Butll. Soc. Catalana Herpetologia 25: 30-36 Gener del 2018

ISSN 2339-8299

Disponible en: http://soccatherp.org/publicacions/

Societat Catalana

www.soccatherp.org

d’Herpetologia

Mortalitat de Testudo hermanni Gmelin, 1789 i d’altres

vertebrats en basses de reg i búnquers abandonats

Joan FERRER 1,2 i Gerard CARRION

3

1 SOCIETAT CATALANA D’HERPETOLOGIA, Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Museu Blau, Plaça Leo-

nardo da Vinci 4-5, 08019 Barcelona. 2 E.mail: pedroloscrew@gmail.com 3 PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS. Palau de l'Abat. Monestir de Sant Pere de Rodes. 17489 - El Port de la

Selva.

RESUM

Es dóna a conèixer la mortalitat de Testudo hermanni (i d’altres hèrptils) en búnquers i basses de reg.

PARAULES CLAU: Basses de reg; búnquers; mortalitat; Testudo hermanni; Albera.

ABSTRACT

Here we expose some observations of Testudo hermanni (and other amphibians and reptiles) found

dead in bunkers and water tanks built for the storage of rainwater and other agricultural uses.

KEY WORDS: water tanks; bunkers; mortality; Testudo hermanni; Albera mountain.

Durant el treball de camp d’un cens de Testudo

hermanni a l’Albera per encàrrec del Centre de

Reproducció de Tortugues de Garriguella (CRT) i

el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera,

el dia 1/5/2017 es van trobar dues basses de

reg en un olivar de l’Entrebanc (Fig.1), un indret

proper al poble d’Espolla (Alt Empordà; 113

msnm) on havien quedat atrapats exemplars de

vàries espècies de vertebrats (Fig.3), la majoria

dels quals estaven morts per ofegament: 1

Martes foina; 1 juvenil de Testudo hermanni; 5

Pelobates cultripes adults; 1 Zamenis scalaris

adulta; 1 Malpolon monspessulanus juvenil i 2

Pelopylax perezi. L’exemplar de T. hermanni es

va trobar a la bassa petita (Fig.2), de 7’5x13’5m i

0’7m de fondària màxima, aprox., on també hi

havia diversos exemplars de P. perezi vives que

aparentment no tenien problemes per entrar i

sortir de la bassa, que té uns pendents menys

pronunciats. La bassa gran, en canvi, d’uns

18x11m i 1’3m de profunditat màxima i uns

pendents més pronunciats que l’anterior, fins al

punt que tot sembla indicar que els exemplars de

P. perezi no en poden sortir. També s’hi va retirar

una Martes foina adulta morta, el cadàver flotant

de la qual era aprofitat per les Pelophylax sp. per

assolellar-s’hi a sobre. Com a mesura provisional

mentre es contacta amb el propietari de la finca,

es van posar a l’aigua varies peces de suro de

Quercus suber.

El 29/7/2013, es va rescatar amb vida un

juvenil de T. hermanni d’una bassa de

característiques similars a les esmentades però

en aquest cas usada per a prevenció d’incendis,

situada a Sant Silvestre de la Valleta, TM de

Llançà - Alt Empordà (Eduard Filella com. pers.).

En aquestes tres basses s’hi instal·laran alguns

dels dispositius de sortida que ja s’han

experimentat amb èxit en basses de reg (COLOM,

2013).

31

Butll. Soc. Catalana Herpetologia, 25: 30-36

En aquest tipus de bassa feta amb

geomembrana (que també s’utilitza per a

emmagatzemar dejeccions ramaderes) i

pendents majoritàriament pronunciats, aquesta

làmina plàstica impermeable és altament

lliscant. De manera que molts animals (incloent

aus) llisquen cap el seu interior i alhora els

impossibilita la sortida, fet que acaba provocant

un important percentatge d’ofegaments.

Tenint en compte la mortalitat demostrada que

provoca aquesta tipologia de bassa, que està

molt estesa pel país fins al punt que n’hi podria

haver milers (tenint en consideració que hi ha

unes 7000 granges porcines entre actives i

abandonades, moltes de les quals tenen bassa

de purins de característiques similars, a més de

les de prevenció d’incendis, les de reg, les que

s’usen per abeurar bestiar, etc..). Caldria canviar

la normativa actual, que només obliga a instal·lar-

hi tanca perimetral per a evitar-hi l’entrada de

persones i animals (per el cas de les basses de

purins veure CATALUNYA-DECRET 136 -2009),

per tal d’obligar als propietaris a instal·lar-hi

també dispositius de sortida per a facilitar la

sortida a la petita fauna que supera la tanca i

cau accidentalment a l’aigua.

Durant el mateix cens de tortuga mediterrània,

els dies 18 i 19/5/2017 es van trobar, al

municipi de Garriguella, dos búnquers per a

morter situats a pocs metres de distància l’un de

l’altre i propers a un niu de metralladora (situats

als turons del sud del Gorg de la Bressola i a

70msnm (Fig. 4). Al seu interior es van localitzar

dos exemplars adults morts de T. hermanni, un

a cada búnquer (Fig. 8 i 9). Tot i no trobar-s’hi

altres espècies atrapades, els esglaons

d’entrada a aquestes construccions són

suficientment alts, quan no estan prou reblertes

de pedres que s’hi han anat dipositant amb el

pas dels anys (Fig.5) com per impedir la sortida a

vertebrats menys àgils com, per exemple,

Epidalea calamita i fins i tot Bufo spinosus o

Salamandra salamandra. Només al sector de

Garriguella hi ha uns 380 búnquers o

construccions militars de la popularment

anomenada “Línia Pirineus”, construïdes entre

els anys 1944 i 1950, durant la dictadura del

General Franco. Dels 10.000 previstos

inicialment, finalment se’n van construir 6.000,

la meitat dels quals a Catalunya. I d’aquests,

gairebé 800 són a l’Empordà, bona part dels

quals han estat revisats durant els darrers anys

per a la publicació d’un treball específic sobre

aquestes fortificacions (GELI, 2016) i només s’hi

van trobar restes de T. hermanni en un dels dos

búnquers que són objecte d’aquesta nota

(corresponents al mateix exemplar de la Fig.8).

Actualment estan abandonats, alguns semi

enrunats i/o coberts per vegetació.

El fet de trobar-se excrements de carnívor en un

dels dos búnquers, fet observat en d’altres

búnquers de l’Empordà, demostra que aquestes

construccions són visitades per diferents

espècies, que en ocasions podrien depredar els

animals que també hi troben en aquelles que

actuen com a trampes de caiguda.

Resulta paradoxal que tot i tractar-se d’un dels

sectors de la zona principal de distribució (fora,

però, dels límits de les àrees definides com a

zona de conservació de la tortuga mediterrània a

la serra de l’Albera per la Direcció General del

Medi Natural) amb menor densitat de l’espècie,

tot i així caiguin exemplars en aquestes

estructures. De manera similar al que passa a

l’altre extrem de l’Albera amb Lissotriton

helveticus, l’espècie d’amfibi més rara del

massís, amb només cinc cites, tres de les quals

corresponen a exemplars caiguts en cisternes

(FERRER et. al. 2015 i dades pròpies no

publicades).

Posteriorment es van revisar una vintena de

búnquers molt propers als anteriors però situats

ja al cap de Creus, set dels quals serien

susceptibles d’actuar com a trampes de caiguda.

Però no s’hi van trobar restes d’animals morts.

Caldria que les administracions competents es

fessin responsables d’aquestes construccions

militars abandonades. Instal·lant almenys rampes

de sortida en aquelles que representen un perill,

per a evitar-hi la mort per inanició de petits

animals, molts d’ells espècies protegides per la

legislació i alguns catalogats en perill d’extinció,

tal i com es demostra en aquesta nota.

Aquest sector representa el punt de contacte

entre l’Albera i el cap de Creus però la

connectivitat és molt deficient, per culpa de la

carretera N-260 (que separa la serra de l’Albera

del cap de Creus). I sobretot per la presència en

paral·lel, de la via del tren, obstacle pràcticament

insalvable per a Testudo hermanni, que només

pot creuar-la per sobre del Túnel de Canyelles (de

poc més d’un km). Tenint en compte que es

troba dins dels límits de les àrees definides com

a zona de conservació de la tortuga mediterrània

a la serra de l’Albera per la Direcció General del

Medi Natural (BERTOLERO, 2017), caldria

habilitar passos per a tortugues en aquesta via

32

Butll. Soc. Catalana Herpetologia, 25: 30-36

fèrria. Com els que hi ha a la regió japonesa de

Kansai, on es va detectar mortalitat de quelonis

a les vies del tren, problemàtica que es va

resoldre amb èxit (VIRATA, 2015).

Així doncs la mortalitat en aquestes cons-

truccions militars i els dipòsits d’emmagat-

zematge d’aigua com les basses, o cisternes

(FERRER et al.2014) se suma a la resta de

handicaps que empitjoren la ja de per si

complicada situació d’aquesta espècie

catalogada com a “en perill d’extinció”:

fragmentació i pèrdua d’hàbitat, incendis

forestals, espoli, augment de la predació, entre

altres (BUDÓ, 2001; VILARDELL et al. 2011;

COUTURIER et al., 2014; BERTOLERO, 2015),

impedint-ne la natural colonització vers el cap de

Creus, sector on es considera extingida aquesta

espècie (FERRER i FILELLA, 2012), ja que

malgrat l’existència de moltes cites prolongades

en el temps i fins l’actualitat, tot sembla indicar

que no es tracta de poblacions reproductores

estables si no d’individus isolats o escapats de

finques particulars. Tot i això, es tenen indicis

recents i per confirmar (Jordi Vilà com. pers.) de

reproducció de l’espècie a l’altra banda de la via

del tren i ja dins del Parc Natural de Cap de

Creus, sota la Roca Miralles.

Des de la Societat Catalana d’Herpetologia (SCH)

i el Centre de Reproducció de Tortugues de

Garriguella, s’està treballant en la solució

d’aquesta problemàtica, en la línia iniciada pel

CRT fa alguns anys en diverses finques de

l’Albera on s’havien trobat tortugues caigudes en

pous i dipòsits; així com amb el seguiment del

Projecte Albera de la SCH (2014), premiat amb

un ajut de la Fundació ANDRENA i que també

incloïa, entre d’altres, la instal·lació de dispositius

de sortida en dipòsits situats dins l’àrea de

distribució de Testudo hermanni (FERRER,

2016).

P.D.: Per raons de conservació, en aquesta nota no es donen les coordenades exactes de les troballes, en versar

sobre Testudo hermanni, en perill d’extinció, situació que es veu agreujada per l’espoli d’exemplars en un indret

tant turístic com el tractat.

Fig.1.- Vista aèria de l’olivar amb les dues basses de lona al mig. S’hi pot apreciar l’hàbitat de T. hermanni en

aquest sector dominat per conreus de vinyes i oliverars, alguns dels quals abandonats i que posteriorment han

estat colonitzats per brolla i finalment per bosc esclarissat de sureda (que s’ha conservat als vessants no

conreables).

33

Butll. Soc. Catalana Herpetologia, 25: 30-36

Foto 2 (dreta) .- Detall de la bassa d’Espolla on es va trobar l’exemplar juvenil de T. hermanni ofegat

(observable en primer pla).

Foto 3 (esquerra).- L’altra bassa, amb la Martes foina trobada a l’aigua (al fons de la imatge) i l’exemplar de

Malpolon monspessulanus també ofegat, en primer pla. En aquesta bassa, de parets amb pendent més

pronunciat que l’anterior, es va observar una major mortalitat de vertebrats (fins a cinc espècies diferents).

AGRAÏMENTS

A en Joan Budó i l’Eduard Filella per la revisió del text així com l’aportació de dades. També a Adela

Geli per la seva informació sobre els búnquers de l’Empordà. I sobretot, a l’Albert Bertolero pel seu

mestratge.

34

Butll. Soc. Catalana Herpetologia, 25: 30-36

Fig.4.- Ortofotografia del sector de Garriguella on es van trobar els dos búnquers amb restes de T. hermanni. Fig.5.- Detall de l’entrada d’un dels dos búnquers on en prou feines es pot observar com els esglaons d’accés,

d’una alçada i verticalitat considerable (difícil de salvar per a varies espècies) estan reblerts de pedres, cosa

que passa sovint en aquestes construccions, permetent la sortida dels petits animals que eventualment hi

cauen accidentalment.

Fig.6.- Extrem oposat de la construcció, allí on s’hi posicionaria la peça d’artilleria.

35

Butll. Soc. Catalana Herpetologia, 25: 30-36

Fig.7.- Imatge presa al mateix búnquer però des d’un altre pla, on es pot apreciar la forma d'ull de pany de porta

de l’extrem on es situava el morter, on la part superior té una forma d'embut amb pendents que podrien dirigir

els animals cap a dins.

Fig.8.- Interior del mateix búnquer, on es pot observar en primer pla, l’exemplar de tortuga morta que ja es va

trobar al mateix indret durant una revisió feta a principis del 2014 (Adela Geli com. pers.).

Fig. 9.- Detall del segon búnquer, on es pot observar en primer pla, l’altre exemplar de T. hermanni trobat mort.

REFERÈNCIES

BERTOLERO, A. (2015): Tortuga mediterránea – Testudo hermanni. En: Enciclopedia Virtual de los

Vertebrados Españoles. Salvador, A., Marco, A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales,

Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/

BERTOLERO A. (2017): Cens i distribució de la tortuga mediterrània a la serra de l’Albera. Avaluació de

la situació durant l’any 2017. Informe encarregat per: Amics de la Tortuga de l'Albera i Paratge

Natural d’Interès Nacional de l’Albera.

BUDÓ J. (2001): Regressió de la població de tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) i la

tortuga de rierol (Mauremys leprosa) a la Reserva Natural de Sant Quirze, dins del Parc Natural

de l’Albera (Pirineu oriental, Catalunya). Butlletí Soc. Cat. Herp núm. 15.

36

Butll. Soc. Catalana Herpetologia, 25: 30-36

CATALUNYA-DECRET 136 (2009): 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del programa d’actuació

aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de

fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes. Diari oficial de la Generalitats de

Catalunya. Núm.: 5457-3.9.2009: 65858-65902.

COLOM, J. (2013): Innovació en dispositius antiofegament a les basses de rec revestides amb

geomembranes. Memòria tècnica. Joan Colom Alibés & Paisatges Vius.

COUTURIER, T.; BESNARD, A.; BERTOLERO, A.; BOSC, V.; ASTRUC, G.; CHEYLAN, M. (2014): Factors

determining the abundance and occurrence of Hermann’s tortoise Testudo hermanni in France

and Spain: fire regime and landscape changes as the main divers. Biological Conservation: 170,

177-187.

FERRER, J. i FILELLA, E. (2012): Atles dels amfibis i els rèptils del cap de Creus. Treballs de la Societat

Catalana d’Herpetologia, núm. 7. Barcelona.

FERRER,J.; AGUILAR, F.; FERNÁNDEZ D.; FILELLA, E.; D. BAJÓZi ROCA, J. (2014): La mortalitat d’hèrptils

en cisternes, pous i altres dispositius subterranis. Dades preliminars i recomanacions de gestió.

Butlletí Soc. Cat. Herp núm.21.

FERRER, J. & DANÈS, G. (2015): Confirmació de la presència de Lissotriton helveticus (Razoumowsky,

1789) a l'Albera (Alt Empordà, Catalunya). Butlletí Societat Catalana d’Herpetologia, 22: 66-69

pp. http://soccatherp.org/butlleti-22/

FERRER, J. (2016): Projecte de conservació i restauració de zones humides a l’Albera: actuacions als

espais de la XN2000 Basses de l'Albera i l’Albera, i en tres espais exclosos de la XN2000 del TM

de llançà. Memòria tècnica per a la Fundació Andrena.

GELI, A. (2016): Recórrer la Garriguella fortificada. Desxifrant els búnquers: arquitectura i paisatge.

Figueres: Institut d’Estudis Empordanesos.

S.C.H. (2014): Protecció dels amfibis a l’Albera. Fundació ANDRENA.http://www.andrena.cat/portfolio-

item/proteccio-dels-amfibis-a-albera/

VILARDELL, A.; BUDÓ, J.; CAPALLERAS, X.; FERRER, J. i FILELLA, E. (2011): Dades sobre la incidència

d’un incendi forestal en la població de tortuga mediterrània (Testudo hermanni) a la serra de

l’Albera (Alt Empordà; Catalunya). Butlletí Soc. Cat. Herp núm.19.

VIRATA, J. (2015): Japan Railway Takes Novel Approach to Keep Turtles Off Train Tracks. Reptiles

3/12/2015.http://www.reptilesmagazine.com/japan-railway-takes-novel-approach-to-keep-

turtles-off-train-tracks-trending/