Regència de Maria Cristina de Borbó-Dos Sicílies

(1833-1840)• 1833-1840: 1ª Guerra

Carlina. • 1835: van anomenar

Mendizábal cap de govern.• 1837: Els progressistes

volien desmantellar tota l’estructura de l’Antic Règim.

• 1839: Conveni de Bergara Va posar fi a la guerra, però el carlisme es va mantenir al llarg de gairebé tot S.XIX.

El Carlisme• El carlisme és un dels fenòmens

més interessants de la història contemporània d'Espanya i Catalunya. S'origina arran del problema successori plantejat per Ferran VII. El fet de no tenir fills barons va fer que Ferran VII abolís la Llei Sàlica, que impedia de regnar les dones, a través de la Pragmàtica Sanció (1830). Amb aquesta decisió, el rei deixava oberta la successió a la seva filla Isabel. La jugada de Ferran VII fou rebutjada per Carles Maria Isidre, el seu germà, que aspirava a la corona i els seus seguidors van fer valer els pretesos drets a la successió. S'obria així un conflicte dinàstic dins la família dels Borbó. Els descendents de la branca de Carles Maria Isidre, els carlins, es consideraren legítims aspirants a la Corona d'Espanya.

El Carlisme • Les aspiracions carlines es

concretaren en tres guerres i diversos intents per fer-se amb el poder, usurpat, segons ells, per la branca descendent d'Isabel de Borbó. Hi van haver 3 guerres carlines i no foren només conflictes dinàstics, sinó lluites polítiques entre dues concepcions polítiques oposades. Els carlins eren defensors de la tradició i dels seus valors inherents . Consideraven el liberalisme una doctrina de la nefasta modernitat i , per tant, eren radicalment contraris a les reformes polítiques liberals. Els liberals, en canvi, era el contrari. Apostaven per la modernitat i el progrés, d'acord amb els nous corrents que es vivien al món desenvolupat.

• D'aquestes guerres en van sortir guanyadors sempre els liberals. Això explica la consolidació de l'estat liberal a Espanya i la definitiva derrota d'aquells que encara somiaven amb el retorn a les velles estructures de l'Antic Règim o, si més no, en una societat tradicional.

La regència del General Espartero

• 1837: els moderats amb el suport de Maria Cristina van intentar donar un gir conservador a la revolució liberal.

• 1842: Espartero va ser nomenat regent però molta gent hi estava en contra. Es va crear una revolta a Barcelona.

• 1843: Espartero va dimitir i les Corts van avançar la majoria d’edat d’Isabel II i la van proclamar reina.

Dècada Moderada (1844-1854)

• 1844: Es va dissoldre la Malícia Nacional i es va crear la Guàrdia Civil per mantenir la llei al medi rural.

• 1845: Es va promulgar la Constitució del 1845, que va establir un sufragi molt restringit i la sobirania compartida entre les corts i el rei.

• 1846-49: es va produir la revolta dels matiners, va ser una guerra espanyola emmarcada en el context de l’enfrontament originat al conflicte de successió dinàstica a la corona d’Espanya conegut com les Guerres Carlines.

Constitució de 1837Constitució de la monarquia espanyola. Signada per la reina regent, Maria Cristina, en nom d'Isabel II. Introduí, respecte a la constitució

de Cadis, variacions amb la intenció de transigir amb els liberals moderats: que proclamava la sobirania nacional i mantenia els

principis del 1812 sobre els drets individuals, llibertat d'impremta, igualtat davant la llei, independència dels tribunals de justícia i unitat

de fur, etc. Si bé el 1839 i el 1840 foren promulgades algunes lleis orgàniques, fou vigent fins a la promulgació de la Constitució del

1845.

VOCABULARI-1Regència: La regència és un període transitori durant el qual una personalitat (generalment de la família real)exerceix el poder en nom del monarca titular ja sigui perquè aquest és massa jove, per absència del mateix, o perla seva incapacitat per a governar per si mateix.

Desamortització: Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures. Té perfinalitat limitar les possibilitats d'adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques(eclesiàstiques o civils), en benefici de les particulars o físiques.

Tradicionalistes : El tradicionalisme és la postura o doctrina filosòfica que defensa les tradicions iles utilitza com argument per defensar el paradigma social del passat i la seva preservació. Hi hadiferents tipus de tradicionalismes, com pot ser el reaccionari, i en els casos català i espanyol elveuríem representat pel carlisme, o un tradicionalisme d'arrel conservadora molt rebec als canvissocials, però que entén l'evolució de les societats i per tal de mantenir els troncals de la societatacceptaria els canvis.

Antiliberals: L’ antiliberalisme és una noció molt àmplia. Tan àmplia i plural com ho són lesdiferents oposicions al liberalisme que avui en dia existeixen. Aquest concepte comprèn tota lagama de resistències a la contrareforma liberal. L’ antiliberalisme expressa un gran rebuig social imoral que encara no s’ha arribat a dotar d’estratègies polítiques realment alternatives.

VOCABULARI-2Aixecament: L'Aixecament Espartaquista va ser la vaga general i les lluites armades a Berlín del 5al 12 de gener de 1919, que quan van ser sufocades van donar per finalitzada la Revolució deNovembre. L'aixecament va ser sufocat violentament amb forces militars: creades per la direccióde la socialdemocràcia alemanya, els cossos francs al comandament de Noske autoanomenat Gossagnant.

Furs: Els furs són lleis creades per a constituir com a Nació, Principat o Regne un territoriconquerit. Cal destacar dins la Península Ibèrica els respectius furs dels territoris de la Coronad'Aragó i el Regne de Navarra. Els furs eren estatuts que documentaven els privilegis i usatgesamb que regir la comunitat, donats normalment per monarca, a les persones que poblaven unpoble. Com a resultat el consell del poble era depenent del seu senyor.

Autoritarisme: L'autoritarisme descriu una forma de govern caracteritzada per la obediènciaestricta a l'autoritat de l'Estat el qual manté el control social per mitjà de polítiques opressives.També s'utilitza per descriure una personalitat o un tipus de gestió d'una organització en què unindividu vol dominar la resta dels seus companys i que no vol aconseguir cap consens en la presade decisions.

VOCABULARI-3República federal: Estat que és una federació i alhora una república. República: estat on tots elgovernants i funcionaris públics han estat elegits democràticament i no pas per herència odesignació d'un home. Les repúbliques poden organitzar-se políticament com a repúbliquesparlamentàries o repúbliques presidencialistes.

República Unitarista: Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalmentcom una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisaels sistemes judicials locals, i només una constitució. El poder polític pot ser transferit a nivells inferiors, a lesassemblees regionals o locals, als governadors o als batlles per mitjà d'un procés de devolució de poders ,però el poder central conserva el dret de revocar qualsevol poder delegat.

Sobirania Compartida: la legitimitat del poder recau, de manera compartida, en el rei i les Corts.

Estat confessional: Un Estat confessional és el qual s'adhereix a una religió específica. Aquesta situaciópot ser simplement resultat dels usos i costums o tradició, o reflectir-se en les seves respectiva legislació,especialment en la constitució.Aquesta situació és la de tolerància religiosa o intolerància respectivament.

Hisenda: que va centralitzar els impostos a mans de l’Estat i l’elaboració d’un Codi Penal (1851), que vaunificar les lleis anteriors.

VOCABULARI 5• Bullangues: Les Bullangues són els avalots que es produïren a moltes ciutats

catalanes i especialment a Barcelona entre 1835 i 1843. En conjunt, però, les Bullangues són l'expressió de les tensions socials sorgides al si de la societat catalana arran de l'extensió de les relacions socials capitalistes.

• Monarquia Constitucional: Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat. Les monarquies constitucionals modernes sovint implementen el concepte de trias politica o "separació de poders" en què el monarca és el cap de la branca executiva o té només un paper cerimonial o simbòlic.

• Democràcia: Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants. El demòcrates són els que estan a favor de la democràcia.

• República: Forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d'estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d'una elecció popular, directa o indirecta. Els republicans són els que estan a favor de la repúbilca.