1

Curs Superior Universitari. Postgrau

Smart Social City Estratègies i processos d’innovació

Docència:

tots els dimarts i dijous d’abril a juny de 2015,

de 18h a 21h.

Seus docents:

Facultat d’Economia i Empresa UB. Avinguda Diagonal, 696, Barcelona.

Torre Barrina. Parc de la Marquesa, Carretera de Collblanc, 67, L’Hospitalet de Llobregat.

Inscripció oberta:

fins al març de 2015. Enviant un correu electrònic amb el Currículum Vitae i carta de motivació

Contacte:

smartsocialcity@ub.edu

+34 93 40 20 140

www.ub.edu/csu-smartsocialcity

2

CONTINGUTS:

Tema 1. La dimensió Social: de la ciutat a la Smart Social City.

Tema 2. Elements tecnològics, infraestructures, recursos i actors necessaris.

Tema 3. Impacte en els processos de gestió d’una administració i arquitectura de processos.

Tema 4. Models organitzatius i gestió del canvi cultural.

Tema 5. Catàleg de nous serveis.

Tema 6. Els ciutadans i les empreses: pla de comunicació i canals de serveis.

Tema 7. Model econòmic-financer i marc jurídic de les smart cities.

Tema 8. Smart Governance: Quadre de Comandament i situation room.

Tema 9. L’administració smart social: la importància de la generació de riquesa i l’emprenedoria.

Tema 10. El futur: Les Smart Social Regions.

3

Tema 1. La dimensió Social: de la ciutat a l’Smart Social City.

Part I: De la Ciutat a la Smart City

Breu explicació de qu è és una Smart City i perquè és important.

Evolució hist òrica de les ciutats.

Visió de la ciutat des dels diferents actors que participen: govern municipal, institució i organismes públics i teixit social (empresariat, entitats sense ànim de lucre, etc).

Objectius:

Entendre que és una Smart City .

Identificar els Stakeholder.

Part II: De la Smart city a la Smart Social city

Aquest tema s’orientar à a treballar la innovació social i a aprofundir els processos participatius en que l’ús de les noves tecnologies va associat a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

Treballar els drets socials consolidats: educació, sal ut, protecció social ... i com introduïm elements smart per garantir la seva sostenibilitat - viabilitat i millorar la seva aplicabilitat i serveis.

S'analitzaran experi ències i indicadors relacionats amb àrees com l’educació, la cultura o l’atenció als discapacitats.

Objectius:

Identificar grans eixos socials amb possibilitats de ge stió des de la Ciutat.

Identificació de processos susceptibles de visió sm art (tecnologia, xarxa social, innovació i emprenedoria, i desenvolupament del comerç local, ...).

Entendre i dissenyar innovacions socials.

Analitzar i aprofundir experi ències i indicadors de la smart social city.

4

Tema 2. Elements tecnològics, infraestructures i recursos.

En aquest tema es farà un repàs als elements tecnològics, infraestructures i recursos que configuren una ciutat Smart. Entre aquests es destacaran els sensors a distribuir a la ciutat com l’alternativa de fer servir els ciutadans com a sensors; l’element tecnològic amb capacitat de recollir la informació d’aquests sensors i de garantir que els possibles futurs sensors siguin compatibles amb aquest element; un gran repositori d’aquesta informació molt proper al concepte de big data i com gestionar-ho.

Finalment, s’establiran els connectors amb els elements tecnològics i sistemes d’informació existents a la ciutat. Amb tots aquests elements es configurarà al seu voltant una eina que permeti la gestió i la presentació de la informació tant a l’administració com a ciutadans i empreses formant tant el quadre de comandament com la situation room.

Objectius:

Entendre les fases de creació i construcció d'una ci utat.

Entendre i ser capaç de dissenyar a molt alt nivell tot s els elements tecnològics que es requereixen per a una Smart City.

Ser capaç de definir els requeriments de negoci q ue han de complir els elements tecnològics i per tant elaborar un projecte des d’una vessant de negoci que pugui esdevenir un plec de requeriments tècnics d’un concurs.

Tema 3. Impacte en els processos de gestió d’una administració.

El tema 3 permetrà identificar els processos existents en una administració per a la seva gestió i valorar en quins d’aquests processos de gestió podria arribar a tenir impacte la implantació d’una Smart City. Una vegada identificat els processos que poden tenir impacte (des de l’atenció ciutadana als processos de contractació, de funció pública o de control financer) es valorarà de quina manera es veuran modificats per la implantació de la Smart City i es definirà a alt nivell el procés de canvi d’aquests processos. Al final d’aquest tema es podrà disposar d’una mapa de processos adaptat a una Smart City i de la definició dels projectes de transformació necessaris per a la seva adaptació si s’escau.

Objectius:

Identificar els processos de gestió que es poden veure afectats per una Smart City.

Dissenyar el procés de canvi d’aquests processos per a arribar al model final.

5

Ser capaç de definir els requeriments de negoci que han de complir els proje ctes de transformació dels processos i per tant elaborar un projecte des d’una vessant de negoci que pugui esdevenir el plec de requeriments tècnics d’un concurs.

Tema 4. Models organitzatius i gestió del canvi cultural.

El tema 4 permetrà analitzar el següent element a tenir en compte en una Smart City. Si fins ara s’haurà analitzat la tecnologia i els processos de negoci, ara correspon analitzar l’impacte a l’organització. Inicialment analitzarem la situació de partida genèrica a nivell organitzatiu d’una administració i a partir d’aquest punt analitzarem els potencials canvis a desenvolupar per a adaptar-se a una Smart City. Finalment dissenyarem un model organitzatiu objectiu al que ha d’arribar una administració Smart. Igualment, s’analitzarà i es dissenyarà el procés de gestió de canvi cultural que ha d’acompanyar l’evolució des del punt de partida al model objectiu final. Aquest canvi cultural és un dels factors clau de l’adaptació d’una Smart City.

Objectius:

A partir d’un model organitzatiu gen èric identificar els elements a transformar per a esdevenir una Smart City.

Dissenyar el procés de canvi del model organitzatiu i la gestió del canvi cultural necessari en l’administració.

Tema 5. Catàleg de nous serveis.

En aquest tema analitzarem els serveis que l’administració Smart pot posar a disposició dels seus clients: ciutadans i empreses. De manera genèrica s’hauran de mantenir tots els serveis existents però adaptats als nous processos i models organitzatius. Si fins ara es donava un servei en un horari determinat aquest es pot veure modificat com a conseqüència de la implantació de la Smart City i per tant el catàleg de serveis es pot ampliar sempre condicionat al canvi en el procés de gestió i al canvi organitzatiu associat. A més poden identificar-se nous serveis que poden representar bé una millora en la qualitat oferida a ciutadans i empreses o una oportunitat de nova recaptació via taxes o pagament per servei.

Objectius:

Identificar els canvis als serveis existents i la seva implantació.

6

Analitzar si hi han nous serveis a oferir a ciutadans i empreses i definir el model de sostenibilitat.

Tema 6. Els ciutadans i les empreses: pla de comunicació i canals de serveis.

Al tema anterior hem analitzat els nous serveis que una Smart City pot donar a ciutadans i empreses, ja siguin adaptacions del existents o totalment nous. Amb aquests serveis s’haurà de definir, i això ho farem en aquest tema, com comunicar als potencials usuaris aquests nous serveis amb l’objectiu de gestionar expectatives i aconseguir la major penetració possible. En segon lloc es definirà també en funció de les característiques del servei el canal idoni per a arribar al màxim nombre d’usuaris: canal telefònic, canal online, canal presencial... També es consideraran nous canals com ara les xarxes socials.

Objectius:

Definir el pla de comunicació per tal de donar a conèixer els nous serveis a ciutadans i empreses.

Ser ca paç de definir i identificar els canals de serveis idonis per a cada usuari i cada nou servei.

Ser capaç de definir els requeriments de negoci que h an de complir els projectes de comunicació i els canals de servei i elaborar un projecte des d’una vessant de negoci que pugui esdevenir el plec de requeriments tècnics d’un concurs.

Tema 7. Model econòmic-financer i marc jurídic.

Tots els punts analitzats fins s’han de recollir al pla econòmic-financer. D’aquesta manera podrem donar garantia de la viabilitat económica de la Smart City. Un dels objectius de l’Smart City és l’increment de l’eficiència i la millora de la qualitat del servei donat a ciutadans i empreses. L’eficiència s’aconsegueix amb inversions tant materials com intangibles (aquest és el cas dels canvis organitzatius i de processos). La quantificació i valoració d’aquestes inversions així com els potencials increments dels fluxos de caixa que se’n derivin permetrà definir un model econòmic per tal de valorar les inversions inicials així com l’impacte als pressupostos tant dels capítols 1, 2 i 6 com a llarg termini en la sostenibilitat de la Smart City.

Objectius:

7

Identificar inversions inicials necessàries per a la Smart City.

Valorar l’impacte en la despesa de capítol 1 (recurso s humans) i de capítol 2 (despesa corrent).

Valorar la viabilitat econ òmica de la Smart City i els requeriments financers per al seu desenvolupament així com la seva rendibilitat.

Entendre qu è és una Startup i com funciona.

Tema 8. Smart Governance: quadre de comandament i situation room.

Al tema 8 és el resultat de l’agregació de tots els punts anteriors: la capacitat de governar l’Smart City. Es pot disposar de la millor tecnologia, adaptar els processos de gestió i l’organització, desenvolupar nous serveis i comunicar-los de manera eficient a ciutadans i empreses i tot això garantint la sostenibilitat del model. Però tota aquesta infraestructura s’ha de poder governar. En tot moment hem de conèixer quina és la realitat de la ciutat.

Hem de ser capaços de gestionar de manera eficient els elements de l’Smart City permetent que aquesta gestió sigui oberta i arribi a ciutadans i empreses de manera que es pugui ser valorada i millorada pel teixit social de la ciutat. Aquest fet exigeix definir models de governança susceptibles de ser implantats en quadres de comandament i opcionalment en la construcció d’una situation room que permeti des d’un únic punt de control la gestió de tota l’Smart City.

Objectius:

Definir el model de governança de l’Smart City.

Definir el quadre de comandament necessari per a governar l’Smart City i dissenyar la situation room.

Ser capaç de definir els requeriments de negoci qu e han de complir els projectes governança i per tant elaborar un projecte que pugui esdevenir el plec de requeriments tècnics d’un concurs.

8

Tema 9. L’administració smart social: la importància de la generació de riquesa i l’emprenedoria.

Aquest tema s’orientarà a treballar l’emprenedoria vinculada a la innovació social en aquells sectors que la ciutat ha identificat com a estratègics, és a dir: la cultura i el turisme, el petit comerç, l’esport, la salut, l’atenció a les persones, etc. Formes de finançament per als projectes de ciutat intel·ligent que les ciutats necessiten per millorar la seva eficiència i qualitat de vida: mecanismes de col·laboració públic privat PPP, startups, etc.

Objectius:

Promoure l’esperit emprenedor i donar suport a la creació de noves empreses a la ciutat.

Bases per l’elaboració d’un pla d’empresa .

Que és una startup i com funciona.

Raons de la col·laboració públic privada .

Tema 10. El futur: Les Smart Social Regions.

Per finalitzar el postgrau es farà una presentació de la potencial evolució de l’Smart City cap a una Smart Region on la col·laboració entre diferents ciutats permetrà millorar la qualitat del servei a empreses i ciutadans i incrementar els nivells d’eficiència. No obstant, totes aquestes activitats requeriran, una vegada més, el desenvolupament d’un nou pla director igual al que hem vist al postgrau per a una Smart City.

Objectius:

Dissenyar el futur: qu è és una Smart Region.

Definir com arribar a aquest nou model de futur.

9

PROFESSORAT:

MONTSERRAT PAREJA EASTAWAY Titular d'universitat. Departament de Teoria Econòmica. Universitat de Barcelona. Coordinadora del Grup de Recerca Consolidat en Creativitat, Innovació i Transformació Urbana.

JAUME VALLS PASOLA Catedràtic d'universitat. Departament d’Economia i Organització d'Empreses. Universitat de Barcelona. Director de la Càtedra d’Emprendedora de la UB.

MARTA CONTINENTE GONZALO Projectes Smart Ciities, Gabinet Tècnic de la Gerència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

XAVIER IZQUIERDO VILAVELLA Coordinador d'Espai Públic de l'Ajuntament de Sabadell. Responsable de l'estratègia Sabadell Ciutat Intel·ligent.

MARIA ANGEL MOREU GALUP Ejecutiva Sector Publico, Banca y Seguros Cataluña. Director of Mainframe, Competitive and Cloud Business, IBM.

PACO RODRIGUEZ JIMENEZ Director de Ciutats Inteliligents i Telecomunciacions del Institut Municipal d’Informàtica del Ajuntament de Barcelona.

GORKA ESPIAU Director of Innovation for Cities and Regions at The Young Foundation.

CARLOS GUADIÁN Autoritas Consulting. Administració electrònica, Open Government.

DAVID QUIRÓS BRITO Assessor Tècnic de l'Àrea d'Espai Públic. Urbanisme i Sostenibilitat. ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.

JOSÉ CARLOS MORENO Unitat Ciutat Educadora. Regidoria d'Educació. Àrea de Serveis a les Persones. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.