Sortida a Terrassa👊 Lluc Carulla, 1ESO, 2003

Treball de tecnologia

Indèx

❖ Problemes de Matematiques

❖ Visita lliure

❖ La fàbrica

❖ Procés de la llana

Problema de Mates

Problema "gratacels"❖ Gratacels: Els números

indiquen quants gratacels es veurien mirant des-de aquell punt a nivell de la taula. Com en 1 sudoku, en cap fila o columna no es poden repetir colors=altures diferents per color (dels edificis). Creus que ho pots fer?Negre: Edifici més altVermell: 2n més alt

Verd: 3r més altBlau: El més petit

2. 2. 2. 1

3

2

1

2

1

2

3

2

2. 3. 1. 4

Visita no guiada

Procés del càlcul❖ 1r feien servir una pedra amb forats per sumar i restar

partint no de unitats si no de forats.

❖ 2n van fer servir el càlcul mecànic. El humà necessitava algun element per a calcular coses. Primer van fer un prototip i després ja industrial.

❖ 3r i per últim el ordinador i les calculadores ja actuals.

Maquina enigma

❖ L'enigma va ser una màquina per a la descodificació de missatges.

❖ Per exemple si enviaves a un aliat "hola", ell rebia "jfgj" i llavors aquesta màquina te la permetia descodificar.

❖ Això servia perquè els enemics no poguessin desxifrar que es deien i així poder planejar molt millor el següent atac.

Visita guiada

Fabrica de tèxtil

❖ Era abans una fàbrica de tèxtil, ara és un museu.

❖ Es deia: "vapor Aimeric Amat i Jover.

❖ La fabrica funcionava amb vapor.

❖ Fundada el 1909.

❖ La "burra" feia funcionar la fabrica amb un sistema de politja.

Procés de la llana

La "burra"❖ Tot comença amb la "burra", ella feia funcionar tota la

fàbrica amb un sistema de politja que feia funcionar les varies màquines per les quals passava el procés del tèxtil.

Sorteig❖ En el sorteig s'utilitzaven uns estris per a netejar la llana

i triar la llana més adequada per a després poder fer un tèxtil de més qualitat. Aquest pas era molt important per a que la llana no tingués cap ni un defecte.

Batuar❖ Fa convertir la llana en color blanc per a que el tèxtil

sigui més maco per a un llana millor i més qualitativa.

Obridora❖ Aquesta maquina el que feia era obrir la llana per tal

que la llana estigui més distesa i millor per a fer el fil amb el qual fer el teixit. Esponjava molt la llana i alhora la separava.

Carda obridora❖ Aquest element el que feia era fer una peça blanca de

llana que quedava aplanada i les convertiria en ja més resistent.

Carda metxera❖ Fa metxes i fils de llana que encara són molt febles i per

tant es poden trencar i son semi elàstics. La metxa si la torçaves i li donaves voltes el que feia era fil però això ho feia una maquina.

Pentinadora❖ La Pentinadora era una maquina que pentinava la llana

gràcies a el seu mecanisme semi automàtic de uns raspalls que feien força contrària i per tant la deixaven molt pentinada i ja un pel més resistent.

Continua de filar❖ La continua de filar ja definitivament el que fa és

convertir-la en fil. Entra a la màquina en metxa i al sortir és fil. Ho fan a través d'uns enroscadors de cabells però com si fos llana. Llavors ho feien girar i sortia ja per fi, fil.

La llançadora ❖ Aquesta maquina et creava el teixit amb la forma que tu

havies de dissenyar i llavors aquest teixit encara no definitiu s'havia de millorar per vendre al comprador.

Barca de tint❖ Era una espècia de "barca" que el que feia era tenyir el

teixit a base de un tint amb color determinat, el qual havia decidit prèviament el comprador d'aquell teixit, el qual si el portaves el sastre t'en podia fer un jersei o qualsevol cosa que pogués estar al abast d'aquell sastre determinant.

Centrifugadora❖ Aquesta maquina eren una espècia de sala molt calenta

on en ella es creava la calor i permetia secar la roba i ja els quedava poc per vendre el tèxtil al comprador el qual a desitjat la roba determinada.

Suavitzador❖ Suavitza la roba i la deixava llisa per a ser més còmode i

més estètica.

Perxa de cardots❖ El que fa era rascar la roba i deixar-la sense defectes i

llisa.

Taula de repassar❖ Repassaven la roba per a que quedes bé la roba. Un cop

això la roba ja pot ser venguda i ja podem comprar-la en plenes condicions.

Final