Sortida a Cotlliure i Elna amb els alumnes de primer de batxillerat, organitzada pel

departament de llengua i literatura castellana

IES L’ALZINA Text: Alfons Dell’Olmo

12 de maig de 2009 Fotografia: A. Cañamares i A. Dell’Olmo

El passat dia 12 de maig, vam fer un homenatge a Antonio Machado coincidint amb el 70è aniversari de la seva mort a Cotlliure, el 22 de febrer de 1939, on havia estat generosament acollit després de compartir el destí dels més de 400000 exiliats que van travessar la frontera els primers mesos de aquell any quan Catalunya queia en poder de les tropes franquistes.

Hotel Quintana, on va passar els últims dies i va morir Antonio Machado.

Davant la tomba on estan enterrats Antonio Machado i la seva mare, Ana Ruíz, els alumnes i professors van llegir poemes del poeta. El professor Ignacio Yebra va recitar un emotiu sonet que va composar especialment per a aquesta ocasió.

Ante la tumba de Antonio Machado

Ante la tumba de Antonio Machado Se alza el orgullo de mi casta ardiente, Y grito mi alma de mi ser ferviente, Teniendo delante el dolor pensado.

Tú, buscador de voces tan amado; Tú , pensador poeta que no miente; Tú, la palabra ya tiempo que ya siente; Tú, que escuchaste voces del pasado.

Haz que busquemos la eterna belleza; Haz que creamos en lo misterioso; Haz que luchemos por la digna vida.

Que tu nombre destierre la pereza; Que tu pluma nos muestre lo famoso; Reanimando tu España tan perdida.

Ignacio de Yebra

Vam viure moments d’emoció intensa i vam acabar l’acte d’homenatge recitant tots plegats, com una mena de pregària, l’últim vers que va escriure Antonio Machado i que es va trobar en una butxaca de la seva jaqueta un cop mort:

Estos días azules y este sol de la infancia

Però també vam tenir temps per gaudir de la bonica vila de Cotlliure...

Fins i tot els soferts professors...

A la tarda ens vam dirigir a Elna per visitar la Maternitat Suïssa

La Maternitat Suïssa d’Elna, creada a principi de desembre de 1939 per la

jove mestra suïssa de 26 anys Elisabet Eidenbenz de l’organització

humanitària “Ayuda suiza a los niños de España”, va servir perquè les

dones internades als camps de refugiats situats a les platges d’Argelers,

Sant Cebrià i El Barcarès, en condicions molt penoses d’higiene,

alimentació, etc. , poguessin donar a llum adequadament. Hi van néixer

uns 400 nadons fills de les refugiades espanyoles, i uns 200, fills de les

dones jueves i gitanes internades al camp de concentració de Ribesaltes

durant la segona guerra mundial. Aquesta història ha estat un dels

exemples més bells d’acció humanitària en el sí de tot l’horror que va

comportar la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial.

Maternitat Suïssa d’Elna creada per Elisabet Eidenbenz el 1939 i adquirida i restaurada per l’ajuntament el 2005 pel seu alt valor històric i simbòlic.

El professor de català Joan Lluís Mas, a càrrec de les visites guiades organitzades per l’ajuntament d’Elna, explicant-nos la història de la Maternitat.

Algunes de les fotografies exposades a les parets de la Maternitat d’Elna

L’Elisabet Eidenbenz, creadora de la Maternitat Suïssa d’Elna.

Ja a mitja tarda i enriquits amb totes les experiències viscudes, vam tornar cap a Barcelona després de deixar constància al llibre de visites de la Maternitat, del nostre agraïment per la magnífica acollida dispensada per Joan Lluís Mas i per l’admirable tasca de recuperació de la memòria històrica que fa l’ajuntament d’Elna.