són, junt amb la creu, el senyal del cristià. · Catedral. De la Pasqua jueva a la Pasqua...

2
full dominical Arquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.480 Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn als 4 vents ......... 20 de novembre de 2016 Jesucrist, Rei de tot el món Lectures Jesucrist, Rei de tot el món † Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat Un diàleg amb Jesús S ón molts els diàlegs de Jesús referits per l’Evangeli. Albino Luciani, després Joan Pau I, en va fer el recompte i n’hi soren 86, dels quals, 37 eren amb els deixebles, 22 amb gent del poble i 27 amb els seus adversaris. Pot cridar l’atenció que el Senyor emprés tant d’esforç a parlar amb els qui tenia en contra. L’explicació és que ell no menyspreava ningú. Un d’aquests úlms diàlegs —al qual vull referir-me avui— el va tenir amb Pilat. El diàleg amb ell se centra en l’acusació per la qual el van portar a la seva presència: arrogar-se la condició de rei dels jueus. Per això li pregunta: «Per tant, vols dir que ets rei?» Ell respon «Teniu raó: jo sóc rei. La meva missió és la de ser un tesmoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món.» Ja abans havia dit: «La meva reialesa no és d’aquest món.» Aquesta escena, relatada per sant Joan, ens indica molt bé el sent de la festa de Crist Rei que celebrem aquest diumenge. És un tol que alguns creuen avui que és poc adequat, no els agrada que es parli de la reialesa de Crist, potser perquè els passa com a Pilat, no la disngeixen d’altres reialeses humanes lligades al poder, a les possessions, a manar sobre els altres. Jesús ho va deixar molt clar i així ho entén l’Església. És un rei que es fa l’úlm de tots per amor, un rei que se cenyeix una tovallola i renta els peus dels seus acompanyants, un rei que no envia els seus súbdits a la guerra i a la mort, sinó que és capaç de morir ell per salvar-ne d’altres. L’Any Jubilar de la Misericòrdia, que aquest diumenge el Papa clausura a Roma, ho ha deixat molt clar: el seguidor de Crist és un home per a servir. Amb aquest esperit ens reconeixeran com a crisans. Aquest és el mou que ha dut Víctor Mosquera, un jove de Tarragona, a l’entrega com a sacerdot. Aquest diumenge, quan ngui el goig de procedir a la seva ordenació presbiteral, donaré gràcies a Déu perquè connuï enviant obrers a la seva vinya. Però no solament els sacerdots tenen aquesta vocació d’ajudar els altres. Tots estem cridats a ser solidaris, sobretot amb el més necessitats. Les obres de misericòrdia, sobre les quals hem reflexionat a bastament aquest any, són, junt amb la creu, el senyal del crisà. Jesús ho va deixar molt clar. És un rei que es fa l’úlm de tots per amor Lectura del segon llibre de Samuel (5,1-3) En aquells dies, les tribus d’Israel anaren a trobar David a Hebron i li digueren: «Som família teva, som os del teu os i carn de la teva carn. Ja abans, mentre Saül era el nostre rei, tu conduïes les tropes d’Israel quan anaven a la guerra i quan en tornaven, i el Senyor et digué: «Tu pasturaràs Israel, el meu poble, seràs el seu sobirà.» Així, quan els ancians d’Israel anaren a trobar el rei a Hebron, el rei David va fer amb ells un pacte davant el Senyor i l’ungiren rei d’Israel. Salm responsorial [121,1-2.4-5 (R.: 1)] Quina alegria quan em van dir: «Anem a la casa del Senyor.» Ja han arribat els nostres peus al teu llindar, Jerusalem. R. Quina alegria quan em van dir: «Anem a la casa del Senyor.» És allà que pugen les tribus, les tribus del Senyor. A complir l’aliança d’Israel, a lloar el nom del Senyor. Allí hi ha els tribunals de juscia. Els tribunals del palau de David. R. Lectura de la carta de sant Pau als crisans de Colosses (1,12-20) Germans, doneu gràcies al Pare, que us ha fet dignes de tenir part en l’heretat del poble sant, en el regne de la llum. Ell ens alliberà del poder de les tenebres i ens traspassà al regne del seu Fill esmat, en qui tenim el nostre rescat, el perdó dels nostres pecats. Ell és imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons, sobirans, governs i potestats. Déu ha creat tot l’univers per ell i l’ha desnat a ell. Ell existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell. Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell n’és l’origen, és la primícia dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix; per ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers, posant la pau en tot el que hi ha tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist. Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (23,35-43) En aquell temps, les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien: «Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit.» Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien: «Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix.» Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «El rei dels jueus.» Un dels criminals penjats a la creu també li deia insultant-lo: «No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres.» Però l’altre, renyant-lo, li respongué: «Tu, que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càsg que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal.» I deia: «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne.» Jesús li respongué: «T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís. Jesucrist, Rei de tot el món Jesús, el Fill de Déu, per dret és el Rei de tot el món; per ell tot comença, i en ell tot acaba, per això aquest darrer diumenge acabem l’any litúrgic celebrant el nostre Rei. Tots els creients tenim part en aquest regne de la llum, que ho és també de rescat i de perdó; i tot això ho hem adquirit gràcies a la sang de Crist, que per la seva mort en creu ens ha salvat i ha immers en la pau tot el món. La seva reialesa no té res a veure amb la d’aquest món. És un Rei que mor entre dos lladres, perdonant i donant-nos tot el que té, fins i tot la seva Mare, Maria; és un Rei que regna des d’una creu, que és el seu tron, i ho fa esmant i perdonant, perquè moria d’amor. Quin Rei, el nostre, que amb aquella mort terrible inaugurava aquest Regne nou de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de juscia, d’amor i de pau. Volem un món millor i més engrescador que el que encomana aquest programa? Feu-nos, Senyor, promotors i capdavanters d’aquest Regne vostre, feu-nos viure, vibrar i treballar per donar-lo a conèixer per tal que puguem assolir que el clima del nostre món sigui l’amor en la igualtat i la pau. 5 DESTAQUEM... (p.3) Mirada endins Joan Roig, pvre. Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents» (p.5) —Conferència «La situació i la persecució dels crisans a l’Orient Mitjà» a càrrec del bisbe Manuel Nin. A la secció de l’Agenda —«La Setmana de la Bíblia», iniciaves per a promoure el valor eclesial i espiritual de la Paraula de Déu propostes La Setmana de la Bíblia «La teva Paraula és llum dels meus passos« (Sl 119, 105) Els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) han volgut que el proper diumenge, 27 de novembre, primer diumenge d’Advent i dia d’inici de l’Any Litúrgic, se celebri el «Diumenge de la Paraula», tal com apunten en el comunicat de la reunió n. 220 de la CET. Un dia per a posar en relleu la centralitat de la Paraula de Déu en la vida, l’espiritualitat i l’acció de l’Església. Així mateix, exhorten les parròquies i comunitats a promoure iniciaves que destaquin el valor eclesial i espiritual de la Paraula de Déu, així com també a parcipar en les diverses acvitats que es portaran a terme durant la «Setmana de la Bíblia» del 21 al 27 de novembre. El Secretariat d’Animació Bíblica de l’Arquebisbat ha programat les següents acvitats per aquesta propera setmana: —Jornada de portes obertes al Museu Bíblic Tarraconense Dia: Dimarts 22 de novembre Horari: de 10.00 a 13.00 h i de 17.00 a 19.00 h. —Art i Bíblia: «El retaule de la Capella del Sanssim de la Catedral. De la Pasqua jueva a la Pasqua crisana» A càrrec de la Dra. Sofia Mata, directora del Museu Diocesà i de Mn. Antoni Pérez de Mendiguren, director del Secretariat Diocesà d’Animació Bíblica. Dia: Dimecres 23 de novembre Lloc i hora: Capella del Sanssim de la Catedral (entrada pel Claustre), a les 19.00 h. —Lectura del llibre de Rut Acvitat en col·laboració amb l’Instut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós. Dia: Dijous 24 de novembre Lloc i hora: Claustre de Sant Pau, a les 18.30 h. —Entronització del llibre de la Paraula de Déu Dissabte 26 i diumenge 27 de novembre a totes les parròquies. formació Preparem el Nadal al Museu Bíblic D el 21 de novembre al 21 de desembre, el Museu Bíblic Tarraconense organitza el taller “Preparem el Nadal al Museu Bíblic” amb l’objecu d’apropar l’alumne a la realitat del Nadal des d’una dimensió cultural i religiosa. Els infants i adolescents (per nivells) podran confeccionar de manera individual un diorama de pessebre tradicional en format de retallable imprès a color. L’acvitat, que es pot realitzar de dilluns a divendres lecus de les 09.00 a les 13.00 h i de les 15.00 a les 19.00 h, té una durada d’entre 60 i 90 minuts i el preu és de 3 euros per alumne incloent l’entrada al Museu i el monitoratge de l’acvitat. Per a més informació: hp://museu.biblic.arqtgn.cat tel. 977 25 18 88.

Transcript of són, junt amb la creu, el senyal del cristià. · Catedral. De la Pasqua jueva a la Pasqua...

Page 1: són, junt amb la creu, el senyal del cristià. · Catedral. De la Pasqua jueva a la Pasqua cristiana» A càrrec de la Dra. Sofia Mata, directora del Museu Diocesà i de Mn. Antoni

fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.480

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

20 de novembre de 2016 Jesucrist, Rei de tot el món

LecturesJesucrist, Rei de tot el món

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Un diàleg amb Jesús

Són molts els diàlegs de Jesús referits per l’Evangeli. Albino Luciani, després Joan Pau I, en va fer el recompte

i n’hi sortien 86, dels quals, 37 eren amb els deixebles, 22 amb gent del poble i 27 amb els seus adversaris.

Pot cridar l’atenció que el Senyor emprés tant d’esforç a parlar amb els qui tenia en contra. L’explicació és que ell no menyspreava ningú. Un d’aquests últims diàlegs —al qual vull referir-me avui— el va tenir amb Pilat. El diàleg amb ell se centra en l’acusació per la qual el van portar a la seva presència: arrogar-se la condició de rei dels jueus. Per això li pregunta: «Per tant, vols dir que ets rei?» Ell respon «Teniu raó: jo sóc rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món.» Ja abans havia dit: «La meva reialesa no és d’aquest món.»

Aquesta escena, relatada per sant Joan, ens indica molt bé el sentit de la festa de Crist Rei que celebrem aquest diumenge. És un títol que alguns creuen avui que és poc adequat, no els agrada que es parli de la reialesa de Crist, potser perquè els passa com a Pilat, no la distingeixen d’altres reialeses humanes lligades al poder, a les possessions, a manar sobre els altres.

Jesús ho va deixar molt clar i així ho entén l’Església. És un rei que es fa l’últim de tots per amor, un rei que se cenyeix una tovallola i renta els peus dels seus acompanyants, un rei que no envia els seus súbdits a la guerra i a la mort, sinó que és capaç de morir ell per salvar-ne d’altres.

L’Any Jubilar de la Misericòrdia, que aquest diumenge el Papa clausura a Roma, ho ha deixat molt clar: el seguidor de Crist és un home per a servir. Amb aquest esperit ens reconeixeran com a cristians. Aquest és el motiu que ha dut Víctor Mosquera, un jove de Tarragona, a l’entrega com a sacerdot. Aquest diumenge, quan tingui el goig de procedir a la seva ordenació presbiteral, donaré gràcies a Déu perquè continuï enviant obrers a la seva vinya.

Però no solament els sacerdots tenen aquesta vocació d’ajudar els altres. Tots estem cridats a ser solidaris, sobretot amb el més necessitats. Les obres de misericòrdia, sobre les quals hem reflexionat a bastament aquest any, són, junt amb la creu, el senyal del cristià.‘ Jesús ho va deixar molt clar.

És un rei que es fa l’últim de tots per amor

Lectura del segon llibre de Samuel (5,1-3)

En aquells dies, les tribus d’Israel anaren a trobar David a Hebron i li digueren: «Som família teva, som os del teu os i carn de la teva carn. Ja abans, mentre Saül era el nostre rei, tu conduïes les tropes d’Israel quan anaven a la guerra i quan en tornaven, i el Senyor et digué: «Tu pasturaràs Israel, el meu poble, seràs el seu sobirà.» Així, quan els ancians d’Israel anaren a trobar el rei a Hebron, el rei David va fer amb ells un pacte davant el Senyor i l’ungiren rei d’Israel.

Salm responsorial [121,1-2.4-5 (R.: 1)]

Quina alegria quan em van dir:«Anem a la casa del Senyor.»Ja han arribat els nostres peusal teu llindar, Jerusalem.

R. Quina alegria quan em van dir:

«Anem a la casa del Senyor.»És allà que pugen les tribus,les tribus del Senyor.A complir l’aliança d’Israel,a lloar el nom del Senyor.Allí hi ha els tribunals de justícia.Els tribunals del palau de David. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses(1,12-20)

Germans, doneu gràcies al Pare, que us ha fet dignes de tenir part en l’heretat del poble sant, en el regne de la llum. Ell ens alliberà del poder de les tenebres i ens traspassà al regne

del seu Fill estimat, en qui tenim el nostre rescat, el perdó dels nostres pecats. Ell és imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons, sobirans, governs i potestats. Déu ha creat tot l’univers per ell i l’ha destinat a ell. Ell existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell. Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell n’és l’origen, és la primícia dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix; per ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers, posant la pau en tot el que hi ha tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (23,35-43)

En aquell temps, les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien: «Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit.» Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien: «Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix.» Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «El rei dels jueus.» Un dels criminals penjats a la creu també li deia insultant-lo: «No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres.» Però l’altre, renyant-lo, li respongué: «Tu, que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal.» I deia: «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne.» Jesús li respongué: «T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís.

Jesucrist, Rei de tot el món

Jesús, el Fill de Déu, per dret és el Rei de tot el món; per ell tot comença, i en ell tot acaba, per això aquest darrer diumenge acabem l’any litúrgic celebrant el nostre Rei. Tots els creients tenim part en aquest regne de la llum, que ho és també de rescat i de perdó; i tot això ho hem adquirit gràcies a la sang de Crist, que per la seva mort en creu ens ha salvat i ha immers en la pau tot el món.

La seva reialesa no té res a veure amb la d’aquest món. És un Rei que mor entre dos lladres, perdonant i donant-nos tot el que té, fins i tot la seva Mare, Maria; és un Rei que regna des d’una creu, que és el seu tron, i ho fa estimant i perdonant, perquè moria d’amor.

Quin Rei, el nostre, que amb aquella mort terrible inaugurava aquest Regne nou de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, d’amor i de pau. Volem un món millor i més engrescador que el que encomana aquest programa?

Feu-nos, Senyor, promotors i capdavanters d’aquest Regne vostre, feu-nos viure, vibrar i treballar per donar-lo a conèixer per tal que puguem assolir que el clima del nostre món sigui l’amor en la igualtat i la pau.

5

DESTAQUEM...

(p.3)

Mirada endins Joan Roig, pvre.

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.5)

—Conferència «La situació i la persecució dels cristians a l’Orient Mitjà» a càrrec del bisbe Manuel Nin. A la secció de l’Agenda

—«La Setmana de la Bíblia», iniciatives per a promoure el valor eclesial i espiritual de la Paraula de Déu

propostes

La Setmana de la Bíblia

«La teva Paraula és llum dels meus passos« (Sl 119, 105)

Els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) han volgut que el proper diumenge, 27 de novembre, primer diumenge d’Advent i dia d’inici de l’Any Litúrgic, se celebri el «Diumenge de la Paraula», tal com apunten en el comunicat de la reunió n. 220 de la CET. Un dia per a posar en relleu la centralitat de la Paraula de Déu en la vida, l’espiritualitat i l’acció de l’Església. Així mateix, exhorten les parròquies i comunitats a promoure iniciatives que destaquin el valor eclesial i espiritual de la Paraula de Déu, així com també a participar en les diverses activitats que es portaran a terme durant la «Setmana de la Bíblia» del 21 al 27 de novembre.

El Secretariat d’Animació Bíblica de l’Arquebisbat ha programat les següents activitats per aquesta propera setmana:

—Jornada de portes obertes al Museu Bíblic Tarraconense

Dia: Dimarts 22 de novembreHorari: de 10.00 a 13.00 h i de 17.00 a 19.00 h.

—Art i Bíblia: «El retaule de la Capella del Santíssim de la Catedral. De la Pasqua jueva a la Pasqua cristiana»

A càrrec de la Dra. Sofia Mata, directora del Museu Diocesà i de Mn. Antoni Pérez de Mendiguren, director del Secretariat Diocesà d’Animació Bíblica. Dia: Dimecres 23 de novembre Lloc i hora: Capella del Santíssim de la Catedral (entrada pel Claustre), a les 19.00 h.

—Lectura del llibre de Rut

Activitat en col·laboració amb l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós.Dia: Dijous 24 de novembreLloc i hora: Claustre de Sant Pau, a les 18.30 h.

—Entronització del llibre de la Paraula de Déu

Dissabte 26 i diumenge 27 de novembre a totes les parròquies.

formacióPreparem el Nadal al Museu Bíblic

Del 21 de novembre al 21 de desembre, el Museu Bíblic Tarraconense organitza el taller “Preparem el Nadal

al Museu Bíblic” amb l’objectiu d’apropar l’alumne a la realitat del Nadal des d’una dimensió cultural i religiosa. Els infants i adolescents (per nivells) podran confeccionar de manera individual un diorama de pessebre tradicional en format de retallable imprès a color. L’activitat, que es pot realitzar de dilluns a divendres lectius de les 09.00 a les 13.00 h i de les 15.00 a les 19.00 h, té una durada d’entre 60 i 90 minuts i el preu és de 3 euros per alumne incloent l’entrada al Museu i el monitoratge de l’activitat.

Per a més informació: http://museu.biblic.arqtgn.cattel. 977 25 18 88.

Page 2: són, junt amb la creu, el senyal del cristià. · Catedral. De la Pasqua jueva a la Pasqua cristiana» A càrrec de la Dra. Sofia Mata, directora del Museu Diocesà i de Mn. Antoni

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: [email protected] • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42agenda

Avui, 20 de novembre

—Ordenació presbiteral de Mn. Víctor Mosquera Ramos. El Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, ordenarà prevere Mn. Víctor Mosquera a la Catedral de Tarragona, a les 6 de la tarda. Tothom està convidat a participar-hi i a unir-s’hi en la pregària.

21 de novembre

—Cadena de pregària per les vocacions al sacerdoci, al matrimoni i a la vida religiosa. Es pot comunicar l’hora o les hores de pregària, per vetllar la continuïtat i procurar que sigui una resposta comunitària, a través del correu electrònic [email protected] o bé al telèfon 639 442 033 (Mn. Josep Mateu, director del Secretariat). Més informació al web www.cadenadepregaria.cat

24 de novembre

—Conferència «La situació i la persecució dels cristians a l’Orient Mitjà» a càrrec de l’exarca –bisbe– dels catòlics grecs de ritu bizantí, Mons. Manuel Nin, fill del Vendrell i monjo benedictí. Tindrà lloc a la sala d’actes del Centre Tarraconense El Seminari, a les 19.30 h. Organitza la Biblioteca del Seminari en col·laboració amb la Càtedra Unesco de la Universitat Rovira i Virgili.

25 de novembre

—IV Jornada de Museus i Patrimoni de l’Església a Catalunya sobre el tema «Capellans erudits. Eclesiàstics al capdavant de l’acció patrimonial, museística i de recerca històrico-artística a Catalunya al segle XX». Tindrà lloc al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (Plaça Palau, 1). La inscripció és gratuïta però cal formalitzar-la a través del web www.museusolsona.cat.

26 de novembre

—Recés d’Advent a l’església de Natzaret de Tarragona predicat per Mn. Ignasi Cabré, de les 10.30 a les 12.30 h. Organitza la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J de Tarragona amb la participació de l’arxiprestat de Tarragona Centre.

—Concert benèfic, organitzat per la Delegació diocesana de Missions i cooperació entre les Esglésies, a càrrec del Conservatori de Música de Tarragona i la Coral Harmonía del Centro Cultural de Aragón de Tarragona. Es farà a l’església de Sant Antoni de Pàdua de Tarragona (Rambla Nova, 105), a les 20.00 h. L’entrada-donatiu (10 euros), que es pot adquirir a la mateixa església de Sant Antoni, a Vida i Missió (c/ de sant Pau 4, Tarragona) i a la Delegació de Missions, es destinarà a la diòcesi de Trujillo, a Hondures.

—Concert d’orgue a l’església parroquial de La Selva del Camp, a les 20.00 h, a càrrec de Jonatan Carbó i Jordi Mestres, amb obres del repertori tradicional i de compositors catalans contemporanis. Organitza l’associació Amics de l’Orgue de la Parròquia de Sant Andreu Apòstol de La Selva del Camp.

Fins al 30 de novembre

—Inscripcions al Recés d’advent per a adolescents i joves que tindrà lloc el dissabte dia 3 de desembre al Monestir de Santa Maria de Poblet. L’horari serà de les 09.30 h fins després de dinar. Més informació i inscripcions al web www.delejot.cat.

Any sant de la misericòrdia 8 de desembre de 2015 20 de novembre de 2016

Per a reflexionar en un minut

tarraconense

Litúrgiade la setmana

Paraules del papa Francesc

Cicle C / Litúrgia de les Hores: Setmana II

Diumenge, 20: Solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món (Sol) [2Sa 5,1-3; Salm 121, 1-2.3-4a.4b-5; Col 1,12-10; Lc 23, 35-43 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 21: La Presentació de Santa Maria, verge (MO) [Ap 14, 1-3.4b-5; Salm 23, 1-2.3-4ab.5-6; Lc 21, 1-4]

Dimarts, 22: Santa Cecilia, verge i màrtir (MO) [Ap 14, 14-20; Salm 95, 10.11-12.13; Lc 21, 5-11]

Dimecres, 23: [Ap 15, 1-4; Salm 97, 1.2-3ab.7-8.9; Lc 21,12-19] Sant Climent I, papa i màrtir (ML); Sant Columbà, abat (ML)

Dijous, 24: Sant Andreu Dung-Lac, prevere, i companys, màrtirs (MO) [Ap 18,1-2. 21-23; 19, 1-3.9a; Salm 99, 2.3.4.5; Lc 21, 20-28]

Divendres, 25: [Ap 20, 1-4.11-21, 2; Salm 83, 3.4.5-6; Lc 21, 29-33] Santa Caterina d’Alexandria, verge i màrtir (ML)

Dissabte, 26: [Ap 22,1-7; Salm 94, 1-2.3-5.6-7; Lc 21, 34-36] Després de l’Hora Menor (Nona) s’acaba el Temps de durant l’any

Diumenge, 27: Diumenge I d’Advent [Is 2, 1-5; Salm 121; Rom 13, 11-14; Mt 24, 37-44 (LE/LH pròpies)]

Tota la misericòrdia de Déu és aquí

En el sagrament del Perdó dels pecats la misericòrdia del Pare no es dóna una mica o en part. Es dóna plenament i

totalment. Serà sempre veritat que nosaltres podem abdicar de la nostra condició de fills, però Déu no pot abdicar de la seva condició de Pare. Un pare sempre perdona el seu fill, més encara, l’estima tant que no l’ofèn mai, d’entrada ja ho té tot perdonat. No és Déu qui necessita perdonar (ell ja ho fa sempre), som nosaltres que necessitem la paraula del perdó.

Quan un cristià s’acosta al Sagrament de la Penitència, el desig i la gràcia de l’Esperit Sant, també la intercessió de la Mare de Déu, fan que un cristià sigui capaç de dir: Em sap greu haver-vos ofès perquè vós sou Bondat infinita. Les paraules de l’absolució són les més dolces que es puguin escoltar mai. Quan un cristià, pobre i humil, s’acosta al Sagrament i posa la seva vida tal com és davant del Senyor, el perdó de Déu davalla damunt d’ell. Reconèixer-se pecador és la primera gràcia, i si algú no sap de què confessar-se almenys hauria de confessar que forma part d’un poble de pecadors i hauria de viure la solidaritat amb els germans que fan el mal (recordeu que els pecats d’omissió són els més greus).

Quan celebrem el sagrament del Perdó hem de considerar que nosaltres deixem els nostres pecats allí, però el Senyor abans els prengué en la seva creu i els crucificà en el seu cos. Realment un cristià reconciliat amb Déu pot començar un camí nou i són possibles històries increïbles d’amor. La gràcia

del Jubileu pel Poble de Déu (tinc la sospita que més entre els fidels que entre els pastors) ha calat dins del cor dels fidels. No em refereixo als savis i als entesos, sinó els creients que viuen i moren en la humilitat dels fills de Déu! Els qui han peregrinat als santuaris de la Mare de Déu i allà on han trobat una Porta Santa oberta.

El sagrament de la Penitència és un Sagrament de la Pasqua i una manifestació de la glòria de la seva resurrecció. Deixeu que el Crist, pel ministeri de l’Església, mostri, amb paraula íntima i confident, la seva misericòrdia i ens perdoni els pecats. La imposició de les mans en el Sagrament és la gran epiclesi, la gran invocació de l’Esperit Sant, per al perdó dels pecats.

Farem bé que tot el Poble de Déu rebi el sagrament del perdó, també els pastors de l’Església. Fem-ho en obediència del magisteri del papa Francesc. Ell mateix

ens n’ha donat exemple. Tots en l’Església, sense excepció, hem de fer nostra la pregària del publicà: Tingueu misericòrdia de mi, Senyor, que sóc pecador. Que els preveres es posin al confessionari per celebrar la litúrgia del perdó i els cristians vindran a ells amb llàgrimes de penediment i en sortiran amb les llàgrimes més dolces, que són les de gratitud. Creieu-me: tota la misericòrdia de Déu es dóna en el sagrament de la Penitència, plenament, sense mesura i sense condició. És gràcia i només gràcia, regal.

Rafael Serra, pvre, delegat diocesà de Litúrgia

Misericordiosos com el Pare

L’amor misericordiós és l’únic camí a seguir. Quina necessitat tenim tots de ser una mica més misericordiosos, de no parlar malament dels altres, de no jutjar, de no «atacar» els altres amb les crítiques, amb les enveges, amb les gelosies. Hem de

perdonar, ser misericordiosos, viure la nostra vida en l’amor. Aquest amor permet als deixebles de Jesús no perdre la identitat rebuda d’ell, i reconèixer-nos com a fills del mateix Pare. En l’amor que es practica en la vida es reflecteix aquella Misericòrdia que no tindrà fi (cf. 1Co 13,1-12). Però no oblideu això: misericòrdia i do; perdó i do. Així el cor s’engrandeix, s’engrandeix en l’amor. En canvi l’egoisme, la ràbia, empetiteixen el cor, que es torna dur com una pedra. Què preferiu vosaltres? Un cor de pedra o un cor ple d’amor? Si preferiu un cor ple d’amor, sigueu misericordiosos!

De l’audiència general del papa Francesc del dimecres 21 de setembre de 2016

—Tarragonès Llevant. Els joves de les parròquies del Tarragonès Llevant van iniciar el divendres, dia 4 de novembre, les trobades mensuals del curs amb una caminada nocturna, des de la parròquia de Sant Joan Baptista del Catllar fins a la parròquia de Santa Margarida de La Riera de Gaià, que va portar com a lema «Cap a la llum...». En arribar van compartir una estona de pregària i el sopar. La propera trobada mensual tindrà lloc a la Parròquia de Sant Pere Apòstol de Torredembarra.

—Formació. Una cinquanta d’animadors i acompanyants de joves es van trobar a la Casa d’Espiritualitat Maria Immaculada de Reus el dissabte 5 de novembre per tal de participar en la Jornada de formació sobre l’acompanyament organitzada per la Delegació de joventut. El P. Enric Puiggròs, jesuïta, va mostrar el vincle que hi ha entre la pastoral de joves i la pastoral vocacional i va dibuixar les eines i recursos necessaris per esdevenir un bon acompanyant. L’endemà, diumenge dia 6, al Centre Tarraconense El Seminari, hi va haver el segon «Set de Déu» del curs, un espai de formació i creixement adreçat a joves a partir de disset anys. El testimoni-formació va anar a càrrec de l’Alexis Gamiz, un jove que ha estat a la Comunitat del Cenacle, lloc on ha retrobat el sentit de la seva vida. La cruesa del seu testimoni de conversió va impactar molt als joves.

—Música i solidaritat. El grup de música cristiana de l’Arquebisbat Canta la Teva Fe va actuar en un concert solidari el dissabte dia 29 d’octubre al Centre Cívic del Pla de Santa Maria. Una hora i mitja de música per a una bona causa, col·laborar amb la Fundació Andrés Marcio, Niños Contra la Laminopatía, una malaltia que provoca greus distròfies musculars. Gràcies a aquest concert es van recaptar més de 2.300 euros per a seguir investigant i millorar la qualitat de vida de les persones que ho pateixen. Podeu conèixer el cas concret d’un noi de l’arxidiòcesi visitant la pàgina de Facebook «Fan del Lluís».

El dia 25 d’octubre de 2016 va tenir lloc la reunió n. 220 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), al Seminari

Conciliar de Barcelona.

Un dels temes principals va ser la presentació dels quatre volums de la nova versió de la Litúrgia de les Hores en català. Els bisbes van acollir amb satisfacció aquesta important publicació després dels ja més de quaranta anys de vida de la traducció i edició de la Litúrgia de les Hores en català. En aquesta nova versió, la quarta, s’han revisat tots els textos, s’han afegit tots els sants i beats que en aquests darrers anys han enriquit el calendari romà, s’ha posat al costat dels textos llatins dels himnes les corresponents versions catalanes aptes per a ser cantades, i s’ha procurat millorar la distribució dels volums.

Entre els temes tractats a la reunió, els bisbes també van rebre un grup de responsables del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera i van nomenar Lorena Cabrera Pizarro com a presidenta nacional de la Joventut Obrera de Catalunya i Mn. Jaume Fontbona i Missé com a consiliari nacional per a un període de quatre anys. Els bisbes recorden que el proper 27 de novembre, primer diumenge d’Advent, han volgut que se celebri el «Diumenge de la Paraula», de tal manera que aquell dia es posi en relleu la centralitat de la Paraula de Déu en la vida, l’espiritualitat i l’acció de l’Església. Així mateix, conviden a participar en les activitats organitzades amb motiu de la «Setmana de la Bíblia».

Fe d’errades

En la secció Per a saber més del Full Dominical del diumenge dia 30 d’octubre (n. 3.477) referent a la constitució del Consell Episcopal ara fa 45 anys vam posar els noms dels preveres que apareixien a la fotografia que és d’uns anys després. Els primers vicaris episcopals que van constituir el Consell de Direcció van ser Mn. Josep M. Babot (Tarragona), Mn. Josep Pascual (Alt Camp), Mn. Manuel Ferran (Baix Camp-Priorat), Mn. Antoni Brú (Conca, Segarra, Urgell i Garrigues) i Mn. Josep Torres (Baix Penedès). El Consell era presidit per l’arquebisbe Josep Pont i Gol i com a Secretari General hi havia Mn. Miquel Barbarà.

Els bisbes de Catalunya acullen la nova edició de la Litúrgia de les Hores en català