Solucionari Joc de la Tarragona romana JOC DE LA TARRAGONA...

Joc de la Tarragona romanaSolucionari

Joc de la Tarragona romana 1

JOC DE LATARRAGONA

ROMANA

SOLUCIONARI

Joc de la Tarragona romana Solucionari

Joc de la Tarragona romana2

Primera edició: setembre 2009 Autors: Núria Montardit Bofarull Marta Segura Pont Jordi Tortosa Giménez M. Joana Virgili Gasol

Assessorament: Josep M. Macias Solé (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) Disseny i muntatge: Josep Serra Valls

Edita: CdA de la ciutat de Tarragona

Dipòsit legal: T-1901/2009 ISBN: 978-84-692-5776-0 Impressió: GRUPBOU

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de TarragonaComplex Educatiu de TarragonaAutovia Salou s/n43006 Tarragona

©

Col.labora:



1. JUSTIFICACIÓ

Degut a la gran quantitat de restes arqueològiques que podem trobar-nos passejant pels carrers i les places de Tarragona, hem cregut convenient la inclusió d’una activitat didàc-tica que en recollís una nombrosa part i permetés els alumnes d’apropar-se a la història antiga de la ciutat. Aquesta activitat ha comptat amb l’assessorament tècnic i científic del Sr. Josep Maria Macias, investigador de l’ICAC.

Així, hem dissenyat quatre itineraris per la part alta de Tarragona, que els permeten descobrir, investigar i estudiar el circ, la plaça de representació i les muralles, així com algunes peces descontextualitzades ubicades en els recorreguts. Els alumnes aprenen també a observar i a mirar amb uns ulls atents, per tal de situar i a comprendre tot allò que es van trobant. Cada grup parteix de la Plaça de la Font i segueix els recorreguts in-dicats, amb instruccions precises que els ajudaran a moure’s autònomament per la ciutat i a retornar, quan la feina estigui acabada, fins al mateix punt de partida.

Ja a l’aula, els nois i les noies hauran de fer una posada en comú i explicar a la resta de la classe què han fet, què han localitzat i sobretot, què han après al llarg de l’activitat. Amb aquesta finalitat, hem preparat quatre PowerPoints interactius. Els alumnes hauran de seguir les instruccions per a completar-los, alhora que podran coŀlocar-hi algunes de les fotografies que ells mateixos hagin fet.

2. CONTINGUTS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals1. La ciutat de Tàrraco. La part alta.2. El circ.3. El Concili Provincial.4. La muralla.5. Les restes descontextualitzades.6. Les funcions.7. Els materials.8. La construcció.

Procediments1. Lectura de plànols, imatges, fotografies, dibuixos i textos.2. Interpretació de la informació visual i textual.3. Ús d’un vocabulari específic4. Interrelació de conceptes i d’informació en general.5. Observació directa.6. Mesura d’elements.7. Identificació de les parts de la ciutat i dels principals edificis.8. Identificació de diferents tipus de materials.9. Identificació de parts d’un edifici i dels processos constructius.10. Extracció de conclusions.11. Compleció d’un ppt.12. Comparació entre l’ahir i l’avui.



Actituds, valors i normes1. Actitud correcta durant tot el desenvolupament de l’activitat.2. Respecte cap al material emprat i urbà.3. Ús de l’empatia per a posar-se en la situació de fa 2000 anys. 4. Respecte cap al patrimoni historicoartístic.5. Manteniment de l’atenció i de l’interès durant l’activitat.

3. OBJECTIUS

En acabar l’activitat l’alumne/a ha de ser capaç de:1. Conèixer les parts i els principals edificis de la part alta de Tàrraco.2. Comprendre la importància de la ciutat en l’època romana i el perquè de la seva

singularitat.3. Observar la ciutat de manera més acurada i sensible.4. Identificar les restes i contextualitzar-les.5. Identificar els materials localitzats.6. Comprendre els processos constructius estudiats.7. Aprendre la funcionalitat dels edificis treballats.8. Completar i presentar amb correcció el PowerPoint que els correspongui.9. Valorar el patrimoni de la ciutat i respectar-lo. 10. Treballar en equip.11. Moure’s autònomament per la ciutat i saber orientar-se.12. Fer una lectura comprensiva de l’urbanisme de Tàrraco.

4. EL MATERIAL VA DIRIGIT A....

Als alumnes de CS i ESO.

5. TEMPORITZACIÓ

• Per a l’explicació de les normes i l’establimentdels grups . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 minuts

• Per a la realització de cada itinerari es trigaal voltant de . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 o 75 minuts(Segons el temps que es disposa, un gruppodrà fer 1 o 2 recorreguts).

• Per a l’elaboració del PowerPoint . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 minuts• Per a la posada en comú . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 minuts

6. ES REALITZA A...

Per la part alta de Tarragona. El punt de partida i de trobada és la plaça de la Font. Cada grup es mou pels carrers i els espais marcats en el seu quadern.



BIBLIOGRAFIA BÀSICA

AQUILUÉ, Xavier i altres: Tarraco Guia arqueològica. Edicions El Mèdol, Tarragona, 1991 (It. III: pàg. 4).

AQUILUÉ, Xavier i altres: Guies del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Edicions el Mè-dol, Tarragona, 1999.

DUPRÉ, Xavier: Tarraco, Cuadernos de Arte español 89 (historia 16), Madrid, 1993.

___ (ed.): Las capitales provinciales de Hispània 3. Tarragona. Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco, L’Erma di Bretschneider, Roma, 2004.

MACIAS, Josep Maria i altres: Tàrraco: Guia arqueològica visual. Reconstrucció virtual de l’urbs i els seus voltants, Digivisión, Tarragona, 2004 (It. II: pàg. 12, It. III: pàg.14).

MACIAS, Josep Maria i MUÑIZ, José Antonio: Tàrraco-Tarragona: dues ciutats, una rea-litat, Digivisión, Tarragona, 2003 (It. II: pàg. 4, It. III: pàg. 5).

___: Planimetria arqueològica de Tàrraco, ICAC, Tarragona, 2007 (It. I: pàg. 15, It. III: pàg. 12).

MAR, Ricardo: Els monuments provincials de Tàrraco. Noves aportacions al seu co-neixement, Documents d’arqueologia clàssica, Tarragona, 1993.

MENCHÓN, Joan i MASSÓ, Jaume: Les muralles de Tarragona. Defenses i fortificacions de la ciutat (segles II aC- XX dC), Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, Tarragona, 1998.

PANOSA, M. Isabel: De Kese a Tarraco. La població de la Tarragona romanorepublica-na, amb especial referència a l’epigrafia, Arola editors, Tarragona, 2009.

PIÑOL, Lluís (director): Tarragona la ciutat, Gràfiques Arrels, Tarragona, 2006.

___ : Tàrraco. Metamorfosi d’una ciutat, Museu d’Història de Tarragona, Tarragona, s.a.

SALOM, Cristòfor: Circ-Pretori. Conjunt monumental, Museu d’Història de Tarragona, Tarragona, 2000.

SÁNCHEZ, José: La muralla de Tarragona, Ajuntament de Tarragona, Tarragona, 1986.

TED’A: El circ, Taller escola d’arqueologia, Tarragona, 1988.

VELOSO, Angel: Reconstrucció del circ (inèdita), Digivisión, Tarragona, 2009 (It. II: pàg. 8).

VV. AA.: Tarraco, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Tarragona, 1998.



SOLU

CION

ARI



SOLUCIONARI ITINERARI I:

Relació d’activitats:

1. Superior. 2. Fletxa del circ cap a la Plaça de Representació. 3. Marcaralafotoelrastredeles4finestres. 4. Dins.

5. De baix a dalt: megàlits i carreus. Les marques, en les zones aproxima-des.

6. Per exemple:

7. Element decoratiu adossat o esculpit a un mur i que sobresurt exterior- ment. 8. VESPASIANO, falten la P i la O. 9. Concili Provincial. Plaça de Representació. 10. Restar de l’any actual – 80 = anys que fa. 11. Dibuixar les dovelles: traçar les ratlles verticals. 12. 11 dovelles. 13. Clau, la peça central, i la resta dovelles. 14. Mesurar el mur amb els folis, com a base dels peus: 6,5 peus => 6,5 peus x 29,57 cm / peu = 192 cm => 1,92 m. 15. Carreu encoixinat. 16. Les mides concretes depenen del carreu triat, però com a exemple: 1 palmus = 7,39 cm 1 carreu = 8,5 palmus 8,5 palmus / carreu x 7,39 cm / palmus = 62,81 cm / carreu. A la façana hem comptat 27 carreus. És a dir: 27 carreus x 62,81 cm / carreu = 1.695,87 cm = > 16,95 m. 17. Observar el sistema i entendre’n el mecanisme. 18. Marques al centre dels carreus: 8 a la foto. 19. Peces amb forma de cua d’oreneta, entre carreu i carreu: unes 13. 20. El model de l’esquerre: rectangle vertical. 21. La llotja on s’instal·laven els personatges més importants de l’acte. 22. F, F, V, F, V, V. 23. S’ha de retornar al plànol de la pàg. 16 i marcar l’itinerari realitzat.



SOLUCIONARI ITINERARI II:


1. Primer cercle a l’esquerra: núm. 1. Al dibuix reconstructiu s’ha de col·locar abans del Pulvinar. 2. S’identifiquen 3 fragments de volta, part del basament i l’estructura de les grades. A l’arena. Carreus: al pòdium; carreuó: murs laterals de les voltes; formigó o

morter de calç: voltes i estructura de les grades. 3. 1. inferior esquerra; 2. superior esquerra; 3. inferior dreta; 4.superior dreta. 4. Sí, continuació de la mateixa estructura del circ. La mateixa amplada de la façana de la casa dóna la idea dels espais aprofitats de cada volta. Núm. 2: caseta identificativa del Pulvinar 5. Per ordre, de dalt a baix i d’esquerra a dreta: carcerae, pulvinar, cavea, arena, spina, porta triumphalis. 6. Unes 7. 7. Se’n veuen 3 i se n’intueixen 3 més. 8. Dibuix escales. Materials de formigó: s’identifiquen les pedres i el morter. 9. Pedra: pòdium, escales. Formigó o morter de calç: volta, seients i estructures. 10. La semicircular, l’última. Núm. 3 i cercle a continuació del Pulvinar. 11. Perillositat, accident, avançament, espectacularitat, bona visibilitat. 12. Fragment de la càvea, volta i porta triumphalis. 13. Núm. 4: a la capçalera del circ. 14. 1a. secció: 3 grades; 2a. secció: 7 grades. 15. La barana de separació de les dues seccions. 16. 1 volta = 16,5 peus = 5,10 m. 17. Aprox. 5,5 m, 18 peus. 18. Cada casa ocupa l’amplada d’una volta. 19. Queden restes visibles, a les cases: 45, 43, 41, 37, 31, 25, 13, 11 i 5 (setembre 2009). 20. Part interna esquerra, espectadors, i part externa dreta, carros.



SOLUCIONARI ITINERARI III:


1. Creuar l’arena del circ i ascendir per la Baixada de la Peixateria que equivaldria a les grades. 2. Modificacionsalesfinestres:unestapiadesid’altresquenoexisteixen. Esveienmerlets. 3. A.3pilastressenceresis’intueixenaltres3. B. 8 peces. C.Compostper15o16peces,peròelsalumnespodenposaraltres números,perquèalgunesestanfraccionadesiconfon.Noobstant,l’ob- jectiuéslaidentificaciódel’arquitrau. 5. Quedenvisibles:laporta,restesdelespilastresielsmursdecarreus. 6. A.sí,B.sí,C.sí,D.no. 7. Dedaltabaixid’esquerraadreta:coixí,dovella,clau,arcdedescàrrega, rebranca,llinda,timpàisalmer. 8. Fragmentsdefustosacanalatsidedobleacanaladura. 9. 8 mamelles. 10. Segonsl’alçadadel’alumne,unes215passes. Marcaranelcostatcurtdretdelrectangle. Midesdelaplaça: Ampladamàxima:283,46m. Llargària149,86m. Àrea42.470m2. 11. Angledelmur,restesdeterradelbasament. 12. Formarectangulardelaplaçagranformadapelscarrers Merceria, Sta. Anna, Enrajolat, Enrajolat-Ferrers, Baixada del Roser. 13. LucioTadio:2,FabiaeSatuminae:1,LucioPerpernae:3. 14. Aquestfragmentdemurestàmoltrestaurat;malgrattotelsalumnes podenferelcàlcul,perfer-seunaideaaproximadadelesdimensions. 15. L’eixcentraldelaplaçadeRepresentació.



SOLUCIONARI ITINERARI IV:


1. Cal assenyalar tot el perímetre amb les irregularitats i veure que estaria oberta pel port. 2. Marcar la part alta amb un bolígraf d’un altre color.

3. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: carreus, carreus, terra i pedres i mur de lligament.

4. Zona plana: pas de ronda, mirarien en direcció a fora murs, és a dir cap a l’esquerra de la foto. 5. Torre transformada en època medieval i al llarg dels segles posteriors. Localització de les imatges, mirant la torre frontalment per la seva façana: 1. part inferior dreta, 2. fragment de l’arc de la porta del costat esquerre, 3. arc de descàrrega sobre la porta, 4. costat esquerre de la porta, 5. espitllera, part superior dreta, 6. basament de la torre a la zona central i 7. polleguera, part interior i superior de la porta. 6. Marquemlescasesquehansofertcanvisméssignificatius(amblaC):

7. A la imatge superior també hi ha marcat amb els números el tipus de restauració emprada i les portelles amb lletres. Cada grup pot triar el model de restauració que els sembli més adequat. Hauriend’adonar-sedeladualitatentrelaprotecciódel’edifici,al margedelvalorestètic,ilareconstruccióamblafinalitatderecuperar l’aspecte original, sempre, però, que es pugui distingir de cara al futur.

5 6

432

A

B

2

1



8. De baix a dalt: megàlits, carreus. 9. En primer lloc la B i després l’A (d’esquerra a dreta). 10. D’esquerra a dreta: rebranca, llinda, megàlit. 11. Aproximadament: 5 peus x 8 peus = 1,47 m. x 2,36 m. 12. S’ha de refer: les plomes del casc, la part central de la cuirassa, l’escut, el faldellí i la inscripció. Al costat esquerre. 1757. 13.

14. Mides aproximades: murs: 5 peus; farciment central: 7 peus. 15. Estil corinti.

Pas de ronda

Rampa

Solucionari Joc de la Tarragona romana JOC DE LA TARRAGONA...

Documents

Transcript of Solucionari Joc de la Tarragona romana JOC DE LA TARRAGONA...