S u m ariPàg.

El Regne de València i la seua autonomia. Joàn Ferrando Badia ......... 1¡Admirable bona voluntàt! Miquèl Adlèrt Nogueròl ................................. 3L'Albufera se nos mor. J. Pelejero Ferrér .................................................. 5Joan Batiste Comes, valencià de soca i arrèl. Josèp Climent .............. 9El Corpus en Valéncia...................................................................................... 11El rei En Martí i la ciutàt de Valéncia. Miquèl Llop Català .................... 13Les arrels del poble valencià. Josèp Aparicio Pérez ................................ 15Guillém de Castro i sa obra «Las mocedades del Cid». J. L. León Roca. 19Crònica de Vallada: la nevassa. M.a C. Perales Alcovér .......................... 21Almansa: La derrota militar (i II). Eduàrt Chulià Vicent .......................... 23A tu, amic, que eres politic d'ara, et recomane... Rafaèl Villar .............. 27La Barraca plora. Carles R ecio ....................................................................... 28Camí avàll. Josèp Manuèl V i la ....................................................................... 31Només part del valencians, units a Europa per autopista. Vicent Pastor 33

Chilar ........................................... - .............................................................. 33Açò ha vist M ilo ................................................................................................ 35li Exposició d’Artesania organisada per la Federació Provinciàl de Gre-

mis Artesans de Valéncia. Francésc Ruiz López .................................... 37illes valencianes (2.a part). V. R. P................................................................ 39La llengua valenciana en Capdét. Alfons V ila ............................................... 41L’art de la cuina valenciana. Vicent Ll. Simó Santonja .............................. 43Raconét de la llengua valenciana. Laura Garcia Bru i Chimo Lanuza ... 45Premi Angel Villena 1980. Roméu. Enric Calvo Dolz ................................ 48

En la COBERTA:

Dos aspectes ben distints de l’Albufera. En la primera foto de Lluís Vidàl, un païsage tipie del llac. En la sego- na, una vista de la realitàt lamentable de fa algún temps.

Per als que al receb ir el n.° 24 e ls fin a lisà la su b scrip c ió

:¡ Tots aquells que encara no hagen enviàt ses ordens de càrrec al Banci còpia a estes oficines, els preguém que ho facen a la m ajor brevetàt po- ;;

:: ssible. :¡;l En el cas de que, per qualsevol circumstància, no vullguen fer efecti- :¡i: va la quantitàt de 840 pessetes per este sistema, poden enviar-la per gir pos- ¡I •: tàl a nom de PARAVAL, S. A., Grup E dito r MURTA, n.° de compte 02405662 i;

de la «Caja Postal de Ahorros, calle Lauria, 18, Valencia». O be enviar un : taló a nom de MURTA, a esta oficina, carrér Cronista Carreres, 9, Valéncia-3. :¡

La llengua valenciana en Capdét

P e r A lfó n s V i la

Es sabú t que després de la desfeta d ’Alman- sa, Capdét —hui Caudete— va pagar cara la seua fide lità t a la causa de l’Archidúc. El 14 de setem bre del m ateix 1707 la vila reàl valencia­na perd ia les dos titu lacions i passava a ser una pedania de la en aquell tem ps m urciana Villena. El 30 de novem bre del 1717 la rep re­ssió borbònica in ten tava «desvalencianizar» el

l ’anàlisis d ’alguns docum ents que he pogút es­tu d ia r i la m ateixa trad ició popu lar venen a confirm ar el conreu del valencià fins al sigle XV III.

E n tre els docum ents estud iats estàn els re­feren ts al fam ós pleit dels Alhorins que Capdét m antingué con tra Villena d u ran t mes d ’un si­gle i que fon guanyà t finàlm ent per esta ciu-

com portam ent dels seus veïns al p roh ib ir l'us de peses, m ides i m oneda valencianes baix «la pena de cuatro Ducados y un mes de càrcel del que contraviniere a ello», el 15 de m arç del 1739 el juge villenense D. José M artínez o rde­nava trencar i c rem ar «los sím bolos, insignias y dem ás que recuerden a Caudete su P atria Valenciana» i al m enys des de 1715 — data del p rim ér cap itu lar conservàt— l’actuació muni- cipàl venia escrita en castellà.

E sta falta d 'escrits en la no stra llengua sen­se que cap o rde ho im posara, ha fet creure, de vegades, que Capdét — que havia segút lli- gàt a Castella en els p rim ers anys de la Recon­questa— havia p a rlà t sem pre en castellà; pero

tàt. U d ’ells m eréix ser destacàt perquè con­firm a en creixes l ’us del valencià en la docu­m entació de la Cort i Audiència dirigida a Cap­dét. Com per a tra banda Villena era —i es— de p a rla castellana, es feren unes traduccions de diverses sentències valencianes —per l’any 1574— per a que els juges castellans pogueren ac tuar de bo. D esprés Villena es negà a pagar les traduccions alegant que els traduc to rs ha­vien segút buscats p e r la p a rt co n trà ria ... pero això ya se n ’ix del tem a. Lo que volem resa lta r a ra es que en la resposta que dona el avocàt castellà a la consulta de Villena es diu taxati­vam ent dels processos «que estauan en lengua valenciana».

41

Per a tra p a rt existíx un «Auto p a ra que los capítulos y ordenanzas de las aguas de esta Villa —Capdét— se traduzcan en Lengua Cas­tellana», que guarda el cron ista locàl D. An­drés Bañón, en el que es llig repetidam ent que dites ordenances estaven en llengua valenciana: «...se contienen de la Lengua V alenciana en que se hallan escritos...» (...) «se traduzcan de la Lengua Valenciana en que estàn escritos» (...) «Y respecto de es ta r escritos en Lengua V alenciana...» In icialm ent foren escrites en 1548 i son m olt sem blants a les d ’a tres séquies

del Regne. Es de suposar que to t lo m on les en tendria per quan t els dits capitu ls solen fer- se per als llau radors i no per als lle traferits. No obstan t en 1738 ya eren «poco inteligibles» per quan la no stra llengua «no corre ni se p rac tica en esta dicha Villa» degút a la fo rta im posició centralisadora, per lo que foren m a­nades tradu ïr.

L’esperit de les ordenances no fon; pero, canviàt i encara hui els cam pesins capdetans continuen em pleant costum s i denom inacions valencianes.