1.- On t’amagues, Amor,que m’has deixat a mi tot malferit?

Has fugit com el cérvol,i m’he quedat gemint.

Clamant sortí rere teu : i no ets en lloc2.-Pastors qui aneu allà

pels vols de las praderes del pujolsi per un cas vegeuaquell que estimo jo

digueu-li que pateixo i vaig morint.3.- Cercant els meus amors,

per ribes aniré i per les muntanyes,i no colliré flors,

ni temeré les feres,i passaré castells i les fronteres .

6.-¿I qui podrà curar-me?Del tot acaba’t d’entregar

No vulguis enviar-meD’avui més missatgers

Que el que jo vull, no em saben explicar.7.- I tots els que passegen

mil gràcies de Tu em van referinti tos em fan molt mal

i em deixen mig-morinun no sé què que resten balbucin

8.- ¿Com és que perseveresOh vida, no vivint on vius?

I fent per ben morirLes fletxes que t’arriben

Del que reps en ton cor del teu Amat9.- ¿per què, doncs has ferit

aquet pobre cor meu, no l’has curat?I com me l’has robat

¿per què així l’has deixatsense prendre el furt que t’has quedat.

10. Apaga la meva iradoncs ningú desfer-la no ha pogut.

que et vegin els meus ullsque Tu ets la seva llum

i jo sols per a Tu tenir-los vull.11.-¡Oh cristalina font

si en eixes cares teves platejadesformessis tot de copels ulls molt desitjats

que a les entranyes tinc jo ben dibuixats!12.- Aparta’m els Amat,

que vaig volant.

L’espòs: aquell cérvol feritTreu el cap per el clar

Al compàs de ton vol, i allà es refresca13.-Esposa: les muntanyes, Amor,

els boscos solitaris de les vallsi les illes foranes

i els rius amb sa remori el brogir dels aires plens d’amor,

14.- la nit apaivagadaal igual que el llevant de plena aurora

la música calladala solitud sonora,

i el sopar que recrea i enamora.15.- El nostre llit florit

de coves de lleó tot enllaçaten púrpura estirat

de pau edificatde mil escuts d’or pur ben coronat.

16.- Tes petjades seguintles noies caminen son camí

a toc de cel i estrellaamb vi de bo de bo

brollant con si fos bàlsam ben diví.17.-En el seller de interior

del Estimat vaig beure, i tot sortintpels horts d’allà a la bora,

ja cosa no sabia:vaig perdre el ramat que abans seguia.

18.-Allà em va alimentar,m’ensenyà una ciència molt gustosa

i allí li vaig donartot jo, sens deixar cosa

amb la promesa de ser la seva esposa.19.- Mon esperit s’ha emprat i tot el meu cabal al seu servei.

Jo ja no tinc ramat,Ni em queda cap ofici

I tan sols estimar es mon exercici20-I doncs si en el exili d’avui diaJa jo no fos més vista ni trobada

Direu que estic perdudaque estant enamorada

Vaig perdre’m, volem jo,I vaig ser guanyada.

21.- De flors i de maragdesdins els frescos matins ben escollides

les garlandes faremen ton amor florides

i en un cabell dels meus entreteixides.22.- A sols aquell cabell

que vas voler vora el meu coll volarte’l vas mirar al meu coll

i pres vas restar en elli en un del meus ulls et vas nafrar

23.- Quan tu em miravessa gràcia en mi els teus ulls deixaven

per això tan m’estimavesi en això mereixien

els meus, adorar el que en tu veien.24.-No vulguis menysprear-me

que si color moreno en mi trobaresja pots ben be mirar-me

després de que em miraresque gràcia i ta bellesa en mi deixares.

25.-Caceu-nos les guineus,florida està ja la nostra vinya

i mentre amb les rosesens fem allà una pinya,

i no volem més gent per la campinya26.-Atura’t mestral mort,

vine xaloc, que els meus amors recordesaspira pel meu hort

i corrin les olorsperquè l’amor pasturi entre les flors27.-L’ESPÓS : s’ha entrat l’esposa

en l’hort alegre i desitjati al seu sabor reposael coll ben reclinat

damunt del dolços braços del Amat.28.- A sota del pomer,

allà vas ser amb mi casadavaig donar-te la ma :

vas ser reparadaon la teva mare fou violada

29.- A les aus lleugereslleons, cérvols i cabirols saltant

muntanyes valls, riberesaigües, aires i ardors

i de les nits en vetlla, por30.-Per les amenes lires

i pels cants de sirenes us conjuroque atureu vostra irai no toqueu el mur

que sigui de l’esposa el son segur.31.-ESPOSA: Oh nimfes de Judea!Mentre que de les flors i del roser

Ve la flaire del àmbarQue viu en les barriades

I no vulgueu tocar nostre llindar.32.-Amaga’t Carrillo

i observa les muntanyes amb tos ullsi no vulgues dir res

ans mira les companyesde qui va per illes ben estranyes.

33.-ESPÓS : quan el blanc colomal arca, amb la branca, s’ha tornat

i quan ja la tórtoraal company desitjat

en les riberes verdes ha trobat.34.-En solitud vivia

i en solitud son niu ens ha deixati en solitud la guiaa soles l’estimat

també ferit d’amor en solitud35.-ESPOSA: gaudim-nos Estimat

anem a veure’ns vestits de la bellesaal bosc o al coll del mont

on l’aigua pura vessa;fiquem-nos més endins a la boscúria

36.- Anirem desprésa les altes cavernes de la pedra

que queden amagadesi dintre ens ficarem

i el most de les magranes gustarem37.-Allà m’ensenyaries

allò que la meva anima voliadesprès em donaries

Tu, que ets la vida miaAllò que ja em donares l’altre dia

38.-L’aspirar del aireel cant de la dolça Filomena

el lloc i l’elegànciaen la nit serena

amb flama que devora sens cap pena39.- Ningú no se’l mirava

Aninadab tampoc apareixiael setge en pau estava

i la cavalleriaa vista de les aigües descendia,

FI