SPICA Estrella més brillant de la constel·lació de Virgo. De magnitud +1’04, es troba a 260 anys llum del Sistema Solar. El nom prové del Llatí spica virginis, la espiga o el blat de la Verge (simbolitzava pels romans la deesa de la agricultura). La estrella sembla una de sola, però la realitat és que són dues estrelles que formen un sistema binari (de tipus espectral B) les quals estan molt properes entre si. És un sistema que emet rajos X molt intensament ja que els vents solars de les dues estrelles col·lisionen fortament.

Spica A: La seva lluminositat és 13.400 vegades més gran que la del Sol, 11 vegades la massa solar i 7’4 vegades el radi del Sol. És una de les estrelles més properes a nosaltres que té massa suficient com per acabar en supernova.

Spica B: Estrella de la seqüència principal. S’observa l’efecte d’Struve-Sahade (es pot observar en molt poques estrelles), que és una variació anòmala de la intensitat de les línies espectrals en el transcurs d’una òrbita que pot ser degut als forts vents solars de la primera estrella al dispersar la llum de la segona quan aquesta s’allunya.

En aquestes nits es pot observar Saturn molt a prop d’Spica. Saturn brilla més que en qualsevol altre època de l’any perquè s’alinea oposadament al Sol. Ambdós surten del SW una mica després de la posta de Sol.