T Ema 14 Pobresa MonetàRia Catalunya I Espanya 1

Teoria Social

Pobresa i exclusió social a Europa.

1. LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA DE LA POBRESA I L’EXCLUSIÓ SOCIAL A LA UE

2. LA POBRESA MONETÀRIA A LA UE3. POBRESA I EXCLUSIÓ SOCIAL A CATALUÑA

1. Dimensió estàtica2. Estudi longitudinal, qui entra, qui surt.

4. I LA CRISI?

http://www.udg.edu/

Teoria Social

LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA DE LA POBRESA I L’EXCLUSIÓ SOCIAL A LA UE

•EUROSTAT. •Eurobaròmetre 279.

http://www.udg.edu/

Teoria SocialPercepció

La pobresa és heretada o adquirida?

28 28 29 32

59 58 59 48

13 14 1220

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

EU27

EU15

NMS1

2

ESPA

ÑA

NS/NCadquiridaheredada

Fuente: Eurostat, eurobaròmetre març de 2007.

http://www.udg.edu/

Teoria SocialPercepcióQuina és la causa que hi hagi pobresa a la UE?

11

13

37

19

20

0%

20%

40%

60%

80%

100%

EU27

cap d'aquestes NS/NC

És una part inevitable del progés

Perquè hi ha molta injustícia en aquestasocietatSon població desafortunada

A causa de la peresa i manca de voluntat


http://www.udg.edu/

Teoria SocialPercepcióde pobresa segons ideologia política.

1521 24 23

19

20 19 16

4536 32 40

12 13 15 8

9 10 10 13

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Esqu

erra

Cent

re

Dret

a

Espa

nya

(tote

s)

cap d'aquestes NS/NC

És una part inevitable del progés

Perquè hi ha molta injustícia en aquestasocietatSon població desafortunada

A causa de la peresa i manca devoluntat


http://www.udg.edu/

Teoria Social

Percepcióprincipals causes de pobresa a la UE(diferents

factors)

3534

3329

2322

2114

1310

98

76

2

0 10 20 30 40 50

Atur de llarga duradaSalaris baixos

Ajuts socials i pensions baixesVíctimes alcohol, drogues, addicció

Manca d'educacióPatir alguna malatia o discapacitat

Ruptura familiarNo fan el suficient

Hi ha una manca de sensibilitatViure en una zona empobrida

Patir discriminació ètnica, sexual...No poder accedir a un habitatge

Tenir masses fillsPares pobres

NS/NC

%


http://www.udg.edu/

Teoria SocialPercepció de pobresa o exclusió al municipi de residència a la UE 2007

2520

14 1419 20

29

1015

2218

13 158 8

1510 9

4 6 7 62 2

5 62 2 4 2 3

61 2

58 5548 48

44 44 43 42 42 41 40 3834 33 31 31 29 27 26 26 25

21 20 19 19 19 18 17 16 15 15 15 1310

0

20

40

60

80

100

Pobresa extremaSituació de pobresa

%


http://www.udg.edu/

Teoria Social

LA POBRESA MONETÀRIA A LA UE L’esforç econòmic

S80/20EL 60% de la renda mediana

Pobresa després de les transferències socialsRisc de pobresa

La despesa social

EUROSTAT. Panel Desigualtats Socials de Catalunya

http://www.udg.edu/

Teoria SocialEsforç econòmic individual als països de la UE

2,3

4,9

6,4

5,5

0

2

4

6

8

10

EU27 EU15 NMS12 ESPANYA

Escala 1-10

Fuente: Eurostat, març de 2007. L’Esforç econòmic és una mitjana subjectiva construïda a partir de la sensació de pobresa i diverses dificultats econòmiques, per a ser comparades entre països.

http://www.udg.edu/

Teoria SocialPoblació que expressa tenir dificultats financeres que li suposen un gran esforç.

2421

33

27

0

10

20

30

40

50

EU27 EU15 NMS12 Espanya

%


http://www.udg.edu/

Teoria Social

Diferències entre les rendes més altes i les més baixes

a la UE l’any 2007 segons l’índex s80/20

Font: Inequalities of income distribution.(data 2007) Eurostat 2009

S80/20 és un indicador que compara el nivell d'ingressos equivalents a les llars amb més renda respecte de les que tenen menys renda. ( dues dècil·les superiors versus dues dècil·les inferiors) En el cas d’Espanya les llars amb més riques disposen de 5,3 vegades els ingressos de les llars més pobres al 2007.

http://www.udg.edu/

Teoria Social

5,3

5,5

5,5

6

5,3

6,55,5

Diferències entre les rendes més altes i les més baixes la UE l’any 2007 (índex S80/20)

Font: Inequalities of income distribution.(data 2007) Eurostat 2009* Catalunya Panel Desigualtats Socials 2004, Fundació Jaume Bofill.

4,38*

http://www.udg.edu/

Teoria Social

Fuente: Eurostat, març de 2007.

Grècia, Portugal, Espanya, Irlanda, Polònia i Lituània els més pobres. Segons l’INE el percentatge per aquest any va ser de 19,9%

Percentatge de població en risc de pobresa(60% per sota de la renda mediana) 2007

910 10

1112 12 12

13 13 13 13 1315 15 15

1618 18 18

19 19 1920 20 20 20

21 21

0

5

10

15

20

25

SE CZ SI NL DK FI AT LU DE FR SK HU MT BE BG CY EE RO HR UK IT LV IE ES PT EL LT PL

%

http://www.udg.edu/

Teoria SocialPobresa a Europa després de les transferències socials

2007

Font: Inequalities of income distribution.(data 2007) Eurostat 2009* Catalunya Panel Desigualtats Socials 2004, Fundació Jaume Bofill.

http://www.udg.edu/

Teoria SocialRisc de pobresa a Espanya i la UE després d’aplicar

els ajuts socials.Evolució 1996-2007

0

5

10

15

20

25

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

eu25 EU (25 countries)eu15 EU (15 countries)es Spain

%

Font: Eurostat, març de 2009

http://www.udg.edu/

Teoria SocialRisc de pobresa a Espanya i la UE després d’aplicar

els ajuts socials, segons gènere. Evolució 1996-2007

0

5

10

15

20

25

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

HomesDones

%

Font: Eurostat, març de 2009

http://www.udg.edu/

Teoria Social

Percentatge de despesa del PIB en protecció social

a la UE any 2006

20,9%

UE 25 27,0%

Font: Eurostat març 2009 (data 2006).

http://www.udg.edu/

Teoria SocialTotal de despesa social per habitant a la UEany 2006

3.828,90 €

UE 25 6.057,40€


http://www.udg.edu/

Teoria Social

Malaltia/ atenció sanitària Discapacitat vellesa Supervivència

Alemanya 26,2 7,5 40,6 1,4Aústria 24,2 8 45,5 1,3Bèlgica 26,4 6,5 32,6 9,4Xipres 23,7 4,2 45,7 1,8Dinamarca 20 13,5 36,1 0Eslovàquia 29 9,3 37,9 0,7Eslovènia 32 8 42,1 1,6Espanya 30 7,3 39,7 2,9Estònia 31 9 42,3 0,8Finlàndia 24,7 12,8 32,2 3,6França 28,2 5,5 34,8 6,1Grècia 25,7 4,9 45,9 3,4Hungria 28,9 10,1 35,9 5,7Irlanda 40,4 5,1 17,4 4,9Itàlia 25 5,9 49,5 9,7Letònia 23,9 9,5 46,2 2,4Lituània 28,6 9,9 43,8 2Luxemburg 24,5 13,3 25,5 10,3Malta 26,7 6,6 48,8 1,8P.Baixos 28,4 10,2 33,8 5Polònia 19,1 11,3 54,1 4,8Portugal 28,4 9,7 37,5 6,6R.Unit 29,9 9,1 40,5 3,2R.Xeca 34 7,7 38,7 1Suècia 24,5 14,2 36,5 2,1UE 15 27,2 7,7 39,6 4,4

La despesa social pública per camps I


http://www.udg.edu/

Teoria Social

Familia / Infancia

Atur /desocupació llar exclusió

social Administració altres despeses

Alemanya 10,1 8,3 0,8 1,6 3,4 0,2Aústria 10,4 5,8 0,4 1,4 1,7 1,3Bèlgica 6,7 11,9 0,2 1,5 3,4 1,3Xipres 11,2 4,9 2,3 4,4 1,7 :Dinamarca 12,7 9,2 2,3 3,4 2,9 :Eslovàquia 10,3 6 0,1 3 3,4 0,1Eslovènia 8,4 3 : 2,7 2 0,2Espanya 3,4 12,5 0,8 0,9 2,4 0,2Estònia 12,5 1,6 0,4 1,1 1,4 :Finlàndia 11,1 9,5 1,1 2 3,2 :França 8 7,3 2,7 1,4 4,1 2Grècia 6,7 5,7 2,2 2,3 3,1 0Hungria 11,9 2,9 2 0,6 2 :Irlanda 14,9 7,9 3,1 2,2 4 0,2Itàlia 4,3 1,9 0,1 0,2 2,7 0,7Letònia 10,2 3,3 0,6 1,2 2,2 0,4Lituània 8,5 1,5 0 2,5 3,1 0,1Luxemburg 17 4,6 0,7 2,2 1,5 0,3Malta 5,1 6,8 1,6 1,3 1,2 0P.Baixos 4,5 5,8 1,2 4,4 4,8 1,8Polònia 4,5 3,4 : 0,8 1,9 0,2Portugal 5 5,3 0 0,9 2,2 4,4R.Unit 6,6 2,6 5,5 0,8 1,9 0R.Xeca 8,1 3,8 0,5 2,8 3,5 0Suècia 9,3 6 1,7 2,1 3,6 0UE 15 7,5 6,4 1,9 1,4 3,1 0,8UE 25 7,5 6,3 1,9 1,4 3,1 0,7

La despesa social pública per camps II


http://www.udg.edu/

Teoria Social

Percentatge de la despesa social en despeses administratives (estructura personal, prestació servei...) a la

UE2006

2,2%

UE 253,1%


http://www.udg.edu/

Teoria Social

POBRESA I EXCLUSIÓ SOCIAL A CATALUNYADimensió estàtica

La privació a CatalunyaEstudi longitudinal, qui entra, qui surt.

•Panel de desigualtats socials de Catalunya 2002-2003-2004 FJB. http://www.obdesigualtats.cat/ •INE

http://www.obdesigualtats.cat/

http://www.udg.edu/

Teoria SocialEL Llindar de la pobresa a Catalunya 2002.

llindar % 50% 60% 70%

Llindar de pobresa econòmica

4.838,10 € 5.805,80 € 6.773,4 €

% de pobres 11,3 18,6 27,1

Intensitat 2,0 4,2 6,9

Severitat 0,5 1,3 2,4

població pobre 721.500 1.181.700 1.720.700

Font: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.

http://www.udg.edu/

Teoria SocialEl llindar de la pobresa a Catalunya 2007.

Font: Parlament de Catalunya, sessió 17 de desembre de 2007.*El càlcul per a Espanya és de l’any 2005, i no varia segons membres de la llar. **algunes entitats com Justícia i Pau, Creu Roja o Càrites apunten que aquesta dada és més propera al milió de persones.

Llindar de la pobresa 60% por debajo de la renda media (estandarizado UE)

Llindar de pobresa econòmica 689,67€ mensuales (Espanya es de 8.276 € anuals)*

Percentatge de pobres 17% (INE Espanya 19,9%)

Població pobre 721.500 persones**

http://www.udg.edu/

Teoria SocialDistribució de pobres a Catalunya segons grups d’edat

14,218,2

12,3

20,5

33,3

0

10

20

30

40

50

menors de 16 anys 16-29 anys 30-39 anys 50-64 anys 65 o més anys

%

Mitjana 18,6%


http://www.udg.edu/

Teoria Social

Distribució de la pobresa segons sexe i estat civil

17 15,7

23,1

14 15,5

22,1

17,3

26,2

21,1

36,7

0

10

20

30

40

50

% pobres casat/da Solter/a separat/a odivorciat/da

vidu/a

Homesdones

%

Mitjana 18,6%


http://www.udg.edu/

Teoria SocialDistribució del total de pobres segons estat civil i sexe.

71,2

39,2

24,7

28,2

2,9

12,9

19,7

1,2

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Home

s

Done

s

vidu/a

separat/a odivorciat/daSolter/a

casat/da

Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.

http://www.udg.edu/

Teoria Social

Distribución de la población total y la población pobre según tipo de familia. Persona de referencia menor de 35

años. I

8

4

6,6

11,2

1,5

4,8

0

5

10

15

20

25

Joven, sin pareja, sin hijos Joven, nucleo en pareja, sinhijos

joven, nucleo con pareja, conhijos

Población totalPoblación pobre

%


1 de cada 4 joves que viuen sols estan en situació de pobresa. Són l’11% del total de Catalunya.

http://www.udg.edu/

Teoria Social

18,8

8,5

19,3

6,17,4

68,5 7,4

14,3

3,7

6,5

9,8

0

5

10

15

20

25

pareja con hijosmenores de 16

años

Principio dedispersión.Pareja con

hijos, algunomayor 16

Dosgeneraciones.

Pareja sin hijos,algun joven

Núcleo conpareja, nijoven, ni

jubilada, sinhijos

Núcleo sinpareja, nijoven, ni

jubilado, sinhijos

Núcelo sinpareja, no

jubilado, conhijos


%


Distribución de la población total y la población pobre según tipo de familia. Persona de referencia menor de 65

años ó 60 en caso de jubilada. II

http://www.udg.edu/

Teoria Social

3,8

11,59,8

22,6

0

5

10

15

20

25

Persona mayor, núcleo sin pareja Persona mayor, núcleo en pareja


%


Distribución de la población total y la población pobre según tipo de familia. Persona de referencia mayor de 65

años o de 60 en caso de jubilada. II

http://www.udg.edu/

Teoria Social

5

22,424,7

32,2

10,7

58

24

17,9

25,8

12,1 12,2

0

10

20

30

40

50

1 2 3 4 5 6 ó más


%


Porcentaje de pobres según la grandaria del hogar

http://www.udg.edu/

Teoria Social

29,9

19,9

13,4 14,9

21

45,4

0

10

20

30

40

50

1 miembro 2 miembros 3 miembros 4 miembros 5 miembros 6 ó másmiembros

%


Relación entre la grandaria del hogar y el porcentaje de pobres.

Media 18,6%

http://www.udg.edu/

Teoria Social

Distribución de la población pobre según situación

ante el Mercado de Trabajo.

88,173,5

3,4

73,7

15,81,96,6

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Población Total Población pobre

Otros inactivos

Invalidez laboral

Parado/a

Trabaja


http://www.udg.edu/

Teoria Social

12,7

31,529,1

36,3

0

10

20

30

40

50

Trabaja Parado/a Invalidez Laboral Actividad no económica(otros inactivos)

%


Porcentaje de pobres según actividad económicade la persona de referencia. (no jubilados)

Media 18,6%

http://www.udg.edu/

Teoria Social

3,9

0,60,3

3,3

1,2

0

1

2

3

4

5

Ningún miembrotrabaja

1 miembro trabaja 2 miembrostrabajan

No trabaja Trabaja


Porcentaje de pobres. La situación de trabajo

Media 18,6%. Índice sintético

La persona de referencia vive en pareja La persona de referencia no vive en pareja

http://www.udg.edu/

Teoria Social

3,8 47,3

12,6

4,2

11,5

33

41,4

0

10

20

30

40

50

Los dos ajornada

completa yfijos

Los dosfijos, uno a

jornadacompleta yotro parcial

Uno fijo yjornada

completa, yotro concontratotemporal

Los doscon

contratotemporal

Unoasalarido yotro porcuentapropia

Fijo yjornadacompleta

Fijo yjornada

completa

Contratotemporal(las dos

jornadas)


Porcentaje de pobres según el tipo de contrato y temporalidad

en el mercado de trabajo.

Media 18,6%

Família. 2 ocupados Família o núcleo. 1 ocupado

%

http://www.udg.edu/

Teoria Social

36,1 33,7

53,7

42,135,6

0

20

40

60

80

100

Paro Jubilación viudedad invalidez PIRMI o ayudassociales similares


Porcentaje de pobres según el tipo de prestación económica de la que son beneficiarios.

Media 18,6%

%

http://www.udg.edu/

Teoria Social

20,5

10,2

32

11,1

0

10

20

30

40

50

Vivienda en propiedad,sin cargas hipotecarias

Vivienda en propiedad,con cargas de hipotecas

o préstamos

Alquiler Cesión semigratuita ogratuita


Porcentaje de pobres según el Régimen de propiedad o alquiler de la vivienda

Media 18,6%

%

El 31% del total de población en Cataluña tiene una vivienda con cargas de hipotecas yun 14,7% vive de alquiler

http://www.udg.edu/

Teoria Social

1,04

3,58

11,07

0

5

10

15

20

25

El Hogar no se puede permitircomprar carne o pescado

semanalmente

Comprar medicamentos que recetael médido suponen un esfuerzo muy

grande

El hogar no se puede permitireconómicamente comrpar ropa de

abrigo una vez al año

%


Porcetnaje de individuos afectados por algúntipo de privación.

La dimensión básica de consumo I.

http://www.udg.edu/

Teoria SocialPorcetnaje de individuos afectados por algún

tipo de privación.La dimensión básica de consumo II.

1,04

3,58

11,07

2,68

6,01

0

5

10

15

20

25

El hogar no se puedepermitir

económicamenteropa nueva cada

temporada

El hogar no se puedepermitir

económicamentecomprar zapatos

cada año

El hogar se hademorado en pagar

el alquiler

el hogar se hademorado en pagar

la hipoteca

El hogar se haretardado en pagarlos recibos de agua,

luz, o gas

%


http://www.udg.edu/


tipo de privación.La dimensión básica de la vivienda.

7,33

0,41,92

3,761,99 1,92

0

5

10

15

20

25

El hogar tiene unadeficiencia gravey hay grandesdificultadades

para solucionarla

Hay fata de aguacorriente i/o váter

i/o baño

Problemas dehumedad

Problemas defalta de

ventilación,grietas en la

pared, aluminosiu otros

problemas deseguridad

instalacionesdeficientes

Problemas de friopor el malaislamiento

%


http://www.udg.edu/


tipo de privación.La dimensión secundaria I.

14,24

19,71

8,47

23,92

0

5

10

15

20

25

con los ingresos que tienedice que llega a final de

mes con dificultad

Los gastos de viviendasuponen mucho esfuerzo

No se pueden permitireconómicamente una casa

confortable

No se pueden permitircambiar los mueblescuando se estropean

%


http://www.udg.edu/


tipo de privación.La dimensión secundaria II.

5,34

2,11

7,61

23,83

0

5

10

15

20

25

No se pueden permitiarcambiar electrodomésticos

cuando se estropean

En el hogar nadie disponede coche

No se pueden permitirregalos a amigos o

familiares una vez al año

El hogar no se puedepermitir económicamente irde vacaciones una vez al

año.

%


http://www.udg.edu/

Teoria Social

POBRESA I DESIGUALTAT SOCIAL A CATALUNYA

QUI ENTRA I QUI SURT A LA POBRESA

•Panel de desigualtats socials de Catalunya 2002-2003-2004 FJB. http://www.obdesigualtats.cat/ •INE

http://www.obdesigualtats.cat/

http://www.udg.edu/

Teoria SocialIncidència, intensitat i severitat de la pobresa a Catalunya2000-2004

2000 2003 20042004 Espanya

2004 UE

Risc de pobresa (incidència) 18,6 18,4 18,5 19,9 16%

Intensitat 4,2 4,6 4,6

Severitat 1,3 1,7 1,6

Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2003-2004. FJB.

http://www.udg.edu/

Teoria SocialLes transicions dins i fora de la pobresa

any2004

no pobre pobre total

2003

no pobre 91,32 8,688,1%(UE) 100

pobre 29,7839.8%(UE) 70,22 100

total 81,67 18,33 100


http://www.udg.edu/

Teoria SocialPobresa a Catalunya: Qui entra qui surt.


Llindar 2004

Llindar 2003

Davalllada

Pobresa persistent

Incr

emen

t

SUPEREN

EM

PIT

JOR

EN

http://www.udg.edu/

Teoria Social

I LA CRISI ACTUAL?Que aporta a la dimensió del risc de la pobresa?

Qui pagarà les conseqüències?

http://www.udg.edu/

Teoria SocialAturats/des a Espanya i Catalunya 2009

Espanya 13,91% 3.481.859 2.435.894 30,00Catalunya 11,82% 479.487 378.268 21,00

Font: MTAS 2009

http://www.udg.edu/

Teoria SocialQuè posa en evidència la nova situació?

Destrucció d’ocupació (14% atur, però més aturats que mai 3.207.900, 620.000 llocs de treball destruits)

Dificultats empresarials per fer front als compromisos (circulant) i mantenir nivells anteriorsAugment de la morositat familiar (3,80% Gener de 2009. 4,8% Caixes, 3,2% Bancs, increment 27% en relació al 2008 de deutes a comerços per pagaments ajornats)

Augment massiu de la demanda d’assistència social (BCN 2008 = 38.000 persones Càrites) Augment de les mesures liberalitzadores i privatitzadores de l’Estat de Benestar

En General:mesures que arriben tard, són poc efectives, no són estructurals, i donen més resposta als “culpables de la situació” que no pas eines reals a les “víctimes.”

En l’etapa anterior de creixement no s’ha invertit en mesures de combatre la pobresa ni en propostes estructurals. El cicle expansiu anterior és dels més llargs que es recorden.

http://www.udg.edu/

Teoria SocialCom pot afectar la situació de crisi?Des del punt de vista de la pobresa

Accentua els nous factors de risc de pobresa:Precarietat del mercat de treballSistemes de protecció social febles, i liberalització i privatització de drets.Increment de la desocupació sense dretsNoves tendències demogràfiques

Nuclis familiars més vulnerablesLa nova immigració

Major esforç econòmicDeuteshabitatge

Augment de la població sensible al risc de

pobresa des d’un punt de vista monetari:Pèrdua del poder adquisitiu

Pèrdua feinaJubilar-seEnviudarIncrement deutesIncrement preus primeres necessitats

Noves exigències familiars

INCREMENT DE LA POLARITZACIÓ I DUALITZACIÓ SOCIAL

http://www.udg.edu/

Teoria SocialMesures proposades per a combatre la situació de crisi econòmica pels agents econòmics i socials

Proposta de la banca espanyola:Disposar de més liquiditat per a evitar col·lapse del sistema financer. “situació de crisi nacional”, i evitar la “fallida”

Proposta de la banca catalana:Augmentar els ingressos de l’Estat a partir de pujar l’IVAReduir els impostos a les empreses per fer-les més competitives.Ajudar als emprenedors

Proposta de la CEOEAbaratiment dels acomiadamentsRebaixes fiscals a les empreses per a evitar acomiadaments i poder competir.No pujar salaris per sobre 1%. (diverses mesures)

ALTRES PLATAFORMES EMPRESARIALSReforma del mercat de treballRebaixa de costos

PLATAFORMES SINDICALSGarantir el poder adquisitiu dels salaris (convenis col·lectius)

Estimular el consumRenda garantida de ciutadania (només alguns sindicats) per a població sense atur.

CONFAVIntervenció estatal per protegir a la població més vulnerableRebaixa de la pressió fiscal de taxes i tributs municipals.

MESURES DEL GOVERN CENTRAL, AUTONÒMIC, LOCAL....

http://www.udg.edu/

T Ema 14 Pobresa MonetàRia Catalunya I Espanya 1

News & Politics

Transcript of T Ema 14 Pobresa MonetàRia Catalunya I Espanya 1