Sra. Xelo Casado Montañés Psicóloga Clínica ......DEMÈNCIA La demència és una síndrome...

66
Atenció psicològica en Psicogeriatria Sra. Xelo Casado Montañés Psicóloga Clínica / Neuropsicòloga. Área de Psicogeriatria C.A.S.M Benito Menni. Sant Boi de Llobregat

Transcript of Sra. Xelo Casado Montañés Psicóloga Clínica ......DEMÈNCIA La demència és una síndrome...

  • Atenció psicològica en Psicogeriatria

    Sra. Xelo Casado Montañés

    Psicóloga Clínica / Neuropsicòloga.

    Área de Psicogeriatria

    C.A.S.M Benito Menni. Sant Boi de Llobregat

  • TRASTORNS PSICÒTICS

    ESQUIZOFRÈNIA

    TR. DELIRANT

    TRASTORNS DE L’ESTAT DE L’ÀNIM

    TRASTORN BIPOLAR

    TRASTORN DEPRESSIU

    TRASTORNS COGNITIUS. DEMÈNCIA

    PSICOGERIATRIA

    ABORDATGE MULTIDISCIPLINAR

  • PSICOGERIATRIA EQUIP MULTIDISCIPLINAR

    Psiquiatria

    Neurologia

    Psicologia clínica

    Neuropsicologia

    Geriatria

    Infermeria/auxiliars

    Fisioteràpia

    Treball social

    Logopedia

    Teràpia ocupacional

  • ABORDATGE PSICOLÒGIC

    Part indispensable de l’equip multidisciplinar participa en els

    objectius terapèutics:

    ATENCIÓ PSICOLÒGICA

    AVALUACIÓ NEUROPSICOLÒGICA

    ABORDATGE DELS TRASTONS DE CONDUCTA

    TERÀPIES NO FARMACOLÒGIQUES

    ATENCIÓ FAMILIAR. SUPORT I PSICOEDUCATIU

    ATENCIÓ A PROCESOS DE DOL

  • INTERVENCIÓ DEL PSICÒLEG EN ELS PACIENTS PSICOGERIÀTRICS

    PSIQUIÀTRICS

    • Valoració i seguiment psicològic de persones envellides amb trastorn

    mental (cònic o de debut en la gent gran)

    • Participació en el diagnòstic diferencial

    • Valoració neuropsicològica

    • Disseny, organització, implementació i supervisió del Programa

    d’Estimulació cognitiva per malalts psiquiàtrics.

    • Atenció famílies

    4

  • INTERVENCIÓ DEL PSICÒLEG EN ELS PACIENTS PSICOGERIÀTRICS

    AMB TRASTORNS COGNITIUS I DE LA CONDUCTA

    Contribuir a realitzar el diagnòstic etiològic de la demència o de deteriorament

    cognitiu

    • Classificar la gravetat de la demència i conèixer el seu estat evolutiu.

    • Delimitar les capacitats cognitives alterades i preservades (expl. NPS)

    • Anàlisi i abordatge dels trastorns de conducta.

    • Dissenyar, organitzar i fer el seguiment del Programa d’estimulació

    /rehabilitació cognitiva per malalts amb trastorns cognitius.

    • Avaluar els canvis enregistrats després d’un tractament (farmacològic,

    psicològic o estimulació cognitiva).

    • Atenció a les famílies. Suport i formació

    5

  • INTERVENCIÓ DEL PSICÒLEG CENTRADA EN LA FAMÍLIA

    • Prevenció: Disminuir l’estrès i la sobrecàrrega, i evitar la

    claudicació del Cuidador principal.

    • Formació: Grups psicoeducatius

    • Suport: acceptació de la malaltia, canvis de rol i

    acompanyament en les pèrdues i els processos de dol.

    6

  • DEMÈNCIA

    La demència és una síndrome clínica caracteritzada per un

    deteriorament cognitiu progressiu, que representa una

    davallada respecte a un nivell previ i que és de suficient

    magnitud com per afectar al funcionament personal i social

    (Martin i col., 2011).

    • SUPOSA UN GREU IMPACTE TANT PER LA PERSONA MALALTA

    COM PER LA FAMÍLIA

    • NO EXISTEIXEN EN L’ACTUALITAT TRACTAMENTS

    FARMACOLÒGICS NO TAN SOLS CURATIUS, SINÓ QUE ATURIN LA

    PROGRESSIÓ DE LA MALALTIA.

  • Quins son els símptomes que presenten els pacients

    • Alteracions cognitives.

    • Alteracions conductuals.

    • Pèrdua de la independència.

    • Dificultats per a relacionar-se amb el entorn.

  • ÀMBITS D’INTERVENCIÓ

    COGNICIÓ

    FAMÍLIA

    ENTORN

    CONDUCTA

  • Exploració neuropsicològica (assessment)

    Administració de tests (testing)

    Neuropsicologia humana: la disciplina que investiga

    les relacions entre el cervell, les activitats mentals

    superiors i la conducta (Benton, 1971)

    INTERVENCIÓ DEL PSICÒLEG: VALORACIÓ NEUROPSICOLÒGICA

  • Interpretació

    Neuropsicològica

    Història

    clínica Entrevista

    Resultats de les

    provess

    neuropsicològiques

    Observacions

    durant

    l’avaluació

  • Diagnòstic

    neuropsicològic

    Coll·aboració al diagnòstic mèdic-sindrómic

    Valoració de l’eficàcia del tractament

    farmacològic

    no farmacològic (efectes de programes d’estimulació cognitiva)

    Seguiment evolutiu

    casos de diagnòstic complexe (aportacions al

    diagnòstic mèdic)

    OBJETIUS

  • Antecedents mèdics i psicològics

    Malalties concomitans

    Antecedents psiquiàtrics i/o psicològiques

    Antecedents tòxics

    Característiques del subjecte

    VARIABLES A CONSIDERAR

    Variables socio-demogràfiques

    Edat

    Escolaritat

    Sexe

    Dominància manual

    Llengua materna

  • Tests d’screening

    MMSE

    Test dels 7 minuts

    Memory Impairment Screen (específic de memòria)

    Fluència verbal (específic de funcions ejecutives)

    Test d’Alteració de Memòria (T@M)

    Bateries d’exploració general

    Camdex-camcog

    Test Barcelona Abreviat

    ADAS-cog

    RBANS

    Orientació, llenguatge,

    memòria, funcions

    ejecutives, praxi, gnosi

  • TEST SCREENING

    MEMORY IMPAIRMENT SCREEN

    ÍTEMS LECTU

    RA

    IDENTIFICACI

    ÓN

    EVOCACIÓ

    N LIBRE

    RECUERDO

    FACILITADO

    (1 minuto de

    interferencia

    CABRA

    LIRIO

    CÉNTIMO

    HERMANA

    PUNTUACI

    ÓNBRUTA

    PUNTUACI

    ÓN TOTALSuma de: evocación libre X 2

    + recuerdo facilitado

  • PROVES ESPECÍFIQUES

  • Els símptomes psicològics i conductuals de la

    demència (SPCD) poden apareixer en qualsevol

    moment de la malaltia.

    Generen patiment al pacient i al cuidador

    Agreugen el deteriorament cognitiu i funcional

    Precipiten la institucionalització

    Olazarán-Rodríguez J, Agüera- Ortiz LF, Muñiz-Schwochert R.

    Síntomas psicológicos y conductuales de la demencia: prevención, diagnóstico y tratamiento. Rev Neurol

    2012; 55: 598-608.

    Son sempre la expressió de un patiment.

    Afecten negativament als cuidadors

    Sempre s’ha de descartar una causa orgànica

    o un efecte advers medicamentós.

    Pot formar part dels símptomes propis de la

    demència.

  • TIPUS DE TRASTORNS DE CONDUCTA

    •Símptomes relacionats amb l’estat d’ànim

    •Símptomes d’ ansietat

    •Idees delirants

    •Alteracions de la sensopercepció

    •Agitació

    •Agressivitat

    •Apatia

    •Desinhibició

    •Alteració del ritme del son

    •Reaccions catastròfiques

    •Alteracions del moviment: Marxa erràtica, c. repetitives

    •Alteracions de la conducta alimentaria

    •Alteracions de la conducta sexual

    19

  • • Tristesa

    • Pèrdua de la il·lusió

    • Alteració de la gana

    • Alteració del son

    • Irritabilitat

    • Ansietat

    • Idees de ruïna

    • Sentiments de culpa

    • Idees de mort o de suïcidi

    • Símptomes “maníacs”

    SÍMPTOMES DE L’ESTAT D’ÀNIM

  • SÍMPTOMES D’ANSIETAT

    • Intranquil·litat

    • Inquietud motora

    • Ansietat Física:oOfeg

    o Tremolor

    oDiarrees

    o Sudoració…

  • IDEES DELIRANTS

    • El pacient te pensaments no raonables, diferents als dels

    demés i està convençut de que son absolutament certs.

    • Tipus:

    oGelos

    oDe prejudici

    oDe robatori

    oDe ruïna

    o Somàtic

    oDe enverinament

    o Etc…

  • ALTERACIONS SENSOPERCEPTIVES

    • El pacient veu, sent, o percep coses que

    només son certes per a ell mateix i està

    convençut de que son reals

    oVisuals

    oAuditives

    oTàctils

    oGustatives

    23

  • AGRESIVITAT

    • Física o verbal

    • Crits

    • Hacia él o hacia otros

    • ¡¡¡¡Buscar la causa!!!! (¿dolor?)

    • Se siente amenazado o

    agredido

    24

    • És el grau màxim de l’ansietat

    • Actituds com retorçar-se les mans,

    tirar-se de la roba, dels cabells...

    • Estrés ambiental

    AGITACIÓ

  • TRASTORNS DE L’ALIMENTACIÓ

    • 32% atragantamients

    • 25% rebutgen el menjar

    • Atracons, desig de menjar dolç

    • Obliden que ja han menjat

  • TRASTORNS DEL SON

    • Insomni

    • Hipersomnia diurna

    • Alteració ritme son-vigilia

    • Desorientació en temps

    TRASTORNS SEXUALES

    • El més frequent és disminució de la líbido

    • També desinhibició

  • APATIA

    • El pacient no és capaç de

    prendre cap iniciativa, activitat

    • És un dels trastorns més greu

    però el menys referit

    MARCHA ERRÀTICA

    • El pacient deambula sense cap

    finalitat concreta

    • Pot arribar a estar en un

    continu moviment, gastant

    molta energia i pèrdua de pes

    27

  • IDENTIFICACIÓ ERRÒNIA (TIE)

    28

    Error de identificació de la pròpia persona

    Identifica incorrectament objectes, llocs o coses

    Error associat a la autoreferencialitat amb la televisió

    Fals reconeixement de persones del seu entorn més proper

    Síndrome de Capgras. Creença de que les persones han estat substituïdes per dobles

  • REACCIÓ CATASTRÒFICA

    El pacient no és capaç de resoldre alguna cosa i s’angoixa

    progressivament fins a l’extrem de

    • Cridar o plorar

    • Tirar allò que té a les mans

    • Agredir

    • Perdre el control

    CONDUCTES AUTOMÀTIQUES

    • Aquests símptomes poden donar-se en fases més

    avançades de la malaltia. El pacient repeteix paraules,

    accions o recorreguts perquè no recorda haver-ho fet.

    29

  • Tractament No Farmacològic en les Demències

    Conjunt de mètodes i estratègies cognitives i Conductuals que

    pretenen optimitzar l’eficàcia Terapèutica, i que tenen com

    objectius:

    Millorar, mantenir, o bé adaptar el rendiment cognitiu dels pacients

    Millorar l’estat funcional

    Reduir els trastorns de la conducta

    Millorar la qualitat de vida del pacient i de la seva família

  • ATENCIÓ CENTRADA EN LA PERSONA (ACP)

    1. Respectar i valorar a la PERSONA amb demència com a membre de ple dret de la

    societat.

    2. eliminar pràctiques discriminatòries contra les persones que pateixen aquesta malaltia

    3. Atenció personalitzada que tingui en compte les necessitats canviants al llarg de la

    malaltia

    4. Proporcionar una PSICOLOGIA SOCIAL DE SUPORT

    CONFORT (manifestar-se afectiu i proper)

    IDENTITAT (qui és cada persona, la seva manera de pensar)

    APEGO (vinculació afectiva, seguretat emocional )

    OCUPACIÓN (sentir-se útil )

    INCLUSIÓN (sentiment de pertenença. Part del grup)

  • Intervencions no químiques, teòricament sustentades,

    focalitzades i replicables, realitzades sobre el pacient o el

    cuidador i que son potencialment capaces d’obtenir

    beneficis rellevants

    (Olarazán 2004)

    Conjunt d’intervencions emmarcades en el model

    assistencial biopsicosocial, donat que es centren en la

    globalitat de la persona, adaptant-se en el conjunt de les

    seves necessitats.

    (Brooker i Surr al 2009)

    TERÀPIES NO FARMACOLÒGIQUES (TNF): CONCEPTE

  • Les TNF inclouen tots aquells mètodes i estratègies cognitives i

    conductuals que pretenen optimitzar l’eficàcia terapèutica per tal

    de millorar el rendiment cognitiu dels pacients, alleugerir els

    trastorns de conducta i millorar la qualitat de vida del pacient i

    dels cuidadors

    (Amer i Torrealba, 2009; García-Alberca i col., 2012; Olazarán i col., 2010).

    Intervencions orientades a estimular el rendiment dels processos

    cognitius, millorar l'afectivitat, potenciar la independència en la

    vida quotidiana i incrementar la qualitat de vida dels pacients

    (V. Carballo-García i col. 2012)

  • OBJECTIUS BÀSICS DE LES TNF

    MANTENIMENT DE CAPACITATS COGNITIVES PRESERVADES

    LA MILLORA DE L’ESTAT FUNCIONAL

    LA REDUCCIÓ DELS TRASTORNS DE LA CONDUCTA

    LA MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA DEL PACIENT I DE LA

    FAMÍLIA

    (Kitwood, 1997)

  • OBJETIUS TERAPÈUTICS DE LES TNF (Peña Casanovas, 1999)

    • Estimular i mantenir les capacitats mentals

    • Evitar la desconnexió del entorn i enfortir les relaciones socials

    • Donar seguritat i incrementar l’autonomia personal del pacient

    • Estimular la pròpia identitat i autoestima

    • Minimitzar l'estrès i evitar reaccions psicològiques anòmales

    • Millorar el rendiment cognitiu

    • Millorar el rendiment funcional

    • Incrementar l’autonomia personal en les AVD

    • Millorar l’estat i sentiment de salut

    • Millorar la qualitat de vida del pacient y i dels familiars i/o

    cuidadors.

  • ÀMBITS D’INTERVENCIÓ

    COGNICIÓ

    FAMÍLIA

    ENTORN

    INTERVENCIÓ COGNITIVA

    SUPORT I FORMACIÓ AL CUIDADOR

    ADAPTACIÓ DE L’ENTORN

    CONDUCTA

    TERÀPIA

    CONDUCTUAL

  • TERÀPIA CONDUCTUAL

    Intenta identificar les conductes

    anòmales i les conseqüències

    d’aquestes, establint canvis en

    l’entorn per tal de reduir al

    mínim els desencadenants i/o

    les conseqüències.

    (Pujol, Azpiazu. 2004)

  • Abordatge dels trastorns de conducta

    El tractament ha de ser SEMPRE INDIVIDUALITZAT per

    pacient, per trastorn i situació.

    1. Identificació de les conductes anòmales i les

    conseqüències d’aquestes

    2. Identificació de la situació exacta en que es produeix

    l’acció.

    3. Dirigit per un professional expert

    4. Valorar les possibilitats reals de portar-lo a terme

    Valoració de l’entorn

    Conèixer els costums previs del pacient

  • QUAN APAREIX EL PROBLEMA (al vespre, en el moment dels àpats...)

    ON APAREIX EL PROBLEMA (és a un lloc concret, a qualsevol lloc...)

    QUÉ PASSA ABANS DEL PROBLEMA (se l’obliga a fer qualsevol cosa, venen familiars a casa...)

    COM ES DESENVOLUPA (s’angoixa, crida, tots criden...)

    CONSEQÜÈNCIES DEL PROBLEMA (reaccions de l’entorn, cóm afecta al pacient i al cuidador...)

    Anàlisi detallat de cada situació

  • Situacions de risc

    A L’HORA DEL ÀPATS

    BANY

    VESTIR

    PRESA DE MEDICACIÓ

    PROBLEMES DE COMUNICACIÓ

    LIMITACIÓ DE L’AUTONOMIA

    PROBLEMES DE D’ORIENTACIÓ

    CONDUCTES DE FUGIDA

    ACCIDENTS DOMÈSTICS

    FOSCOR, POCA IL·LUMINACIÓ

    VISITES

    LLOCS DESCONEGUTS…

  • TERÀPIA DE VALIDACIÓ (FEIL,1953)

    Teràpia de comunicació basada en una actitud de

    respecte i empatia cap als pacients:

    4 principis bàsics:

    CADA PERSONA ÉS ÚNICA I HA DE SER TRACTADA COM UN INDIVIDU

    ESPECÍFIC.

    DARRERA DE LES CONDUCTES DE LES PERSONES DESORIENTADES HI

    HA UNA RAÓ.

    EVITAR LA CONFRONTACIÓ I LA DISCUSSIÓ AMB EL PACIENT.

    LA COMBINACIÓ D’INFORMACIÓ TANT VERBAL COM NO VERBAL.

  • TÈCNIQUES ESPECÍFIQUES DE VALIDACIÓ(Feil,1953)

    Utilitzar llenguatge no amenaçant : Evitant el preguntar el motiu dels seus

    actes.

    Utilitzar repeticions: Fer servir el llenguatge que ell mateix utilitza. Es tracta

    de repetir allò que acaba de dir fent servir les seves mateixes paraules.

    Realitzar reminiscències: Evocant el passat.

    Manteniment del contacte ocular: Senten seguretat, atenció, afecte.

    Utilitzar un to de veu amable, clar i suau.

    Relacionar una conducta amb una necessitat no satisfeta.

    Concentració : El cuidador ha d’intentar alliberar-se al màxim de totes les

    frustracions i malestar i ha d’estar més obert als sentiments del dement.

    ESCOLTAR AMB EMPATIA

  • ÀMBITS D’INTERVENCIÓ

    CONDUCTA FAMÍLIA

    ENTORN

    SUPORT I FORMACIÓ AL CUIDADOR

    ADAPTACIÓ DE L’ENTORN

    TERÀPIA

    CONDUCTUAL

    COGNICIÓ

    INTERVENCIÓ

    COGNITIVA

  • INTERVENCIÓ COGNITIVA

    Intervenció terapèutica complementària al tractament

    farmacològic basada en l’aplicació d’una o diverses

    tècniques d’estimulació cognitiva amb la finalitat de mantenir

    les funcions cognitives que el pacient preserva, durant el

    màxim temps possible i al mateix temps que això esdevingui

    confort i manteniment de les ABVD i AIVD.

    IMPORTANT:

    1. VALORACIÓ NEUROPSICOLÒGICA

    2. PROGRAMA DE REHABILITACIÓ

    INDIVIDUALITZAT

  • OBJECTIUS TERAPÈUTICS:

    Estimulació i manteniment de les capacitats mentals

    Evitar la desconnexió de l’entorn, enfortint les relacions socials

    Donar seguretat i incrementar l’autonomia personal del pacient

    Estimular la pròpia identitat

    Minimitzar l'estrès i evitar reaccions psicològiques anòmales

    Millorar el rendiment cognitiu.

    Millorar el rendiment funcional

    Augmentar l’autonomia personal en les AVD’s

    Millorar l’estat i sentiment de salut

    Millorar la qualitat de vida del pacient i dels familiars i/o

    cuidadors

    (Peña Casanovas, 1999)

  • FITXES COGNITIVES

    Azpiazu-Cuevas-2001)

  • ESTIMULACIÓ MITJANÇANT ORDINADOR

  • ORIENTACIÓ A LA REALITAT

    Constitueix un mètode de tractament de la confusió i les alteracions

    de l’orientació i la memòria.

    L’entorn (hospitalari /domicili) s’ha de modificar amb l’objectiu

    d’oferir indicacions i facilitar les activitats:

    • Cartells indicatius (cuina, bany, dormitori…)

    • Utilització de calendaris, pissarres amb llistes…

    Es pot treballar individualment o en grup:

    • Orientació temporal (dia, mes, festes…)

    • Dades importants en la vida del pacient( nom i cognoms,

    adreça, tasques del dia…)

  • REMINISCÈNCIA

    És una manera d’activar el passat personal, evocant situacions

    mitjançant estímuls.

    L’estímul pot ser: visual, tàctil, auditiu, gustatiu.

    Intervé la memòria remota.

    Memòria emocional.

    És important conèixer nivell sociocultural, activitat laboral i

    gustos.

  • REMINISCÈNCIA

    Fotografies de familiars

    Objectes personals antics

    Postals, àlbums llibres

    Musiques de la seva època.

    Series d’objectes de cuina, d’eines, de

    pel·lícules…

  • La World Federation for Music Therapy (2006) defineix la

    Musicoteràpia com la utilització de la música i/o els seus

    elements musicals (so, ritme, melodia i harmonia) per un

    musicoterapeuta professional, amb un pacient o grup, en un

    procés dissenyat per a promoure i facilitar la comunicació, la

    interacció, l’aprenentatge, la mobilitat, l’expressió,

    l’organització i altres objectius terapèutics per a treballar les

    necessitats físiques, emocionals, socials i cognitives de les

    persones.

    MUSICOTERAPIA

  • • Escoltar cançons de la seva vida, cantar-les i inclús ballar-

    les, son activitats que activen de forma natural l’atenció

    auditiva, el llenguatge comprensiu i expressiu, la memòria,

    el moviment conscient i l’afectivitat vinculada a aquestes

    cançons.

    • Les persones amb MA poden utilitzar la música per activar

    el record d’esdeveniments importants de la seva vida.

    MUSICOTERÀPIA /REMINISCÈNCIA

  • • REVISIONES:

    • Las personas con la EA, a pesar de manifestar déficits de lenguaje y

    memoria, continúan cantando canciones del pasado y danzando

    con melodías antiguas (Braben, 1992).

    • – La música puede ser un canal de comunicación para recordar y

    repasar eventos importantes de la vida (memoria biográfica)

    (Geula, 1986; McCloskey, 1990).

    • – Mientras el lenguaje se va deteriorando, ciertas habilidades

    musicales continúan preservándose (Swartz, Walton, Crummer,

    Hantz & Frisina, 1989).

    • – La Musicoterapia ofrece un sentimiento de éxito y logro, de

    dinamización y estimulación, de evocar palabras, de calmar y dar

    confort al enfermo y cuidador (Pomeroy, 1993; 1994; Smith, 1990;

    Tappen, 1994).

    • – Puede paliar algunas de las reacciones conductuales y/o

    emocionales, especialmente en las etapas más avanzadas (Bonder,

    1994; Bright, 1986).

    • – «... Facilicta emociones y asociaciones, dando acceso a la persona

    a estados anímicos y memorias, pensamientos y contextos que

    aparentemente se han olvidado» (Sacks & Tomaino, 1991).

    Melissa Mercadal y Patrícia Martí

    Psicólogas-Musicoterapeutas. Universitat Ramon Llull.

    Aplicación de la musicoterapia en las demencias.

    Informaciones Psiquiátricas - Segundo trimestre 2007. Número 188

  • ÀMBITS D’INTERVENCIÓ

    CONDUCTA

    COGNICIÓ ENTORN

    INTERVENCIÓ COGNITIVA ADAPTACIÓ DE L’ENTORN

    TERÀPIA

    CONDUCTUAL

    FAMÍLIA

    SUPORT I FORMACIÓ AL

    CUIDADOR

  • INFORMACIÓ

    Individualitzada: Pacient i família

    En grup: Grups Psico-educatius, conferències divulgatives

    Informació escrita: Llibres, premsa.

    Associacions de malalts

    www.ceafa.es

    Internet:

    www.promeplan.com

    www.todomemoria.net

    www.mariawolff.org

    www.imserso.es

    www.crealzheimer.es

    www.fundacionreinasofia.es

    www.alzheimercatalunya.org

    ...

    http://www.todomemoria.net/http://www.imserso.es/http://www.crealzheimer.es/http://www.fundacionreinasofia.es/http://www.alzheimercatalunya.org/

  • Técnica d’informació, educació i suport

    emocional, dirigida als familiars

    (cuidadors principals no professionals)

    diagnosticats de algun tipus de

    demència degenerativa, des del procés

    de diagnòstic fins al final de la malaltia.

    La combinació de suport educatiu i

    emocional, és més eficaç que la teràpia

    de suport emocional sola o els grups de

    formació (Rabins 1998)

    GRUPS PSICOEDUCATIUS

  • OBJECTIUS DE LES INTERVENCIONS

    PSICOEDUCATIVES

    GENERALS:

    • Disminuir la càrrega (estrès, malestar) que senten elscuidadors

    • Millorar la qualitat de l’atenció que reben els malalts

    ESPECÍFICS

    • Educar sobre la malaltia

    • Facilitar eines per afrontar trastorns de conducta

    • Proporcionar eines per cuidar-se i cuidar millor

    • Proporcionar informació sobre recursos específics

  • ÀMBITS D’INTERVENCIÓ

    CONDUCTA

    COGNICIÓ

    FAMÍLIA

    INTERVENCIÓ COGNITIVA

    SUPORT I FORMACIÓ AL CUIDADORTERÀPIA

    CONDUCTUAL

    ENTORN

    ADAPTACIÓ DE L’ENTORN

  • L’ENTORN

    Per evitar problemes com la desorientació, la frustració, l’ansietat i

    l’agitació és molt important mantenir l’entorn el més estable

    possible.

    Les modificacions de l’entorn s’han de centrar en els principis de

    Seguretat ( Bany, cuina, escales, balcons…)

    Prevenció ( poca il·luminació, medicaments, mobles…)

    Simplificació (Sense obstacles, familiar, ordenat…)

    OBJECTIU: Minimitzar els requeriments mnèsics i cognitius.

  • AMBIENT ESTIMULANT

    Bona il·luminació

    Cal evitar sorolls inútils.

    Calendaris

    Rellotges

    Pissarres o cartells

    Senyalització de les portes

    Música de la seva època.

  • BIBLIOGRAFIA

    • Alzheimer’s Disease International. World Alzheimer Report 2011.The benefits of early diagnosis and

    intervention

    • Olazarán-Rodríguez J, Agüera- Ortiz LF, Muñiz-Schwochert R. Síntomas psicológicos y conductuales

    de la demencia: prevención, diagnóstico y tratamiento. Rev Neurol 2012; 55: 598-608

    • Reyes-Figueroa JC, Rosich-Estrago M, Bordas-Buera E, Gaviria-Gomez AM, Vilella-Cuadrada E,

    Labad- Alquezar A. Síntomas psicológicos y conductuales como factores de progresión a demencia

    tipo Alzheimer en el deterioro cognitivo leve. Rev Neurol 2010; 50: 653-60.

    • Forsell Y et al. Am J Psychiatry; 1993; 150:1199-1202

    • García-Alberca JM. Las terapias de intervención cognitiva en el tratamiento de los trastornos de

    conducta en la enfermedad de Alzheimer. Evidencias sobre su eficacia y correlaciones

    neurobiológicas. Neurología. 2012. doi:10.1016/j.nrl.2012.10.002

    • Carballo-García V, et al. Efectos de la terapia no farmacológica en el envejecimiento normal y el

    deterioro cognitivo: consideraciones sobre los objetivos terapéuticos. Neurología. 2012.

    doi:10.1016/j.nrl.2012.06.010

    • Dementia Care Mapping. Principios y práctica. Dawn Brooker y Claire Surr. Alzheimer Catalunya

    Fundación, 2009

    • Reminiscence therapy for dementia (Review) Copyright © 2009 The Cochrane Collaboration.

    Published by JohnWiley & Sons, Ltd.

    • Music therapy for people with dementia (Review) Copyright © 2011 The Cochrane Collaboration.

    Published by JohnWiley & Sons, Ltd.

    • Validation therapy for dementia (Review) Copyright © 2009 The Cochrane Collaboration. Published

    by JohnWiley & Sons, Ltd.

    • Ayalon L, Gum AM, Feliciano L and Areán PA. Effectiveness of nonpharmacological interventions for

    the management of neuropsychiatric symptoms in patients with dementia: a systematic review.

    Archives of internal medicine. 2006 Nov 13; 166 (20) :2182-8

  • MOLTES GRÀCIES