Suficiència 2

Programació de llengua catalana nivell de suficiència

Secretaria de Política Lingüística Consorci per a la Normalització Lingüística

30

UNITAT 1. Anar de vint-i-un botó Temps orientatiu: 8.30 h INTRODUCCIÓ Per assolir la tasca els aprenents elaboren instruccions destinades a incidir en el comportament d’infants i adolescents pel que fa a una qüestió d’hàbits personals i domèstics: el tractament, ús i destinació de la roba. La tasca de conscienciar una població molt jove comporta l’elaboració d’uns productes textuals atenta a l’adequació lèxica i sintàctica i a la condensació textual, elements propis, a més, dels gèneres usats. TASCA Conscienciar els escolars d’un centre sobre la importància del bon ús de la roba i recollir-ne en bon estat per al tercer món. OBJECTIU LINGÜÍSTIC Redactar instruccions d’ús destinades a ser difoses en anuncis i cartells. OBJECTIUS COMUNICATIUS SEGONS ÀMBITS L’entorn escolar - Incidir de forma positiva en els hàbits de conducta social dels escolars, sobretot pel que fa a l’ús de la roba i la forma de vestir. - Fomentar la participació de la família en l’educació de l’alumnat. El tercer món - Conscienciar del reciclatge de roba perquè pugui ser usada per persones del tercer món. - Conscienciar els escolars de la importància d’aplicar polítiques que permetin la redistribució de la riquesa entre el primer i el tercer món. SEGONS TEMES La divulgació d’instruccions - Difondre explicacions sobre maneres adequades d’utilitzar la roba. - Fer publicitat sobre la recollida de roba en bon estat per al tercer món. El tractament de la roba - Explicar bones pràctiques en el tractament de la roba. Les ONG - Entrar en contacte amb ONG que puguin distribuir roba usada al tercer món. - Acordar una col·laboració permanent amb ONG per a la distribució de roba al tercer món.



31

OBJECTIUS DISCURSIUS - Donar instruccions de certa complexitat, amb l’adequació, la coherència i la cohesió exigides pel context comunicatiu i amb un domini suficient dels recursos lingüístics. - Reconèixer, comprendre i saber aplicar les diferents modalitats oracionals per incidir en el receptor en textos directius com ara anuncis, instruccions, etc. - Saber usar els sinònims i els antònims dins d’un text com a recurs de precisió, variació i cohesió lèxiques. - Reconèixer i comprendre formes adequades d’organitzar i presentar la informació en cartells informatius. - Comprendre i aplicar recursos lingüístics, gràfics i tipogràfics per tal d’incidir en el receptor en textos instructius. OBJECTIUS GRAMATICALS - Comprendre i aplicar els fenòmens sintàctics de la concordança de participi, la doble negació i l’ús de la partícula pas. - Conèixer i aplicar el lèxic i expressions relacionats amb la roba i el vestir. - Usar correctament gerundis que són utilitzats sovint amb formes errònies. - Comprendre i saber aplicar l’estructura de frases positives i negatives que contenen els pronoms o adverbis ningú, res, cap, gens, enlloc, mai. OBJECTIUS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS - Conèixer la tradició catalana pel que fa a l’elaboració i l’ús de la roba. - Reconèixer i comprendre la unitat de la llengua catalana i la seva diversitat pel que fa a les diferents varietats geogràfiques. CARACTERÍSTIQUES TEXTUALS DELS GÈNERES ASSOCIATS Cartells informatius - Habilitats: expressió escrita. - Tipus textuals: directiu. - Funció lingüística: inductiva. Anuncis publicitaris - Habilitats: comprensió lectora i expressió escrita. - Tipus textuals: directiu. - Funció lingüística: inductiva.



32

Fullets informatius - Habilitats: expressió escrita. - Tipus textuals: directiu. - Funció lingüística: inductiva. PROCEDIMENTS TEXTUALS ETAPES DE RECEPCIÓ I PRODUCCIÓ

- Lectura de models de fullets instructius per copsar-ne el contingut seleccionat, l’ordre de les idees, el lèxic triat, la sintaxi de les frases instructives, els eslògans, etc. - Recerca d’informació sobre temàtiques específiques o sobre entitats a Internet, en biblioteques, enciclopèdies, etc. - Revisió final d’aspectes ortogràfics, sintàctics, lèxics, temàtics, tipogràfics i gràfics de cartells informatius, anuncis publicitaris i fullets instructius. CONTINGUT COMPONENTS TEXTUALS

Elements d’adequació - Convencions i estructura del cartell informatiu. - La precisió lèxica i la selecció de paraules entre sinònims com a factors d’adequació del missatge als destinataris. - Estil distanciat (impersonal) o de participació (primera persona del plural). - Funcions pròpies d’un cartell: informar, instruir i incidir en el comportament del lector. - Remarques d’estil per als cartells informatius: paraules precises, frases curtes, manca d’incisos, prioritat de les estructures verbals sobre les nominals, etc. Elements de coherència i cohesió - Selecció de la informació segons el propòsit comunicatiu, els destinataris, les pressuposicions i el coneixement compartit entre emissor i receptor. - Recursos no lingüístics que contribueixen a donar coherència al text: elements tipogràfics, esquemes gràfics, etc. - Les relacions de sinonímia i d’antonímia entre mots com a factors de cohesió lèxica i com a recursos de variació. COMPONENTS GRAMATICALS

Morfologia i sintaxi - Valor semàntic i ús restringit de les formes llur/llurs, vistes com a possessius sinònims en registre literari. - La concordança de participi (Amb la roba no descanses fins que no l’has rentada, estesa, cosida, planxada i desada.)



33

- El gerundi: formes amb dificultat (volent, podent, sabent, vivint, cabent, etc.) i usos correctes. - Ús de la doble negació: significat positiu o negatiu de ningú, res, cap, gens, enlloc, mai i ús de la doble negació en els negatius (Heu vist enlloc una cosa semblant? No ho hem vist enlloc. Enlloc no ho hem vist.). - Usos de la partícula pas: per prohibir o advertir de manera contundent (No ho féssiu pas!); per negar una part del contingut esmentat (Va ploure molts dies, però no pas els que calia.); per negar allò que se sobreentén (No m’esperis pas, aquesta tarda. He d’anar a cal metge); per preguntar sobre quelcom insegur (No tens pas un full en blanc?). Lèxic - Sinònims i antònims del vocabulari general referits a la roba (vestit, peça, roba, vestuari; elegant, distingit, mudat; virolat, bigarrat, vistós, acolorit, etc.) - Sinònims basats en el matís (provar/emprovar-se, observar/mirar, etc.), el context (canviar-se, mudar-se), el registre (roba/vestuari) i la varietat dialectal (calces/pantalons). - Els antònims: prefixos útils per establir antonímia (des-, a-, an-, in-, i-, il-, im-, ir-, mal-, etc.) - Polisèmia: concepte i mots polisèmics del vocabulari general. - Lèxic propi de l’entorn de la roba: verbs (cosir, recosir, provar i emprovar-se, sargir, prisar, brodar, embastar, eixamplar, escurçar, plegar, desar, estendre, escórrer, esbandir, empolainar-se, arnar-se, espellifar...); noms (brusa, granota, barnús, sarró, pitet, sanefa, sostenidors, calces, corbatí, caputxa, sarró, malla, folre, elàstics, armilla, sivella, fermall, gafet, trau, séc...); adjectius (prisat, acampanat, cenyit, folgat, entallat, arremangat, apedaçat, frunzit, ajustat, cordat, creuat...); materials (llana, fil, cotó, punt, seda, pell, cuir, vellut...); frases fetes (quedar-se per vestir sants, anar de vint-i-un botó, anar conill, canviar de camisa, haver-hi roba estesa, estirar més el braç que la màniga, abaixar-se el pantalons, aixecar la camisa, portar els pantalons, viure de gorra, anar amb una sabata i una espardenya, fer mans i mànigues, ser una casa de barrets...). - Precisió lèxica: paraules i expressions que poden generar confusió pel que fa a l’ús o al significat (gran/gros, regnes/rendes, gimnàs/gimnàstica, assecar/eixugar, ficar/posar, espatlla/esquena, muscles/músculs, vestidor/vestuari, provar/emprovar-se, etc.). Fonètica i ortografia - Pronúncia de les consonants vibrants. - Ortografia de les vibrants: mots compostos i darrere prefixos. COMPONENTS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS

- La unitat del català: igualtat i complementarietat de les varietats geogràfiques; actituds davant dels dialectes. - Els vestits tradicionals catalans. - Museus catalans tèxtils, del calçat, de l’estampació, de les puntes al coixí, etc. - Oficis antics de la roba: drapaires, parracaires i firaires.



34

PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES L’escola on estudien els fills i les filles de l’alumnat els sol·licita que participin en una campanya per recollir roba usada per al tercer món. A més, l’escola pretén conscienciar els escolars sobre l’ús responsable de la roba i la forma de vestir. L’alumnat haurà d’elaborar els textos publicitaris de la campanya per donar pautes de comportament adequat als infants i també per entrar en contacte amb ONG que puguin distribuir la roba recollida als països de destinació. TASCA 1 L’alumnat prepara i fa un debat per decidir quina és la millor estratègia perquè els escolars facin un ús responsable de la roba i quins procediments es poden seguir per fer-ne la recollida. TASCA 2 Per tal de difondre la campanya dissenyada a la tasca anterior, l’alumnat redacta conjuntament un fullet adreçat a totes les famílies de l’escola perquè facin un ús responsable de la roba i, a més, un cartell per informar l’alumnat sobre el sistema de recollida de roba que es durà terme. TASCA 3 Com que la campanya ha estat un èxit, els responsables de l’ONG amb qui col·labora l’alumnat es reuneixen amb els pares i mares per decidir de quina manera els nens i nenes de l’escola podrien continuar col·laborant amb l’organització. A més, redacta un anunci per a la revista que edita l’ONG per fer difusió de la campanya per recollir roba usada a l’escola. TASCA FINAL Arran de l’èxit de la recollida de roba usada, l’equip directiu de l’escola demana la col·laboració per combatre certes actituds incíviques entre els pares i mares que van a recollir els nens i les nenes a l’hora de plegar. L’alumnat haurà d’elaborar un cartell informatiu per penjar en diferents punts de l’escola per tal d’advertir del problema i fer suggeriments i propostes per millorar la situació.



35

UNITAT 2. Una trobada amb molt de gust Temps orientatiu: 8.30 h INTRODUCCIÓ La unitat es dedica a les receptes de cuina, uns textos que poden ser redactats en estils varis i que tracten d’ingredients i àpats diversos atenent al clima de festa i de multiculturalitat en què es desenvolupa la tasca, que afavoreix la creació i l’originalitat. S’hi treballen principalment la sintaxi pròpia de textos instructius i el lèxic dels àmbits gastronòmic i culinari. TASCA Dissenyar els menús i elaborar les receptes per a una trobada amistosa i pluricultural. OBJECTIU LINGÜÍSTIC Redactar receptes. OBJECTIUS COMUNICATIUS SEGONS ÀMBITS Relacions socials - Afavorir la comunicació i l’intercanvi d’experiències entre persones de procedència diversa, amb motiu d’una estada conjunta. La cuina - Intercanviar i comparar informació sobre diferents mètodes de cuinar segons la procedència geogràfica de les persones que participaran a la trobada. SEGONS TEMES Els àpats - Acordar els plats d’un àpat per mitjà de la posada en comú dels costums i les tradicions dels assistents a la trobada. - Explicar aquests àpats a la resta d’assistents a la trobada i atendre les seves propostes i suggeriments. Els ingredients i les receptes - Conèixer el nom català dels ingredients i dels plats que es cuinen. - Explicar de forma detallada el tractament dels ingredients per elaborar un plat. Els estris de cuina - Conèixer el nom català de tots estris de cuina que cal utilitzar per elaborar els plats d’un menú. OBJECTIUS DISCURSIUS - Saber descriure breument un plat i comentar-ne detalls d’elaboració o propietats alimentàries. - Comprendre de manera global i detallada receptes redactades en diverses varietats geogràfiques.



36

- Reconèixer i comprendre els diferents estils en la redacció d’instruccions: distanciat (impersonal) i d’aproximació (en primera o segona persona del plural). - Aplicar les estratègies i els recursos propis de les fases de planificació, textualització i revisió en la redacció de receptes de cuina. OBJECTIUS GRAMATICALS - Reconèixer, comprendre i aplicar les regles particulars i les excepcions que regeixen la morfologia dels quantitatius. - Comprendre i aplicar les regles particulars i les excepcions que regeixen la morfologia dels verbs amb formes velaritzades. - Reconèixer, comprendre i aplicar les regles particulars que regeixen l’ús del guionet en mots compostos. - Reconèixer, comprendre i aplicar les regles particulars i les excepcions que regeixen l’ortografia de la b i la v. - Saber aplicar l’ús del partitiu de davant de substantiu i d’adjectius. OBJECTIUS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS - Conèixer els trets característics i aplicar-los en la identificació de les varietats central i rossellonesa, en textos orals i escrits de caràcter literari i de l’àmbit familiar. - Conèixer fonts de consulta i/o traducció terminològica de noms d’aliments i d’àpats. - Conèixer els àpats més característics de la cuina catalana. CARACTERÍSTIQUES TEXTUALS DELS GÈNERES ASSOCIATS Les receptes - Habilitats: expressió escrita. - Tipus textuals: directiu. - Funció lingüística: referencial. Els menús - Habilitats: expressió escrita. - Tipus textuals: descriptiva. - Funció lingüística: referencial. PROCEDIMENTS TEXTUALS ETAPES DE RECEPCIÓ I PRODUCCIÓ

- La lectura de receptes amb estructura sintàctica i formats diversos per tal d’adoptar un estil de redacció adequat i amb criteris propis. - La pluja d’idees com a recurs inicial en la selecció de plats i la redacció de receptes. - L’analogia com a estratègia discursiva en textos directius i explicatius.



37

CONTINGUT COMPONENTS TEXTUALS

Elements d’adequació - Les parts d’una recepta: títol, ingredients, elaboració i possibles comentaris. - Estils diversos d’instrucció: interlocutiu (ús de la segona persona i de la modalitat imperativa), inclusiu (ús de la primera persona del plural i de la modalitat declarativa) i impersonal (ús del pronom reflexiu; verbs de necessitat i conveniència). Elements de coherència i cohesió - Trets característics dels textos directius: formes d’imperatiu o altres temps verbals. - Maneres d’expressar l’analogia en la descripció de gustos, d’ingredients o àpats: com si fos un..., però...; s’assembla a un...; sembla un...; és com un...; fa l’efecte de...; recorda un...; a l’estil de...; és si fa no fa com...; etc. - Ordre de la informació: ordre de les accions i marques que les introdueixen. COMPONENTS GRAMATICALS

Morfologia i sintaxi - Morfologia i usos dels quantitatius invariables (cap, força, gens, massa, més menys, prou, que, tan, etc.). - Verbs amb formes velaritzades (beure, coure, prendre, remoure, treure, etc.). - Ús de de partitiu davant de substantiu (La carabassa ja en porta, de sucre) i davant d’adjectius que ometen el substantiu (Ho podeu guarnir amb mongetes, tant de verdes com de seques). - Combinacions de pronoms febles freqüents a les receptes: s’hi, n’hi, l’hi, la hi, els hi, etc. (Repàs.) - Preposicions usuals en els noms d’àpats: amanida de cogombres amb tonyina, margallons al natural, botifarra a la llosa, consomé en tassa, sopa d’api a la noruega, arròs al caliu, fideus a banda. etc. - L’ús de guionet en compostos propis de l’àmbit culinari: aigua-sal, bleda-rave, gira-sol, plats-i-olles, suca-mulla, poti-poti, xup-xup; recremar, refregir, preescalfar, cardiovascular, agredolç, aiguardent, allioli, capipota, coliflor, escuradents, llevataps, etc. - L’ús de guionet en compostos la primera part dels quals porta accent: mà-llarg, pèl-curt, pèl-ras, més-dient, etc. - L’ús de guionet en compostos repetitius i expressius: cori-mori, xiu-xiu, non-non, a corre-cuita, etc. Lèxic - Lèxic de cuina i gastronomia propi de diferents varietats geogràfiques (farigola/timó, albergínia/aubergínia, tomàquet/tomata/tomàtiga/tomaca, mongetes/fesols, llimona/llima/llimó, cigró/ciuró, etc.). - L’ús de guionet en numerals compostos, per separar desenes d’unitats i unitats de centenes. (Repàs.) - Verbs i adjectius d’ús habitual en l’àmbit culinari. Verbs: retirar, reposar, remoure, netejar, trossejar, daurar, deixatar, coure, afegir, sofregir, espolsar, servir, triturar, decorar, tirar, posar, trinxar, treure, reservar, rectificar o retocar (de sal), escaldar, escalivar, ratllar, pastar, untar, aplanar, escalfar, refredar, acompanyar, torrar, barrejar, salpebrar, amassar, etc. Adjectivacions: caldós, eixut, sec, líquid, sòlid, eixarreït, dur, tou, fet, molt fet, al punt, cruixent, dolç, salat, melós, cremós, suau, flamejat, guarnit, etc.



38

- Noms de conjunts, quantitats i peces usuals a la cuina: manat, cabeça, grapat, polset o polsada, raig, rajolí, branca, gra, picada, fulla, tros, bocí, tetrabric, tassa, got, rodanxa, llesca, filet, llibret, etc. - Noms de condiments: farigola, orenga, safrà, pebre, julivert, clau, gingebre, menta, sàlvia, etc. - Maneres diverses de caracteritzar una menja, un plat, o un ingredient: original, alimentós, vistós, variat, consistent, suau, que emplena, que passa bé, etc. - Característiques del foc: lent, baix, suau, mitjà, viu, intens, etc. - Utillatge de cuina: agafador, atuell, cassó, corró, cullerot, embut, escorredora, escumadora, escuradents, fregall, gerra, graella, llevataps, mà de morter, motlle, obrellaunes, ouera, saler, setrill, setrilleres, tassa, trencanous, etc. - Precisió lèxica: paraules i expressions que poden generar confusió pel que fa a l’ús o al significat: aixafar/esclafar, esclafar/esclafir, abonar/adobar, ampolla/butllofa, abocar/vessar, aparat/aparell, etc. Fonètica i ortografia - Abreviatures i sigles freqüents en productes i receptes (DO, PN, l, g, kg, cl, min, s, h, grau centígrad, etc.). (Repàs.) - Pronúncia de la b i la v segons els diferents àmbits geogràfics. - Ortografia de b/v. Mots sense punts de referència clars: amb b (mòbil, rebentar, rebolcar, baf, berruga, biga, bolcar, etc.), amb v (avet, avorrir, avortar, avi, almívar, bava, cavall, covard, governar, gravar, fava, haver, sivella, llavi, núvol, prova, rave, savi, taverna, trèvol, advocat, canvi, esvelt, vernís, etc.). - Ortografia de b/v. Derivats i pseudoderivats: corba/curvatura, calba/calvície, cervell/cerebral, moviment/mòbil, etc. COMPONENTS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS

- Característiques i trets identificadors de les varietats orientals central i rossellonesa. - Informació de plats i menges típics catalans: d’origen rural (panadons, pa amb tomàquet, coques de recapte, paelles, escudelles, gaspatxos, empedrats, etc.), postres i dolços (bunyols de l’Empordà, crema, pastissets de Tortosa, peres de Lleida, pastís de taronja de València, ensaïmada mallorquina, l’ametlla d’Arenys, etc.), menges festives (tortell de Reis, crema de Sant Josep, coca de Sant Joan, panellets de Tots Sants, torrons de Nadal, etc.).



39

PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES Per celebrar el final de curs del centre on estudia l’alumnat s’organitza una trobada en una casa rural. Es proposa a l’alumnat de participar al concurs El millor menú possible, per escollir els millors menús per a cadascun dels tres àpats que es faran en aquesta trobada. TASCA 1 L’alumnat decideix en grup i de manera consensuada els plats per a un dels àpats de la trobada. Per fer-ho, cadascú explica oralment un plat i el grup decideix si en conjunt l’àpat és equilibrat i complet. Finalment es redacten cooperativament el menús per presentar al concurs. TASCA 2 Els organitzadors del concurs de menús del centre demanen que els menús s’acompanyin amb les receptes dels plats proposats per tal que el jurat pugui avaluar millor la qualitat dietètica i nutricional dels menús. L’alumnat analitza conjuntament les característiques textuals de les receptes i, a continuació, les redacta. TASCA 3 El jurat del concurs El millor menú possible ha escollit l’esborrany dels menús presentat per l’alumnat. Per aquest motiu, els diferents grups que hi han treballat es reuneixen per acordar el menú definitiu, tenint en compte totes les propostes presentades. Per finalitzar, cada grup redacta el menú definitiu de l’àpat que haurà de preparar per a la trobada i enviar-lo a tots els assistents perquè n’estiguin informats. TASCA FINAL La revista del centre s’ha fet ressò de la iniciativa que ha tingut l’alumnat per preparar els menús de la trobada i els ha proposat de publicar-hi setmanalment una recepta. En aquesta tasca, cada alumne n’haurà de redactar una de nova, que es publicarà en un dels números successius de la revista.



40

UNITAT 3. Us agradaria competir-hi? Temps orientatiu: 8.30 h INTRODUCCIÓ Els aprenents participen en l’organització d’una trobada en què els diversos grups de persones participants hi presenten activitats populars; com a amfitrions de la trobada, preparen una publicació de passatemps i preveuen els detalls més rellevants perquè tot sigui un èxit: llocs de reunió en cas de mal temps, horari adequat, preu dels tiquets, etc. Els textos instructius dels jocs lingüístics i les prediccions sobre la situació meteorològica prevista són el nucli de l’aprenentatge de la unitat. TASCA Programar una proposta de passatemps per a una trobada a l’aire lliure de la població i preveure detalls per dur-la a terme amb èxit. OBJECTIU LINGÜÍSTIC - Planificació i textualització de textos predictius i instructius. OBJECTIUS COMUNICATIUS SEGONS ÀMBITS Trobades i celebracions - Proposar activitats interessants i engrescadores per a un màxim nombre de gent. - Fomentar la participació d’un màxim nombre de persones. SEGONS TEMES El clima local - Conèixer les particularitats de la climatologia local. - Fer previsions relacionades amb el temps atmosfèric local. Jocs i activitats competitives tradicionals - Establir-ne amb precisió les bases i explicar-les als participants. - Conèixer i saber explicar les normes de funcionament de concursos i activitats competitives. - Informar i instruir convenientment sobre les condicions d’horaris, lloc, preus, etc. - Fomentar-hi la participació. OBJECTIUS DISCURSIUS - Comprendre de manera global i detallada textos explicatius, discriminant la informació principal de la complementària. - Llegir en veu alta textos predictius propis dels mitjans de comunicació amb fidelitat, amb la pronunciació correcta i amb l’entonació, el ritme i la velocitat adequats.



41

- Conèixer i aplicar els recursos gramaticals i textuals que serveixen per expressar prediccions i també els que afegeixen al discurs matisos de probabilitat, condició o possibilitat. - Aplicar les estratègies i els recursos propis de les fases de planificació, textualització i revisió en la redacció de textos explicatius i directius. - Saber informar amb detall d’una previsió meteorològica prèviament sentida o llegida. OBJECTIUS GRAMATICALS - Comprendre i aplicar les estructures oracionals que serveixen per definir objectes i conceptes. - Comprendre i aplicar els fenòmens sintàctics referits als usos de fins, fins a, com, com a, cap, cap a. - Reconèixer, comprendre i aplicar les regles particulars i les excepcions que regeixen la pronúncia i l’ortografia de les consonants alveolars fricatives. - Reconèixer, comprendre i aplicar les regles particulars que regeixen l’ús del guionet en mots compostos. - Comprendre i aplicar l’ús de la coma, dels parèntesis i dels guions en incisos, aclariments i aposicions. OBJECTIUS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS - Conèixer els principals jocs tradicionals catalans, incloent-hi els passatemps i jocs lingüístics més habituals que es fan als territoris de parla catalana. - Conèixer els trets característics de les varietats balear i algueresa, i aplicar-los en la identificació, en textos orals i escrits de caràcter literari i de l’àmbit familiar. CARACTERÍSTIQUES TEXTUALS DELS GÈNERES ASSOCIATS Les bases i les normes d’un joc - Habilitats: comprensió i expressió escrites. - Tipus textual: directiu. - Funció lingüística: referencial. Les previsions meteorològiques - Habilitats: expressió i comprensió orals i comprensió escrita. - Tipus textual: narratiu. - Funció lingüística: referencial. Els textos explicatius - Habilitats: expressió escrita. - Tipus textuals: descriptiu i directiu. - Funció lingüística: referencial.



42

PROCEDIMENTS TEXTUALS ETAPES DE RECEPCIÓ I PRODUCCIÓ

- La selecció d’informació de textos explicatius d’activitats lúdiques i populars, feta a partir de qüestions d’interès (facilitat de comprensió i d’ús, utilitat per a diverses franges d’edat, originalitat, etc.). - L’ordre sistemàtic en l’explicació de passatemps o de jocs populars: quants jugadors hi ha, quin material es necessita, quina és la finalitat, com es guanya, qui comença, què es fa en cada pas, quin ordre se segueix, etc. CONTINGUT COMPONENTS TEXTUALS

Elements d’adequació - Anàlisi de la situació en què es produeix el text. Elecció del registre. Elements de coherència i cohesió - Remarques de la redacció de definicions: ha de ser més clara que l’objecte definit, el mot definit no s’ha d’usar en la definició, no s’ha d’ometre cap aspecte distintiu, cal prescindir d’elements irrellevants. - Trets característics del text predictiu: ús del temps futur, verbs amb significat predictiu, conjuncions i locucions condicionals, adverbis, locucions i perífrasis per afegir matisos de probabilitat o possibilitat, etc. COMPONENTS GRAMATICALS

Morfologia i sintaxi - Estructures oracionals per expressar graus de certesa i actituds davant d’un fet futur. Expressions introductòries de textos predictius:

De seguretat (està previst, es dóna per fet, no hi ha dubte, amb tota seguretat, tal com estava programat, se sap del cert, tenim per cert, etc.).

De probabilitat (segurament, s’espera, tot indica, es calcula, cal esperar, probablement, es veu venir, etc.).

De possibilitat (és possible, es pot donar el cas, potser, pot ser, possiblement, no seria estrany, etc.).

Condicionals (si, a condició que, només que, en cas de, si no és que, tret que, etc.). De desig que succeeixi un fet (tant de bo, no aniria malament, seria desitjable, voldríem, etc.). De temor que succeeixi un fet (es tem, tant de bo que no, ningú no voldria, etc.).

- Estructures oracionals per definir un objecte, un concepte, etc. Definició descriptiva: hiperònim + característiques (Un cos és una substància dotada d’extensió, color, pes, etc.). Definició generativa: hiperònim + origen (La circumferència és la línia originada per un punt que gira al voltant d’un altre punt fix). Definició final: hiperònim + utilitat (El baròmetre és l’instrument destinat a mesurar la pressió atmosfèrica). - Adverbis i locucions de probabilitat. - Usos de fins, fins a, com, com a, cap, cap a. - La coma, els parèntesis i els guions en incisos, aclariments i aposicions.



43

Lèxic - Frases fetes referides a la climatologia (ploure sobre mullat, bon vent i barca nova, etc.). - L’ús de guionet en mots compostos que comencen amb el nom d’un punt cardinal: sud-americana, nord-oest, nord-africà, Sud-àfrica, etc. - L’hiperònim com a recurs classificador en les definicions. - Precisió lèxica: paraules i expressions que poden generar confusió pel que fa a l’ús o al significat: pedrada/pedregada, borsa/bossa, posar-se/pondre’s, rendible/rentable, tro/tron, trobada/troballa, bodega/taverna, trencall/trencant, etc. Fonètica i ortografia - Pronunciació i ortografia de les alveolars fricatives: les terminacions -assa (maregassa), -issa (tronadissa), -essa (pressa), -ança (bonança), -ença (temença); els grups sonors dins- (endinsar-se), fons- (enfonsar) i trans- (transitar); grafia s darrere prefixos i en mots compostos. COMPONENTS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS

- Característiques i trets identificadors de les varietats orientals balear i algueresa. - Els jocs tradicionals catalans. - Els passatemps i jocs lingüístics més habituals que es fan als territoris de parla catalana: amb lletres (joc del penjat, sopes de lletres, paraules encadenades etc.), amb paraules (mots seriats*, encreuats, autodefinits, jeroglífics, anagrames*, etc.), amb frases (refranys, embarbussaments, trobar diferències, palíndroms*, etc.) amb textos (endevinalles, acudits, enigmes, acròstics, cal·ligrames, problemes de lògica, etc.).

(*) Mots seriats: recorregut d’un mot a un altre que té el mateix nombre de lletres; es fa canviant una sola lletra a cada pas (de MORT a VIDA: mort - mora - mira - mida - vida). Anagrames: paraules amb les mateixes lletres, però en diferent ordre (entri, rient, treni, inert, trien, renti). Palíndroms: sintagmes o frases que es llegeixen de forma idèntica d’esquerra a dreta o a l’inrevés (l’atur brutal; a Gavà la gent nega la vaga).



44

PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES Durant la diada de final de curs es faran diverses activitats populars a l’aire lliure, que prepararan els mateixos participants. En aquesta unitat l’alumnat s’encarregarà d’elaborar una sèrie de passatemps per entretenir els participants que es publicaran, posteriorment, a la revista del centre. TASCA 1 L’alumnat, per grups, valora oralment diferents tipus de passatemps per tal decidir quins prepararan. A continuació elaboren un text explicatiu sobre el funcionament del passatemps escollit perquè l’equip editor de la revista del centre valori la conveniència de publicar-lo. TASCA 2 Com que s’han presentat moltes propostes de passatemps, s’organitza un concurs per escollir els que es publicaran. L’alumnat organitza per grups aquest concurs, explica oralment la seva proposta a la resta de la classe i, finalment, redacta un fullet explicatiu sobre el concurs per enviar-lo, després, als alumnes de tots els cursos que participaran a la diada de final de curs. TASCA 3 L’alumnat organitza l’acte de presentació de la revista del centre, que també es durà a terme a l’aire lliure durant la trobada per celebrar la festa de final de curs. Per evitar ensurts, l’alumnat prepara la predicció meteorològica per al dia de la presentació i, a continuació, acorden, per grups, com serà aquest acte de presentació. Per informar-ne totes les classes que participaran a la trobada, cada grup prepara un full explicatiu de difusió. TASCA FINAL Una persona que viu en una altra comarca ha sentit a parlar de la iniciativa que ha dut a terme l’alumnat i els demana, per correu electrònic, que li expliquin com s’ha organitzat, perquè al centre de la localitat on estudia aquesta persona estan considerant dur a terme la mateixa iniciativa. Cada alumne respon el missatge electrònic d’aquesta persona per explicar-li com s’ha organitzat la festa, quines activitats s’han fet i quins inconvenients hi ha hagut.



45

UNITAT 4. La meva mascota no es troba bé Temps orientatiu: 8.30 h INTRODUCCIÓ La unitat es basa en l’experiència molt estesa que els aprenents tenen sobre els animals de companyia per tal que es converteixin en creadors d’associacions que incideixin en la seva protecció i defensa i en difusors de normes que orientin lectors i oients pel que fa a la tinença, la cura i el tracte de gats, gossos i altres mascotes domèstiques. El disseny d’un col·lectiu social i la redacció de fullets informatius i instructius són, doncs, el nucli de la tasca. TASCA Crear una associació per a la protecció i defensa dels animals domèstics amb la finalitat d’informar, orientar i donar suport a persones que tenen problemes amb les seves mascotes. OBJECTIU LINGÜÍSTIC Planificació i textualització de textos explicatius i instructius. OBJECTIUS COMUNICATIUS SEGONS ÀMBITS

Les associacions de sensibilització sobre animals domèstics - Formular objectius i establir serveis per constituir associacions que en fomentin la protecció i la defensa. - Elaborar textos instructius adreçats a la població per a la prevenció de malalties i accidents dels animals. Els mitjans de comunicació - Explicar en un mitjà radiofònic local què fa i què ofereix una associació de defensa dels animals domèstics. SEGONS TEMES

Els animals domèstics - Valorar l’obligació d’atendre degudament els animals domèstics i el dret que tenen de ser atesos. - Descriure com tenir cura dels animals domèstics i com atendre’ls de forma adequada. Les malalties - Dirigir-se a un centre d’atenció veterinària per explicar què li passa a un animal de companyia i els símptomes que presenta. La prevenció - Donar consells des d’un mitjà radiofònic perquè els oients puguin prevenir malalties i accidents de les mascotes.



46

OBJECTIUS DISCURSIUS - Donar instruccions de certa complexitat, amb l’adequació, la coherència i la cohesió exigides pel context comunicatiu i amb un domini suficient dels recursos lingüístics propis del nivell. - Saber aplicar estratègies i recursos propis de la fase de textualització en la redacció de textos explicatius i directius, com ara la citació d’autoritat, la paràfrasi i l’exemplificació. - Reconèixer i comprendre l’estructura i la funció de les oracions subordinades adjectives, i aplicar aquest coneixement als textos explicatius o directius. - Reconèixer, comprendre i aplicar la manera d’organitzar la informació, la precisió del lèxic i els recursos lingüístics que determinen el to neutre de la informació en un text de caràcter narratiu i directiu, oral o escrit. OBJECTIUS GRAMATICALS - Reconèixer, comprendre i aplicar les regles particulars que regeixen l’ús del guionet en mots compostos. (I) - Reconèixer les oracions subordinades substantives, adjectives i adverbials i comprendre l’estructura i la funció de les adjectives. - Comprendre i aplicar l’ús de la coma en oracions adjectives i en supressions verbals. - Comprendre i aplicar la funció i l’estructura dels relatius àtons i tònics. - Reconèixer, comprendre i aplicar les regles particulars i les excepcions que regeixen la pronúncia i l’ortografia de les consonants alveolars fricatives. (II) OBJECTIUS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS - Conèixer els trets característics de la varietat valenciana i saber-los identificar en textos orals i escrits de caràcter literari i de l’àmbit familiar. - Obtenir informació general sobre la cura d’animals salvatges en perill d’extinció (l’ós, el llop, etc.) i de l’existència de mamífers salvatges d’alta i mitja muntanya (l’isard, el porc senglar, la guineu, la geneta, el teixó, etc.). CARACTERÍSTIQUES TEXTUALS DELS GÈNERES ASSOCIATS El fullet informatiu - Habilitats: expressió escrita. - Tipus textuals: descriptiu i directiu. - Funcions lingüístiques: informativa. La conversa telefònica - Habilitats: expressió oral. - Tipus textuals: narratiu i directiu. - Funció lingüística: conativa.



47

El fullet instructiu - Habilitats: expressió escrita. - Tipus textuals: descriptiu i directiu. - Funcions lingüístiques: conativa i referencial. PROCEDIMENTS TEXTUALS ETAPES DE RECEPCIÓ I PRODUCCIÓ

- La tria de l’estructura sintàctica més idònia en oracions amb contingut instructiu. - Planificació de la disposició d’un text instructiu. CONTINGUT COMPONENTS TEXTUALS

Elements d’adequació - Especificitat del lèxic segons el tema i el destinatari (bitxo/paràsit/paparra, dit/esperó, etc.) - Tractament objectiu de la informació. Elements de coherència i cohesió - Estructures pròpies d’oracions amb contingut instructiu: verb de necessitat o conveniència seguit d’infinitiu (És molt convenient vacunar el gos cada sis mesos); frases imperatives en segona persona del plural (Vacuneu-lo cada sis mesos, segons la normativa); proposició enunciativa seguida de frase amb valor instructiu (Els gossos poden tenir malalties que afectin la seva salut i la dels humans. Convé vacunar-los...); etc. - L’esquematisme i la concisió com a trets característics dels textos directius. - Estratègies discursives en textos directius i explicatius: la citació d’autoritat (Com diuen els entesos en la matèria. Tal com es va comentar al congrés...; El diaris parlaven fa uns dies del que va dir...; etc.); l’exemplificació (Per exemple; vegem-ne unes mostres; vet aquí uns casos concrets; heus aquí un cas semblant; verbigràcia, etc.); la paràfrasi (dit d’una altra manera...; més concretament...; etc.). - Els pronoms relatius com a elements de connexió i de coreferència textual en oracions subordinades adjectives. - Recursos no lingüístics que contribueixen a donar coherència al text: elements tipogràfics, esquemes gràfics, etc. COMPONENTS GRAMATICALS

Morfologia i sintaxi - Tipus d’oracions subordinades: substantives, adjectives i adverbials. - Oracions subordinades adjectives: estructura i funció. - Relatius: concepte, tipus i funció sintàctica. Els relatius àtons (que) i tònics (què, el/la qual, els/les quals, qui, on), qui, què, qual, on). Les estructures d’article + que. El relatiu adjectiu qual. Subordinades adjectives introduïdes amb preposició. El pronom relatiu neutre (la qual cosa, cosa que, etc.).



48

- Distinció entre la conjunció i el relatiu que. - L’ús de la coma en oracions adjectives i supressions verbals. - Connectors que introdueixen paràfrasis i exemplificacions. Lèxic - Lèxic usual en la tinença i tractament d’animals domèstics: (gos d’atura, gos pigall, cadell, bordar, lladruc, miol, puça, pinso, ràbia, morrió, ensinistrar, etc.). - L’ús de guionet en compostos la primera part dels quals acaba en vocal i la segona comença en r, s o x: cara-rodó, para-xocs, poca-solta, pit-roig, Mont-roig, costa-riqueny, etc. - L’ús de guionet en compostos de dos o més adjectius coordinats: teoricopràctica, grecollatí, cientificofilosòfic, hispanoamericà, etc. - L’ús del guionet en mots compostos formats per mots units per una conjunció o una preposició (allioli, coliflor, vetesifils, etc.; plats-i-olles; blat de moro, vaga de fam, etc.; marededéu; cul-de-sac, etc.). - Precisió lèxica: paraules i expressions que poden generar confusió pel que fa a l’ús o al significat: galleda/gerro, deslliurar/lliurar, netedat/neteja, caixa/capsa, cabells/pèls, esgarrapar/esgarrinxar, acostar/ajeure, etc. - Variació lèxica: refranys i frases fetes relacionades amb els animals de companyia (gat amb guants no caça rates, qui no sap què fer el gat pentina; com gat i gos, ésser un gat vell, etc.). Fonètica i ortografia - Alveolars fricatives: grafia z en cultismes i tecnicismes; els grups cc, xc i sc; els sons [ks] i [gz] representats per la grafia x. COMPONENTS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS

- Característiques i trets identificadors de la varietat valenciana. - Informació sobre la cura i protecció d’animals salvatges en perill d’extinció dels territoris de parla catalana. - Animals útils, simbòlics i mítics de la tradició catalana: el burro català, el ratpenat, el drac, etc.



49

PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES Darrerament hi ha hagut diversos casos d’animals abandonats. A més, els diaris han publicat diferents notícies sobre aquesta mala pràctica i també sobre maltractaments a animals de companyia. Davant d’això, l’alumnat decideix constituir associacions per a la protecció i defensa dels animals domèstics amb la finalitat d’informar, orientar i donar suport a les persones que tenen problemes amb les seves mascotes. TASCA 1 L’alumnat comenta en primer lloc les experiències que ha tingut amb animals domèstics i centres veterinaris. A continuació es posen per grups de tres o quatre persones i constitueixen una associació per a la protecció i la defensa dels animals domèstics. Finalment redacten un fullet informatiu adreçat a la població en què expliquen a què es dedica l’associació, quins objectius té i quins serveis ofereix. TASCA 2 De cop i volta l’alumnat nota que el seu animal de companyia no es troba bé, per la qual cosa truquen al servei veterinari per explicar de forma detallada i clara què li passa a la mascota i els símptomes que presenta. TASCA 3 Les diferents associacions per a la defensa dels animals domèstics dissenyen una campanya per prevenir malalties i accidents d’animals domèstics. En concret redacten un text instructiu adreçat a la població per prevenir malalties i accidents que es difondrà per la ràdio i també en forma de fullet. TASCA FINAL Arran de la campanya per a la prevenció de malalties i animals domèstics, la ràdio local ofereix la possibilitat a l’alumnat d’explicar als oients les diverses iniciatives que s’han dut a terme. L’alumnat hi participa per explicar què fa la seva associació i, a més, per donar consells perquè els oients puguin prevenir malalties i accidents de les mascotes.



50

UNITAT 5. Ens formem per educar els nostres fills Temps orientatiu: 8.30 h INTRODUCCIÓ Durant la unitat es treballa fonamentalment el procés que cal seguir per fer una exposició oral destinada a un auditori interessat en l’educació dels fills: informació i enriquiment personal mitjançant la lectura de textos expositius, planificació textual a partir de les característiques dels receptors, assaig i revisió de l’exposició, i producció definitiva. TASCA Instruir i aconsellar oralment un grup de persones sobre la manera de tractar els adolescents, amb finalitat formativa. OBJECTIU LINGÜÍSTIC Dissenyar i dur a terme una exposició oral explicativa adequada als destinataris. OBJECTIUS COMUNICATIUS SEGONS ÀMBITS El centre escolar - Documentar-se i conèixer la funció dels centres escolars en l’educació dels fills. - Aconsellar formes de col·laboració de les famílies en el funcionament del centre. La família - Explicar les responsabilitats de la família en la formació dels fills. - Fer propostes per millorar la col·laboració de la família amb l’escola. SEGONS TEMES Les activitats extraescolars - Fer propostes per conjugar les necessitats dels pares amb els interessos i gustos dels nois i noies pel que fa a activitats esportives, culturals o lúdiques fora del temps escolar. La lectura - Proposar maneres d’incidir en els infants i en els adolescents pel que fa al gust per la lectura. L’estudi i els deures - Explicar les dificultats dels fills amb els estudis. - Donar consells sobre la manera de facilitar-los l’aprenentatge.



51

OBJECTIUS DISCURSIUS - Comprendre de manera global i detallada textos explicatius i directius, discriminant la informació principal de la complementària i sabent determinar-ne el tema i la intenció de l’autor. - Saber fer exposicions orals de tipus explicatiu, amb l’ajuda de suport escrit i amb la utilització de recursos lingüístics i no lingüístics que facilitin l’acompliment del propòsit comunicatiu del text. - Saber seleccionar la informació pertinent i adequada en la preparació d’exposicions en reunions, segons el propòsit comunicatiu. - Reconèixer i comprendre l’estructura del text explicatiu i les estratègies discursives aplicables a aquest tipus de textos, i aplicar-les en la planificació, la redacció i la revisió de textos explicatius com ara exposicions breus sobre temes generals. - Reconèixer i aplicar adequadament, segons la situació comunicativa en què es produeix el text, els recursos gramaticals i textuals que modifiquen el discurs per fer-lo més proper al receptor o més distanciat. - Aplicar convenientment els recursos per iniciar una exposició amb l’objectiu de captar l’atenció, per comunicar el missatge més important, per manifestar els objectius, per enumerar succintament el contingut, etc. OBJECTIUS GRAMATICALS - Reconèixer, comprendre i aplicar les regles particulars que regeixen l’ús del guionet en mots compostos. (II) - Reconèixer, comprendre i aplicar els usos dels adjectius i pronoms indefinits. - Reconèixer i comprendre les interferències freqüents entre paradigmes de tercera i segona conjugació que presenta l’ús d’alguns verbs de la segona. - Reconèixer, comprendre i aplicar les regles particulars que regeixen l’ús del guió, els dos punts i les cometes en el discurs directe o indirecte. - Conèixer i aplicar les formes de participis irregulars. OBJECTIUS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS - Conèixer els trets característics de la varietat nord-occidental i saber-los identificar en textos orals i escrits de caràcter literari i de l’àmbit familiar. CARACTERÍSTIQUES TEXTUALS DELS GÈNERES ASSOCIATS Textos escrits per ser llegits - Habilitats: expressió oral i escrita. - Tipus textuals: directiu i argumentatiu. - Funció lingüística: inductiva. Explicacions de caràcter didàctic o informatiu - Habilitats: expressió oral. - Tipus textuals: directiu i argumentatiu. - Funció lingüística: informativa i inductiva.



52

Esquemes - Habilitats: expressió escrita. - Funció lingüística: metalingüística. PROCEDIMENTS TEXTUALS ETAPES DE RECEPCIÓ I PRODUCCIÓ

- Atenció als elements de la planificació d’un text (respecte de l’emissor: propòsits comunicatius i capteniment; respecte del receptor: tractament i formalitat; respecte del text: gènere i estructura; respecte del missatge: títol, contingut, parts, etc.). - Descripció de les necessitats de l’auditori i formulació de l’objectiu, del títol i de les parts d’una exposició. - Selecció del criteris d’ordre en una exposició: importància temàtica, seqüència lògica, interès dels oients, etc. CONTINGUT COMPONENTS TEXTUALS

Elements d’adequació - Punt de vista adoptat per l’emissor segons el propòsit comunicatiu: punt de vista personal, no acadèmic; propòsit divulgatiu i dinamitzador, de recerca de claredat, de simplicitat expositiva, etc. - Recursos per a un estil distanciat (passiva morfològica i reflexa; nominalitzacions; ús de la tercera persona plural: diuen que...; verbs esdevenimentals com ara hi ha, passa, resulta, queda clar, etc.; no concreció del subjecte: tothom, algú, la gent, etc.). - Recursos d’aproximació al receptor (veu activa, pronoms de primera persona, ús de la segona persona, etc.). Elements de coherència i cohesió - Estructura del text explicatiu: presentació, desenvolupament (qüestionament i resposta), conclusió. - Fórmules introductòries d’una exposició per captar l’interès (pregunta esquer, titular periodístic, efecte sorpresa, referència a un interlocutor, citació o refrany, anècdota inicial, pregunta retòrica, complicitat amb l’auditori, etc.). - Verbs específics d’instrucció, de dinamització o d’atenció freqüents en textos directius (caldre, haver de, convenir, etc.; animar, encoratjar, interessar, etc.; tenir en compte, tenir cura, fixar-se, etc.). - La reformulació com a estratègia discursiva en textos directius i explicatius: (dit d’una altra manera, és a dir, des d’una altra perspectiva podem dir, amb altres paraules, tot això coincideix amb allò que, etc.). - Repàs d’estratègies discursives de textos explicatius i instructius: per definir (definicions), per concretar (exemplificacions), per comparar (analogies), i per autenticar (citacions). - Recursos per concloure una exposició oral amb l’objectiu de resumir o destacar els punts més importants. - Marcadors i fórmules per introduir les conclusions d’una exposició oral.



53

COMPONENTS GRAMATICALS

Morfologia i sintaxi - Verbs de la segona conjugació que presenten interferència amb el paradigma de la tercera: admetre, concebre, debatre, interrompre, permetre, combatre, difondre, ocórrer, incloure, excloure, etc. - Morfologia i usos d’alguns adjectius i pronoms indefinits (qualsevol, hom, cada u, cadascú, res, tothom, la resta, etc.). - Participis irregulars. Lèxic - El guionet en derivats amb el prefix no- quan el segon element és un substantiu: no-bel·ligerància, no-violència, etc. - El guionet en mots com abans-d’ahir, adéu-siau, qui-sap-lo, despús-ahir, etc., i en manlleus no adaptats: ex-libris, dalai-lama, agnus-dei. - L’absència de guionet en sintagmes lexicalitzats (bar restaurant, conferència col·loqui, gall dindi, baix relleu, etc.). - Precisió lèxica: paraules i expressions que poden generar confusió pel que fa a l’ús o al significat (complet/complert, necessari/precís, esborrador/esborrany, aclarir/clarejar, etc.). Fonètica i ortografia - Pronúncia acurada i ortografia de mots que no es pronuncien segons la normativa en un registre col·loquial, com ara: Àsia, anàlisi, asil, síntesi, prosòdia dissoldre, etcètera, messies, poncella, frontissa, els femenins acabats en -essa, i els que tenen els grups -essor, -essió -missor, -missió. COMPONENTS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS

- Característiques i trets identificadors de la varietat nord-occidental.



54

PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES El col·lectiu de pares i mares de l’escola on estudien els fills i filles de l’alumnat organitza periòdicament activitats d’educació familiar per proporcionar coneixements i orientacions relacionades amb la tasca educadora dels pares i mares. Sota l’eslògan “Família educadora”, el col·lectiu de pares i mares de l’escola ha programat un col·loqui, que es farà a la tasca final, sobre aspectes que concerneixen tant als docents com al pares, com ara les activitats extraescolars, el foment de la lectura i l’estudi i el treball o els deures que cal fer a casa. TASCA 1 L’alumnat, en primer lloc, llegeix textos sobre els temes que es tractaran al col·loqui i selecciona passatges que considera significatius. A continuació fa conjuntament una pluja d’idees sobre quina ha de ser la funció dels centres escolars i de les famílies pel que fa als temes que es tractaran al col·loqui. TASCA 2 La televisió i la ràdio locals estan molt interessades a retransmetre el col·loqui de la tasca final a causa de la importància social del tema que s’hi tractarà. En aquesta tasca, els diferents grups del col·letiu de pares i mares preparen l’esquema de la intervenció al col·loqui. TASCA 3 Abans de participar al col·loqui l’alumnat assaja conjuntament la intervenció perquè sigui entenedora, estigui ben exposada i no hi hagi errors. TASCA FINAL Cada grup de pares i mares ha d’exposar, per torns, la intervenció que han preparat i assajat a les tasques anteriors. El professor fa de moderador del debat.

Suficiència 2

Documents

Transcript of Suficiència 2