1

Els SOFISTES

SÒCRATES

2

ELS SOFISTES (Protàgores i Gòrgies)

1) SITUACIÓ POLÍTICO-SOCIAL:

– Grècia, segle V a.C.: nova situació històrica

– Les lleis• Temoi / nomoi• Contraposició nomos / physis

2) QUI EREN ELS SOFISTES?

– Metecs

2) QUÈ VAN PROPOSAR?

– Activitat

– Gir antropològic

– Relativisme i Escepticisme

– Homomensura

– Retòrica i oratòria, l’art de la discussió

3

• Gràcies al moment històric que viu Grècia al s. V aC s’inicia a Atenes una nova recerca intel·lectual que se centra en l’home, i no en les qüestions físiques i cosmològiques

• Aquest nou moment racional i de temàtica antropològica donarà pas a la gran esplendor dels període clàssic en que brillaran Plató i Aristòtil

• Les condicions que fan que a Atenes es creï una situació inèdita que planteja nous problemes són:

Les condicions que afavoriren

aquest gir seran:

Triomf de lademocràcia

L’esplendor econòmica i cultural

La preponderància política

a Grècia

1. SITUACIÓ POLÍTICO-SOCIAL1.1. Grècia, segle V a.C.: nova situació històrica

4

Les noves idees De l’Atenes

Democràtica són:

DEMOCRÀCIA LLIBERTAT LLEI

Igualtat política, igualtat social i

govern del poble

Llibertat personal

mitjançant la llei

però amb subjecció

a la llei

Únic sobirà permanent

pel fet que les

magistratures són

disperses, efímeres

i fins i tot es sortegen

Tots aquests temes es centren en l´’ÉSSER HUMÀ i la seva CONVIVÈNCIA

5

En l’època anterior són considerades

TEMOI NOMOI

En el moment dels sofistes (s. V a.n.e.)

•Seran el fonament de la democràcia i l’única barrera enfront de l’individualisme i l’afany de poder•Seran examinades i discutides a fons

Lleis humanes escrites amb data i

firma

No escrites,com si fossin d’origen

diví

1. SITUACIÓ POLÍTICO-SOCIAL1.2. Les Lleis

6

MANCADES de VALOR ABSOLUT

Les CONTRAPOSARANa la NATURALESA

(Physis)

CONVENCIONS

Els SOFISTES consideraran les LLEIS

Cada poble té lleis i usos diversos La naturalesa té caràcter universal i permanent

7

Així, el tema del moment és la CONTRAPOSICIÓ:

LLEI = NATURALESA

Considerada una creació convencional, arbitrària i provisional pels sofistes

Permanent, comuna i universal

8

2. QUI EREN ELS SOFISTES?2.1. Metecs

Etimologia

Sohpos savi home que destaca en qualsevol tipus de saber

Sophistés Mestre del saber Es dediquen a ensenyar als altres cobrant com qui exerceix qualsevol altre ofici

Volen satisfer la demanda dels ciutadans atenesos

Molt interessats en la vida política de la ciutat-estat

A diferència dels savis tradicionals dedicats a l’especulació i el saber teòric

Els sofistes apareixen en la vida social com a “mestres” de la cultura i la virtut

Són capaços de fer prevaler les seves opinions gràcies a l’art de l’oratòria

Saber que amb el temps deriva en pur art de convèncer el contrari

SofistaCom a productor de discursos buitsSofismeCom a argumentació fal·laç i enganyosa

Posteriorment va adquirir un sentit pejoratiu d’hàbil enganyador

9

En aquesta Atenes bullint

apareixen els SOFISTES

Tots ells estrangers (metecs)

Enormement cultes i coneixedors a través dels

seus nombrosos viatges de les

diverses formes de pensar i de viure

dels altres grecs.

Aporten novesidees que seran

acollides amb entusiasme pels joves i trobaran

l’oposició dels que s’aferren a una visió

més tradicional

La seva influència serà molt

considerable

Com que eren estrangers a

Atenes:No podien participar

directament de la vida

política de la ciutat

10

2. QUI EREN ELS SOFISTES?2.2. Activitat

ACTIVITAT Va ser molt extensa

Formaven a la major part dels polítics atenesos

Van ser educadors a sou de la joventut tot creant un model renovat d’ensenyament, més ampli i més actual

Foren grans oradors

Foren escriptors malgrat els seus escrits s’han perdut i no en queden més que escadussers fragments

11

Donaven especial importància a la

•Davant l’assemblea pública•Guanyar als tribunals

És a dir, en les habilitats necessàries per tenir èxit en els assumptes públics

Malgrat que els sofistes no van formar una escola ni

van defensar una doctrina comuna, sinó un moviment

integrat per diversos savis, podem trobar algunes

coincidències:Pròdic

Hípies

Trassímac

Calicles

Antifont

Críties

12

Protàgores Gòrgies

3. QUÈ VAN PROPOSAR?

1. Van suposar un gir filosòfic: preocupació humanista

•Com a conseqüència de les noves necessitats plantejades per la democràcia, els sofistes es van centrar en l’ésser humà

•La seva filosofia però, no va ser especulativa sinó pràctica

•Es van dedicar al que avui anomenem filosofia de la cultura: Política, Religió, Sociologia, Lingüística

13

2. Relativisme de la veritat (opinió) i Escepticisme religiós i cognoscitiu

•Fruit dels seus nombrosos viatges comproven que no hi ha dos

pobles amb les mateixes lleis ni els mateixos costums:

•Sofistes més radicals com Protàgores afirmaran que no podem

estar segurs de res, per tant, la posició més assenyada és el dubte

permanent = ESCEPTICISME

14

“l’home és la mesura de totes les coses” =

HOMOMENSURA

Cap opinió és més vertadera que una altra, pot passar que una sigui millor si així ho sembla a la majoria

3. No són pensadors sistemàtics, ni busquen principis universals

Procedeixen més aviat de manera inductiva

15

Acumulen dades i informacions de les quals es deriven conclusions de

caràcter pràctic

4. Crítica al que és establert com a natural (llei enfront natura)

•Cerquen un saber al servei de la utilitat

•L’acord substitueix la llei natural

•La utilitat substitueix la veritat

•Relativisme: no podem obtenir la veritat universal.

Les coses són percebudes segons les diverses

situacions de cadascú16

5. Les seves eines de treball són l’oratòria i la retòrica (l’art de la discussió: confiança en l’educació i el discurs

•Els sofistes van ser molt importants a Atenes, van posar en qüestió la polis tradicional

•Ara bé, les seves eines es prestaven a tot tipus de manipulació per part dels esperits més ambiciosos i individualistes de l’època

•No és doncs gens estrany que la figura dels sofistes aparegui revestida d’una notable ambigüitat

17

RETòRICA

F 1 RET Art de l'eloqüència, de l'expressió oral i escrita, fixada d'acord amb unes regles que, introduïdes a Grècia pels sofistes, es perpetuaren i s'enriquiren en la tradició successiva.

2 1 desp Manera de parlar o d'escriure ampul·losa i buida, artificialment elegant, que té en compte només els efectes exteriors, sense un sentiment seriós, convicció artística o moral, etc.

2 Abundància de paraules, sobretot quan són fora de lloc o enganyadores.

3 pl Raons que no són del cas. No em vinguis amb retòriques.

6. Exigència de pagament pels serveis donats

18

SÒCRATES470/469 – 399 a.C.

1. El problema socràtic

2. Qui va ser Sòcrates• “Només sé que no sé res”• Busca la veritat

• Areté o excel·lència

1. Per què va ser condemnat a mort?• Corrompre menors i impietat• Circumstàncies històriques

1. Quina va ser la seva doctrina?

• Mètode socràtic = Maièutica (Ironia i contradicció)• Diàleg

• Construcció de definicions: essències

1. L’ètica socràtica: l’intel·lectualisme moral19

Si els sofistes eren estrangers, Sòcrates era atenenc

Pertanyia a una família modesta

Pare escultor

Mare llevadora

Mai no va voler dedicar-se a la política ni el va dominar l’ambició de sortir de la seva pobresa

Tot i així, de Sòcrates i mai millor dit

Ja que no va deixar res escrit

Tot el que d’ell en sabem prové de 4 fonts que estan en desacord

Això és el que es coneix com

20

“només sabem que no en sabem res”

Quasi tot el que es refereix a Sòcrates està envoltat de misteri i sotmès a discussió:

- Qui va ser realment?- Per què va ser condemnat a mort?- Quina va ser la seva doctrina?

Sòcrates no va escriure res i els testimonis que n’ha arribat són contradictoris

Potser el més segur és acceptar el testimoni d’Aristòtil i dels primers diàlegs de Plató, concretament el de L’apologia de Sòcrates

21

1. El problema socràtic

Aristòfan Se’n burla

Xenofont El presenta com una figura una mica carrinclona

Plató En fa una exaltació en els seus diàlegs

Aristòtil En dóna un testimoni més ponderat

22

2. QUI VA SER SÒCRATES?

Encara que sembla que podria ser considerat com un sofista més, Sòcrates se’ns mostra amb algunes diferències:

No escriu llibres

Renuncia a l’oratòria

No cobra als seus deixebles

No presumeix de saviesa

23

Diferències entre Sòcrates i els sofistes

SÒCRATES SOFISTES

Mètode Diàleg Retòrica

Ideal Felicitat Ètica

ÈxitPolítica

Coneixement InteriorConcepte o definicióVeritat

Exterior OratòriaRelativisme

Ensenyament A les places i als carrersDe franc

InstitucionalitzatCobrant

• Això l’acosta a la saviesa molt més que tots aquells que, com els sofistes, creuen que ho saben tot

• Ell no nega la possibilitat de l’accés al coneixement per part de l’home

– Sinó que creu que només aquell que es considera ignorant té la possibilitat d’iniciar un camí racional cap al coneixement

• Sòcrates doncs, busca la Veritat– És per això que dedica la seva activitat a

examinar-se a si mateix i als altres sobre el bé de l’ànima, la justícia i la virtut en general

• Sòrates va preferir aquesta activitat filosòfica a totes les preocupacions dels seus contemporanis.

24

“Només sé que no sé res”

“Examinar-se a si mateix i als altres”

“La vida sense aquesta mena d’examen no mereix la pena

ser viscuda”

25

Fou una figura inquietant i incòmoda

pels seus contemporanis

Es comparà a si mateix amb un tàvec que fibloneja els altres

perquè no s’adormin i parin atenció a la virtut

Sòcrates comparteix amb els Sofistes la preocupació

per l’educaució

dels joves i per l’assoliment de

l’areté o excel·lència

26

Però mentre per Sòcrates l’areté és coneixement

Pels sofistes si el coneixement és relatiu, com volen ensenyar-lo?

27

3. PER QUÈ VA SER CONDEMNAT A MORT?

Formalment se’l va acusar de:

Corrompre menors i

D’impietat (no creure en els déus de la polis)

Sembla però, que les circumstàncies històriques ens poden explicar millor lacondemna a mort (beure cicuta) davant

del Tribunal dels Cinc-cents:

A Atenes s’acabava de restaurar la democràcia

La ciutat vivia encara el trauma de la guerra del Peloponès (431-404)

Lluites de l’oligarquia per fer-se amb el poder i sobretot

El breu però terrorífic govern dels Trenta Tirans (404-403)

Sòcrates no simpatitzava gaire amb la democràcia del moment i

Havia estat mestre d’Alcíbiades i de Crites (el més violent dels oligarques)

28

• Els acusadors creien que Sòcrates s’exiliaria voluntàriament abans del procés

• Tampoc va voler aprofitar la fugida que li havien preparat els seus deixebles i amics

• Va preferir passar les seves últimes hores discutint sobre la immortalitat de l’ànima i els avantatges de morir

4. QUINA VA SER LA SEVA DOCTRINA?

Sòcrates ens parla de:

La vida de l’home a la ciutat

Entén la filosofia com una recerca col·lectiva i en diàleg

El mètode socràtic

El problema consisteix a saber, exactament,

quines de les doctrines que posa en boca Plató

són autènticament socràtiques i quines

altres són pròpies del mateix Plató.

• El mètode socràtic era en un primer moment l’art del diàleg• És a dir, l’art de fer les preguntes adequades conduint la

discussió cap a un objectiu determinat• Per això Sòcrates utilitza 2 eines o recursos:

• La ironia• És l’art de fer preguntes tals que facin

descobrir a l’altre la seva pròpia ignorància fent-lo caure en

• La contradicció• El que creu saber s’adona (assetjat per les

preguntes de Sòcrates) que no sap res.

4.1. El mètode socràtic = la MAIÈUTICA

Aquest mètode és conegut com MAIÈUTICA

La maièutica és:• Art de la llevadora per al·lusió a l’ofici de la seva mare

• Consisteix en fer preguntes tals que l’altre arribi a descobrir la veritat en si mateix.

• És a dir, Sòcrates mitjançant l’art de fer preguntes, feia caure als interlocutors en contradiccions fins que s’adonaven que no sabien res

• Un cop reconeguda la pròpia ignorància, les preguntes, maièutica, serveixen per encaminar-lo a que ell mateix arribi al coneixement, a la veritat que romania amagada dins d’un mateix

• És per això que Sòcrates afirma

• Sòcrates doncs, no comunica cap doctrina ni sembla tenir doctrina pròpia:

• Ajuda als altres i busca amb ells

“coneix-te a tu mateix”

A diferència dels sofistes, coetanis seus, Sòcrates

no construeix llargs i bells discursos, sinó

DIÀLEGS metodològicament

construïts en dues parts fonamentals:

IRONIA• Presenta el tema del diàleg amb una pregunta del tipus

• Què és la justícia?

• Desenvolupa la refutació (élenkhos) de l’aparent saviesa de l’interlocutor, que, portat de la seva ignorància, no sap però creu saber.

• Una llarga successió, impertinent de vegades, de preguntes i respostes, tendeix a aconseguir el reconeixement de la pròpia ignorància, per part de l’interlocutor, la qual cosa el deixa en disposició de començar, de la mà de Sòcrates, la recerca de la definició, o el CONCEPTE, que suposaria un vertader SABER

MAIÈUTICA• El punt de partida d’aquesta indagació no pot ser un altre que el de

la confessió de la pròpia ignorància: • La que Sòcrates reconeix en si mateix reflexionant sobre

l’oracle de Delfos i

• La que aconsegueix que l’interlocutor reconegui després de refutar el seu aparent saber.

• Prossegueix llavors la feina de concebre i donar a llum «conceptes».

És per això que Aristòtil li atribuirà a Sòcrates:

•Els raonaments inductius•La definició del que és universal

Ambdues es refereixen al principi de la ciència

El mètode socràtic s’encamina a la construcció de definicions

Les quals han d’incloure l’essència immutable de la realitat

Així Sòcrates s’oposa als sofistes i inaugura el camí de la recerca de les essències

Fa servir un procediment inductiu per arribar a la definició vertadera

Examina els casos particulars iAssaja una generalització que ens aporti ja la definició buscada

5. L’ÈTICA SOCRÀTICA:L’INTEL·LECTUALISME MORAL

L’essència de la virtut i la possibilitat d’ensenyar-la

Tema molt debatut en aquells moments pels sofistes

És una qualitat basada en els valors intel·lectuals i morals

Principalment Sòcrates es centra en els problemes ètics:

Per Sòcrates l’ARETÉ (excel·lència, virtut)

No és una qualitat exclusiva de la noblesa de sang i de la posició social

La seva doctrina sol ser definida com un

“INTEL·LECTUALISME MORAL”

Aquesta doctrina sembla excessivament optimista i allunyada de la realitat

No n’hi ha prou en conèixer el bé per practicar-lo...

Aristòtil ja la va criticar

El saber i la virtut coincideixen

•Qui coneix el que és recte actuarà amb rectitud, i només per ignorància es fa el mal

•Ningú fa el mal voluntàriament

Però cal tenir en compte que Sòcrates defensa també un

UTILITARISME MORAL

•El que és bo (moralment) és allò ÚTIL•Tothom busca la FELICITAT i la utilitat

Eudemonisme

•Teoria que sosté que el fi de l’acció humana és la felicitat•Entesa aquesta com la millor vida que pot viure l’home•Eudaimonia és, per tant, la «vida bona» •ue és bo (moralment) és allò útil•Tothom busca la felicitat i la utilitat

LA VIRTUT• Consisteix en discernir què és el més útil en cada cas

• El saber del que parla Sòcrates doncs, no és un saber teòric, – Sinó un saber pràctic sobre allò millor i més útil en cada

cas

• Aquest saber-virtut pot ser ensenyat i après– No són suficients doncs, les disposicions naturals per ser

bo i virtuós– A més a més, l’home bo o dolent ho és per criteris

interns i • No pel reconeixement públic que tingui, ni pels guanys

materials

Així, Sòcrates dóna l’última paraula a la pròpia consciència i no a l’opinió pública

Sabent això podem entendre perquè no va voler fugir de la presó