall; amb la insòlita aportació de Llívia, enclau situat en territori francès i unit per carretera a Puigcerdà.
L’art, els monuments romànics, barrocs i gòtics; les estacions d’esquí, pioneres en la promoció del bell esport blanc; les excel·lents comunicacions i la varietat de la ben cuidada oferta de serveis turístics, han convertit la Cerdanya en una perfecta opció per a tots els amants de la natura.
Saga.Santa Eugènia
Llac de Puigcerdà
Catalunya Amunt i Avall14
Estampa típica
La Cerdanya 15
Estampa típica
Catalunya Amunt i Avall16
Martinet
Es la primera població que trobem quan entrem en terres de la Cerdanya, al peu de la mateixa carretera N-260, per bé que, poc abans d’arribar a la població, a la mateixa entrada, dues opcions distintes ens permetran fer una primerenca visita a les zones d’alta muntanya.
L’arribada a Martinet ens ajudarà a retrobar la vella imatge de les poblacions amb els peus banyant-se en el riu. No sé per quin motiu especial la majoria de localitats situades a la ribera del Segre semblen apartar-se del seu curs, com si temessin que a cada instant el riu pogués sortir de mare. La bellesa de Martinet, en aquest cas, és sorprenent i acollidora als dos costats del riu, que, a més, proporciona al visitant l’al·licient afegit de poder pescar una bona peça, naturalment en època permesa.
Martinet
La Cerdanya 17
Martinet
Catalunya Amunt i Avall18
Martinet i el Segre
La Cerdanya 19
Encara que el visitant no sigui amic de les truites, el passeig pel pont i l’arbreda propera, i la contemplació tranquil·la de l’inexorable pas de les aigües li proporciona una entranyable panoràmica difícil d’igualar, especialment en dies d’estiu quan, al capvespre, les terrasses properes l’inviten a recuperar-se dels rigors del sol.
Sembla que el nom de la població es deu a una antiga farga que era coneguda amb el nom a El Martinet.
Martinet a l'estiu
Martinet. El Pont Nou
La Cerdanya 43
Gairebé sense voler ens trobem, altre cop, a la carretera, o bé –si ho preferiu- al Segre, entestat a convertir-se en constant motiu fotogràfic. A més, en línia recta, podem endevinar, a l’altra banda del riu, els petits nuclis de Santa Eugènia, Olià i Nas, als quals
ben aviat prometem una visita que només podem fer partint de Bellver.
Bellver de Cerdanya, amb els seus 1.600 habitants, és la segona població d’aquesta comarca, després de la capital.
Situada sobre un promonitori al costat de la carretera N-260, aquesta vila supera, per molt poc, la cota dels 1.000 m d’altitud, i té el Segre, àvid de protagonisme, enderiat en un continuat i imparable coqueteig amb les seves edificacions inferiors.
Bellver de Cerdanya
Bellver de Cerdanya
Catalunya Amunt i Avall4444
Centre preferit de les invasions franceses, la vila fou inclosa en el Tractat dels Pirineus de l’any 1659, en la part de la Cerdanya que Lluís XIV es comprometé a retornar a la corona d’Espanya. Tot i això, Bellver visqué noves invasions, que no acabaren fins l’any 1795.
La seva plaça Major és un bon exemple de conservació de l’estil medieval i els seus edificis de pedra, ornamentats per grans balconades, configuren una arquitectura de notable bellesa que sembla protegir les típiques voltes inferiors.
De la mateixa cantonada de la plaça en sobresurt la torre quadrada de la capella de la Verge del Roser i de Sant Jaume, d’inicial estil romànic que fou finalment reformat al gòtic. La bonica imatge de la Verge del Roser és una de les poques que se salvaren dels espolis i dels incendis de la guerra civil.
El que ha estat impossible de salvar del desgast produït pels anys, és el vell castell i les muralles. Només es conserven unes restes de l’antiga cisterna i la Torre de la Presó.
Bellver de Cerdanya
Bellver de Cerdanya. Verge del Roser
La Cerdanya 45
Bellver de Cerdanya
Catalunya Amunt i Avall46
Rodalíes de Bellver
La població s’ha convertit, ja fa temps, en un centre escollit d’estiuejants àvids de visitar i conèixer el conjunt d’atractius naturals d’aquesta zona, en el qual troben, gràcies a una variada selecció d’hotels i restaurants, el complement adequat a cada necessitat.
Agafant com a centre d’operacions la vila de Bellver, es poden fer una bona varietat d’excursions i visites per tot tipus de preferències. Una de les possibles opcions ens portarà cap a la part nord, per un camí o sender, que comença quasi enfront del taller mecànic d’aquesta població.
Els dos llogarrets que trobarem al final de l’itinerari, són un clar exemple de l’oblit en què es tenen bona part dels nuclis rurals situats en llocs de difícil accés, però d’innegalbe bellesa.
La Cerdanya 47
Rodalíes de Bellver
La Cerdanya 77
Guils de CerdanyaJa havia comentat abans que la zona muntanyosa superior es comunica, per un camí forestal que surt de Girul, prop de Meranges, i arriba fins a Guils de Cerdanya, amb l’estació d’esquí nòrdic Guils Fontanera i uns paratges de singular bellesa que, a l’hivern, fan les delícies dels aficionats a l’esquí de fonts
No ens ha d’estranyar gaire, doncs, que arribats a Guils des de Saneja, els seus 1.385 m d’altitud ens permetin gaudir de la bellesa, gairebé insultant, d’unes panoràmiques que tenen com a fons la serra del Puigmal i bona part de la serra del Cadí, a més de l’incomparable massís de la Tosa d’Alp.
Guils. Fontanera
Guils. Fontanera
Catalunya Amunt i Avall78
Un dels millors exemplars del romànic cerdà el constitueix la bella església de Sant Esteve, originària del segle XI. Consta d’una sola nau de volta de canó, amb un absis adornat amb un fris de dent de serra i unes petites mènsules. La portada principal, a la que haurem d’accedir, com és habitual, amb permís dels tranquils moradors del cementiri, se’ns apareix com en relleu, sobresortint de la paret general. Les arquivoltes acampanades es recolzen en tres parells de columnes laterals decorades amb bonics dibuixos al·legòrics representant animals.
Té el campanar trigeminat, amb dues finestres inferiors coronades per una de més petita en la seva part central superior.
Guils de Cerdanya. Sant Esteve
Catalunya Amunt i Avall88
Flora de la Cerdanya
Si en el primer itinerari ens vàrem quedar a la part de Puigcerdà, en aquest segon ho farem a prop d’Alp, on arribarem aviat en el transcurs del tercer intent que farem des de Bellver.
La persona que segueixi el meu plaent pelegrinatge podrà pensar el més li plagui però, entestat en l’intent inicial, hauria de tornar de nou amb mi, sense misericòrdia, fins a Bellver, o més ben dit, fins a la cruïlla de Riu de Santa Maria, on havíem promès una obligada visita.
La Cerdanya 89
Flora de la Cerdanya
La Cerdanya 97
La MolinaUn cop superat el pla de Masella ens trobarem molt a prop de la Molina, més ben dit, de les pistes d’esquí de Supermolina i de la seva zona de serveis.
A diferència de la propera Masella, la Molina ofereix al visitant tota mena de possibilitats per a la pràctica de l’esport blanc. Aquesta estació és coneguda com a la pionera de les estacions d’esquí a tot Espanya. S’iniciaren les seves activitats a principis del segle i celebrà la seva primera competició oficial l’any 1911.
L’arribada del ferrocarril l’any 1923 i la posterior inauguració del xalet del Centre Excursionista de Catalunya facilitaren l’arribada de nous aficionats interessats en un esport que, en aquell temps, només semblava que fos apte per a grups d’atrevits aventurers.
La Molina
Catalunya Amunt i Avall98
Avui dia, el record del primer telesquí inaugurat l’any 1943 i la posterior inauguració -tres anys més tard- del primer telesella de l’Estat espanyol, semblen records ancestrals de difícil comprensió, especialment si ho comparem amb els nou teleselles, els sis telesquís, els més de 40 km de pistes esquiables i els més de dos-cents canons de neu que asseguren les competicions anuals dels seus dos estadis i els seus tres trampolins de salts.
El circuit d’esquí de fons, les instal·lacions hoteleres i els serveis turístics completen un mosaic d’indubtables possibilitats, no tan sols a l’hivern, sinó també a l’estiu quan aquestes instal·lacions es converteixen en un centre d’esports de muntanya amb cabuda per a totes les especialitats conegudes.
La Molina
Neu a la Cerdanya
La Cerdanya 99
AlpEn un pla inferior, molt abans d’enllaçar amb la carretera que ens portarà a Alp, es troba el primer nucli de població construït a l’empara de l’estació de ferrocarril, la Molina, a 1.420 m d’altitud.
A molt poca distància trobarem la carretera N-152 que ens acostarà a Alp o, potser millor, seguirem per la mateixa comarcal per on circulàvem. En aquest últim cas podrem admirar unes boniques panoràmiques de la població, amb la part central de la vall com a pla intermedi, les muntanyes com a marc final i, prèviament, l’antic balneari de la Torre de Riu convertit avui en un modern castell d’estil francès.
Alp. Dolmen
Alp. Campanar de Sant Pere
Alp. Torre del Riu
Catalunya Amunt i Avall100
Alp
La situació privilegiada d’Alp la converteix en sentinella dels principals accessos als enclaus de tota la vall i, en èpoques antigues va ser pas obligat dels camins que es dirigien per la vall de la Molina fins a la vall de Ribes i les serres de l’Alt Llobregat.
Actualment la proximitat de les pistes d’esquí ha convertit la població en una de les més pròsperes de la vall. Hi ha col•laborat positivament el seu consistori amb una acurada promoció dels recursos arquitectònics i turístics i amb una seleccionada elaboració per part dels seus restaurants.
Les manifestacions artístiques, culturals i esportives son un altre dels capítols que es poden estacar d’Alp, molt especialment els seus Jocs Florals i les reunions de poetes obstinats a lloar amb prosaica ploma les bondats i les excel•lències de la comarca ceretana.
La Cerdanya 101
Alp
La Cerdanya 103
A prop d’Alp podem visitar el municipi de Fontanals de Cerdanya. Si el lector arriba per primera vegada al lloc no deu buscar el poble que dona nom al municipi que no existeix. Fontanals de Cerdanya va néixer de la fusió dels municipis d’Urtx i Queixans, a l’any 1969 i en l’actualitat esta format per set nuclis de població: Queixans, Urtx, Escadarcs, Estoll, El Vilar d’Urtx, Les Pereres i Soriguerola, junt als disseminats Mas Montagut, Mas de Soriguerola, Mas de Munt, Molí d’Anglès, Mas de Santes Creus i Mas de l’Esclopter.
Escadarcs és un nucli rural amb algunes boniques edificacions que conserven l’encant de la vella arquitectura pirenaica. A diferència d’altres petites poblacions que han sofert visibles canvis a la seva estructura, Escadarcs segueix presumint de les tradicionals costums en el treball de la terra i la ramaderia. Sembla que, al seu temps, aquest lloc fou protegit per l’església de Sant Jaume, de la qual avui dia ja no queden restes.
És un lloc escassament poblat, però, conta amb notables recursos per oferir-nos un allotjament confortable i una excel•lent cuina.
Fontanals de Cerdanya
Escadarcs
Escadarcs
Escadarcs. des de El Vilar
La Cerdanya 115
PuigcerdàPuigcerdà es troba situada a poc més de 1.200 m d’altitud, sobre el puig Cerdà que li dóna nom, i entre els rius Querol i Segre.
Aquesta població fou fundada pel rei Alfons I de Catalunya i II d’Aragó en uns terrenys adquirits al monestir de Cuixà, que ben aviat foren voltats d’una gran muralla de la qual, gairebé, no queden restes. Tot just acabada de fundar es va veure afavorida per l’arribada de nous pobladors
procedents de l’antiga capital i d’altres pobles veïns, atrets pels privilegis i franquícies que el rei havia atorgat a la nova població.
La ciutat sofrí dos devastadors incendis els anys 1281 i 1309, i un fort terratrèmol l’any 1428.
Per un privilegi del rei Sanç de Mallorca, l’any 1310 es construí el bonic estany artificial que encara podem admirar en l’actualitat. En un perímetre de 580 metres hi conviuen amigablement cignes i ànecs, a la recerca comuna dels barbs i truites que els serveixen d’aliment. L’estany, o llac, rep les aigües del riu Querol mitjançant una canalització de 12 quilòmetres.
Puigcerdà
116
Puigcerdà. El Llac
La Cerdanya 117
L’any 1342 es reformaren les muralles que tenien, llavors, vuit portals anomenats: dels Pallers, de Querol, d’en Llobet, del Molner, dels Predicadors, de Vilallobent, d’en Surroca i d’en Mir.
A l’interior de les muralles s’hi trobava una sinagoga, un castell, l’església de Santa Maria i un monestir de franciscans.
Avui tan sols resta dempeus el robust campanar de l’antiga església de Santa Maria que ha esdevingut el símbol inequívoc de la capital.
L’antic hospital de Puigcerdà, que ja existia l’any 1190, encara conserva restes de la seva arquitectura, barreja de transició entre el romànic i el gòtic.
Puigcerdà. El Llac
Catalunya Amunt i Avall118
A l’època de la darrera guerra civil, els milicians, capitanejats pel tristament conegut com a (coix de Màlaga), varen sofrir greus derrotes, entre les que hi podem incloure l’incendi que assolà i destruí l’església parroquial de Santa Maria.
La construcció d’aquesta església s’inicià l’any 1178 i en els segles XIV i XVIII sofrí diverses ampliacions. El temple, de tres naus, tenia una portalada ogival enfront del que avui coneixem com a carrer Major i contenia –entre altres tresors artístics- la famosa Verge de la Llet.
El convent de Sant Domènec, del segle XIV, és un edifici gòtic convertit avui en església parroquial. Queden restes del seu estil en la portada de marbre gris i rosa, i també, en un carreró posterior, s’hi conserven les restes del claustre que emmarquen l’edifici que estatja el Museu Arqueològic i d’altres serveis municipals.
Cada diumenge, Puigcerdà celebra un dels mercats més importants de la comarca, concorregut, en bona part, per famílies del país veí –ara sense fronteres ni obstacles- a la recerca de productes típics.
Els articles de pell i marroquineria, i les botigues de modes del carrer Major son altres motius d’atracció turística de la capital.
Puigcerdà, considerada per tots com la capital de la Cerdanya, te com a principals fonts d’ingrés les derivades
del turisme i el comerç, perfectament assentades a la capital gràcies als excel·lents serveis que la ciutat ofereix al visitant; atenció mèdica, escola publica i privada, escola de música, museu i una estructura turística perfectament organitzada.
Esquí de fons
La Cerdanya 119
Situada al centre de la vall de la Cerdanya i envoltada de llacs, rius i boscos mil·lenaris, la capital és l’escenari ideal per a la pràctica d’esports de risc, tot i que el poliesportiu ens permet presumir de les nostres habilitats en altres esports com ara el tenis, la petanca, el futbol sala,
el basquet, la natació, el patinatge artístic i el hockey sobre gel a la seva cuidada pista de gel.
Un altre dels atractius turístics i esportius innegables de Puigcerdà és la proximitat amb les principals pistes i estacions d’esquí de la comarca: Lles,
Aransa i Guils Fontanera com perfectes amfitriones de l’esquí de fons i les dues estacions d’esquí alpí; Masella i la Molina, que actualment formen el domini esquiable més gran de la Cerdanya gràcies a la connexió de les dues estacions.
Puigcerdà. Sant DomènechEsquí de fons
Catalunya Amunt i Avall120
Llac de Puigcerdà
Pel que fa als atractius culturals i històrics, la capital te suficients com per presumir de tot el seu reconegut conjunt.
Començant per la bellesa de l’Estany situat al nord de la població i envoltat d’edificis modernistes.
Tot i que a simple vista sembla una obra de la ingenieria moderna, el llac esta documentat ja des de el 2 de desembre de l’any 1260 i ha estat utilitzat en multitud de vegades com ajuda a les èpoques de sequera per al regadiu i ocasionalment per fer front a grans incendis.
La Cerdanya 121
Arquitectura modernista
Arquitectura modernista
Arquitectura modernistaLlac de Puigcerdà
Catalunya Amunt i Avall122
Club de Golf
La Cerdanya 123
Club de Golf
Catalunya Amunt i Avall124
A partir dels últims anys del segle XIX el llac va iniciar un altre tipus d’activitats d’explotació, i cal recordar que els inicis de l’afició per al hockey sobre gel va sorgir arrel del primer partit d’aquest dur esport que es va jugar sobre el gel de l’Estany. Aquest fet pertany a l’any 1956.
Actualment s’ha convertit en el lloc preferit per un tranquil i relaxant passeig, especialment als capvespres de l’estiu, quan el Sol perd força i les instal·lacions del xiringuito conviden a un merescut descans.
Un altre dels millors símbols de la capital és el Casino Ceretà, inaugurat l’any 1893, és una de les obres de l’arquitecte Calixte Freixa.
L’edifici consta bàsicament de dos grans blocs separats per una glorieta a la cantonada. Per un costat el teatre, que te la seva entrada per la plaça Barcelona i per l’altre, el que es va arribar a utilitzar com a seu social. Compte a més amb diferents sales de divers ús: administració, cafè, billars, biblioteca, sala de repòs. A l’actualitat i a més a més del teatre, compte amb una sala d’exposicions, servei de bar i d’altres sales.La robusta torre campanar de l’antiga església parroquial de Santa Maria és lo únic que queda de la construcció gòtica iniciada a partir de l’any 1177 i que va ser enderrocada al 1936.El campanar té una alçada de 35 metres i descansa sobre quatre pilars rectangulars de granit. Està coronada per una gran terrassa amb una vista panoràmica extraordinària.
A l’actualitat encara es conserva el primer tram de l’escala de cargol original de granit per permet arribar al primer pis. Avui en dia la torre campanar s’obre al públic durant els mesos de juliol i agost per que els visitants puguin gaudir de les excel·lents vistes que hi han.
Puigcerdà. Santa Maria
La Cerdanya 125
El comerç a Puigcerdà te des de els seus orígens una llarga tradició que mai ha estat interrompuda.
Aquesta dinàmica comercial ha sofert al llarg de la història diferents alts i baixos deguts a les guerres, la pesta, les catàstrofes naturals i les crisis econòmiques.
A finals del segle XIX i a principis del XX, molts barcelonins importants atrets pel paisatge i
els atractius de la comarca van començar a construir la majoria de les espectaculars mansions que avui podem admirar i aquesta arribada de turisme va resultar ser el perfecte revulsiu econòmic per a la població, que repercutí en el creixement comercial que encara avui dia perdura.
Actualment Puicerdà és una vila comercial de primera ordre, amb més de 250 establiments concentrats
majoritàriament als carrers de vianants del centre i també a d’altres sectors de la població, Av. Catalunya (la principal via d’accés a Puigcerdà) i els barris de l’Estació, la Baronia i la Duana.
Tota aquesta oferta comercial es completa amb altres múltiples al·licients; una oferta cultural, turística, lúdica, esportiva i gastronòmica, al centre de l’espai natural i incomparable de la Cerdanya.
Puigcerdà. Carrer Major
Catalunya Amunt i Avall126
Sens dubte Puigcerdà té suficients atractius històrics i culturals com per tornar a la població després d’una primera visita, però també és cert que hem omès parlar dels productes i la cuina de la terra i seria un error imperdonable no fer-ho.
Entre els plats típics podem parlar del “Trinxat”, servit al hivern quan les cols estan “tocades pel fred”, el conill amb bolets a la tardor, el “Tiro amb naps” per al dia de Tots Sants, el fetge agredolç al temps de la matança del porc, les exquisides sopes d’all, el saltejat de bolets i el pastís també de bolets, tot i que amb l’atractiva cuina dels restaurants de Puigcerdà i tota la Cerdanya en general ens sorprendran amb les creacions dels seus afamats cuiners, capficats en una sana competència a fi de acontentar l’interès de cada estómac i tot assaonat amb la majoria de productes de la terra amb denominació d’origen.
Puigcerdà. MurguesPuigcerdà. El Trinxat
Catalunya Amunt i Avall180
Porté-Puymorens
La Cerdanya 181
Porté-Puymorens
Catalunya Amunt i Avall190
Esquí a la Cerdanya
La Cerdanya 191
Plasmar en les escasses pàgines d’un llibre els atractius i bellesa d’una comarca com la Cerdanya és una feina difícil d’aconseguir.
Com a autor de les fotografies d’aquest llibre m’he sentit feliçment agraciat per totes les meravelles que diàriament he pogut descobrir i agraït per l’afable tracte i ajudes que he rebut de la seva gent durant els tres mesos de la meva feina fotogràfica recorrent AMUNT I AVALL tota la comarca.
Esquí a la Cerdanya
Comarques de CatalunyaLa Cerdanya
![144 Bellver de Cerdanya Cerdanya - Institut Cartogràfic i ... · Bellver de Cerdanya Cerdanya Entitats de població Baltarga [b l ta ] nucli Beders [b es] nucli Bor [ bo ] nucli](https://static.fdocuments.es/doc/165x107/5f8b2f784204a732e92109d6/144-bellver-de-cerdanya-cerdanya-institut-cartogrfic-i-bellver-de-cerdanya.jpg)
