/MIT LLOREnÇ DE/ CRRDfl//flR

SSL-.FEBRER Ut. í*s~

Editorial Pàg2(22) ifL'oposició

Com era d'esperar, el tema del preu de les aigüesha duit coa i ha deixondit l'opinió pública llorencina,que, a dir ver, darrerament semblava una mica decantadadels afers municipals. De tant en tant, encara que elsprofessionals de ¡apolítica no comparteixin aquesta opi-nió, és bo un poc de rebwnbori per recordar-los que elsvots que els deixàrem no els donen carta blanca per ferallò que els passa per l'escudeller, sense aturar-se a sos-pesar els interessos dels veïnats.

I el fet que més crida l'atenció dels molts que s'hanesdevingut durant el mes de febrer ha estat, segons lanostra opinió, el manifest de l'oposició. Per primera ve-gada en molts d'anys, uns partits tan diferents com elPP-UM, el PSOE, la CE i el PSMhan oblidat les discre-pàncies ideològiques i per sonáis -a vegades més envirma-des que les primeres-per fer un front comú contra l'abúsdels preus de les aigües. Tots sabem que és molt diflcilque els socialistes i els populars esposin d'acord en res,encara que només sigui per guardar la imatge de les prò-pies sigles, i també que n'Antoni Sansó s'assegui a unataula amb na Jerònia Mesquida o en Bartomeu Pont perestudiar una estratègia conjunta, però aquesta vegada haestat possible, i tot per mirar, almanco aparentment, d'a-favorir l'economia dels llorencins. Una prova de madure-sa que sens dubte agrairan tots els veïnats.

I aquest fet, a curt termini, pot tenir molta més im-portància de la que en un principi podria semblar, ja qued'aquí a poc temps hi haurà altres temes que, de la ma-teixa manera, també poden comptar amb la col. laboradode l'oposició, com són el de les Normes Subsidiàries, laconcessió de la recollida dels fems i la recaptació de lescontribucions urbanes, i més si l'equip de govern nocompta amb una majoria estable que li permeti governaramb una certa tranquil·litat.

En definitiva, un exemple que hauria de tenir con-tinuïtat i que suposa una bona notícia que hem de cele-brar tots els qui sospiram per una millora de les condi-cions de vida dels llorencins per damunt de les opinionspolítiques que pugui tenir cadascú. Aquesta vegada hauràestat ver que ha pesat més el poble que la ideologia, en-cara que alguns puguin pensar que, p 'entura de maneraindirecta, també hi hagi influït el desig defer travelarl'equip de govern.

Flor de Card

Revista d'informació general de Sant Llorenç des Cardas-sar (Mallorca).Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Publicitat: Maria Galmés * Telèfon 569509Febrer de 1993Número 191Edita: Centre Cultural CardImprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Dipòsit legal: 765-1973Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Maria GalmésGuillem QuinaJoan SantandreuGuillem Soler

Col·laboren

Josep Cortès

Guillem PontSol, i de dolAntoni SansóGuillem MelisPere J. SantandreuJaume Galmés

S.M.O.E.P.S.M.

Magdalena UmbertEduard PeralesRamon RossellóIgnasi Umbert

Pere GalmésXesc Umbert

Maria Galmés

Antoni AulíCristòfol SolerBel Nicolau

RuaTal dia com avuiEspipelladesAigüesGent de la nostra gentBatecComiat a LlompartComiat a LlompartComiat a LlompartComiat a LlompartPoesiaEducació vialFemsInformació públicaLa darrera rondallaFilatèliaHistòriaEl nou catecismeQuartet LlevantPoesiaEl tempsMeteorologiaSi lleu...DemografiaComptabilitatBàsquetEstatut d'AutonomiaDistribució

Portada91534

5-126678239101411161718191920212222

2324

La canalització de les aiguës Pag 3 (23) m

Corn que aquest mes no hi ha hagutCrònica Informal, aprofitaré l'ocasióper parlar un poc dels esdevenimentsrelacionats amb el preu de la canalit-zació de les aigües, que tant de re-bumbori ha armat i està armant enca-ra ara dins l'opinió pública llorenci-na. I en aquest sentit pens que el mi-llor és anar contant els fets cronològi-cament.

Deixant de banda les quotes quecada casa ha de pagar per les tuberiesgenerals -i que ja hem comentat di-verses vegades en aquesta revista-, iles clàusules que regeixen les rela-cions entre l'Ajuntament i el conces-sionari, el punt de partida el podemsituar a dia 14 de gener, quan el plede l'Ajuntament va concedir les ai-gües a Melcion Mascaró amb el visti plau dels partits UIM, GISC i CB.

A la revista següent, que va sortirla primera setmana de febrer, publi-càrem una portada i l'Editorial on de-nunciàvem uns preus excessius, so-bretot en tres aspectes: la instal·laciódel comptador, el preu del m3 de l'ai-gua, i les quotes de manteniment. A-cabàvem l'Editorial llançant una ideaa l'oposició perquè miras d'aconse-guir fer rebaixar els esmentats preus.

El dia 14 de febrer el PS M va aga-far la suggerència de la revista i or-ganitzà una informació pública a laRectoria, que ya resultar petita peracollir la gran quantitat de gent mani-festament indignada pels preus quehavien acordat, i, al temps que aplau-dia n'Antoni Sansó, va pitar i protes-tar airadament quan el batle va agafarla paraula per explicar el seu punt devista. En aquest mateix acte en Gui-llem Llull, en nom del PP, va mani-

festar públicament el seu recolzamenta la postura del PSM.

A mitjan setmana següent n'AntoniSansó va convocar tota l'oposició permirar de redactar un manifest conjuntcontra el que s'havia acordat. En Ma-teu Domenge, en Guillem Llull, naBàrbara Genovart, na Jerònia Mesqui-da i en Bartomeu Pont hi venguerena bé -aquest darrer havia votat ambl'equip de govern, però va reconèixerel seu error i ara fa costat a la restade l'oposició-, i el dia 22 de febrerpresentaren a l'Ajuntament el mani-fest que reproduïm a continuació:

Els sotasignants, membres delspartits PP-UM, PSOE, CB i PSM,amb representació a l'Ajuntament deSant Llorenç des Cardassar, en rela-ció a la connexió dsel clavegueram ia la canalització de les aigües netes

MANIFESTEN I ELEVEN AL PLE:

1.- Que a laprimavera.de 1992 esvaren posar al cobrament els rebutsde la xarxa d'aigües netes i brutes delnucli urbà de Sant Llorenç, sense queel servei a hores d'ara hagi entrat enfuncionament. Considerant que no hiha cap impediment tècnic que impos-sibiliti connectaries residuals, exigimque dins un termini màxim de 15 diesels usuaris que ho desitgin puguinconnectar les aigües brutes, amb lesgaranties sanitàries pertinents.

2.- Que no és acceptable el costprevist per a la instal·lació delscomptadors d'aigua potable, i demd-nam que aquesta sigui realitzada pelsprofessionals del municipi, amb la su-pervisió de I'Ajuntament, a fi d'aba-ratir costs als usuaris del servei.

3.- Que el preu del m- d'aigua iles tarifes de manteniment en cap cassiguin superiors als d'altres pobla-cions, més tenint en compte que SantLlorenç disposa de pous municipals.

4.- Que sol. licitam la municipalit-zació del Servei d'Abastament d'Ai-gua Potable, proveït pels pous muni-cipals.

L'endemà, el 23 de febrer, tengue-ren una reunió tots els membres de laCorporació -exceptuant el batle i enBartomeu Mestre-, i els tècnics delconcessionari i de l'Ajuntament. Elsperits digueren que no hi havia impe-diment per connectar tot d'una lesbrutes i els de l'equip de govern esmostraren disposats a negociar elspreus i que la instal·lació dels comp-tadors anàs a càrrec dels usuaris, aixícom l'elaboració del reglament.

El dia 26 la revista de Cala Millorva publicar l'informe que el batle ha-via comanat al secretari, en el qual espretén rebatre un dels tres punts quehavia esmentat Flor de Card a l'Edi-torial, el del preu de l'aigua, deixantsense resposta el dels comptadors i elde les quotes de manteniment. L'in-forme s'ha basat en dades comunica-des per telèfon, i jo tene a disposiciódel qui vulgui consultar-los fotocòpiade tots els rebuts que publicàrem, ones pot comprovar que els preus nocoincideixen amb els de Manacor, elsde Capdepera i els de Son Servera.

El dia 27 AntenaS va organitzaruna tertúlia, a la qual hi participarenun representant de cada partit de l'o-posició, en Bartomeu Mestre i en Ma-teu Puigròs. Els de l'equip de governes mostraren en tot moment disposatsa negociar per rebaixar els preus, amés d'anunciar que abans de mitjanmarç ja es podrien connectar les ai-gües brutes als sectors on les obreshan finalitzat.

Per a la setmana que ve hi ha pre-vistes diverses reunions de l'oposiciói de tota la Corporació, a fi d'arribara un acord que millori les condicionsaprovades fins ara.

En definitiva, la revista del mespassat ha provocat una moguda queno es veia per Sant Llorenç des deltemps de Sa Punta de n'Amer. Sihem aconseguit deixondir els políticsi alleugerir els costs de les aigües alsllorencins, no dubteu que ja ens con-sideram més que ben pagats.

Josep Cortès

Gent de la nostra gent pàg 4 (24) tf

Onofre Llinàs Bibiloni, en "Soriano1

De banda l'anecdotari dels fami-liars més propers, qui més qui mancopot tenir referències superficials, inormalment llunyanes, de l'importan-tíssim fet que representà la GuerraCivil Espanyola.

I no obstant, les nafres originadescom a conseqüència de la revolta del'any 36 encara ragen i, a vegades, esmanifesten de forma subtil.

Potser és un fet lúcid, lògic i humàel que ningú no en parli massa, comsi hi hagués un pacte de silenci, comsi tots els desastres haguessin perdutnom i llinatge, però... encara algunn'hi ha que, malgrat el temps passat,malgrat els perdons, malgrat tot... en-cara recorda vivències que no hauriavolgut viure.

Entrar en els detalls, en els fets, ésdifícilfssim, car els implicats directes-molts d'ells ja són morts- no en fancrides i els altres... solament ho sa-ben per referències.

Però cert és que, a la comunitatllorencina, es donà tota la tipologiausual en aquells temps. Hi ha morts -d'una i altra banda i també en el fronti fruits de la repressió-, llorencinsque deixaren la seva terra per no tor-nar mai més, repressors que, amb1 ' excusa d'una determinada ideologia,receptaren oli de rief, i víctimes queel van beure. Gent que callà i consen-tí, potser perquè no sabia ben bé comfer altra cosa... en definitiva, unamica de tot.

I també tinguérem el nostre topo.Persones que van permanèixer llargtemps amagades per por. Perquè sa-bien o suposaven que els cercarienper fer-los la pell. De banda altraliteratura, hi ha una contarella -Elclot dels ferris- de l'enyorat AntoniMus (en Miquel Rosselló n'hi vatreure un film) que fa una deliciosa-descripció d'un fet parescut al que va

Kg? >> .;:...;.. ;...; .- . . . . :fX . ; .

lp*llè.lr: ?.'':: Aèferar m*> '•"'

viure en Soriano a Sant Llorenç.

Onofre Llinàs Bibiloni En Sorianohavia nascut a l'entorn de l'any 1884en el llogaret manacorí anomenat SantLlorenç des Cardassar.

Pel fet d'ésser jurat i també per notenir pèls a la llengua a l'hora de direl què pensava, era persona conegudaen el contex local.

I per si això no bastas, es declaravapúblicament en el cafè, republicà ianticlerical.

Certament tenia tots els números dela rifa. Ja sigui pels lògics enemics

que es crea tot jurat que persegueixicaçadors furtius -recordi's El garri-guer d'Infern-, ja sigui pel que con-fessava públicament intentant convèn-cer els altres.

D'altra banda, era ben conscientdel que es jugava cada vetlada quexerrava, car confessava que si entrenels altres mos mataran com a conills.No és estrany, idò, que quan la cosaes començà a engrescar, es preocupasde fer un amagatall en el buit de laxemenea per si fos precís desaparèi-xer una temporadeta.

Gent de la nostra gent pàg 5 (25)

¥Quan es va amagar tenia ja cin-

quanta-dos anys. Va saber estar tresanys i mig amagat.

Després es va entregar a les novesautoritats i va passar alguns mesos ala presó. Morí alguns anys després, elvuit de gener de l'any quaranta-qua-tre, quan tenia seixanta anys.

Viure tres anys i mig amagat enuna casa llorencina, sense que ningúno se n'adoni, i més si adesiara etcerquen és una tasca extremadamentdifícil. Cal tenir sang freda, unadisciplina militar, i un cercle extre-madament limitat i entregat de perso-nes de confiança.

No basta tenir la casa sempre tan-cada amb pany i clau ni una contrase-nya Padrinaaa, hi ha uns hornos quevos ceerqueen que indiqui la presèn-cia de veïnats o desconeguts. Cal po-sar esment al sortir per no rompreritmes i seguir amb els costums jaestablerts; esment a l'hora de parlar,no sigui que una paraula pugui donarpistes a algun curiós; esment a l'horade demostrar una absència aparent -/que t'has topat cap vegada amb enNofre?-; i esment amb els més petitsdetalls, com per exemple el comprarviandes o altra gènero a la botiga.

I això, un dia rera l'altre, un mesrera l'altre i un any rera l'altre. Cer-tament és una tasca ben difícil.

Solament la seva esposa, na Mag-dalena Roig Vellaca, el seu fill To-meu, la seva nora, la seva filla i elseu gendre -pares de n'Antoni qui emcontà l'eixida- coneixien el secret quehi havia sota una de les tres caixesd'ormejos -eixades, selletó, colle-res...- ordenadament col.locades vorala mitjanada del sòtil. Un secret zelo-sament guardat. Per amor i por.

És bo de dir. Però passar trenta milsis-centes hores amagat és llarg. I dó-na per tot. Per pensar, per maquinar,per enterar-se'n del que parlaven elsveïnats seient a la fresca, per escoltarles passes dels vianants, per mirar perla retxillera sense fer gens de renou,per escoltar el vent fred de febrer,per llegir... però sempre amb l'orella

alta, amb tensió... pensant que enqualsevol moment podien entrar elsenemics. No és estrany que moríspocs anys després!.

En certa ocasió va estar ben a puntde descobrir-se, si no haguera estatper la seva esposa que el va aturar.

Veié com una veïnada tingué unadesgràcia i... el cor tingué més forçaque no el cap. Pegà un crit i féu pas-ses llargues, decidides, instintives.L'esposa, també de forma instintiva,li va recordar que el cap havia de ma-nar. Hi faltà un pèl però...

Amb la perspectiva del temps, re-sulta fàcil el comentari i àdhuc eljudici. Però la realitat sempre ésquelcom subjectiu, fruit d'un temps id'unes circumstàncies.

El que realment afecta a la personano és una pretesa realitat subjectiva,sinó la percepció que cadascun té d'a-questa realitat.

Els errors en aquesta percepció avegades resulten tremendament costo-sos, encara no fa seixanta anys quealguns llorencins ho pagaren amb lavida. Altres fugiren de mala manerai en Sonano passà tres anys i migamagat.

A hores d'ara és difícil imaginar lasituació. L'odi i els abusos que veie-ren les mateixes pedres de les façanesque ens veuen a nosaltres quan pas-sam pel carrer. No fa encara seixantaanys i pels que no ho hem viscut enssembla una eternitat, gairebé tan llu-nyà com la independència de la vila ola Guerra de Cuba, però... encaran'hi ha que ho recorden. Que mirenvora qui s'asseuen, en el cafè delsvells. I d'altres que ho han sentitcontar en calent, per les mateixespersones que han viscut el drama.

Certament el coneixement dóna unaaltra perspectiva a les relacions entreles persones.

Sens dubte, l'aventura de n'OnofreLlinàs Bibiloni en Soriano és dignade passar a l'arxiu dels fets succeïts.

Texte: Guillem PontDibuix: Josep Cortes

Batec (Ve ed la pàg 13)

Sant Blaiif

Com ja és tradició, dia 3 de febrerles madones llorencines es possen eldavantal ben de matí i comencen aembrutar-se les mans amb farina, ousi demés condiments per fer aquestssenyorets que a tots ens fan llepar elsdits. Després comencen a veure lesllaunes que van i vénen pels carrersdel poble, la veritat que és un goigpassejar-te pel carrer Major i sentirl'oloreta de senyoret tret del forn.

L'horabaixa, quan han refredat capa missa falta gent, beneïda de senyo-rets, un poc d'oli pel coll i cap a ca-ses a sopar i provar aquests senyoretstan deliciosos i fins l'any següent.

I per contribuir a la conservaciód'aquesta tradició vet-aquí una recep-ta d'aquests senyorets que a tots ensagraden:- 3 ous- 1/4 de sucre- 1/4 de farina- 1 tassó d'oli- 1 tassó d'aigua- la farina que es beu

També es pot posar un poc de sucde taronja o algún licor.

Estrasburg

Heribert Barrera, president d'ERC(Esquerra Republicana de Catalunya),a la darrera intervenció al Parlamentd'Estrasburg, va emprar tot el seutemps per defensar la llei d'EspaisNaturals de les Balears.

El Parlament Europeu és molt sen-sible als problemes ecològics que pro-voca l'especulació devastadora com laque patim aquí.

El torn d'Heribert Barrera és detres minuts cada dos mfcos. Gràciesper defensar la nostra terra.

Grup Sol, i de dol

Comiat a Llompart

Josep Maria Llompart:un testimoni de llibertat

Dàgó (26)

Dia 28 de gener de 1993 moria Jo-sep Maria LLompart, l'amic i com-pany d'il·lusions i de lluites. Ensqueda per sempre el seu exemple i laseva esperança.

Ens queden les paraules que ja fatemps ens deia: "Només vosaltres noheu hagut de claudicar de res, no vosheu hagut de contradir, no heu hagutde sentir ni una sola vegada el fiblóde la mala consciència. Només vosal-tres heu estat capaços de mantenir,enmig de la més sòrdida Incoherènciapolítica, la línia dretarera de la cohe-rència i de la fidelitat".

Mai no ens pensàvem que l'enyora-ríem tan prest. L'homenatge que livàrem retre durant l'acte de clausuradel nostre Ile Congrés ha hagut deser el darrer testimoni d'agraïmentque hem pogut tributar-li en vida.

Més enllà de la tasca d'escriptor iactivista cultural, Llompart va desple-gar, al llarg de la seva vida, una ac-tivitat política tan intensa com alluya-da de les misèries partidistes. No ensempegueix dir que el seu ideal era elnostre.

Recordam quan ens encoratjava di-ent: "Els que ja no són capaços desomiar res us acusaran d'Ingenus id'utòpics; els somiadors a ultrança usacusaran de febles i de claudicents.No en facen cas i seguiu el vostrecamí".

Llompart ha estat, per a molts delsnacionalistes mallorquins, el mestre

que els va ensenyar a distingir Estat iNació en una confluència repetida unpic i un altre i sempre tornada a es-coltar amb interès.

A la Mallorca de LLompart no estenien en compte ni els cognoms, nila forma del crani, ni la partida denaixement: "Un jueu -deia- pot éssertan explotador o tan explotat com unari, un negre tan intel·ligent o tancretí com un banc l un foraster tanIntegrat o tan marginat en relació ala cultura d'aquest país com un ma-llorquí de naixement.

Ens queda l'emprempta inesborra-ble d'aquest savi ple de senzillesa, ila seva voluntat, per tants compartida,d'aixecar ben alta la dignitat nacionaldel nostre poble.

Recordam avui aquelles paraulesseves: "Jo sé que no veuré realitat elmeu somni per sonai, perquè resta en-cara molt de camí i els anys passen;però també sé que, donant-vos su-port, puc fer possible que algun dia,segurament quan jo ja no hi seré, pe-rò tant se val, aquest somni esdeven-gul realitat.

GRÀCIES, LLOMPART.Antoni Sansó

PSM-Nacionalistes de Mallorca

"En Llompart s'ha mort". La notí-cia s'escampà aviat dia 28 de gener.Ningú no s'ho creia. No podia ésserque ens deixas ara, en plena campa-nya d'homenatges que li retíem. Larealitat s'anà imposant i la frase deresignació també: "Tanta son que hapogut veure l'homenatge que la sevagent U ha fet!".

Ens deixava un gran home: Poeta,crític, historiador de la nostra lite-ratura, traductor, mentor de diversesgeneracions literàries, president del'Obra Cultural Balear (1979-1983),

premi d'Honor de les Lletres Catala-nes (1982) i un llarg etcètera.

En Llompart ha estat un homecompromès amb el seu poble no sola-ment per la llengua sinó també perqualsevol aspecte reivindicatiu ennom de la llibertat i de la justícia. Iés així que l'hem pogut veure al cap-davant d'una manifestació en defensade la llibertat d'expressió o per areivindicar el nostre medi ambient oel nostre patrimoni cultural; l'hemsentit pronunciant discursos clars,llampants i abrandats a qualsevol in-dret dels Països Catalans, tant a Pra-da, a la Universitat d'Estiu, com a laplaça dels braus de València o al Fos-sar de les Moreres de Barcelona o ala plaça Major de Palma en la mani-festació per l'Autonomia, o al teatremunicipal de Manacor en ocasió delII Congrés Internacional de LlenguaCatalana, o a una conferència a Llei-da, o a les jornades de Blanquerna aLluc... En definitiva, En Llompart haestat un home molt generós amb elseu país, amb la seva gent i sempreha sabut estar al seu lloc.

El dia que va morir ens recordà-vem del primer pic que el vàrem sen-tir. Va ésser precisament a la plaçaMajor de Palma el dia de la manifes-tació per l'Autonomia, l'octubre del1977. Ens va impressionar el seu par-lament tant com la seva valentia quans'enfrontà a la gent que va pitar quanell pronuncià el mot català referint-sea la nostra llengua. Ell es va manteniri seguí dient català fins al final delparlament.

De llavors en# sempre l'hem es-coltat i l'hem llegit i el seguirem re-cordant i llegint amb l'esperança quela llavor que ell ha escampada i sem-brada doni molts de Llomparts.

Guillem Melisfebrer 1993

Comiat a Llompart Pàg7(27)

^\(-

Josep M. Llompart,una anècdota a Ciutat

A començaments del mes de febrervaig rebre una carta d'uns amics, enla qual m'anunciaren la mort de JosepM. Llompart. I vaig pensar, tot d'u-na, que quatre persones que teníem,quatre que se'ns havien mort: J. Vi-dal Alcover, M. Aurèlia Capmany, J.Fuster, i ara, en Llompart. Feia dosanys que s'havia retirat del món deltreball amb horari, i aquests dies,moltíssimes institucions i grups cívicsli retien homenatge públic. Però totaixò ja ho sabeu: ho heu llegit a lapremsa castellana de per Ciutat (lesmateixes fotografies de mort); segu-rament en digué alguna cosa la TVE-Illes Balears; i per ventura tambéqualque ràdio castellana a Mallorcacomenta que "la gran figura de lasletras catalanas, Josep M. Llompart,acaba de dejarnos". Com que jahoheu sentit i tothom ho deu haverre-petit, jo, ara, us vull contar nomésuna anècdota.

Una anècdota que no té més trans-cendència que la que els implicats lidonam. Era a l'estiu del 1991, aviatfarà dos anys, quan un grup d'alum-nes seus va decidir d'organitzat unsopar, per tal d'acomiadar-lo com aprofessor. Hi deguérem comparèixeruna trentena, i vam triar un restaurantxinès, per fer ho, tot plegat, més exò-tic. La vetlada va ser molt agradable,per la confiança amb què tothom par-lava. Els que sèiem devora ell, el và-rem marejar de preguntes: què trobaud'alguns nous novel·listes mallor-quins?, com entràreu en contacte amb

la poesia gallega?, de les vostres tra-duccions de poesia d'expressió portu-guesa, què ens en podeu comentar?,etc... El vàrem marejar de preguntes.

Beguérem vi, i xampany, i el so-par, un divendres o un dissabte (emsap greu, però no me'n record ambcertesa), va acabar quan nosaltres lipresentàrem un siurellet, perquè liromangués un record dels seus alum-nes. Ell es va posar dret i ens va dir,amb aquella veu seva que convencia,

que feia temps que havia perdut l'es-perança en la joventut, però que d'en-çà del seu retorn a les aules i ara, enaquell instant, havia recuperat la se-guretat que les noves generacions (nonomés nosaltres) redreçarien la nostranació, i que el pi de les tres branquesposaria arrels profondes i fermes. Pera nosaltres, els que hi érem, aquellaconfiança ha d'esdevenir una realitat,un deure contret. I, per a vosaltres, sillegiu aquestes línies, aquesta anècdo-ta, que no té més transcendència que

la que els implicats li donam, alman-,co, ha de permetre una reflexió.

Aquell, aquest professor d'una sei-xantena grossa d'anys havia connectatperfectament amb nosaltres, de vintanys acabats de fer. Sabia transmetreel seu entusiasme, que permetia unaentesa, perquè en el fons allò que ensunia eren unes valors i unes il·lusionscompartides. Voldria afegir, final-ment, que de Josep M. Llompart con-servam una esplèndida poesia i unesobres de reflexió, en les quals calendinsar-se. I repetirem, una vegadamés, el lema que encapçcala el seuhomenatge: "Llompart, un home queha fet país".

Pere J. Santandreu Brunetfebrer, 1993

Cançó d'anar a escola

Dos i dos tres,tres i dos quatre,abracadabra.

La monja que s'adormissa,les hores que plouen lentesdamunt el mapa.

-Mon pare és més gran que el teu.-Però tenim set criades.-I nosaltres una fincade tres-centes quarterades.

Olor de cera i pixum,la pluja i les hores cauen,Quixot i Santa Teresa,pissarra.

Aprenem ben bé de corla doctrina cristianaperquè tots aquí venimde bona casa.

Confits i purissimetes,amb l'angelet de la guardaens acaronen el. front.Abracadabra.

Josep M. Llompart

Comiat a Llompart

Llompart,record personal

S'ha parlat molt d'en Pep Llompart(així l'anomenaven els seus amics),tant de la seva vida, de la seva obrai, finalment, de la seva mort. D'aquíque no vulgui arriscar-me a resumirla seva tasca tant literària com cívicai opti per un article que no pot sermei singular: els records quejo tene,personals, d'aquest poeta exemplar.Comencem, doncs.

El vaig veure per primera vegadaen un encontre de joves escriptors or-ganitzat p'en Gabriel Florit, a Ciutat.Jo encara no sabia qui era, però emcridà l'atenció el seu posat de senyor,digníssim, i la fluidesa del seu parlar(parlaven de teatre). Jo tenia dessetanyets, i l'unie que havia escrit eraun poema sobre una gavina, que ha-via publicat a Flor de Card, d'aquíque dir-me escriptor, en aquell tempsera un poc massa pretensiós. Recordque entre tots els allí presents havíemde confeccionar una revista (que noarribà mai a sortir, però ens donarenun grapat de llibres perhom que emfarien cobrar gana de les lletres ma-llorquines).

Posteriorment, el vaig veure a Pal-ma i a Lluc, lloc, aquest darrer, onem vaig atrevir a mostrar-li una tra-ducció meva d'en Ronsard, car sabiaque era un dels seus poetes més esti-mats. Però, val a dir, que ja l'haviavist una vegada al Born, fent unaconferència sobre la poesia en llenguaportuguesa; li vaig demanar si em po-dia enviar l'original d'un poema d'en

pàg 8 (28)

CurroTEnriquez, i me l'envià amb un"Ben cordialment, Josep Maria Llom-part". També havia assistit a un acte-homenatge a Miquel Martí i Pol, alqual li digué, en nom dels mallor-quins, que ens excusas la poquedat,ja que l'acte era més aviat modest, toti que comptava amb la presència físi-ca del gran poeta de Roda de Ter.

Tot això dins els 80. Dins els 90,vaig parlar uns minuts amb ell durantla presentació d'un llibre de na Ma

Pau Janer. Parlàrem d'en Marià Vi-llangómez, que m'havia prologat unrecull de versions de poesia francesa,encara inèdit.

I, ja envellit, amb el seu bastó, el'92 el vaig retrobar a Manacor en unacte dedicat a Jaume Vidal Alcover,tot dient que el poeta manacorí ja ha-via emprès el camí de l'ombra. I, perúltima vegada, ai las!, en l'homenatgeque va rebre al Teatre Municipal de

Manacor, on em dedicà la seva Obrapoètica:-Se'n recorda de mi?-Oh, i tant!

I em signà el llibre: "A Jaume Gal-més, homenatge cordial de J.M.Llompart". I aquest és el darrer re-cord que tene d'eli: dedicant llibres,a la part baixa del teatre, a grans i apetits. Descansi en pau.

Jaume CalmésSant Llorenç, 16-II-'93

P.S.: Al moment en què em comu-nicaren la notícia, senyor Llompart,jo llegia aquests versos benaurats deLudwig Tieck:

Més quejólos és beneïtel qui en aquests camps de gaubançali ve a l'encontre el goig d'amori pot calmar l'últim anhel.

PASSA, PASSEJA, VA A LA FEINA...

Ed è subito sera.Salvatore Quasimodo

Passa, passeja, va a la feina.Els arbres -fulles verdes, grogues-, el casinoLa fira (quan era infant: els cavallets, cotóde sucre), la tarda, una màdecandida. Passa, passeja. El rellotge:un quart, dos quarts, tres quarts.El coneixen les fulles, l'acaronen -fullesgrogues, verdes-, arbresurbans, urbaníssims. Voravia.Va a la feina. Passa, tornade la feina. Passeja.Dona. Diari. Diumenge.El fill. La filla. Capvespre. Cafè. Passeja.Passa. Torna.

I, de sobte, la nit.

CAMÍ FLORIT

Llevamà, card, fonollassa,rosella, cascall, 11 et só,vinagrella, corritjola,ginestra, aritja, fonoll,passionerà, cugula,mare-sel va, safrà bord,floravia, canyaferla,baladre, argelaga, albó,falguera, olivarda, estepa,clavell de moro, coscoll,heura, contei l, englantina,vidalba, murta, maimó,cama roja, campaneta,ravenissa, bruc, guixo(i en l'aire color de vau m al'esgarrifança d'un poll).

Josep Ma Llompart

1 Educació vial a l'escola.

pàg9(29)*f

tffifrt.ÀREA.

SOCIO EDUCATIVA CULTURALAJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ

Aquest és el segon any consecutiuque el Servei Municipal d'OrientacióEducativa de l'Ajuntament de SantLlorenç ofereix el Programa d'Educa-ció Vial als Centres escolars del mu-nicipi.

L'objectiu d'aquest programa ésiniciar el nin en el tema del trànsit, ieducar-lo en una major consciènciaciutadana encaminada a valorar lanormativa vial.

Les raons que justifiquen la conti-nuació d'aquest programa són, entred'altres, la demanda del professoratde les escoles, la conscienciació de lacorporació local de la creixent com-plexitat del trànsit, i l'interès de lapolicia municipal per dur a terme unatasca preventiva en relació als acci-dents des dels primers anys d'escola-rització.

Les tasques de coordinació van acàrrec del tècnic del Servei Municipald'Orientació Educativa responsabledel programa, i l'execució la porten aterme el professorat i la policia muni

cipal, que és un dels elements humansmés importants per les tasques querealitza en el desenvolupament delprograma.

Una de les activitats que conside-ram més motivadora per als nins és lad'instai, lar un Parc Infantil de Tràn-sit, on es realitzen exercicis pràcticsde circulació, dirigits i orientats perpart de la policia.

Aquesta activitat, entre d'altrescom xerrades-col.loqui amb suportaudiovisual, visites a les dependènciesde la policia etc., són les que s'han

anat realitzant dins el mes de gener.Consideram aquesta experiència

po-sitiva per a tots els que d'algunama-nera ens hi hem implicat d'aprop.

Per altra banda creim que l'Ajunta-ment ha de vetlar per la continuïtatdel programa, i perquè impliqui demanera general a tots els ciutadans.La continuïtat és inherent a un pro-grama d'aquestes característiques, jaque els resultats es constaten a llargtermini.

S.M.O.E.

Tal dia com avui

ARA FA 35 ANYS* Que es va inaugurar la Sala Rigai

(RIera-GALmés), amb la pel·lículaLa Túnica Sagrada.

ARA FA 21 ANYS* Que la revista Flor de Card va

treure el seu primer número al carrer.

ARA FA 20 ANYS* Que el Club Card organitzà el I

Concurs de Fresses.

ARA FA 15 ANYS* Que es va reformar el taulado.

* Que morí sor Maria dels Inno-cents, que havia estat més de 50 anysa Sant Llorenç.

* Que ignasi Umbert presentà laUGT en el poble.

* Que es donaren les primeres pas-ses per organitzar la Unió de Pagesosa Sant Llorenç. Els primers responsa-bles foren Mateu Girart, Miquel Pas-cual, Bartomeu Servera i Pere Um-bert.

ARA FA 10 ANYS* Que entrà en vigor, després de la

seva aprovació en el Congrés i el Se-nat, l'Estatut d'Autonomia de les IllesBalears.

ARA FA 5 ANYS* Que una epidèmia d'hepatitis va

afectar una bona part de llorencins, lamajoria alumnes de l'escola. Encaraque tots els professionals consideras-sin de màxima urgència canalitzar lesaigües, cinc anys després encara nos'han posat en funcionament.

* Que s'inaugurà el poliesportiu del'escola.

ARA FA 1 ANY* Que posaren aquella misèria

d'envelades per no banyar-se quan es-peren les camiones, i que tan pocservici i tan poca planta fa.

Josep Cortès

1 Ecologia pàglOGO). VFems (IV)

A l'Estat espanyol s'importen mésde 10.000 milions de pessetes l'any,unes 500.000 tones en paper vell, pera reciclar-lo. Podria procedir de lanostra producció, si no llançassimtant de paper als fems.

Es necessiten 38.400 hectàreesplantades d'eucaliptus o 130.000 depi roig per a fabricar els periòdicsque vam consumir a l'estat espanyolel 1989.

Fabricar paper nou a partir de l'an-tic consumeix del 30 al 55% menysd'energia que fabricar paper de pastaverge, i la contaminació atmosfèricarelacinada amb el procés és menor enun 73%.

La recollida de cartró i paper sónun primer pas, que un cop consolidatpermetrà introduir la recollida selecti-va d'altres materials. Això suposarà ala llarga un estalvi a l'Ajuntament, jaque disminuirà la quantitat de fems,que van a parar tant a abocadors coma la incineradora.

I sobretot suposarà un benefici so-cial. Aconseguir que la gent col.labo-ri en la recollida selectiva de paperpot produir un canvi d'actitud en lanostra societat, fent-la participar, demanera directa, en la millora i con-servació del medi.

La recuperació del cartró i del pa-per són un símptoma clar del grau decultura i educació de medi ambientd'un poble. Aquesta educació ambien-tal necessita prèviament una contun-dent educació cívica.

Hem d'assumir que estam dins laCEE i això ens implica a tenir encompte la seva normativa. Per exem-ple abans de l'any 2000, la CEE pro-hibirà tots els embalatges que no es

puguin reutilitzar.Pel mes d'agost de 1990, l'Ajunta-

ment de Sant Llorenç va aprovar unamoció del PSM sobre la utilització depaper reciclat.

Aquesta moció, com altres presen-tades pel PSM, va ésser aprovada perunanimitat -pareix que a tots els agra-da aprovar-nos mocions d'aquest ti-pus- però la veritat és que llavors enstrobam que no fan res o fan molt pocper dur-les a terme. Amb això del pa-per, l'Ajuntament pot fer i hauria defer molt més del que està fent i mésara que hem de contractar de bell noula recollida de fems.

Des de l'Ajuntament:-Cal potenciar la recollida de pa-

pers vells, que amb la col·laboracióde Deixalles, GOB, escoles, etc., hande ser reciclats i usats novament.

-Cal fer campanyes de recollida,especificant els papers bons per reci-clar (diaris, revistes, llibres, qua-derns, fols, papers d'ordinadors,...) idir clarament els que no serveixen(papers bruts, amb oli, parafines,plastificats, d'alumini, amb grapes oclips, ...)

-Caldria, a més d'explicar on espot dur el paper usat, posar conteni-dors de paper i cartró per tot el termemunicipal i instal·lar més papereres.

-S'hauria d'utilitzar més paper reci-clat a les oficines de l'Ajuntament,sobres, paper per a fotocòpies, paperd'ordinador, blocs de notes, ...

-S'hauria de fer una campanya perfomentar l'ds de paper reciclat a ni-vell d'empreses, hotels, oficines, ...per a la llarga poder abaratar costos.

Tot això pot esser una primera pas-sa però també tots nosaltres tant a lafeina com a casa podem estalviar i re-cuperar paper. No sempre és fàcil dura terme certs consells, però val lapena intentar-ho, ja que cada paperque separam o reutilitzam és molt im-portant per a la natura.

-No hem de tudar el paper: cal uti-

litzar-ho per les dues cares de les fu-lles i escriure a fulls usats per a pren-dre notes.

-Cal exigir a les llibreries la vendade paper reciclat.

-Cal aprofitar i reutilitzar al màximqualsevol paper o cartró.

-Cal anar substituint el paper depasta verge per paper reciclat.

-Cal demanar que les fotocopiado-res puguin aprofitar les dues cares delfull.

-Cal reduir el consum de papers ti-pus tisú a la cuina i els mocadors depaper.

-No podem tirar més els periòdicso papers vells als fems. Cal sepa-rar-los i dur-los als llocs indicats perl'Ajuntament.

No oblidem que separar els nostrespapers vells per reciclar-los només ésla meitat d'un acte ecològic. L'altrameitat és davant de la botiga, quancomprem aquests prenat material reci-clat com si fos un producte nou.

Existeix paper reciclat pràcticamentper tot.

PSM-Nacionalistes de Mallorca

JoieriaFemenias

llistes de nocesobjectes de regal

Rector Pasqual, 8Tel. 569072Sant Llorenç

Creació pàg 11 (31) *fLa darrera rondalla mallorquina (I)

"...potser que avui no em suïcidi,potser ho deixi fins demà.Fins demà!... "

Aquesta cançó encara sonava dinsles orelles d'en Marc quan abandonàaquella discoteca, on hi deixà tots elsque es feien passar pels seus amics i>també, la noia dels seus somnis, naMarina.

"...Fins demà!... ". Però, què llunysemblava demà! En Marc no es creiacapaç d'arribar-hi, a demà.

I na Marina, aquella noia d'ullsblaus i profunds, què lluny li sembla-va, també!

Tots els adolescents han passat persituacions semblants; tu, que estàs lle-gint això, ella, la que en aquests mo-ments guaita per la finestra, i jo.

Qui no ha estat deprimit per unaraó o una altra en un moment deter-minat? Doncs, ara li havia arribatl'hora a en Marc.

Tot sol, però al mateix temps en-mig de tanta gent, decidí anar a ferun tomb. Atravessa el carrer, botà laparet i es trobà damunt l'arena, a lavora de la mar, amb el cel estrellatcom únic company.

Començà a caminar, primer aviat,després, lentament. Al cap d'una es-tona se sentí cansat. Just quan s'anavaa asseure a la vora d'un llaüt aban-donat, una cosa li cridà l'atenció,encara que ell no sabia ben bé què.

S'ajupí i, en una encletxa del llaütva veure una copinya. No era una co-pinya normal; aquesta posseïa un en-cant i una bellesa tais que mai no han

pogut ésser descrits pel pensamenthumà.

Hom es demanarà: com una simplecopinya pot ésser tan hermosa? El seuexterior no era molt diferent al de lesaltres copinyes, però aquesta teniaquelcom especial que atreia incons-cientment la curiositat d'en Marc.

De sobte, en Marc llançà un crit iquedà assegut damunt l'arena. Causa?La copinya acabava de parlar-li. Liva dir:

-Alabat sia Déu, Marc! Ja fa unabona estona que vos estic esperant.

En Marc pensà: "Mai no ha anatbé a ningú la consumició d'alcohol. I,pel que veig, a mi tampoc no m'hianirà... Però, què dic?! Jo no n'hebegut, d'alcohol!... M'estic tornantboig! I, què fan els bojos? Doncs, escreuen les seues al·lucinacions... A-pa, Marc, segueix la corrent a la co-pinya, i...ja veurem què passa!".

I digué:-Per a sempre sia alabat! Així,

m'esperàveu, hermosa donzella? Jame sap greu, haver trigat tant! Jadireu què voleu de mi.

-Escoltau, Marc. En el món on jovisc hi ha un greu problema. Per ma-joria absoluta, els meus companys ijo hem decidit demanar-vos ajuda.Sou l'indicat per salvar-nos d'unavegada per sempre.

-Però, què he de fer jo? -demanàen Marc, que ja s'havia proposat noestranyar-se de res.

-Donau-me la mà.-La mà?-Sí, donau-me la mà, i confiau en

mi. Si voleu tancar els ulls, ho podeufer.

En Marc, que ja es donava a ellmateix per boig perdut, aclucà els ullsi allargà la seva mà.

En un cert punt de l'espai, la màd'en Marc es topà amb una mà fina,suau i agradable. Les dues mans s'a-gafaren, i en Marc se sentí transpor-

tat, no per l'espai ni pel temps, sinóper un buit indescriptible, abstracte.

Quan notà que el seu cos tornava aestar damunt terra sentí la veu de lacopinya que li deia:

-Marc, Marc. Ja podeu obrir elsulls.

En Marc obeí. Ja no veié platja, nillaüt, ni copinya, ni la fosca de la nit.Es trobava a la vora d'un pinar, re-colzat en un carro, sota els raigs delsol de matinada i amb una donzellameravellosa al seu costat. Degué po-sar uns ulls com dues patènes, car ladonzella es posà a riure i li digué:

-No vos espanteu, home de Déu!Sóc una fada bona. El meu nom ésFadeta i, sí, sóc la copinya que fa unsmoments heu trobat, i també sóc lafilla del rei del Castell d'Iràs i noTornaràs -explicà la donzella- .Quinaimpressió teniu, del meu món?

En Marc, un adolescent acostumata adaptar-se ràpidament a situacionsnoves, pegà una ullada al seu voltanti s'hagué de fregar els ulls per creu-re's el que veia. Es trobava en aquellmón que sempre s'imaginava quan elseu avi li contava rondalles mallorqui-nes; aquell món que només ell conei-xia i que ell havia creat. Com erapossible que ell, en Marc, es trobàsen aquell món? O més ben dit, comera possible que aquell món existísmaterialment?

-Vos deveu trobar com a casa, no?-comentà na Fadeta-. Com heu vist,aquest és el món creat per la vostrafantasia. Però, ja que hi hem vengut,que tal si vos explic en què consisteixel nostre problema?

-D'acord -contestàa en Marc-. Tan-mateix no se m'acudeix res millor perfer.

Magdalena Umbert(Continuarà)

(Aquest conte aconseguí el 1er Premide Narrativa Mossèn Alcover '92 "

Batec Pàgl2(32) iftura tan important per al poble. Des-prés de l'exposició del tema, deixantmoltes preguntes sense resposta, hi vahaver un col·loqui. En Guillem Llull,del PP, també va fer una petita inter-venció, dient que deixarien de bandales ideologies per fer un cos tots elsde l'oposició. En darrer lloc el batleMiquel Vaquer, va presentar-se da-vant la sala plena de gent per aclarirels dubtes, però no va aclarir res i lagent no va quedar satisfeta. Esperemque l'oposició faci un cos i aconse-gueixin que l'equip de govern rebaixiels preus de les aigües i que siguilliure el muntatge del comptador del'aigua neta. El poble els ho agrairà.

Josep M. Llompart Setmana de la pau

Molts d'historiadors i pensadorshan parlat de la figura del gran -poetai escriptor Josep Maria Llompart, quea finals de gener ens va deixar persempre, però ens queda la seva obra.Podríem dir moltes coses de la sevapersona, però sabem que altres perso-nes en aquesta mateixa revista ho fa-ran. Vàrem tenir ocasió de conèixerla persona de Llompart a un dels dar-rers homenatges que li va retre a Ma-nacor l'Escola Municipal de Mallor-quí, a finals de desembre. Personaoberta als nins i també als majors,vàrem poder sentir els seus poemesde la boca dels alumnes de les escolesde Manacor. També en altres ocasi-ons, el veren que encapçalava la ma-nifestació de la LEN, ja una micamalalt. Tenim molt que envejar a lapersona de Llompart. Gràcies per leslliçons que ens va ensenyar.

Informació del PSM

Diumenge, dia 14 de Febrer, n'An-toni Cuc va informar al poble de SantLlorenç sobre la problemàtica de lesaigües d'aquest poble, una xerradamolt concorreguda, per la forta preo-cupació que tenim tots els llorencinsdavant una de les obres d'infraestruc-

Idò sí, ha passat un altre any i SantLlorencet s'ha quedat un altre copsense saber res de tal celebració, iaixò queja fa una partida d'anys queen Gandhi fou assassinat. Per tal mo-tiu aquest dia se celebra el dia univer-sal de la Pau a molts d'indrets delmón (manco a Sant Llorenç), es fandiferents actes per commemorar elsfets: manifestacions, cadenes huma-nes, amollada de coloms, etc. etc. imés en aquests temps en què el mónestà tant necessitat de Pau.

Esperem que alguna institució llo-rencina el proper any tengui en comp-te aquest esdeveniment i organitzi al-guna activitat a nivell públic, i al-manco serveixi per fer reflexionar amolts de llorencins sobre la PAU.

Sa Rua

Diumenge dia 21, tota la gent quetengué ganes de bulla es va reunir al'escola, tothom ben disfressat, i sen-se por del fred. S'hi aplegaren totaclasse de disfresses: pallassos, siu-rells, molins, balladores, moros icristians, verdureres, etc.

Tot ja estava llest, i devers les sisde l'horabaixa va partir la gran ca-valcada cap a la plaça de l'Ajunta-

ment. Tots els que no hi volguerenparticipar sortiren damunt el portalper xafardejar un poquet de tot allòque es passejava pels carrers del po-ble. Quan vam arribar a l'Ajuntamenthi hagué un ball de valent i xocolatacalenta; se'n cuidà d'animar la vetla-da el grup Serpentina-animació, quesí que fou ben animat i també la ban-da de ranxeres i tertúlies mexicanesde la nostra ciutat de Sant LLorenç.

Dia 20 també es va celebrar a SonGarrió, on hi hagué molta participaciói animació.

Un parell de dies més tard, es vacelebrar l'enterro de la Sardina, tot ique a la vila no es costum celebrar-loEe veu que als llorendins ens fa mésprofit si la posam dins es plat, en llocd'enterrar-la. Fins l'any que ve.

Conferència

El passat dissabte, dia 20, en JoanDomenge ens va oferir una interes-sant conferència sobre els aspectesartístics de Sant Llorenç entre 1892 i1992. Aquesta conferència fou l'expo-sició del treball que ha duit a termeen Joan, i que formarà part del llibreque s'editarà (Déu sap quan) sobre elcentenari del poble.

La conferència resultà prou interes-sant i entretinguda. Començà fent unadistinció i delimitació dels diferentstermes que es mesclen quan es parlad'art, com decoració, artesania popu-lar i l'art en sí.

Després féu un exposició de l'evo-lució que ha sofert l'art a Sant Llo-renç durant els darrers 100 anys, se-parà dos períodes ben diferenciats:abans de l'auge del turisme i desprésdel boom turístic.

El primer període es caracteritzaper la manca o inexistència d'una tra-dició artística arrelada al poble deSant Llorenç, motivada per factorscom la manca de recursos econòmics,poc interès que despertava el paisatgellorencí pels artistes forans, cosa quecontrasta amb els exemples dels po-bles de la Tramuntana. També desta-

Batec Pag 13 (33) *f

ca el paper de l'església en la con-servació de les obres d'art.

El segon període, caracteritzat perl'auge turístic i que coincideix ambl'inici i expansió de l'art a Sant LLo-renç. Destacà aquí el paper del ClubCard pel seu paper innovador dinsl'art, i altres associacions i personesllorencines que es dedicaren a l'art deforma afeccionada o amateur.

Posteriorment féu un repàs delsprincipals artistes actuals de SantLlorenç, la seva evolució al llarg delsdarrers anys. Fou detallat i objectiu,cosa que demostra per part d'en Joan,un gran coneixement del tema.

Aquest període a més d'una granproducció dels artistes llorencins (M.Rosselló, A. Girart, A. Tous, G. Na-dal, J. Ramis, P. Dagnino, R. Duran)va coincidir amb un increment delconsum i demanda d'obres d'art perpart dels llorencins i de l'Ajuntament(va lamentar que l'Ajuntament encarano disposi d'un museu o almanco unasala d'exposicions pròpia). Un altreelement que demostra la creixentimportància de l'art dins Sant Llo-renç, es l'existència de les tres salesd'exposicions privades que s'haninaugurat darrerament.

En definitiva, una interessant con-ferència que ajudà als assistents, acomprendre un poc més i millor, i avalorar els artistes llorencins.

Enhorabona a tots ells i a Joan.

Educació ambiental

L'Àrea Socieducativa cultural del'Ajuntament de Sant Llorenç ha ela-borat un programa d'educació ambi-ental, i demana un petit esforç percontribuir a una gran tasca en favordel medi ambient.

Es faran activitats a les' escoles delterme municipal, campanyes de netejade Sa Punta de n'Amer, conferències,xerrades i també una exposició.

També es faran recollides de pilesi paper per reciclar. Hi ha a la vostradisposició uns fullets informatius quepodeu recollir a l'Ajuntament.

Hem de contribuir tots a la defensadel nostre medi ambient.

Grup Sol i de dol

Disbauxa a la Rua deSon Garrió

Va començar el dijous Harder cele-brant la rueta. Tots els al.lots de l'es-

cola es disfressaren i es passejarenper tot el poble, donant així una notade color diferent a la monotonia decada dia. Després de donar un parellde voltes pel poble es concentraren as'escoleta, on hi hagué xocolata i en-'saïmada per tothom.

La Rua fou el dissabte, i en aquestaocasió es vesteix de fressa tothom quivol, gran i petits, joves i vells. En-guany la participació ha estat nom-brosa. Després de fer una volta pelpoble, la rua anà a acabar al polies-portiu, la gent es tregüé el fred dedamunt ballant i botant amb la músicade Serpentina, que animà molt la vet-lada. Després la banda de música deSant Llorenç interpretà unes quantespeces de música mexicana i els paresdels al·lots de la banda -s'encarrega-ren de ballar als ritmes mexicans.

El carnaval no acabà aquí, sinó quea Son Garrió se segueix la tradiciód'enterrar la sardina per donar entra-da a la quaresma.

Ja fa un parell d'anys que s'ha res-catat aquesta tradició, i cada any lagent hi participa més. L'acte consis-teix en fer una processó en memòriade la sardina, on és obligatori vestirde negre. Després segueix la incinera-ció de la sardina amb la desesperaciói plors dels assistents, i per acabar,sardines torrades i bunyols per a tot-hom. Per acabar la setmana amb dis-bauxa, res millor que ballar al ritmedel grup Bros i la Banda de Sant Llo-renç. A les dotze, com mana la tradi-ció, la festa s'ha d'acabar i en elssegüents quaranta dies, hem de des-cansar per després poder participar ales festes de Pasqua i a les festesd'estiu.

Jaume BassaSon Carrió-93

Informació pública pàg 14 (34) if

MdaMMMdtMUorei

Diumenge, dia 14 de febrer, davantla problemàtica sobre les aigües và-rem informar al poble de la nostrapostura, considerant aquest tema moltimportant per al poble de Sant Llo-renç, però a la vegada volem dir queel veim molt embullat.

Davant la concessió per dos anysde l'explotació del servei d'abasta-ment d'aigua a l'empresa MelchorMascaró S.A., donada pel batle Mi-quel Vaquer i els regidors Joan San-tandreu, Mateu Puigròs, Miquel Gal-més, Tomeu Mestre i Tomeu Pont,volem manifestar que hi trobam mas-sa dubtes, massa preguntes' senseresposta.

Podeu posar-hi tots els interrogantsque volgueu, no crec que hi trobeucap explicació convincent, com tam-poc no la va trobar el batle aquestdiumenge davant les preguntes del po-ble.

Consideram aquesta obra la mésimportant dins el poble de Sant Llo-renç. Degut a aquesta importància,quan dia 5 de març de 1992 varenaprovar l'anticipació dels pagamentsde contribucions especials amb l'únicvot en contra del PSM, que conside-rava un error cobrar per m2 de solar,no vàrem fer cap escàndol davant elque per a nosaltres era el primer abúsal poble.

No férem cap escàndol perquè vapesar més la nostra responsabilitat perdur endavant aquesta obra, tan neces-sària per al poble de Sant Llorenç ique per part nostra no podria admetremés retràs. Que ningú no ens diguique hem utilitzat les aigües per ferpolítica.

La prova més clara de que la gentde Sant Llorenç vol poder conectarles aigües brutes, és que la majoria degent està pagant el que li demanen,

fins i tot sense saber molt bé què estàpagant.

No ho poden saber mai, perquèningú no els ha dit que sols estanpagant la canonada i no la seva utilit-zació. El PSM, davant la concessióde les aigües del poble a una empresaparticular que ens vol cobrar la nostraaigua més cara que els pobles veïnats,no pot callar més temps.

El poble no ens perdonaria que dei-xàssim passar aquest altre abús sensefer res. La nostra responsabilitat avui,ens obliga a dir a la gent de Sant Llo-renç que el seu Ajuntament intentaprendre-li el pèl.

Davant una obra que ens està cos-tant més de 650 milions de pessetesno hi pot haver cap dubte, ni cap pre-gunta sense una resposta clara.

L'Ajuntament està olbigat a sermés transparent que mai, i el PSMcreu que de moment no és així. L'a-cord pres al ple del mes de gener vaclarament en contra dels interessosdels llorencins.

Estan jugant amb els nostres do-blers, per això volem dir clarament ala gent de Sant Llorenç que si no ensmovem, si no feim res, no podremllavors queixar-nos.

L'acord pres per l'Ajuntament hafermat aquest amb l'empresa d'enMascaró, però no ha fermat encaraels llorencins amb aquesta empresa.

Per fer-ho així, l'Ajuntament hauràd'aprovar un reglament on ens obliguia conectar les aigües netes abans deles brutes.

Amb això el poble de Sant Llo-renç, encara hi té molt per dir. Peraixò, el dia que l'Ajuntament hagid'aprovar aquest reglament, tots hemde pressionar aquests polítics que in-tenten vendre la nostra aigua, i elshem de recordar que estan dins l'A-juntament per servir el poble, no perservir-se'n d'ell.

Hem de fer l'esforç d'anar a aquestple -que informarem de quan serà-,encara què sigui a les 11 del matí.Hem d'aconseguir entre tots, un re-glament més just, que no abusi delpoble i que no ens obligui a conectarles aigües netes a aquests preus.

Per aconseguir això, nosaltres coma partit som capaços d'oblidar o apar-car els nostres problemes amb el PPo el PSOE, per bé del poble.

Però també feim des d'aquí unacrida a en Tomeu Pont i també als al-tres regidors de l'equip de governperquè entre tots tornem estudiar eltema i mirem un poc més pel nostrepoble.

Estam segurs que si així ho feim,aquest poble que tots volem millor,ens ho agrairà.

PSM-Nacionalistes de Mallorca.

Espipellades pàg 15 (35)

• íf

S'altre dia, en es sopar de sa revista, un d'ets assistents va fer una proposta dignade ser estudiada, ja que podria donar immensos beneficis an es veïnats d'es nostropoble: que es llorencins comencem a fer passes de bons i de veres per independit-zar-mos de Son Garrió. Només hi posaríem una condició absolutament indispensa-ble: que sa banda de la mar quedas de sa part d'es carrioners.¿Vos imaginau que hi estaríem de bé? Seríem com Vilafranca, Ariany, Costitx, Si-neu... i p'entura mos farien una piscina, mos canalitzarien ses aigües a bon preu,tendríem zones verdes... i més pocs partits a s'Ajuntament! Una xeripa.

Si es tècnics d'en Sion Mascaró reconegueren que no hi havia cap impediment per con-nectar avui mateix ses aigües brutes, i va passar deu reals de lo mateix amb so qui varedactar es projecte, ¿què punyetes esperen es balle i en Tomeu Bovet per donar es sus?(Pos aquests dos noms perquè en Miquel és es responsable de Sanitat i en Tomeu de sacanalització de ses aigües).¿O troben que es llorencins que ja han pagat ses tuberies han de mester gastar més bui-dant es clots negres cada dos per tres? ¿O és que són tan caparruts que no volen amollares mac maldament no tenguin gens ni mica de raó? ¿O cerquen altres coses que no sabemperò que tots sospitam?Si lo que volen és seguir ses passes d'en Busco, que tots sabem com li va anar amb lode sa Punta de n'Amer, que tirin p'es mateix camí, però si volen acceptar que rectificarés de savis, que reconeixin s'error -com ja ho ha fet en Tomeu Carbó- i que arreglin esdesgavell com més prest millor.

¿Com deu ésser que de Sant Llorenç a Son Garrió encara no han fet sa tuberia de sesaigües netes i no fan comptes que estigui llesta almanco fins l'any 1996?Si pensaven fer-la, ¿no hagués estat més normal instai.lar-la juntament amb sa de sesaigües brutes, com a la resta de Sant Llorenç?¿O deuen tenir previst que a Son Garrió subministri s'aigua en Sebastià Teco, a un preumolt més barat que es que volen que paguem aquí?Tres preguntes encertades, un barrai d'aigua de pluja, que encara va de franc.

Es batle i en Joan Paler demostraren que tenen un bon sentit de s'humor, perquè es diade sa Rua se desfressaren amb capell i gabardina, talment com havien sortit a sa portadade sa revista, i sa veritat és que pareixien dos mafiosos sicilians de bons i de veres.Com que sa broma em va fer gràcia, els perdón es copyright i els don públicament s'en-horabona.

A la fi, després d'un any i dos mesos de retràs, tenim gairebé totes ses col·laboracionsd'es llibre d'es Centenari. Ara ja només hi manquen es pròleg i ses conclusions, que hade redactar en Toni Xaret. Aquesta mateixa setmana li hem fet arribar ets originals.Esperem que abans de s'estiu aquest aplec de col·laboracions estudiant diferents aspectesd'es nostro poble i que s'ha fet esperar tant pugui ésser en es carrer, i respongui a sesespectatives que d'ell s'han fet ses persones interessades en s'historia local.

Jo no sé volteos com ho veis, però a mi em sembla que an es secretari de s'Ajuntamentli han fet un mal paper publicant s'informe sobre ses aigües a una revista externa ambso seu nom en es final de s'escrit.Si és ver que era ell es qui l'havia de redactar, també ho és que no l'havien de publicaramb so seu nom, ja que són es polítics es qui s'han de responsabilitzar de ses seves de-cisions, no es funcionaris.En Miquel Fal·lera és es responsable de Sanitat d'ençà que va cessar na Jerònia, i enTomeu Bovet ho és d'es clavegueram, i són ells es qui han de mostrar cara i firmar etsescrits que passen a sa premsa.

1 Füatèlia Pàgl6(36) *fPresentació del grup filatèlic Gent Cardassana

Els fílatelistes ens solem tancardins un món molt reduït, els nostresàlbums i els nostres segells. Possible-ment perquè és una tasca massa soli-tària compondre els segells; tambépot ésser perquè ho fas quan et caubé, a deshores, els dies festius, devacances; o perquè és massa personalla manera de col.leccionar-los, i cadaescut els classifica a la seva comodi-tat. La qüestió és que tenim un veïnatamb el qual compartim una il·lusió,un esplai, una afecció, i per mancadel coneixement d'aquest fet ens ig-noram mútuament, actuant de maneraegocèntrica, i això és lo que hauríemd'evitar. Tots els col·leccionistes, aun moment donat, tenen una peça queels manca, o un objecte que intercan-viar, i pens que quanta més gent co-neguis interessada en la qüestió, mésfacilitats hi ha per a baratar allò quetens repetit, per exemple; o simple-ment i gràcies al diàleg amb els al-tres, pots conèixer les seves vivèn-cies, amb possibles errors, o encerts,que poden donar-te una vissió mésclara de l'assumpte i un camí més fà-cil de recórrer, per arribar a la metaque tu t'hagis fixat com a col·lec-cionista.

A rel de la primera exposició fi-latèlica a Sant Llorenç, un grup dellorencins ens vàrem reunir per par-lar-ne (de segells), d'obliteracionscommemoratives, i de tot allò que en-revolta el col·leccionisme en general.

Essent reunions informals qualsevollloc era l'ideal per a moure aquesttema, i encara que només fóssim dos,bastava veure'-nos en el bar o topar-nos al carrer per enllestir un diàlegsobre la darrera sèrie de segells quela Fàbrica Nacional de Monedes iTimbres va treure al mercat, o co-mentar una adquisició personal, ol'Exposició que el Grup Filatèlic dePalma va organitzar amb motiu delpas de la Flama Olímpica per la nos-tra illa.

»HUETE MA MftttM

D'aquesta manera, en comunicacióuns amb els altres, el cercle es vaanar ampliant, perquè una personaque guarda segells dins un calaix i unque té un classificador o un àlbummés o menys ple de segells són col-leccionistes, són amics dels segells, oel que és el mateix: són fílatelistes.

Motivats pel fet que hi coneguéremi vàrem saber de persones, moltesmés de les que en un principi ens pa-reixia, que d'una manera o d'altras'interessaven pels segells, vàrempensar d'enllestir uns estatuts per talde crear una associació, i a finals del1992 ja teníem un borrador fet, el

qual, dia 11 de gener, va quedar re-dactat, amb anagrama i tot. Tambéplantejàrem a l'Ajuntament, de pa-raula, la possibilitat d'emprar un lloca Ca ses Monges per reunir-nos i te-nir un domicili social. Havent obtin-gut una resposta afirmativa i positiva,també de paraula, per part del res-ponsable d'aquesta àrea en el Consis-tori, decidírem convocar una reunió,que es va fer pública a Sant Llorençmitjançant cartells que s'exposaren alsbars i a qualque tenda, a més de feruna crida, per tal que tots els interes-sats hi poguessin assistir. La reunióva tenir lloc a la Rectoria, amb lafinalitat de ratificar o no els Estatuts.Després d'unes petites esmenes varenquedar definitivament redactats iaprovats, i decidírem tornar-nos reu-nir dia 4 de febrer per firmar l'ActaFundacional i la documentació neces-sària per iniciar l'expedient d'ins-cripció d'associacions davant la dele-gació del Govern a les Illes Balears.Esperam que en una data no molt llu-nyana tendrem el vist i plau de l'auto-ritat competent.

Amb aquest escrit volem fer saberque les nostres portes estan obertes atothom. Per això us convidam a totsa una assemblea que tendra lloc a CaSes Monges el dijous, dia 11 demarç, a les 21 hores, amb tres puntsa l'orde del dia:

1.- Elecció de la Junta Directivadel Grup Filatèlic Gent Cardassana.

2.- II Exposició Filatèlica a SantLlorenç, en honor i per commemorarel XX aniversari del Centre Musical.

3.- Precs i preguntes.Per acabar, dir-vos que l'associació

està oberta a tot tipus de col·leccio-nisme, amb la idea de divulgar i po-tenciar aquest fenomen cultural, i queaquesta no té finalitat lucrativa.

Edi lard Perales

Història Pagi? (37)*f

Un noticiari de finals del segle XV (TV)

149019 gener.- Per la gloriosa victòria

que lo Rei nostre senyor ha hagudadel regne de Granada qui circa DCCo DCCC anys havia que era de morossón estades fetes grans festes, proces-sons, alimares, balls e altres actes dealegria assi en la Ciutat e en la partforana. Les festes han durat e fmatsen les Corts de dimecres que comptà-vem XX de gener fins a dilluns in-clussive que comptàvem XXV de dit.Deo gratias.

20 gener.- Aquest dia fonc fetaprocessó.

22 gener.- Aquest dia hi hagué pro-cessó.

24 gener, diumenge.- Aquest diaprocessó e en les processons foren totlos caps dels oficis amb los penons ela major part de la processó o pus verlos carrers per on passà fonc empal-liada. Dita processó fonc la de Cor-pore Christi fonc bella e solemne pro-cessó. Foren fets per los oficis moltsjocs, desfressos, momanes, balls e al-tres actes de alegria. Duraren tot lodia. A cascuna processó hi hagué pa-velló lo qual aportaven dos jurats equatre hòmens de condició exceptât lode darrera processó lo qual aportavensis jurats e quatre hòmens de condi-ció. Sota lo dit pavelló foren aporta-des les Espines. E ver que en lo ditpavelló no devien anar sinó dos juratsaixí com en les altres processons, pe-rò per quant los reverends inquisidorsvolien anar a la processó e volienpreceir los jurats fonc per ells ordenatquè's metessen tots en lo pavelló e ai-xí ho feren e lo senyor lloctinent anà

enmig dels dos inquisidors. Assò foncde sorda e prou notat. Déus que hiajut. Davant los pavellons anavenquatre hòmens de condició e quatredetrás amb sengles ciris de la Ciutat.Foren gentils hòmens e ciutadans.

25 gener.- Aquest dia que fonc lodarrer dia de les festes, ballaren loseclesiàstics, ço és, canonges e cape-llans e los reverends inquisidors de laherètica pravitat, los jurats e moltscavallers, gentils hòmens e altres hò-mens de condició tots a la mescla.Foren molt belles danses e molt ale-gres. Aportaven davant un penó deNostra Dona, après lo penó de la In-quisició e après un estendard reialmolt bell.

8 febrer.- Lo dia present és estatferiat fins a mig dia per causa comlos inquisidors han penitenciais emesos a la bóta set conversos, ço és,cinc hòmens e dues dones.

20 febrer.- Aquest dia ballaren losescrivans de la Governació per la saladel Castell, amb trompes, de matí.

23 febrer.- Lo dimarts de Carnes-toltes, però fonc hagut per Coresmaquant a les viandes perquè era dijunide Sent Macià.

29 abril.- Fas record que demananta Déu què'ns donàs aigua en la terraper nostres pecats nos ha donat ventqui és estat la nit passada e lo diapresent tan fort qui és estat un grandan. Deo gratias. Laudetur Christus.

30 abril.- Aquest dia, a dues horestocades de la nit, caigué un arc prin-cipal de la obra major de la Seu ambtots los pendents de clau a clau, es-clafà e destruí lo cor, no hi pres malpersona alguna que no'n hi havia, pe-rò circa tres setmanes havia hi feienfeina molts mestres e per dama se ha-via feta crida que per ajudar al que sefeien que hi fossin, hajau per cert quemolts hi foren morts, Nostra Donaveent assò en la nit han enderrocat enmenor dan que no's creia, no hi hapres mal persona alguna. Deo gratias.

15 marc.- Aquest dia fonc feta pro-cessó per los inquisidors de algunsconversos entre los quals hi havia un'notari convers apel·lat Francí Barce-ló.

21 maig.- Aquest dia per la Inqui-sició són estades cremades XV està-tues e dues dones germanes e dos hò-mens vius, la u dels quals era maritde la una de les dites dones. Animaeeorum requiescant in pace.

25 maig.- Aquest dia en la nit lolloctinent general mes mossèn Felipde Pacs jurat segon a la presó, es-tec-hi tota la nit fins lo sendemà acirca dues hores de dia, per què le-himes no en dic res perquè seria massallarg de contar.

26 maig.- Aquest dia foren arres-tats tres dels jurats en cases llurs ambfermances de HUM (4.000) lliurescaseu. Déus que hi aiut.

4 juny.- Auest dia foren desarres-tats los tres jurats.

11 juny.- Aquest dia los inquisidorsferen córrer la vila a una dona cristia-na de natura perquè havia parlat e ditmal de ells, amb la llengo clavada ecavalcant sobre una aza, li donarenper la vila L assots e exel.lada de totlo Regne.

19 juny.- Aquest dia los reverendsinquisidors feren córrer la vila ambassots, cavalcant sobre un ase, un fillbastard, home molt jove, de un homede condició de aquesta terra, perquant havia dades vergades de bou aun convers penitenciat etc. És ver quecom fonc a la plaça del Pa fonc re-captat etc.

25 juny.- Aquest dia feren la pro-cessó de Corpore Christi alguns con-versos així dones com hòmens asso-tant-se amb cordes, anaven amb la es-quena e amb la cara descuberta ambun crucifixi davant cridant: "Senyorver Déu misericòrdia!". Diu-se quetots divenrdes faran dita processó perun any.

Ramon Rosselló

Església pàg 18 (38)*f

El nou Catecisme

Després d'haver anunciat als quatrevents les grans novetats del nou cate-cisme, un queda en certa manera unamica desil·lusionat quan veu que denovetats res de res. Aquest llibre, quemés que llibre és un vertader totxo, imés si el comparam amb les doctríne-les que teníem quan anàvem a doctri-na amb don Nofre, on amb poquesfulles aprenies tot lo necessari perentendre el missatge dels Evangelis,sense que a un li complicassen la vidafent-li aprendre tota la legislació quetan sovint ens proposa Roma.

Però d'aquest catecisme jo voldriadestacar, bàsicament, dues coses: laforma amb què l'han fet arribar alpúblic, creient o no, emprant tots elsmecanismes de la societat de consum,amb edicions de pobres i de rics, fil-trant petits detalls del contingut comsi d'un disc de na Madona es tractàs,anunciant novetats que després no hansigut tais, creant un cert morbo sobreel resultat final d'aquest nou catecis-me; al final com sempre, la gran des-il·lusió dels qui ingènuament esperà-vem, que a la fi l'Església Catòlicahauria assumit la realitat dels tempsens què vivim i que el gran missatgedel Vaticà II a la fi seria una realitat;i, per altra banda, aquells que assu-meixen qualsevol cosa que digui Ro-ma, sia lo que sia, sense esperit crí-tic, i en el fons amb una certa ale-gria, perquè les tesis que sempre ha-via defensat, en raó o sense, seguienessent les oficials de Roma. Per a mino hi ha hagut cap sorpresa, lo es-trany és que hagin hagut de menester

set anys per dur a terme aquesta tascatota una sèrie de gent, teòricamentexperta, per al final dir lo mateix desempre, variant, això sí, una mica elllenguatge emprat.

Aquells que esperaven que a la fiel magisteri de l'Església es tomasmes humà, entengués la condició hu-mana de l'home, s'han duit una bonafotuda, però s'oblidaren que al frontde la comissió redactora hi havia unpersonatge digne de figurar per me-dis propis a la història dels temps in-quisitorials, em referesc al cardenalalemany Joseph Ratzinger, que ha se-guit de molt bona gana les indicacionspersonals d'un Papa que si abans erapresoner de les seves experiències ju-venils de la Polònia comunista, ara hoés dels buròcrates de l'Opus Dei quecontrolen el Vaticà, i que de cap ma-nera volen perdre ni un centímetre del'immens poder polític que té el Va-ticà a través dels milions de creientscatòlics d'arreu del món.

L'altre punt que voldria destacar ésel de la gran ocasió perduda perquèl'Església es posas al dia: ni una solaaportació dels teòlegs disidents, nitampoc de la teologia de l'Allibera-ment; no s'han tengut en compte lesnoves aportacions produïdes pels re-cents descobriments arqueològics; se-

gueix mantenit la filosofia de la porenfront de la filosofia de l'amor, lescondennes eternes, infern, pecats, sónmots que apareixen contínuament. Sesegueix dient que el sexe només éspossible si ha passat per la sacristia,i sempre que sia per multiplicar el gè-nere humà, oblidant que l'home és talcom és, no com voldrien ells que fos.L'Església, una vegada més, es con-verteix en part interessada a l'hora dedecidir en coses tan personals com ésel comportament de la vida sexual del'home, un altre pic s'oblida de larealitat de l'home o es nega a.reco-nèixer-la. El sexe no pot ésser dolentper sí mateix, sinó el mal ús que se'nfaci, i això no ho explica el nou ca-tecisme, no explica que hi ha perillde SIDA, de malalties, per manca deneteja o dels coneixements bàsics delque això significa, de problemes so-ciològics, etc., res d'això diu, sinóque anirem a l'infern si abans de tenirrelacions sexuals no hem passat per lavicaria, quan el vertader infern, ambaquestes condicions en què molta gentviu, està aquí a la terra.

Quan vaig llegir que si no pagàvemels imposts també aniríem a l'infernvaig pensar, Déu meuet, i no hi ca-brem, amb sos que hi ha que mirend'esquivar Hisenda! És ver que els e-vangelistes dieun: donan al César loque és del César i a Déu lo que és deDéu (Mateu, 22: 17-21, Marc, 12:14-17 i Lluc, 20:22-25), per tant això noés gens nou, simplement que emprenaltres paraules per dir el mateix. Vajaquin consol! Quan veim que la pres-sió fiscal ha arribat a un punt quasiimpossible de suportar l'Església enssegueix demanant que amenaçant quepaguem, però s'oblida que els tempsdels céssars han passat, (no oblidemque el qui ho va escriure era Mateu,recaptador d'impôts, per tant no hemde trobar gens rar que a l'hora d'es-criure l'Evangeli ho fés amb mentali-tat de recaptador), i crec que no és

Diversos pàg 19 (39) If

seriós dir-nos que qui no pagarà elsimposts es condemnarà eternament,quan en realitat lo que volia dir eraque no s'havien de mesclar ous ambcaragols, que una cosa és l'estat ce-lestial i l'altre el terrenal.

Temes importants com és el dret ala vida, on es mantenen les contradic-cions de sempre, intransigent amb eltema de l'avortament i conciliadoramb el tema militarista, oblidant queCrist va dir si us peguen una gaitadano repliqueu, sinó que hi heu de po-sar l'altra pan, ( Mateu , 5 : 38-39)i és que a l'Església li és molt difíciloblidar els temps en què tenia elsseus propis exèrcits i que les crema-disses de gent eren el pa de cada dia.

De veritat que aquest Catecisme,per a mi, era una bona oportunitatper posar-se al dia, tenint en compteels temps actuals, dir les coses talcom som i no acudir a les paraules desempre, obligacions, deures, por, etc.0 canons papais dels temps passats,molts diferents dels actuals. Segura-ment molt poca gent llegirà el llibre,1 els que el llegiran, la majoria no técap necessitat de llegir-lo, perquèabans de sortir ja hi estaven d'acord.

Malgrat totes les conbtradiccionsque té, la seva lectura és prou impor-tant, independentament del fet estric-tament religiós que pugui tenir la per-sona que el llegeixi, ja que és una bo-na eina com a norma de conducta del'home ciutadà, si un és capaç de se-parar lo que és el comportament so-cial del religiós.

Caldria fer moltes altre considera-cions sobre aquest nou catecisme, pe-rò això suposaria un espai tan amplicom un altre llibre de la mateixagrosser.

Ignasi Umbert i Roig

Quartet LlevantDins el cicle d'actuacions musicals

que des de la Conselleria de Turismes'està organitzant a través del pro-

grama Un Hivern a Mallorca, he tin-gut l'oportunitat de poder escoltar dosgrups llorencins, un de música de me-tall, cornetes, saxos, etc. i un altre declarinets.

Del primer en parlarem en unapropera ocasió, quan tornin actuar elvinent mes de març, però sí ho vullfer del Quartet LLevant, compost perAina Lloré, Bartomeu Mestre, Antò-nia Brunet i Magdalena Pascual. A-quest grup va actuar el pasat dia 13 al'Aparthotel Cala Millor Park, ambuna gran concurrència de públic ma-joritàriament estranger. Hi ha que dirque l'actuació va semblar curta, i aixího donà a entrendre el comportamentdel públic assitent amb els seus aplau-diments i amb el silenci absolut ambquè escoltaren el petit concert. I dicpetit per la seva duració, perquè lamúsica que ens oferiren era d'unaqualitat extraordinària, i això sensetenir en compte que era, si no la pri-mera vegada que aquest grup actuavaen solitari, sí ho era amb un auditoritant diferent del que tenien acostumat.

La combinació d'un programa ambpeces ja clàssiques i altres actuals vafer que el concert en cap momentperdés l'interès dels assistens. Des deMozart a Joplin, de J.B. Bach a Man-cini, de Debussy als espanyols Mar-quina o Pastor, a totes elles el grupva desmostrar la gran preparació mu-sical que han aconseguit, el gran inte-rès amb què afronten les dificultatsque tenen aquestes partitures, donant-les le seva pròpia personalitat i de-mostrant, una vegada més, que la fei-na del director de la Banda Municipalde Sant Llorenç, el Sr. Francesc ésprou important perquè aquesta tascano s'aturi. També cal destacar lafeina del Sr. A. Juan Tello, ja que al-guns dels arrenjaments del programapresentat a Cala Millor eren seus.

En definitiva, un exel.lent progra-ma per un grup que comença i que sisegueix per aquest camí pot donar,ben prest excel·lents moments de bo-na música.

Ignasi Umbert i Roig

Poesia

Ser àgil com Sëuhr vull, o Hermes,/Rei sens regnes, Pegassus el cavall/Cavalcar i a Gea la gaia treure/ Arepèl el vel dels temps antics:/ Holabards, insignes amics,/ Nestor, Quirói Calcant,/ Feu-me mestre del vellcant!/ Deixau-me cantar amb deixharmònic, coix/ El vers com el corre-dor de Mondivern en vers/ EnversEndimió fill de l'Univers,/ D'una ex-plosió, mot motiu, o/ Conseqüència,més parca que Parca// Recordada,amb feble veu posà/ L'atenció tensa;i el seu afer/ Amb Febe, qui en sòlsol·lícit/ del germà, el favor li negà,Impedint/ Lo així, d'eixir./ Com juntstres, el Tosca també hi és/ Qui d'He-lena ens contraria la bellesa/ compa-rable a deessa Nit i dia,/ O de Beatri-ce, Com disce?/ Beatriu, de recordmés viu, encara./ La fugissera era -a-ra no ho serà? /Amb plomes com ci-sells fidel ment/ Eixalàrem en retratperenne sens ende./ Tal vegada fou,einmal... Més:/ Aquí els monstres,allà els herois/ Hèctor, Ulisses iAiant,/ Tersites pernarranc també/Se'ns adunará. Així tots,/ Clàssics ipresents , dels déus/ N'esperarem launió:/ Einmal tu vielleicht obrir elsulls podràs/ Àngel amb ales, aprèn avolar!,/ I témer no el buf menesterhas del vent./ Vés fora, vés dins,Plomall foradins?/ Fill dels estels, noen té cap el teu

Pere 4.40 am.

El temps de gêner pàg 20 (40) äfResum comparatiu del mes de desembre Plu ia en el terme

Ca'n XescEstació pluviomètrica B-480

Sant Llorenç

1992

Temperatura màxima 17Temperatura mínima -1Temperatura mitja 8'4Temp. max. mitja 13'3Temp. min. mitja 3'5Boires 1TempestesCalamarsaPluja (l/m2) 34'3Dies de cel serè 5Dies de cel cobert 4Dies de cel nuvolat 22Gelades 14Pols d'Africà

1993

20-2'59'31572'98

1l'31561019

Ses Planes (Ca'n Toni)Son Vives (Ca'n Pedró)Son RocaSa FontpellaSant Llorenç (Ca'n Xesc)

Des d'on ha bufat el vent

l'53

0'5l'2127

100

m n ; ¡ ¡nI I I I I I M 1 I I I

II t • • 1 lili ! Ii i 11 n i i i i i t i1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

N as •E ü

12010fr80604020

VENTS

^ ^HF^I ffri^m,!!,! ,11,ri,11, qm|if·-Ll·1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

PRESSIÓ

160uà12010fr80604020

PLUJA

H 1-1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

4035302520151

5O

-5

TEMPERAT

J O i7—8—9 10 .11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Meteorologia.

pàg 21 (41) %f

El passat mes de gener s'ha carac-teritzat per les altes pressions, i no éscap fet extraordinari, perquè hem detenir en compte que cada any, quinzedies envant quinze dies enrera se soldonar el mateix fenomen: la pressiósol pujar entre 1030 i 1040 mb, peròenguany el que ha passat és que s'haallargat molt i gairebé tot el gener haestat baix de la influència de l'antici-cló del centre d'Europa.

Els anticiclons duen el bon temps,i a l'hivern el bon temps sol dur ge-la-des; una vintena n'hem tengudesdurant el mes de gener, tot un rècord.Pensau que durant l'any 92 tan solsen tene vint-i-tres d'apuntades. En elgràfic del termògraf podeu veure lesnits més fredes del gener.

LES BAIXES PRESSIONS

Durant els 365 dies de cada anytene la santa paciència d'apuntar lesvariados de la pressió atmosfèricadues vegades cada dia, i el resultatd'això dóna que durant l'any 1992 untotal de quaranta borrasques passarenper aquí, encara que no totes donassinaigua. Moltes vegades això que si es-tam baix de la influència d'una bor-rasca sol ploure és pura teoria, ja queun augment de la força del vent éstant o més probable que una brusca.

Per acabar el comentari d'aquest

GARCIA LISJOIERIA-RELLOTGERIA-FOTOGRAFIA

2X1 EL DOBLE DE FOTOS, PER A QUE PUGUIS COMPAR-

TIR SENSE QUE ET COSTI EL DOBLE. REVELAT PER KODAK ALMILLOR PREU.

GRAN ASSORTIT EN CAMARES, VASES, PEL.LÍCULES, ETC.FOTOGRAFIA I VÍDEO PROFESSIONAL.FOTOS DE CARNET AL MINUT

Carrer Major, 47 SANT LLORENÇ Telèfon 838351

mes, vegem el total de brusques iborrasques durant l'any passat:

BorrasquesGener 3FebrerMarç 3Abril 4Maig 4Juny 3Juliol 4

AgostSetembreOctubreNovembreDesembreTotal

Dies que ha plogut

2

37

34

40

87

• / MJBOt.3^ / HEgÇ»£t> Q / jeUQt ̂

t i'. íiMÍ3_f » «"¡ÕXHu i* f JO 33 MÎT ' » • icXI/ÍTl* f ÌO i^fö • ff 'f^'f " "1 ̂ ^T^Œ^^M^^^A/-^/ ¿&^f?£/i=F-t-/-.

E Jn' : r! : r rn-rTìoi-i-

£• Z í / MAÍCI 2d I MÍKiíOI Z5 I JÍUDTr7~a 1Ï1ÏMÍ1 t t • roX/lu i« .f JCJJMrT ' » • lOXÍT ^^ ̂ —^T—

SAM£DI¿y /

TelèfonsAjuntament 56 90 03Policia municipal . 56 94 11Policia nacional 55 00 44Guàrdia Civil 56 70 20Casa de Cultura 56 90 83Unitat Sanitària 56 95 97P.A.C. Son Servera 56 71 68Ambul. de Manacor 55 42 02Escola 56 94 83Bombers 55 00 80C. Roja (ambulància) 20 01 02Jutge 56 90 46Ca Ses Monges 56 90 83Funerària 52 60 53GESA 5541 11Grua 55 03 44

Si lleu...

MOTS ENCREUATS

I 2 3 « 5 6 7 8 9 IO II 12

pàg 22 (42)

12

Horitzontal: 1 .-Símbol del cobalt.Aliment dels déus. 2.-Arrogant. Cla-pa de terra fèrtil i verdejant dins undesert d'arena. Símbol del sofre.3.-Adorar ídols. Consonant. 4.-Calorsufocant que se sent en un ambientcalent i encalmat. Representació men-tal d'una cosa real o imaginaria. 5.-Nom de la mare de Blanquerna. Per-tanyent al vori. 6.-Esclau. Establi-ment de caritat on s'allotja la gent-desvalguda. 7.-Ormeig de pesca. Tí-tol que tenen alguns prínceps maho-metans. Gos de presa. 8.-Pronom. Alrev. i en femení títol de cortesia ques'anteposa als noms propis de perso-na. Serveix per a designar separada-ment tots els individus que formenpart d'una col.lectivitat. 9.-Cinquan-ta. La major o menor quantitat defruits d'una espècie o del conjunt defruits que ha produït la terra en unany determinat. Interjecció que ex-pressa el fàstic que ens causa unacosa. 10.-Cloure, segellar amb lacre.Nota musical. La primera. 11.- Con-vertida en ester. 12.-Obligació a lapena que correspon al pecat fins i totdesprés de perdonat. En el dos buitssegüents, dues de ben iguals. Cansat.

Verticals: l.-Part de la cama desde la seva articulació amb el troncfins al genoll. LLoc on s'elabora iguarda el vi. 2.-Proves que en l'EdatMitjana feien els acusats, les qualsservien per a escatir la seva culpabili-tat o inocencia. Dit de la persona que

té l'enteniment un poc embullat. 3.-Elboli o caixa dels grans cereals. Escritformal en què és constatat un fet. 4.-Nom de vocal. En castellà, llom. Alrev. conjunt de tres persones proposa-des a la superioritat perquè en designiuna d'entre elles per a l'exercici d'uncàrrec. 5.-Mil. Barallar-se de paraulao a tocs sense"fer-se mal. 6.-Dit de laponcella abans de badar-se. Símbol del'americi. Indoeuropeu. 7.-Al rev. a-nar d'un lloc a un altre. Vocal. Cinc-cents. Nota musical. 8.-El principid'osament. Pertanyent o relatiu a labanca.9.-Nom de l'estel o de la cons-tel·lació del Ca Major. Vocal. Al rev.nom de lletra. lO.-Símbol del iode.Nimfa dels boscs. Símbol de l'alumi-ni. 11.-Cara del dau marcada amb unpunt. Dipòsit de llot que deixa unariuada. 12.-Vell. Nom de lletra. Sím-bol del sofre. Campió.

SolucionsHoritzontals.-i.-Ço. Ambrosia. 2.-

Urc. Oasi. S. 3.-Idolatrar. J. 4.-Xafa-gor. Idea. 5.-Aloma. Eburni. 6.-Ilota.Asil. 7.-Cel. Imán. Ala. 8.-Es. An.Cada. 9.-L. Anyada. Ecs. lO.-Lacrar.Re. ll.-Esterificada. 12.-REal. AA.Las.

Verticals.-1.-Cuixa. Celler. 2.-Or-dalies. Ase. 3.-Cofoll. Acta. 4.-A.Lomo. Anret. 5.-M.Agatinyar. 6.-Bo-to. Am. Ari. 7.-Rarre. A. D. Fa. 8.-Osa. Bancària. 9.-Sirius. A. Ec. 10.-I. Dríade. Al. 11.-As. Enllaçada. 12.-Jai. A.S.As.

BROU DE LLETRES

C DC SC XA CS TC AA LV OE JL NL AP Bb E

E RT ZI DA RC AA SI NR OB DN IN AL LA R

T DC IB CA MA AP IA RE IR UE FF OA NR A

O PT AA BK AL TE UR AT LH FG LM RO ST

Q R SR A ÓR B LA A L

PL

C NM DA U HL R RF R TK I DP A TO Q F

Esper que si trobau els noms dedeu instruments musicals que hi hadins aquest brou de lletres, els fareusonar bé.

SolucióBanjo, maraca, pandereta, guitarra,

cítara, sonali, bandurria, orgue, cas-cavell i flauta.

I U G B

J

Demografia

NAIXEMENTS

En Daniel Expósito Hepburn, filld'en Miquel Àngel i n'Arlene Fran-cès, neix dia 9 a Sa Coma. Salut!

En Juan Pedró Calvache Aguilar,fill de Juan Pedró i Cristina, neix aCala Millor dia 15. Enhorabona!

MATRIMONISEn Vicente Alcázar Núñez i na Ca-

talina Ordinas Llinàs, feren l'esclafitdia 17 a Sant Llorenç. Que tot els si-gui enhorabona.

DEFUNCIONSNa Catalina Fullana Sbert, viuda,

mor a Son Garrió dia primer de fe-brer, tenia 64 anys. Descansi en pau.

En Jaume Brunet Galmés, viudo,mor a Son Garrió dia 4, tenia 93anys. El Cel sia.

Na Francinaina Ordinas Matama-las, viuda, morí dia 11 a Sant Llorença l'edat de 91 anys. Al Cel la vegem.

N'Aina Maria Riera Sureda, viuda,morí a Sant Llorenç el dia 25, tenia99 anys. Descansi en pau.

Maria Galmés

Bàsquet pàg 23 (43)

. *f

Ens acostam ja al final de les com-peticions, almanco en el que es refe-reix a les fases regulars, o primeresfases de les lligues de bàsquet, on hiparticipen els distints equips de SonGarrió.

L'equip sènior, després d'una ir-regular campanya, es veu abocat alssempre perillosos i temuts play-off dedescens, on s'haurà d'esforçar si volsalvar la categoria.

L'equip femení i el cadet no podendescendir, i el seu objectiu és guanyarel major nombre possible de partitsd'aquf al final de la temporada.

SÈNIOR MASCULÍ

Porreres, 62Son Garrió, 46Esporles, 78Pla de na Tesa, 68

Son Garrió, 43Artà, 86

Son Garrió, 48Son Garrió, 53

Les lesions i altres factors han con-dicionat alguns partits de l'equip sè-nior, que encara no coneix la victòriaen el present any de 1993. Per tant,encara que no de forma matemàtica,pareix ésser que hauran de jugar elplay-off de descens. Aquest play-off

ha estat anomenat per alguns com ala mon súbita, ja que només el pri-mer classificxat (de quatre equips)salvarà la categoria. És una tascadifícil però no impossible, si tenim encompte que la resta dels equips impli-cats ha perdut ja algiun partit contrael Son Garrió a la lliga.

SÈNIOR FEMENÍ

Son Ferriol, 125Llucmajor, 59Son Garrió, 24

Son Garrió, 9Son Garrió, 31Llucmajor, 44

Aquest equip segueix millorant tèc-nicament, i actualment és l'equip deSon Garrió que està més en forma(quant a joc) i el que presenta unamajor assistència de jugadors (jugado-res) als entrenaments. Hem de ressen-yar que la derrota estrepitosa davantel Ferriolense és lògica si tenim encompte que l'equip de Son Ferriol ésun vertader Dr. Team.

CADETS

Son ServeraSon Garrió, 41Joan CapóSon Garrió, 75

Son GarrióInca, 43

Son GarrióRamon Llull, 34

El Ramon Llull va pagar els platsromputs de la crisi de joc i resultatsque arrossega darrerament l'equip ca-det de Son Garrió. El partit en si foumolt fàcil, però durant la segona partel joc dels cadets fou brillant, i ambuna gran predisposició defensiva

CIAL

C.B.

-INSTAL·LACIONS SANITARIES-

C/. NOU, 37 - Tel. 83 82 99 SANT LLORENÇ

aconseguiren un parcial de 47-18, queva sentenciar clarament el partit.

Aquest resultat farà oblidar elsmals moments i sens dubte encoratja-rà l'equip en aquests darrers partitsde lliga.

Antoni Aulí

Poesia

De l'alemany,Versions de poesia

de Jaume Calmés

LA FLOR NOCTURNA

La nit és com un mar encalmat,goig i sofriment i planys d'amorarriben bastant confusos cap acíen el batre suau de les onades.

Els desitjós són com les nuvolades,naveguen pels espais silenciosos,¿qui reconeix en el vent tebisi són pensaments o somnis?

Tanc ara també el cor i la bocaque de bona gana planyen els estels:a mitja veu, a tots els cors,resta el batre suau de les onades.

Joseph von Eichendorff (1788-1857)

. .•

Aniversari de l'Estatut d'Autonomia pàg 24 (44) ¥

Trobar-nos davant el desè aniversa-ri de l'Estatut d'Autonomia de lesIlles Balears és un esdeveniment moltnotable dins la nostra història política.Al marge del grau d'entusiasme o decrítica que ens inspiri el tipus d'esta-tut de què disposam i del model d'au-tonomia que hem sabut desenvolupar,allò cert és que ens cal de ser profun-dament conscients del que ha repre-sentat fins a hores d'ara l'autonomia.

És prou cert que l'actual és la pri-mera vegada que les Illes Balearss'han posat d'acord per tal de viure iconviure dins el mateix marc d'auto-nomia política. La de l'any 1931 varesultar un fracàs i mai no arribà anéixer. Però les èpoques d'interde-pendència política i institucional sónprou abundants a les pàgines de lahistòria. Des dels temps del Regne deMallorca fins a la més recent etapa dela Diputació Provincial, de caràcteradministratiu, les Illes Balears hanconegut i practicat diferents modelsde convivència institucional i política,aplegant totes les illes entre sí. Ca-dascun ha donat millors o pitjorsfruits, segons l'època i les circums-tàncies històriques. Però la presentcrec que és la més estimable de totes.Diverses són les raons, que tot seguitresúmese.

Amb caràcter general esmentaré lesraons conceptuals que així m'ho fanveure, com ara el fet de ser la nostrauna autonomia basada en la democrà-cia representativa i plural. També ésimportant l'existència d'un parlamentcom a poder legislatiu format per su-fragi universal -un valor polític quevull subratllar- i, per últim, d'ungovern políticament responsable da-vant la cambra.

Aquestes característiques institucio-

nals són de primer ordre, i sens dubtedeterminen una qualitat política bennotable i que no trobam a cap altreexperiment d'interrelació a les Illesen altres èpoques històriques. Aixòés, per tant, privatiu del moment ac-tual.

Ara bé, amb caràcter específic, elsistema polític i autonòmic que tenimha permès que, per primera vegada,les anomenades part forana, ciutat iilles menors convisquin políticamentsense recels, tot col·laborant oberta-ment en un mateix projecte d'autogo-vern i autonomia. La ideologia delsgrups polítics és el factor que deter-mina els moviments d'opinió, però decap manera la procedència territorialdels representants polítics. En conse-qència, hem superat, a la fi, dins lanostra història, els enfrontaments ter-ritorials.

Des del punt de vista de la històriasocial i de relacions humanes, aquestperíode de deu anys ha demostrat quela convivència és possible a les IllesBalears, sense haver de renunciar a lapersonalitat de cada illa o de cadas-cun dels pobles de l'arxipèlag.

Aquest aspecte el consider tan tras-cendent que per ell mateix justifical'experiència autonòmica. Tanmateix,però, també ens ha de donar forçaper avançar en aquest camí de l'auto

tSTATUT D' AUTONOMIA

LhS ILLtS BALEARS

nomia perquè no ha assolit, ni moltmanco, les cotes desitjables.

No cal allargar ara aquest article enrelació als dèficits estatutaris, però ésoportú recordar que no renunciam auna millora competencial ni tampocd'arribar a gaudir d'un model de fi-nançació autonòmica més perfeccio-natque l'actual.

Al.lúdese al sistema dels concertseconòmics. A més a més, per últim,ens hem d'imposar l'obligació parla-mentària d'aconseguir el reforçamentautonòmic i competencial dels con-sells insulars, que representen elsegon esglaó del repartiment delpoder autonòmic a les Illes Balears.Això està per fer, i bo serà que co-mencem per reconèixer-ho com a rep-tes de resposta pròxima.

Cristòfol Soler i RieraPresident del Parlament

Febrer del 1993

ViatgesUltramillor

Agència de viatges del grup A, títol 999

Carrer del Sol, 19Tel. 585720 Cala Millor (Mallorca)