SOPAR DELS

ECONOMISTES 2011

Joan Hortalà, Col·legiat de Mèrit Josep Maria Vegara, Col·legiat d’Honor

L’informatiu que teniu a les mans té un caràcter especial ja que estàcentrat i es distribueix en l’acte del Sopar dels Economistes.

Aquest és un acte lúdic que el Col·legi organitza en el marc de la Jor-nada dels Economistes on els col·legiats ens trobem d’una forma dis-tesa i on agraïm, fent un just reconeixement, la col·laboració, l’interèsi l’aposta per la nostra professió que determinats col·legiats i d’altresprofessionals han fet al llarg de la seva trajectòria professional.

Agraïm la fidelitat dels col·legiats que ho són des de fa 25 anys; reconeixem la col·labo-ració i implicació de destacats economistes nomenant-los Col·legiats de Mèrit; reconei-xem a altres professionals no economistes que s’han significat dins la seva professió perfer aportacions útils en el camp de l’economia i per la seva aposta pel Col·legi d'Econo-mistes de Catalunya, nomenant-los Col·legiats d’Honor; reconeixem la feina ben feta decol·legiats en l’exercici professional ja sigui dins de l’empresa o com a professional dedespatx, lliurant els guardons dels Premis de Reconeixement a l’Economista d’Empresai al Despatx d’Economista de l’any.

Tots els guardonats d’aquet any Joan Hortalà, Col·legiat de Mèrit, Josep Maria Vegara, Col·le-giat d’Honor, Josep Maria Massanella, Economista d’Empresa de l’any, i Jesús Betrian, Des-patx Professional d’Economista de l’any, cadascun en la seva vessant, mereixen elreconeixement públic i l’agraïment del Col·legi d'Economistes de Catalunya per la seva tra-jectòria professional o per les seves aportacions en el camp de l’economia, tal i com po-dreu anar llegint en aquest Informatiu, però sobretot per la seva implicació i aposta perla nostra professió d’economista. Ens hem de sentir honorats de que pertanyin a la nos-tra professió i a la institució que la representa. A tots ells moltes felicitats i moltes gràcies.

També en el sopar dels Economistes reconeixem als millors estudiants de les Facultats d’E-conomia i Empresa de les Universitats de Catalunya i, a la vegada els convidem a que ens co-neguin millor per tal que s’integrin a la professió un cop ja superats els estudis universitaris.

Finalment fer-vos un petit comentari de la Llei que fusiona els Consejos Generals de Col·legisd’Economistes d’Espanya amb el de Titulats Mercantils d’Espanya. Aquesta fusió obre el camíperquè el Col·legi d'Economistes de Catalunya també es fusioni amb els Col·legi de TitulatsMercantils de Catalunya, creant un nou Col·legi, que mantindrà el nom actual de Col·legid’Economistes de Catalunya, i que transitòriament aglutinarà a tres professions: economistes,professors mercantils i diplomats en empresarials, cadascuna amb les seves respectives com-petències professionals que, com sabeu, coincideixen en les actuacions dins de l’àmbit del’empresa. Aquesta fusió, per molts desitjada des de fa anys, s’ha tornat una necessitat impe-riosa des de l’aprovació de la darrera reforma dels estudis universitaris (reforma de Bolonya)que ha comportat la desaparició de les antigues llicenciatures en Economia, en ADE o enCiències Actuarials i Financeres, i la Diplomatura en Ciències Empresarials, sent substituïdesper un nombre superior d’estudis amb un únic nivell de grau, que són equiparables en quanta nombre de crèdits a les antigues llicenciatures. Aquesta fusió ens ajudarà a clarificar el mer-cat i permetrà centrar les forces en aconseguir un millor Col·legi al servei de la societat i delsprofessionals de l’economia i de l’empresa.

Joan B. CasasCol·legi d’Economistes de Catalunya

dega@coleconomistes.com

El Sopar dels Economistes: un acte lúdici l’escenari per agrair i reconèixer lesaportacions dels col·legiats en la millorai en el seu suport a la professió

Editorial

Informatiu de l’economista núm. 138 Pàg. 3

SUMARI

3 Editorial

4-6 Construint la nova seu

7-11 Col·legiat d’Honor iCol·legiat de Mèrit

12-15 Gent de casa:• Entrevista

a Josep Maria Vergara• Entrevista

a Joan Hortalà

16-18 Premis de reconeixement

19 Premis Joan Sardà Dexeus de la REC

pocs dies abans d’aca-bar el el mes de se-tembre. Ara el treballque fem ja és mésagraït i el podeu veureamb els vostres propisulls. Durant la primerasetmana d’octu- brehem aixecat els pilarsde la planta baixa ihem iniciat el forjat dela planta 1 amb nove-tats importants. Per ne-cessitats de les obresde remodelació de laxarxa de vies l'estacióde Gràcia dels FGC,hem cedit la nostrazona d’apilament de

material i ens hem traslladat a un nou puntde la plaça Gal·la Placídia des d’on execu-tarem tota l’estructura de la nova seu.

Això ens ha obligat a cobrir la sortida devianants de FGC que dóna a la plaçaGal·la Placídia amb una estructura queabans no necessitàvem, i a incorporar unpòrtic metàl·lic que aguanti l’encofrat dela planta 1 i amb espai suficient per treba-llar la resta de plantes fins a la cinquena.Mentre nosaltres treballarem a sobre delpòrtic aixecant estructura, les obres deFGC foradaran cap a sota per fer la novavolta del túnel.

Aquest enrenou ens ha retardat l’obra pocmés d’una setmana i comportarà també unlleuger augment de costos que no teníemprevistos en el projecte. Tot plegat i si totva tal i com prevèiem, al desembre hau-rem coronat l’estructura de la nova seu:una fita important.

Comissió d’Obrescec@coleconomistes.com

Pàg. 4 Informatiu de l’economista núm. 138

L’estructura de la nova seu ja s’aixeca

Construint la nova seu

Abelló Riera, IsidreÁlvarez Pérez-Bedia, EmilioÁlvarez Rabanal, JesúsAmado Guirado, JordiAmat Salas, OriolAmat Soler, JoanAntich Corgos, JordiArasa Alegre, Maria JosepArgandoña Ramiz, AntonioArnaez Redondo, José LopeÀvila Morera, CarlesBarbé Duran, LluísBarnosell Cuende, ErnestoBatlle Molina, EmiliBel Bosch, María MercedesBerengué Roset, JuanBertolín Espallargas, José MaríaBertran Codina, SalvadorBetrian Piquet, JesúsBohigas Santasusagna, LluísBuil Codina, JordiCaballé Vilella, JordiCambara Moreno, ManuelCampa Planas, FernandoCamprubí Baiges, FerranCapellà Bruguera, CarlesCasado Juan, FernandoCasals Couturier, MurielCasanova Otín, RafaelCasanovas Ramon, Montserrat

Casas Brichs, GerardCasas Brichs, RaimonCasas Onteniente, Joan B.Casas Ribas, Joan CarlesCastel Cabrejas, JosefaClapés Sagañoles, JoséColl De Ventós, JordiConejos Sancho, JordiConesa Sagrera, JordiCornet Serra, José IgnacioCortadas Arbat, RobertCostabella Papiol, FrancescCurto Forés, MariàDomènech Ortí, XavierEspañol Puig, ÁngelFabra Biosca, ManuelFernández Alegre, RoserFernández Mas, JordiFerrándiz Foraster, CarmenFerrer Pulgarin, JoaquínFité Benet, JosepFonseca del Valle, José LuisFreire Prados, MiguelFuentes Ros, AntoniGarcés Jarque, AgustíGarcía Carretero, FranciscoGarcía Castro, AntonioGarcía Jarque, M. CarmeGarrido Gómez, AntonioGasol Magriñá, Anton

Gibernau Ausió, César AugustoGibert Utset, EsteveGil París, CristinaGiménez Muñoz, Fco. de PaulaGiner Borrull, EnricGómez Valls, FrancescGonzález-Anta Rodríguez-Orta, P.Granell Trias, FrancescGuarro Gassol, RogerGuillèn i Ròdenas, SusannaHermosilla Pérez, ÀngelIglesias Julià, SantiagoIlla Ruiz, JavierIzquierdo Reyes, ErnestoJiménez Corpa, AntonioJover Armengol, AgustíJover Díaz, CarmenLanau Grau, SergiLanau Viñals, RamónLladó Senpau, JoaquimLlevat Palau, JordiLópez Casasnovas, GuillemLópez Sierra, Emilio JoséMalapeira Gas, JordiMallafré Recasens, JoanManresa Rovira, Joan IgnasiMarfà Bernades, NarcisoMasriera Raventós, Josep LluísMassanella Rodríguez, José M.Mena López, Francesc Xavier

Molas Molas, SalvadorMontero Iñiguez, CarlosMorell Deltell, MiquelMoseguí Mancebo, JoanMoya Gutiérrez, SoledadMuns Albuixech, JoaquimNaranjo Tejada, AntoniOliu Creus, ConxaOller Compañ, VicenteOms Cid, GemmaOrtiz Lucena, CristinaPachamé Barrera, MartínPadrós Soler, JordiParellada Jofré, FèlixParellada Sabata, MartíParra Pérez, BàrbaraPerdigó Pons, Joan RamonPermanyer Yglesias, EstevePlanells Jalón, FranciscoPuchol Aliaga, VicentePuig De Travy, CarlosRàfols Esteve, JoanRallo Arnau, EnricRaventós Torras, FrancescRecasens Vilà, JoanReguant Fosas, FrancescRoig Aymamí, JosepRojas Graell, JoanRotllán Vilalta, MercèRuiz Espinós, Pere

Ruiz Fernández, RogerRull Cartañà, Joan FrancescSagarra Fitó, MontserratSagarra Martí, AnnaSalas Rodríguez, María TeresaSánchez Marín, Beatriz JesúsSánchez Martínez, Luis JuanSantaló Bel, LluísSarroca Punsola, EsteveSegura Porta, XavierSellarès Alegre, JosepSerracant Silvestre, JordiSoldevila García, PilarSolé Parellada, FrancescSolé Ribó, XavierSubirà Lobera, M. EstherSubirats Alcoverro, XavierSuñol Trepat, RafaelTarragó Balagué, MarçalTell Cerexhe, XavierTerribas Alamegó, JaumeTorné Homs, Josep MariaTorres Torres, TeresaValls Mestre De Mariné, Juan J.Velasco Mestre, Josep MariaViedma Martí, Josep MariaVila Abelló, JosepViña Arasa, RicardVives Torrents, XavierZalbidea Garmendia, M. Elena

Relació de col·legiats i despatxos professionals que han fet seus aquests valors i s’han adherit a la campanya:

A l’anterior Informatiu us dèiem que ha-víem de tenir enllestit el forjat de la plantabaixa al setembre, fita que la vàrem assolir

Despatxos Professionals

Activa Auditoria & Consultoria, S.L.P.Casanellas Economistes Associats, S.L.P.Corrales Asoc, S.L.Correduria d’Assegurances J. Tell, S.L.Crowe Horwath Spain, S.C.P.Estratègia i Viabilitat Empresarial,S.L.Faura-Casas, Auditors Consultors, S.L.Forward Economics, S.L.PICH I ASSOCIATS, Tax. Legal. AuditRamon Lanau, S.A.P.Saumoy, Ribó i Baiges Assessors, S.A.P.Zenit Auditores y Consultores, S.L.P.

Empreses i entitats patrocinadores

Banco Bilbao Vizcaya Argentaria,S.A.Banco de Sabadell, S.A.Fund. Priv. Caixa d’EnginyersGrup GVC Gaesco Wolters Kluwer España, S.A.Zurich Insurance Plc, Sucursal en España

Informatiu de l’economista núm. 138 Pàg. 7

L’interès més altCol·legiat d’Honor i Col·legiat de Mèrit

Amb el nomenament coma Col·legiat d’Honor deJosep Maria Vegara, esvol destacar la seva tra-jectòria professional, enla qual ha sabut compa-ginar la recerca i la do-cència en temes econò-

mics amb l’exercici de responsabilitats enorganismes públics i privats.

Amb el guardó també es reconeix lesseves aportacions en l’optimització i càl-cul econòmic, innovació tecnològica, ava-luació de projectes, medi ambient isostenibilitat i economia del canvi climàtic;també pel seu mestratge en l’ensenyamentde l’economia i en la formació i generacióde fornades de nous economistes i final-ment, pel seu continu suport i col·labora-

ció amb la professió d’economista i, con-cretament amb el Col·legi d’Economistesde Catalunya a través de la Comissió d’E-conomia i Sostenibilitat de la qual n’és undels seus membres més actius.

Josep Maria Vegara és doctor Enginyer In-dustrial, postgrau en Economia CEPE-Paris, catedràtic Emèrit de la UniversitatAutònoma de Barcelona, president de laSocietat Catalana d’Estadística i presidentdel Consell Català d’Estadística; ha estatdirector del Departament de Teoria Eco-nòmica i degà de la Facultat de CiènciesEconòmiques de la Universitat Autònomade Barcelona, regidor de Programació iPressupostos de Medi Ambient i ServeisUrbans de l’Ajuntament de Barcelona i hadirigit l’Institut d’Estudis Fiscals del Minis-teri d’Economia i Hisenda, l’Institut d’Es-

COL·LEGIATS D’HONOR

• Joan Sardà Dexeus • Fabià Estapé Rodríguez• Josep Lluís Sureda Carrión• Romà Perpinyà Grau • Ramon Trías Fargas • Jordi Nadal Oller• Rafael Termes Carreró • Francesc Cabana Vancells• Josep Fontana• Anna Cabré

El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha nomenat Josep Maria Vegara com a Col·legiat d’Honor

Amb el nomenament de Joan Hortalà Araucom a Col·legiat de Mèrit, la Junta de Go-vern del Col·legi d’Economistes de Cata-lunya vol reconèixer la seva carrera pro-fessional com a economista, en la qual hasabut compaginar la recerca i la docènciaen temes econòmics, amb l’exercici deresponsabilitats tant en el govern autonò-mic com en l’empresa privada.

També es vol reconèixer la seva tasca do-cent, el seu mestratge en l’ensenyament del’economia i en la formació i generació defornades de nous economistes, així com elseu suport i col·laboració amb la professiód’Economista i especialment amb el Col·legid’Economistes de Catalunya.

Joan Hortalà Arau és conseller de Bolsas yMercados i president de la Borsa de Bar-celona, catedràtic de Teoria Econòmica dela Universitat de Barcelona i doctor enEconomia per la London School of Eco-nomics and Political Science; és membrede la Real Academia de Ciencias Econó-micas y Financieras i de l’European Mat-hematical Society; en l’àmbit acadèmic haestat degà de la Facultat de Ciències Eco-nòmiques i Empresarials de la Universitatde Barcelona i ha tingut diferents càrrecsen la Universitat de Barcelona i en el Con-sell Superior d’Investigacions Científiques;en l’àmbit polític ha ocupat càrrecs exe-cutius i representatius, ha estat regidor del’Ajuntament de Barcelona, membre delParlament i conseller d'Indústria i Energiadel Govern de la Generalitat de Catalunya;i en l’àmbit professional ha estat consellerd’empreses del sector públic i del sectorprivat.

COL·LEGIATS DE MÈRIT

• Pasqual Maragall Mira• Narcís Serra Serra• Andreu Mas Colell• Joaquim Muns Albuixech• Josep M. Bricall Masip• Amadeu Petitbó Juan• Antoni Serra Ramoneda• Ernest Lluch Martín • Josep Oliu Creus• Jacint Ros Hombravella• Guillem López Casasnovas• Francesc Granell Trias• Antonio Argandoña Rámiz• Mercè Sala Schnorkowski • Martí Parellada Sabata• Isidre Fainé Casas• Artur Saurí del Río • Lluís Barbé• Alfred Pastor• Joan Canals

El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha nomenat Col·legiat de Mèrit a l’economista Joan Hortalà

tudis Regionals i Metropolitans de Barce-lona i l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Pàg. 8 Informatiu de l’economista núm. 138

Col·legiat d’Honor i Col·legiat de Mèrit

La Junta de Govern del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya ha acordat nomenarCol·legiat d’Honor en Josep Mª Vegara, enreconeixement de la seva trajectòria pro-fessional en la qual ha sabut compaginarla recerca i la docència amb l’exercici deresponsabilitats en institucions públiques iprivades.

En Josep Mª neix a Barcelona poc desprésd’acabada la guerra civil espanyola: el mesde març del 1940. Li ha tocat viure, com aalguns de nosaltres, moments històrics i laprofunda transformació de tot el país. Elsllargs anys de la dictadura franquista finsl’any 1975, la transició política amb la ’ins-tauració de la democràcia, la recuperacióde les llibertats, partits polítics, sindicats,ajuntaments democràtics, la Generalitat deCatalunya, l’Estatut... i tants d’altres fets his-tòrics!.

En el camp econòmic ha vist com a partirde la democràcia Espanya i Catalunya s’a-naven transformant i modernitzant a unritme vertiginós. Es passà de l’autarquia, alPla d’Estabilització, l’obertura internacio-nal, els Pactes de la Moncloa, l’entradad’Espanya a la Unió Europea, la creació del’Euro i així tants moments rellevants finsarribar a la dura crisi actual.

En Josep Mª Vegara sempre ha demostrat laseva gran capacitat polifacètica. Repassant

la seva trajectòria professional, un s’adonade la intensitat amb la qual l’ha viscut. Deformació és doctor enginyer industrial. Toti no ser economista, l’any 1977 va guanyarles oposicions a la Càtedra d’Anàlisi Econò-mic a la Universitat Autònoma de Barce-lona, d’on va ser degà de la Facultat. La sevaformació en el camp econòmic fou com-pletada en diferents centres estrangers, des-tacant la seva estada a Paris en EdF i en elCentre d’Estudis de Programes Econòmics idurant un any a Califòrnia en el Departa-ment d’Economia d’Standford University.Actualment és professor emèrit de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona i professorconferenciant a la Universitat PompeuFabra; també ha estat professor a la Univer-sitat Politècnica de Catalunya.

Inicià la seva primera feina professional enel sector privat a l’empresa Nestlé, on con-tribuí a implantar els sistemes d’informaciói d’estadística necessaris per a la planifica-ció estratègica. Responsable de la ComissióMixta de Coordinació Estadística, poste-riorment substituïda pel Consorci d’Esta-dística de Catalunya, ambdós precedent del’IDESCAT, que Vegara dirigí dels anys 2004al 2007. Actualment és el president de laSocietat Catalana d’Estadística.

També ha tingut responsabilitats en diver-ses entitats públiques. A l’Ajuntament deBarcelona –amb Pasqual Maragall com al-

calde– fou director d’Urbanisme i ObresPúbliques, director del Gabinet Tècnic deProgramació, regidor de Programació iPressupostos i també de Manteniment iMedi Ambient. Director de l’Institut d’Estu-dis Fiscals del Ministeri d’Economia i Hi-senda, president de l’Associació Catalanade Ciència Regional, i un llarg etc. Ha par-ticipat en múltiples comitès i representa-cions Internacionals, destacant diferentsinstitucions de les Nacions Unides, de laComunitat Europea, i de diverses organit-zacions internacionals. D’entre elles mem-bre del Working Group on Science andTecnology”, de les Nacions Unides; de l’E-conomic Comission for Europe, Economicand Social Council; membre del AdvisoryBoard, Center for Advanced Economic Stu-dies, Triestre; o membre del Comitè Ex-ecutiu del European Sustainabiliy Citiesand Towns Campaign. CLEI, Brussel·les.

Ha publicat llibres i nombrosos articles enrevistes especialitzades. Publicacions tan di-verses com “Programación matemática ycalculo económico”, publicat per l’EditorialVicens Vives l’any 1976; “Evaluación públicade grandes proyectos de inversión por in-tegración en modelos macroeconómicos”,1987, “Instituto de Estudios Fiscales”, Ma-drid, o “Ensayos economicos sobre innova-ción tecnològica”, Alianza editorial 1989, ensón una mostra. Actualment està en premsael llibre “Huellas en el camino”, RBA.

En Josep Mª Vegara, Col·legiat d’Honor del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Informatiu de l’economista núm. 138 Pàg. 9

L’interès més altCol·legiat d’Honor i Col·legiat de Mèrit

Cal afegir que Vegara està sensibilitzat desde ja fa bastants anys, amb els temes vin-culats amb la protecció mediambiental iamb l’economia del canvi climàtic, sobreels quals ha escrit, ha donat conferències iés membre de diferents comitès científics.Forma part de la Comissió de Sostenibilitati Medi Ambient del Col·legi d’Economistes.Juntament amb altres autors ha escrit pelServei d’Estudis de La Caixa, “El canvi Cli-màtic: Política Econòmica”, i recentment vacomparèixer com a expert a la ComissióMixta Congres - Senat espanyol sobre elcanvi climàtic, donant la seva opinió en eldebat “El análisis económico del cambioclimático”, en el Palau del Senat el 29 d’a-bril del 2010.

Però més enllà de l’activitat professional hademostrat la seva sensibilitat i vinculacióen transformar la realitat social per avan-çar cap una societat millor. Ja de jove, enplena dictadura, va militar en el FrontObrer de Catalunya (FOC), d’on va sermembre del Comitè Executiu, i on va co-nèixer a Pasqual Maragall amb qui va tra-var una bona amistat que el portà acol·laborar estretament amb ell. Posterior-ment fou membre fundador del Partit So-cialista de Catalunya al qual segueixpertanyent. En Josep Mª és un home com-promès amb el progrés social, amb mediambient i amb el país.

Ja en el terreny personal, en Josep Mª jun-tament amb la seva esposa Pilar Figueres,ha viscut moments difícils i altres d’alegria.Han patit de prop la duresa de la vida,però també han fruit del goig que aquesta,molts cops, també dóna. En quant a la sevapersona cal dir que el seu caràcter li faguanyar amics arreu.

Amb aquest reconeixement just i merescut,que li ha atorgat el Col·legi, en Josep Mª Ve-gara s’incorpora a la llista de prestigiososCol·legiats d’Honor com són, entre d’altresJoan Sardà, Fabià Estapé, Ramon Trías, JordiNadal o Josep Fontana. És un motiu de gransatisfacció comptar també amb en Josep MªVegara com un Economista d’Honor delCol·legi d’Economistes de Catalunya, per laqual cosa el felicitem efusivament.

Francesc RaventósEconomista

Ho tindriem molt difícil si pretenguéssimtrobar una persona amb més virtuts ciuta-danes que en Josep Mª Vegara. He tingut lasort de col·laborar amb ell durant forçaanys en moltes activitats, i no únicamentuniversitàries, i per tant de comprovar finsa quin punt reuneix en un grau molt ele-vat tres condicions: intel·ligència, sentit dela responsabilitat i coherència entre ideolo-gia i comportament. Aquestes virtuts ja elfarien mereixedor, amb escreix, del guardóde Col·legiat d’Honor amb el qual ha estatdistingit.

Però a més, en Josep Mª Vegara ha estat“de facto” un economista “hors-série” tantper l’itinerari intel·lectual que ha seguit, ies reflecteix a les seves aportacions sem-pre originals, com per la qualitat de la sevarecerca. Enginyer industrial de formació,comença a interessar-se, al costat d’enRamon Companys, pels models matemà-tics aplicats a la gestió. Rep la influènciadels enginyers-economistes francesos comPierre Massé i Jacques Lesourne. Però aviatles seves preocupacions socials el decan-ten més cap a la macroeconomia i a la dis-secció del model capitalista de producció.La seva bona formació matemàtica el con-dueix a formalitzar el models de repro-ducció simple i ampliada marxistes, perdescubrir-hi els punts febles i les inconsis-tències. Després el seu interès passa a cen-trar-se en la innovació tecnològica i la sevaincorporació als processos productius. Fi-nalment, s’ha centrat en el medi ambient iles vies econòmiques per frenar el seu de-

teriorament, com ho fan palès algunes re-cents i molt interessants publicacions.

Les inquietuds politiques i socials d’enJosep Mª Vegara li feren extendre els seusquefers més enllà de la recerca i la docència.A l’Ajuntament de Barcelona, per exemple,on hagué de fer-se càrrec de tasques des-tinades a resoldre mancances històriquesde la ciutat en el camp de les obres públi-ques. Jo mateix tingué la sort de comptaramb el seu valuós suport com a vocal delConsell d’Administració de Caixa Catalunyaen uns moments molt difícils per a aquestaentitat.

Per on ha passat, i ho tinc comprovat deprimera mà, Josep M.ª Vegara ha deixatuna empremta de persona sòlida, compe-tent i rigorosa. Per aquesta raó, avui enshem de sentir orgullosos de pertànyer a uncol.legi professional que li reconeix el seusextraordinaris mèrits com a economista itambé com a ciutadà. Som nosaltres i noell els honorats al tenir a hores d’ara uncol·lega de tanta categoria.

A. Serra RamonedaCol·legiat de Mèrit

Josep Maria Vegara, exemple de solidesa competènciai rigor

L’interès més alt Col·legiat d’Honor i Col·legiat de Mèrit

L’11 del 11, del 11, és un dia especial, peròno tan sols perquè es un “cap i cua” quedèiem abans, i perquè és la Jornada de l’E-conomista, diada en la qual ens reunimtots, sinó perquè el Col·legi, és a dir totsnosaltres, fem Soci Honorífic al Josep MariaVegara i Carrió, membre actiu, no activista,de la nostra Comissió d’Economia i Soste-nibilitat.

Se’ns demana que li fem un escrit, i quefaig amb molt de gust en nom de tots,però em costa, no voldria parlar dels seustítols, ni dels seus èxits, voldria expressarcom nosaltres el veiem i aquí tinc el pro-blema; com puc plasmar en unes línies laseva grandesa? I no em refereixo com aprofessional, perquè això ja ho farà algundels seus companys de fatigues, a nosal-tres ens agradaria dir el que ha sigut i ésper a tots nosaltres. No estic parlant de co-neixements, que els té, sinó de l’altre joque tots portem a dins i del qual pocs ensaben dir res. Aquesta és la dificultat, ferun escrit que estigui a la seva alçada coma persona excepcional que és. No obstantens ho han demanat i ho intentarem, en-cara que aviso que els sentiments són di-fícils de plasmar en un escrit i més encaradavant d’una màquina, no són bens tangi-bles. Ho intentaré donat que aquest és elsentit de la nostra Comissió, comunicar-vos a tots vosaltres companys economistesque en el segle XXI els intangibles, en tots

els camps, no només ajuden, sinó que sónsocis de privilegi.

Podríem fer grans elogis gratuïts, fins i totdesmesurats, però a ell no crec que li agra-dés. En Josep Maria sempre dóna el centper cent en tot el que fa, és un economistaamb criteri i coneixements, a més d’un en-ginyer ben estructurat. Però el més impor-tant és que no li manca sensibilitat en lapreocupació pel medi ambient, els seus lli-bres testifiquen el rigor amb el qual hotracta, a més de reflectir sentiments decreença i de lluita per donar-ho a conèi-xer. Així com el seu neguit social, demos-trat en tots els llocs de responsabilitat queha ocupat, i en la generositat amb la qualactua, sempre al servei de la societat, quesom tots.

Si burxem en el seu interior, podem trobarl’embolic de tot el que té: capacitat de tre-ball, tenacitat, intel·ligència, fidelitat ambels seus sentiments, judici crític, està infor-mat al dia de les tendències del moment, téopinions agosarades i tot plegat amanitamb un fi humor anglès molt divertit queno perd l’ocasió d’aplicar-lo quan l’ocasióho requereix.

Aquestes virtuts i moltes d’altres, quesegur que em deixo, ens donen una visiómolt clara del seu perfil humà molt digned’admirar.

També vull ressaltar la seva capacitat degenerar admiració entre els seus com -panys, per la riquesa i seriositat de lesseves reflexions.

Quan va començar a estar entre nosaltres,en uns primers moments ens sentíemaclaparats per la magnitud dels seus co-neixements, pels mètodes utilitzats en laseva investigació, i també per la formad’exposar-los.

Ell ho fa com ho saben fer els bons mes-tres, partint d’un profund coneixement,exposa les seves idees i conviccions deforma clara i entenedora, tractant ambrapidesa i espontaneïtat els elements deltema que analitza, i si parlem d’unaqüestió que no és massa del seu con-venciment, diu senzillament “d’això jono en sé”.

Fem jornades, treballs, actes seriosos iactes que topen amb la seriositat de moltscompanys economistes, escrivim llibres iparticipem en molts esdeveniments, ellsempre hi és, proposa temes, ajuda en larecerca de ponents (amics, coneguts i sa-ludats ) que són molts i que sempre estana punt a respondre a la seva crida; en lesreunions escriu, la seva ment no s’aturamai, i com que estem en petit comité usexplicaré una coseta que molts no saben:ho fa sempre amb un llapis de dos centí-metres i en una desena part del foli, a lescantonades; brolla com una riuada la IDEAsigui la que sigui amb un sentit de granconcepte, i al mateix temps amb un sentitde síntesi, que omple.

Desitgem i esperem que continuïs amb vo-luntat ferma, col·laborant en tot el que enla Comissió sentim i creiem.

Volem seguir formant-nos en els nous es-cenaris i no tant per la formació laboral,sinó per la inquietud d’adquirir coneixe-ment davant de les noves necessitats i con-tant sempre en que tu hi ETS; et demanemque sempre hi siguis i a més que siguis elnostre amic, perquè així et considerem,gràcies en nom de tots.

“El que importa és la unió i el treballar ple-gats, i no la compartimentació” escoltavaper la radio en una tertúlia, mentre escriviaaquestes ratlles i he pensat que encaixavaen aquest guirigall d’idees.

Marta Roca LamollaVicepresidenta Comissió Economia

i Sostenibilitat

Pàg. 10 Informatiu de l’economista núm. 138

Josep Maria Vegara, un perfil dels intangibles

Fa uns mesos xerrava amb un estudiantlíder d’algun grup progressista que anavaa iniciar els seus estudis de doctorat. Emva demanar consell sobre el seu projectevital. Pensava consolidar primer una situa-ció acadèmica, per tenir un esquema d’i-dees més perfilat. Després donaria el salta la política, a lluitar pel bé comú. Final-ment es dedicaria a les finances. Li vaig dirque era un esquema racional i realista.

Joan Hortalà és un exemple en aqueststres sentits.

En acabar Econòmiques va marxar a laLondon School of Economics a fer un moltbon doctorat. Ja Ph.D. torna a Barcelona aconsolidar el Departament creat pel Dr.Lasuén. Introdueix com a manual el Lip-sey, que tant ha ajudat a molts joves a en-trar en la lògica i la realitat de l’economia.Organitza la traducció dels principals arti-cles dels economistes britànics, i desprésd’això unes jornades per les quals van pas-sar Kaldor, Pasinetti, Sen, Robbins,… Fitxapel Departament de Teoria Econòmica apersonalitats com Àngel Ortí, Antonio Ar-gandoña, Juan Fernández de Castro, Eu-geni Aguiló, Francesc Cuesta, Pere Sitjà,Joaquín Trigo, José Luis Oller.

Durant la Transició entra a Esquerra Re-publicana. De la pissarra i la classe espassa als focus i als mítings. El veiem méstard com a conseller d’Indústria de la Ge-neralitat. En aquest càrrec segueix mos-trant la seva capacitat per a la selecció decol·laboradors: entren amb ell en la polí-tica industrial catalana Pep Piqué (desprésMinistre d'Afers Exteriors del govern es-panyol), Anna Birulés (després ministraespanyola d’Investigació i Tecnologia), Mi-quel Puig (després gestor dels aeroportsbritànics), mentre que Modest Fluvià i Joa-quim Solà es mantenen en la rereguardade l’anàlisi industrial des de la Facultat.Joan Tugores, un altre dels seus seleccio-nats, inicia la trajectòria que el portaria alrectorat de la Universitat de Barcelona.

En la seva tercera faceta obté la presidèn-cia de la Borsa de Barcelona. Com a pre-sident s’ocupa de la seva gestió, té unapresència activa en els mitjans de comu-nicació, sempre molt pedagògica, i forçael ritme del seu servei d’estudis amb tre-balls com “La teoria de l’agència en lesempreses de l’IBEX 35” (amb Jaume Car-bonell) (1999), o “Regularitats estadísti-ques i conducta borsària” (2000), entremolts d’altres.

Però, a diferència del projecte inicial del’estudiant citat, no abandona la docènciaen cap moment. Vull ressaltar dues apor-tacions importants.

Primer la revista “Quaderns d’Economia”,creada per ell i amb gairebé mig segle devida. L’economista interessat pot consultarel número del gener –abril del 2009 dedi-cat a “La Crisi”.

Cada any es dedica un número a l’Econo-mia Crítica, els representants de la qualformen un nou estrat del Departament:Barceló, Roca, González, Carrasco, Fresno.

Segon, la redacció d’un manual propi de“Teoria econòmica, microeconomia i ma-croeconomia” per a l’editorial Vicens Vives,editat en català i en castellà.

Suposo Joan que quan mires cap a enrereet pots sentir content. El país ha canviatper complet des que vam començar lanostra tasca universitària, i la democràcia iels seus valors es van consolidant en la so-cietat espanyola. És difícil saber la pro-ductivitat marginal de cadascun en totaquest canvi; però la teva ha estat més quenotable.

Vull ressaltar, perquè és el que més conec,aquest esforç teu callat, és dels que no esveuen, per fer acceptar per part de tots elsprofessors del Departament, ja un cente-nar, el rigor neoclàssic en qüestions apli-cades. Rigor –amb l’aparell matemàtic iestadístic suficient, sense exagerar-, basaten les decisions racionals de les personesen ordenar alternatives, i aplicat a qües-tions corrents: quant cal gastar en educa-ció?, quant en neteja o reciclatge?, què hade fer el banc central?, quines empreseshan de sortir a borsa?, cal redistribuir do-tacions inicials o renda?, ha de passar demoda el creixement?... Tots els que hemdiscutit d’economia amb tu hem aprèsaquestes tres exigències: sentit pràctic,rigor, claredat en els supòsits. Gràcies.

A més de felicitar-te, et desitjo que puguisportar a les borses iberoamericanes aquestmateix esperit. Com deia Joan Maragall, eneconomia tot és una qüestió espiritual.Permet-me afegir una pregunta: si mantin-guéssim aquest esperit, hi hauria tant atur?

José Antonio García-Durán de Lara

Informatiu de l’economista núm. 138 Pàg. 11

Col·legiat d’Honor i Col·legiat de Mèrit

Joan Hortalà, una trajectòria en perspectiva

Vostè ha estat nomenat Col·legiat d’Ho-nor, del Col·legi d’Economistes de Cata-lunya. El jurat ha valorat, entre d’altres,les seves aportacions i treballs en rela-ció al medi ambient, la sostenibilitat i elcanvi climàtic. Com es relaciona l’eco-nomia amb aquests aspectes? Començaré amb el medi ambient i el canviclimàtic.L’anàlisi integral dels processos de pro-ducció o de consum mostren molt sovintque hi intervenen inputs o outputs per alsquals no hi ha mercats; per aquest motiu,no són objecte de consideració en unaeconomia de mercat (ni els costos ni els in-gressos).

Per exemple, si considerem globalmenttots els inputs i outputs implicats en unprocés de producció d’energia elèctricamitjançant una central tèrmica resulta pa-tent que un dels outputs -pel qual no hi hamercat- és el diòxid de carboni que derivade l’ús dels combustibles fòssils.L’existència de mercaderies exigeix la pos-sibilitat d’apropiació o d’ús individual i,per tant, requereix la possibilitat d’ex-cloure als altres. Sense possibilitat d’ex-clusió no existirà el mercat corresponentamb transaccions voluntàries. L’atmosferatampoc és exclusiva. Com no ho és la con-taminació atmosfèrica i la seva reducció.No es pot excloure ningú dels efectesd’una reducció de la contaminació atmos-fèrica en una zona.Seguim. Per avançar ens cal definir les ex-ternalitats (positives o negatives) i els bens(o els mals) públics.Les externalitats són un efecte –no auto-ritzat– de la producció o del consum d’unagent econòmic sobre els altres consumi-dors o productors, efecte pel qual NOexisteix mercat. Per tant, els que les gene-ren només paguen els costos privats peròno els costos socials. També existeixen ex-ternalitats positives.D’altra banda, existeix un bé –o un mal pú-blic– en el sentit econòmic quan, per unapart, no resulta possible excloure a ningúde les seves conseqüències motiu pel qualno existirà oferta privada del bé o dels ser-veis necessaris per mitigar el mal donatque no existeixen els incentius econòmicsnecessaris. I per altra part, no existeix ri-valitat, en el sentit que l’efecte del bé o

(del mal) sobre un agent no afecta el queprodueix sobre els altres.En aquestes condicions hi haurà preu zeroi, en conseqüència, no existeixen incen-tius per l’oferta privada de reducció d’e-missions; tothom espera que ho faci unaltre. Per tant, no és suficient la voluntatde cooperació; la naturalesa del problemaexigeix una resposta organitzada, col·lec-tiva, pública. En definitiva, és fa necessà-ria una intervenció o regulació pública.Apliquem els conceptes. L’augment de laconcentració de co2 –que provoca l’es-calfament global de la Terra– posseeix lescaracterístiques d’un mal públic donatque no és possible excloure a ningú delsseus efectes i, per altra banda, tampocexisteix rivalitat ja que el fet que produeixidanys a algun agent no redueix la capa-citat de produir-ne en altres. No hi hauràoferta privada empresarial ni tampoc –enel seu cas- oferta “privada” dels Estats perseparat. Es planteja el mateix problemad’incentius que en el cas privat: els Estatsno prendran mesures “privades” sinó queels hi cal una acció col·lectiva, coordi-nada.La mitigació de les emissions és un bé pú-blic global que avui s’ha d’assolir en unmarc d’absència d’una autoritat internacio-nal amb la necessària capacitat operativa,la comunitat internacional va desenvolu-par durant els anys 90 un acord interna-cional multilateral, el Protocol de Kyoto–vigent fins l’any 2012– i que –fins ara–constitueix el referent de l’acció interna-cional per preservar el clima així com deles seves dificultats.

Pàg. 12 Informatiu de l’economista núm. 138

Entrevista a Josep Maria Vegara, Col·legiat d’Honor

“És necessari canviar el model de l’economia espanyola i catalana, en la línia de l’economia del coneixement i de les tecnologies netes”Josep Maria Vegara ha estat nomenat Col·legiat d’Honor del Col·legi d’Economistes de Catalunya per la seva trajectòriaprofessional. Amb aquest nomenament es vol destacar, entre d’altres, les seves aportacions en relació amb el medi ambient,la sostenibilitat i l’economia del canvi climàtic.

Gent de casa

¿I com es relaciona l’economia amb lasostenibilitat?Considerem ara el tema de la sostenibili-tat o del desenvolupament sostenible. Enel llenguatge corrent es diu que una acti-vitat o un procés és sostenible quan espot mantenir a llarg termini. Ara bé, anosaltres ens interessa, un enfocamentmés específic. La sostenibilitat o el desenvolupament sos-tenible tenen –des del seu origen– unaclara dimensió de solidaritat intergenera-cional. L’objectiu és “satisfer les necessitatsdel present sense comprometre la capaci-tat de les generacions futures de satisfer laspròpies”. Des d’aquesta òptica és clau la quantitatdels diversos tipus de capital que estransmeten a les generacions futures, és adir, no només el capital físic i el capitalcultural, sinó també els recursos renova-bles i els no renovables i els mediam-bientals. El nucli dur d’aquesta concepcióés la sostenibilitat ambiental i fa referèn-cia al manteniment dels sistemes ecolò-gics que constitueixen les “condicionsgenerals de la vida”com és el cas de l’at-mosfera, l’aigua i el clima, entre d’altres iels aspectes centrals a considerar són elsimpactes negatius, irreversibles i acumu-latius, en especial els impactes globals,planetaris com la reducció de la capad’ozó.

Quina ha de ser la contribució delseconomistes en el desenvolupament deles polítiques ambientals. La presència d’economistes en aquestcamp ha estat i és rellevant. Els economis-tes han formulat la concepció bàsica quepermet identificar les causes generals delsimpactes sobre el medi ambient i el canviclimàtic –les causes de les externalitats– oles dificultats de subministrar, amb ofertaprivada, bens públics. Altres economistes han treballat i treballenen el disseny i l’avaluació econòmica delsimpactes ambientals, les politiques i elsprojectes ambientals. A l’altre extrem, elseconomistes treballen també a nivell d’em-presa utilitzant diversos instruments de mi-llora ambiental, com són l’anàlisi de ciclede vida, aplicació de Normes ISO de qua-litat ambiental o d’auditoria ambiental,entred’altres.

Els problemes comentats tenen solucióindividual o creu necessari dissenyaraccions globalsCom he argumentat prèviament, les accionsglobals, vinculades a formes d’intervenció,de regulació pública, són indispensables.Per això hi ha tres tipus d’instruments. Enprimer lloc els instruments de mitigació delas causes directes dels impactes que; bàsi-cament són la fixació d’estàndards o bé elsinstruments econòmics, és a dir, els impos-tos o les subvencions o bé els mercats depermisos d’emissions. En segon lloc, elsinstruments d’estímul a la innovació, la di-fusió i la transferència tecnològica i a lesexternalitats positives que generen, com és

el cas de les energies renovables o el se-grest de carboni. I finalment, els instru-ments de finançamentAra bé, això no significa que sempre siguiencertat implantar politiques públiques: calavaluar també els costos que genera laseva implantació. Tampoc implica que noexisteixin també respostes individuals, par-cials, que poden tenir una eficàcia limitadaperò positiva.

Què s’ha de fer per preservar el canviclimàtic i que sigui compatible amb eldesenvolupament econòmic.Com és conegut, la clau per preservar elclima és la reducció persistent de les emis-sions de diòxid de carboni i, en general,dels gasos d’efecte hivernacle, generatsper l’ús de combustibles fòssils. Els instruments fonamentals són la pena-lització de les emissions amb impostos obé la seva limitació quantitativa mitjan-çant la creació d’un mercat de permisosd’emissions que permet que les empresestriïn la millor alternativa de reducció. Enel cas dels sector difosos, les condicionsd’eficàcia fan optar més aviat per l’apli-cació d’impostos. Cal precisar que els in-gressos públics generats per les mesuresindicades no tenen perquè augmentar la

pressió fiscal: aquesta és una decisió in-dependent.Una segona línia d’actuació es relacionaamb la promoció de la innovació i la di-fusió de tecnologies netes, en especial, deproducció d’electricitat. Hi ha països queho tenen clar. Alemanya, per exemple, vaanunciar la no renovació del seu parc nu-clear de producció elèctrica amb motiu deldesastre de Fukushima, de forma que esgenerarà un important estímul per a la in-novació i la difusió de les energies reno-vables.

Actualment estem enmig d’una pro-funda crisi econòmica mundial. Al seuparer quin paper pot jugar l’adopció depolítiques econòmiques sostenibles enla sortida de la crisi? El futur ha de pas-sar necessàriament, al seu parer, per al’adopció d’aquest tipus de polítiques?És necessari canviar el model actual del’economia espanyola i catalana, en lalínia de l’economia del coneixement i de

les tecnologies netes. En altres paraules,cal desplegar activitats i sectors capaçosde competir en el marc de la nova divisióinternacional de l’activitat econòmica. Larecuperació de la inversió hauria de diri-gir-se també en aquestes direccions.

Hi ha països, potents, que no han estatfavorables a l’adopció de les políti-ques sostenibles. Veu viable un canvide tendència? El canvi de tendència té realment un ca-lendari incert.El tret més positiu de la situació actual ésque la Unió Europea manté la seva polí-tica bàsica sobre el canvi climàtic més enllàdel 2012; això succeeix perquè la UE téuns objectius de reducció de la dependèn-cia exterior energètica i, per això, ha depotenciar les energies renovables i, en re-duir-ne els costos, podrà transferir-les faci-litant-ne l’adopció.

Montse CarlasDepartament de Comunicació del CEC

mcarlas@strategycomm.net

Informatiu de l’economista núm. 138 Pàg. 13

Gent de casa

La UE té uns objectius de reducció de la dependènciaexterior energètica i, per això, ha de potenciar les energies renovables

Ben dissenyades les polítiques sosteniblessón compatibles amb la rendibilitat de les empreses

Gent de casa

En la situació actual de recessió eco-nòmica les empreses han perdut valor.En quin moment es troba la Borsa deBarcelona, també li ha afectat la crisi?Una de les funcions de la borsa és la de serun indicador de l’estat de l’economia. Enaquest sentit, sovint es qualifica la borsa coma un baròmetre de la situació econòmica. Iaixò és així, perquè a borsa es negocien lesaccions de les principals empreses que, alseu torn, representen els diferents sectorseconòmics. En conseqüència, el descens deles cotitzacions dels valors, reflectit per unacaiguda de l’índex borsari proper al 50% desdels màxims assolits al novembre del 2007,posa de manifest la profunditat de la crisique està travessant l’economia espanyola,que ha afectat no tan sols al valor (capitalit-zació borsària) de les societats cotitzades,sinó també l’activitat borsària, via disminu-ció dels volums negociats.

Fa un temps es va crear el MAB, el quepodríem dir com una borsa específicaperquè les petites i mitjanes empresestrobin finançament, en aquest sentit po-dria tractar-se d’una bona eina per crearfinançament per a les empreses catala-nes (tradicionalment empreses petites omitjanes i familiars). Quin ha estat el seudesenvolupament fins ara i quin creuque és el seu potencial de futur.Efectivament, el darrer Consell de Ministresde l’any 2005, a proposta de Bolsas y Mer-cados Españoles (BME), en el qual s’inte-gren les quatre borses espanyoles, amb elvist-i-plau de la Comissió Nacional del Mer-cat de Valors (CNMV), va autoritzar la crea-ció del Mercat Alternatiu Borsari (MAB),que es defineix com un mercat de valors,és a dir, una borsa dedicada a empreses dereduïda capitalització (pimes) que busquenexpandir-se i, per tant, finançament, ambuna regulació a mida, dissenyada específi-cament per a elles i uns costos i processosadaptats a les seves característiques.Amb la creació d’aquest mercat, la borsacompleix també una funció de finança-ment per a les pimes, funció que fins aranomés s’esqueia per companyies de gransdimensions. Des de la seva posada enmarxa, a mitjans de 2009, han accedit alMAB 17 companyies (4 d’elles catalanes)de diferents sectors, la majoria no presents

o poc representats a la borsa tradicional,amb una capitalització conjunta de més de500 milions d’euros i han obtingut prop de90 milions d’euros de nous recursos pro-pis. La crisi financera ha posat en relleu elsproblemes que pot ocasionar un excessiuapalancament, en definitiva, una excessivadependència del crèdit. En aquest contexti donat que els escenaris futurs no semblencontemplar un retorn a la situació de faci-litats creditícies anteriors a la crisi, una al-ternativa com el MAB presenta un bonpotencial de creixement.

Actualment ens trobem en un marc on tottendeix a ser global; parlem de monedaúnica i les borses tendeixen també a bus-car mercats únics. Quin paper en aquestmarc jugarà la Borsa de Barcelona?La Borsa de Barcelona està integrada, coms’ha indicat, en el hòlding Bolsas y Merca-dos Españoles (BME). El seu futur, en con-seqüència, està lligat al desenvolupamentque pugui tenir la societat holding. I enaquest sentit, les perspectives són raona-blement satisfactòries, tant perquè s’estanproduint a nivell mundial processos d’in-tegració de gran abast, com perquè lespossibilitats que ofereixen els nostres mer-cats en volums de contractació i comptesde resultats estan situats àmpliament persobre de la mitjana.

Pàg. 14 Informatiu de l’economista núm. 138

Entrevista a Joan Hortalà, Col·legiat de Mèrit del CEC

“La governança única europea és un camínecessari”El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha distingit Joan Hortalà com a Col·legiat de Mèrit. Amb aquest nomenament, elCol·legi reconeix la carrera professional de Joan Hortalà com a economista en la que ha sabut compaginar la recerca ila docència en temes econòmics amb els càrrecs de responsabilitat tant en l’exercici del govern autonòmic com en l’em-presa privada, sense deixar de banda la seva tasca docent. En aquesta entrevista Joan Hortalà ens dóna la seva visió dela situació econòmica actual

“En el context de crisi actual i donat que els escenarisfuturs no semblen contemplar un retorn a les facilitatscreditícies anteriors a la crisi, el MAB presenta un bonpotencial de creixement per a les pimes”

Com comentàvem el camí que hanmarcat alguns dirigents europeus ésel de la governança única europea, elque porta a unificar les polítiques eco-nòmiques de tots els països membresper a poder reforçar l’euro. Què opinad’aquesta tendència?És un camí necessari. Donada la vigènciaactual d’una política monetària unificada,el fet d’optimitzar l’àrea monetària així de-finida, comporta disposar, també, d’unapolítica fiscal el més harmonitzada possi-ble. En aquest sentit, donat que la proble-màtica financera és global, caldrà afegir alsinstruments propis de les polítiques mone-tària i fiscal els que s’escaiguin per dispo-sar també d’una regulació i supervisióglobal, si més no, a nivell europeu.

En aquests moments podríem dir quel’Euro es troba en una situació delicadai que economies perifèriques com podenser la grega o la de Portugal podrien ar-rossegar l’euro cap al col·lapse, què con-sidera que cal fer per salvar la monedaúnica i reforçar-la?La instrumentació esmentada pel que fa amesures monetàries, fiscals i de supervisióseria el primer pas per enfortir l’euro. Tan-mateix, la problemàtica que presenten elspaïsos perifèrics (en particular, Grècia) for-çaran a adoptar polítiques de suport per ga-rantir els elevats endeutaments que a horesd’ara pateixen aquest tipus de països. Perarranjar els conflictes recurrents lligats a lacrisi dels deutes sobirans, a banda delsplans de rescat, es farà imprescindible es-tablir mecanismes estabilitzadors, que mésenllà de l’emissió d’eurobons en aquestsmoments molt problemàtica, tinguin encompte la possibilitat de transformar elsdeutes nacionals a venciment en deute per-manent supervisada per una hipotètica au-toritat financera europea.

En els últims mesos, moltes entitats fi-nanceres catalanes han passat de sercaixes a convertir-se en bancs. Quinefecte ha tingut aquest canvi en laBorsa de Barcelona?La reestructuració de les caixes, en general,i de les catalanes, en particular, ha tingutdos tipus d’efectes. Un positiu i un altreneutre a la Borsa de Barcelona. El primer,és la inclusió a cotització d’algunes de lesentitats resultants (Caixabank, Bankia iBanca Cívica). El segon, la concentració enles noves entitats i membres del mercat del’operatòria dels seus components.

En el context de crisi econòmica actualhem assistit en varies ocasions davantd’una borsa molt sensible caracterit-

zada per la volatilitat. Com afrontenaquesta situació els professionals dela Borsa de Barcelona?La volatilitat, entesa com a canvis d’orien-tació significatius i freqüents, és un ele-ment que està associat al comportamentdels mercats financers i, per tant, un ele-ment que els professionals dels mercatstenen sempre en compte en les seves pre-ses de decisió. Si la volatilitat és molt ele-vada, com succeeix darrerament, el riscaugmenta i consegüentment només elsprofessionals disposen d’estratègies per in-tentar aprofitar les oportunitats que generaaquesta volatilitat i minimitzar el risc asso-ciat. En aquestes circumstàncies, l’aconse-llable per a l’inversor particular és actuar através de professionals, en un context enquè el preu actual de les accions les fa par-ticularment atractives per aquells que dis-posen encara de liquiditat.

Vostè, com expert en indústria quinacreu que serà l’evolució de la indústriacatalana i quins creus que són els prin-cipals sectors en els quals cal invertirper generar ocupació i creixement?L’evolució de la indústria catalana, en elmarc de totes les transformacions ques’han anat registrant en els darrers temps ide manera tan preocupant com sobtada enel decurs de la crisi actual, depèn, princi-palment, de l’orientació que adopti el nouprocés de creixement econòmic. De fet,l’ocupació no es recuperarà fins queaquest procés de creixement comenci a ca-minar. I és en aquest punt on cal projectarel futur de la indústria catalana.

Recentment ha estat escollit presidentde la FIAB (Federació Iberoamericanade Borses), ens pot explicar quinessón les funcions d’aquest organisme,en què consistirà la seva tasca al cap-davant de l’entitat i quins són els ob-jectius que s’ha marcat.La Federació Iberoamericana de Borses(FIAB) està formada per 27 borses iberoa-

mericanes. La missió de la FIAB és fomen-tar la col·laboració entre els seus membresa fi de promoure el desenvolupament delsseus respectius mercats, cooperar amb lesentitats nacionals i internacionals en l’àmbitlegislatiu, promoure la integració dels mer-cats borsaris propiciant la interactivitat deles entitats intervinents i alentar normes queassegurin la solvència, la idoneïtat i la in-formació transparent a tots aquells que in-verteixen els seus estalvis a través de lesborses. Els objectius que m’he fixat per alspropers dos anys, tenen a veure amb l’es-mentada missió i estaran dirigits fonamen-talment, d’una banda, a impulsar els anàlisisobre aspectes especialitzats del funciona-ment diari de les borses que integren la Fe-deració i, d’altra banda, el desenvolupamentd’un conjunt d’accions adreçades a fomen-tar la divulgació, la comprensió i la promo-ció dels mercats integrats a la FIAB.

El Col·legi d’Economistes de Catalunyal’ha nomenat a vostè Col·legiat deMèrit. Com valora la feina que s’estàportant a terme des del Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya? I quin papercreu que han de jugar en el futur ins-titucions com el Col·legi?Aquest reconeixement, que a nivell perso-nal és una satisfacció i acadèmicament iprofessional un honor, no treu que puguiafirmar amb contundència que el Col·legiha anat adquirint protagonisme remarca-ble, significativa eficàcia en la defensa delsinteressos dels col·legiats i una incardina-ció col·legial rellevant en el si del conglo-merat espanyol. Estic convençut que elfutur es presenta ple de possibilitats que,perseverant en la feina feta, seran benaprofitades.

Montse CarlasDepartament de Comunicació del CEC

mcarlas@strategycomm.net

Informatiu de l’economista núm. 138 Pàg. 15

Gent de casa

“Per arranjar els conflictes recurrents lligats a la crisi dels deutes sobirans, a banda dels plansde rescat, caldrà establir mecanismes estabilitzadorsque tinguin en compte la possibilitat de transformarels deutes nacionals a venciment en deute permanentsupervisat per una hipotètica autoritat financeraeuropea”

Les raons que justifiquen el nomenamentde l’economista Josep Maria Massanellacom a Economista d’Empresa de l’any 2011són la seva trajectòria personal i professio-nal al capdavant de MEROIL S.A, empresade la qual n’és el director general.

Josep Maria Massanella, com a director deprojectes de Catalana d’Iniciatives, ha estatel responsable del projecte expansiu d’unaagrupació d’empresaris de gasolineres queva culminar l’any 1993 amb la constitucióde MEROIL S.A i amb l’entrada de Catalanad’Iniciatives en el capital de la societat. A

finals de l’any 1998 es va incorporar a ME-ROIL S.A com a director general de la com-panyia i ha aconseguit convertir aquestaempresa en el principal operador petrolíferindependent del país.

Sota la seva direcció i juntament amb elpresident de la companyia, Josep Maria Mas-sanella, va inaugurar l’any 2004 la terminal derecepció i distribució de carburant en el Portde Barcelona, que amb la seva ampliació,l’any 2006, fa que en aquests moments siguila major terminal receptora i distribuïdora deproductes petrolífers del litoral espanyol i la

segona en l’àmbit peninsular. La terminalcompta amb una superfície de 85.000 m2 iuna capacitat d’emmagatzematge de 650.000 m3

de combustible, repartits en 32 dipòsits. Amitjans del 2010, la companyia dirigida perMassanella va arribar a un acord estratègicamb Litasco, divisió internacional del grupde trading i vendes del grup petroler rus Lu-koil, que permetrà ampliar l’actual terminalpetrolera de 650.000 metros cúbics, fins aun milió, convertint-la en una de les ma-jors terminals de l’àrea de la mediterrània.

Guardonats en edicions anteriorsJoan Canals (2002)Carles Colomer (2003)Josep Betriu (2004)Salvador Alemany (2005)Javier Illa (2006)Francesc Xavier Castanyer (2007)Jorge Lasheras (2008)Joan Castells (2009)Ramon Trias (2010)

Jurat del Premi Economista d’Empresa de l’AnySr. Joan B. Casas, degà del Col·legi d'Eco-nomistes de Catalunya i president del Jurat;Sr. Salvador Alemany, Sr. Josep Betriu, Sr.Joan Canals, Sr. Xavier Carbonell, Sra.Montserrat Casanovas, Sr. Francisco Casta-ñer, Sr. Carles Colomer, Salvador Estapé,Anton Gasol, Sr. Xavier Illa, Sr. Jorge Las-heras, Sra. Mercedes Pizarro Sr. RamonTrias, Sr. Ramon Vila, Sr. Àngel Hermosillai Sr. Maurici Olivé, gerent del CEC.

Economista d'Empresa de l'any 2011 per a Josep MariaMassanella, director general de MEROIL SA

Premis de Reconeixement

Guardonats amb el Premi de Reconeixement d'edicions anteriors, amb el degà del Col·legi d'Economistes

Premis de Reconeixement

Reconeixement al millor curriculum universitariLa Junta de Govern del Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya, després d’ana-litzar els candidats i constatar que totesles candidatures presentades assolienun bon nivell que feia difícil discernirun sol candidat, ja que per nota mitjaassolida o per altres mèrits, tots erendignes candidats al guardó de reconei-xement, va acordar atorgar el Premi deReconeixement del Col.legi d’Econo-mistes de Catalunya al millor currícu-lum universitari ex aequo a totes lescandidatures presentades.

• Alba Coma i Plana, Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic

• Sara Botifoll Armada, Institut Químic de Sarrià. Universitat Ramon Llull

• Cristina Barberà Faura, ESADE Business School

• Laura Redondo López, Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Pompeu Fabra

• Susana Pàrraga Rodríguez, Facultat Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona

• David Alonso Muntané, Universitat Abat Oliva CEU

• Roberto Comas Garcia, Universitat Oberta de Catalunya

• Judith Lapeña Forgas, Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona

• Gonzalo Martín García, Universitat Internacional de Catalunya

• Núria Civís Bellera, Facultat de Dret i Economia de la Universitat de Lleida

• F Maria Soldevila Ribera, Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Rovira i Virgili

• Andreu Peiro Barra, Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona

Amb el premi aJesús Betrian, elJurat ha volgutreconèixer latrajectòria pro-fessional d’uneconomista queha sabut trans-formar un des-patx personal enun equip de pro-fessionals multi-

disciplinari de dimensió mitjana ambqualitat de servei i vocació internacionalintegrat en les firmes ADDVERA PART-NERS, S.L.P I ADDVERA AUDITORS, S.L.P

Amb el reconeixement a Jesús Betrian, elJurat premia també la figura d’un econo-mista que ha destacat per la seva estretarelació amb la institució col·legial dels

economistes, tant en l’òrgan estatal, elConsejo General de Colegios de Econo-mistas de España, com en el Col·legi d’E-conomistes de Catalunya, col·laborant iparticipant en totes les iniciatives que seli han plantejat. Jesús Betrian ha estatmembre de la Junta de Govern delCol·legi d’Economistes de Catalunya imembre del Comitè de Direcció del Re-gistre d’Economistes Auditors de Comp-tes d’Espanya, de la qual també en va serpresident.

Amb la seva decisió el Jurat ha volgut des-tacar també el recent nomenament deJesús Betrián com a representant espanyolen el Grup de Treball de Mercat de Capi-tals (Capital Markets Working Party) de laFéderation des Experts-comptables Euro-péens (FEE)

Relació de premiatsJoan Amat, Josep Vila i Jordi Vilador (2005)Àngel Sáez (2006)Emili Gironella i Joan Rojas (2007)Agustí Jover, Pere Lleonart i Marçal Tarragó(2008)Josep Cid (2009)Manel Ludevid i Josep Maria Lladó (2010)

Jurat del Premi Reconeixement al Despatx Professional d’Economistesde l’anyEl Jurat de premi estava integrat per JoanB. Casas, Joan Amat, Emilio Álvarez, JosepCid; Josep Maria Coma, José Ignacio Cor-net, Emili Gironella, Manel Ludevid, Mi-quel Morell, Agustí Jover, Pere Lleonart,Carles Puig, Joan Rojas, Àngel Sáez, MarçalTarragó, Xavier Subirats,, Josep Vila, JordiViladot, Àngel Hermosilla.

El Col·legi d’Economistes concedeix el Premi de Reconeixement al Despatx Professional d’Economistes de l’any al col·legiat Jesús Betrian Piquet

El Col·legi d’Economistes al teu servei

Participació en Comissions, Grups de Treball, Conferències, Fòrums, Jornades /Formació d’opinió sobre temes d’actualitat / Serveis assessorament personalitzat gratuït /

Publicacions / Formació / Accés gratuït a Internet amb e-mail propi / Borsa de treball / TAP Torn d’Actuació Professional / Productes financers i assegurances /

Altres serveis: · Avantatges del Carnet Col·legial · Conveni amb l’AEAT · Visat d’autentificació col·legial · Servei Posa’t en línia ·Servei Fax Registre · Retransmissió de conferències per internet · Recull legislatiu ·

Registre de Societats del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Avda. Diagonal, 512, pral. 08006 Barcelona Tel. 934 161 604 Fax 934 160 061 www.coleconomistes.comPer a més informació:

El premi Joan Sardà Dexeus, de la RevistaEconòmica de Catalunya, ha estat aquestany per al llibre “La indústria catalana des-prés de la crisi”, dels autors Albert RocaParés; Joan Torrent i Sellens; José GarcíaQuevedo; Javier Coronado Saleh; Josep M.Martorell Rodon; Joan Batalla Bejerano;Rafael Boix Domènech; Daniel Albalatedel Sol; Hèctor Sala Lorda; Mercedes Te-ruel Carrizosa.

El jurat ha volgut distingir aquest treballmonogràfic que analitza l'impacte de lacrisi econòmica en deu factors que inci-deixen en l’activitat empresarial i, en con-seqüència, en la capacitat de la indústriacatalana de seguir sent una potència in-dustrial: coordinació dels diferents agentsinstitucionals de l’economia, eficiència deles polítiques a la recerca de la producti-vitat, necessitat de potenciar el capital ireforçar els factors estratègics de compe-titivitat (innovació i internacionalització)en un context de fortes restriccions pres-supostàries i baix creixement econòmic.Aquest llibre ha estat publicat per al De-partament d’Empresa i Ocupació de la Ge-neralitat de Catalunya.

Premi a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

El Premi Joan Sardà Dexeus que distingeix lamillor trajectòria professional en la difusió de

Premi Joan Sardà Dexeus al millor llibre per a “La indústria catalana després de la crisi”

Premis Joan Sardà Dexeus de la REC

Premis

Joan Sardà Dexeusde la Revista Econòmica de Catalunya 2011Al millor llibre d’Economia i EmpresaA la millor trajectòria personal en la difusió de l’economia

XVI Edició

Amb el patrocini de:

l’economia ha estat aquest any per a RamonRoca, director del setmanari L’Econòmic.

El jurat ha valorat especialment la tasca deRoca al capdavant d’una publicació feta encatalà que analitza i aprofundeix amb rigori seriositat les particularitats de l’economia,especialment la catalana.