Suplement a r l o s o b o La Casita només donarà 20 dies...

370

17 d

e no

vem

bre

de

2010

Els treballadors de la Casita Blanca no veuran la majoria dels 7,5 milions d’euros que l’Ajunta-ment i Sendrunya SL, propietà-ria de les finques i de l’activitat, han pactat per executar l’expro-piació de l’històric establiment de l’avinguda de Vallcarca, que haurà de tancar com a màxim

al març perquè es comenci a fer la reforma de l’avinguda. Fonts dels treballadors han explicat a L’Independent que l’expro-piació, una raó de força major, és el que els impedirà reclamar una indemnització superior als 20 dies per any treballat. Tèc-nicament es tracta d’un acomi-

adament objectiu i Sendrunya pot al·legar des del tancament de l’activitat fins a pèrdues en el negoci. L’única esperança dels 18 treballadors actuals de la Casita és que la negociació oberta amb l’empresa també impliqui una compensació afegida.

Pàgina 8

La Casita només donarà 20 dies per any

MiriaM alkasM

Carlos Cobo

Suplement especial de Nadal

sumari

16VIURE GRÀCIAIgnasi Blanch: “Un il.lustrador et fa pensar”

SuplementDE VERD

La Verdinada busca més ressò a la Vila

ISSN - 1695-4793

de Gràcia

2

17 de desembre de 2010l’independent

Últimament el dependent està molt pen-dent de les webs municipals i sempre hi ha alguna perleta: a la web del Districte, en la versió castellana, és curiós l’ús dels topònims, que tots crèiem que només teni-en una versió, l’original (Lleida, Girona...) a menys que hi hagi una llarga tradició en altres llengües sobre l’ús que en facin a fora (som els primers a traduir London...). Per això no s’entén que la web municipal usi Villa de Gracia, Campo de Grassot o Gracia Nueva en la convocatòria dels consells de barri d’aquesta setmana.

adreCeu les vostres Cartes, aMb un MàxiM de 15 línies, indiCant el vostre noM, adreça, telèfon i dni a: L’IndependentC/ la perla, 31 baixos - 08012 bCno bé a [email protected]. taMbé les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

el dependent

Fa setmanes que s’ha obert el compte enrere per dir adéu a la Casita Blanca, el punt de trobada històric de moltes parelles que a partir del mes de març haurà de tancar portes perquè s’executi el pla de reforma de l’avinguda de Vallcarca. L’Inde-pendent va avançar en el seu dia la notícia que l’Ajuntament donava cinc mesos de coll als propietaris per deixar l’espai i tancar el negoci i també aquest setmanari va donar detalls de la indemnització pactada, 7,5 milions d’euros, abans que ningú. Avui fem una tercera entrega d’aquesta història trista, perquè els adéus sempre ho són, i ho fem amb un punt d’in-

dignació. Les regles laborals estan escrites i no s’hi pot fer res, però darrere d’aquestes regles sempre hi ha persones que les fan i persones que les pateixen i que els 18 treballa-dors de la Casita Blanca només tinguin dret a una indemnitza-

ció de 20 dies per any treballat és, senzillament, una putada. Tècnicament es tracta d’un acomiadament objectiu ja que l’expropiació i la voluntat de l’empresa de no traslladar la seva activitat posen contra les cordes qualsevol reclamació laboral més alta. Sí que és veritat també que encara no està tancada tota la negociació i que els treballadors esperen una possible prima que maquilli el malestar tant per la pèrdua dels llocs de treball com per la quantitat ridícula que s’enduran cap a casa.

Però el cas dels treballadors de la Casita Blanca és paradigmà-tic per fer-nos reflexionar sobre els drets laborals en l’actual situació de crisi. Quin poder tenen realment els treballadors davant l’autèntica pluja d’expe-dients de regulació d’ocupació

que ens han caigut a sobre en aquest últim any? Quina força realment té l’Estat, governat per un partit que es diu socialista i obrer, per compensar o maquillar les xifres que ofereixen les empreses per aprimar la despesa? Quin futur ens espera en una societat que no ha augmentat sous des de fa anys però que ha conviscut amb la picaresca de tots per apujar preus i seguir vivint amb alegria? El cas dels treballadors de la Casita Blanca, gent discreta, amable, que mai no aixecaran un crit més enllà de la més estricta educació, que mai es manifesta-ran a cara descoberta perquè aquesta ha estat la seva tradi-ció, ens hauria de fer pensar a tots. Potser ja fa massa temps que abaixem el cap.

Igual que a la resta de la ciutat, a Gràcia s’han dupli-cat amb escreix les places de llars bressol i se’n dei-xen de projectades. També s’ha anat en la línia que tots els barris en comptin, al-menys, amb una. Fa quatre anys hi havia 130 places de llars bressol municipals Amb les que ja s’han posat en funcionament, durant aquests quatre anys, ens acostem a les cinc-centes places públiques per a nenes i nens de 0 a 3 anys. Quan estiguin totes les que es deixen projectades anirem cap a les vuit-centes i n’hi haurà a tots els barris del Districte.Des dels anys setenta que es reivindicava cobrir les necessitats de les nenes i nens d’aquesta edat. Tot i la millora estem en un 35-39% d’absorció de la demanda. Aquest aspecte ajuda les mares i pares a conciliar la vida laboral i familiar i costa de creure, que malgrat la co-bertura d’altres necessitats escolars, no s’hagi pogut fer res fins a aquesta darrera legislatura. Està bé que, de tant en tant, s’acompleixin les promeses fetes a les/els votants. Caldrà que en els anys vinents es segueixi en aquesta línia, fins a la cober-tura real de les necessitats de places de 0 a 3 anys al nostre Districte.

Escoles bressol

Un insult als treballadorsConxa Garcia

Indemnitzar els treballadors de la Casita Blanca amb 20 dies és un insult

L’acomiadament objectiu ens ha de fer pensar a tots; potser ja fa massa que callem

L’Independent del 26 de novembre parlava de la Plaça Rovira i el Festigàbal. Per a què durant els últims 5 anys fos possible aquest esdeveniment ha calgut el treball de més de 50 perso-nes que han fet el guarnit (2n premi el 2010) i han fet el que calgués per man-tenir la festa i TOTS els actes que s’hi han celebrat. D’aquestes persones cap va pujar a recollir el premi a la Plaça de la Vila. El triomf se’l va adjudicar qui només puja a l’escala quan hi ha

una càmera de TV al davant. Jo he estat un més d’aquests col.la-boradors, però desgraciadament no ho podré continuar sent. El 22 d’agost durant el desguarnit de la plaça vaig caure d’una escala quan era a 4 metres del terra. Vaig destrossar-me el turmell dret. 15 dies ingressat a l’hospital, 2 operacions quirúrgi-ques i encara estic de baixa. El ja expresident no s’ha interessat en cap moment pel meu estat. No sé si el Festigabal continuarà, però segur que hi haurà Festa Major a la Plaça Rovira i serà per a tothom i gràcies a aquests veïns que no m’han deixat sol ni un

Festi

gàb

al

i R

ovir

a

moment durant la meva llarga recuperació. Ens ho mereixem, us ho mereixeu.

Pere Invernón

Dels 37 llibres que vau recomanar per Nadal la immensa majoria són traduccions. En cap ni un es menciona que així sigui ni el nom dels traductors. Sé que no és obligatori fer-ho però sí decorós. La majoria d’aquests llibres no els entendríeu si no fos que han estat tradu-

its per una persona esforçada, professional i massa sovint mal pagada i/o ignorada. Ens fa vergonya admetre que el nostre nivell de llengües estrangeres és molt deficient i per això obviem mencionar que gairebé sempre llegim traduccions? Així que per què cal mencionar el nom de l’il.

lustrador o de l’editorial en la ressenya?

Montse BastéT

rad

ucc

ion

s

de Gràcia

3


el bloc

Escudellers

Cada cop que baixo a Bar-celona hi ha coses que em molesten. La gentada que t’impedeix caminar a un ritme normal. La impersonali-tat dels seus grans carrers. El soroll diurn. Tots tres exem-ples són propis d’una gran ciutat i, per tant, poc s’hi pot fer; en tot cas, quedar-se a Gràcia. Però hi ha d’altres que es poden evitar. Informo a la Guàrdia Urbana i als Mossos d’Esquadra -per si creuen oportú fer-hi alguna cosa- que a la cantonada del carrer dels Escudellers amb el carrer del Vidre hi ha els mateixos nois cada nit guanyant-se les garrofes tot pispant la car-tera a turistes i veïns. No de-mano mà dura. Simplement que una part dels agents que estan tot just a 50 metres, a la Rambla, s’hi passegin de tant en tant enlloc de fumar i petar la xerrada. I als res-ponsables polítics de la ciutat que actuin amb serenitat. No es tracta de tancar ningú a la presó -primer que engar-jolin els grans especuladors que han sacrificat tota una generació sencera-, es tracta de resoldre els problemes so-cials i d’integració de desenes de nois i noies que malviuen al marge d’una societat que, de fa temps, també els ha sacrificat a ells.

Èric Lluen

t

Opinió

tribuna

Un inici de curs ple de novetatsFa 131 anys que les germa-nes Carmelites Missioneres van fundar el Col.legi Sant Josep. Des del 1879 aquest centre ha estat al servei de l’educació al cor del barri de Gràcia, tot estimulant l’alumnat a aprendre i a ser persones lliures i solidàries. Actualment l’escola ofereix Llar d’Infants, Educació Infantil, Educació Primària i ESO. És objectiu prioritari del centre que, a totes les etapes educatives, hi hagi un entorn acollidor, així com un tracte familiar on l’atenció individualitzada per part de mestres i professors sigui una constant. Per aquesta raó, l’escola organitza des-doblaments de grups a l’ESO, prepara adaptacions curri-culars, fa classes de reforç, ofereix l’aula d’acollida per a nouvinguts i dóna molta importància a l’acció tutorial.És evident que l’evolució dels temps requereix, a qualsevol àmbit o activi-tat professional, una bona disposició per afrontar nous reptes i adoptar noves idees i maneres de fer. I dins d’aquesta dinàmica de canvis hem començat el curs 2010-2011. En primer lloc, vam tro-bar-nos amb un calendari escolar una mica diferent al que estàvem acostumats: les classes van començar una setmana abans i hi haurà una setmana de vacances d’hivern.

Gregori Ponce, director de l’Escola Sant Josep

Una de les fites més significa-tives que ha assolit el col.legi aquest any ha estat la incorpo-ració d’ordinadors portàtils a 1r ESO dins del programa Edu-

CAT 1x1. I, seguint en aquesta línia, l’escola continua fent inversions en equipaments digitals (nous ordinadors per a les aules, projectors…) Des de fa temps, el centre

impulsa cada any diversos projectes educatius (Escola multilingüe, El gust per la lec-tura, Agenda 21…), així com projectes solidaris que tracten de sensibilitzar els alumnes sobre la situació de les perso-nes menys afavorides.I aquest mes de setembre pas-sat l’escola ha inaugurat també nous espais físics: s’ha ampliat la recepció, s’ha adaptat l’en-trada per persones amb disca-pacitat i, especialment, s’han fet notables millores d’ampli-ació i actualització d’espais a la Llar i a l’Educació Infantil. La remodelació de l’edifici ha permès disposar d’una zona

independent que es pot oferir a entitats del barri interessades en llogar espais per les seves activitats.I res de tot això no seria

possible sense la dedicació i esforç diari de l’equip docent d’aquest centre escolar, que treballa dia a dia per acon-seguir una educació integral dels alumnes.

Una de les fites més significatives de l’escola ha estat la incorporació de portàtils a 1r ESO

Cedida

On faràs les teves cOmpres de nadal enguany? entra a www.independent.cat/gracia i vOta

staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: debarris, sCCl

direcTor: albert balanzà

aMb el suport de:

És una iniciaTiva de: avv vila de GràCia, debarris i GràCiaWeb. conseLL direcTiu: albert balanzà, Jordi Gasull, Joan lou. di-recTor LocaL: albert balanzà direcTora adjunTa: sílvia Manzanera. redacTors en caP: èriC lluent i Maria orteGa. redac-ció: elena albouy, Carina bellver, adrià Cortadellas, Clara darder, Meritxell díaz, lídia Haro, laura Millan, patriCia MonGe, Marta narberHaus, andrea rodoreda, xavi tedó, Ginebra vall, unai velasCo, MarC vi-dal. MaqueTació: serGi lou. coL.LaBora-cions: Jordi albertí, àlex bosCH, lluís bou, ferran Casas, ànGel Garreta, pep GorGori, Mike ibáñez, sebastià Jovani, Gerard Maris-tany, pere Martí, serGi Martín, Joan Mi-llaret, víCtor nubla, serGio oliveros, eva piquer, roGer rofín, tristraM, rafael va-llbona, voCalia de la dona de l’avv. Fo-TograFia: Jordi MarCH, Joan perraMon, Javi soria. PuBLiciTaT: sandra GaMboa (692 601 261). disTriBució: Cet labor-90. iMPriMeix: CG CaniGó s.l.

diPòsiT LegaL: b-32478-00disTriBució conTroLada Per Pgd

núM. 370

núM. 370

L’escola ha inaugurat nous espais i s’ha adaptat l’entrada per a discapacitats

què en penseu...

...sobre el nivell educatiu a l’Estat?

Textos i fotos: Sara Sánchez

El nivell d’estudis a Espanya està malament, però l’ensenyança ofereix possibilitats, el que passa és que els joves no les aprofiten i els professors es despreocupen. La gent cada vegada es preocu-pa menys de l’educació i l’escola ja no és un lloc d’intercanvi de coneixements.

Jessica García estudiant

Carmen Faceríashostelera

Marc Perfectobotiguer

Cristina Sernaempresària

Actualment hi ha joves molt preparats, que s’esforcen i tenen clar el camí del seu futur, per tant, no crec que el proble-ma sigui del nivell educatiu, sinó que el conflicte el trobem en els propis joves i en la falta de motivació i interés que mos-tren.

El nivell d’estudis està realment malament, sobretot pel que fa a les llengües estrangeres, com l’anglès, i el mercat laboral actual exigeix coneixement d’idiomes, i a l’ensenyança no es veu reflectit. A la resta de països sí que es dóna prioritat a l’anglès.

El nivell educatiu espanyol és horrible. Quan jo estudiava es prioritzava el nivell de cultura en l’ensenyança, en canvi ara, els alumnes aprenen coses molt més concretes i tenen poc conei-xement del món que els envolta, de fet ni tan sols coneixen el seu propi país.

de Gràcia

4


l’independent nO es fa respOnsable ni té per què cOmpartir les OpiniOns expressades a la secció d’Opinió d’aquest setmanari

hemisferi sudMeritxell Díaz, periodista

Buenos Aires també sap rumbejar!

Opinió

Meritxell díaz

Diuen que ningú és profeta a la seva terra. I vet aquí que ai-xò precisament és el que li va passar a Gato Pérez, el poeta de la rumba catalana nascut a Buenos Aires, que malgrat l’interessant llegat musical que va deixar, és gairebé un desconegut per als seus com-patriotes argentins. Hi ha qui coneix temes com Se fuerza la máquina o Sin ser valiente, però n’atribueixen l’autoria als músics que els van versi-onar, Baglietto, Silvina Garré i Javier Calamaro.Aquest darrer cap de set-mana, però, de la mà de la Delegació del Govern de Catalunya a l’Argentina, les cançons de Gato Pérez van tornar a sonar a la seva ciutat natal, en el que ha estat el primer Festival de Rumba Catalana – Homenatge a Gato Pérez. La iniciativa ha volgut internacionalitzar el gènere i alhora retre homenatge al músic en l’any en què es commemora el vintè aniver-sari de la seva mort. I tots dos són objectius assolits. Durant l’acte d’inauguració, el Govern de Buenos Aires, que ha acompanyat la Delegació catalana en la proposta, va titllar de “joia” la idea de cele-brar aquest festival. I és que, per a molts, es tractava d’un estil desconegut que, només sentir uns primers acords, ja han abraçat i han fet seu. El mateix que els músics que han participat durant dos dies en els tallers de guitarra ven-tilador, baix, teclat, percussió i cant per endinsar-se en el món de la rumba. La llavor està plantada, els

participants s’han endut una grata sorpresa i han sortit amb els ànims de seguir investigant en els ritmes rumbers. Qui sap, potser ben aviat la capital del tango tindrà un grup de rumbers!Malgrat la pluja va obligar a suspendre el concert dels Ai

Ai Ai, Papawa i Derrumband programat per dissabte –que es va traslladar a dilluns a la seu del Casal de Catalunya i va convertir-se en una divertida jam de petit format amb tots els

músics sobre l’escenari, que va les delícies de l’auditori–, el concert que les tres bandes van oferir diumenge va reunir un públic obert a qui van des-cobrir la figura de Gato Pérez, van fer ballar i picar de mans, i un públic que va acabar corejant tots els temes. Els mitjans locals se n’han fet ressò de la iniciativa, amb gran interès també per recuperar una figura autòc-tona tan oblidada. I sí, com deia la cosina de Gato Pérez, Marta Álvarez, tant de bo els temes del poeta de la rumba es puguin escoltar a totes les ràdios de l’Argentina! I afegei-xo més, tant de bo la rumba catalana segueixi sonant en aquest país com ho ha fet al llarg d’aquests quatre dies!

Per a molts es tractava d’un estil desconegut que, amb els primers acords, han fet seu

la setmanaÀlex Bosch

Odissea democràtica

Sabia que l’ajuntament de Gràcia promovia la convivència. El que no sabia és que arribés a promoure el contacte veïnal de manera literal. Aquesta història arrenca un dia qualsevol de novembre. Po-sem que és un diumenge, 28. La nostra parella protagonista viu a prop de Fontana i tenen una nena de 4 anys. La nit abans l’han col.locat amb els avis per regalar-se una vetllada com les d’abans. És diumenge i s’han llevat amb aquella sensació de buidor que hi ha a casa quan la menuda no hi és. És complicat que entenguis de quina mena de buidor parlo si no tens fills. Tots dos fan el que se suposa que fa la gent quan es lleva un diumenge al matí, però ho fan amb una agilitat i una comoditat només atribuïble al fet que cap nena no els entorpeix el pas. De sobte es troben a fora al replà vestits, perfumats i disposats a marxar abans de temps. Baixen les escales convençuts que primer aniran a votar i després a esmorzar. Aquest any ja no voten a l’IES Gal.la Placídia, ho fan a l’Espai Jove La Fontana. On?,

diu ella. Sí, home, al costat de l’emblemàtic aparcament de mo-tos, respon ell amb un somriure irònic. En arribar al carrer Gran hi veuen un munt de gent davant la porta. S’hi acosten incrèduls, miren a través de les finestres a

veure què hi passa i comproven que el que hi ha és cua. Cua per votar? De fet, ni tan sols es pot entrar a l’edifici. Sembla l’interior d’una discoteca de moda en hora punta. Una taula a l’esquerra amb gent barallant-se per comprovar que el seu nom és a la llista i saber quina és la seva taula. N’hi ha 5 i totes està més o menys allà mateix, però des de fora és impossible saber-ho. Són les 11 i la nostra parella decideix anar a esmorzar mentre fan el que no poden fer habitualment quan la menuda els entorpeix el pas, llegir el diari tranquil.lament mentre remenen el cafè amb llet. Però se senten una mica sols, com despullats per l’absència de la nena. Quan han acabat tornen a La Fontana esperant que la gentada s’hagi dissolt. Però no. Ara la cua, més o menys civilit-zada, puja pel carrer Gran fins la plaça Trilla. La nostra parella desisteix, ja és segur que no votaran aquest matí, volen recupe-rar la nena. I fugen d’aquell lloc indigne que l’ajuntament ha triat per desincentivar el vot. Al vespre hi tornen. Continua havent-hi molta gent. O aquestes són les eleccions amb més participació de la història de la democràcia o l’ajuntament ha comès un error important convertint aquell espai en col.legi electoral. La nostra parella, acompanyada de la menuda d’encara no 4 anys, acon-segueix votar entre cops de colzes i crits. Quan surten, respiren profundament i els pulmons se’ls omplen d’agraïment. Moltes gràcies, ajuntament de la Vila!

S’hi acosten incrèduls a La Fontana per veure què hi passa. Cua per votar?

l’enquesta

Associació Coordinadora de Grups de Rock de la Sedeta

Sicília, 321 93 458 41 30 web: www.sedeta.cat [email protected]

Associació Cultural Tram Travessia de Sant Antoni, 6-8 93 218 44 85 web: www.tradicionarius.com

Associació de Músics i Intèrprets en Llengua Catalana

Canó, 6 93 218 25 62

Aula d’Escriptors-Multiespacio Literario

Sant Lluís, 6 93 210 25 68

Casal Corpus Teatre Bailèn, 175 93 531 24 25 web: www.teatrecorpus.org

Centre de Fotografia Documental de Barcelona LaFotoBcn

Mozart, 68 web: www.lafotobcn.org

El Cercle Santa Magdalena, 12 93 218 10 01 web: www.elcercle.cat

Espai Experimentem amb l’Art Torrijos, 68 93 217 18 77 web: www.experimentem.org

Foment Gracienc de les Arts Sant Pere Màrtir, 9 93 218 18 97

Galeria d’Art Atelier Plaça Rovira i Trias, 9 93 284 43 17

Galeria d’Art Espai B Torrent de l’Olla, 158 93 217 10 90 609 592 432 web: www.espaib.com

Galeria d’Art H2O Verdi, 152 93 415 18 01 web: www.h2o.es

Galeria d’Art Paspartú Verdi, 25 93 368 15 74 web: www.galeriapaspartu.com

Galeria d’Art Safia Bruniquer, 9 93 213 84 96 web: www.galeriasafia.com [email protected]

Galeria Hartmann Santa Teresa, 8 93 415 95 56 web: www.galeriahartmann.com [email protected]

Galeria Miquel Alzueta Riera de Sant Miquel, 34 93 368 45 44 web: www.galeriamiquelalzueta.

com [email protected]

Galeria Tagomago Santa Teresa, 3, baixos 93 292 24 22 web: www.tagomago.com

Galeria Tòrcul d’Art Joan Blanques, 44 93 285 25 46 web: www.torcul.com [email protected]

Grup de Teatre Disbauxa Betlem, 26 baixos 93210 20 91

Entitats artístiques i galeries d’art

de Gràcia

5


Política

Cedida

ALBERT BALANzÀ

La precampanya electoral va co-mençar-la el PSC amb un vídeo que es va presentar el CAT fa unes setmanes i on no hi surtia l’alcalde però sí consellers del districte com Carles Maggi. Ara li ha tocat a CiU, que tot i que segueix esperant al gener per des-plegar totes les armes, ha aprofi-

tat la campanya de les eleccions al Parlament per fer rodar pels barris el candidat, Xavier Trias, que també va protagonitzar l’ac-te central de la federació al CAT. Trias també ha aprofitat aquests dies per veure’s amb els comer-ciants dels diferents eixos i ja ha llançat la primera de les prome-ses electorals: el tancament de la Travessera de Gràcia tots els dis-

xavier trias (Ciu) durant un aCte de CaMpanya

Trias proposa tancar al trànsit la via reformada tots els dissabtes

sabtes, recollint així les peticions que s’han feten el sentit de tancar la via ara reformada al trànsit per millorar les vendes. Fonts dels comerciants han apuntat que el candidat de CiU, atenent tam-bé a les dificultats de trànsit que comportaria un tancament to-tal, es va comprometre a aquest tancament parcial, que de fet el Districte aplica un de cada qua-

tre caps de setmana. CiU, en un comunicat, també ha proposat aquesta setmana que es reformin

els espais infantils de la plaça del Diamant i de la plaça de la Re-volució.

CiU apreta en els espais infantils i a Travessera ja en clau electoral

El PP qüestiona que el Districte ampliï el nombre d’alts càrrecs a 5 mesos del 22-MPresidència i Comunicació han estat els departaments que han crescut els últims anys

No només L’Independent va adonar-se fa 15 di-es que l’Ajuntament de Barcelona prepara la con-tractació de sis adjunts a gerència –a sis districtes, un dels quals Gràcia- que entraran a treballar quan només falten cinc mesos per a les eleccions muni-cipals. El Partit Popular prepara una batèria de preguntes per intentar aturar la decisió unilate-ral del govern d’Hereu.

ALBERT BALANzÀ

La demanda laboral va sortir pu-blicada en un dels números de novembre de la Gaseta Municipal i detallava que els districtes afa-vorits eren Gràcia i cinc més de la ciutat: Ciutat Vella, Eixample, Sarrià, Horta-Guinardó i Sant Martí. Els aspirants quedarien enquadrats en la categoría A22 de la funció pública i rebrien un complement de sou de 510 eu-ros com a específic de responsa-bilitat. El resultat està a punt de fer-se públic i els nous alts càrrecs s’incorporarien després de les va-cances de Nadal, quan faltaran només cinc mesos per a les elecci-ons. Això passarà si el debat entre els grups no ho impedeix perquè, si bé és cert que el govern té poder per ampliar el número d’alts càr-recs unilateralment, també aques-ta decisió en temps de crisi pot ser utilitzada per l’oposició. El PP, a través de mesures que s’estan es-tudiant al més alt nivell del grup municipal, ja s’ha manifestat a fa-vor d’aturar la decisió de l’execu-

èriC lluent

ana Maria Casas i MiGuel raposo (pp) durant un plenari del distriCte de GràCia aquest any

tiu. A Gràcia, no obstant això, al marge de la necessitat que hi hagi de designar un número 2 que des-carregui de feina a la gerent, Mari Fernández, l’ampliació d’alts càr-

breus

La plataforma sobiranista d’en-titats i particulars graciencs que promou la consulta del 10 d’abril ha engegat aquest di-marts, poc després que ho fes la seva plataforma germana a la Barceloneta, la recollida de vot anticipat de tots aquells que vulguin respondre sobre la in-dependència de Catalunya. El primer local disponible ha estat cedit per la Fundació Festa Ma-jor (C/Igualada, 10) i l’horari de votacions és cada dia de 17 a 20 hores. A través de la web la plataforma anirà informant dels nous locals, que també han de ser municipals per decisió del ple del Districte, però els seus portaveus també han assegu-rat que aquest cap de setmana posaran parades mòbils de re-collides de signatures en punts visibles de la Vila.

Gràcia Decideix fa vot anticipat a la seu de Festa Major

El Butlletí Oficial de la Provín-cia ha fet públic el nou concurs per a l’adjudicació de la gestió de Ràdio Gràcia, que es determina-rà la setmana que ve un cop ha-gin passat els 15 dies naturals des que el 7 de desembre s’engegués el procés. El plec de clàusules, que es pot obtenir a la seu del districte de la plaça de la Vila, constata que el pressupost mà-xim de licitació és de 83.505,02 euros i que la durada del con-tracte s’iniciarà el 2 de gener fins al 31 de desembre de 2011. L’ad-judicatari ha de fer 30 hores de programació de producció prò-pia en català i amb un 50% de música també en català.

Públic el plec de condicions sobre Ràdio Gràcia

El PP de Gràcia té una altra ba-talla oberta que no s’acaba de tancar perquè no es mou ni un paper des de l’1 de juny: el cas Store Cafè, sobre un presumpte episodi de corrupció en l’ator-gament d’una llicència de bar.

Fa dos anys el cas va portar a declarar la gerent del districte, Mari Fernández i a declarar i a dimitir el portaveu del PP, Al-bert Belón, actualment allunyat de la política i dedicant-se a la gestió d’oci nocturn a Sitges.

Sis mesos d’inquietud popular per l’aturada del cas Store Cafè

recs en el primer nivell de l’estruc-tura municipal ha crescut també en altres casos en els últims anys, sobretot a causa dels equilibris polítics. La primera oportunitat,

durant el mandat de Ricard Mar-tínez com a regidor i Ferran Mas-carell com a president, era la con-tractació com a conseller tècnic del president de l’actual regidor, Guillem Espriu, L’operació es va frustrar quan va sortir publicada. La segona va ser quan es van girar les tornes i sí que es va concretar: en l’actual mandat, amb Espriu de regidor i Ricard Martínez de president, aquest últim ha volgut marcar terreny al Districte i s’ha ajudat d’un conseller tècnic en la figura de Jordi Isábal. També s’ha reforçat l’estructura de comunica-ció amb la creació d’una direcció de Participació a mans de la que havia estat cap de comunicació, Isabel Montaner, i el reforçament de l’estructura de premsa.

de Gràcia

6

l’independent

17 de desembre de 2010

7

de Gràcia

8


SocietatGràcia és el barri d’Europa amb el parc de motocicletes per habitant més elevatEn 10 anys el número de vehicles de dues rodes ha passat de 13.215 a prop de 26.000

Són les reines indiscu-tibles de l’asfalt. En 10 anys, els vehicles de dos rodes s’han doblat al Districte mentre que els cotxes han patit un lleuger descens. Així, Gràcia registra el nom-bre de motos per 1.000 habitants més alt de la ciutat (122 per 109 de Barcelona), liderant el rànquing de les capitals europees. Aquest incre-ment, però, ha provocat més tensió en la convi-vència de l’espai públic entre vianants, bicis i motocicletes.

SILVIA MANzANERA

Gràcia té un total de 25.790 mo-tocicletes (contant els ciclomo-tors), segons les dades de l’Ajun-tament de Barcelona, un 35% del parc de vehicles del Districte. Tot i que el número total de motos és més elevat en d’altres zones, en re-lació amb el nombre d’habitants, la Vila lidera el rànquing. De fet, Roma, amb 600.000 motos, és la capital europea amb més vehicles de dos rodes, però la ciutat contal -amb la meitat- la supera en rela-ció amb el número d’habitatns. Igual a Gràcia. Tot i que el cotxe segueix guanyant la batalla, en els darrers anys ha anat en clar des-cens a favor de les motos. Gràcia registrava en 2009 275 cotxes per 1.000 habitants, davant dels 333 de Barcelona. També és destacable el fet que el 53% de les llars de la

zona d’aparCaMent de MotoCiCletes al Carrer Gran de GràCia aMb la travessera

Fa gairebé tres anys que l’Ajun-tament va construir un apar-cament soterrat exclusiu per a motos al carrer Gran -l’únic de tota la ciutat- però la proposta no ha acabat de funcionar. Fonts de l’empresa BSM asseguren que omplir-lo és un procés molt lent i que, per ara, l’ocupació no arriba al 60% de les places. Pre-cisament aquesta és una de les

queixes dels veïns de la Vila, que veuen com les motos ocupen l’espai públic dels voltants, res-tant lloc a voreres i places, amb “la permissivitat” de l’adminis-tració. En el consell de barri de la Vila de dilluns, alguns veïns també van assenyalar el “fracàs” del pàrquing públic i van dema-nar més “pressió” davant accions incíviques dels conductors.

L’aparcament del carrer Gran no arriba al 60% de capacitat

Vila no disposen de cotxe, el 76% utilitza el transport públic amb més freqüència que el transport privat i el 13% es desplaça a peu. El canvi de normativa en 2004, que permetia als conductors amb carnet B i tres anys d’experiència al volant conduir motos de fins 125 centímetres cúbics explica part d’aquest increment, afegit al fet que la majoria d’usuaris veuen en les motos moltes més facilitats per aparcar i moure’s pel centre. Però l’augment de motos ha gene-rat conflictes amb els vianants. En el darrer consell de barri, veïns de la Vila van denunciar “la permis-sivitat” de l’administració davant les infraccions de les motos.

breus

Una sobrecàrrega en la xarxa elèctrica va ser la causa d’una nova apagada que dimarts 14 va deixar sense servei elèctric durant tretze hores una vintena de locals comercials dels carrers Cigne i Berga. L’apagada es va produir a les sis del matí per un sobreescalfament dels cables elèctrics i es va perllongar fins a les set de la tarda. Una interrup-ció del servei que no és nova, ja que en les últimes sis setmanes s’han produït quatre talls d’elec-tricitat. Per això els comerciants de la zona estan preocupats, ja que el consum elèctric més ele-vat durant la campanya de na-dal els fa témer en la possibilitat de patir noves apagades en els propers dies.

Una apagada deixa sense llum 20 comerços

MiriaM alkasM

Carles Cobo

A.B.

Els treballadors de la Casita Blanca no veuran la majoria dels 7,5 milions d’euros que l’Ajunta-ment i Sendrunya SL, propietà-ria de les finques i de l’activitat, han pactat per executar l’expro-piació de l’històric establiment de l’avinguda de Vallcarca, que haurà de tancar com a màxim al març perquè es comenci a fer la reforma de l’avinguda. Fonts

dels treballadors han explicat a L’Independent que l’expropiació, una raó de força major, és el que els impedirà reclamar una in-demnització superior als 20 dies per any treballat. Tècnicament es tracta d’un acomiadament objec-tiu i Sendrunya pot al·legar des del tancament de l’activitat fins a pèrdues en el negoci. L’única es-perança dels 18 treballadors ac-tuals de la Casita Blanca és que la negociació oberta amb l’empresa

exterior de la Casita blanCa a l’avinGuda vallCarCa

L’acomiadament objectiu, per expropiació, decreta 20 dies per any

també impliqui una compensa-ció afegida, que ara mateix no està pactada.El que encara tampoc hi ha és data de tancament de l’activi-tat, malgrat que el mes de març s’acosta, i l’únic que l’empresa ha comunicat als treballadors és l’acord definitiu amb l’Ajunta-ment i els detalls de l’acomiada-ment objectiu. El malestar dels treballadors, de tota manera, en-cara se centra en l’Ajuntament.

“Estem molt dolguts i sabem que només ens queda el dret a la queixa”, ha apuntat un dels afec-tats, que també ha recordat que

el Districte no ha fet cas de les seves peticions de reunió des de temps en què la regidoria estava en mans de Ferran Mascarell.

Indemnització mínima per als 18 treballadors de la Casita Blanca

El servei de llicències del Districte està estudiant una sol.licitud per a fer un alberg juvenil al núme-ro 35-37 del carrer Terol, davant del Teatreneu. Les obres estan aturades perquè l’Ajuntament “no veu clar”, com ha assegurat el regidor del Districte, Guillem Espriu, que en aquest local es pugui oferir aquest tipus d’allot-jament. La comunitat de veïns va alertar de les obres que es van iniciar sense tenir cap constància de la seva finalitat i van sol.licitar informació a l’administració. La intenció dels propietaris del lo-cal és, segons Espriu, oferir un alberg juvenil d’unes vuit o deu places, però de moment les obres estan aturades.

Dubtes sobre un alberg juvenil al carrer Terol

de Gràcia

9


CulturaEl Lliure rep 14.000 espectadors en la reestrena de la programació teatral‘Gata sobre la teulada de zinc calenta’ ha abaixat el teló amb un 98,5% d’ocupació

La reestrena després d’anys de renovació del Teatre Lliure de Gràcia ha acabat amb gairebé 14.000 espectadors. Aquesta és la xifra d’as-sistència després que Gata sobre la teulada de zinc calenta hagi estat en cartellera des del 30 de setembre fins el passat diumenge. Aquest dime-cres s’ha estrenat una nova proposta teatral, Fin de partida de Samuel Beckett i interpretada pels actors de Teatro de la Abadía de Madrid. Aquest nou espectacle només es podrà veure fins diumenge i totes les entrades ja fa dies que s’han esgotat.

ÈRIC LLUENT

L’esperada reestrena del Teatre Lliure fa dos mesos i mig que està en marxa i amb l’abaixada del tel-ço de Gata sobre la teulada de zinc calenta s’han conegut les xifres de públic assistent que ha passat per la renovada sala des del 30 de setembre. Un total de 13.865 persones han vist aquest primer espectacle dirigir per Àlex Rigola, director del teatre. Aquesta assis-tència suposa un 98,5 per cent d’ocupació de les localitats de mitjana. Un molt bon inici per a un projecte que continua amb noves propostes teatrals. Aquest dimecres s’ha estrenat Fin de Par-tida de Samuel Beckett i dirigida per Krustian Lupa. Aquesta obra

Cedida

iMatGe de l’espeCtaCle ‘fin de partida’, de teatro de la abadía de Madrid

Un cop finalitzada la sessió del diumenge 19, l’actor José Luis González protagonitzarà un col.loqui obert a tothom per tal de reflexionar sobre món de els arts escèniques i, en concret, so-bre l’espectacle Fin de partida i simbolisme d’aquest text teatral respecte la biografiar del seu au-tor, Samuel Beckett. “Crec que és impossible entendre aques-ta obra sense assumir que està escrita per un home profunda-ment marcat per la II Guerra

Mundial, això es reflecteix en el testimoni que va deixar de la seva feina a l’hospital a la ciutat devastada de Normandia, Sa-int-Lô. D’alguna manera Fin de partida és una memòria intensa i molt xifrada d’aquell temps”, explica González. Aquesta xerrada, més propera a la master class, pretén continuar amb el cicle de col.loquis rela-cionats amb els espectacles pro-gramats que el Teatre Lliure ja ve impulsant de fa anys.

L’actor José L. González fa un col·loqui sobre la nova obra

només estarà cinc dies en cartell i és una producció de Teatro de la Abadía de Madrid. També en aquest cas l’èxit d’espectadors continua i des de fa dies les en-trades per a cadascuna de les ses-sions s’han esgotat. Fin de Partida està protagonitzada per l’actor José Luis González que, a més, de ser el director d’escena i fundador de la companyia madrilenya és cone-gut per els seus paper en pel·lícules com Los fantasmas de Goya y Los abrazos rotos. Amb l’aturada per les festes de Nadal, el Teatre Lliure iniciarà de nou la programació el mes de gener amb una altra estre-na. En aquest cas serà el torn d’un obra de Harold Pinter, Celebració, dirigida per Lluís Pasqual. Les fun-cions començaran el 13 de gener i acabaran el 27 de feber.

breus

El tradicional concert de Na-dal que Mishima ofereix cada any a l’Heliogábal ha batut en-guany tots els records. Dijous passat, quan es van posar a la venda les entrades per als dos bolos previstos els dies 22 i 23, la majoria de persones que formaven la llarga cua es van quedar amb un pam de nas. En sis minuts es van vendre tots els tíquets i això va aixecar algunes crítiques. El concert enguany, d’altra banda, serà molt especial, ja que el grup de David Carabén ha preparat un set-list molt especial en què inclourà temes del seu primer disc en anglès Lipstick traces i, naturalment, de l’últim, Ordre i Aventura.

Mishima esgota entrades a l’Helio en sis minuts

L’Associació de Joves TEB, la Fundació Privada Contes del Món i la Colla Castellera Jove de Barcelona han estat guar-donat aquest dijous a l’Espai Jove La Fontana amb els pre-mis Barcelona Jove 2010 en les categories de Foment de la Sa-lut, Cooperació i Participació. El premi de Comunicació ha estat per Canal Solidari, men-tre que el premi Totxana s’ha atorgat a la Corporació Cata-lana de Mitjans Audiovisuals per reclamar més continguts associatius juvenils en els mit-jans públics. Els premis estan convocats pel Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i l’Associació d’Amigues i Amics del CJB.

Tres premis Barcelona Jove a l’Espai la Fontana

silvia Manzanera

S.M.

L’estació de França és el lloc esco-llit per la galeria Paspartú per ce-lebrar la trobada interdisciplinar d’artistes amb motiu de la Marató de TV3 diumenge. Artistes de di-verses disciplines -pintura, escul-tura i fotografia- realitzaran una obra en temps real durant el matí. Les propostes artístiques s’inspi-raran en el tema “Lesions medul.

lars i cerebrals adquirides”, i resta-ran exposades i a la venda, a través del catàleg virtual, fins el dia 4 de gener de 2011. La recaptació ob-tinguda es destinarà íntegrament a La Marató de TV3. Els seus organitzadors volen de-mostrar que l’art és útil i compro-mès, malgrat les dificultats que suposa tirar endavant projectes que combinin tots dos conceptes. “És molt costós que la gent enten-

Cartell de la proposta per a la Marató de tv3 a l’entrada de paspartú

La trobada tindrà lloc el matí de diumenge a l’estació de França

gui que es fa necessari lligar art i ciutadania”, assegura Elena Jor-dán, responsable de la galeria del carrer Verdi. Fins el moment, més de 100 artistes han confirmat la seva participació en la iniciativa, tot i que, segons explica Jordán, s’espera que el número d’artis-tes sigui més elevat. Amb aquest projecte, la Galeria Paspartú ha volgut posar l’èmfasi en el vessant social de l’art, tal i com defensen

en el seu treball diari. L’activitat es portarà a terme amb el suport d’Adif i hi col.laboren l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Hospital Clí-

nic de Barcelona, l’Hospital del Mar i l’Hospital de la Vall d’He-bron i l’Associació de terapeutes Reiki de Catalunya.

La Galeria Paspartú reuneix més de cent artistes per a La Marató

de Gràcia

10


EsportsXavi Arias: “Un dia hi sóm i l’altre no; a la vida has de fer allò que t’agrada”L’alpinista gracienc valora un any especialment dur en què no ha sumat cap vuit mil

El soci del Club Excursi-onista de Gràcia i impul-sor del projecte 14x8000, Xavi Arias, ha valorat per aquest setmanari l’any 2010 i les dues ascensi-ons fallides a l’Annapur-na i el Manaslú. Arias ha viscut una de les experi-ències més dures a l’alta muntanya després de l’allau que el va lesionar a l’Annapurna i la pèrdua d’un dels seus companys d’expedició, Tolo Calafat, en aquesta mateixa as-censió. El 2011 l’afronta amb il.lusió i a l’espera de conèixer quin suport tindrà dels seus patroci-nadors per convertir-se en el primer català enfer els 14 vuit mils dela Terra.

ÈRIC LLUENT

Annapurna i Manaslú eren els dos objectius d’aquesta tempo-rada i no els has pogut coronar. Com valores l’any?És un any positiu. La primera norma en alpinisme és tornar a casa i poder explicar les vivències. No he fet cap vuit mil però en l’àmbit professional, com a guia d’expedicions d’alta muntanya, tot ha anat molt bé. De fet, m’he passat vuit mesos fora de casa.

L’accident a l’Annapurna és un dels moments més difícils que has viscut a la muntanya?Sí, l’allau que em va passar per sobre em va trencar tres costelles i em va deixar molt contusionat.

xavi arias

xavi arias, en una de les expediCions d’alta Muntanya d’aquest 2010

Però hi hagut d’altres, com el cop que pujant l’Everest, l’any 2005, em vaig trencar el turmell a 8.300 metres d’alçada o el cop que bai-xant d’un cim ens vam perdre i al camp base ja ens dònaven per desapareguts.

En aquesta primera gran ex-pedició de l’any Tolo Calafat, company d’ascensió, va perdre la vida. En situacions així, et replanteges continuar?La familia pateix. A la familia li costa entenendre moltes coses. Sí que t’ho replanteges però un dia estem i l’altre ja no. Només vivim una sola vegada i has de fer el que t’agrada, el que et demana el cos. Nosaltres no anem a la muntanya a buscar riscos. Sabem que els hi

breus

Quan encara no s’ha arribat al fi-nal de la primera volta de la lliga, l’equip de bàsquet dels Lluïsos de Gràcia ja s’ha situat gairebé a tocar de l’objectiu de la temporada, la permanència a la màxima catego-ria del bàsquet català. De fet, els jugadors entrenats per Carles Ro-fes estan al capdavant de la clas-sificació amb 10 victòries i dues derrotes -després d’una ratxa de vuit partits sense perdre-. Aquest dissabte a les vuit del vespre la pista de la plaça del Nord acollirà un partit de màxima rivalitat: el Collblanc Torrassa A, segon però amb un partit menys, s’enfron-tarà als graciencs que busquen el liderat en solitari.

El Lluïsos s’apropa a l’objectiu de la permanència

La lliga del grup 5 de Tercera divisió arriba aquest cap de set-mana a la darrera jornada de la primera volta. Amb el Llagostera com a líder d’hivern, l’Europa visita diumenge a les dotze el camp de la Pobla de Mafumet. Es dóna la circumstància que tots dos conjunts han arribat a la jornada 19 amb 30 punts i situ-ats a la zona de play-off d’ascens. Els escapulats buscaran els tres punts o, com a mínim, sumar per tal de continuar enganxats al tren dels primers classificats. La setmana passada els de la Vila van véncer al Premià gràcies a un golàs de Segalés, una diana que va decantar un partit molt treba-llat. Ara ocupen la tercera posi-ció a quatre punts del primer de la competició.

L’Europa busca acabar la primera volta a ‘play-off’

ha i, per exemple, l’Annapurna és un muntanya amb molta mor-talitat, però hi vas amb totes les precaucions. A l’Himàlaia m’hi sento com a casa.

Com vas viure les hores en les quals es va intentar realitzar el rescat de Calafat?El Tolo tenia connexió a través del walkie talkie. Vam parlar amb ell durant tot el seu intent de supervivència. Feia mal temps i pujar altre cop era impossible. Quan va millorar, un helicòpter va sobrevolar la zona, però ja no el van trobar, la muntanya se’l va quedar. La pèrdua d’un company no es cura mai.

En el cas del Manaslú, no fer cim va dependre d’altres factors.En aquest cas hi anava amb un client i en la primera ascensió el meu company no va poder seguir. Has d’escollir entre la muntanya o un company, i la decisió és cla-ra. Al segon intent les condicions del temps no eren gens bones.

Què prepares de cara el 2011?No hi ha cap objectiu concret en-cara. El projecte de pujar els 14 vuit mils encara continua. Ja se sap que aconseguir-los tots és un repte molt difícil, sinó tothom ho faria. Ara cal veure que clubs i esponsors m’ajudin a continuar per aconseguir aquest repte.

resultats i classificacionsFutbol

tercera divisió, grup 5

propera jornada (19a)Pobla de Mafumet - Europa resultat 18a jornadaEuropa - Premià 1 - 0

classificació punts1. Llagostera .............................................342. Manlleu .................................................303. Europa ...................................................304. Pobla de Mafumet ...............................305. Cornellà ................................................296. Montañesa ............................................297. Reus ........................................................288. Terrassa .................................................269. Prat .........................................................2510. Vilafranca ..............................................2511. Espanyol B ............................................2412. Castelldefels .........................................2313. Amposta ...............................................23...19. Ascó ........................................................1520. Premià ....................................................11

bàsquet

copa cataluNYa masculí, grup 1

propera jornada (12a)Roser A - Lluïsos de Gràcia resultats 11a jornadaLluïsos de Gràcia - AESE A 64 - 54

classificació ............................ p.g. p.p.1. Sitges ..............................................9 22. Lluïsos de Gràcia ..........................9 23. Collblanc-Torrassa ........................9 14. Viladecans ......................................8 35. AESE A .............................................7 46. Igualada .........................................7 47. Hospitalet .......................................7 48. El Vendrell .....................................6 59. Ramon Llull ....................................4 710. CB Prat ............................................4 711. Grup Barna ....................................4 712. Roser A ...........................................4 713. Reus .................................................3 814. Martorell ........................................3 815. Terrassa ..........................................2 816. Tàrrega ...........................................1 10

lliga NacioNal juveNil, grup 7

resultat 15a jornadaCan Vidalet - Europa 0 - 1

classificació punts1. Barcelona B ..........................................372. Espanyol B ............................................34...5. Europa ...................................................24...18. Mercantil ...............................................12

1a estatal FemeNiNa, grup 3

resultat 13a jornadaEuropa - Vic 5 - 2

classificació punts1. Atlético Ciutat ......................................302. Espanyol B ...........................................30...9. Europa ...................................................15...14. PB La Roca .............................................. 0

de Gràcia

11


de Gràcia

12


la torratxa

Millorar, per què?

El problema de l’ensenya-ment a Catalunya no rau en la comprensió lectora ni en el càlcul, el problema rau en posar en valor, o no, el coneixement i el model econòmic d’aquest país. Per què millora Catalunya i Espanya al darrer informe PISA? Perquè amb la crisi els estudiants tornen a les aules (a posar atenció al que s’ex-plica, vull dir). És ara quan n’hi ha molts que pensen allò de: “ai si hagués estudi-at”. És ara quan hi ha pares dels que fins fa un parell d’anys li deien el fill que es busqués una feina i guanyés calés, que els diuen que estudiïn si volen sortir-se’n a la vida. És ara que trona que tothom es recorda, no de santa Bàrbara, sinó de Sant Tomàs d’Aquino. És ara que el model econòmic del totxo i derivats s’ha exhaurit que molta gent torna a valorar el coneixement. Però quan durarà aquesta bonança a les notes del PISA? El que tri-gui a haver-hi feina. I quina mena de feina hi haurà? La de tècnic filòsof o investiga-dor? Prou que ho sabeu que no. No és aquest el model econòmic d’aquest país. I així ens va.En catorze anys de fer clas-se a la universitat el meu fracàs més gran succeeix cada vegada que em trobo un antic estudiant que em diu que marxa a l’estranger a treballar, que aquí no hi ha res a fer. Cada any n’hi ha més d’aquests. A ells l’informe PISA no els té en compte.

Rafael V

allbona

Viure Gràcia

Ignasi Blanch: “Un il.lustrador intenta fer pensar i crear persones més sensibles”Des de ben petit pinta-va tot el que es troba-va per casa. Després, en llicenciar-se de Belles Arts va marxar a Berlín, on hi va residir uns quants anys. Va presentar-se pel pro-jecte internacional East Side Gallery, sent esco-llit l’any 90, com a únic representant de l’estat espanyol per pintar el mur de Berlín després de la seva caiguda. Actualment publica en editorials diverses i ha guanyat importants premis, entre ells el Crítica Serra d’Or. És professor d’il.lustració i ha dirigit el projecte Humanitzem els hospi-tals decorant l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona.

CLARA DARDER

Creus que dibuixant s’hi neix o un se’n fa?Se’n fa també. Se’n pot fer, ja que dono classe a gent que se’n fa i se’n pot aprendre. Jo hi he nas-cut. Des de petit no he parat de dibuixar, estava predestinat, pot-ser? El suport dels meus pares va ser molt important.

Com ensenyes? Intento que trobin el seu dibuix personal. Una bona escola es aquella on els dibuixants troben el seu itinerari particular, han de trobar els seus recursos. Quan tinc alumnes excepcionals m’en-canta veure’ls com evolucionen, sovint els presento els seus llibres i em dona molta satisfacció.

Quin paper juga un il.lustrador a la societat consumista? Intentem fer pensar, creem per-sones més sensibles, amb més llibertat.

èriC lluent

l’il.lustrador iGnasi blanCH al seu estudi

T’agradaria ser un referent pels infants que vulguin ser il.lustradors? Sí, m’agradaria. Això vol dir que el treball els arriba, que els agra-da, que el tenen en compte, que els motiva a la lectura.

Quin és el lloc més estrany en el

qual has dibuixat?Dibuixo a qualsevol lloc, als to-vallons, a les estovalles de paper dels restaurants, i després m’ho enduc a casa.

Els il.lustradors on estan més valorats, aquí o a Europa?Aquí estem molt bé. Pot millo-

rar però depèn de nosaltres. Hem de fer propostes valentes i fortes, treballar amb disciplina. Tenim molt bona cantera aquí.

Tasca fàcil transmetre emocions amb la il.lustració? Jo necessito un espai de silenci de introspecció, que la il.lustració em dona. Les emocions sempre surten en els meus dibuixos, és indubtable.

I poder pintar en el Mur?Quan més temps passa, més conscient sóc de la sort que vaig tenir. Jo no em podia imaginar que un mur que va dividir tants anys una ciutat, ara porti quasi els mateixos anys amb els meus dibuixos. M’agrada saber que hi són. Aquest fet va marcar el meu itinerari professional.

Gràcia és font d’inspiració?Hi surt tot, la plaça de la Vila, el mercat... aire conegut, gent que et saluda i et sens respectat i això m’agrada molt del barri. És clar que surt als meus dibuixos.

amb Gràcia...

Visc a Bonavista, m’aixeco i es-morzo. Sempre vaig a comprar l’Avui a la papereria del meu carrer i a vegades faig la xerrada amb la M.Carme, de la Farmàcia Piñol. Per dinar compro al Mer-cat de Travessera peix i verdura fresca, si no em quedo a casa, baixo i compro menjar cuit a la botiga de llegums de la Neus, o vaig al restaurant vegetarià El Buffet Verd, de Roger de Llúria. També puc anar al japonés Yu ja, a Còrsega, prop de Santa Tecla, on gaudeixo de la simpatia de la seva propietària, la Yu Ja, que ja és quasi bé una gracienca autèn-

tica. Per la tarda faig encàrrecs a la fotocopisteria Vic, on l’Es-teban i la Carol em reben com si fóssim de la família. De tor-nada compro fulls i retoladors a la llibreria Aura, o vaig a Casa Anita. Al vespre m’agrada anar a sopar peix, a La Caleta, a Tor-rent de l’Olla, o al xinés més bo de Barcelona, el Hai Cheng, de Girona 170. A vegades, havent sopat, faig una copa de cava al bar del 2n pis del Teatreneu, o una cervesa a La Formie.

Un desig... m’agradaria seguir dibuixant sempre, tant com ara.

Suplement a r l o s o b o La Casita només donarà 20 dies...

Documents

Transcript of Suplement a r l o s o b o La Casita només donarà 20 dies...