Sortida d’oceanografia

Port de la Marina de Palamós

Salvador Galup

Héctor Garcia

Característiques de l’embarcació:

Vaixell d'alumini. 13,9 metres d'eslora,37 centímetres de calat i 3 metres de mànega. En ell podem trobar:una barca auxiliar, un equip d'oxigenació,4 flotadors d'emergència,6 bengales de llum i 6 de fum, una llum d'estribord (blava) i una de babord (vermella). El vaixell, a més, compta amb un GPS modern, un comptador de revolucions i una brúixola. També consta de un timó modern(com un volant normal i corrent) i d'uns propulsors independents. El mecanisme de propulsió consta de dues hèlices de cues intrabord que giren sobre un mateix eix amb una potència de 220 cavalls. Tot i que es poden fer funcionar independentment,son necessàries les dues per navegar a mar obert mentre que a port, se'n pot fer servir una. La velocitat mitjana a la que pot arribar l'embarcació es de uns 8 nusos aproximadament. En dies de vent però, només està permès navegar a 5 nusos. El dipòsit de sentina recull les aigües contaminades per no avocar-les al mar. Aquest dipòsit funciona gràcies a les bombes d'aquique,que permeten que el vaixell no s'inundi si hi ha mala mar. Just al costat del dipòsit de sentina hi trobem els motors del vaixell.

Imatges de les diferents parts del

vaixell.

Trobem l’embarcació explicada, el

motor i el pont de comandament.

Dades imprescindibles de navegació:

Temperatura atmosfèrica: 15ºC.

Temperatura màxima: 16ºC.

Temperatura mínima: 6ºC.

Temperatura de l’aigua a 0m: 15ºC.

Pressió atmosfèrica: 1025 hPa.

Humitat relativa: 67%.

Direcció del vent: SSO (Garbí).

Velocitat del vent 32 nusos.

Escala de Beaufort: 7 (Frescachón)

Escala de Douglas: 4 (Marejada forta)

Cel: 4 amb altocúmuls i cirrus. 25% del cel cobert aprox.

Imatge de la sortida a mar del port

Navegació:

Les coordenades on vam realitzar la capbussada i des de on teòricament

havíem de salpar són 41º 50’ 77” N – 3º 07 59,9 E. Estan representades amb

un punt taronja.

Sortim amb un rumb nord est cap a les illes Formigues. Com bufa Garbí,

direcció cap a les formigues, farà molt vent a l’anada i a la tornada ens

trobarem el vent una mica en contra, per evitar massa moviment a l’embarcació

farem una mica de volta i no augmentarem la velocitat més de 5 nusos.

La distància que ens separa de les Formigues són unes 2,5 milles nàutiques i

tardarem una hora entre anar i tornar. Farem un gir de 180º a les illes en

direcció contraria al rellotge per tenir el vent d’esquena el màxim temps

possible.

La tornada farà una mica de corba per no anar en contra el vent i fer que

l’amura de l’embarcació s’aixequi. El calat del nostre vaixell és molt baix així

que passarà perfectament al voltant de les Formigues.

Oceanografia:

Disc de Secchi Un disc Secchi o disc de Secchi és un instrument de mesura de la penetració lluminosa, i per tant de la terbolesa, en masses d'aigua com rius, llacs i mars. Les seves característiques són les següents: Mesura entre 30 i 300 centímetres de diàmetre. Par a millorar el contrast, està dividit en quatre quarts que es pinten en blanc i negre alternativament. La forma d'usar-lo és la següent: Les mesures es faran sempre des de la superfície de la massa d'aigua i mai des de ponts, preses, etc. A sotavent i al costat de l'ombra s'introdueix el disc de Secchi lligat a una corda graduada. S'anota la profunditat en que es troba el disc en el moment que es perd de vista. Els passos 2 i 3 se repeteixen almenys 3 vegades, i s'anoten les tres mesures, de les quals és possible obtenir una mitjana amb la que treballar en els posteriors anàlisis. Això proporciona una estimació de la penetració lluminosa a l'aigua. A partir d'aquesta variable es poden conèixer altres paràmetres, com la profunditat de compensació (aproximadament 2,5 vegades la profunditat de visió del disc de Secchi), la terbolesa de l'aigua, la zona fòtica o l'extinció lluminosa. El disc de Secchi s'usa conjuntament amb l'escala de Forel-Ule. Segons l'època de l'any el resultat de la mesura és: A l'estiu ,per exemple, la termoclina és tan intensa que en prou feines hi ha producció i el disc de Secchi pot ser submergit a grans profunditats (Al hivern trobaríem un cas semblant degut a la manca de Sol).En canvi, a la primavera i a la tardor el nivell de termoclina es molt menor i ,per tant,la presència de microorganismes augmenta dràsticament. En aquestes dues últimes estacions esmentades, la turbidesa de l'aigua es molt més notable i per tant el disc de Secchi es pot enfonsar molt poc.

Manega de plàncton Aquest aparell també serveix per analitzar la presència de microorganismes a l'aigua però d'una manera molt més precisa que el disc de Secchi. Aquest fet es degut a que el disc de Secchi tan sols mesura la turbidesa i aquesta pot ser donada per més factors a part de la presencia de microorganismes. La mànega de plàncton,en canvi, s'arrossega per l'aigua i la filtra. Depenent de l'amplada de llum es filtrarà un tipus de plàncton o un altre que seguidament s’haurà d'analitzar sota un microscopi. Amb aquest mètode es pot calcular realment la concentració de microorganismes a l'aigua i se’ns permet classificar-los per espècies. Alhora de fer servir aquest estri,s'han de tenir en compte certs aspectes. Per començar, al fer la mesura s'ha de calcular el volum d 'aigua que ha passat per la mànega,si no la quantitat de plàncton obtinguda no se sap a quina proporció pertany. Per realitzar aquest càlcul, em de multiplicar la superfície d'entrada d'aigua de la mànega per els metres recorreguts amb ella. Un altre factor a tenir en compte és si es vol realitzar un estudi de la columna d'aigua o només de la superfície. En el cas d'aquest últim el que cal fer és arrossegar la mànega des del fons cap a la superfície. Amb aquest mètode es pot saber quines espècies hi ha a cada zona segons la profunditat. En el nostre cas,vam realitzar un estudi de la superfície i varem veure que pràcticament la presència de microorganismes era negligible. Això es degut principalment al fet que,encara que a al hivern no hi ha termoclina degut a la poca intensitat de la llum del Sol aquest fet també influeix en la producció biològica ja que no hi ha gaire energia fòtica i per tant els organismes no poden realitzar la fotosíntesi. turbidesa i aquesta pot ser donada per més factors a part de la presencia de microorganismes. La mànega de plàncton,en canvi, s'arrossega per l'aigua i la filtra. Depenent de l'amplada de llum es filtrarà un tipus de plàncton o un altre que seguidament s’haurà d'analitzar sota un microscopi. Amb aquest mètode es pot calcular realment la concentració de microorganismes a l'aigua i se’ns permet classificar-los per espècies.

Estudi sobre la temperatura de la superfície en els darrers 10 anys (2014-2004)

o Temperatura superficial el dia de la sortida:14,9 graus o Temperatura superficial el dia 16 de gener de 2004 :13,4 graus.

Aquests gràfics pertanyen a l'Estació Meteorològica de Torroella de Montgrí i l'Estartit i presenten les mitjanes de temperatura del mar durant aquests últims 10 anys. A simple vista es pot observar que la forma del gràfic no ha variat gaire amb el pas del temps. Cal destacar però que al final de la dècada la funció es troba un grau per sobre que la més antiga. Aquesta dada coincideix amb el pronòstic de l'augment de temperatura a un grau cada 10 anys.

Zonació litoral ( Croquis):

1atm, llum i

temperatura

exterior.

Marea alta.

1atm, llum i

temperatura

exterior.

Marea baixa.

1’5 atm, llum i

temperatura

variació entre

3ºC i 7ºC

Wildlife seen during snorkel:

Animal Species: Sea urchin (Arbacia lixula) It is found typically at shallow waters, at depths from 0 to 30 m, in rocky shores. It has a good resistance to hydrodynamism due to good attachment strength to rocks. Rock octopus(Octopus vulgaris) O. vulgaris is considered cosmopolitan. Global in its range in the eastern Atlantic extends from the Mediterranean Sea and the southern coast of England to at least Senegal in Africa. Warty Crab(Eriphia verrucosa)

E. verrucosa lives among stones and seaweeds in shallow water along rocky coastlines up to a depth of 15 metres (49 ft).[3] It is reported to feed on bivalves, gastropods and hermit crabs,[6] or on molluscs and polychaetes.

Sea star(Artropecten spinulosus) Starfishes of genus Astropecten live on mobile seabed (sandy, muddy or gravel seabed) and they remain largely buried under sediment during the day

Sea gherkin (Holothuria forskali) Sea cucumbers are marine invertebrates and are closely related to the sea urchins and starfish. All these groups tend to be radially symmetric and have a water vascular system that operates by hydrostatic pressure, enabling them to move around by use of many suckers known as tube feet.

Rainbow wrasse (Coris JuliIt is typically found near the shore in places with sea grass or rocks. It is usually found at depths of 0–60 m (0–197 ft), but occurs as deep as 120 m (390 ft).

Vegetal Species:

(Lilthophyllum incrustas) Live in exposed places, on the upper levels of the infralittoral, up to 8 meters. On rocks, less common on shells. Also in tide, often under algae ponds.

Posidoniaceae Posidonia oceanica is an endemic aquatic plant of the Mediterranean, belonging to the family of posidonia. It has features similar to terrestrial plants, as roots, stem rhizomatous and cintiformes leaves of up to a meter long arranged in clumps of 6 to 7. It flowers in autumn and in spring produces floating fruit commonly known as sea olives.

Imatges la Fauna capturada I retornada al mar: