socialista - fcampalans.cat · Los delegados aplaudiendo la elección de la Comisión Ejecutiva....

socialista•N.° 62 IIa. época - Portaveu del Partit deis Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) - 2a. Quinzena d'Octubre de 1981.

29 Congreso Federal del PSOE

Un proyecto políticopara el cambio

(Reportaje en torno al Congreso en pp. 2 a 15)

Raíces para la democracia

Frente la debilidad democrática y el intento involucionista

Se inicia la políticapara el cambio

.CONGRESO

La nueva Ejecutiva Federal al son de la Internacional'

El 29 Congreso Federal del Partido Socialista ObreroEspañol ha marcado un hito en 16 que llevamos de vidademocrática desde que en 1977, se celebraron lasprimeras elecciones libres: la aspiración de gobernarpara cambiar. Indudablemente, el Partido Socialista noha desdeñado nunca el deseo de gobernar el Estado,pero es a partir do la situación actual que la ofertasocialista se1 carga de un gran contenido, y de unos

reales esperanzas, para propiciar el cambio: dé ladebilidad ala fortaleza democrática, delinvolucionismode la derecha a la opción progresista y socialmenteavanzada. Y es en este sentido que el 29 Congreso ha.preparado el camino, ha perfilado la estrategia y laalternativa socialista para que eso pueda llegar a ser unarealidad.

La magna as'amlilea'del socialismoespañol, tuvo lugar en el Palacio deCongresos de,Madrid, del 21 al 24 déoctubre. El miércoles 21, en sus prime-ras horas dé 1 ua mañana solariega yfresca aun era ¡testigo de la llegada alPalacio de Congresos de delegacionesde Federaciones yjPartidos de naciona-lidad o región.; Como cada año, a laspuertas los propagandistas del "NuevoClaridad" ofrecían sus Mediciones a losdelegados. Entrar en el recinto y encon-trarse con las amplias medidas de segu-ridad, con detectores y pantallas derayos X, era toda una sorpresa y una

trasposición subliminal de encontrarse! en un aeropuerto.

El PASOK el más aplaudido

i Si bien la sesión inaugural empezó con: retraso, la presencia de los delegados ylas delegaciones era masiva: de los 799delegados (en representación de 102.187 mandatos) estaban presentes 765delegados representando 95.886 man-datos (el 95,64%). Y, reglamentaria-mente, se eligió la Mesa del Congreso:Manuel Marín como presidente, García

Miralles como vice-presidente, JosepSubirats y Juan Zarrias como secreta-rios de actas, y Luís Roldan y ManuelaGarcía Murías lo fueron tío" notas. Siestos eran los dos elementos necesariospara comenzar el trabajo congresual, nomenos indispensables fueron los cua-trocientos compañeros que, con su tra-bajo anónimo y mecánico, lo hicieronposible.

José Federico de Carvajal, senador ypresidente del pasado 28 Congreso, hizo •la presentación de las delegaciones extranjeras presentes: los más aclamados

L'Opínió Socialista / 2a. Quinzena d'Octubre

Los delegados aplaudiendo la elección de la Comisión Ejecutiva.

por los delegados fueron para los parti-dos hermanos y movimientos de libera-ción de Latinoamérica, del área islámicay, como no, para el PSF y el PASOK.Cabe decir aquí que el diputado, e hijodel líder socialista griego Andreas Pa-pandreu, Georges Papandreu, dirigió un

breve discurso de saludos y alientospara el socialismo español —esto fue elviernes al mediodía— siendo aclamadocon gran entusiasmo. También, el alcal-de socialista de Madrid, Enrique TiernoGalván saludó al Congreso en nombre dela villa, haciendo un llamamiento a los

participantes para mantener "un equi-librio entre el idealismo y el prag-matismo, en la esperanza de que alfinal los resultados sean una res-puesta a los anhelos de paz, libertady progreso del pueblo español".

Felipe: plantear la alternativa

Felipe González sería el que cerraríala primera fase del Congreso. En nom-bre de Ramón Rubial (ausente por en-fermedad de su compañera) el secreta-rio general del PSOÉ saludó a los con-gresistas, lo que le dio pauta para iniciarsu discurso a modo de presentación de loque ha sido la gestión de la EjecutivaFederal en estos dos años. Felipe selamentó las ausencias de un sector delsocialismo español,;que habrían enri-quecido los debates, no obstante dospremisas básicas presidieron su inter-vención: que la actual sociedad demo-crática española está en crisis a causa dela derecha que "camufla la defensa deintereses con un mensaje a vecesoscuro", y que el PSOE debe abrirse ala sociedad para que un posible cambiode gobierno, por las urnas, abre una víade cambio social y político.

No vamos a reseñar todo el contenidode la intervención de Felipe González,puesto que puntualmente fue recogidopor los medios de comunicación, pero sialgunos aspectos puntuales. Así, sobrela Organización Felipe destacó el espec-

La nueva Ejecutiva FederalLos miembros de la nueva Ejecutiva Federal fueron ele-

gidos a partir de una serie de criterios políticos y prácticos, ypor los cuales las distintas delegaciones efectuaron suspropuestas.

Un primer criterio que se tuvo en cuenta fue el de elegirpersonas que pudieran realizar, según sus aptitudes, una laborlo más eficaz posible y que, a la par, dispusieran tiempo parauna gran dedicación.

Un segundo criterio que se tuvo en consideración fue elevitar que hubiera el menos trasiego posible de cargos y que semantuviera al máximo la composición de la Ejecutiva salientea efectos de mantenimiento del máximo de coherencia con lostrabajos realizados y los á efectuar., Otra opción que se tomó en cuenta fue el que en la nuevaEjecutiva hubiera un equilibrio territorial, y finalmente que laelaboración de la lista definitiva se elaborara lo más estre-chamente posibel entre las distintas delegaciones.

La Ejecutiva electa, con el porcentaje de Votos alcanzadopor cada uno de sus miembros, es ésta:

(* Personas no pertenecientes a la Ejecutiva anterior.)

Presidente: Ramón Rubial (99,5%)Secretario General: Felipe González (100%)Vicesecretario general: Alfonso Guerra (99,5%)

Secretarios de áreas:Acción Social: Ciríaco de Vicente (90,8%)Imagen: Guillermo Galeote (89,7%)Admón. y Finanzas: Emilio Alonso (88,5%)Cultura: José M.a Maravall (86,2%)Estudios y Programas: Joaquín Almunia (84,9%)Organización: Carmen García Bloise (68,1%)

Secretarios ejecutivos:María Izquierdo (92,6%)Carme Mestre (92,1%) *Javier Sáenz Coscolluela (91,7%) *Txiqui Benegas (91,3%)Manuel Chaves (88,5%) *Pedro Bofill (88,2%)Salvador Clotas (86,5%) *Francisco López del Real (83,3%)Salvador Fernández (81,7%) *Joan Lerma (80,4%) *José Ángel F. Villa (80,4%)Javier Solana (76,7%)Luis Fajardo (73,1%)Enrique Múgica (68,3%)Raimon Obiols (67,1%)Joan Prats (65,7%) *

< OOCUMEiiTACIO

L'Opinió Socialista / 2a. Quinzena d'Octubre

Raices para la democraciaCONGRESO

tacular aumento de la militancia en elPSOE, aunque precisó que en la actua-lidad el crecimiento se halla estancado:"Algunos compañeros tienen ciertadificultad en reconocer cual ha sidola práctica política del socialismo enEspaña y cual ha sido su teoría. ElPartido Socialista se declaró desde1917 como un partido federal queaspiraba a la construcción de unaEspaña federal. Ese era el deseo dela Organización, sin embargo, lapráctica política en esa lucha poruna España federal, bien elaboradateóricamente por Julián Besteiro,no ha tenido una práctica de federa-lización del Partido hasta los últi-mos años. Por consiguiente, hemostenido una práctica política centra-lista a lo largo de muchos años, y unproceso de federalización del Parti-do que se prolonga desde hace undecenio hasta ahora".

"La Organización, por consi-guiente, debe intentar fortalecerseinternamente, desde el punto de vis-ta democrático y abrirse externa-mente ante la sociedad. Y abrirsesigue queriendo decir, como decía-mos hace unos añosí abrirse a secto-res de la sociedad que puedan con-formar una mayoría de voluntades,una mayoría de e'nftierr.03 para pro-ducir el cambio". Esa apertura, FelipeGonzález la concretó hacia los sectoresde los pequeños y "medianos comercian-tes, los técnicos'y! los intelectuales, yhacia la juventud. '• ' i

"El socialismo —dijo el líder so-cialista— sigue siendo exactamenteesa profundización de la democra-cia en todas las direcciones. Algunasveces he dicho,'y ha provocado algu-nas sonrisas, que el PSOE debe serun proyecto político a 153 años, queEspaña necesita una pasada por laizquierda protagonizadr>. por los so-cialistas de 25 ó í30 años;., un pro-grama político a 25 años es necesa-rio para que el Partido Socialistaasuma la dimensión histórica delcambio que España está necesitan-do. De ninguna manera podría ydebería pensar ¡el Partido que untriunfo electoral nos podría llevar ala transformación radical de la so-ciedad española en cintro años,después de 150 años de dominaciónpermanente, salvo la|>:¡ as de tiem-pos brevísimos,' de la derecha".

La clave del cambio! * '

Por último nos vamos a referir a unasecuencia del discurso que, junto a otroselementos, nos puede dar la calve de loque se nos avecina. "Hoy más quenunca —manifestó Felipe González—estoy convencido de que sólo la VO-

La mesa del Congreso: Josep Subirats, García Miralles, Manuel Marín, Juan Zarrias y Manuela García.

luntad de una política de cambio, unproyecto de cambio profundo en lasociedad española, hará que se alejeel peligro de la involución, el peligrode (jolpe, y ese proyecto de cambio,esa voluntad política profunda de-bería ser el proyecto de cambio delos socialistas españoles. Por consi-guiente, no comparto la idea de queante el sentimiento de riesgo másvale que se frene la posibilidad delacceso socialista. Yo creo con todaseguridad que hoy la democraciaespañola depende en gran parte delesfuerzo socialista, de un esfuerzoserio y riguroso. Y que si mañanahay una confrontación electoral, lademocracia puede depender de untriunfo de los socialistas y, conse-cuentemente, puede depender deque los socialistas seamos capacesde llevar al Estado y a la sociedadespañolauna clara voluntad políticade cambio en el aparato del Estado,en la realidad social, económica,cultural y educativa de España".

Tra3 el disciu'so del secretario gene-ral, los delegados se reunieron en elcomedor para almorzar, allí, en el mismopalacio. Ya por la tarde se inició la críticaa la gestión de la Ejecutiva Federal: porrazones de espaio trataremos sólo laintervención del portavoz del PSC, Er-nest Lluch, de las trece que tuvieronlugar.

La crítica del PSUC

Ernerst Lluch en nombre de la Dele-gacíó de Catalunya, se mostró preocu-

pado por la falta de clarificación e infor-mación que se ha dado en torno a losacuerdos UCD-PSOE sobre el temas detransporte municipal; así mismo consi-deró poco claro también la transposicióndel acuerdo nacional de empleo sobrelos presupuestos generales del Estadopara 1982.

En torno a los acuerdos autonómicos,Lluch afirmó que "se han valoradopositivamente desde Catalunya pe-ro que el PSOE los ha presentado deuna manera poco clarificadora, sinespecificar si se abandona o nonuestro proyecto federal o Irn dife-rencias que exiüten entre nuestroproyecto y el de UCD, dejando que elPartido del Gobierno monopolizarainformativamente los pactos auto-nómicos". En torno al Fondo de Com-pensación Intertenitorial el represen-tante de Catalunya dijo que se hanpresentado los desequilibrios económi-cos como si sólo fueran consecuenciasdel sector público; "hay que hacer unanálisis, añadió, profundo y concretode en qué se van a invertir eüto?fondos y de las zonas más su.báesa-rrolladas, forzando si es preciso unaconferencia del Partido sobre el te-ma."

"España es una Nación de nacio-nes con un modelo final federalista—añadió Ernest Lluch— y hay quehablar de clases populares catala-nas, clases populares andaluzas,etc. y no de cuidadanos "de" Cata-lunya, "de" Andalucía etc., de la


alianza de los trabajadores de laszonas más pobres con los trabajado-res de las menos pobres". Exigió mássensibilidad hacia temas de política au-tonómica como el de la lengua, acla-rando que "tenemos nuestro propioproyecto político y que cuando sehabla de autonomías no debe con-fundirse siempre con la políticaerrónea que hace la derecha quegobierna en estas autonomías".

El arduo trabajo de comisión

Evidentemente, después de la críticavino la contestación de la ejecutiva a lasintervenciones y, ya pasada la media-noche, el plenario del Congreso aprobólas gestiones de la Ejecutiva y del Comi-téFederales con el 99'6% a favor y con elQ'4% de abstención (la delegación deÁvila). Este resultado fue criticado pordistintos medios de comunicación por lavieja experiencia en la pasada épocapolítica, los tiempos de "las unanimida-des". Este argumento fue contestadodesde distintos sectores del socialismoespañol: nadie está disconforme con lagestión realizada por el secretario gene-ral saliente, sólo en aspectos muy con-cretos, y a los socialistas no les interesaentablar una dialéctica semejante a laocurrida en el 28 Congreso. Es decir, sevotó unanimamente por necesidad de

una mayor cohesión interna y por supe-rar la mala imagen del desarrollo delanterior congreso, esa era la razón defondo.

Al día siguiente, jueves, empezaronlos trabajos de las comisiones de traba-jo. Ocho fueron las que se constituyeron,participando la delegación del PSC entodas ellas: Política y Estrategia, In-ternacional, Orgánica, Territorial, So-cio-económica, Sindical-Cooperativis-mo, Política Social y Movimientos So-ciales, y Cultura. Si el dicho popular diceque "la procesión va por dentro", elverdadero debate del 29 Congreso estu-vo en las comisiones de trabajo.

La labor en las comisiones fue arduo,con mucho debate, no sólo de forma sinotambién ideológico. Algunas de ellasalcanzaron las veinte horas de debatecontinuado. No obsante, el sentimientointegrador expresado en el pleno el díaanterior no se perdió, y en todas ellas seintentó llegar a acuerdos lo más genera-lizados posible y ahorrar votos particu-lares para el plenario.

El "sprint" final

De esta manera llegamos al viernes.Por la mañana, con el cansancio yavisible en gran parte de los delegados ycon la continuación de los trabajos en lamayor parte de las comisiones. No obs-tante, ya habían algunos dictámenes

PSOECONGRESOMADRID, 21-24 OCTUBRE 1981

r '•

La comisión de Internacional discutiendo la ponencia. Verde Aldea la preside.

realizados: el primero en aprobarse enpleno fue la de Turismo, presentado porJoan Cals. La última en presentarse yaprobarse fue la de PolíticayEstrategia,que lo fue el sábado por la mañana. Paravalorar la aportación de los socialistasde Catalunya en los trabajos, ,y laincidencia en los resultados, nos remi-timos a la encuesta-entrevistas de losprotagonistas que conforman el presen-te dossier sobre el 29 Congreso.

Finalmente, tras la aprobación de to-dos los dictámenes se pasó a la elecciónde los organismos rectores (para tresaños según la nueva remodelación de losEstatutos): la Comisión Ejecutiva Fede-ral, el Comité Federal, la Comisión deConflictos y la Comisión Revisora deCuentas. El 29 Congreso Federal delPSOE fue cerrado con las intervencio-nes de los secretarios generales de lasJuventudes Socialistas, de la Unión Ge-neral de Trabajadores y del PartidoSocialista Obrero Español.

Una gran lucha empieza ahora

La intervención de clausura de FelipeGonzález es de destacar, pues con ellaalgunos observadores políticos han que-rido verla como el inicio de la campañapara la conquista democrática del po-der. El reelegido secretario general delPSOE (con el cien por cien de los votosemitidos) puso de manifiesto que "es-tamos asistiendo a un movimientode recuperación del poder por partede los franquistas que, sin pasar porlas urnas, lo hacen a través de unpartido débil como UCD, que no creeen lo que dice y propugna... la luchava a ser muy difícil porque vienen lasfuerzas del pasado a hacernos re-troceder lo poco que hemos avanza-do." En este sentido, Felipe Gonzálezindicó que la gran tarea de los socialistasserá encauzar el camino hacia la demo-cracia y el Estado de las autonomíasdada la poca voluntad que en ello mues-tra el actual Gobierno. Asimismo, elsecretario general del PSOE acusó alGobierno de "cometer con España unerror histórico al llevarla ala OTAN,cuando Europa entera está en unadinámica de protesta por la paz".

En definitiva, el 29 Congreso ha sidoarduo en trabajos, de ellos se puededesprender un buen programa de Go-bierno. Si bien hay insatisfacciones conalgunos de los puntos aprobados, nadiepuede decir que haya salido del 29Congreso Federal defraudado o discon-forme ante el proyecto global elaborado.Como decía Felipe González, a partir deahora la lucha política puede ser másdura y despiadada que hasta ahora: lasespectativas de ese espectro de la"nueva derecha" y las actitudes ult-tramontanas de la patronal lo indicancon toda precisión.

L'Opinió Socialista / 2 \ Quinzena d'Octubre

Raices para la democracia CONGRESO

Ernest Lluch, cap de delegació i ponent d'Economia

S'ha notat la incidenciacatalana al Con gres

Ernest Lluch fou elegit pels delegats del PSC assistents al 29Congrés Federal del PSOE portaveu de la delegació catalana. Lesftincions del portaveu eren básicament coordinar la delegació,representar-la en les reunions de caps de delegació per laConferencia Nacional del PSC, i votar en nom de tots els delegatscongrés, vetllar per la defensa de les resolucions emanades de laConferencia Naciona del PSC, i votar en nom de tots els delegatsen les sessions plenáries.

— Des del punt de vista de laComissió Executiva Federal que hasortit, hem d'acceptar que hem fetun gran avanc, aconseguint que Ca-talunya tingui una representaciómes que proporcional en la direcciódel PSOE. Aixó ño va agradar atothom, dones hi havia qui pensavaque els catalans pujavem massa ivan exercir el "vot de cástig", és peraixó que dos deis nostres companysdel PSC que han sortit per l'Executi-va fossin els meiiys votats, que sor-tissin estavá assej^irat, pero vanvoler "molestar-los" fent que sortissinamb pocs vots.,No cree pero queaquests companys «'hagin molestatel mes mínim per aLxó.

La incidencia de la delegació catalanaen els debats i resolucions del Congrés,Ernest Lluch la veu, així. ,

— No hem d'exaj;erar, pero creeque la nostra'incidencia ha estatpositiva. Molts membres de la nos-tra delegació i han pogut actuar deponents o de'defensora d'esmenesimportants davánt el pie. S'ha inci-dit amb pes en autonomies, en polí-tica lingüística, en algvms aspectesde municipal, en la ponencia políti-ca, en sindical, en tmisrcie, en secto-rials, etc. Hem tingut un protagonis-me important i aixó ho demostratambé el fet que al company Verde i ami, ens elegissin per a presidir, res-pectivament les comiíüiions d'inter-nacional i d'econor.iii.

Unanimitat no ¡preparada

Els resultáis fináis del congrés i con-cretament, la unanimitat amb que fouelegit el primer secretan fan opinar aixíal portaveu cátala. V •'

— La unanimitat va demostrar,per exemple, que la cosa no estavapreparada, perqué si ho hagués es-

tat no s'hagués fet d'una manera tanexagerada. Perqué, per exemple dela nostra delegado, qui vol que ple-gui Felipe González? Jo no conec aningú, i aixó no vol dir que estiguemd'acord amb tot el que ell fa.

Ja en el tema concret de la ponenciade Política Económica, Ernest Lluchpassa revista a alguns punts essencialsde la resolució aprovada.

— Es necessari incrementar la in-versió, i si no ho fa la iniciativaprivada ho ha de fer la pública; elque cal vigilar és que aquesta majorinversió pública no creí inflació, laqual cosa pot evitar-se reduint els cos-tos financers, amb una política salarialrealista i una reducció de costos dela Seguretat Social. En el tema deles nacionalitzacions, existeix per anosaltres una sola possibilitat reald'aplicar-les en el sector energétic ien part del sector financer, pero noes tracta de nacionalitzar com a unafita sino com a un mitjá. Per altrabanda, les cárregues financeres hande tendir a la máxima igualtat i s'hade posar en práctica una políticafiscal que potencii l'estalvi del sec-tor privat i la inversió productiva.

"Hem fet una políticasalarial correcta"

Peí que fa al déficit del sector públie,la política de salaris i la lluita contral'atur, el Congrés del PSOE va prendreuns acords que tot seguit ens comentaErnest Lluch.

— Penseni que el déficit en elsector públie no podrá disminuir enels dos primors anys, mentre que enels dos segiients s'haurá de reduiren termes reals. Els socialistes vo-lem que l'aportació de l'Estat a laSeguretat Social arribi al 25%, totrebaixant-se progressivament la

quota empresarial. Quant a políticasalarial, pensem que és necessariseguir portant-la com hem fet finsara, amb pactes entre el govern i lescentráis: aixó no vol dir cap modera-do o congelació salarial sistemáti-ca, sino que haurá de dependre de lacojuntura de cada negociado; de fetTúnica política salarial viable ques'ha fet fins ara és la que hem poten-dat els socialistes. La reactivadoeconómica és un element decisiu enla lluita contra l'atur, s'han de vigi-lar els preus i s'han d'aplicar tot unseguit de mesures previstes enl'ANE, a mes d'altres com posarlímit a la pluriocupació en el sectorprivat i controlant-lo rígidament en •el sector públie.

El ponent de la comissió de.PolíticaEconómica no va quedar satisfet de comquedava en el Congrés el tema deisdesequilibris territorials.

— Jo cree que no s'ha tractat ambtota la sevaprofunditat. La propostaque portava la delegació catalanaera que una part deis diners públicsque van a zones pobres es perdinútilment. El Congrés pero va acor-dar celebrar una propera conferen-cia monográfica per a estudiaraquest problema. Altres punts im-portants de la ponencia son clr. quetracten de la reforma del 3ÍíJíomafinancer, s'ha de parar la liboralit-zació quan hi ha sectors, com el do lavivenda, que s'han deütrnit peraquesta causa, i s'ha de Ihaicrr fi labanca oficial ÍI la lliure competenciaamb la privada; per altra banda, elpaper de les caixes d'estalvi és fo-namental en el desenvolupamontregional i el de les comuniíata autó-nomes.

Un programa realista isocialista

El programa económic aprovat en elCongrés del PSOE "renega a qualsevul-ga vel.lei'tat neoliberal i propugna unapolítica económica de transformació so-cial, al servei de la igualtat, la solidaritat-i els interessos de les classes mes desfa-

L'Opinió Socialista / 2 a . Quinzena d'Octubre

vorides, un programa realista i socia-lista".

Destaquem alguns punts importantsdel seu contingut:•: Cal agilitzar la inversió pública i crearprogrames efectius de col.laboració ambla iniciativa privada en sectors concretscom la construcció residencial, la inves-tigació i desenvolupament de novesenergies, el sector agro-alimentari, etc.

S'estudiará un pía de reducció de lajornada laboral. S'han de gravar consi-derablement els costos socials de leshores extres.

La lluita contra els desequilibris re-gionals passa per: el major volum possi-ble al Fons de Compensació Interterri-torial, el funcionament de les Hisendesautonómiques i locáis, la reorientació deles cáixes d'estalvi, la substitució del'ocupació comunitaria per projectes re-gionals d'inversió; l'anivellament efectivadeis servéis públics, i la millora de lescomunicacions intrarregionals.

Política energética inacionalitz acions

* Quant a energía, els socialistes sonpártidaris de la detenció del programanuclear a partir de les 4 centráis enfuncionament i les 6 en situació deconstrucció avancada. Aquesta detenciósúposa l'immediata suspensió de lesobres de les centráis en construcció,revocació de les llicéncies concedides ino atorgament de noves autoritzacions:l'estudi de' possibilitats d'adaptació oreconversió a altres sistemes termoeléc-trics deis equips de les centráis paralit-zades.

El sector energétic i part del sectorfinancer son sectors on el PSOE creuque poden teñir lloc nacionalitzacions.Dins del partit s'ha de crear una comis-sió d'estudi que proposi solucions con-cretes a aquest tema, que abastin tambéla regulació del funcionament de leaempreses publiques, els contractes-programa amb ¡'Administrado i el pos-sible sistema d'indemnització ais accio-nistes. Les nacionalitzacions a examinarno han de limitar-se ais sectors "pas-sius" en termes de creixement. Sectorscom Palimentari, el farmacéutic, l'elec-trónica, etc. requereixen una presenciapública important. Aquells bañes quehan estat ajudats amb fons públics per asuperar llurs crisis han de passar a unsector públie financer, que ha d'abastarles actuáis entitats oficiáis de crédit i a

. unes caixes d'estalvi efectivamentsocia-litzades i vinculades a les distintes ad-ministracions territorials, ames d'altresentitats que han d'anar integrant-se enel sector públie a partir d'una análisicompleta com la que realitzará la co-

»missió que s'ha de crear. •

Joan Codina,coordinador de la delegado catalana

Potenciarel cooperativismeJoan Codina, president de la UGT de Catalunya, va éssei* el

coordinador de la delegació catalana al Congrés del PSOE. A mesva estar treballant com a delegat a la ponencia de PolíticaSindical i de Cooperativisme.

La polémica de delegats o delega-cions per ais propers congressos delPSOE hauria pogut resoldre's béamb la fórmula que fem servir aiscongressos del PSC, de crear dele-gacions amb representació per per-centatges, pero no vem trobar elcaliu necessari perqué la nostraproposta tires endavant, tot i quehagués estat positiva, i mes desprésde les paraules d'en Felipe quan vadir que, malgrat que la fórmulaaprovada és la tradicional, potsercal cercar noves solucions.

La política sindical d'UGT

Joan Codina creu que en la ponenciasindical i cooperativa van incidir-hi posi-tivament les propostes catalanes i que elresultat global va ser corréete.

Les resolucions de la ponenciaUiguen perfectament la política sin-dical del PSOE amb l'activitat de laUnió General de Treballadors. Lalínia sindical de la UGT está benassumida peí partit, i és lógic queaixí sigui perqué si no no ens en-tendriem.

Quant a cooperativisme, Codina ensexplica:

Vam teñir l'encert d'agafar lesresolucions de les jornades de cóo-peració que es van organitzar fa unparell de mesos entre el partit;l'UGT, i l'UCO, amb gran participa-do deis companys que están treba-llant en el tema, i es van prendre coma resolucions de la ponencia, erenunes conclusions molt ben estudia-des i van ser acceptades íntegra-ment. Els socialistes som pártidarisde potenciar i recolzar un coopera-tivisme viu, sense la manipulado ola inserció de 1'Estat o deis partits odeis sindicats. Nosaltres recolzemel moviment, pero ha d'ésser aquestmoviment el que tiri endavant lacooperado; nosaltres potenciaremla participado perqué es crein or-ganitzacions i agrupacions de coo-peradors. •

Joan Codina: "El PSOE amb la UGT."

El paper del coordinador en uncongrés com aquest —ens explicaCodina— ha d'ésser una miqueta detot. Hi ha unes qüestions funcionáisde repartiment d'hotel i menjarspels delegats, que s'acava el primerdia, i hi ha també unes qüestionspolítiques: coordinar els delegatsque participen a cada ponencia, se-guir les conclusions que es preñen,substituir al cap de delegació quancalgui, i treballar en tot un seguit deqüestions que s'han de parlar i ne-gociar amb altres delegacions, etc.

La delegació catalana, en opinió deJoan Codina, va anar molt unida.

Jo cree que va anar bé. Potser perla imatge que han creat alguns dia-ris, a Madrid tothom creia que aquíno ens enteniem i que no treballa-vem gens; en veure la realitat vahaver-hi una mica de sorpresa, lagent va anar per feina i aixó vaajudar a donar mes valor si cal a lanostra acció. Discrepáncies sempren'hi ha i mes quan els delegats por-ten un mandat de les seves federa-cions que han de respectar. La majo-ria de delegats, pero, ens posáremsempre d'acord i cap decisió no es vaprendre per poca diferencia de vots.vots.

El coordinador cátala considera quealgunes qüestions s'haguessin pogut re-soldre millor amb alguna proposta deCatalunya que no va tirar endavant.


Raíces para la democracia CONGRESO

Mercé Sala i els déficits de transports

Contra l'impost sobrel'habitatge

Mercé S ala, recentment nomenada tinent d'alcalde de l'Ajunta-ment de Barcelona i que porta des de fa forca temps la responsabi-litat deis transports municipals d'aquesta ciutat, va presentaruna esmena a la Ponencia de Municipal, en relació a aquest tema iais acords autonómics entre el PSOE i la UCD.

Així ens ha explicat el tema la MercéSala:

—El que la UCD i el PSOE yan pactarsuposa posar un nou ímposit "atribuit avivenda i a locáis destináis a activi-tats comerciáis, industriáis, de ser-veis i professionals, a efectes decontribució territorial urbana".Aquest nou impost, que será sobre elvalor catastral, tindrá un tipus de gra-vamen que será cora a máxim del 0,5%.Aixó es va negociar, a canvi d'obtenir lesajudes pels déficits de transports deisanys 80 (50%), 81 (40%) i 82 (15%).

Pensó que no cal comentar el que potpassar si es posa un nou impost a lesvivendes i locáis, per a pagar els déficitsdel transport. Aleshores, nosaltres vá-rem presentar la primitiva esmena dientque estávem en total desacord amb quées poses un impost que recaigués sobreels usufructuaris de Ion vivendes. L'es-mena que al final va accoptar la ponencia,és una esmena que recull aixó, en part.Ve a dir que, estaríem en contra d'unimpost que recaigués únicament sobreles vivendes, i que en el cas que fosimprescindible aplicar-lo, que afectesprincipalment a locáis comerciáis, denegoci, etc.

Aixó és.el que va quedar recollit a laponencia. Una mica en l'esperit de dei-xar ciar que cada municipi s' ha d' espabi-lar i veure si l'ha de posar o no.

També hi ha un altre punt que laponencia recull i és el que no es poden

posar nous impostos ais ajuntaments,sino ha sortit abans la Llei Reguladoradel Sistema Tributan Local.

Cal dir que, al final várem acceptarl'esmena transaccional perqué ens vá-rem quedar sois amb els de Madrid i elsde Valencia ciutat recolzant la primitivaesmena, i no teniem majoria.

Quina valoració global ens potsfer del Congrés?

—Des d'un punt de vista de la globali-tat, ha estat un Congrés positiu. Perqués'ha demostrat que és un Partit. que,'simes no, té una Executiva poc contesta-da. Aixó demostra que és un Partit unit,que les petites divisions que hi ha —quehi han de ser— son mes una motivacióque no pas un element distorsionador.

Quant ais vots trets pels represen-tants catalans, cal dir primer que enPrats era bastant desconegut. Per altrabanda, em sembla que, des d'aquí aCatalunya, pensem que cal ser-hi presentsal PSOE, pero amb la idea de veure quépassa, no amb la idea de ser-hi amb unainfluencia decisiva. Aixó potser fa queno ens hi dediquem tot el que ens hihauriem de dedicar, i aquest fet tambélia repercutit.

Jo cree que els que van a l'ExecutivaFederal haurien de pensar que s'hi hande dedicar únicament i exclusivament, iper tant vol dir que no només s'hauriende limitar a anar a Madrid, sino a teñirpresencia per tota Espanya. I aixó finsara pensó que no ha estat així. II

. i . ..i1

Mercé Sala esmenant !¡i ponencia de Wnnirip.i

HXIIIItlIItlII mínimum

PSC»SC

L'OPINIO SOCIALISTAPortaveu del Partit deis Sociaüstes de Catalunya (PSC-PSOE)C/Nicaragua, 75 Tel. 321 01 00 Barcelona-29Director: Xavier Capdevila.Equip de Redacció: Lluís Armet, Ernest Blanch, Josep

Manuel Campillo, Albert Musons,Raimon Obiols, Carmel Rosa.

Fotótfrafs: Ramón Iglesias, Caries Esteban.Correcció: Elisabet RibéImpressió: Impresiones generales, Alarcón,13, Sant Adriá del Besos. DL B-33903.

8 L'Opinió Socialista / 2a. Quinzena d'Octubre

Pepe González defendió la política lingüística

El patrimonio culturalestá en la diversidad

Pepe González, diputado del Parlament de Catalunya, presentóy defendió en el Congreso del PSOE la ponencia sobre PolíticaLingüística elaborada por la federación del Valles Occidental yaprovada por la Conferencia Nacional del PSC que recogefundamentalmente los principios defendidos por los socialistas,en materia lingüística, en el Parlament de Catalunya.

En los debates en comisión la po-nencia fue objeto de discusión y decontroversia; sin embargo, el textofinalmente aprobado como resolu-ción y ratificado por el pleno respon-día en sus aspectos fundamentales ala práctica integridad de la ponenciacatalana.

Pepe González nos comenta losdebates y su resultado.

— Tenemos que partir de quelos socialistas somos los únicosque, desde una perspectiva glo-bal podemos solucionar el proble-ma del multilingüsmo que existeen España y que afecta a más del30% de su población. Hay quehallar soluciones a nivel de Esta-do y a nivel federal del partidohay qr<? crear unos principios mí-nimos de respeto y tolerancia; anivel de nacionalidad o región,los partidos deberán aplicar loscriterios propios a aplicar en ca-da comunidad, porque es biencierto que existen diferencias enEuskadi, en Galicia, en el PaísValencia o en Catalunya que exi-gen soluciones concretas distin-tas. La lengua, dice la resoluciónaprobada, ha de ser un elementode comprensión, de comunica-ción y de integración, nunca dediscriminación y de insolidaridad.

España es un país con una realidadmultüingüe compleja y así se recoje enla ponencia. Existen cuatro lenguasdiferenciadas, además de varias ha-blas (bable, aragonés, arañes, etc.),una de las cuales no es románica niindoeuropea, el euskera, que ofreceserios problemas de aprendizaje; exis-ten zonas monolingües y otras dondeconviven dos lenguas; existe diferen-cia entre los límites lingüísticos y loslímites administrativos y políticos;existen lenguas de cultura (con gramá-tica y literatura propias) y fenómenosdialécticos no estructurados.

— Una lengua no puede sobrevi-

vir sin su inclusión firme en laescuela y en los medios de comu-nicación de masas; de lo contrario,su deterioro puede conducir a sudesaparición. Las modalidadesque aparecen de una misma len-gua son, en la mayoría de los ca-sos, las consecuencias de una faltade proceso unificador en la ense-ñanza.

Para Pepe González hay dos objeti-vos globales a señalar.

—Por un lado la defensa y lapervivencia de la pluralidad lin-güística de España, pero no essuficiente resguardar unos dere-chos que reconoce la Constitu-ción, sino que es necesaria unasensibilización ciudadana a nivelde Estado para hacer efectivosestos derechos. En cada comuni-dad deben aceptarse el uso de unau otra de las lenguas que en ellaconviva y, de una forma progresi-va, todos deben llegar a compren-der ambas Las fuerzas políticas decada comunidad han de llegar aacuerdos para que la lengua no seinstrumentalice de manera parti-dista y para que se garantice surecuperación.

La incorporación de la lengua en laenseñanza es básica para su recupera-ción y conocimiento.

— Los niños, dice la ponenciaaprobada, deben aprender a leery escribir en su propia lengua ma-terna. Hay que evitar la doble redescolar diferenciada por la len-gua. Debe tenderse a que todos losalumnos conozcan perfectamentelas dos lenguas al final de losestudios básicos. La enseñanza delas dos lenguas de un territoriodeberán incluirse en los planes deestudio de las Escuelas Universi-tarias de Formación del Profeso-rado de EGB.

Respecto a la presencia en los me-dios de comunicación,, la ponencia

rI'"'í'i

*

t i . - »"*

• . • : : . ; • • ; : * ' '

' •?

*

fe

Pepe González: El plurilingüismo como hechopositivo.

recoge estas afirmaciones.— Es imprescindible una pre-

sencia adecuada de las dos len-guas en los medios de comunica-ción, compensando la actual desi-gualdad, y tendiéndose a la utili-zación de ambas en todos los me-dios, evitando los medios mono-lingües en exclusiva (sobre todopor lo que se refiere a radio ytelevisión) que dificulta el acceso ala comprensión de la otra lengua,por parte de un sector importantede población. En televisión, por loque se refiere a Catalunya, somospartidarios de una mayor presen-cia en el primero y segundo canal,evitando que el tercero sea exclu-sivamente monolingüe.

La solución a los problemas deriva-dos del plurilingüsmo pasa para lossocialistas por una mentalización in-cluso en aquellas comunidades quehablan una sola lengua.

— Si aprendemos a ver esa di-versidad lingüística como un he-cho positivo, como una riquezacultural patrimonio de todos y aconsiderar las lenguas como ve-hículo de unión, entendimiento ysolidaridad, se diluirán losflictos potenciales, se resolvílos agravios históricos y sezara decisivamente en ladación del Estado de las Aimías. •

L'Opinió Socialista / 2a. Quinzena d'Octubre i

Raíces para la democraciaCONGRESO

"

El PSOE es planteja per f i la política turística

Joan Cals:turisme pera tothom

Joan Cals, professor d'Estructura Económica de la Universitatde Bellaterra, especialista en turisme, i membre de la mesa delConsell Nacional del PSC va ser el ponent de la subcomissió deTurisme que va crear-se en la ponencia de Política Económica.

Aquesta fou la primera subcomissióque va aprovar-se al pie, només amb unaabstenció. Joan Cals ens l'explica.

—Teóricament es va pendre debase un text presentat per la Fede-ració de Madrid, finalment, pero, esva redactar una ponencia practica-ment nova, a la qual es recull bonapart del que els Socialistes de Cata-lunya presentárem com a programade govern a les eleccions del Parla-ment, amb aportacions fetes en elcamp de la política municipal a mu-nicipis catalans, com per exempleSitges, en relació al turisme.

La introducció tracta de les conside-racions que mereix el fet turístic per aissocialistes. i <' > '< > *

—La ponencia proposa la reformade les institución^;, amb una revisióde l'estructura actual de l'Adminis-tració central1 peí que afecta al tu-risme i la creació d'un organismemixt que seria el Patronat Espanyolde Turisme. vEs proposa també lacreació de patroants de turisme a lescomunitats autónomes ii, en rámbit

local, a les mancomunitats i ais mu-nicipis.

Les directrius de la política turísticaes concreten en quatre blocs.

—Hi ha unes directrius de carác-ter general, unes de política d'ofer-tes, unes d'ordenació territorial iurbanisme, i unes darreres de polí-tica de turisme per a tothom. Enaquest temes destaca: l'incrementde la inversió pública per a la pro-moció del turisme; l'adopció del con-cepte de "població equivalent" coma módul de distribució deis impostosde l'Estat que reverteixen ais ajun-taments, en els municipis d'elevadapoblació estacional; estimular l'em-presa familiar i les manifestacionsartesanals en el camp de l'hostele-ria; fomentar l'organització de l'o-ferta d'allotjament per a fer-la fortaen front de les grans empreses decomercialització; impuls de l'asso-ciacionisme popular i do Jes distin-tes iniciatives turístiques que espromouen des de les associacions;

Joan Cals: Mes ¡nversid per al turisme.

protecció del patrimoni natural i ga-rantía de l'ús públic del territori peral lleure, i un llarg etcétera.

El tema turístic no havia estat tractatmai amb certa rigurositat en el congres-sos del PSOE.

—Amb aquesta sub-ponéncia s'haaconseguit també un enmarcamentdel fet turístic en el si de la ComissióExecutiva Federal. El Congrés vafer un mandat a la secretaria corres-ponent perqué es disenyi el progra-ma d'unes fu tures jornades osemi-naris sobre temes turístics, on s'a-profundeixin els temes que aquí jas'han tractat.

Joan Cals valora la globalitat del 29Congrés del PSOE així.

—Per una banda, m'ha semblatcom si el fet que la ponencia deturisme fos la primera en tractar-se iaprovar-se, fos com un desagravisimbólic al retard amb que el partitsocialista ha afrontat el tema turís-tic. En l'aspecte general, estic satis-fet de com s'ha desenvolupat el Con-grés, sobretot des del punt de vistadel treball que ha estat rigorós, elsdebats, com el de la ponencia eco-nómica on jo era, han estat profundsi l'experiéncia técnica i organitza-tiva del Congrés ha estat envej able. •

Josep MaruiEiO Campillo: Molla aportnció catate n;i a lnU)irnacional- ' i

Pef'.nou aconomiicParlem, amb Josep Manuel Campillo, company de treball a

L'OPINIO i 'secretan d'Organització de l'Agrupació de Sitges.Fou el portaveu del PSC a la comissió de Política Internacional al29 Congrés, i considera l'aportació catalana, en aquest camp, demolt positiva en un context d'augment de la influencia de les tesisdeis socialistes catalans en el conjunt del Partit federal.

Comenta'ns l'aportació del PSC ala Dolítica internacional del PSOE apartir de la resolució aprovada al29 Congrés...

—Abans de tot vull dir que a lacomissió d'Internacional érem quatrecatalans: Josep Verde i Aldea (que actúade president de la comissió), Ismael

Carbó (de l'agrupació de Vilafranca delPenedés), Isidro Carpió (de la de Gra-nollers) i jo. La nostra comissió tambó vadebatre el tema de la defensa en elstermes de la projecció internacional, és adir la qüestió de l'OTAN i les basesamericanes. Evidentment, l'entradad'Espanya a l'OTAN fou refusada, perles greus alteracions en l'equilibri mun-dial que aixó pot significar i, peí que esrefereix a les bases, queda en un "sí,


pero no": elPSOE s'oposa ales bases enterritori espanyol, encara que hom con-sidera millor no desmantellar-les peímoment i considerar la negociado' enuns termes de mes duresa que 1'empresapeí Govern d'UCD.

La primera discussió a la comissió foula d'escollir la ponencia marc de discus-sió. Sois n'hi havia tres a escolfir: la deSalamanca, la de Sevilla i la del Garraf.Les dues darreres es consideraren comles mes coherents, encara que moltsemblants en l'estratégia i la línia po-lítica, i per majoria de vots sortí la deSevilla. Aixó no obstant, aquesta foumolt esmenada a partir de la inclusió determes compresos a la ponencia delGarraf: així, de molt importants hem deconsiderar l'aportació catalana en temescom el preámbul en el que hom ratifica1'internacionalisme del socialisme es-panyol, el suport ais partits progressis-tes i moviments d'alliberament d'Amé-rica Llatina, la necessitat de creado d'unorganisme de col.laboració entre els par-tits llatinoamericans i el PSOE, l'entra-da a la CEE salvaguardant els interessosdeis treballadors espanyols, i la defensad'un Nou Ordre E conómic internacionalque salvi el món de la catástrofe que es

. pot desencadenar en un tancament egoís-ta deis pa'isos industrialitzats envers elsque están en vies de desenvolupament. Iper aixó, es demaná que un Governsocialista propugnes la distribució d'un0'7% del Producte Interior Brut d'ajutais paisos en desenvolupament, tal comacordá la ONU, a part de donar piesuport a les propostes de la ComissióIndependerá presidida per WillyBrandten el seu "Informe per a la Superviven-cia". Aquesta és, a grans trets l'aporta-ció deis socialistes catalans a la políticainternacional del PSOE.

El "seny" del PSCa les comissions

—Agafant el fíl d'aixó que acabesde dir, quin creus que ha estat el pesdel PSC en el resultat final del Con-grés?

—Suposo que amb el que diré notreuré a la llum cap cosa nova que nodiguin també els altres companys quecomenten en aqüestes planes el 29 Con-grés, pero no tinc cap mes remei que du-que ha estat molt positiva i molt valuosa.Cree que aquest cop les nostres opi-nions, perqué teníem una delegació mesnombrosa que la del 28 Congrés, hanpesat mes: a totes les comissions hi hahagut presencia catalana i a l'actuar enelles amb "seny" —i cree que no dic captópic— hem pogut anar convencent aisaltres companys socialistes de la restade l'Estat deis posicionaments políticsdel PSC, cree que mes avengáis i diná-mics que els del conjunt del PSOE i que,en definitiva, han fet trencar la dinámica

de corro que intentava dur la delegacióandalusa propiciada per algún elementde l'Executiva. Mireu si aixó és així, queel PSC té 3 membres a l'Executiva(quatre catalans si comptem la CarmeMestre, encara que representi la FSM),amb la qual cosa son el tercer grup denacionalitat precedits per la FederaciónSocialista de Madrid i el PSOE-Andalu-sia.

Per altra part, cree que no hem de fercas ais pocs vots obtinguts en l'eleccióde l'Executiva peí Raimon i el Prats carhoveig mes com una "mesura de con-terició" —així entre cometes— a 1'avene,del PSC dins el PSOE, cosa que preo-cupa a determináis sectors dé l'aparell.

—Finalment, i de manera breu,com valores aquest 29 Congrés?

—Cree que és un gran pas per laconsolidació del socialisme espanyol i,potser el que és mes important, que

s'han aprovat una serie d'opcions polí-tiques, económiques i socials que podendonar pas a una plataforma de governcoherent i amplia. Haurien pogut sortirunes conclusions encara mes dures, peros'ha optat per una moderació, per unapolítica de passos progressius en elcontext d'una opció de canvi de Tactualsituació espanyola. Hi ha aspectes, totés just dir-ho, que malgrat la moderacióprogramática son plenament revolucio-naris si els contrastem amb l'actualitat.

Al PSOE li manca encara mes madu-resa interna, i aquesta vindrá qtfan enpropers congressos la comissió d'esta-tuts no arreplegui ni tanta gent per a re-discutir-los ni tantes ponéncies modifi-cadores. En definitiva, quantothom s'a-doni que el contingut d'un partit no esconstrueix a partir deis seus estatuís,sino del contingut de la seva política atots els camps. B

D'esquerra a dreta, els companys Isidro Carpió, Josep Manuel Campillo i Ismael Carbó durant els debats de lacomissió de Política Internacional.

L'Opinió Socialista / 2a. Quinzena d'Octubre 11

Raices para la democracia CONGRESO

Joan M.a Roig, l'energia i l'agricultura

Cal aturar elprograma nuclear

Joan M.a Roig, diputat al Parlament per Tarragona, forma partde la comissió Socio-económica al Congrés Federal, la qual en elsaspectes d'Energia i Agricultura aprová temes com la de l'atura-ment de Tactual programa nuclear, la nacionalització de lesxarxes de distribució de l'energia i la necessitat d'una reformaagraria per al camp espanyol.

— Fes-nos-en un comentan de cómanaren els treballs a les dues sub-comissions a les quals vares treba-llar.

— Essencialment jo vaig anar a Ma-drid per la qüestió de l'energia: a Cata-lunya tenim un problema important, iaquest és el de les centráis nuclears.Nosaltres hem buscat un posicionamentreal sobre el tema qu e encara no teniem.

Fins ara, la posició del PSOE era la dedemanar 7.500 Mw nuclears, com amáxim, i una moratoria per a dir prou.Aixó ens afecta a Catalunya d'una ma-nera molt peculiar: tenim les nuclearsd'Ascó (lili) i Vandellós-I, que sumen ja2.300 Mw, i hi ha el projecte de Vande- -Uós-II (i un altre mig amagat de Vande-llós-H[). Si aixó es tiros endavant, en elprograma de nuclearització d'UCD soisa Catalunya ens aniriem ais 4.500 Mw,amb la qual cosa tindriem que la majorpart deis megawats nuclears els tin-driem concentráis a Catalunya.

En front d'aixó, els r.ocialistes haviemde pendre una posició mes forta, mesdefinida. I, per aquest motiu, a la comis-sió de treball hi va haver un arrenglera-ment entre les ponencies de la Federadode Barcelona, la de Madrid i la de Sevilla—així com l'aportaeió do Francisco Pe-ñalver, de la Federado d'Indústria iEnergía d'UGT, especialrnent convidadper a participar ais debats—. Aixíl'aportaeió catalana fon establerta, iaprovada, a partir delr, següents termes:aturada del programa nuclear, i refor-mular-lo a partir de le;3 necassitats realsdel país; és a dir, que només funcioninles nuclears estrictament indispensa-bles per a la producció eléctrica —mar-ginant altres interessos, com els mili-tars— i amb una provisió máxima del 5%del PIB, que obligará a mantenir elfuncionament de les actuáis i de capmes.

Per a poder definir aquesta detencióreal del programa nuclear hom proposá

Joan M.9 Roig: Vandellós II pot aturar-se.

un programa d'acció per a fúl P E N l é

ar: primer,l b l

p g p pque calunPENreal.perqué cal saberlesnocessitats de les energies primáries.Tenim, pero, que l'Estat no controla ladistribució de l'energia primaria, queestá en mans de 1'empresa privada, i peraixó es demaná la nacionalització d'aques-ta distribució, elquepermeteráal'Estatsaber les disponibilitats reals del país enaquests recursos primaris.

En segon Uoc, l'altre pas seria el decercar una alternativa al petroli i a lesnuclears; és a dir, un augment del con-sum del gas, del carbó, de la reconversió

de les térmiques de fuel-oil per carbó ianuüar les llicéncies donades a les cen-tráis nuclears i autrar la construcció denoves (com Vandellós-Ü). Aixó és, enlínies generáis, el que s'aprová a Ma-drid, mes un altre aspecte que es refe-reix al control de la seguretat de lesnuclears: reforma de Tactual llei i canvien Tactual Consell de Seguretat Nu-clear, peí que tant ajuntaments comgoverns autónoms hi puguin intervenir—sobretot en temes de plans d'emer-gencia, control radiológic i ambiental,etcétera.

Una reforma agraria

— l a Agricultura, com ana?— Es va constatar que Tagricultura

espanyola no és uniforme i, per aquestmotiu, les actuáis liéis calreplantejar-lesa cada una de les zones de'l'Estat, teninten compte la visió i les competéncies quehi puguin teñir les comunitats autóno-mes. També es plantejá la necessitatd'una reforma agraria a nivell de l'Estat,tot partint de Tesmentada diferenciadode conreus, i per la que es pugui planifi-car i estructurar les activitats agráries.

— Quina valoració en fas, ja peracabar, deis resultáis obtinftuts alCongrés?

— Hi ha hagut un canvi de pos turesbastant important ja que les lluites depersonatges han passat a segon trame, iha tingut molta importancia la discussiópolítica que es foia en cada un deis temessectorials. Malgrat que es deia que era el"Congrés de les unanimitats", a lescomissions de treball hi va haver unpanorama bastant diferenciat, i on escontraposaren diferents plantejamentspolítics.

Peí que es refereix al pes, fi la influen-cia nostra, aquesta va ésser mes forta dela que tothom esperava, inclús nosal-tres. Totes les aportación^ han estatmolt valuoses, com Tautonómica (ques'ha perfilat el funcionament de les auto-nomies des d'una óptica d'esquerra), lade la llengua, la de l'energia... és a dir,des del camp del debat s'ha perfilat unaestrategia sectorialitzada per a unaactuado, futura i possible, de governsocialista. Balan?, dones, positiu. •


Enrica Mata, feminisme i servéis socials

i i Encara hi hadiscriminacions"

Enrica Mata, primera secretaria de l'Agrupacio de Sarria,participa en el 29 Congrés en la ponencia de Servéis Socials,defensant com a ponent al pie la subcomissió de feminisme iintervenint en esmenes d'aquesta ponencia. Ella ens comenta lesseves impressions.

—El Congrés del PSOE em va sem-blar interessant, pero també una micamonolític. Em va semblar que no hihavia massa debat de línia política; el fetde que s'aprovés la gestió de l'Executivapeí 99,6% demostrava que la cosa estavauna mica encorsetada. Nosaltres vamteñir dificultat a tirar endavant algunstemes de la ponencia de Servéis Socials,com el d'homosexualitat; es donava l'ex-cusa de que es tractés en unes jornadespero allá no.

— ¿Creus, malgrat tot, que va no-tar-se una incidencia de la delegadocatalana?

— Es va notar en dos factors. Per unabanda en els grups de treball i en lesesmenes a les ponéncies, i després s'hanotat a l'Executiva amb un pes mesimportant que el que teniem fins ara.

— El treball a les comissions on tuvas estar, com va anar?

— La ponencia de sectorial es vadividir en varis temes: un, ecologia,l'altre. servéis socials, l'altre, juventut,feminisme i socialisme. A mí em va tocarestar a Servéis Socials i la delegaciócatalana vam aportar-hi moltes esme-nes. Vam teñir la dificultat d'incloure laponencia presentada per una companyade Barcelona sobre homosexualitat, queno ens van admetre com a ponencia, ifinalment la várem poder colar com unanexe de Servéis Socials, que consideroque no hi tindria que entrar aquí, pertotes les connotacions paternalistes queaixó comporta; várem incloure-ho a par-tir de que en Servéis Socials es tractavael tema deis marginats; el que era lanostra ponencia va haver de reduir-se aun resum d'alló básic que voliem dir deishomosexuals. Quant a feminisme i socia-lisme, várem poder incloure la qüestióde l'avprtament a carree de la SeguretatSocial i també várem aconseguir inclou-re-ho a la ponencia de Sanitat, cosa queva ser forca dura, no perqué es tractés del'avortament sino perqué es consideravaun cost excesiu per a la Seguretat Socialatendré 300.000 dones que cada anyavorten a Espanya; aquí no várem estaren absolut d'acord perqué quan a la

Seguretat Social hi ha encara avui undesfale de molts milions anuals, no espot regatejar en la despesa mínima quesuposa facilitar l'avortament d'aquestesdones; vam fer un redactat conjunt ambla ponencia de Sanitat i així s'aconseguíque el tema s'aprovés, la qual cosa es unpas important almenys a nivell de pa-pers.

— Enrica Mata considera que en elCongrés es va constatar un cop mesla discriminado de la dona en lasocietat espanyola?

— De 900 delegats només hi havia 18dones, el que suposa un 2%, que lamajoria d'aquestes dones anaven en píapassiu. Val a dir que a la delegaciócatalana n'anvem dues i les dues inter-vinguerem al pie, la Mercé Sala i jo. I quesi el partit no es restructura de formaque es dongui mes possibilitat a lesdones i no es centri només en la lluita peípoder, les dones no tindran entrada enaquest partit.

—Creus que les dones esteu benrepresentades a l'Executiva Federal?

— Sí, cree que estem ben representa-des, sobretot peí tant per cent forc.a alt.Aixó no vol dir que al partit passi igual.La companya Carme Mestres val molt iha estat un gran encert incorporar-la al'Executiva. •

Enrica Mata: L'avortament a carree de la Seguretat Social.


Josep M.a Tríginer i els debats a la comissió de Política i Estrategia

La consolidadodemocrática, prioritari

La comissió de Política i Estrategia va ésser la darrera enacabar els seus treballs, ja que el seu dictamen final anava acaball de totes les altres resolucions; aixó sí, fou la que —junt ambla d'Estatuts— aplegá mes gent. Deis seus treballs i conclusionsens en dona compte Josep Ma. Triginer.

—Aquesta comissió va ésser laque va teñir un treball mes feixuc,explica'ns com ana el debat al seu si.

—Una bona part del temps se n'aná enqüestions de procediment ja que es vaconsiderar que no hi havia una ponenciasufícientment extensa per englobar totala problemática política al moment ac-tual, ni una altra que pogués reflectir elconjunt deis criteris que estaven contin-guts al si del Partit.

Nosaltres várem proposar com a pro-cediment un esquema a tractar, i accep-tat aquest, vam comentar a treballarsobre la introducció que d'alguna formaprefigura el carácter ideológic que sobrel'análisi de la situació actual s'está fent.Aquest va ésser l'ámbit mes discutit i alque nosaltres hi vera presentar un votparticular.

Deixant a banda aquest tema, el pro-blema del desenvolupament de la po-nencia a nivell do resolució política noera altre que el desonrotllar el criteri queel Partit, al momont actual, té com aobjectiu fonamental: l'extendre la de-mocratitzaciódolesinstitucionsdel'Es-tat, ja que aquesta tasca de carácterpolític és difícil do pensar, encara quesigui raonable, l'nprofundir en altresqüestions.

Aquest tipus de raonament no impe-deix que no es tinguin en compte temesfonamentals com l'atur, la crisi econó-mica, les autonomio 3... temes queja sontractats a altres pononcies. Tot parteixde l'eix essencial de la democratitzacióde l'Estat, i aquest és l'objectiu políticque els socialistes proposem per assolir,en la fase actual histórica, d'Espanya, ique aixó s'ha de cooipatibilitzar amb ladefensa del nivell coonórnic que preocu-pa ais ciutadans i qvc és la lluita contral'atur.

El vot particularNosaltres estávem en contra de l'ex-

pressió que suposa el perseguir un "blocde classes" com a mitjá per eixamplar labase social del propi Partit. Estávem encontra perqué —a mes de que es deia a al

Triginer en la seva ¡ntervenció defensant el votparticular del PSC a la ponencia Política.

ponencia que aquesta opció política su-posava aconseguir que aquest "bloc declasses" tingues una consciéncia propiai, per tant, sota l'ortodoxia de l'análisitradicional— comportaría que aqüestesclasses es comportessin com una solaclasse social.

El motiu fonamental peí que estávemen contra és que, sota aquesta filosofía,es pot entendre qué el Partit ha dediluir una bona part de les seves reivin-dicacions a efectes d'eixamplar la basesocial sobre la que ha d'actuar. I creieraque aixó no és positiu en un momentcom Tactual, sino que nosaltres pensemque l'ampliació de la base social had ésser, no tant sobre estrats o sub-classes de la societat, sino deis sectorsE ociáis que estiguin o no 021 un mateógrup social i,altura en l'estratificació dela societat. És un problema de filosofíapolítica, i que té conseqüéncies a l'horade practicar una política concreta. No-saltres, el que déiem és que hem d'am-pliar la no3tra base social a partir delnostre projecte polític, del que defen-sem com a socialistes. Aixó vol dir:l'hegemonia de la classe treballadoracom a impulsora de valors i de canvis dela societat i, com a conseqüéncia, conce-bre dins d'aquesta hegemonía cap a unapolítica d'aliances, si és que dona el cas.

La política que comporta l'ampliaciósocial a partir d'un "bloc de classes" potsuposar la voluntat de que l'ampliacióde la base social sigui tan extensa qué

faci innecessária una política d'aliances.Nosaltres creiém que aquesta manca depolítica d'aliances és possible que rei-xeixi, pero cal denunciar que aixó es potfer en detriment deis valors que elssocialistes defensem. Aixó, per altrapart, no beneficia en res a la clarificacióentre diferentes forces polítiques quévol la societat: els llenguatges s'aproxi-men excessivament.

—Entrem dins una valoració delque ha estat l'aportació del PSC al29 Congrés...

—Ha estat una de les aportacions mespositives de la recent historia de la de-mocracia: no sois per la presencia deisnostres companys a totes les comis-sions, sino també pels textos i els tre-balls deis comissionats en aqüestes po-néncies. D'altra banda, nosaltres, senseteñir l'objectiu d'homogenitzar una po-sició política al Congrés, cree que váremésser una de les delegacions mes consul-tades, mes tingudes en compte a l'horade definir criteris generáis a cadascunade les ponéncies, així com a l'hora defixar quines eren les postures del Partit.

—Per acabar, com valores el de-senvolupament i la solució final delCongrés Federal.

—El Congrés es presenta, en primerlloc, en una situació en la que els mili-tants teñen la consciéncia de que van auna assemblea d'importáncia histórica,decisiva, no sois peí Partit sino per a lademocracia.

La gestió de l'Executiva Federal enésser aprovada gairebé per unanimitatsobtá ádhuc ais propis delegat3, i dona lafalsa impressió que hi ha una unanimitatpoc aconsellable a un partit dernocrátic.La realitat és que al llarj; dol dosonrot-llament del Congrés hi hajueren elsmotius suficients com perqué aquestaunanimitat no existís. Aixó, no obstant,hi havia la suficient responsabilitat comperqué el Partit fos capac de tancar filesa 1'entorn d'un projecte polític que ladirecció está portant a ternia i que, endefinitiva, és elaborat peí Congrés.Aquest és un aspecte positiu.

Quant ais aspectes negatius, quetambé s'han d'assenyalar a una valora-ció, el mes important és que al Partit espolaritza- excessivament a 1'entorn del'equip de direcció. Cree que l'equip ésimportant, pero també ho és el tipus depolítica a fer, les posicions a defensar jaque, en cas contrari, es tendeix a sub-valorar aqüestes en detriment de ladiscussió de qui hi és i quin lloc ocupa.»

14 L'Opinió Socialista / 2 \ Quinzena d'Octubre

Eduardo Martín i els Estatuts del PSOE

No tots els partits sonuna olla de grills

Eduardo Martín, portaveu del Grup Socialista al Parlament vaassitir com a delegat al 29 Congrés del PSOE i va intervenir en lapolémica comissió d'Estatuts, defensant davant del pie les esme-nes o resolucions que sobre aquesta ponencia presentava ladelegació catalana.

El balanc. global del Congrés el faMartín així:

—El Congrés ha funcionat com era depreveure. Estava ciar que seria un con-grés molt majoritari i resulta que enalguns moments ha estat un congrésd'unanimitat, la qual cosa jo cree que noés bona. Que la gestió es votes glo-balment ha comportat, segurament,aixó, i tal com va reconéixer FelipeGonzález la veritable votació, almenyspeí que fa a companys que tenien res-ponsabilitats concretes en l'anteriorexecutiva, es va fer a l'hora de votar elsnoms per a la nova.

El resultat del Congrés és bo per a lasocietat espanyola. Ha expressat que elspartits també poden funcionar amb al-ternatives majoritáriament acceptadespeí conjunt deis seus militants; no és boque la societat tingui la imatge que elspartits son una olla de grills. Encara queun sector molt minoritari no hagi volguto no hagi pogut teñir una representacióexplícita en el Congrés, el que és obvi ésque la gran majoria deis socialistes estánper unes alternatives com les que hansortit del Congrés i molt en particularperqué Tactual direcció porti la política

• socialista; aixó es tan així que en unarticle al "País", Francisco Bustelo re-coneixia que aquesta és la direcció queavui per avui ha de portar el socialisme aEspanya.

Eduardo Martín considera impor-tant el pes de la delegació catalanaal Congrés del PSOE.

—Jo diría que ha estat mes importantdel que la simple transcripció numéricadel nombre de delegáis podia fer pre-veure. Es important ressaltar que laponencia de Política Autonómica sortidadel Congrés está basada en la que pre-sentada el Valles Occidental, que la Polí-tica Lingüística també ha estat una ini-ciativa nostra i s'ha tractat per primeravegada en un Congrés del PSOE; en laponencia política el debat en front de lestesis mes oficiáis va ésser portat percompanys catalans, i l'incrementar enun el nombre deis nostres representantea l'Executiva Federal ha donat una versióa aquesta molt representativa del qué és

el nostre partit, és a dir que avui peravui, jo diría que ningú del Partit deisSocialistes de Catalunya (PSC-PSOE),ningú deis que opinem de diferentemaneres en el si d'aquest partit es potsentir no representat en aquesta Execu-tiva Federal, i aixó jo cree que és bo en elcamí del procés d'unificació real delnostre partit a Catalunya.Es respecten els protocolsd'unitat

De la ponencia d'Estatuts que ésen la que vas treballar, quins puntsdestacaries?

—Les polémiques fonamentals vansituar-se entorn el funcionament deiscongressos, tanquantaperiodicitat.queva quedar establerta en cada tres anyscom a la representació del mateix con-grés, on no es va admetre finalment capalternativa de proporcionalitato de par-ticipado de les minories, pero sí es vaobrir la porta, a través d'una convoca-toria en el plac, de 12 mesos, d'unesjornades d'organització en les quals esdiscutís aquests temes i s'arribessin aresolucions aplicables al proper congrés;en el proper dones, ja está garantit quetindran representació les minories d'o-pinió dintre del col.lectiu socialista.També fou positiu l'acord de donarcoherencia al conjunt de les ponénciesque es presenten al Congrés, és a dir, no

Eduardo Martín: El PSC esta molt ben representat al'Executiva Federal.

estalviar-se el que cada agrupació puguienviar ponéncies pero sí donar-els-hiuna ordenado per tal que els debatstinguin un marc en el qual'referir-se;d'alguna manera és semblant al quenosaltres tenim en els nostres congres-sos. El fet que es pogués crear unapermanent en el si de l'Executiva Fede-ral va ser també molt polemitzat, ambacusacions d'antidemocrátic; realmentaixó ja podia fer-se amb les resolucionsd'anteriors congressos on l'Executivanomés havia de "donar coneixement" dela creació de permanente concretes alComité Federal; ara no, s'avanca mesdones ara l'Executiva está facultada perfer-se un reglament intern i crear per-manents, pero aixó ho ha d'aprovar elComité Federal. Finalment, un temad'importáncia per a nosaltres era elmanteniment o no de la disposició ad-dicional que figurava en els estatuts del28 Congrés que deia que l'articulacióorgánica deis partits federáis sorgits deprocessos d'unitat socialista, es regula-ran per l'establert en els respectiusacords d'unitat aprovats en el congréscorresponent", aixó es refereix ais "pro-tocols d'unitat", i aixó calia que esmantingués.

Jo diria que la mateixa tensió existental nostre partit, el fet que el nostrecongrés d'unitat fos la formalitzaciód'un procés amb moltes mancances d'u-nitat per baix —i aixó va quedar ciar enel nostre II Congrés, i está ciar encaraara i no convé amagar-ho— ha fet quesectors deis altres partits o federacionsdel PSOE, influ'its des de sectors deCatalunya, anessin al Congrés amb laintenció d'acabar amb aixó, treientaquesta disposició, oficialitzant alPSOE una uniformització del procés defederalització orgánica, la qual cosa decap de les maneres és compatible amb elnostre projecte de partit i amb el nostreprocés d'unitat ja formalitzat al juliol del78. La nostra delegació va defensar aixó,si be alguns companys portaven man-dats contraris de la seva federació, laqual cosa va donar lloc a una votaciócontradictoria en la comissió, que final-ment va resoldre's al plenari amb vota-ció coherent de tota la nostra delegació.Cree que és important el fet que Euskadio el País Valencia o Andalusia votessinfavorablement a la nostra tesi, el quedona una coherencia periférica impor-tant al procés de federalització socia-lista. •

L'Opinió Socialista / 2 a . Quinzena d'Octubre 15

Municipal Municipal

Mercé Sala, primera dona tinent d'alcalde de Barcelona

Transports, el primerproblema

Sembla, si bé no tothom hi está d'acord, que la Mercé Sala iSchnorkowski s'ha convertit en la primera dona que arriba aunatinéncia d'alcaldia al llarg de la historia de l'Ajuntament deBarcelona. Després de les eleccions del 3 d'abril, la Mercé Salava ocupar-se del Patronat Municipal de l'Habitatge i del DistricteVlIIé.

Posteriorment deixará el Patronat ianiría a presidir les empreses de Trans-ports Municipals. Ara, després del tren-cament del "Pacte de Progrés" per partde CiU, ha deixat el Districte VlIIé i haestat nomenada tinent d'alcalde de ser-veis personáis i empreses municipals.

Deixem que sigüi la propia Mercé qui;'¡, ens expliqui la seva traje'ctória política i '

personal fins arribar'a aquesta impor-'tant responsabilitat ciutádana: ' '

• - i ' " ' »"Estic posada en qüestions pohtiques

des de la nieva época de la universitat.Per l'any 65;ja va ésser del grup ¡dedelegats de curs. Peí fet d'ésser delega-da en els moments de; tot l'afer Sa-1

cristan, vaig estar expedientada i vaig:establir contacte amb el FOC on hientraría l'any 66. Des de!que va prodúirel desmembrament del FOC entre els 69i 70, vaig estar sehse f er a'ctivitat políticafins que es va crear Convergencia Socia-lista. I, després, he anat seguint tots elsestadis fins < a arribar a Tactual PSC(PSC-PSOE). , . .'•

A nivell personal, vaig acabar la ca-rrera d'Económiques l'any 69, vaig tre->bailar durant un temps a una empresa deservéis, i amb assessoraínent d'empre-ses de Catalunya. L'any 72 vaig entrar alBanc Industrial de Catalunya, primer alservei d'estudis; i vaig acabar com a cap,del servei de Planificació del Banc. DelBanc ja vaig ¡pássar directament a laregiduría de, í'Ajuntament. El mateíxany 69 hem vais; casar ámb en CariesPuigrós, apárellodor, i. tinc dos nanos.Tinc ara 38 anys." , - «' i.

— Mercé, per que s'ha trencat el-"Pacte de Progrés" a Barcelona? ['

— Básicament; per raons electoralis-tes. De fet si Convergencia continuava igaire temps mes i'sobretot si acceptaven'l'éxitd'haver aconseguit arreglar defini-tivament el problema de les finances del'Ajuntament, després, a les propereseleccions municipals, janotindrien res a

dir ni a criticar, dones haurien entrat afons en l'acord mes important. I ésevident, també, que amb el trencaments'inicia ja la campanya electoral del Sr.Trias Fargas cap a l'alcaldia.

Reorganització positiva

> — I és positiva la nova reorganit-zació del cartipás?

— Sí,: indubtablement, els canvis sonpositius: Hauria estat millor si encaras'hagués pogut simplificar mes, pero ésíin important pas endavant.

1 — En quina situació es troba eltema dé l'equiparació del metro deBarcelona amb el de Madrid?

— El Metro, a nivell del que era elDecret que fa que les obres de superes-tructura no les hagi de financar el propimetro sino l'Estat, aixó ja está fet. Lesobres ja les realitza la Generalitat, ja queés una (competencia traspassada. Lafinanciació del déficit del 1980, que vaper eré di t extraordinari, també estáp'rácticament acabada, perqué ja se n'hacobrat una bona part — 3.000 deis 4.250milions—'.;E1 punt que encara está pen-dentque s'elaboriunprojecte deLlei, ésel d'una emissió d'obligacions per fi-nangar la compra de nou material móbil.

— Coiitinuant amb el t sma trans-ports, com s'ha acceptat a nivellpopular tota la qüestió de les targef»multiviatge, bitllets combínateetc.?

i — Sí, lia tingut una bonn acceptació.•El metro ha estat agrait el que es pugui;entrar amb les targes, per les maquines,si bé encara n'hi ha poques per a poderabsorvir les hores punta, pero hem eli-minat cues serioses. A 1'autobús, la su-pressió deis torniquets també s'estávalorant positivament.

— I quant ais plans de nova adqui-sició d'autobusos?

— Aixó va lent, pero per culpa dePegaso. Nosaltres tenim la financiació,ho tenim tot, pero qui no está cumplintés l'Enasa que no está servint ais ritmescompromesos i, lógicament, té penalit-zacions que les está pagant.

— Com queda la presencia de CiUais Districtes?

— Quant a la presidencia deis Dis-trictes continúen mantenint el que jatenien, el IV i el VI. Referent ais consellsde Districte aixó dependrá de cada casconcret, pero suposo que també es con-tinuará mantenint la seva presencia.

— Ara passes a teñir les responsa-bilitats de personal. Quins son elscriteris amb els quals s'ha de treba-llar, a partir d'ara, en aquest tema?

— Tal com ha quedat ara, la Reforma• Administrativa queda dividida. Per unabanda hem quedo jo tot el que es referixa personal, i en Pasqual Maragáll conti-nua tenint a les seves mans tot' alióreferent ais circuits administratius in-terns, la seva reforma i tota la novaorganització de la casa.

Jo diría que fins ara el que s'ha fet ésposar les bases per a la Reforma Admi-nistrativa i que ara, potser, «'inicial'etapa de posar-la en marxa aquestareforma, aplicar-la. Quant a personal,les bases també están assentadeu. Ara elque cal és descentralitzar totes les'de-cissions referents a personal, que finsara s'han hagut de prendre cenlralitza-dament, per tal de fixar uns criterisinexistents abans.

Consolidar la descentralitüació

— I, quina labor representa laqüestió de les áreas de servéis per-sonáis i les empreses municipals?

— Representa, básicament, coordi-nar-Íes perqué ja son áreas que funcio-nen per sí mateixes. A nivell d'áreas laúnica que sofreix modificacions és la deJoventut que absorveis Esports, pertant la feina és la mateixa que ja es feia,la coordinació entre totes elles.


Sobre les empreses municipals, lafeina també és coordinar-les totalment.Coordinar criteris quant a personal,quant a informatització i mecanització, iquant a reagrupació de funcions. Des-prés, en algún tipus determinat d'em-preses s'haurá de veure quin futur hande teñir. A mes és important que s'haginconjuntat les empreses de transportsamb totes les altres, per tal que a nivellde gestió hi hagi criteris semblants.

— Creus que a Tactual etapa mu-nicipal, s'ha arribat ja al máximpossible, en el tema de la descentra-lització?

— Pensó que en aquests momentsfalta algún petit detall de descentralit-zació de servéis, pero que fariem molt béamb consolidar tot el que s'ha fet finsara, i no voler abracar mes, perquépotser en sortiriem mal parats.

Cree que les fites s'han d'anar acon-seguint i consolidant, sino és quan es potfracassar. Jo ara el que faria, dones, ésconsolidar el procés de descentralitz'a-ció queja está enmarxa, que es demostrique els districtes han sabut gestionar lesseves própies inversions, que des de lesoficines deis Districtes s'han pogut anardonant servéis nous, i s'acabin de feralgunes coses pendents, com algunsateneus, i passaria un any consolidantseriosament tot aixó. Després ja hoveurem.

— Quina valorado fas de la Pro-posta de nova divisió de Barcelonaen nou districtes, elaborada per Ca-

sa.ssas i Clusa, per encárrec del'Area de Deseentralització?

— Mira, té un punt positiu molt ciar:Si de veritat vols descentralizar, des-centralitzar funcions i que tot sigui efec-tiu, han d'haver-hi pocs districtes. Pertant, crear nou districtes —potser alfinal s'acabi amb deu— em sembla per-fecte. Anar a setze o disset districtes ésno voler realitzar el procés de descentra-lització.

Quant a la tria i la unió de barris ques'ha fet és seriosa, acurada..., pero téalguns defectes. El mes important és eld'Horta. I aixó Higa amb el Carmel. Jo nosé fins a quin punt no s'hauria d'acabaramb un districte que enganxés Horta, ElCarmel i els barris de la Valí d'Hebró,que de fet formen una unitat propia.

A part d'aquest cas, el reste em sem-bla tot forc.a coherent.

Continuar a l'Ajuntament

— De les diferents responsabili-tats municipals que tens i has tingut,quina és mes complicada?

— La mes complicada, els Trans-ports. D'entrada potser la que em vapreocupar mes va ser el Patronat, per-qué era tot un món desconegut, perquéhi havia una immensitat de petits pro-blemes per resoldre i va caldre fer moltaneteja. •

Ara bé, a nivell de grans problemes, el

de Transports és la mes difícil de portar,pero tota aquesta primera feina ja la vaigtrobar feta. No hem d'oblidar que elsTransports és el primer problema del'Ajuntament de Barcelona, a part que anivell financer el tema del Metro ja eltinguem resolt.

Pero els autobusos están molt mala-ment. A grans trets, els autobusos conti-núen essent el primer gran problema,des d'un punt de vista economía Desd'un punt de vista organitzatiu, s'haavancat molt, s'han. introduit algunespetites millores i continuem amb el granproblema de millorar la freqüéncia deisautobusos que és molt difícil.

— Personalment, quan s'acabiaquesta etapa municipal, t'agrada-ria continuar a l'Ajuntament?

— Óviament, m'agradaría continuarla labor municipal. Perqué mira, quatreanys peí qué s'ha trobat a la ciutat deBarcelona, haurán estat pocs. Ciar,pensó que el qui vingui al darrera, des-prés d'aquests quatre anys, ho trabarátot molt trillat i anirá recollint el fruit delque hem sembrat nosaltres. Així, unaltre període de quatre anys, tenint encompte les necessitats que pugui teñirel Partit, que en definitiva son les quehan de primar, personalment sí m'agra-daría.

— Tornant.al trencament del pac-te, quina actitud creus que tindrá elPSC, al qudar-se sois amb els socia-listes en el govern municipal?

— Pensó que estant tenint una actitudmolt positiva en tot aquest canvi. Hanentes molt bé quin era el problema iquina era la situació, i que a Barcelonasom els socialistes els que hem de verte-brar la gestió municipal.

— Penses que Convergencia faráuna oposició molt dura?

— Cree que s'endurirá i que anirantractant de fer forat. Mes que de copspuntuáis molt forts, pensó que será moltconstant, intentant anar minant el te-rreny poc a poc.

— Creus que el trencament a Bar-,celona pot teñir una influencia ad'altres Uocs?

— Mira, jo pensó que hi ha tantsaspectes a nivell personal que a l'h'ora dela veritat, a cada municipi s'acaba fentd'una manera peculiar, segons la corre-lació concreta de forces.

La Mercé Sala coordinará els servéis personáis i les empreses municipals.


Ajuntament de Barcelona

Els efectes deltrencament

A gairebé un mes del trencament del Pacte de Progrés aPAjuntament de Barcelona cal preguntar-se i analitzar breumentels efectes inmediats i de cara al futur d'aquest trencament.Trencament que els socialistes valorem com a negatiu peísinteressos generáis de la ciutat, i negatiu, sobretot, per ésser fruitd'una actitud electoralista per part de Convergencia.

I a l'hora de valorar els efectes que la"fúgida" convergent suposará en unfutur inmediat, cal incidir-hi a través detres aspectes diferentes: Un aspecteconcret de funcionament intern de l'ajun-tament, amb la renovació que s'ha fet delcartipás, que per una banda suposa unareducció de disset a tretze áreas, i laincorporado com a tinent d'alcalde de lafins ara regidora Mercé Sala, la qualdeixa la presidencia del Districte VHIé.

Mercé Sala, que continuará presidintles empreses del > metro i autobusos,s'ocupará deis servéis personáis i em-preses municipals: El tinent d'alcaldePasqual Maragall es fa carree de finan-ces i organització, i el comunista JosepMiquel Abad, de ','planif icació i ordena-do de la ciutat".: Sembla que en unprimer moment s'havia pensat que laMercés Sala portes les finances, peroella s'hi va oposar.

En un procés de simplificado de l'es-tructura municipal, que pensem quenomés pot aportar avantatges, hi haáreas que com hem dit abans, desapa-reixen com a tais: Concretament, lesd'empreses municipals, finances, es-ports, Patronat Municipal de l'Habitat-ge i obres publiques. La d'Esports que-da englobada amb la de joventut, dirigi-da peí nostre company Enric Truno.Obres publiques i urbanhme passen amans del tinent d'alcalde comunista Jo-sep Miquel Abad.-

Reorganització demacroárees

Hiha canvis, també, en l'organitzacióde les macroárees: Pasqual Maragalls'encarregará de la inacroarea de finan-ces, servéis municipals, servéis gene-ráis, l'organització, la població, els ser-veis centráis i jurídics, el pare móbil i laintervenció i dipositária.

De la Mercé Sala dependrán les áreesde descentralització, sanitat, ense-nyament, cultural, servéis socials, jo-ventut i esports, empreses municipals ipersonal. De Josep Miquel Abad de-pendran urbanisme i obres publiques, la

circulado i el Patronat de l'Habitatge.Del batlle Narcís Serra dependrán di-rectament les árees de Protecció Ciuta-dana, Relacions Ciutadanes i el GabinetTécnic de Programado.

De fet, dones, una reducció d'áreessuposará un millorament de la gestió, alenglobar-se coses que fins araanavenseparades, pero que permeten algunaacció conjuntada —cas de joventut iesports—. Sobre esports, cal esperaruna millora substancial, a mans de l'En-ric Truñó, dones, l'acció fins ara a mansde CiU, era prácticament inexistent.

L'altre aspecte passa per la políticad'oposició oberta que es preveu que faráConvergencia i Unió, i que vindrá moltmarcada per la política general de Cata-lunya i per les relacions al Parlament. Esa dir, que CiU han introduit amb eltrencament del Pacte, un element quepot ser molt negatiu per el funcionamentde l'Ajuntament i de la ciutat: Una tascad'oposició que no vindrá marcada per lacrítica concreta a la gestió municipal,sino fortament condicionada per la polí-tica de la Generalitat i l'acció al Parla-ment. Aixó, al marge de 1'electoralismegalopant, ja marcat clarament amb l'aban-dó de CiU i les primeres declaracionsdeis seus dirigents.

Electoraíisme en mar::aI .si de declaracions parlem, enirant en

el tema de 1'electoralisme perniciós pera la ciutat, el Sr. Comas, ex-tinent d'al-calde d'Hisenda, es va apuntar ben aviata la dura dialéctica atiada per CiU,acusant tan sois dos dies després deltrencament, al batlle Narcís Soria d'es-tar enganyant a la ciutat i insinuant,inclús, la necessitat de la seva dimissió.

I el Sr. Josep Ma. Cullell, anteriortinent d'alcalde de Barcelona i actualconseller de la Generalitat, s'atrevia aafirmar que "el sucursalisme que supo-saven els acords amb Madrid" era ma-jor, inclús que el del Sr. Porcioles. Com amínim resulta de mal gust comparar,mínimament, al Sr. Porcioles amb elprimer consistori democrátic després de

tants anys. I, com a mínim, suposatambé una ignorámeia histórica tremen-da per part del Sr. Cullell. El Sr. Porcio-les, de nefasta memoria pels barcelo-nins, perqué va "carregar-se" la ciutat,entre altres coses que va entregar aMadrid hi podem comptar-hi les escolesmunicipals. Siguem seriosos, Sr. Cullell.No es pot ni tant sois anomenar el nomdel Sr. Porcioles, que de fet es va vendréBarcelona al millor postor, permetentuna brutal especulació, si el que es vol ésfer una crítica seriosa i responsable a lagestió socialista a l'Ajuntament. Ara,quan es tracta de fer electoraíisme de-magógic, qualsevol argumentado potutilitzar-se.

Un tercer aspecte a l'hora de parlardeis efectes de la crisi municipal a Bar-celona, és el de la incidencia que els fetssucce'its tindrán sobre els altres "Pactesde Progrés" que funcionen arreu deCatalunya. Els socialistes seguim man-tenint la nostra irrenunciable voluntatd'enfortir els pactes, allá on la corres-ponsabilitat deis altres partits no oferei-xi cap mena de dubte, pero no es potoblidar que el pes de l'Ajuntament deBarcelona és molt important, i no pocsconsistoris menors s'hi miren com aexemple. I, aixó podría desencadenaraltres trencaments a diversos municipis,on les coses no acaven d'anar rodades,pero on el pacte, ara per ara, pot mante-nir-se. Cal esperar les properes setma-nes, pero tampoc cal oblidar l'especialpeculiaritat de cadescu deis municipisque és la que, en definitiva, marca elseguiment o no del pacte. A no ser queConvergencia volj ui portar la s E-va acti-tud electoralista a altres poblcc-ions deCatalunya. Possiblement deperulrá de siteñen o no algún candidat pranatur al'alcaldia com ha passat a Barcelona,amb el Sr. Trias Fargas.

De fet, els darrers dies, com ja infor-mem en un altre Uoc d'aqueste.j pagine 3,s'está vivintuna situació de crisi al'Ho:?-pitalet, ben diferent per cert de la deBarcelona, i encara no se sap, a l'hora detancar aquesta OPINIO, si desencade-nará o no un trencament del "Pacte deProgrés".

A Lleida, en canvi, es van víure unsdies de perill de trencament, pero al finales va arribar a un acord sobre el tema dela puja de les ordenances que ha permésla continuado deis acords de governentre PSC, PSUC, CiU i ERC.


Degut a ¡'actitud comunista

Perilla el Pactea l'Hospitalet

En el moment de tancar aquest número de l'OPINIO s'estavencelebrant contactes i reunions, a diversos nivells, entre represen-tants del nostre partit i els comunistes del PSUC, per tal de salvarel "Pacte de Progrés" a PHospitalet, en perill de trencar-se.

Concretament s'havia celebrat unareunió de les executives de l'Hospitaletd'ambdós partits, una altra entre JoanRevenios i Francesc Frutos, i se n'haviaacordat una tercera entre representantsde les dues executives nacionals. Lacorrelació de forces a l'Ajuntament del'Hospitalet és la següent: 12 regidorssocialistes, inclós l'alcalde Ignasi Puja-na, 11 comunistes, 2 de CiU i 2 deCentristes-yCD.

L'OPINIO es va posar en contacteamb el company Garcilaso Aguado, pri-mer secretan de la Federado de l'Hospi-talet per tal de conéixer els motius pelsquals s'ha arribat a aquesta difícil situa-ció a l'Ajuntament.

Segons Aguado, el "Pacte de Progrés" :no ha funcionat mai a l'Hospitalet i si nohavia sortit abans a la llum públicaaquesta problemática, és perqué els so-cialistes hem estat cedint en moltesocasions, davant algunes imposicionsdel PSUC, per tal,de salvar al pacteentre ambdós partits. Ara, pero, el nos-tre partit no está disposat a cedir ni unpam mes i vol que aquesta situadocanvii radicalment: "Farem el que si-gui necessari —ens va manifestarAguado— per aconseguir un governmunicipal eficac. Preferim fer-hoamb els comunistes, pero si no can-vien d'actitud ho farem nosaltressois".

Entrant ja en les arrels de la situacióactual, el primer secretan de l'Hospita-let i regidor de l'Ajuntament ens vamanifestar el següent: "Des del primerdia, el PSUC ha fet una políticapartidista a l'Ajuntament. De fet, elpacte a nivell de govern no ha existitmai, sino tan sois un pacte a l'horad'escollir l'alcalde i repartir-se lesárees de responsabilitat. Hi ha ha-gut per part deis comunistes unaobstaculització intencionada de lalabor municipal, i una serie d'atacssolapats o desearais ais regidorssocialistes. Tot aixo ha portat al'Ajuntament a una situació gairebéde parálisi que el PSUC vol capita-litzar, ino contribueix en absolut a

que es desenvolupin converses fran-qaes entre els dos partits, per tal decercar solució ais problemes muni-cipals".

Cultura i Patronats

I han comencat a sorgir les dificultáisserioses, per exemple, a l'hora de consti-tuir els órgans mes democrátics del'Ajuntament —les Comissions Infor-matives— que no habien funcionat finsara, constitució que d'alguna manera elPSUC ha intentat impedir mitjancantmétodes indirectes.

Ignasi Pujana, alcalde socialista de l'Hospitalet.

Segons Aguado, els comunistes del'Hospitalet no mantenen una voluntatpolítica de bon govern municipal, i a mesen el pie del darrer dia 14, varen vulnerar'els pactes, ja que van forcar que esportessin al pie algunes coses signadesentre els dos partits.

Un altre tema desencadenant de Tac-tual conflicte ha estat la petició fetapública peí regidor de Cultura, membredel PSUC, per tal que el batlle destituísal Gerent ¿'aquesta área, el companyJoan Francesc Marco, alegant el regidorcomunista que no li tenia confianzapolítica. La resposta socialista ha estatla destitució de l'esmentat regidor delPSUC, donant la mateixa motivado, es adir, la manca de confianza política.

Finalment hi ha un altre tema a teñiren compte i és l'actitud comunista da-vant el funcionament deis Patronats deCultura i d'Esport, que ells voldrien que.no tinguessin carácter resolutiu i que totel que decidissin hagués de passar per laPermanent municipal. En la renegocia-do del "Pacte de Progrés" delfebrer del81, el nostre Partit, contra l'opinió majo-ritária, va cedir a les demandes delPSUC de que aquests patronats perdes-sin gran part de llur funcionament autó-nom. Ara, encara volien anar mes lluny,treient deis Patronats a la gent que nopertanyia a l'Ajuntament, en un intentde "fer i desfer" peí seu compte ja que,com hem dit, el regidor de Cultura eradel PSUC.

Ara pero els socialistes de l'Hospita-let no están disposats a seguir cedint, ihan retornat ais patronats l'autonomiade la que gaudien abans del febrer del81, com a órgans amb un consell d'Ad-ministració i amb membres de dins i defora del Consistori relacionats amb lesárees que abarquen aquests patronats.

El Partit no está interessat en trencarel Pacte a,b el PSUC, i mes donada lacorrelació de forces tant igualada, perono pot permetre que aixó per una actitudirresponsable del PSUC, continui" fre-nant la ressolució deis greus problemesque pateix la ciutat d'Hospitalet i queconstitueix la missió básica del consisto-ri. En el proper número donarem infor-mado de com queda la situació a l'Ajun-tament d'aquesta població del Baix Llo-bregat. ;

L'Opinió Socialista / 2a. Quinzena d?Octubre 19

Un programa degobierno para la ciudad

de l'HospitaletCuando los socialistas nos hacemos

cargo del gobierno municipal de laciudad de l'Hospitalet nos encontra-mos con dos cosas fundamentales:

— Un grupo de hombres y mujeresilusionados y llenos de buenas inten-ciones, pero con nula experiencia degobierno, (las razones son obvias).

— Un puñado de declaraciones deintenciones que pretenden una nuestraguía de gobierno municipal.

Con estas dos*cosas nos hacemoscargo del gobierno dé la segunda ciu-dad de Catalunya: y firmamos unacuerdo con elPSUC i CiU;un acuer-do que no puede ser nada más, pues laaportación de los demás partidos quefirman el pacto, rió es superior a laaportación de los socialistas, que unpuro reparto de lás'áreas'degobiernoen que se estructura el Ayuntamiento.

i

Se carece en 'aquellos momentos, ytambién ahora,'de un documento queenmarque la actuación del Ayunta-miento. Que el ciudadano sepa clara-mente lo que los socialistas queremoshacer desde el gobierno municipal yque después en\ el momento de Idpróxima confrontación electoral pue-da juzgar si se ha cumplido o no.

La Federación de l'Hospitalet en suúltima asamblea adoptó el acuerdo deque en el menor tiempo posible nosdotáramos de éste ^documento paraevolucionar desde la situación actual,"transformando los actuales pactosmunicipales, dotándoles del contenidopolítico del que'actualmente y en granparte carecen. Pará¡ ello el programade gobierno municipal es el elementoesencial sobre el que ineludiblementedeberá centrarse, lá¡ negociación conlas restantes fuerzas políticas presen-tes en el Consistorio ".

' Í ! P • • }Se trataba pues de que la Ejecutiva

de la Federacióny el Grupo MunicipalSocialista del Ayuntamiento de l'Hos-

pitalet realizaran un esfuerzo quepar-tiendo de la experiencia acumulada, ypor qué no decirlo, de los errorescometidos, realizaran un programaque permitiera gobernar la ciudadhasta el final del mandato que, losciudadanos nos han encomendado.

El primer aspecto que se hace notaren el programa son las deficienciaseconómicas con que se encuentra elAyuntamiento para llevar a cabo susprogramas de actuación. Haciéndose

\>notar el que sólo un 17% del gasto¡'público total corresponde a las Corpo-

•! j raciones Locales.

\ ! • . "

Se hace hincapié en la urgente nece-sidad de reformar la Administración

! Local para adecuarla a la nueva rea-s I \lidad política, logrando una mayorj ! 'eficacia y un mejoramiento de los

i 'recursos.

• l

ii ¡ Se ha de profundizar progresiva-mente en. la democratización de laCorporación, incorporando a todos losmiembros'de ella en la responsabili-'dad de gobierno u oposición, descen-tralizando yt posibilitando el ejerciciodel derecho 'de los ciudadanos a parti-cipar e intervenir en los asuntos públi-cos y acercando las decisiones y sucontrol al ciudadano, particularmenterespecto de\ los servicios sociales yculturales, '¡pues éstos sólo resultanefectivos si promueven un cierto gradode participación ciudadana.

En ese campo de los servicios socia-,s¡ les y culturales se ha de propiciar la

igualdad social, urgiendo superar a laI i mayor brevedad el enorme désaquiH-'• j ¡ brio heredado entre grado de desarro-

llo industrial y equipamiento socio-cultural. En este aspecto se ha de tener

, -^n cuenta que a pesar de que el nivel• económico que hemos alcanzado las

pone a nuestro alcance, estamos lejosde alcanzar las cotas de libertad y debienestar que disfrutan las democra-cias más consolidadas. Por lo expues-to, las actuaciones en estas áreas han

de contribuir al incremento del salariosocial.

En cuanto a la cultura, la plurali-dad cultural de l'Hospitalet es unhecho indiscutible, cuyo desarrollo in-tegral hay que posibilitar. Por ello, seha de ampliar el margen real de liber-tad y participación para que puedanexpresarse todas las formas de crea-ción científica, intelectual, literaria yartística. Por otra parte, y en cuanto alPatrimonio Artístico, se ha de tener encuenta que una política inteligente deconservación implica, no su congela-ción como un monumento del pasado,sino su reintegración en la vida actual.

La descentralización y participa-ción, puntos importantes de nuestroprograma, precisan del necesario im-pulso a fin de que al término de nuestromandato se hayan sentado las basessuficientes para no defraudar a losciudadanos.

Siendo conscientes de que granpar-te de las limitaciones, problemas ycircunstancias que afectan al Ayun-tamiento de l'Hospitalet son comunesal conjunto de las Corporaciones Lo-

' ¡ cales, se precisa la acción conjunta de'éstas, la coordinación dé- estudios,! iniciativas, actuaciones, etc. Ello,se'realizará, prióritariamenté,\niediante! nuestra presencia y participación, enla Corporación Metropolitana! Fede-ración catalana y del estado deMuhi-

[cipios, persiguiendo la obteh'ciórí'deÍ respuestas a la autonomía' municipaltendente a resolver los problemas lega-

i les, políticos, económicos y financieros\de los Entes Locales. • '• i [ \ '•'•'[' Pensamos que éste no ha sido, unesfuerzo válido y que permitirá que el

i Ayuntamiento de la ciudad de l'Hos-pitalet de respuesta a las necesidades^-que tiene el ciudadano, aportando así.nuestro trabajo para consolidar la¡ democracia.

'' Joan Francesc MarcoSecretari de Premsa i

Propaganda de la CE. de laFederado de l'Hospitalet


Els municipis turístics reunits a Sitges

Per uns recursosmes adequats

Sitges va ésser la seu, els dies 5 i 6 d'octubre , d'unes jornadesdestinades a l'estudi déla problemática especíñca deis municipisturístics. La trobada, convocada per la Federació Espanyola deMunicipis i Províncies, responia a una iniciativa deis alcaldes deSitges i de Benidorm.

Molt important fou la proposta pre-sentada peí batlle socialista de Sitges, elcompany Jordi Serra, sobre la participa-ció deis municipis turístics en els pres-supostos generáis de l'Estat. Parteix laproposta de la necessitat d'augmentarels recursos d'aquells municipis que nopoden atendré adeqüadament l'incre-ment de població que s'esdevé a lestemporades turístiques, sense augmen-tar la pressió fiscal. Així, es proposa quela participado deis municipis turísticsen els impostes estatals no depengui dela població dedret, sino de la "poblacióequivalent", és a dir, la població censa-da mes índex corrector objectiu queincorpori, si mes no parcialment, lesvariacions estacionáis.

I per a obtenir aquesta "poblacióequivalent" la proposta considera unaserie de variables, com l'assenyalamentdel nombre de vivendes secundarles,d'habitacions hoteleres i de places decamping, que permeten calcular l'índexturístic de cada municipi i obtenir, enrelacionar aquest índex amb el que cor-respon al conjunt d'Espanya, el pesrelatiu de cada municipi. La "poblacióequivalent" servirá així, com a nova basede cálcul per al repartiment deis recur-sos deriváis deis impostes estatals.

Actualització fiscalEn relació a aquesta ponencia presen-

tada per Jordi Serra, foren aprovadesles següents conclussions:

1.— Que a partir de la fórmula poli-nómicá presentada a la ponencia es fixila població equivalent deis municipisturístics i, en funció d'aquesta, s'arbitriuna partida pressupostária amb dotaciósuficient, per tal que les transferéncies aaquest municipis vinguin determinadesper aquesta població equivalent.

2.— Que ais municipis turístics se'lsconsideri com empreses exportadores,per tal d'obtenir els beneficis correspo-nents a la desgravado fiscal de l'expor-tadó, en el percentatge que s'acordi, ique es repartirá d'acord amb la poblacióequivalent en funció de les divises que,per concepte turístic, s'ingressin a l'era-ri públic.

3.— Que pels órgans corresponentsde 1'Administrado Central, previa audien-cia o consulta a la Federació Espanyolade Municipis, es fixin els móduls mitjan-cant els quals es determini quines po-blacions han de teñir la qualificació de"preferent ús turístic".

També es va acordar sol.licitar que lesDelegacions d'Hisenda agilitzin al má-xim el trámit deis expedients de contri-bució urbana, per tal de posar al dia elspadrons fiscals sobre la mateixa. Igual-ment, que els Consorcis d'Urbana actua-litzin els valors catastrals de les finquesurganes; i que la Federació de Municipisencarregui un estudi sobre la fiscalitatinterna deis municipis turístics, en el

qual s'haurien de contemplar els temesde la participado sobre el joc, la taxa lapermanencia, i la figura substituí delcontribuent.

Sobre qüestions d'Ordre Públic, lesconclusions aprovades passen per lanecessitat del reconeixement deis muni-cipis turístics dins la futura Llei deRégim local, tenint en compte la pobla-ció real i no solament la de dret. Igual-ment, és necessari determinar les com-peténcies de la policía municipal, adap-tant-les a la realitat social actual, i crearescoles especiáis per a la preparació dela policía municipal deis municipis turís-tics, amb inclusió imprescindible delconeixement d'idiomes.

Les conclusions mes importants so-bre Urbanisme i Infraestructura son: —La derogació de la Llei de Centres iZones d'Interés Turístic, de 28 de de-sembre de 1963, i el seu reglament, aixícom l'adaptació del Decret sobre condi-cions mínimes d'infraestructura per acentres turístics. — Que es tipifiqui lafigura del delicie urbanístic en el CodiPenal. — Que el Govern posi en vigor elDecret sobre "Infrastructura sanitariadel municipi turístic" que estima unainversió global de 32.000 milions depessetes per a financiado, a Uarg termi-ni, en projectes d'infrastructura. — Ques'elabori una nova Llei d'Aigües en laqual es contemplin les peculiaritats pro-pies deis municipis turístics.

Municipisestimació de

Arenys de MarCalellaCanet de MarCastelldefelsMalgratPinedaSant Pol de MarSanta SusannaSitgesAlpBlanesCalongeCastell d'AroLloret de MarPalafrugellPalamósRosesSant Feliu GuíxolsTorroella de MontgríTossa de MarSalardúCambrils de MarVilaseca-Salou

turístics de Catalunyala "població equivalent")

Població 1975

10.19310.0887.481

20.14110.54410.6392.132

52911.1141.070

18.4884.4413.1348.186

13.81711.3507.145

14.1615.2882.6381.0339.173

12.306

Població equivalent

12.81821.928

8.785 •41.91315.55517.5714.1402.988

26.7902.232

29.27416.56323.58537.66422.14419.58823.51320.4529.830

13.5392.052

23.94558.009

— Queden excloses d'aquesta relació les capitals de provincia.


Internacional Internacional Internacional

Papandreu i el PASOK governaran amb majoria absoluta

Grecia, nova victoriadel socialisme europeu

Franca a l'Oest i Grecia a l'Est orientarem a Europa cap elsocialisme, exclama Andreas Papandreu, dirigent máxim delMoviment Socialista Panhel-le-nic (PASOK) la nit del 18 d'Octu-bre al confirmar-se l'esclatant victoria del seu partit en leseleccions generáis.

Dos dies després l'actriu de cinemamundialment coneguda Melina Mercurimanifestá la esperanza, a l'ocupar elcarree de ministre de Cultura del nougovern socialista, que altres pa'isos se-guirien aviat l'exemple grec i francés imenciona, en primer terme, a Espanya.

L'eufória consecutiva al triomf electo- !

ral que donava a Grecia' un govern so-cialista, per primera vegada des de la:seva independencia en 1832, explicapotser les demostracions d'optimismedeis dirigents del PASOK. Pero el qué sísembla evident és que Europa ha entraten una fase d'evolució política totalment ¡contraria ais auguris que pronosticaven 'fa poc temps uns¡dretanització ineluc-' |table del món occidental. Abans de.profunditzar, pero, en aquest aspecte',del problema1 i en les repercussionsinternacionals del triomf deis socíalistes i sgrecs, convé parar-se un moment en lescauses internes de la victoria.

Una voluntat de canyi (» ¡ • i i

El que sorprén, d'entrada, és la netavoluntat de canvi polític expressada peí'poblé grec. Com a Franga, en les recents |eleccions presidencials i legislatives, la ;majoria del país desitjava un canvi pro-fund despfes de 37, anys¡quasi ininter-romputs de governsde dreta, incloent-hiels set anys de i régim dictatorial deis •coronéis grecs,'¡de 1967 a 1974. Esveritatque després de l'ensulciada de la idictadura militar, Constantin Caraman-lis, actualment président de la Repúbli-ca, reinstaura la democracia, pero tantels governs com la 'direcció política ieconómica del país foren monopolitzatsdescaradament pels homes de la dretatradicional. ' ( _ ; , , /

Certament, Grecia s'ha transformaten 30 anys. L'economia del país s'hadesenvolupat. Hi ha hagut industrialit-zació i ha nascut una important classe

mitja. A Atenes, per exemple, capital detres milions d'habitants hi ha matricu-lats 800.000 automóvils. Grades al tu-risme, el desenvolupament industrial iels diners enviats peí emigrats, Greciaha pogut mantenir l'atur forgós a laredu'ida xifra del tres per cent de la má

| d'obra activa, en front del 7 al 10 per! cent de diversos paisos occidentals i el12 per cent a Espanya. En canvi ladeuda exterior de Grecia puja a 9.000milions de dólars, xifra enorme peraquest país, mentre que l'activitat eco-nómica era baixa darreramént.

1: j En canvi, el país pateix de mals pro-funds. La corrupció d'una bona part del'Administració és un fet. Persisteixenconsiderables desigualtats socials. Lesestructures polítiques i socials están

? éncarcarades per un monopoli de fetdeis sectors mes conservadors de lasocietat. Per altra banda, l'espectre dela cruenta guerra civil que dura fins el1949, i tant hábilment explotat per ladreta per atemoritzar una bona part dela poblado contra un eventual triomf deTesquerra; 'ja está gastat. A mes, perprimera vegada ha votat una nova gene-ráció de joyes (9 per cent del censelectoral) que rebutja aquest tipus depressions moráis.

j ' ,Es cert que l'amenaga d'un eventualcop d'Estat militar en cas d'un triomf del'esquerra hauria pogut frenar moltesvoluntats. El record del que va succeiren el 1967 está encara frese en moltesmemóries. Els coronéis donaren llavorsel seu cop d'Estat justament per impe-dir que Georgias Papandreu, pare deTactual dirigent del PASOK, agafés ladirecció del país arran de la victoriaelectoral del seu partit de centre-es-querra. Pero la situado és ara moltdiferent dins del mateix exércit i alcarrer. I com declarava un comandant ala premsa internacional, no és possiblecontrarrestar un moviment popular de la

Papandreu jura el seu carree. Els socialistesaccedeixen al govern de Grecia.

importancia com el que ha donat eltriomf del PASOK treient els tañes alcarrer, suposant que algú tingues inten-ció de treurer-els-hi, el que no és tampocevident.

Es absolutament ciar que la voluntatde canvi de la majoria del poblé p'ec, iprincipalment deis treballadors, ha ven-gut tots els temors. L'esperanc.a i unanova manera de contemplar el í'utur hanprevalgut sobre habituts conservadores.La campanya electoral del PASOK s'hafet primordialment en nom del canvi perforagitar la dreta del poder, i el país haseguit. L'evolució de la majoria de l'ulec-torat és reflexteix en la propresüió del ,PASOK en les diverses consultes olec-torals: del 13,5 deis vots en 1974 passáal 25,3 per cent el novembre de 1977 isalta al 48 per cent el 18 d'octubre actualmentre que la Nova Democracia (dreta)baixa de 54,37 per cent el 1974 al.41,8per cent ara. El PASOK aconsegueix untotal de 174 escons i té, dones, la majoriaabsoluta en una cambra de 300 diputáis.La Nova Dreta n'ha tret 113 i el Partit• Comunista de l'exterior (lligat a Moscú)13.


Amb el PASOK, un nou triomf del socialisme al Mediterrani.

Victoria sense confusionismes

Un altre fet remarcable és que elPASOK ha assolit la victoria sense adul-terar el seu programa de realitzacions.Papandreu ha guanyat la majoria delpaís després de diversos anys d'unaintensa campanya de pedagogía política.Com els socialistes francesos, ha prepa-rat el partit i concienciat la població pera guanyar amb un programa de realitza-cions avancades sense aigualir-lo perobtenir un hipotétic triomf electoral enles consultes anteriors. No es pot dir queel programa governamental del PASOKsigui un senzill programa socialdemó-crata, és a dir, un catáleg de reformesmodestes i graduáis; ans el contrari,proposa transformar profundament lesestructures polítiques, económiques isocials. Es preveu la nacionalització dediversos sectors industriáis, un sistemade participació obrera en la direcció deles empreses, la creació de cooperativesagrícoles i industriáis, una descentralit-zació accentuada de les estructures del'Estat, una reforma fonamental de l'en-senyament per a donar-li una base cien-tífica i igualitaria, la separació de l'Es-glésia i de l'Estat, etc. Aquest conjunt dereformes ha de transformar Grecia en unperíode relativament breu en un paísmodern i avan?at alhora que consolidarála democracia. Així ho creu almenys elPASOK i el mateix Papandreu declara ala televisió grega, la nit del 18 d'octubre,que aplicaría el seu programa integral-ment perqué els canvis preconitzats fos-sin tangibles per a tothom. Melina Mer-curi declarava a la premsa mes tard,després de defensar una Europa deispobles en front de l'Europa deis mono-polis, que el contráete d'honor del pre-sident del PASOK amb el poblé grecseria aplicat. I afegí: amb l'ajuda de lesforces populars serán també aplicadesles prioritats que el moviment socialistaha assenyalat en els dominis nacional,económic i cultural.

Com fan els socialsites francesos enaspectes fonamentals del seu programa,Papandreu vol tambe aprontar "l'estatde gracia" consecutiu a les eleccions percomencar rápidament les reformes. Elsdirigents socialistes, escaldáis per les.lligons de la historia, saben que elsmoments mes propicis per efectuar opsar en marxa els canvis fonamentalsson, en general, els que segueixen a unaelecció triomfant, quan l'adversari de-rrotat está desorientat i quan l'entu-siasme que saludaren a Atenes la victo-ria del PASOK la nit del 18 d'octubre,un deis mes coregats era "Fora la dreta.Canvi = participació popular".

L'OTAN i altres implicacionsinternacionals

Papandreu ha promés que si guanya-va les eleccions Grecia es retiraría del'OTAN i que sotmeteria a un referén-dum popular la seva participació en elMercat Comú. Peí que es refereix alMercat Comú, sembla que la sortida estrobaria en una renegociado del tractatd'adhesió. En canvi, les relacions entreels socialistes grecs i l'OTAN semblenmes difícils. Entre altres raons, els grecsestán disgustáis per l'ajuda incondicio-nal que l'OTAN i l'Alianca Atlánticadonaren ais coronéis grecs en el períodede dictadura del 1967/74. Volen tambérecuperar el control de les seves forcesarmades. Per exemple, de les 12 divi-sions d'infanteria amb les qué comptel'exércit grec, 10 están sota el comana-ment directe de l'OTAN. Temen aixímateix que armes nuclears estiguin ins-tal.lades en les bases de l'OTAN en elsol grec. L'onada de moviments pacifis-tes que es va extenent per Europa i lesdeclaracions de dirigents nordameri-cans, comenc.ant peí president RonaldReagan, de la possibilitat d'una guerranuclear localitzada en el territori euro-peu, influirán probablement en la volun-tat deis socialistes grecs de recuperar elcontrol de les seves forces armades. Els

fets demostraran aviat si persisteixen enles seves posicions o si les aigualeixen.

Hem de plantejar-nos, també, el signi-ficat que té peí socialisme internacionalel triomf del PASOK després de lavictoria aclaparadora deis socialistesfrancesos cinc mesos abans. Davantd'aquests dos fets importantíssims no espot afirmar alegrement, com ho ferenamb Ueugeresa tantes persones, que eltriomf de la conservadora MargaretThatcher a Gran Bretanya el 1979 i del'ultra conservador Ronald Reagan aisEstats Units el 1980 obria un períodehistorie de consolidació de la dreta i queels socialisme ja es podia dar per liqui-dat. Hi ha, certament, les curtes desfe-tes encaixades per la socialdemocráciasueca el 1976 i la noruega peí setembrede l'any actual. Pero el triomf deis socia-listes francesos i grecs té §1 mérit deproduir-se precisament a Austria i aAlemanya Federal hi ha governs social-demócrates i que els socialistes parti-cipen —encertadament o no, aixó és unaltre problema— en governs de coalicióen diversos paísos europeus. A Alema-nya la direcció la teñen els socialistes.

De fet, sembla com si es produís undesplac,ament deis eixos socialistes delnord d'Europa cap al Meditarrani i que,al mateix temps que els desplac,ament,s'originés un canvi de substancia en elsprogrames de govern, molt mé> radicalal sur que el nord d'Europa. Es opiniógeneralizada en diversos mitjans socia-listes internacionals, que la socialdemo-crácia i el seu reformisme graduat, quecorresponia al "boom" económic delcapitalisme de les darreres décadess'estaria esgotant per cedir el pas aopcions mes incisives en les estructurespolítiques, económiques i culturáis de lasocietat actual.

Es contagiará l'exemple de Franca ide Grecia a altres paísos del Mediterra-ni? Peí 1983 (i potser abans) estánprevistes elecciones generáis a Italia i aEspanya. Es cert que cada país té lesseves característiques própies i que,amb dos anys les situacions internes iinternacionals poden modificar-se con-siderablement. Pero no és menys cert,també, que després de llargs períodesde governs de dreta o dictatorials, elspaisos europeus del Mediterrani volenposar-se al ritme de les noves necessi-tats históriques i, com si aspiressin arecuperar el temps perdut, adoptessinposicions socialistes mes clares per atransformar la societat. Aquest és, al-menys, el cas de Franca i de Grecia. Elque passará a Italia i a Espanya, com aPortugal, és ja una altra qüestió queconvé tractar amb mes amplitud. Elsfets ens obliguen, pero, a plafliajai-nosja des d'ara la següentconvertirá l'Europa medfeerráma ibastió del socialisme?/


Debat Debat Debat

Socialisme i socialdemocrácia, Teqria i prác-tica. Ideología i métode. L'OPINIO SOCIA-LISTA publica avui el primer de dos treballsde Maurice Duverger, professor de CienciaPolítica a La Sorbona, publicats a "Le Mon-de" els dies 18 i 19 de juliol passats, que peíseu interés volem reproduir.

Pensem que articles com aquests i com

altres que publicarem en números successiuspoden ser un incentiu al debat ideológic que esfa necessari en el si d'un partit polític com elnostre. Les planes de L'OPINIO queden ober-tes a la col.laboració de tots aquells companysque vulguin intervenir en aquest debat. Eldiáleg queda obert.

El socialisme del tercer tipus (I)

Socialdemocrácia isocialisme "real"

per Maurice Duverger (*)Les eleccions del maig i del juny de

1981 no afecten Franca únicament.Tendeixen a 1'aparició d'un tercer tipus

. de socialisme, diferent deis dos que ha-s'han escampat: el comunisme i la so-cialdemocrácia! 'Els f eus 'contorns sonencara borrosos, caí no es beneficia de lamateixa, experiencia que els altres jateñen. Es encara una teoría inaplicada. ¡Ara que está a púnt delser aplicada!s'assembla una'mica a la idea-forca que'guia l'artista q'iian* coriierica una obranova, els contorns i la significado de la

: qual aniran apareixent a poc a poc. No, tenia fins ara un apa'rell de poder que

pogués arrelar:la ( en la historia. Ara jacaba d'obtenir-lo'/ ; 'i ¡

La naturalesá díaqmst aparell és tan1

important com'la ideología que invoca.Per ell mateix, el maixisme no condui'apas al dogmatismé; malgrat certes ten-déncies en aquest sentit. Hi caigué en elspa'isos de l'Estpérqué ion imposatper laviolencia aunes societats que no estaven,preparades pera rebrs'l. La col.lectivit-,zació deis instruments de producció noha engendrat la dictadura. Establertaprimer, la dictadura ha iniposat la col.-lectivització, que'ál seu torn l'ha refor-jada. Aquesta áccolciació circular hadesenvolupat l'Estat-partit, burocrátic ipolíciac, repressiu i centralitzat, el qualha imposat com a veritat científica unadoctrina erigida.com a dogma quasireligiós. La confusió del poder económici del poder "polític ha afavorit la influen-

cia totalitaria sobre els ciutadans, sensejugar el paper decisiu en aquest terreny.| El sistema hitleriá no era pas menys

opressiu, encara que la producció hicontinúes essent capitalista: 1'empresaprivada no hi va limitar pas el despo-tisme, tal com hauria hagut de fer-hosegons la teoría liberal.! ¿'experiencia comunista ha compro-mes l'element en el qual Marx veia elcriteri essencial del socialisme: l'apro-piació col.lectiva deis mitjans de pro-ducció, que ell considerava el mitjá fo-hamental per a suprimir l'explotació de

. l'home per l'home i desenvolupar així1 una auténtica llibertat. Els treballadorsi de l'imperi soviétic son quasi tan explo-

táts per l'aparell-patró com oís de l'Oc-cident pel'capitalisme-patró. Els privi-légis de la,"nomenklatura" :¡<Sn sostretsde la plusválua, com els guanys deis

1' propietaris deis mitjans de producció." ! ' Quananomenen "socialismo real" llur

técnica d'economia pública, els paisosde l'Est cauen en la falta esencial queMarx reprotxava ais demócrstes del seutemps. Aquests darrers confonien elpoder i la llibertat del poblé amb els

I íprocediments que tenien com a objectiuestablir-los, quan aquests procediments

¡ 'sois disfressaven el manteniment prác-tic de l'hegemonia de les classes burge-ses, per mitjá del cens electoral, delmonopoli de l'educació i de la informa-ció i del control deis mitjans de govern.Com ells, els comunistes d'avui preñenels mitjans com si fossin els fins. No hi ha

res de tan formal com el seu pretés"socialisme real".

Practicada en els paisos europeus enqué l'economia era la mes avanzada en lapostguerra, la socialdemocrácia hi hautilitzat un altre instrument de poder:un gran partit obrer estretament lligatais sindicáis de treballadors, que disrposa de la majoria d'un parlament de-mocrátic, conquerida en unes eleccionspluralistes. Aquesta organització pode-rosa i disciplinada transformara el su-fragi universal "d'enganyifa qu3 erafins ara en instrument cl'emancipa-ció", com Marx ho feia escriure a JulesGuesde en el programa del partit obrerfrancés. La socialdemocrácia ha tingutSuécia a la má durant quaranta-quatreanys seguits, del 1932 al 197(5; Noruegadurant vint-i-nou anys i Gran Bretanyadurant dinou anys, després del 1945; laRepública Federal d'Alemanya des del1968 i Austria des del 1971. En totsaquests pa'isos, el socialismo ha pogutdominar tant de temps perqué eslavagairebé monopolitzat per un sol partit,mentre els comunistes eren només ungrupuscle.

La socialdemocrácia no lia cercat pasde suprimir l'explotació de l'home perl'home a base de col.lectivitzar els mit-jans de producció, Uevat d'algunes na-cionalitzacions, com a Gran Bretanya.En general, ha preferit influir damuntles empreses privades, mes que no trans-formar-Íes en firmes publiques. Tenint a


les mans l'aparell governamental, sen'ha servit per confiscar una gran part dela plusválua per mitjá del joc combinatde l'impost sobre la renda i les sostrac-cions socials, així com per redistribuiraquesta plusválua per mitjá deis meca-nismes de l'Estat del benestar, del qualBeveridge deia que tendeix "a socialit-zar la demanda sense socialitzar laproducció". Al mateix temps orientavaaquesta mes o menys per mitjá de lestécniques de Keynes. Així tendía cap auna especie de régim mixt, en el qual elpoder económic restava en mans deiscapitalistes pero es trobava contrapesatper un poder polític i sindical exercit perun poderos partit socialista estretamentlligat a les organitzacions obreres. Lasocialdemocrácia de Suécia es descriviaella mateixa en aquests termes, quangovernava.

Els marxistes rígids rebutjaven total-ment aquest model. Fins i tot un homelleial i sincer com Lelio Basso afirmava,el 1964, que "es una tendencia ge-neral deis paisos capitalistes avan-cats de fer de la socialdemocrácia elsuport mes eficac, del régim capita-lista". Si aixó fos així, no s'entendria

l'aferrissament deis capitalistes d'Esto-colm per abatre Olof Palme, el 1976, odeis capitalistes de Londres per portarMargaret Thatcher al poder, el 1979.¿Com poden considerar-se trai'dors almoviment obrer els partits que teñen labase obrera mes amplia? ¿Com podenconsiderar-se els treballadors que elssostenen com a imbécils, quan el cert ésque així han obtingut les millors condi-cions de vida i les reduccions mes fortesde desigualtat en el món i en la historia—compresos els pa'isos comunistes—,sense havef de pagar en canvi el preuterrible que aquests darrers exigeixendeis seus pobles? No mirem la social-democrácia a través de la imatge defor-mada que en dona l'Alemanya d'uncanceller Schmidt, que comparteix elspunts de vista de Mrs Thatcher sobre lapolítica económica de la Comunitat eu-ropea. El segon tipus de socialisme no esmereix el menyspreu en qué el teñenalguns intel.lectuals que sens dubte elpreferirien al primer si es vegessin obli-gats a escollir-ne un deis dos.

Entre el comunisme i la socialdemo-crácia, el socialisme francés ha cercatsempre una via intermedia, que uniría elpluralisme polític de les democrácies

d'Occident a una certa organitzaciócol.leectiva de l'economia. Unint la tra-dició marxista de Guesde i la tradicióhumanista de Jaurés, ha aconseguit dereteñir els dos caps de la corda, malgratels seus hándicaps. Des del comenga-ment, 1'anarcosindicalisme l'havia aillatdel moviment obrer, que havia fet pos-sible la puixanga deis grans partits delNord. Després del 1920, el cisma comu-nista va desenvolupar a la seva esquerraun rival monolític i sectari, que el vabandejar cap a la dreta tot obligant-lo amantenir un llenguatge rígid per tal deno perdre contacte amb els treballadors.Al mateix temps, l'estructura deis ré-gims polítics el privava de tota possibili-tat d'aplicar les seves idees, tret d'unbreu pas peí poder en temps del Frontpopular, en el qual els seus aliats l'amar-raven mes o menys. La victoria del 1981capgira completament les dades delproblema. Dona els mitjans per elaboraren la práctica aquest socialisme deltercer tipus, la imatge intuitiva del quals'ha anat precisant a poc a poc, des deLéon Blum fins a Franc.ois Mitterrand. •

(*) Professor de Ciencia Políticaa La Sorbona

L'Opinió Socialista / 2a. Quinzena d'Octubre25

Cultura Cultura Cultura

Joaquim Cardona, premi Ciutat de Barcelona de teatre

"La Generalitat Meneaels diners1

"

Joaquim Cardona, actor, ha estat recentment guardonat amb elPremi Ciutat de Barcelona peí seu treball de creació com aprotagonista de la famosa i polémica "Operació Ubú", dirigidaper l'Albert Boadella al Teatre Lliure de la Vila de Gracia durantla passada temporada.

"S'ha de teñir en compte la gent que está funcionant ara", per a fer una política teatral encertada.

El premi, si bé es ¡va fer públie elcatorze de setembre, ño li va ser lliuratfins la mateixa vigilia de la Mercé, el 23del mes passat. Alguris comentaris, pot-ser envejosos, apunten la possibilitatque se li fou donat el premi perqué sesabia de cert que la Generalitat l'ignora-ria;noendebadesvainterpretar"elpaperde "l'Excels" que, era un secreta veus,representava a en Pujol. í

"Emva sorprendre el proaii, no hopuc negar —ens explica, tot rebuscantel títol del premi per a ensenyar-lo—. Vaser una sorpresa perqué és un premide creació de cinema; téatre,' radio itelevisió. Anteriorment h'n'via estatatorgat ais Joglars, al Teatre Lliure,aen Puigcerver..., pero! mai a unactor, per aixó no l'esperava."

El públie ho passava molt bé, engeneral, i ningú va estalviar-se el co-mentari de com s'assemblava en Cardo-

na al propi PujoK Evidentment Factorhavia fet un trebáll d'investigació d'unpersonatge, o aix^era lógic de pensar;peró,'ell!ho desmenteix. ,

"És cert qué l'Excels .representauní personatge actual de la políticacatalana; no diré quin. Pero no éscert que jo l'ectudiés gens. Fins alpunti que un din Boadella i jo vamtractar;seriosáment el tema: jo novoliri fer una irnitació, perqiié eramassá complexo, era difícil. Nomésais darrers dies d'assaig vaig veuredurant mitja hora un vídeo per tal decaptar una mica els seus hábits ora-toris i gestuals, i és que jo n'havia degrabar un, per a una escena, en laque es veia un discurs de l'Excelsper la TV."

"Que he seguit un model d'estudipeí paper és evident. Pensó que laalta burgesia catalana reuneix mol-

tes de les característiques, especial-ment de les referents a la gestuali-tat, deis botiguers del país. En reali-tat l'alta burgesia catalana fa un«tufillo» de botiguer que tira d'es-quena. Fidel a aquesta idea vaiganar molt de botigues i vaig veuremolt ciar que havia de deixar caureles espatlles i caminar fent passescurtes i rápides, així." S'aixeca de lacadira i ens fa una petita demostrado; éstalment en Pujol qui camina davantnostre.' ,

De com es fa una obra

Cal suposar que "l'Operació Ubú"havia de ser el mitjá que suportes lacrítica al poder que contéTobra d'AlfredJarry, "Ubú Rei". I la qüestió que se'n ;planteja a partir d'aquest supósit és si la"concreció" de la crítica no desdibuixauna mica el contingut mes inherent queofereix l'obra esmentada.

"Mira, justament la idea inicialera la de representar P«Ubú Rei»,pero la veritat és que qualsevolcompanyia mes o menys estable, enun momento donat, acaba portant al'escena aquest tex. Portser perquéés el elássie del tema de la crítica alpoder en abstráete. D'altra banda•FAlvert Boadella treballa habitual-ment sobre improvitzacions, i' sAxoimplica un anar esboc,ant una idea apartir d'unes quantes d'inicioln, per ia désprés anar cenyint el tema i ola »teraps. Vam partir de l'Ubú do J a n ypero de seguida vam trobar un lilconductor en l'apro:amació aun po-:lític conegut molt determinat. Criti-car un poder determinat era moltmes interessant, i mes si es fa cense .raure la caricatura, cosa molt vietn ;per: elemental." ; •• • >. • |

Així dones va quedar dibuixat l'argu- \merit de l'obra. L'"Excels", identificatpertot el públie en la realitat, tot préo-cupát per un seguit de tics visita unpsicóleg amic per a que el curi: l'espe-cialista li recomana un sicodrama basaten la historia Ubú de Jarry, que totseguit passen a practicar.

"Alió va anar sortint sol, gairebéper atzar; és un home tan caracte-rístic... No és cert que el vigiles; enrealitat no tenia el temps per fer-ho.

26 L'Opinió Socialista / 2a. Quinzená d'Octubre

i no hi ha manera de saber si ell a*casa seva o al seu despatx actúa comho fa en públic." I l'obra es desenvo-lupa al seu despatx, rogant amb elsguardaespatlles, xerrant amb la secre-taria o amb uns desconeguts militants deTortosa, també a casa, parlant amb laseva esposa, etc.

"Realment jo no era conscient delque feia, fins que va estar llest totplegat. Jo vaig donar de mi tot el quepodia, vaig posar tota «la carne en elasador». Després em va costar moltmantenir el personatge durant totesles representacions; va ser molt pe-sat. Els dies que feiem dues funcionsja no podia mes. Ciar que en aquellsmoments, de mes a mes, estava assa-jant «La Bella Helena», vaig grabardos programes per la televisió, i vanoperar el meu germá. Masses cosesalhora."

El Lliure, per fer Teatre

Des de fa dos anys Joaquim Cardonatreballa al Teatre Lliure, per bé que ellno és cooperativista. El seu estatus és eld'actor incorporat al muntatge, fórmulamitjancant la qual han pogut participaren els muntatges del Lliure les mesimportants personalitats del teatre decasa nostra. . .

Encara que el regim d'actor incorpo-rat és un pél especial, implica per qui ho

és els mateixos drets i deures que elsdeis cooperativistes. "Quan admetstreballar al Lliure, admets també lapolítica económica i laboral de lacasa; si treballes tres mesos sobrestres sous i la part proporcional de lespagues, i et compromets a mantenirel ritme de treball de la casa."

"Ara mateix el Teatre Lliure ésTúnica fórmula viable de teatre aCatalunya." Com a sortida estable detreball pels professionals, com a plata-forma de treball rigores, etc. "No emproposaran d'ingressar-hi, mes queres perqué el «cupo» és cobert; detota manera, pero, jo vaig per lliure,m'agrada mes. Fins i tot en el cas quea Catalunya hi haguessin represen-tants de teatre no m'interessarialligar-me amb cap d'elles. D'aquestamanera puc plantejar-me anar a Ma-drid a treballar, o de preparar algúnmuntatge per lliure, com han fetaltres, anar mes a la meva en de-finitiva."

La política teatralde les institucions

La censura a l'obra "Els Beatles con-tra els Rolling Stones" per part delConsell Executiu de la Generalitat haposat definitivament en tela de judici lapolítica global de teatre i, fins i tot, lapolítica cultural en general.

• J.

"Ara mateix el Teatre Lliure és Túnica fórmula viable de teatre a Catalunya."

La censura és un acte puntual, mentrela política teatral segueix una línia decapelletes i amistáis, rivalitats i simpa-ties, sense teñir en compte alió que ésrealment important: qui fa teatre. Elmínim seria mantenir circuits de gires."Ja ho fan, poc pero ho fan. Espe-cialment «La Caixa» que financiaalguns muntatges per a infants, it'ajuda a mantenir una programacióconstant per comarques." Es proupenós que la única iniciativa mesomenys exemplar sigui la d'una entitatbancária que, encara que segons l'Esta-tut podría caure sota les directrius de laGeneralitat, funciona d'una manera ab-solutament autónoma, tot contrapo-sant-se de vegades a les mínimes direc-trius que marca la Conselleria de Cul-tura.

Des de les institucions, pero, el queestá ciar és que "porten la gestiómalament, especialment al Romea. Iés que pagar nou o deu muntatgesper a una sola temporada, com han ,.fet, em sembla molt bestia; és llen-c, ar els diners al tum tum. Pagar unmunt de diners, com fan, per pagar nlocal de lloguer és molt fort. Po-dríem entendre el pagament d'unlocal de propietat, seria desitjable lacreació d'una companyia estable ca-talana; ni que fos seguir una mica lesiniciatives del Centro DramáticoNacional". *

"Está ciar que el CDN mentre elvan portar els «enteraíllos» de sem-pre no va funcionar; i en el momentque hi van posar tres grans profes-sionals del teatre va comentar arutilar. Com a mínim el que podenfer aquí és copiar alió que ja fun-ciona a fora."

La crítica a la política teatral és cons-tant per part d'en Cardona, i la concretauna mica: "la Generalitat hauriad'esboQar, com a mínim, la políticateatral a partir de la realitat, és a dira partir de teñir básicament encompte la gent que está funcionantara a Catalunya á nivell de teatre. Ideixar de jugar a improvitzar unatemporada sense criteris. Cada copque pensó en els deu muntatges delRomea, el que costa tot plegat i lafalta de peles que pateix el teatre! Ino parlem ja de les subvencions, queaixó ja no té nom!"

Deixem el tema de la política cultural,i la teatral en concret, del Consell Exe-cutiu, i passem a comentar temes dife-

,rents. L'atractiu del cinema, les dificul-tats de treballar a la televisió, la properaestrena de "La plaga de Diamant", en laque ell intervé com a actor i, que s'es-devindrá cap a la primavera, etc. Laconversa es disol a casa d'en JoaquimCardona, a l'Eixample de Barcelona, unmatí fose i plujós.


Parlament de Catalunya

Reprovar el consellerde Cultura

Difícilment es podría haver trobat un altre responsable deCultura i Mitjans de Comunicació que dones tant de si. Ensreferim al senyor Max Cahner i García —perqué mai diu el segoncognom—, que no para. Les seves cullerades arriben a tot arreu.

En un altre Uoc d'aquesta mateixarevista parlem de les seves afirmacionsreferents a la TV i la dimissió d'enCastedo. No fa gaire vam teñir coneixe-ment deis seus "jocs bruts" en referen-cia a la política teatral. Una mica abansel tema era, i segueix essent, la políticade subvencions. També ha remenat laFilmoteca, i així está: tancada.

El Grup Socialista del Parlament deCatalunya ha presentat interpel.lacions,de moment, respecte la pressumpta cen-sura a l'obra "Els Beatles contra elsRolling Stones", i també respecte laFilmoteca. Segueixen esperant altresreferents també a materia cultural, deles que, en el seu moment, ja en par-larem.

El Grup Socialista al Parlament de

Catalunya ha presentat a la Mesa de laCambra sengles escrits mitjancant elsquals formula dues mocions, com a con-seqüéncia de les interpel.lacions fetes alPie del Parlament d'ahir a la Conselleriade Cultura i Mitjans de Comunicació. Ames de sol.licitar la reprovació del con-seller Max Cahner, les mocions socialis-tes demanen l'adopció de diverses me-sures relacionades amb el seu dépar-tament.

A la primera moció, relacionada ambla interpel.lacio sobre censura, progra-mació i subvencions teatrals, el GrupSocialista proposa el text següent: "ElParlament de Catalunya acorda: 1)Reprovar l'actuació del conseller deCultura i Mitjans de Comunicació entant que maxim responsable de les

accions produides des deis servéisdel seu Departament que suposen unatemptat a la llibertat d'expressió, i2) Instar al Consell Executiu a queen la seva gestió siguí estrictamentescrúpulos en el respecte deis drets iUibertats reconeguts a l'article 20de la Constitució".

A la segona moció, relacionada amb lainterpel.lació sobre el no desenvolupa-ment normal de les tasques de la Filmo-teca Nacional a Catalunya, el Grup So-cialista propsa el text següent: "El Par-lament de Catalunya acorda: 1) Ins-tar al Consell Executiu el restabli-ment immediat del servei d'exhibi-ció de cinema per part de la Filmo-teca Nacional, interromput des del15 de juliol d'enguany, i 2) El ConsellExecutiu presentará al Parlamentels criteris de política cinematográ-fica del Departament abans de laseva concreció ais convenís previs-tos en el decret de transferencia deisservéis de Cultura a la Generalitatde Catalunya". •

jornades deaudiovisual

Darrerament s'ha eelebrat a Barcelona les Primeres Jornadessobre la Comunicació Audiovisual, amb el comú denominador elemolts temes i molla necessitat de tractar-los entre tots oísinteressats. Les resolucions les afegim tot seguit, i sius interessa,l'entitat organizadora es tracta de la CECA (Col.lectiu d'Estudisde la Comunicació Audiovisual).

PIIIIIIÍIIÍSJO;sumí; ram

AUDITOR! D2 LA í lBIBLIOTECA \J

DE CATALUNYA I jOrganitza: "CECA" 11

el. Mallorca, 242. Barcelona. 11

J

rain

- r i

m

E! IffllUIIIÍÍI flnm-üiBiui

CoHabcnn:Diputado de BarcelonaAjuntament de BarcelonaInstituí Italia de Cultura

O«)M pe reNs,0Ns"la C a i x a "

—La nostra intenció de seguir el tre-ball en la consolidació, millora i catala-nització de la radio i la televisió publi-ques a casa nostra com element indis-pensable de la recuperaeió i la norma-lització cultural.

—Anunciem la propera publicadodeis materials presentáis en aquestasPrimeres Jornades sobre la Comunica-ció Audiovisual com a eina de treball.

—Anunciem la celebració d'uniüí Se-gones Jornades catalanes sobre Comu-nicació Audiovisual amb el tema mo-nográfic "El tercer canal de TV" acelebrar el mes d'octubre del 1982.

—Fem una crida a tores aquelles per-sones i institucions interessades enaqüestes objectius per tal que s'incor-porin al CECA i puguin ser convocades auna propera reunió de consolidació delgrup i de preparado de les esmentadesSegones Jornades. •


Informe de la Comissió d'Ensenyament

Deficient inicidel curs escolar

L'inici de curs no ha estat idíl.lic, tal coito ha arribat a l'opiniópública. No ha estat com s'ha anunciat, ni a l'EGB, ni molt menysal BUP.

En síntesi, el problema es va originar per un déficit d'uns 3.000alumnes de ler. de BUP. Per a poder atendré aquesta demandad'escolarització eren necessaris uns 270 professors de novacontractació. La Generalitat va negociar el corresponent aug-ment de "cupo" amb el Ministeri obtenint tan sois uns 100professors. En conseqüéncia, el déficit de professors es potconcretar en uns 170, la qual cosa afectaría especialment a la"provincia" de Barcelona.

Amb la Generalitat I 'ensenyament segueix tan maltractat com amb el Ministeri.

Donada aquesta situado, la Generali-tat ha optat per escolaritzar els alumnesde ler de BUP, sense deixar-ne cap afora. Ara bé, per a poder realitzar aques-ta opció ha hagut de suprimir determi-nades assignatures (Etica, Música iE.A.T.P.) en determináis Instituís id'aquesta manera poder disposar delprofessorat necessari.

Els punts conflictius d'aquesta solu-ció extrema son variats i de diversa

importancia: a) El punt feble té la sevaarrel en les relacions entre el govern dela Generalitat i el govern de Madrid.Aquesta situació concreta és un exemplemes de la ineficacia del pacte UCD-CiUa l'hora de resoldre els problemes reals.b) En segon terme cal esmentar unaconfusa política de personal per part dela Direcció General d'Ensenyaments Se-cundaris i Professionals que ha originatun creixent malestar entre els profes-

sors i que ha enrarit l'inici del curs.Aquests problemes de personal han es-tat seguits amb detall per la CPE-FETE;tot i així no és supérflua una enumeraciódeis mes significatius: 1.- Preterido enmolts casos deis professors agregáis enexpectativa de destí (126). 2.- Assigna-ció de comissions de servéis sense unasuficient transparencia. 3.- Contracta-ció de nou professorat de cátala sensetitulació adequada. 4.- Assignació deplaces ais professors no numeraris i aisprofessors substituís de forma confusa; i5.- Insuficiencia de substituís per acobrir les necessitats del curs (50). c)Lasupressió de determinades assignaturespoí crear conflicíes per la dubtosa lega-lilaí de la mesura, d) Cal fer esmenttambé de les relacions del Consell Execu-íiu de la Generalitat amb determináisAjuntaments per tal de resoldre elsproblemes d'escolarització de BUP ten-denís a fer suportar el pes de la solucióen els municipis. D'aquesta. manera, laGeneraliíaí és conlinuadora de la íradi-ció iniciada peí Minisleri.

Cal dir íambé, pero, que l'acíilud deisAjuntaments governats per alíres par-íiís ha eslaí favorable a aquesí íipus desolucions. A tot aixó cal afegir les estra-nyes i fraudulentes formes de distribuirles places disponibles entre els compo-nenís de les llisíes baremades. Desprésde les negociacions mantingudes ambles cenírals sindicáis per a establir unbarem jusí, no s'avisa personalmenl aisiníeressaís, es penjen uns avisos malfets i escrits de qualsevol manera, ha-vení de llegir a íravés d'uns vidres brutsuna convocatoria amb ni tan sois 24hores de termini. En conseqüéncia, lesplaces varen ésser donades a númerosmolí alts de la llista siíingueren la "sort"de passar en el moment oportú.

D'alíra banda, cal esmenlar el íemade l'Educació Especial. Ha estal reduiitconsiderablemente el nombre d'aulesdedicades a l'Educació Especial, augmen-tant, per tañí, la raíio professors'alum-nes. La Generalitat rep del InstiíutoNacional de Educación Especial (INEE)els fons necessaris, ara bé, la Generaliíaícopia també la política de l'INEE senseteñir en compie en cap momeni la tascarealiízada pels professionals, entorpint-la i en molls cassos anul.laní-la.


La dimissió de Castedo

Un pas enreraEl primer esdeveniment polític d'envergadura posterior a la

victoria fraguista de Galicia fou la dimissió de Fernando Castedo,fet que es produia hores després de conéixer els resultats oficiáisde l'esmentada contesa electoral. Si bé aquests dos fets s'hanvinculat amb la pretesa "mayoría natural" propugnada per Fragades de fa temps i que, ara, ell mateix pretén portar a la práctica acasa seva: Galicia; si bé s'han vinculat aquests fets, deiem, potserno configuren, almenys d'una manera tan exacta, aquesta reglade tres que hom intenta construir constantment per entendreaquest món que ens envolta.

capítol de la Constitució que tracta elsdrets, deures i llibertats deis ciutadans.Pero tot seguit esmenta que justamentaquest tema está expressament exclósde la regularització per decret-llei, de talmanera que ha de passar inexcusable-ment peí Parlament. Aixó pot implicarun procés llarg, sigui com sigui; perol'altre camí, el del decret-llei del governestá barrat. Qualsevol podría portar elgovern davant del Tribunal Constitu-

Ens hem posat en contacte amb l'An-na Balletbó, diputada al Parlament deMadrid, especialista en temes de televi-sió a partir de la seva experiencia pro-fessional en aquest mitjá de comunica-ció. Per a qualificar la dimissió forcadad'en Castedo l'Anna Balletbó ha afirmatque es tracta d'un "atemptat flagrantcontra la radio i la televisió estatu-táries, demográfiques i professiona-litzades". Es tracta per rtant d'unatemptat a l'Estatut de Radió TelevisióEspanyola. ! ' ¡,

Assegura tot seguit que es desqualifi-ca a si mateix un govern que, com el de laUCD, "no és capac d'admetré l'efec-tiva democratització de RTVE com aservei públic neutral i pluralista, ésa dir, de tots els ciutadans". Totseguit la crítica apunta mes a la vora, capal Palau de la Generalitat. I és que comtots recordem, l'honorablé conseller deCultura i Mitjans de Comunicado vamanifestar que el tema do la dimissiód'en Castedo era un problema entre laUCD i el PSOE'. "Adoptom un compásd'espera per, posteriorment, tractarde mercadejar amb el successor".Pero qué és el que penr.en de'RTVE,per qué d'altra banda "ven contribuirdirectament, amb reiterades denun-cies, al desprestigi dels.alts carreesde l'ens públic RTVE.rÉs segur queel govern de la Generalitat ha estaten tot moment informat dais nome-naments; fins i tot és possible quedones el seu vist i pl.au a aquestsnomenaments". U ; i

El Consell Executiudela Generalitat"potser pensa que Robles ¡ Piquer,cunyat de Fraga, en nitro» momentsalt carree del Ministeri d'Informaciói Turisme, ministeri d'infausta me-moria per a tots els demócrates, seráun fervent defensor de la RTV aCatalunya. Certament em complaufelicitar-los per la seva eficacia polí-tica!"

Fernando Castedo, un militantucedistadefenestrat peí seu partit.

, ¡

Ser o no ser, Castedo o laTV publican' l¡ [\

i » '• | Í ;

Pero centrem.el tema; cal que enspregüntem quin és el teló de foris, elmarc en el que la dimissió de Cástedocobra vida, com una obra de teatro el diade l'assaig general. La historia és aques-ta: darrerament hem presenciat una des-mesurada campanya iniciada per la dre-ta a favor de la TV privada; fins i tot es vaarribar a preveuro la fórmula de legalit-zació d'aquesta!campanya. Es tractaval'esborrany del decret-llei que tots elsinteréssats en el tema vam poder llegirpublicat a diversos mitjans de comuni-cacióM' '• • ; : '

Javier Salas Hernández, professoragregat de dret administratiu i Lletratdel Tribunal Constitucional, en el seuUibre "Los Decretos Leyes en laConstitución de 1978", afirma que eldret a la TV privada está emparat en el

cional, i aquest fallaría contra el govern.Així dones, marxa enrera, i torna a la

TV pública. Perqué d'alguna manera laUCD comencava, o havia comencat, a"passar" de RTVE. Ja tocaven lesTVUCD's d'arreu del país amb IEE pun-tes deis dits, ja es veien guanyant les;properes eleccions por "amplia mayo-ría", pero el somni s'esvaí quan, enconsultes de passadissos, van esbrinarque els del Tribunal Constitucional noels passarien el decret-llei. Per tent caliainiciar l'ofensiva a RTVE. I aquí estem.de moment. Dimissió de Castedo i mar-xa enrera. Prado del Rey tornara a serquelcom semblant a l'oficina de propa-ganda del partit del govern. Es tornarana passar cróniques polítiques i parla-mentáries per teléfon, no es retrertóme-tran els debats del Parlament en directe,etc. Sense anar mes lluny, només ens calpensar en el tractament informatiu queRobles Piquer va dictar en referencia altema de la OTAN al Parlament.

Ernest Blanch

30 L'Opinió Socialista / 2 a . Quinzena d'Octubre

Partit Partit Partit

Garcilaso Aguado, primer secretario de l'Hospitalet

La labor municipal,lo más importante

Siguiendo con nuestras entrevistas con los primeros secreta-rios de las Federaciones y Agrupaciones del Partido, hoy noshemos dirigido a l'Hospitalet para dialogar un rato con el primersecretario de la Federación 7a., el compañero Garcilaso Aguado.

Estos son los miembros de la Ejecutiva de la Federación de l'Hospitalet.

Garcilaso Aguado, antiguo militantesocialista, más de 30 años de afiliación alPSOE, fue el fundador del partido so-cialista en Hospitalet cuando, con al-gunos compañeros más de la Pegaso,fundó la primera agrupación de la ex-federación del PSOE en esta ciudad delBaix Llobregat.

En las elecciones del 3 de abril del 79,•Aguado salió como concejal del Ayun-tamiento de Hospitalet, siendo elegidoposteriormente diputado provincial, yactualmente preside la Comisión Infor-mativa de Agricultura y Parques Natu-rales de la Diputación de Barcelona.

En su despacho, muy cerca de laEscuela Industrial de Barcelona, en lasoficinas del Departamento de Agricultu-ra de la Diputación, iniciamos nuestraconversación.

—Hablemos del momento actualde la militancia en Hospitalet...

—Mira, puedo decir que actualmentetenemos menos afiliados que cuando seprodujo el proceso de unidad, pero encambio tenemos más militantes. Es de-cir, haciendo esta distinción necesariaentre afiliados y militantes, la gente queahora hay en el partido participa muchomás. Así pues, menos afiliados y másmilitantes.

Por otra parte, las bajas que se hanproducido no son de tipo político, sinoproducidas por esta dejación que nos ha

invadido por todas partes. Gente que noparticipaba y que por falta de pago se lesha ido dando de baja. Pero no hay causaspolíticas, no ha habido ninguna baja detipo airado.

Consolidación internaOtro aspecto, para mí positivo, y que

quisiera destacar, es que en la actuali-dad hay un 40% de la militancia del'Hospitalet que no procede de ningunode los ex-colectivos, lo cual no es muyimportante para la consolidación inter-na del Partido. En este sentido, en.l'Hospitalet en los últimos tiempos elPartido ha cambiado de dinámica, sehan desterrado los problemas de los ex-colectivos y se ha elaborado un pro-grama de actuación común olvidandoproblemas anteriores.

—¿Cuáles son los ejes principalesde la actuación de la Federación enestos momentos?

—Bueno, sin duda el eje más impor-tante es el de la actuación municipal.L'Hospitalet es una ciudad con un 90%de inmigración que a principios de siglotenía 4.000 habitantes y ahora tiene400.000, es una ciudad dormitorio congravísimos problemas de falta de me-dios y de equipamientos de todas clases.Todo esto, hace que tengamos que cen-trar todos nuestros esfuerzos en la reso-lución de los problemas del municipio, v


en colaborar todos los militantes, deforma muy activa, con el alcalde y los;concejales que están en el Ayunta-miento.

Conferencia municipalEn este sentido fue muy importante la

última Asamblea de Federación, cele-brada el pasado mes de junio, en la cualse decidió la creación de una serie deComisiones Municipales de Agrupación,muy vinculadas a los concejales de Dis-trito, y dedicadas a canalizar todos losproblemas de cada uno de los barrios yzonas. Estas comisiones están formadaspor un total de 6 a 12 personas cada una,con un total de 35 ó 40 entre todas ellas.

También se ha constituido la Confe-rencia Municipal de l'Hospitalet que in-tegra a 35 ó 40 personas de las comisio-nes, al Grupo Municipal Socialista y laComisión Ejecutiva de la Federación.Esta Conferencia tiene un funcionamien-to que podríamos llamar horizontal o decarácter local, según las zonas de in-fluencia,yunfuncionamiento"vertical" ode carácter sectorial según los tipos di-versos de problemáticas.

Aparte del tema municipal, tenemosestructurado un planteamiento de ex-pansión del Partido en l'Hospitalet, conun programa de politización y de forma-ción muy fuerte, con cursillos ideológicosy de formación de militantes. ,

En el campo sindical la conexión estotal con la UGT, con un apoyo total y nosplanteamos la expansión del Partido den-tro del Sindicato.

—¿Qué incidencia mantenéis en lasentidades y asociaciones de la ciudad?

—Bueno, tenemos una gran inciden-cia en las asociaciones de vecinos en losbarrios de Bellvitge y Gomal, y unacierta incidencia en el centro. Tambiénes muy importante nuestra presencia enel mundo deportivo, en el sindical y entods las cuestiones i realidades cultu-rales. Bien, una valoración positiva. Seha producido una unanimidad espontá-nea. Quizá no sea buena tanta unani-

. midad, quizá pueda parecer ilógica.Pero el hecho es que se ha dado unaimagen de serenidad en un país tancrispado por tantas cosas.

Aparte que en la discusión dejrórffcn-C^cias no ha habido esta unanimió^O! y se %han producido debates muy prefinidos eimportantes. • [ < OOCUMESTACIO

^ o • • • • ' • • • x •

v 1 *

Escola socialistapermanent

"Josep Rovira"Cursos del mes de noviembre

TERRASSA

Día sábado 14: 16.30 a 21 horas.Día domingo 15:10 de la mañana a 13horas.Intervendrán: Jesús Salvador, Rai-mon Obiols y José González Navas.

BARCELONA

Día sábado 21: 16.30 a 21 horas.Día domingo 22:10 de la mañana a 13horas.Intervendrán: Santi Riera, Isidre Mo-las y José González Navas.

GIRONA i-

Día sábado 28: 16.30 a 21 horas.Día domingo 29:10 de la mañana a 13horas. , i, í {.,'' ,"Intervendrán: Santi Riera ,Isidre Mo-las y José González Navas;. *

Provisioiiaííñiierat

Esteverll'oni)ás#

nou secretaride Miuníii:;i[¡aisEn comunicació tremesa pal Primer

Secretari del PSC, Joan Reventós, a totsels secretaris de Política'Municipal deles federacions i agrupecionsí del partit ia tots els batlles i caps de llista deisgrups municipals socialista, s'informaque, com a solució operativa a la situadocreada per la dimissió del responsablede la Secretaria de Política Municipal dela Comissió Executiva Nacional, JoanComas, deguda a la neceesitat d'haverde fer compatible la seva!activitát pro-fessional amb le% diverses tasques parla-mentáries que té assignades, amb carác-ter provisional la Corai3sió EjecutivaNacional adopta la incorpoi acio del Se-cretari de Política Comarcal; >EsteveTomás, a PArea de Política Municipal,com a Secretari en funcions, pendent dela seva ratificado peí Consell Nacio-nal. •

Xé Aniversari del'Assemblea de Catalunya

El proper dia 7 de novembre s'escauel desé aniversari de la reunió fundacio-nal de l'Assemblea de Catalunya, l'or-ganisme unitari de les forces polítiques ipopulars catalanes que al crit de "Lli-bertat, Amnistía i Estatut d'Autono-mia"—que juntament amb la coordina-ció amb les altres forces democrátiquesde l'Estat, constituien els famosos "qua-tre punts"—, aglutina i canalitzá lesaspiracions de democracia i autogoverndel nostre poblé i constituí un deismoviments ciutadans de mes enverga-dura de les lluites democrátiquesd'aquest segle.

En el proper número de l'OPINIÓdedicarem unes planes especiáis a la

commemoració del X aniversari del'Assemblea de Catalunya, que tantatrascendencia va teñir en la nostra his-toria recent.

Mentre, ens afegim a la crida de laComissió Organizadora deis actes deldesé aniversari i demanem a tothom quetingui FOTOGRAFÍES, CARTELLS iDOCUMENTS de l'Assemblea de Ca-talunya (1971-1977) els faci arribar aisorganitzadors de l'exposició commemo-rativa a Padreca següent:Secció de Documentació PolíticaAjuntament de BarcelonaInstitut Municipal d'HistóriaC/. Santa Llúcia, 1. Tel. 317 83 27BARCELONA - 2

Sobre Política Municipal

Xerrades a CerdanyolaA partir del 17 d'octubre s'ha anat

desenvolupant a Cerdanyola una seriede^conferéncies sobre diversos aspectesdé la Política Municipal, organitzades

. per la Secretaria Nacional de Formado i', la: Secretaria de Formado de PAgrupa-

ció d'aquesta localitat.Els temes del cicle han estat: "Cultura

i Municipi", a carree de Rosa M.a Diu-riienjó; "Urbanisme i Municipi", amb

¡ Ángel Llobet; "Ensenyament i Munici-j pi'¡, amb la diputada Marta Mata i final-' ment,1, "Hisenda Municipal" amb Ma-nuel Mas. '¡. Segons ens ha manifestat Manuel

, Fuste,secretari de Formació de l'Agru-• pació ¡de Cerdanyola, aquest cicle deconferencies s'ha organitzat básicamentper aconseguir.qüe els militants tiiíguin

una mínima base de coneixement sobreels diversos aspectes de la labor munici-pa, que els permeti participar amb mesrigor a les diferents árees i comissions detreball del municipi. -

"A vegades —ens ha comentat Ma-nuel Fuste— els militants es troben unamica allunyats del treball de les árees icomissions, perqué els hi manca unconeixement mes profund de cadascundeis temes. I és en aquesta direcció peíque s'ha organitzat el cicle de xerrades."

A l'Ajuntament de Cerdanyola elssocialistes, a part de Palcaldia, tenim lesregiduries d'Ensenyament i Cultura,Hisenda, Treball i Foment i una col.la-boració molt directa a les árees de Sani-,tátü Esports, que están a mans'dél!PSUC.H ¡i:i • i , ' : . : . : ' , )

Ja esteii'subscrito

¡social istát:Anual: 1

. ' ' i

.1!Í

000 ptes. Estrangor: 1.000 ptes.' ! ' ( ] ! 'Cuota d'ajut: 2.000 pus.

; , , C / . Nicaragua, 75-77 • BARCELONA (29)i ¡ 11 Tel. 321 01 00 •<

N o m i cognoms '.AdrepaPothció D.P.Tel ; \

Forma de pagam >nt: Taló bancari o domiciliació bon'cáriaCompte corrent. Llibreta n° Signatura i conformeCaixa o BancAgencia (adrapa)Data


socialista - fcampalans.cat · Los delegados aplaudiendo la elección de la Comisión Ejecutiva....

Documents

Transcript of socialista - fcampalans.cat · Los delegados aplaudiendo la elección de la Comisión Ejecutiva....