Suplement especial Parc Natural de Sant Llorenç i l'Obac

Suplement especial Parc Natural de Sant Llorenç i l'ObacLaTorrewww.latorredelpalau.cat

Novembre del 2013

El jardíEl jardíde Terrassa

Foto: Josep Maria Escoda

Novembre del 2013

LaTorreParc Natural

El responsable de l'espai protegit del Vallès i del Bages reconeix que hi ha sobrefreqüentació a la zona central, al monestir benedictí, al coll d'Estenalles i al Montcau, i poca gent a la resta del territori

Entrevista al director del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Àngel Miño: "La Mola rep més de 100.000 visites l'any"

Àngel Miño al Mas de la Mata, amb tota la serralada de Sant Llorenç al fons / Fotos: Anna Cuevas

"La idea és que les bicicletes utilitzin llocs aptes per a vehicles"

La gestió pretén desenvolupar econòmicament les zones de muntanya

Joan Manel [email protected]

ÀNGEL MIÑO és des de l'any 2004 el director general del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Tot i ser de Cornellà, des dels onze anys ja fa excursions. El primer cop que hi va venir va ser amb un grup d'escoltes. Es va convertir més tard en el segon biòleg adscrit a la Xarxa de Parcs Naturals. El seu primer destí va ser el parc del Montseny fins que va substituir a Sant Llorenç l'his-tòric Pau Pérez.

Quina és la política de gestió del parc de la Diputació?Potser ho hauríem de preguntar als polítics. És broma. Hi ha tres

objectius genèrics de la Diputa-ció: la conservació del medi na-tural i cultural, del patrimoni, en definitiva; el desenvolupament econòmic de les zones de munta-nya i dels seus municipis, i oferir l'entorn a la societat, donar-lo a conèixer.

És a dir, bàsicament ordenar l'ús públic?En aquest parc és una tasca molt important, fonamental. Hi pas-sen milers de persones l'any. Té uns punts de molt alta freqüen-tació.

No hi ha canvis, s'ha de supo-sar. Parlem de la Mola i de tot l'eix central?La zona que situen entre Matade-pera i el coll d'Estenalles.

I l'Obac?També. Hi ha un increment del nombre de persones que en gau-deixen, tot i que no podem parlar de congestió, el que sí que passa a altres indrets. T'hi trobes bé. A les zones centrals, com a usua-

ri notes que hi ha una multitud. Montcau, la Mola, Estenalles...

Hi ha dades?Tenim comptatges ara mateix. Per la Mola hi passen més de 100.000 persones l'any. I en l'ac-cés a través de coll d'Eres, entre 30.000 i 35.000. Vol dir que és un contingent molt elevat.

A la Mola, uns 2.000 usuaris cada cap de setmana.Sí, si. Els diumenges encara més. Des de fa un parell d'anys n'hem detectat un increment, a diferèn-cia de la darrera dècada, on vè-iem oscil·lacions. És veritat que ara tenim més punts de control. La tendència és creixent. Segu-rament, perquè també hi ha més visites als equipaments.

I la raó?Suposo que té a veure amb les sortides que organitzen entitats, institucions i empreses. Com a conseqüència de la crisi la gent es queda més a prop de casa. Costa menys diners. I el parc na-tural és aquí mateix. Al Tibida-do cada cop hi va més gent, al contrari del que podria semblar. I és el que copsem en el cas de Sant Llorenç. A Talamanca, Mura i Granera hi ha molt moviment. Hi ha potser menys despesa però més volum.

La potenciació del castell de Talamanca i el fet que al po-ble es lliurés la darrera batalla que els catalans van guanyar el 1714 hi deu tenir alguna cosa a veure?N'estic convençut. Talamanca s'ha mogut molt bé. Ha restau-rat la fortalesa, ha sortit a pro-grames de TV3 i ha fet una gran campanya de comunicació.

Tornant a la Mola, i a Estenalles i el Montcau, sense oblidar la font del Llor. Què s'ha de fer?Hi ha moltes marxes, excursions, caminades... Hi ha desenes d'ac-tivitats.

I què s'intenta aconseguir des de la direcció del parc?Mirar de trobar un punt d'acord entre els centres excursionistes i les entitats, que havien parti-cipat en el pla d'ús públic i en fòrums sobre turisme sostenible. Intentem arribar a un consens per elaborar un decàleg de bones pràctiques en el medi natural. Es discuteix sobre si es posen quo-tes de persones, o d'activitats, quins són els llocs més idonis per realitzar-les, si els més massifi-cats o cal obrir aquells on hi ha poca gent...

La realitat ens diu que s'utilit-za una mínima part del parc. Tothom va sempre als mateixos llocs.És així. I reflexionem: obrim més parc? Endurim per exemple el pas pels camins per evitar que l'ero-sió sigui més gran? Hi marquem uns vials específics? La discussió s'allarga. Arribar al consens amb les entitats conservacionistes, ecologistes i excursionistes no és gens fàcil. Costa, tot i que hi ha

molt bona relació. En els matei-xos grups hi ha opinions diverses sobre el que cal fer.

Amb la nova taula d'orienta-ció del Montcau va haver-hi un gran debat.Recordo que hi havia gent en contra, per no malmetre un en-torn privilegiat. Ho trobem al parc i en la societat en general. Esperem no trigar a veure punts en comú. Hem de dir que cada cop més hi ha empreses especia-litzades a organitzar activitats, i tots els municipis volen tenir un dia especial que els permeti sor-tir als mitjans de comunicació. I em sembla bé. Qualsevol esdeve-niment que succeeixi al municipi és atractiu.

I l'ús de les bicicletes, com està?La idea és que utilitzin llocs ap-tes per a la circulació de vehicles, i no els camins i senders. No és fàcil vetllar pel compliment de la normativa amb la gran quantitat de bicicletes que hi ha. A nin-gú se li escapa que no donem a l'abast. Hi ha camins que en-llacen zones del parc per on no s'hauria de passar, però hi ha gent que els fa servir.

Són discussions que surten sempre quan es parla de la uti-lització pública?Per alguns la llei és massa restric-tiva i per altres massa poc. Mai tothom està content.

Parlem si li sembla de projectes de futur. Què toca ara?El més important és la Carta Europea. Ara entrem en la fase d'acreditació de les empreses de serveis turístics. La Carta és un compromís que assumim. Els restaurants, els bars, els allotja-ments són molt més.

Per quina raó?Per assegurar la qualitat i la sos-tenibilitat de les activitats que es desenvolupen i per garantir que les empreses estaran vinculades al parc i faran també d'informa-dores i difusores. Els seus clients tindran un millor coneixement de l'espai protegit. Ens introduïm en un món que a Europa ja funciona molt bé des de fa anys que és el del senderisme.

Tanmateix, sembla que l'usua-ri es comporta més cívicament que abans. És una impressió o és així?És una realitat. Molt més que abans. No es veuen escombraries ni als camins ni als entorns i la gent es comporta com toca. Es-clar que sempre hi ha algú que se surt del que és norma, però molt pocs. Tothom hi està habituat. Hi ha hagut una tasca molt im-portant per part de les escoles, i nostra també. Els nens han cres-cut amb la idea del reciclatge.

Molta molta gent vol dir apar-caments plens. S'ampliarà, per exemple, l'estacionament d'Es-tenalles?Hi ha dies que està atapeït. No pensem en l'ampliació, però si el féssim més gran segur que s'om-pliria. Té una capacitat de 150 vehicles, però n'hem arribat a comptar 500 a la zona, perquè s'estrenyen, aparquen als vorals, un quilòmetre més avall... La gent no està acostumada a agafar el transport públic.

Per als terrassencs és un parc molt nostrat. La qualitat del paisatge és espectacular. I tot-hom se'n va a la Mola, Estena-lles i Montcau.És un costum. Des de petits que els terrassencs pugen a aquests indrets.

Tornem a l'aparcament. Es farà pagar?S'ha pensat i debatut i s'ha arri-bat a la conclusió que cal fer un

estudi de mobilitat que contem-pli tots els eixos viaris de tots els municipis, l'oferta de transport públic, la capacitat de les vies... I fer un pla de difusió d'altres elements de valor del parc.

Sobretot, què cal potenciar?Els municipis del nord i els del costat, a est i oest. I el sector del Llobregat, que fi ns fa quatre anys havia estat molt oblidat pel parc. Ara hem creat itineraris arreu. El pas següent és que els pobles apostin per activitats ecoturísti-ques. I ja tenim exemples reeixits a Rellinars.

Anem a projectes concrets que ja es puguin explicar.Estem restaurant el Marquet de les Roques, a Sant Llorenç Savall. Hem invertit 250.000 euros i se n'estan canviant les cobertes. Posteriorment es reforçaran els forjats (90.000 euros). I encara faltarà consolidar totes les faça-nes. I fi nalment, dotar-lo de con-tinguts.

Està defi nit què s'hi farà al lloc que un dia va ser ocupat pel poeta vallesà Pere Quart?Hi ha un pla director amb dues línies. La primera fa referència a l'arquitectura i al seu valor his-tòric i cultural. Sobre això girarà l'oferta. Una altra cosa és que sigui rendible. Però s'ha de te-

nir present que els equipaments públics no es poden valorar en termes econòmics. Volem trobar fórmules de gestió conjunta entre administració i sector privat. És un model que fi ns ara ens funcio-na, per qualitat i per preu.

També s'ha parlat de restaurar el coll d'Estenalles. Segueix vi-gent la idea?Estenalles és un punt clau del parc. Hem d'actuar-hi, tot i que ara per ara no hi ha pressupost. Volem que sigui un lloc de sorti-da i no d'arribada com ara. Ha de ser un lloc des d'on poder donar a conèixer els espais d'interès.

Hi ha projectes en marxa com el de l'elaboració de vi.A la vall d'Horta, en unes 12 hec-tàrees. Ja som a la fase fi nal. És un projecte d'arrendament de ter-res agrícoles.

Vi amb ADN parc natural.Quatre de les hectàrees permeten conrear vinya i elaborar vi. Ja n'hem demanat la inclusió dins la DO.

Bages?No, Catalunya. La qualitat de la denominació d'origen avui és in-qüestionable.

El vi en aquests moments ha pres una nova dimensió.

Hi ha més cultura. No és xafar i fermentar. Hi ha cura, profes-sionalisme, saber fer, vinculació amb la terra. I els cellers han vist que la qualitat té sortida al mercat. Es valora el producte de casa. La producció serà limitada, però exclusiva. Volem que doni prestigi al municipi.

En certa forma, es posen eines per al retorn de la població?Està basat en això. Als terrenys també s'hi podrà fer horta.

L'ecoturisme funciona?Les estades de cap de setma-na van bé. Encara que estiguin a prop de les grans ciutats, són espais que semblen relativament lluny. Hi ha una gran demanda des de l'àrea metropolitana. A molta gent de Barcelona li pots preguntar i no et sabrà respondre on és Sant Llorenç.

No passa el mateix amb els ter-rassencs i els vallesans.La Mola és un referent per a més de 500.000 persones. Des de Mar-torell fi ns a Granollers en tenen vistes. Els més propers tenen el parc com a jardí. El que seria bo és que hi hagués més ecoturisme en dies laborables, quelcom que ara no passa.

Un aspecte que ocupa i preocu-pa és el dels incendis. El 2013 ha estat bo?Enguany, no s'ha cremat res. L'es-tiu ha estat magnífi c. El risc sem-pre hi és.

S'ha regenerat el que es va cre-mar el 2003?Poc a poc, però sí. Hi ha alzines d'uns dos metres.

Quin és el dispositiu de preven-ció en els mesos més compli-cats?Es tracta d'un pla de vigilància mòbil emmarcat en el de la Di-putació. Al Parc hi ha nou rutes de vigilància amb vehicles i cinc punts de guaita. A més, tenim els controls de Manresa i Bellaterra, i tota la estructura de personal del parc. Cal sumar-hi els acords amb les agrupacions de defensa forestal per mobilitzar vehicles en dies d'especial risc, que es desplacen a llocs estratègics amb una càrrega de 400 litres d'aigua per fer una primera intervenció. En total, directament a l'estiu hi ha una trentena de persones mo-bilitzades.

Novembre del 2013 3LaTorre PARC NATURAL

"Es farà vi amb denominació d'origen Catalunya"

Un del temes recur-rents de què es par-la és l'ampliació del Parc. Com ho tenim?S'havia parlat de refer la nornativa i que tot el territori sigui parc natural. Hi ha algu-nes preguntes que ens fem, com per què no és reserva de la bios-fera?

Per què no és reserva de la Biosfera?Té elements més que sufi cients per ser-ho. Però el cert és que Sant Llorenç té al cos-tat una gran ciutat com Terrassa.

És possible?Si hi ha consens soci-al i administratiu, sí.

La potencialitat hi és. Potser un punt feble és el despoblament i la falta d'activitat agrícola de les darre-res dècades.

Ampliació del parc, dèiem.Terrassa, Matadepera, Castellar del Vallès, entre d'altres, tenen

petits àmbits que s'hi podrien afegir. En l'anterior legislatura, hi havia força interès, i ara està una mica més aturat. També és una qüestió dels mu-nicipis. Si un vol que una part sigui parc ho sol·licita i ja està. No crec que ningú hi po-sés impediments.

MIÑO: "SANT LLORENÇ POT SER RESERVA DE LA BIOSFERA"

"Estenalles és un punt clau,però ara no hi ha pressupost"

4 CIUTAT LaTorre4 PARC NATURAL LaTorre

DIUEN ELS TERRASSENCS que "Sant Llorenç és la nostra munta-nya". De ben segur que per aques-ta raó un bon grup de persones i entitats van aconseguir aturar els projectes urbanístics que pre-veien les autoritats del � nal del franquisme. La pressió ciutadana va ser clau per transformar el que era un espai per construir en un parc natural. I d'això, no fa gaire més de 30 anys. Hi havia projec-tes per aixecar urbanitzacions al cor de la serralada, idees per po-sar-hi en marxa un telefèric, i � ns i tot quan proposta perquè una carretera arribés � ns al cim de la Mola. Però Terrassa, en genè-ric, va anar a l'una i va salvar un paisatge amb què es neix, que és part indestriable de la seva per-sonalitat com a ciutat. Es viu, es treballa i es dorm a redós de la seva silueta.

La � gura de protecció de parc natural s'atorga a espais de vàlua

natural notable i qualitat biològi-ca, on es comptabilitza la coexis-tència de l'home i les seves acti-vitats amb el procés dinàmic de la natura. Sant Llorenç ho té tot, i per aquesta raó, i a través d'un decret de la Generalitat del 20 de febrer del 1987, el massís va ser reconegut. Ja el 1932 havia estat objecte d'un reconeixement per part de les autoritats republica-nes, però va quedar sense efecte amb la Guerra Civil. El 1963, el Ministerio de la Vivienda va apro-var un pla general d'ordenació que estructurava un sistema de parcs. Es va aturar i es va recuperar el 1969, quan davant les protestes per la degradació del territori la Diputació va decidir posar-hi mà.

MUNICIPIS I PAISATGELa superfície protegida és de 13.691 hectàrees, repartides en-tre les comarques del Bages i del Vallès Occidental, i està gestionat per l'Àrea de Territori i Sostenibi-litat de la Diputació de Barcelona. Hi ha 12 municipis: Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Mo-

nistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses. El 1998 es va modi� -car el pla especial per fer una am-

pliació de 4.055 hectàrees més, � ns a les 13.691 actuals.

El singular paisatge del parc està format per cingles i monòlits de conglomerat rogenc que con-trasten amb el verd de les pinedes i els alzinars que colonitzen els faldars i les canals de la munta-nya. El monestir de Sant Llorenç del Munt, bastit al cim de la Mola,

Història

De la desaparició al parc protegit

[email protected]

Mapa de la ubicació geogrà� ca del parc natural / Foto: Google

La pressió de la ciutadania va aturar els projectes urbanístics i de vials al cor de l'espai

és el monument més emblemàtic d'un massís on també són abun-dants les restes arqueològiques neolítiques i les masies de gran port. El Parc Natural de Sant Llo-renç del Munt i l'Obac es troba a la serralada prelitoral catalana, a cavall de les comarques del Ba-ges i del Vallès Occidental, entre el riu Llobregat, a l'oest, i el riu Ripoll, a l'est. Està conformat per les dues serralades que li donen nom i que s'uneixen al coll d'Es-tenalles. Els cims més alts són la Mola (1.104 metres), en la qual s'aixeca el monestir romànic de Sant Llorenç, que dóna nom al massís, i el Montcau (1.057 me-tres). L'assentament humà en ambdós massissos és conegut ja a la prehistòria. Al llarg dels segles es van anar acumulant

moltes restes que fan testimoni de les ocupacions dels diferents períodes històrics. A les coves del Frare i Simanya s'hi han trobat fragments ceràmics i altres ele-ments corresponents al Neolític antic i � nal, al Calcolític, a l'Edat del Bronze, al període ibèric i a l'edat mitjana. Molt a prop de la segona cova, al coll d'Eres (amb-dós llocs al peu del Montcau), s'hi van trobar quatre sepulcres de cista identi� cats com a visigots gràcies a una fíbula de bronze.

De tots aquests períodes, el que va deixar una petjada més profunda és l'alta edat mitjana, etapa en què es van començar a formar a la rodalia del massís la majoria dels nuclis habitats que constitueixen els pobles i ciutats d'avui dia.

El 1932 va ser reconegut per part de les autoritats republicanes

Exposicions

El paisatge mediterrani i el monestir, sota el punt de miraEL PARC DE SANT LLORENÇ és ob-jecte de diverses exposicions que es poden veure. Per una banda a la Casa Nova de l'Obac (carretera BV-1221 de Terrassa a Rellinars, km 9,8) el visitant hi trobarà la mostra Sant Llorenç del Munt: un paisatge mediterrani, un passeig pels paisatges del massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac. Es tracta de descobrir els paisatges mediterranis modelats pel clima, l'orogra� a i l'emprem-ta humana que posseeix aquest entorn privilegiat. El visitant pot observar les diferents formacions paisatgístiques des de la seva gènesi � ns a arribar al paisatge actual. Els horaris en què es pot visitar són dissabtes, diumenges i festius de 10 a 15 h (excepte

Nadal i Cap d'Any); feiners, cal concertar la visita. Tancat del 5 al 20 d'agost.

L'altra gran exposició és El Mo-nestir de Sant Llorenç del Munt, on se'ns mostra tota l'evolució: esplendor, feblesa, davallada i recuperació del monestir, passant pels diferents usos que ha tingut al llarg de la seva història, des dels religiosos als civils i recu-peració de� nitiva com a conjunt arquitectònic. L'any 1931 el mo-nestir va ser declarat monument artístic i ha esdevingut un refe-rent cultural i artístic de primer ordre i en una � ta de l'excursi-onisme vallesà. Horari del mo-nestir romànic: feiners, de 10 a 16 hores; dissabtes, diumenges i festius, de 9 a 18 hores.

Mobilitat

Regulació de l'ús de la bicicleta i els vehicles DES DE LA DIPUTACIÓ s'ha deci-dit fer una reglamentació pel que fa a la circulació motoritzada i també de l'ús que es pot fer de la bicicleta per dins del Parc. La circulació motoritzada s'ha de desenvolupar de manera ordena-da i respectuosa amb el medi ja que els responsables alerten que "l'excés de velocitat pot provo-car accidents i atropellaments de persones i freqüentment de fauna". La velocitat màxima per pistes és de 30 km/h. Des de la Diputació recorden que el soroll causat per alguns vehicles és per-judicial per a espècies sensibles, com els ocells rapinyaires, que poden abandonar les seves àrees de nidi� cació. A més, l'erosió ori-ginada per les derrapades provoca l'aparició de sots i guals a la xar-xa viària.

La circulació es troba limitada a les pistes obertes al públic i no està permesa camp a través, per tallafocs o per les vies de rierols.

VIES PRINCIPALSEls ciclistes tenen l'obligació de respectar la preferència dels vi-anants. També han d'adequar la velocitat a les característiques de la via per evitar les situacions de risc, especialment als llocs més freqüentats. Només es pot cir-cular amb bicicleta per les vies principals i per totes les pistes forestals i camins de passeig amb una amplada de més de tres me-tres en què no estigui expressa-ment prohibit, com senders, rie-rols, torrents, roquissars, camp a través, camins d'amplada inferior a tres metres i les especialment senyalitzades.

VIU EL PARC

Viu el parc és un programa d'activitats plàstiques, escèniques, musicals, literàries, folklòriques i de difusió i descoberta del patrimoni natural i cultural, tant a l'interior com en els municipis. Viu el parc va néixer amb la voluntat de dinamitzar, preservar i divulgar el bo i millor. El programa de la Diputació de Barcelona s’ha marcat afavorir la presa de consciència de la problemàtica mediambiental; contribuir a la cooperació i intercomunicació entre els equips de govern municipals, i fomentar i promoure el sentit de pertinença de la població local a l'espai natural protegit. Actualment, l’agenda d’activitats forma part important del calendari d’activitats dels pobles.

Novembre del 2013

EL 30 DE NOVEMBRE se cele-brarà la IV Caminada Popular Els 3 Monts, un recorregut circular pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. La IV Caminada Popu-lar Els 3 Monts és un itinerari circular que recorre parcialment el tram IP5 de la ruta senderista Els 3 Monts. La marxa s'iniciarà al cor de la vila de Rellinars (a la plaça de l'Ajuntament) i ens en-dinsarem al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt descobrint el passat vitícola d’aquesta pobla-ció.

Masies, barraques de vinya i feixes de pedra seca són al-guns dels vestigis que encara es conserven. Per la carena del camí ral s'arribarà � ns al coll del Correu, escenari de llegendes i bandolers, i s'agafarà el camí de

tornada a Rellinars per aques-ta antiga via de comunicació i comerç. La caminada � nalitzarà al poliesportiu de Rellinars amb una botifarrada per als partici-pants.

INSCRIPCIONSEl recorregut consta d'un total de 14 quilòmetres que es faran

en un temps estimat d'entre 3 i 5 hores passant pel coll de la Morella, la carena del camí ral, el coll del Correu i la font de les Boades. La sortida, entre les nou i dos quarts de deu del matí, serà des de la plaça de l'Ajunta-ment de Rellinars, que disposarà de zones d'aparcament deguda-ment habilitades.

El preu de l'inscripció és de 10 euros, que inclouen l'avitu-allament intermedi, el servei d'ambulància, l 'assegurança d'accident, la bossa obsequi i una botifarrada que tindrà lloc al � nalitzar a Rellinars. Per fer l'inscripció, només heu d'om-plir les dades al següent enllaç i realitzar el pagament antici-pat, amb l'import corresponent, al número de compte corrent: 0182-6035-43-0201557017 de BBVA, fent-hi constar el nom i cognom del participant o del titular de la inscripció. Cada participant haurà de presentar el resguard del pagament a la sortida i lliurar la butlleta d’ins-cripció omplerta.

Novembre del 2013 5LaTorre

S'ENTRI PER ON S'ENTRI, el vi-sitant sempre tindrà a prop un centre o punt d'informació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac. La Dipu-tació ha repartit per tot el parc fins a una desena de punts es-tratègics perquè l'usuari pugui adquirir tota la documentació i rutes necessàries per no per-dre's res del parc.

L'oficina central del Parc Na-tural es troba en un dels dos coberts annexos a la masia de la Mata, un antic mas agrícola originari del segle XVI. L'ofici-na és un equipament de suport administratiu que facilita la gestió de l'espai protegit i la relació entre els ajuntaments dels municipis del parc natural i els seus habitants, així com també amb els visitants del

massís. S'hi accedeix per una curta pista forestal que surt del km 14,8 de la carretera BV-1221 que va de Terrassa a Na-varcles, just davant del Centre d'Intepretació del coll d'Este-nalles. El seu horari és els dies feiners, de 9 a 14 hores.

UBICACIÓEls altres tres centres d'Infor-mació són el coll d'Estenalles, situat al cor del parc natural, en una antiga caseta de peons de caminers. És un equipament destinat a donar informació i assessorament al gran públic i als grups escolars que s'hi atansen i l'inici de l'itinerari a la Mola des del coll d'Este-nalles. El seu horari: feiners i festius, de 10 a 15 h (Nadal i Cap d'Any tancat). El Centre de

Mura, actualment es troba en rehabilitació i s'ha traslladat el punt d'atenció als visitants a l'edifici de l'Ajuntament. I el tercer, és el Centre del Pont de Vilomara, que conté una exposició permanent Les tines al mig de la muntanya sobre el procés de recollida i tracta-ment del raïm i la vinya. Ho-rari: de 10 a 14 h, dissabtes diumenges i festius. Obert del 17 de febrer al 28 de juliol, i de l'1 de setembre al 15 de de-sembre.

Els set punts d'informació es troben a Talamanca, Monis-trol de Calders, la Casa Nova de l'Obac, al Marquet de les Ro-ques, Sant Vicenç de Castellet, el Monestir de Sant Llorenç del Munt i el punt de Sant Llorenç Savall.

Serveis

Per treure'n tot el pro� t i no perdre's res del parc natural...

Cooperació

Agermanats amb el Parc de la Sierra de Huétor

Hi ha tres centres i set punts d'informacióDES DEL MAIG DEL 1992, el parc està agermanat amb el Parc Natural de la Sierra de Huétor (Granada). Les grans similituds geogrà� ques, biològiques, pai-satgístiques i socials d'aquests dos parcs van afavorir aquesta cooperació.

L'objectiu general d'aquest agermanament és establir i ge-neralitzar un conjunt d'activitats per promoure i divulgar els valors naturals i culturals d'ambdós es-pais protegits i intercanviar in-

formació tècnica i metodològica referent a la gestió de cada parc.

Per tal d'aconseguir aquest propòsit, s'ha desenvolupat un programa d'actuacions conjuntes entre els dos parc naturals, que inclou l'intercanvi de personal, difusió d'informació tècnica i cientí� ca, visites de grups soci-als vinculats als parcs, edicions de materials, activitats d'educa-ció ambiental i col·laboració en l'aplicació de programes de pre-venció d'incendis.

Serveis

Un web per trobar-hi tota la informació i mésEL PARC NATURAL de Sant Llo-renç té un web propi (http://parcs.diba.cat/web/SantLlo-renc)on es pot trobar tota la informació detallada que faci referència a aquest entorn. Està estructurat en quatre grans apartats. En el primer hi ha "El Parc", una llista amb un mapa, telèfons de contacte, com arribar-hi, una descripció de l'entorn i informacions d'in-terès. La segona gran pestanya

és "Què fem", on l'usuari tro-barà l'agenda, itineraris i rutes, exposicions, jornades i cursos, allotjaments, restaurants... El tercer apartat consta de "Co-nèixer més", on hi ha la infor-mació més especialitzada (pu-blicacions, estudis, cartografia, subvencions...). Finalment, hi ha "Equipaments", on s'espe-cifica la localització i què hi ha als diversos punts i centres d'informació.

Esports

Torna la Caminada Popular Els 3 Monts

El recorregut tindrà lloc el proper 30 de novembre

Captura de pantalla de la pàgina web o� cial del Parc Natural

PARC NATURAL

6 CIUTAT LaTorreNovembre del 20136 PARC NATURAL LaTorre

TAN ANTIGA com la presència humana al cim de la Mola és la presència de rucs i mules. Aquests animals han estat sem-pre els responsables de pujar i baixar tot el necessari per fer vida al cim de la muntanya del Vallès. I és que no és gens fà-cil transitar pels camins que fan via cap a la part més elevada del Parc Natural

Actualment, al voltant de l'antic monestir benedictí de Sant Llorenç hi ha dos rucs de raça catalana i sis mules, que són un híbrid entre euga i burro. Viuen uns 30 anys i en treballen entre 15 i 20, un cop l’animal es fa gran el deixen pasturant al cim � ns que mor i l’enterren allà dalt.

El dia a dia d’aquests ani-mals és molt tranquil, tal com ens explica en Joan Bernabí, un dels socis del restaurant. Entre setmana viuen en total lliber-tat al cim de la Mola, els caps de setmana els posen dins d’un tancat d’una hectàrea per evitar

que la gent els molesti. Quan es-tan en llibertat entren i surten lliurament de les quadres que hi ha sota el restaurant. Només hi dormen en cas de setmanes de molta pluja o fred. Els més me-nuts que pugen a la Mola tenen els animals com un dels esquers per fer l'excursió.

AMB 80 QUILOSGairebé cada dia, els rucs fan un viatge carregats d’uns 80 quilos. “En podrien portar més però no es tracta d’esgotar-los. És prefe-rible que portin menys carrega i facin més viatges a la setmana” explica Joan Bernabí. Tot el pro-cés dura entre 4 i 6 hores, per pujar i baixar en dues hores es-casses.

A la baixada porten la brossa que genera el restaurant � ns a la masia de Can Pobla, allà recullen el menjar, generadors, carbó i el seu propi pinso i el pugen cap al monestir.

Els donen menjar dos cops, un cop carregats, abans de sor-tir del cim i l’àpat important un cop han tornat i descarregat tot el material.

L’alternativa és l’helicòpter. Així es va pujar la taula d’orien-tació, i des del restaurant només recorden haver-lo fet servir per pujar la cafetera de tres mànecs i va ser perquè “pesa gairebé 80 quilos. Per pes la podien dur els rucs, però era molt complicat subjectar-la sense fer-los mal a ells o fer malbé un aparell molt valuós”.

La resta: la pintura, els ci-ments, els vidres i els marcs de � nestres i qualsevol cosa imagi-nable l'han pujada els rucs, plo-gui, nevi, ventegi o faci boira, el que és el més habitual del món a La Mola.

Serveis

Per terra, ruc o aire Els rucs i mules són els encarregats d’abastir

el restaurant de la Mola i emportar-se la brossa

Els burros, al cim i al Camí dels Monjos / Fotos: Restaurant de la Mola

Eduard Martín-Borregó[email protected] Entre setmana

els animals viuen en total llibertat al voltant del monestir

En l'actualitat, un dels actes més puntuals, regulars i tradicionals que se celebren dalt la Mola i en el qual participen terrassencs és la festa de Sant Llorenç, el dia 10 del calorós mes d'agost (a dalt, una imatge de la jornada, del fotògraf Rafel Aróztegui).

L'acte s'inicia amb la celebració d'una missa i després es procedeix al pas d’una processó amb el sant a redós del monestir, cantant els seus goigs.

L’any 2005, per pri-mera vegada, l’acte va estar precedit pel bisbe de Terrassa Josep Àngel Saiz Meneses. Un altre dels actes amb ressò és la Missa del Gall.

El primer aplec de Sant Llorenç es va cele-brar el 15 de maig del 1904, amb la presència

del poeta Joan Mara-gall, el qual va rebre un homenatge dels cantaires de Terrassa per haver-los escrit i dedi-cat el Cant del joves, musicat pel mestre Enric Morera (imatge, de Fons Ragon-AMAT). De bon matí, una gran multitud de gent es

va començar a aplegar dalt de la Mola.

L’any 1961, amb motiu del cinquantenari de la mort del poeta Joan Maragall, el dia 19 de maig, es va celebrar un acte a coll d’Eres.

La muntanya ha estat testimoni de commemoracions extra-

ordinàries, com la Festa de la Pau. El 1917 es va col·locar la primera pedra d'un projecte que pretenia construir al cim de la muntanya una mo-numental creu que sim-bolitzés la pau al món. Així mateix, durant el solemne ponti� cal del 1964 i presidit pel bisbe

auxiliar Maties Solà, es va celebrar allà dalt el novè centenari de la consagració de l'església de Sant Llorenç del Munt.

El monestir romànic de Sant Llorenç del Munt, originari del segle XI, es troba al cim de la Mola. Es recomana

seguir la senyalització que des de la carretera BV-1221 (km 3,9) porta pel Camí dels Monjos (PR-C 31).

També es pot deixar el vehicle a l'aparca-ment de Can Robert, seguir a peu � ns a Can Pobla i enllaçar amb el Camí dels Monjos. El

monestir benedictí va ser seu d'una congrega-ció de monjos benedic-tins � ns al segle XVIII, en què fou abandonat. L'església i la major part de la construcció han estat objecte de diferents campanyes d'excavacions arqueolò-giques.

LA FESTA DE SANT LLORENÇ, LA VISITA DEL POETA JOAN MARAGALL I LA FESTA DE LA PAU AL MONESTIR


[email protected]

El CAMÍ DELS MONJOS és el camí històric que uneix els monestirs benedictins de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llo-renç del Munt passant pels termes de Sant Cugat, Sant Quirze, Terrassa i Matadepera. Té un recorregut de 25 quilò-metres i varia dels 100 metres als 1.050 metres del cim de la Mola, el punt més alt i emble-màtic de l'espai protegit del Vallès i del Bages.

EL PERMÍS DEL BISBEAl voltant d’aquest camí hi ha una llegenda que explica que com que els monjos tenien pocs mitjans de vida i s'havi-en de sostenir en un lloc poc transitat com és la Mola, van sol·licitar al bisbe de Barce-lona la mercè de poder cercar un altre lloc de la plana per tal de traslladar-hi la seva co-munitat.

L'autoritat eclesiàstica va autoritzar-ne el trasllat amb la condició de situar-se allà on volguessin sempre que ho fes-sin en davallar de la Mola sen-se travessar cap riu, torrent ni xaragall. Les terres del voltant del cim no eren gens produc-tives i costava conreuar-les i obtenir-ne fruit, i l’aïllament del monestir els feia patir el mal de la tristesa.

Els monjos van acceptar la condició del bisbe i van em-

Història

Un camí de llegenda

Plafó de ceràmica al·legòrics al Camí del Monjos / Agustín Gallego

Ara és una eina turística basada en el patrimoni històric, el natural i el cultural

El vial que uneix els monestirs benedictins de Sant Cugat del Vallèsi de Sant Llorenç del Munt, el Camí dels Monjos, és carener en els seus 25 quilòmetres, i no travessa cap riu, torrent ni xaragall

prendre la marxa fins a arribar a la plana de Sant Cugat del Vallès, on van construir el mo-nestir i la seva nova comunitat en un espai menys agrest.

Amb el pas del temps, els monjos van tornar una altra vegada al cim, van unir les dues comunitats i van cons-truir l’edificació de la Mola. Una altra versió diu que va ser el Papa de Roma qui va conce-dir la llicencia per al trasllat.

La llegenda es contradiu en certa manera amb la història: l'església del monestir de Sant Llorenç es va consagrar l’any 1064, però no es descarta l’es-tabliment religiós amb anteri-oritat.

Els orígens del monestir de Sant Cugat se situen al segle IX, quan es va decidir unir l’es-glésia que contenia les restes de sant Cugat amb la fortifica-ció annexa, l’antiga fortalesa romana que en l’època me-dieval s’anomenaria Castrum Octavianum. Es creu que ja hi

havia una comunitat de mon-jos al segle V, que tenien cura del culte de les relíquies del màrtir.

Hi ha una altra versió lle-gendària que diu que els mon-jos que van fundar el monestir de Sant Llorenç havien vingut de França per un camí i que en el seu recorregut fins a la Mola no havien traspassat cap riu, riera o torrent.

CONVENI PER PROMOURE'LAixò és possible encara al se-gle XXI: es pot anar des de la muntanya de Montjuïc fins als Pirineus sense travessar cap corrent fluvial, per camins careners entre els vessants, a l’esquerra del riu Llobregat i a la dreta pels dels rius Besòs i Ter.

Avui, el Camí dels Monjos és una eina de promoció turística de la comarca del Vallès Occi-dental basada en el patrimoni històric, arquitectònic, natural i cultural dels municipis impli-cats i el parc natural de Sant Llorenç.

El 2005 es va signar un conveni de col·laboració en matèria de foment i promoció entorn del Camí dels Monjos i d’altres àmbits i activitats tu-rístiques.

El novembre del 2006 els quatre ajuntaments signen un conveni amb la Diputació de Barcelona per tal de realitzar la senyalització del camí i fer-ne una primera difusió.

El mític i històric Camí dels Monjos va ser recuperat fa uns anys com a sender oficial de la Federació d’Entitats Excur-sionistes de Catalunya (FEEC) i va ser tipificat com a sender de petit recorregut, el conegut com a PC-31.

Fita que marca el camí a Matadepera / Anna Cuevas

EL TRAM MÉS URBÀ I COMPLICAT

El Camí dels Monjos en el tram que passa per llevant del ter-me de Terrassa s'inicia a la serra de Galliners i en direcció nord travessa les parellades de Can Parellada, les terres de Can Sabater de la Riera, Can Saba-ter del Torrent, la masia dels Bellots, Can Torrella del Mas, el cementiri, Pla de la Corneta, Camp del Roure, Can Motllor i l’ermita de Santa Magdalena del Puigbarral, � ns a arribar al terme de Matadepera.

Dins la trama urbana hi trobem dos vials: el carrer del Camí del Monjos al barri de Torre Sana i el passatge del Camí dels Monjos, al bar-ri de les Arenes/la Grípia/Can Montllor.

El primer, el carrer, no se-gueix el traçat original del camí, el qual passava per l'in-terior de l’actual cementiri. L’any 1928, quan s’iniciaren les obres de conformació del cementiri, l’antic traçat es va desviar i va generar l’actu-al carrer. Aquest separa dues pinedes, que en origen eren una: l’antic bosc de Can Tor-rella, que nodria de llenya la masia i oferia aixopluc al pas-sejant.

Les terres pertanyen a la masia de Can Torrella, just a l’altra banda de la N-150. Cap als anys 60 el sector es va començar a urbanitzar i el camí es va acabar convertint en carrer. El passatge es l’únic tram autèntic del pas del Camí del Monjos.

Avui encara es pot anar fi ns als Pirineus sense travessar cap corrent fl uvial


FRANCESC MUNTADA va néixer el 1958 a Terrassa. Als 27 dies ja el van portar a Vacarisses, un poblet de pagès a mitja hora de la gran ciutat. La seva vida professional l'ha dedicat a la fotogra� a de natura, una espe-cialitat al seu parer massa poc reconeguda en tots els àmbits. I la seva vessant de servei l'ha canalitzada a través de la presi-dència del Centre Excursionista de Terrassa, al que ha donat un nou impuls.

Què és avui pel Centre Excursi-onista i per Francesc Muntada el parc natural?El que ja s'ha dit mil i una vega-des, el pati de casa, el jardí dels terrassencs.

Per la proximitat?I per molt més. El parc natural, els terrassencs, ens el sentim nostre, com un patrimoni. És el teló de fons de la nostra vida.

I pel que va costar salvar-lo en els anys 60 i 70?El Centre Excursionista i d'altres entitats i persones de tot tipus van lluitar molt. Ens el vàrem guanyar. Si no fos per la feina que es va fer llavors ara possi-blement la part central estaria plena de cases i de vials. Es va aconseguir sortir al carrer i fer pressió, en uns temps difícils com eren els del � nal de la dic-tadura.

I tornem al que és avui.Un espai que permet estudiar el patrimoni natural i cultural, un lloc on es pot gaudir del lleure, un territori on practicar esports, com l'excursionisme, l'escalada i el ciclisme, de manera controla-da.

Malauradament hi ha qui enca-ra no ha entès què és un parc, tot i que són pocs, i cada cop menys. Hi han detectat activi-tats motoritzades?Es continua fent trial pels ca-mins, de manera il·legal, com

s'ha pogut comprovar, i � ns i tot hi ha imatges. No hi ha dubtes que erosionen i agredeixen el terreny.

Tot i així, res trenca el paisat-ge. És increïble. Tenim boscos diver-sos, cingleres, fauna... És espec-tacular la riquesa de la que gau-dim. Hi ha � ns i tot barraques de vinya, masies amb una gran història, parets de feixa, restes arqueològiques de gran valor... El parc explica una història de milers d'anys de presència hu-mana.

I la gent de Terrassa el coneix, però la de l'àrea metropolita-na?Molt poc. Els vallesans el tenim sempre present. Els habitants de l'àrea metropolitana de Barcelo-na pensen més en Montserrat i en el Montseny, els parcs veïns. Hi tenen més tirada que cap a Sant Llorenç i l'Obac. Montserrat és un dels grans pols d'atracció de Catalunya. Sant Llorenç del Munt conserva espais molt ver-ges encara.

No ho dirà per la Mola?Evidentment. Crec que el restau-rant ha facilitat la massi� cació però, alhora, no sé què hauria passat sense, ni si s'haurien fet totes les tasques de restauració i millora. El que sap més greu és que tot es focalitzi en un punt. Però no passa res. Fins i tot sacri� caria la Mola en favor de tota la resta. D'aquesta for-ma, es protegiran espais més fràgils. Evitar la massi� cació a

la Mola, el Montcau i la carena del Pagès sembla un impossible. Per contra, tenim racons on mai va ningú.

Per quina raó des del Centre Excursionista es va menys que abans al parc?N'hi ha algunes. Tenim 103 anys, i abans costava molt anar � ns al Pirineu. Ara, depèn de com, pots anar i tornar en un dia. I una de les raons és de � loso� a, de creu-re en el que prediquem. Si vo-lem que no hi hagi massi� cació,

que es conservi el parc, el millor és evitar-hi les aglomeracions. Evitem organitzar-hi esdeveni-ments, tot i que és recent una caminada popular. Però l'edició de 2013 ja l'hem fet en un altre indret. Unes 600 o 700 persones segur que causen impacte en el medi.

Tenen bona relació amb els gestors?Sí, i tant. Una gran relació no exempta de discrepàncies. Sem-pre intentem arreglar les coses amb diàleg. El cert és que de ve-gades no ens n'hem sortit, com en la construcció de la pista de Mata-rodona. Després de 18 anys de lluita es va fer. Tampoc hem tingui sort amb el centre de visi-tants situat al coll d'Estenalles. Però repeteixo que el contacte amb els gestors del Parc és � uid i bo.

Ha tocat el que és el Parc, i el que ha de ser?Respondré com a Francesc Mun-tada, tot i que penso que la ma-

Entrevista al president del Centre Excursionista de Terrassa

Muntada: "Sacri� caria la Mola en favor de la resta" El fotògraf de natura lamenta la massi� cació al cor de l'espai protegit El dirigent

destaca que es manté una bona relació amb els gestors malgrat les desavinences

Francesc Muntada, al Centre Excursionista de Terrassa, al carrer de Sant Llorenç / Foto: Joan Manel Oller


joria de gent del Centre Excur-sionista estarà d'acord amb mi. El parc ha de permetre conservar el patrimoni natural i cultural, donar oportunitats per fer edu-cació ambiental, i, tres, i tot i que em fa una mica de ràbia, ho reconec, compatibilitzar-ho tot amb un rendiment econòmic per als seus habitants, un element fonamental.

Hi ha un debat obert sobre la prohibició d'accessos. Està a favor del sí?No prohibiria l'accés enlloc, però sí que tractaria de posar el re-cursos perquè el visitant que hi va per primer cop canvïi el seus valors quan en surti.

I alguna cosa que el preocupa especialment?Les torres d'alta tensió que pas-sen pel cor de l'espai protegit de la comarca. Es van deixar col-locar i fan més nosa que servei. Hauríem de procurar d'elimi-nar-les i desviar-les un parell de quilòmetres.

La gent de l'àrea metropolitana mira més a Montserrat i el Montseny

"Sempre intentem arreglar les coses amb diàleg"


[email protected]

SI ALGUNA COSA no li sobra a la història de Catalunya són les victòries. És per aquest motiu que pren més força la inicia-tiva d'interpretar i glossar la batalla de Talamanca, l'últi-ma victòria de l'exèrcit català contra les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió.

El petit poble forma part del Bages, però una bona part de la població resident durant el cap de setmana, els festius i les vacances és de Terrassa. Entre d'altres, el líder egarenc republicà, Isaac Albert.

El castell va ser gairebé re-construït de bell nou al segle XVIII, després que Felip V, en els seus decrets de Nova Plan-ta, l’inclogués a la llista d'ele-ments que s’havien d’enderro-car per haver estat importants focus de resistència proaustri-acista.

Del model originari, datat del segle X, només se’n con-serva la torre i una part de la muralla. És un edifici de fort caràcter simbòlic i que

Història

La batalla de Talamanca

L'estelada oneja dalt del castell de Talamanca, al bell mig del poble Foto/I.A.

En la contesa hi van participar uns 10.000 soldats, i la victòria va ser total

El poble del Bages va ser l'escenari de l'última victòria de l'exèrcit català contrales tropes borbòniques de la Guerra de Successió, el 13 d'agost de l'any 1714

ha d’esdevenir un element de referència per a permetre el desenvolupament turístic del municipi.

El castell, pel fet d’estar ubicat al mateix nucli antic de Talamanca, té un entorn na-tural de gran bellesa, i actua com a porta nord del Parc Na-tural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, i a 15 minuts del poble de Mura, un importantíssim centre d’atracció de visitants,

especialment els caps de set-mana i festius. La fortalesa és un balcó privilegiat sobre les valls del Montcau.

CENTRE D'INTERPRETACIÓLa batalla de Talamanca es va lliurar a sang i foc el 13 d'agost del 1714 (ara fa 299 anys) i va enfrontar les tropes catalanes del marquès de Poal, Antoni Desvalls i de Vergós, contra les forces espanyoles

Tot i que s’han trobat restes d’un jaciment ibèric, la primera notícia documentada de Talamanca és de l’any 960, quan el comte Sala, fundador del monestir de Sant Benet de Bages, féu donació d’unes terres i cases al terme del castell de Talaman-ca, punt central, junt amb l’església de Santa Maria, al voltant del qual s’instal·laren camperols que buscaven la protec-ció militar i espiritual

d’aquests edi� cis. L’es-glésia és esmentada per primer cop l’any 1038.

L’espai existent entre aquests dos edi� cis constituí, sens dubte, el primer nucli habitat de Talamanca. A � nals del segle XII el domi-ni feudal del castell de Talamanca passà a mans dels Talamanca, nissaga present durant tota l’edat mitjana i que s’inicià amb Bernat de Talamanca i la seva esposa Dolça. Aquesta

família, amos i senyors del terme durant segles, establiren relacions amb altres nobles de la zona, amb els quals també s’enfrontaren.

Així succeí amb Guillem de Calders, personatge amb el qual tingué disputes violentes Berenguer de Talamanca, de qui encara podem admirar el sarcòfag a l’interior de l’església de Santa Maria. A causa dels problemes � nancers de la família Calders, els

Talamanca se’n quedaren bona part del patrimoni, entre d’altres, el castell de Calders. Amb la crisi del feudalisme, a mitjan segle XIV, i els estralls causats per les epidè-mies de pesta negra, comença la decadència dels Talamanca. Després d’emparentar-se amb diferents famílies nobles de Catalunya, � nalment, al segle XVIII, el castell i el títol passà a mans dels marquesos de Cas-tellbell.

UNA NISSAGA PRESENT A L'EDAT MITJANA

capitanejades pel Conde de Montemar.

En la contesa hi van parti-cipar uns 10.000 soldats i la victòria catalana va ser total. Per a la memòria ha quedat que fou la darrera victòria de l'exèrcit català abans de la caiguda de Barcelona, l'11 de setembre del 1714.

Amb la intenció d'explicar detalladament aquest episodi transcendental de la història de Catalunya, l 'Ajuntament d'aquesta població del Bages i la Universitat de Barcelona han unit esforços per crear un centre d'interpretació al ma-teix castell de Talamanca, ta-laia excepcional dels camps on els soldats van lluitar a vida o mort.

El 2011 l'Ajuntament del poble i la UB van construir un memorial en record dels com-batents catalans i a principis d'agost es va inaugurar aquest centre d'interpretació modern i molt plàstic a la sala gòtica del castell, que es pot visitar els dissabtes i els diumenges.

Com va explicar Josep Tarin, l'alcalde de Talamanca, el dia de la inauguració d'una de les joies de la corona del poble, amb aquest projecte s'intenta "honorar i recuperar la memò-ria històrica, de fet, d'una ba-talla on la gent va lluitar pel que s'està lluitant avui dia". Ara, al castell hi oneja una es-telada.

El camp de batalla va ser excavat des de l'any 2007 pel grup de recerca DIDPATRI de la Universitat de Barcelona en un treball realment pioner tant pel que fa a la temàtica (el primer camp de batalla del segle XVIII excavat a la penín-sula Ibèrica) com pels mitjans tecnològics usats (geomagnè-tics, GPS i GIS).

Del model originari,del segle X, només se’n conserva la torre i una part de la muralla


AL PARC NATURAL de Sant Llo-renç del Munt,escampades pels municipis de Pont de Vilomara i Rocafort, Talamanca i Mura, hi ha catalogades un centenar llarg de tines per a l'elaboració de vi, construccions úniques arreu del món.

El que tenen d'exclusiu és que en lloc d'estar al costat de les masies que elaboraven vi, es tro-ben actualment al mig del bosc, un bosc que fa un parell de se-gles era un mar de vinyes, tot i que ara, en el segle XXI, a la majoria de la ciutadania li costa imaginar-s'ho.

Per això se les ha anomenat “tines enmig de les vinyes”. Van ser construïdes al bell mig de les vinyes plantades als llocs més aïllats.

Estan repartides pel vessant nord-oest del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i la seva àrea d'in� uència, i for-men un patrimoni etnològic i històric únic a tot Catalunya.

A FINALS DEL SEGLE XIXEn el moment de més expan-sió, cap a � nals del segle XIX i just abans de l'arribada de la � l·loxera, quasi la meitat de la superfície total dels termes mu-nicipals de Mura, Talamanca i el Pont de Vilomara i Rocafort era plantada de vinyes: envoltaven les muntanyes d'un lloc on ara no hi queda gairebé cap cep.

Totes aquestes construccions són testimonis d'un monocultiu que durant el segle XIX es va menjar grans àrees de bosc, ter-renys que la natura avui torna a reclamar.

Aquestes tines, que en altres comarques s'anomenen cups o trulls, són dipòsits de pedra quadrats o circulars, folrats amb cairons de rajola vidriada, amb una petita lleixa a dos pams de la coronació que aguantava unes posts de fusta damunt les quals s'aixafava la verema i amb una falsa cúpula de � lades de pedres

planes que es van tancant pro-gressivament, per protegir-la de la pluja.

MOST I BRISA FERMENTADAEl most i la brisa fermentaven a l'interior � ns que el vi es trasco-lava cap a les bótes per al trans-port. Per facilitar la feina d'abo-car-hi la verema i alhora que la part inferior quedés al descobert per poder buidar-la de vi, aques-tes tines apro� taven desnivells del terreny perquè tant la part superior com la inferior quedes-sin a peu pla.

Francesc Belmonte, amo de la � nca les Generes, ens diu: "Cada tina té la seva barraca de vinya de pedra seca, que a més de protegir la boixa, el broc per on es feia rajar el vi, servia per guardar-hi les eines, aixoplu-gar-s'hi o dormir-hi alguna nit". A la � nca les Generes, a més de la tina al costat del mas i dues barraques de vinya properes, hi ha un nombre indeterminat de barraques i cinc tines aïllades més. Una d'aquestes és doble, les altres quatre són individuals.

Al Bages, com a la major part de la Catalunya Vella, el territo-ri estava repartit en masos, que disposaven d'una construcció –la masia– on hi havia les infraes-tructures necessàries per a la explotació agrícola.

Quan la demanda de vi es va multiplicar, primer per l'exporta-ció d'aiguardent cap a Amèrica i després per la crisi europea de la � l·loxera, els masos van cedir terres a parcers, que no vivien a

la masia sinó als pobles propers. A l'hora de la verema, transpor-tar el raïm era un procés lent i car, ja que el lloguer de les mu-les s'encaria per l'alta demanda i, a més, quan arribaven les dar-reres portadores, el primer most ja feia temps que fermentava a les tines i el darrer corria el pe-rill que ho hagués començat a fer a les portadores.

Per evitar aquests problemes, es van començar a construir les tines a peu de vinya.

Hi ha dos models de tines al mig de la vinya: les tines solità-ries, fetes per un rabassaire al seu tros, i els conjunts de tres, quatre o més tines, construïdes col·lectivament perquè els con-tractes de rabassa s'havien sig-nat al mateix temps i sortia més barat, però cada pagès explotava la seva tina individualment”.

LA FIL·LOXERAL'abandonament de l'activitat vitivinícola a l'indret amb l'arri-bada de la � l·loxera i l'aïllament de la seva situació -amb males comunicacions, va fer que les ti-nes quedessin en l'oblit i el bosc les va cobrir de vegetació.

Les set tines de Talamanca, dels segles XVIII i XIX, són tes-timoni de l'especialització viní-cola de Talamanca i destaquen per la seva singularitat. Es pot fer aquest camí en tot terreny o a peu. En cotxe podeu anar-hi, també, per Manresa-Viladordis. Podem arribar a les tines des del monestir de Sant Benet, Llobre-gat avall i anant pel marge dret del riu. Dos quilòmetres més en-llà del pont de les Generes tro-barem la passera dels Tres Salts sobre el Llobregat. Creuarem el riu i a uns 200 m a mà esquerra hi ha les tines, que també tenen un forn artesà de ceràmica.

S'han catalogat 103 tines en-mig de les vinyes en diferents estats de conservació. Algunes estan aïllades, amb només la barraca adossada (13 en total) i altres formen conjunts (les 90 restants). Aquests conjunts són considerats les construccions més interessants: tres, quatre o més tines construïdes simultàni-ament (sortia més barat) i que, de vegades, posseïen en comú una premsa per a la brisa residu-al. Aquesta era l'única eina col-lectiva, ja que cadascuna de les

Patrimoni

Tines al Montcau Les construccions es troben

actualment al mig del bosc, un espai que fa només un parell de segles era un mar de vinyes

Les tines es van construir al mig de les vinyes / Foto: Diputació de Barcelona


tines eren usades individualment pel seu propietari.

DE PLANTA CIRCULARLa majoria són de planta circular (81). També n'hi ha de rectangu-lars (12) i mixtes, amb dipòsit circular i parets exteriors rec-tangulars, i amb capacitat entre els 1.200 litres de la més petita i 31.000 la més gran. No solien passar dels 2,5 metres de diàme-tre ni dels 3 de fondària.

Per construir-les s'utilitzava pedra presa amb morter de calç, folrant les parets interiors amb rajoles vidriades quadrades, pla-nes o lleugerament corbades. La part superior, amb la porta per accedir-hi, es realitzava amb pe-dra seca i la coberta es construïa en falsa cúpula, amb una capa atapeïda de terra per imperme-abilitzar-la, alhora que feia d'aï-llant tèrmic. A la part inferior hi havia una obertura per buidar el vi ja fermentat, protegit nor-malment a dins d'una barraca de pedra seca adossada a la tina.

Les valls del Montcau són al vessant nord del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, un espai gestionat pel Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. L'ens, en col·laboració amb els ajunta-ments de Mura, Navarcles, Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Fruitós de Bages i

Talamanca i amb la participació de particulars i diversos sectors implicats, han creat el Consorci per a la Promoció Turística de les Valls del Montcau. De ben segur, la zona és la gran desconeguda.

L'entitat està duent a terme un procés de restau-ració i recuperació d'aquest patrimo-ni de tines, amb

el traçat de rutes i itineraris guiats que permeten vi-sitar els principals conjunts, per tal de promoure una sensibilització més gran pel sec-tor turístic com a font d'ingressos complementària als sectors econò-mics existents i generar més acti-vitat econòmica i de qualitat en un marc sostenible per al territori.

UN CONSORCI DE PROMOCIÓ TURÍSTICA

103 tines han estat catalogades, en diferents estats de conservació

13 de les construccions estan aillades, amb només la barraca adossada

81La gran majoria són de planta circular, tot ni que n 'hi ha 12 de rectangulars

Hi ha conjunts de tres, quatre i més, fetes col·lectivament pels pagesos


Pere [email protected]

VITICULTORS de Mura han aconseguit recuperar la vinya al poble, amb les varietats picapoll i sumoll com a pun-ta de llança del seu projecte. Amb quatre vinyes en un terrer pinyolenc al vessant nord del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i amb tres vins, Muradine representa la recuperació de la tradició vi-nícola de Mura després que a finals de la dècada dels noran-ta estigués a punt de perdre's per la jubilació, als 85 anys, de Ton Puig, l'últim cuidador de la vinya del Catot.

UN FILL DEL POBLEUn fill del poble, Joan Pla, va prendre'n el relleu pocs anys abans d'arribar al tombant de segle. Els ceps centenaris del Catot havien de mantenir viu l'esperit d'una explotació que només cinquanta anys enrere havia estat tan important per als muratans.

Joan Pla va aprendre durant dos anys els secrets d'en Ton Puig i va iniciar una produc-ció pràcticament rudimentària dedicada a satisfer el consum propi i el de la família i les amistats. I així va anar cui-

Enologia

Muradine, el vi de Mura

Les vinyes del Catot i de Ca l'Arola / Fotos: Viticultors de Mura

Es tracta d'un vi artesà d'alta qualitat i amb poca producció, que respira aires del parc

Viticultors de Mura han aconseguit recuperar la vinya al poble, amb les varietats picapoll i sumoll com a punta de llança del seu projecte

dant la vinya durant deu anys, demanant ajuda als coneguts quan calia collir el fruit i ve-remar, fins que el 2007 un d'aquests amics, en Joan Pa-llarés, el va esperonar a obrir celler i a comercialitzar els vins.

Calia un enòleg, i Lluís Ra-ventós no es va poder estar d'acceptar un projecte amb vinyes centenàries i amb el repte de vinificar la varietat sumoll o experimentar amb la picapoll.

DES DEL CATOTDes dels orígens, Muradine ha crescut des de la vinya del Ca-tot, amb tres vinyes més, Ca l'Arola, el Llobet i Can Mas, i amb la incorporació de noves varietats de cep com l'ull de llebre, merlot, chardonnay, ca-bernet sauvignon o garnatxa negra.

Amb tot, Joan Pla destaca que es tracta d'un “vi artesà d'alta qualitat” del qual es fa “poca producció” i que respira, a la vinya, els aires naturals del Parc Natural de Sant Llo-renç.

La vinya originària dóna nom als vins negre i blanc, in-tensos i persistents, de Mura-dine, que compta a més a més amb el Néspola negre.

El Catot negre, del 2009, està elaborat amb un cupatge de merlot, sumoll i ull de lle-bre; el Catot blanc, del 2011, amb picapoll, chardonnay i altres; i el Néspola negre, del 2009, amb merlot i sumoll.

RÚSTICA I RESISTENTEl sumoll és una varietat de cep negra, encara que també existeix una subvarietat blan-ca. És rústica, resistent a la sequera i de desenvolupament uniforme.

El raïm és llarg i el gra és gros i llargarut. El nom està relacionat amb el dialectal sumollar, amb el sentit de 'fer pansir o madurar'.

És una varietat molt poc co-neguda entre la major part de la població, a diferència de la picapoll, responsable d'alguns dels grans vins que es fan a la Denominació d'Origen Pla de Bages.

VISITES AL CELLER I TURISME CULTURAL

Viticultors de Mura fa vi de qualitat però també organit-za visites enoturístiques a les vinyes i al celler apro� tant la proximitat del Parc Natu-ral de Sant Llorenç de Munt i l'Obac, amb possibilitat de fer-hi allotjament rural.

I tot plegat, per repassar la història de Mura, quan la caiguda del tèxtil va fer que les vinyes quedessin a l'atzar de les inclemències, només amb el � l continuador d'en Ton Puig, al Catot, que va morir el 2007 i va deixar en bones mans el futur viticultor del poble.

Els enoturistes poden gau-dir en un espai privilegiat i molt proper a les grans ciu-tats metropolitanes de cultu-ra, natura i patrimoni arqui-tectònic i rural.

Mura és un d'aquells po-blets de postal i molts dels diorames de Nadal que es fan a Terrassa hi tenen el punt d'inspiració.

ECOTURISME

El Puig de la Balma és una masia del se-gle XII obrada dins la roca, en plena muntanya, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i al terme de Mura. És una de les accions humanes més reeixi-des i que sorprèn el visitant que hi arriba per primer cop.

Qui hi va un cop, de ben segur que hi torna. S'hi pot arribar a peu, en bicicleta o en cotxe. La bellesa del paratge encara és més reeixida en dies de pluja, quan

l'aigua s'escola per les parets i quan cau al camí.

La capella de Santa Margarida data del 1441, i l'església actual de la segona meitat del segle XVIII. És un bon lloc per perdre's-hi.

Él Puig de La Balma és a 541,2 metres d'altitud, a la part central del terme, a prop i al sud-oest del poble. És a llevant del paratge de la Cabeca i al nord-est del de la font del Puig, al sud-est dels Corrals de la Cabeca.

Les seves diver-ses construccions són un llibre obert de l’evolució dels treballs que es feien: fer carbó, treballar la vinya, obtenció de bons vins, ramaderia i, en l’actualitat, restauració i allot-jament rural molt conegut.

La protecció natural de la balma afavoreix l’estalvi constructiu, atès que amb un sol mur principal es va tancar tot l’edi� ci. El mas té vint-i-sis generacions al darrere.

PUIG DE LA BALMA, EL MAS DINS LA PEDRA

12 LaTorreNovembre del 2013PARC NATURAL

Suplement especial Parc Natural de Sant Llorenç i l'Obac

Documents

Transcript of Suplement especial Parc Natural de Sant Llorenç i l'Obac