Sóc del Marcel·lí - XTEC€¦ · La Revista del Marcel·lí Moragas Curs 2014-2015.N.14 Sóc del Marcel·lí
Sóc Així @el9nou 08 abr13
1
L’acudit EL NOU President Miquel Codina Director general Jordi Molet Directors adjunts Josep Comajoan / Jaume Espuny Seccions Dolors Altarriba (economia i monogràfics) Vicenç Bigas (esports) / Agustí Danés (política i societat) Miquel Erra (política i societat i el calaix) / Jordi Puig (fotografia) Jordi Vilarrodà (cultura) Redacció Xavier Bardolet / Ruth Espuny / Albert Llimós / Isaac Moreno Víctor Palomar / Anna Parcet / Natàlia Peix / Esther Rovira Sagi Serra / Marta Simón / Jordi Sunyer Correctora Cristina Anfruns Informàtica i producció Jordi Soler Publicitat edicions Rosa Serra Publicitat Lourdes Coma Finances Antoni Seguí Administració Esperança Polvillo Redacció, Administració i Publicitat Vic: Plaça de la Catedral, 2. Tel. 93/889 49 49 - Fax 93/885 05 69 c/e [email protected] Ripoll: Apartat de Correus, 116. Tel. 972/70 22 67 c/e [email protected] Edició, Distribució i Fotocomposició Premsa d'Osona, S.A. Plaça de la Catedral, 2 Impressió: Rotimpres Dipòsit Legal: B-7.500-1978 Difusió controlada per OJD Periòdic adherit al Consell de la Informació de Catalunya www.el9nou.cat Dilluns, 8 d’abril de 2013 9 8 420565 256001 30408 Cromos EL NOU 9 LA CONTRAPORTADA Germanes d’aigua EL 9 TV va anar a gravar al trofeu Mercat del Ram Marta González, que serà al Mundial de natació. Tot d’una la nedadora s’adreça al periodista i, amablement, li diu que no li fa res que la gravi, però que ella és la ger- mana. I és que amb gorro i ulleres, com es diferencien dues germanes? Policies ‘perroflautes’ Josep Anglada, amoïnat per l’acte antifeixista de dissabte a Vic, però animat per la prohibició que n’havia fet l’Ajuntament, va fer una nota tit- llant els assistents de “bàrbars”, “sal- vatges” i “perroflautes”. I ho il·lustrava amb la foto d’uns encaputxats. Eren mossos de la secreta! Apostoflant! Catalanistes britànics “Catalunya és una bomba de rellot- geria pitjor que Xipre”, escriu al diari britànic The Times un dels seus arti- culistes, Matthew Parris. En Matt- hew és familiar dels Parris de l’Avenc de Tavertet. Ell mateix ho reconeix: “La meva família d’aquí gairebé tota és catalanista”. Home, off course. ‘Fracking vintage’ Dijous farà exactament 60 anys que un tècnic en qüestions petrolíferes de Madrid, un tal Rufino Duque, va anunciar que si es fessin prospecci- ons en la zona entre Vic i Olot, potser s’hi trobaria petroli. I en aquells anys, ja havien inventat el fracking o encara anaven amb un pic i una pala? Vic La seva cançó. Propaganda, de Quimi Por- tet. Una pel·lícula. En busca de la felicidad, de Gabriele Muccino. Un llibre. No vull ser pretensiós però no podria no adorar un fill meu: Rutas del vino... També vull mencionar Els castellans, de Jordi Puntí; hi ha molts records d’infància en el meu barri i el meu poble. Un restaurant. Lo Cairat, de Falset. El seu plat preferit. Ufff. Això sí que em costa, sóc un gran aficionat al bon menjar. Si n’he d’escollir un, l’arròs; sigui com sigui. Qui cuina a casa seva. Depèn del dia i de l’hora. Una beguda. Un bon vi, qualsevol dels que em recomana el meu amic Miquel Bofill. L’últim viatge que ha fet. A Lisboa. És la nostàlgia personificada. El millor lloc d’Osona. Rupit i les Guilleries; espe- ro que em perdonin els del Lluçanès. I de Catalunya? Si he de triar, he de quedar- me amb indrets de Tarragona, les Terres de l’Ebre, el Priorat i, com no, de l’Empordà. Un lloc on no portaria mai ningú. A una casa de putes. Amb quin alcalde d’Osona aniria a sopar? Amb Pere Prat, per suposat, i amb Sergi Vilamala; són vells amics. Amb qui no es prendria mai una cervesa? Amb un intransigent i amb un corrupte, sigui del color que sigui. No m’agraden els indignes, em treuen de polle- guera. Per a què serveix la TV? Hauria de servir per infor- mar i generar opinió d’una forma entretinguda... És lamentable que amb tanta diversitat siguin tants els que aposten per la mediocritat. Un programa de TV. L’APM i el Polònia, de TV3. I de ràdio? La tertúlia de la Julia Otero, i El món a RAC1. Quin és l’últim regal que li han fet? Que la meva família m’acompanyés a Lisboa en la presentació del meu llibre a l’Institut Cervantes. A quina hora es lleva? Sóc dels que practiquen Qualsevol cosa. I plorar? Uf!, moltes coses, confesso que sóc molt sensible. Quin esport practica? Caminar i poc més. Vostè és un fanàtic del Barça, és clar. Ho sento, però no. Sóc sim- patitzant de l’Espanyol, però celebro totes les victòries del Barça, menys quan juga amb l’Espanyol. Quins idiomes parla? Anglès, francès, i entenc i llegeixo l’italià. Quin és el seu pitjor mal- son? Una guerra. Què hi té a la tauleta de nit? Una làmpada i un desper- tador. L’últim partit polític que ha votat. Sóc de vot útil. I voto segons les conveniències, tot i que darrerament també ho he hagut de fer en blanc. Què repetiria si tornés a tenir 20 anys? El viatge que vaig fer quan tenia 14 anys amb el meu amic Marc Parris; i, com no, li tornaria a demanar per sor- tir a la Montse. I què no repetiria? No dir als meus amics que s’apartessin de les drogues. Dos ja van morir. Què en fa d’una trucada perduda d’un número des- conegut? Oblidar-me’n. Quant val una barra de pa? Entre 45 cèntims i 2,5 euros, depenent dels forns. l’esport d’en Pep, de llevar- me ben d’hora ben d’hora; cap a les 6 del matí. A quin cantó del llit dorm? Al dret... i mai m’he parat a pensar per què... Una paraula que li agradi. Compromís. Quin cotxe té? Un Mazda 3 i un Ford Fies- ta de 1995, heretat del meu pare, que fa les delícies de la meva filla gran. Un clàssic. L’última vegada que va anar a missa? A l’enterrament de la meva mare. Un insult. Imbècil o estúpid. Una olor. La de les meves filles quan eren petites; m’acompanya sempre en el meu record. Una mania. Potser perquè sóc de família humil: optimitzar al màxim els pressupostos. Un personatge històric. Tres: Einstein, Churchill i Steve Jobs. Un hobby. Escriure, viatjar, beure cellers... Un lema. L’èxit no és fer allò que t’agrada, sinó estimar allò que fas. Què el treu de polleguera? La corrupció; és un càncer que malmet la nostra societat i està en tots els àmbits. Què li fa riure? “La corrupció és un càncer” SÓC AIXÍ... Manel Colmenero, especialista en turisme gastronòmic JORDI PUIG
-
Upload
manuel-colmenero -
Category
Documents
-
view
499 -
download
6
Transcript of Sóc Així @el9nou 08 abr13
L’acudit EL NOUPresident Miquel CodinaDirector general Jordi Molet
Directors adjuntsJosep Comajoan / Jaume EspunySeccionsDolors Altarriba (economia i monogràfics)Vicenç Bigas (esports) / Agustí Danés (política i societat)Miquel Erra (política i societat i el calaix) / Jordi Puig (fotografia)Jordi Vilarrodà (cultura)RedaccióXavier Bardolet / Ruth Espuny / Albert Llimós / Isaac MorenoVíctor Palomar / Anna Parcet / Natàlia Peix / Esther RoviraSagi Serra / Marta Simón / Jordi SunyerCorrectora Cristina AnfrunsInformàtica i producció Jordi SolerPublicitat edicions Rosa SerraPublicitat Lourdes ComaFinances Antoni SeguíAdministració Esperança Polvillo
Redacció, Administració i PublicitatVic: Plaça de la Catedral, 2.Tel. 93/889 49 49 - Fax 93/885 05 69c/e [email protected]: Apartat de Correus, 116.Tel. 972/70 22 67c/e [email protected]ó, Distribució i FotocomposicióPremsa d'Osona, S.A. Plaça de la Catedral, 2
Impressió: RotimpresDipòsit Legal: B-7.500-1978
Difusió controlada per OJDPeriòdic adherit al Consell de la Informació de Catalunyawww.el9nou.cat
Dilluns, 8 d’abril de 2013
9
8
42
05
65
25
60
01
30
40
8
Cromos
EL NOU9
LA CONtRAPORtADA
Germanes d’aigua
EL 9 TV va anar a gravar al trofeu Mercat del Ram Marta González, que serà al Mundial de natació. Tot d’una la nedadora s’adreça al periodista i, amablement, li diu que no li fa res que la gravi, però que ella és la ger-mana. I és que amb gorro i ulleres, com es diferencien dues germanes?
Policies ‘perroflautes’
Josep Anglada, amoïnat per l’acte antifeixista de dissabte a Vic, però animat per la prohibició que n’havia fet l’Ajuntament, va fer una nota tit-llant els assistents de “bàrbars”, “sal-vatges” i “perroflautes”. I ho il·lustrava amb la foto d’uns encaputxats. Eren mossos de la secreta! Apostoflant!
Catalanistes britànics
“Catalunya és una bomba de rellot-geria pitjor que Xipre”, escriu al diari britànic The Times un dels seus arti-culistes, Matthew Parris. En Matt-hew és familiar dels Parris de l’Avenc de Tavertet. Ell mateix ho reconeix: “La meva família d’aquí gairebé tota és catalanista”. Home, off course.
‘Fracking vintage’Dijous farà exactament 60 anys que un tècnic en qüestions petrolíferes de Madrid, un tal Rufino Duque, va anunciar que si es fessin prospecci-ons en la zona entre Vic i Olot, potser s’hi trobaria petroli. I en aquells anys, ja havien inventat el fracking o encara anaven amb un pic i una pala?
Vic
La seva cançó.Propaganda, de Quimi Por-
tet. Una pel·lícula.En busca de la felicidad, de
Gabriele Muccino.Un llibre.No vull ser pretensiós però
no podria no adorar un fill meu: Rutas del vino... També vull mencionar Els castellans, de Jordi Puntí; hi ha molts records d’infància en el meu barri i el meu poble.
Un restaurant.Lo Cairat, de Falset.El seu plat preferit.Ufff. Això sí que em costa,
sóc un gran aficionat al bon menjar. Si n’he d’escollir un, l’arròs; sigui com sigui.
Qui cuina a casa seva.Depèn del dia i de l’hora.Una beguda.Un bon vi, qualsevol dels
que em recomana el meu amic Miquel Bofill.
L’últim viatge que ha fet.A Lisboa. És la nostàlgia
personificada.El millor lloc d’Osona.Rupit i les Guilleries; espe-
ro que em perdonin els del Lluçanès.
I de Catalunya?Si he de triar, he de quedar-
me amb indrets de Tarragona, les Terres de l’Ebre, el Priorat i, com no, de l’Empordà.
Un lloc on no portaria mai ningú.
A una casa de putes.Amb quin alcalde d’Osona
aniria a sopar?Amb Pere Prat, per suposat,
i amb Sergi Vilamala; són vells amics.
Amb qui no es prendria mai una cervesa?
Amb un intransigent i amb un corrupte, sigui del color que sigui. No m’agraden els indignes, em treuen de polle-guera.
Per a què serveix la TV?Hauria de servir per infor-
mar i generar opinió d’una forma entretinguda... És lamentable que amb tanta diversitat siguin tants els que aposten per la mediocritat.
Un programa de TV.L’APM i el Polònia, de TV3.I de ràdio?La tertúlia de la Julia Otero,
i El món a RAC1.Quin és l’últim regal que li
han fet?Que la meva família
m’acompanyés a Lisboa en la presentació del meu llibre a l’Institut Cervantes.
A quina hora es lleva?Sóc dels que practiquen
Qualsevol cosa.I plorar?Uf!, moltes coses, confesso
que sóc molt sensible.Quin esport practica?Caminar i poc més.Vostè és un fanàtic del
Barça, és clar.Ho sento, però no. Sóc sim-
patitzant de l’Espanyol, però celebro totes les victòries del Barça, menys quan juga amb l’Espanyol.
Quins idiomes parla?Anglès, francès, i entenc i
llegeixo l’italià.Quin és el seu pitjor mal-
son?Una guerra.Què hi té a la tauleta de
nit?Una làmpada i un desper-
tador.L’últim partit polític que
ha votat.Sóc de vot útil. I voto
segons les conveniències, tot i que darrerament també ho he hagut de fer en blanc.
Què repetiria si tornés a tenir 20 anys?
El viatge que vaig fer quan tenia 14 anys amb el meu amic Marc Parris; i, com no, li tornaria a demanar per sor-tir a la Montse.
I què no repetiria?No dir als meus amics que
s’apartessin de les drogues. Dos ja van morir.
Què en fa d’una trucada perduda d’un número des-conegut?
Oblidar-me’n.Quant val una barra de pa?Entre 45 cèntims i 2,5
euros, depenent dels forns.
l’esport d’en Pep, de llevar-me ben d’hora ben d’hora; cap a les 6 del matí.
A quin cantó del llit dorm?Al dret... i mai m’he parat a
pensar per què... Una paraula que li agradi.Compromís.Quin cotxe té?Un Mazda 3 i un Ford Fies-
ta de 1995, heretat del meu pare, que fa les delícies de la meva filla gran. Un clàssic.
L’última vegada que va anar a missa?
A l’enterrament de la meva mare.
Un insult.Imbècil o estúpid.Una olor.La de les meves filles quan
eren petites; m’acompanya sempre en el meu record.
Una mania.Potser perquè sóc de
família humil: optimitzar al màxim els pressupostos.
Un personatge històric.Tres: Einstein, Churchill i
Steve Jobs.Un hobby.Escriure, viatjar, beure
cellers...Un lema.L’èxit no és fer allò que
t’agrada, sinó estimar allò que fas.
Què el treu de polleguera?La corrupció; és un càncer
que malmet la nostra societat i està en tots els àmbits.
Què li fa riure?
“La corrupció és un càncer”
SÓC AIXÍ... Manel Colmenero, especialista en turisme gastronòmic
JOR
DI
PUIG
