DEL TERME DE CALVIÁ

tekói'e e n, e'i'a e • cedieecz,

C.)

4!) C:11°

aft ..^1.

contestant un dels Regidors: "Total,per un caramull de Tedres...". Caramullque', com tots sabem, constituYa unapart integrant de la . nostra històriai de la nostra cultura.

EDITORIAL

Calvià sancionara a les personesque varen arrassar, amb unes obres ile-gals, una vila romana del segle I aSanta Ponça.

Aquests eren els titulars de moltsdels diaris illencs quan es va descobrirque una empresa constructora s'haviacarregat una villa romana del segleI. Es tractava, segons indica tot, d'unafactoria de peix que podria ser (micaa Mallorca, de la qual ja n'havia desapa-reguda la major part davall un xaleti el centre comercial que fan just al'entrada de Santa ponça, a ma dreta.

Es diu, també, que quan es va veu-re que s'iniciava el centre comercial,es va acotar un espai de 15 x 45 m.on es va començar el treball arqueològicque els va fer arribar a la conclussióabans descrita: Es tractava d'una impor-tant villa romana, en concret una facto-ria de peix que podria esser (mica al'Illa.

I elsa gué vecontestacióno ens vaREvista de

nostre lectors es demanaran,tot això per Editorial? Laés rApida. A que l'Ajuntamentfer ni punyetero cas. A laGener del 85 mostrAvem un

"Caramulls" com aquest han desapa-rescut sense que ningii se n'adonAs,per() encara en queden, pocs, per(*) enqueden, ara correspon als estamentsoficials fer el possible per preservar-los dels depredadors mecànics, i a l'A-juntament incluorer-los dins el P.G.O.U.i evitar la seva destrucció.

Amb tots aquests que han tengutla sort de quedar intactes, encara quesigui parcialment, la solució que potprendre és preservar-los i acondicionar-los perquè puguin esser visitats i estu-diats, fent-los, per exemple, el centred'una zona verda. •

El Consistori 'té els medis i elsconeixements necessaris per a fer-ho,només cia posar-s'hi, i la nostra histò-ria és prou important com per tenir-la oblidada i recordar-se'n només quanno es pot fer res.

reportatge fotogrAfic i una crônicaadvertint de la troballa d'aquesta villa,i advertint al 'mateix temps del perillde destrucció en gué es trobava, peròmalgrat això, aquesta villa ja no exis-teix.

I com ens va dir la mateixa Margari-da Orfila, CalviA és un lloc ric enhistòria, per() gens cuidat i expoliatcontinuament. El poc interès municipalen preservar els testimonis d'altrescivilitzacions i l'especualació senseescrúpols ho estan fent possible. Record,amb vergonya per una altra persona,que a un Plenari de l'altre Consistori,es va dir que l'ajuntament hauria desenyalitzar els jaciments arqueològicsdins el P.G.O.U. per evitar la sevadestrucció, com acabava de passar aquellsdies amb varis talaiots a Son Ferrer,

FiliCAO•S ?,mme,

C/ C. hi• Cue.c> . C.Auvik . 11.40 OZ O(.

Hem Coordinat: Pep Rubio.Manuel SuArez.

3

NOTICIARI LOCAL

- Com diu la nostra Portada, 'Adéuestiu, perquè a la fi ha arribat elfred i els negocis de llenya recuperenel bon humor. Acabam aixl una altraemporada turística i esperem que, ambella, acabin també tots les problemesque es deriven d'aquest món que propor-ciona a tot el nostre Terme l'alimentnecessari per viure tot l'any. Esperemque s'acabai l'especulació, que privila qualitat per damunt la quantitati massificació, que els serveis millorin,que... que tot vagi millor, punyeta!

- Pareix esser que A.P. de CalviAreconsiderarA la seva posició enfrontdels pactes de gestió signats entreels tres grups politics per governarl'Ajuntament fins les properes eleccions,insinuant que es podria arribar a laruptura dels mateixos per part seva.

- A Santa Ponça, just davant lesCases de la Possessió es construiràun Parc de Bombers del qual l'execuciói el manteniment aniran a cArrec delConsell que el podrà utilitzar durant10 anys, passats el quals serA de l'Ajun-tament.

- Sembla que, a la fi, el Museude Ca'n Verger es posarà en funcionament,amb un pressupost de 20 milions, delsque l'Ajuntament n'aporta el 40 % i la restael C.I.M. i el Ministeri de Cultura.

- Es parla de que s'han cedit unsterrenys per a fer un Institut de B.U.P.a Santa Ponça.

- Tot pareix indicar que, abansde Nadal, a CalviA podrem veure TV-3,ja que el Consistori ha pressupostat5 milions per a instal.lar un subrepeti-dor que agafarà la senyal que venguid'AlfAbia.

- L'Escola-Taller de Belles Arts,situada al Club de Gel, començarà enbreu a impartir les seves classes. Hiha que dir que els professors procedeixende la Facultad de Belles Arts d'Uruguay,la qual cosa pot avalar per si mateixala qualitat dels cursos. Varen venira Calvià a presentar-lo, per() semblaque la nostra població, equivocAdament,no presta molta atenció a aquestes cosesni els dóna la importància que tenen.

VeInats recolça totalment aquesta incia-tiva i es posa a la disposició del pro-fessorat del Centre.

REVISTA VEYNATS

P.M. 1/1.983.

Han Col.laborat:

Carme López.Xisca Esteve.Joan Rubio.Antoni Pallicer.Julia Vicens.Pere Morey.Pep SuArez.Antònia Barceló.F. Jiménez.J. Ante Castell.Miguel Herrera.Margalida Cabrer.

Fotor rafies: Joan Vidal.

Portada: Miguel Herrera.

EL PLENARI DEL MES

El Gabinet de Premsa de l'Ajunta-

ment de Calvià, ens fa arribar el"

seguent comunicat de Premsa:

El acondicionamiento

de una

zona verde en la Urbanización de Son

Ferrer con presupuesto de 9.271.000

pts. fue uno de los Acuerdos adoptados

en el Pleno Municipal del Ayuntamiento

de Calvià, celebrado el martes dia

5 por la tarde. -

En el mismo Pleno se aprobaron

dos propuestas referidas a proyectos

que se realizaran en colaboración

con el Consell Insular de Mallorca.

Se decidió integrarse en la

red de Bibliotecas del Consell, suscri-

biendo un Convenio con el centro coordi-

nador de Bibliotecas de dicha institución

Mediante este convenio el Ayuntamiento

se compromete a aportar anualmente

un mínimo del 0'25% de su presupuesto

para la adquisición de libros, y el

CIM a poner a disposición de los centros

de lectura de Calvià, su asesoría

y servicios técnicos. Asimismo el

CIM otorga 328.000 pts. para el centro

de lectura de Peguera.

El término municipal de Calvià

dispone de bibliotecas en CapdellA

y en Calvià y de centros de lectura

en Peguera y .Santa Ponça. Asimismo,

recientemente se adquirió un inmueble

en Magaluf para la próxima instalación

de una casa de cultura por valor de

10.000.000 de pts.

Un tema tratado en el capitulo

de urgencias de la Sesión Plenària

es el referente a la cesión de un

solar al CIM, para la construcción

de un parque contra incendios en Santa

Ponça. Al cabo de 10 años la propiedad

del parque revertirà en el Ayuntamiento.

Por otro lado, también en el'

capítulo de urgencias se dio cuenta

de que se ha llegado a un acuerdo

o pacto con los funcionarios que

incluye basicamente mejoras laborales

al margen de las económicas. Asimismo

Y en lo referente al personal del

Ayuntamiento se •decidió conceder una

gratificación de 144.000 pts. a los

policias municipales como reconocimiento

a su labor. El Concejal Gerald Coppex

pidió que la gratificación se haga

extensiva a los guardias rurales,

lo que sera tratado en un próximo

Pleno.

En otro orden de cosas, Catalina

Carbonell puso sobre la mesa el tema

de la necesidad de que Capdellà disponga

al menos de un botiquín que pueda

atender las urgencias farmacéuticas

de la zona. El tema sera estudiado

por los servicios jurídicos del Ayunta-

miento, mientras que paralelamente

se mantienen conversaciones con el

Colegio de Farmacéuticos para la viabili-

dad de la apertura de una farmacia.

El passat 13 de Novembre el

Secretari de l'Ajuntament de CalviA,

Sr. Garcia de Jalón,es va reincorporà

a les seves funcions com a Secretari

Municipal, a l'espera de la resolució

del seu expedient disciplinari.

Feim a continuació un breu resum

de les actuacions municipals en relació

a aquest tema:

Com tothom sap l'Ajuntament

de CalviA, va iniciar el mes de marc

d'enguany, un expedient disciplinari

al Secretari de la Corporació. En

data 16 de maig la Corporació va prendre

l'Acord de que mentres tant duras

la tramitació de l'expedient disciplinari

el Secretari quedava suspés preventiva-

ment d'empleo i sou. El Secretari

va recórrer aquest Acord davant l'Audién-

cia Territorial de Palma, la qual

va desestimà el seu recurs, donant

la raó a l'Ajuntament, considerant

que l'Acord no vulnerava cap principi

constitucional, i a mes condemnava

al Secretari al pagament de les costes

del judici.

El Sr. Garcia de Jalón, no conforme

amb la sentència, va presentar un

altre recurs, aquesta vegada' davant

el Tribunal Suprem, qua en data 4

d'octubre tornà donar la raó a l'Ajunta-

ment, confirmant la sentència de l'Au-

diència .

I el passat dia 24 d'octubre

es celebrà un Ple Extraordinari a

on es clona compte a la Corporació

de que la tramitació de l'expedient

disciplinari es donava per finalitzada,

i tot l'expedient es remetia a l'Autori-

tat competent, a n'aquest cas el Ministre

d'Administració Territorial,per a

la seva resolució definitiva.

• Illcernerismosievos

es ferrer

soie us. mn -aima- amunca

des poble.

•JAW SALIM

construcc10118

calva

* nacrs000nalmcos* OSATOS off affame

*MOITES

•

Ci lilloyer.34 CALMA

Restamumd•waxmaram

CNN PEDRO;GOONS 11111111011.111111111Y 1

.61. Nosy. as . MINIM • 111111.111 • 01111111amil

Cco-u.) )!4 1.4,k))/ES PROJECTA FER UNA GRAN PASSEIG MARITIM

Així és, l'Ajuntament projectafer un gran passeig marítim que enllaça-ria tota la part de la costa. S'iniciariaa Palma-Nova dins l'any 87, per continuarfins a Santa Ponça i després acabara Peguera.

Aquest passeig aniria afarrat ala mar dins totes aquelles zones queho permetessin, a les altres, les rocoseso edificades, s'aprofitarien solarsense edificar o bé es faria un passeigmés estret.

Aquesta és una excel.lent inciativaque apunta a un dels objectius que semblaencalçar l'actual Consistori, conseguirturisme de qualitat i aix6 només espot aconseguir oferint uns serveis dequalitat, com ja déime a propòsit dela nostra Portada.

To aixe, es complementa amb laintenció de la Prefectura de Costesd'invertir 300 milions per eixamplarla platja de Magaluf, en un intent detornar tenir l'aspecte anterior a lamassificació urbanística.

Aquesta prolongació de la platjaen uns 20 metres, surt de la intenciógubernamental de recuperar tot el litoralespanyol, tant el contaminat com l'afec-tat per l'expansió turística incontrola-da. Aquest pla esta pressupostat entrenta cinc mil milions de pessetesi s'aplicarà en 7 anys.

JERONI SAIZ

• Un dissabte deixà el seu lloc deConseller amb una notificació de dimis-sió, probablement ni ell mateix sabiaen aquell moment que durant tota lasetmana se li dedicarien varies columnesals diaris illencs. Després de descansardurant el cap de setmana, es presentaa l'Ajuntament de Calvià per a cubrirel seu lloc de feina ("havia obtingutla primera plaga en un concurs de mèritsper a cubrir un lloc d'enginyer en cap"),ja tenim un altre treballador municipal.

Pocs dies després, el Govern Balearreconsidera la seva postura i anomenaConseller a Jeroni SAiz, així que segonsels entesos i la Llei, el Consistorid'aquest poble nostre li ha de concedirl'excedència com a funcionari.

El resultat és que el Sr. Saiz,en deixar el Govern de les Illes, tendrAun lloc de treball segur.

Sembla que la legislació protegeixaquestes situacions, però la gent nopot deixar de pensar en lamanca d'èticad'aquest senyor fent its i, per ventura,abús de la Legislació, com tampoc potdeixar de pensar en l'error del PresidentCanyelles consentint aquest cas, jaque ell i el Govern són els primersque han de demostrar el bon seny i elbon (Is que s'ha de fer de les disposi-cions legals i, per acabar, pensa quehi ha un senyor, Jeroni Saiz, que jaté l'esquena ben guardada quan se liacabi la participació dins el GovernIllenc.

I de l'Ajuntament què es pot dir?Pareix que la llei, en aquest aspecte,el té molt marcat i fermat de mans.Segons el Bathe tot és normal, per()la veritat és que, una altra vegada,i van..., torna estar embolicat dinsun mal embull, i és que sembla que quanno hi queim, ens hi duen.

El Govern Balear torna a llançar unprograma de gran abast econòmic

amb la finalitat de promoure l'ocupació i elnivell de renda a la nostra Comunitat.El programa que es du a terme encol.laboració amb les institucions mêsprestigioses de les Balears, posa 'nés de4.000 minons de pessetes, en forma de créditpreferent, a disposició d'aquelles persones od'aquelles entitats de les nostres illes quedesenvolupin projectes que contribuexin al'aconseguiment d'aquests objectius.Aquesta Unie de crédit preferent es dirigeix atots els comerciants, els industrials, elsagricultors i els empresaris petits i mitjans deles Mes que desitgin dur enclavant projectesque contribuexin al desenvolupament de lesBalears.Volem promoure l'existència d'empresesmodernes i sanejades amb capacitat suficientper competir en el futur.

i:5L-deef","0:cfeeeLz a .Latea

- S'atorga la Medalla d'Honor iGratitud de l'Illa de Mallorca, en laseva categoria d'Or, als músics: BaltasarSamper, Joan Ma ThomAs, Miguel Capllonchi Antoni Torrandell, en reconeixementdels seus mèrits com a insignes represen-tants i promotors de la música a Mallor-ca.

- Es reedita el Mapa-guia Turísticde Mallorca, amb una tirada de 300.000exemplars.

- Es contracta, per tres milions,una pAgina pedagògica en català al DiariUltima Hora que estarà dirigida alsescolars, repartint-se a tots els cen-tres.

- La Conselleria d'Obres Públiquesha contractat obres per a carreteresper valor de 337'6 milions. Aqui s'incloula C. 719 de Palma-Nova amb 7'3 milioni la il.luminació de la C. 719 a SantaPonça per 4'9 milions.

- Hem rebut un petit llibre titulat:Escriptors de les Illes Balears, ones dóna, cronològicament, la vida decada un dels seguents escriptors:

Ramon Llull, Anselm Turmeda, GabrielMaura, Costa i Llobera, Joan alcover,Antoni Ma Alcover, Gabriel Alomar, Salva-dor Galmés, Llorenç Riber, Guillem Colom,Francesc de B. Moll i Llorenç MoyA.

Els crtdits del

Govern BalearCOMUNITAT AUTONOMA DE LES

ILLES BALEARS- Atorguen la Medalla d'Or de la

Comunitat Autônoma a Sebastià Garcies,lul.lista, i a Guillem Colom, cienti-fic. Aquesta medalla té per objectepremiar l'esforç realitzat per aquellespersones, físiques o juridiques, ques'hagin distingit en qualsevol campde les activitats de la vida de la Comu-nitat Autônoma de les Illes Balears.

- S'inicia la campanya "S'Esporten es carrer", que té per objecte promou-re activitats esportives d'àmplia parti-cipació en els barris de la . ciutat.

- La Catedral de Ciutadella i elPalau Vivot de Palma s'inclouen en elPla de Restauració de Monuments hite)ric-artistics, la primera amb un pressupostde quaranta milions i el segon amb vintmilions.

El Consell Insular de Mallorcaté un programa d'adquisició definques destinades a la proteccióde la natura, a l'Os públic i a l'ex-perimentació agrícola.

Ha elaborat un pla de rejove-niment de les plantacions degarrovers. Impulsa les fires agri-coles i ramaderes com a vehiclede potenciació del nostre camp.Per tal de millorar la cabanya dua terme una campanya de vacu-nació contra la brucel.losi i la tu-berculosi i una altra de milloragenética.

Altres actuacions destacadessón:

—Campanya d'adequació demolins de vent per a extracciód'aigua.

—Foment de la construccióde sitges per emmagatzemar pin-sos.

—Instal.lació d'hivernacles ales escoles.

—Distribució de carpes perrepoblar safareigs.

(fe/n4ell 4n4fekee.41,a/4ea

c/. Palau Reial, 1

nsellen A2ricultura

EN C. VISIS • -Pi. A.T-"'LAS' ISLAS Y EL PODER

Nuestras islas, tan hermosas ytan dispares, quedaron jurídicamenteunidas a raiz de la aprobación del Esta-tuto de Autonomía, por Ley Orgánicadel 25 de Febrero de 1.983. Sin embargo,el pueblo de estas islas, no acababade entender el verdadero significadode la Autonomía, ni toda esa parafernaliaque se montó al socaire de Anteproyec-tos de Estatutos. Fue la clase políticay una élite cultural y progresista laartifice de nuestra Comunidad Autonó-mica. Luego con la aceptación de nuestraConstitución, se ratificó el modelode Estado, en el que resaltaba el "Estadode las Autonomias".

Pero, es obvio que la publicaciónde la ley en el Boletín Oficial delEstado, no es suficiente para que todoslos habitantes quedaran impregnadosde ese sentimiento autonómico que debieraser la condición primera de toda Comuni-dad. Faltaba algo más. Era preciso demos-trar con hechos la conveniencia de haberoptado por ese modelo de convivencia.

En verdad, la aprobación del Estatutera sólo el punto de partida para fomentarla sensibilidad autonómica y los efectosbeneficiosos que conlleva construira nuestra imagen y semejanza nuestraestructura política, capaz de acercarsea la realidad i poder resolver con máseficacia y racionalidad nuestros pro-blemas.

La aceptación emotiva de nuestraAutonomía, no sólo pasaba por las urnas,era preciso que con su puesta en marcha,se produjera el convencimiento realy profundo de todo un pueblo. Y esosresultados que apoyaran y Probaran,no sólo la utilidad sentimental, sinola material, la debía dar el primerGobierno Autonómico.

EL PODER

El Gobierno del Sr. Cafiellas, noha sabido aprovechar esta ocasión únicade inculcar a ese pueblo ese estadode ánimo y sensació de ser nosotrosmismos los forjadores del futuro deesta tierra. A dos años largos de laselecciones con el triunfo parcial deCoalición Popular, el gobierno del Presi-dente Cafiellas, no ha logrado interesara este pueblo ni involucrarle en laconstrucción de nuestra Autonomía. Lamayoría de ciudadanos siguen -viviendo-de espaldas a los quehaceres politicos,sin pensar que las decisiones de susgobernantes les van a afectar enorme-mente. La imagen que proyecta este Go-bierno, es la de una imperdonable biso-ñez, unida a un nepotismo nada beneficio-so para su partido, y que es más propiode una república bananera que de unaComunidad Autónoma, que se mira cadadía en el espejo de Europa.

410 .

El President, da la impresión deque es un buen hombre al que su parcialvisión conservadora del mundo, le impideentender la dinámica de nuestras islas.Ya no es posible a estas alturas preten-der mantener un "status quo" en la socie-dad, a lo "ancien régime", y aferrarsea doctrinas triunfantes en otros lares.Aplicar a estas Islas los modos de enten-der la sociedad bajo el prisma de loconservador, es en según que aspectosanacrónico. Repetir el discurso de la

9

6.0

opción conservadora, aunque legítimo,ya no es válido. Basarlo todo en loscriterios de la iniciativa privada,libertad de empresa, flexibilidad absolu-ta en el factor trabajo, no es suficien-te. Es preciso que los poderes públicoscreen las condiciones objetivas quehagan posible una igualdad de oportunida-des a la hora de acceder a competiren el mundo económico. De que le sirvea un hombre tener ideas, talento e ini-ciativa, si luego para desarrollarlasse encuentra prisionero de su circunstan-cia. Me explicaré: ¿cómo puede un traba-jador, un técnico crear su propia empre-sa, con salarios congelados, sin capaci-dad de ahorro y con unas entidades finan-cieras que prestan dinero a unos tiposde interés alarmantes? Puede que algunolo consiga, pero debemos convenir queserán los menos.

Es una falacia, en estas condicionespostular estas teorías de la iniciativaprivada, cunado todas o casi todas laspuertas se cierran a la hora de ponerlasen práctica. Yo creo en la libertad,y en el hombre, y en la iniciativa pri-vada; pero, hay que crear las condicionesnecesarias para que todos puedan luchary competir con unos mínimos de igualdad,tanto económica como cultural. Tomarel ejemplo de los Estados Unidos, nosirve al trasplantar el modelo a nuestrasituación concreta. Aquí no hay ningúnSilicon Valley, ni bancos que prestandinero creyendo únicamente en una idea.Aquí al que no entrega garantías nose le presta.

Es preciSo, pues, hacer algo másque el laissez faire laissez passer.Nuestras islas precisan de actuacionesque desarrollen todas las posibilidadeseconómicas y sobremanera el potencialhumano, formando hombres que puedany sepan crear riqueza y un futuro.

Ese Gobierno conservador no hasabido convencer ni con palabras nion hechos, de que la Autonomía es algomás que crear nuevos puestos remuneradosy más burocracia. Sólo se ha creadomayor indiferencia y apatia. Los grandestemas no han sido mínimamente encauzadosni resuletos. Y a titulo de ejemplome referiré a unos pocos:

El Ordenamiento del Territorio,protegiendo paisajes y la belleza naturalde 'estas islas, que es en definitivauna de las materias primas más importan-tes que se utiliza para fabricar elproducto turístico, sigue estando amerced de la especulación.

Los recursos económicos que generannuestras empresas, escapan a cualquierposible reinversión en nuestra tierra.

La Universidad, pilar básico delfuturo, vive de espaldas a la sociedad.Sin medios y sin posibilidad a cortoplazo de incidir de una forma sustancialen la marcha de nuestras actividades.Veamos si no, a una Facultad de Derechodesbordada que vive a precario; un segun-do ciclo de Empresariales, pieza básicapara nuestras industrias, que desde1.974 espera la implantación del mismo.Y un largo rosario de asuntos que salvopocas excepciones, han quedado adormila-dos a la espera de que alguien los pongaen marcha.

OTRO PODER: Unió Mallorquina

Alberti, y su U.M. han tenido queapoyar una y otra vez a ese Gobiernoque parece más preocupado en quedarbien ante unos pocos que en atendery resolver los grandes temas con visiónde estadistas.

D. Jerónimo Alberti, ha tenidoa lo largo de la legislatura motivosde más peso para decantarse de CoaliciónPopular. Me acuerda en este momentode aquellas idas y venidas de Madrid,por mor del tan manido asunto Torcaly Zeus, y que su resolución desde lacapital de España nada bueno aportóa un partido que dícese Regionalista.

11

qué viene ahora volverse atrás? Las verdad no se entiende.

Lo que si es cierto es que el líderde U.M. es un hombre con vocación políti-ca y, consecuentemente, con vocaciónde poder, hasta tal punto que da laimpresión que prima más el segundo aspec-to que el primero.

Alberti, ha creado su partido,él lo es casi todo: Alberti es la tercerafuerza política de las islas. Alberti,se adpata la cambio y a las circunstan-cias, veAmos ese bautismo reciente enla pila del nacionalismo. Alberti intentacon toda legitimidad ser el Pujol mallor-quín, y para ello, va en busca de esesello que da más sentido a su partido:el logo y la marca del nacionalismo.

LA OPOSICION

EL P.S.O.E.

En la construcción de nuestra Comu-nidad Autonómica, este partido ha tenidoun protagonismo de primer orden, y desdeel mismo inicio de todo el proceso;cosa muy distinta puede decirse de otrasfuerzas políticas. En la oposición,pienso que ha sabido estar cumpliendosu papel dignamente. La oposición yase sabe, es a veces cómoda, a vecesdifícil y a veces frustrante.

El P.S.O.E. adolece desde el saltode Félix Pons a. Madrid de tin nuevo líderque lime asperezas, y con categoríay talla una a sectores que se desmarcandel partido. Las luchas internas habidasúltimamente han irradiado ante la opiniónpública una imagen de pequeños reino3taifas. Es normal en un gran partidoque existan distintas corrientes deopinión que sirvan para enriquecer losprogramas y el modelo politico; peroesas luchas se parecían más a egoismospersonales y guerras barriobajeras quea desavenencias en el debate ideológico.Y es que el P.S.O.E. debería reflexionarsobre ese dualismo que coexiste constan-temente y que lo forma el militantey el electorado. Si se quiere poco apoco tranformar una sociedad para quesea más justa y libre, es preciso alcan-zar el poder, y éste sólo se consiguecon el voto del electorado. Es preciso,

que el militante y el electorado noestén tan separados, es encesario quehaya más congruencia entre unos y otros,de lo contrario puede desembocar enontradicciones que, aunque válidas provo-can el desconcierto en el votante.

P.S.M.

Un nacionalismo de izquierdas queno acaba de crecer al vivir a la sombrade un gigante, el P.S.O.E. Aunque tienebuenos cuadros aparece ante la opiniónpública como muy teórico.

LA CRISIS Y EL FUTURO

con todos esos mimbres, quésalidas se van a dar para gobernar lasislas? En el rol de Pitonisa no me veo,y además no es la intención de estesescrito. Lo que pretendo no es hacercábalas concretas, sino traducir, oal menos intentarlo, la impresión quetiene el ciudadano anónimo sobre lasactuaciones de nuestra clase política.Lo que sí voy a apuntar en esta últimaparte son ideas para entender la convi-vencia en una comunidad con un altonivel de vida y a las puertas del sigloXXI.

Es obvio, que en estos momentosU.M. tiene una mayor responsabilidadal poder hacer inclinar la balanza delpoder a la izquierda o a la derecha.Y en este contexto, hay que decir quecon una ley electoral que prima a losgrandes partidos, y en un mapa politicocomo el nuestro en el que coexistenpartidos minoritarios, es posible queen un próximo futuro se den situacionesen las que para alcanzar una mayoríapara gobernar se tenga que contar conlas minorias. Por ello, es preciso des-prenderse de prejuicios y afrontar convisión realista la posibilidad de alian-zas con partidos que, ideológicamente,se encuentren alejados. Y habrá queformalizar Pactos que contengan lo queles une, dejando para mejor ocasiónel debate de lo que les separe, atendien-do a los intereses de los ciudadanos.Buscar nuevas vias de entendimiento,modernas y pfogresistas. Y cumplir losPactos. "Pacta sunt Servanda".

T1 C IY aún en aquella situación en que

las elecciones den la mayoría absolutaa un solo partido, pienso que a estasalturas y en una sociedad variopinta,no es óbice para no respetar en lo posi-ble a las minorías. Estas también tienenderecho a ser oidas.

A medida que azanzamos hacia unmayor progreso y en una profundizaciónde la democracia como forma de conviven-cia, ésta debe contener la posibilidadformal de que el poder de turno, sinhacer dejación de principios, puedacercarse y respetar las opciones delas minorías. Las sociedades son dinámi-cas y plurales y en base a esto la res-ponsabilidad del poder ha de ser sensiblea estas minorías y velar por no conculcarsus derechos, que no sus privilegios.De esta forma el poder es más democráti-co y más real. A la vez que sus efectosmás justos.

Todo lo dicho no es motivo paraque nadie se escandalice con unos Pactosentre opciones políticas distintas sicon ello se consigue la gobernabilidadde las islas. Si con ello se avanzaen el camino del bienestar y de unamayor justicia. Sin que cada uno denosotros deba dejar de soñar en la utopiade un mundo en que todos seamos másfelices.

Antonio Pallicer.

EGfi LLS 1.2

FE "rDESEAquest és el Free) de les Festes

del Desembarc d'enguany, pronunciata la Creu de Santa Ponça per LleonardMuntaner, professor de la Universitatde les Illes Balears.

CALVIA, DE LA FAM A L'ESPLET

Una vegada més, com ja és habitualcada any en arribar setembre, Calviàrememora el desembarca a Santa Ponçade les tropes de Jaume I. Celebrar arai aquí l'efemérides de 1.229, d'entrada,em sembla un fet positiu, i molt mésencara si això ens ha de servir pereflexionar sobre les conseqüències queper als mallorquins va tenir la conquestacatalana de Mallorca. La reflexió quepropós parteix, evidentment del passat,però té el ulls fixats en el present.Amb això vull dir que no es tracta d'a-muntegar dades històriques per satisferirresistibles curiositats, sinó abansal contrari, es tracta de donar a enten-dre als ciutadans la importAacia social,económica i política de construcciódel país, que té el fet de saber quisom, d'on venim, i quina és la nostrapersonalitat col.lectiva.

Segons el meu parer, si de bone veres volem defensar els interessos

• e Mallorca. a tots nivells, resultamprescindible rejovenir la nostra iden-itat com a poble. Una identitat quesense cap dubte passa per la consciênciaque hem de tenir els mallorquins depertAnyer no només aun terriotir geogrA-fic homogeni, sinó sobretot a una comuni-tat lingüística i cultural específica.Només així, amb la força que dóna aquestaidentitat, serem capaços de planificarcorrectament el nsotre futur dins l'Es-tat Espanyol i per suposat amb totala solidaritat que sigui necessAriarespecte ala resta d'auotnomies.

La conquesta catalana de Mallorca- l'any 1.229, de temps enrera s'ha conver-tit en un vertader mite, queplantejauna história increYble de bons i dolents:La lluita entre els moros ignorants

• .3

i covards que a la fi són vençuts pelsnobles i cultes cristians catalans,que d'una manera altruista alliberarenaquestes terres del jou mahometà. Llunyd'aquestes tergiversacions, avui sabemque la Conquesta de Mallorca va esseruna expedició planificada durant anys,moguda per motius basicament econòmicsi d'expansió de la Corona Catalano-Arago-nesa. No cal dir tampoc, que l'anexióes realitza a costa de molts d'esforçosi de nombroses vides humanes d'un ialtre costat. A partir de llavors, espot afirmar que comença una nova etapade la nostra história amb greus pro-blemes econòmics i sobretot socialsi d'organització que encara no coneixemamb profunditat. Sigui com sigui, elfet cert és que també a partir d'aquellmoment es posa en marxa la maquinariasubtil de l'aculturació, que a poc apoc havia d'anar substituint una cultura:la de l'ISLAM, per la dels nous domina-dors CATALANS. Es en efecte la culturacatalana, de l'Occident Europeu, laque majoritàriament ha influIt en laformació del nostre caracter, encaraque no podem menysprear ni els anteriorsestrats culturals, ni la insularitat,creadora d'una manera de vida peculiar.Som ide), un poble ric de matisos nati criat en el centre de la MediterraniaOccidental, quan aquest mar era el centredel món, bressol de la més gran i podero-sa civilització coneguda.

Amt tot i amb mentre l'agri-cultura va esser l'únic mitjà de subsis--tência, els mallorquins visquérem immer-sos dins un món vertaderament precarii subalimentat. Les terres eren pobresi la climatologia adversa, acabava sempreprovocant males collites. Pere) no forenúnicament les secades la raó de la nostrafam secular, sinó també la pobresa delssòls, l'endarreriment en les tècniquesde conreu i eines de treball, l'existèn-cia de terres sense conrar, i el sistemade propietat predominant -el latifundi-causa a la vegada el manteniment delsistema hereditari de transmissió, elsistema de l'hereu.

En conseqüência, l'estretor económi-ca moldeja també l'esser dels nostresavantpassats. Uns mallorquins que subsis-tiren com podien dedicats a l'agricultu-ra, mentre defensaven aquestes marinesde les ratzies que sovint feien nord-africans, turcs i genovesos. Mallorquins,calvianers, també dedicats al corsaris-me institucionalitzat, mercaders d'es-claus, contrabandistes, bandejats asou, bruixes i tafurers enganadors,cercadors de tresors. Quan aquests ialtres recursos els fallaven, el camía seguir era sempre el mateix: l'emigra-

- ció als més diversos indrets del conti-nent Europeu, després va esser Africa

d'ençà del segle XVIII fins als inicisdel segle XX Amèrica amb les Antilles.Pens que en gran mesura encerta el geó-graf Dr. Bartomeu Barceló, quan en elsseus estudis d'Aproximació a la Nissolo-gia, afirma que els illencs com homesfronterers, abocats d'alguna maneraa l'individualisme. A més a més essentles illes llocs tancats "la interacció dels seus habitants es més gran que a les terres continentals. Clans i castes s'hi oposen més vigorosament; l'activi-tat sentimental és més intensa: s'estima més i s'odia més, les amistats són més sòlides i les venjances més apassiona-des..."

La nostra história, encarb. queamb retard, es capgira de cop i voltacap als anys 1.960, quan el turismede masses va trastocar les arrels d'unaeconomia i d'una societat preindustrialque al mateix temps ha afectat sensible-ment les idees, opinions i maneres d'en-tendre el món dels mallorquins. perprimera vegada i gracies al turismehem superat una pobresa secular queens ha permès un modus vivendi que nohaguéssim imaginat mai. Peró amb l'impac-te d'aquest procés rapidissim i mancatde planificació, determinats canvisculturals i sobre el medi ambient nosempre es poden valorar d'una manerapositiva. En l'aspecte cultural hemseguit la pauta d'adaptar-nos als gustsi deSitjos dels visitants, modificantinclús les nostres aptituts, costumsi escales de valors. I això no es deu

ilt

només a l'interès econòmic, sinó desgra-ciadament a una sobrevaloració culturalque ve de fora i a una infravaloraciódel que és propi. A uns altres nivellsha passat quelcom semblant amb un paisat-ge costaner que avui ja té una malaferida, alhora que es comença a parlard'una reconversió del sector Turisme.No pretenim esser derrotistes i s'equi-voca qui ara mateix pugui pensar queestam en contra del turisme; cap mallor-qui de seny pot estar contra el Turisme.En tot cas contra els qui immersos dinsl'abundAncia no són cosncients que ésnecessari conservar i augmentar aquestaabundAncia. Ens .preocupen també lesinflukcies econòmiques exteriors queens obliguen a vendre a preu de saldoun paisatge, fln sol i unes platges quehauríem de cobrar a preu d'or. No obs-tant això, sé positivament que la proble-mática no és senzilla ni fAcil ni moltmanco ho sera mentre governants i gover-nats no entenguem que per damunt deles ideologies i disputes de partit,hi ha d'haver aquesta consciência dePaís de quê parlava al principi. Unaconsciência, vertadera identitat coma poble que está donant excel.lentsresultats a les Comunitats Autònomesanomenades històriques. En aquests mo-ments, de construcció del País, gosariadir que el que manco importa és queels mallorquins siguin de dretes o es-querres, mentre vegin clar que qualsevolprojecte de futur seriós passa inicial-ment per la defensa de la pròpia persona-litat col.lectiva. Som els mallorquins,els qui segurs de si mateixos tenuimdret a organitzar el nostre propi futur,a fer-ho des d'aquestes illes senseinterferències externes, que tanmateixlsempre donen lloc a grotescs sucursalis-mes.

A la cloenda vull acabar amb unsversos dedicats a la mar Mediterraniaper un dels nostres més insignes i granspoetes: Miguel Costa i Llobera:

Mar de suprema blavor safirica,inagotable font de sal àtica,

ets bressol de la forma perfecta,gremi matern de la humanal cultura!

Sens tu, la fonda por occeanicaretret hauria tota nau frèvola;

tu,invitant amb l'abraç de tes costes,caminar feies els primers navilis.

Aixi escampares en fácil carregaels fruits d'Egipte, la tiria púrpura,

l'or d'Ofir, les riqueses de Tarsis,l'art i la idea, animadors de pobles...

I al coronar-te ciutats maritimes,feren de l'Asia, l'Europa i l'Africa

l'antic món;i si un nou se n'hi ajunta,de tu nasqué el Descobridor magnaniM.

Moltes gracies,

PREGO FESTES DEL REI EN JAUME 1.985

Santa Ponça, 7 de Setembre de 1.985.

Lleonard Muntaner i Mariano.Professor de la Universitatde les Illes Balears.

XERRADES DE CAPE El meu padrí em deia que el caragol

tenía aquest nom parque quan l'hi anarena posar,estava mirant una col. Sia comsia, aquelles primeres pluges ens hanfet sortir de ca nostra , com als cara-gols de ca seva, i per la seva desgracia(la dels caragols, clar) ens hem trobata la vorera del camí o passejant peruna marjada.

No hem tengut cap mania, si elcaragol tornava a ca seva després d'unaesgotadora jornada, o venía d' enterrarqualque parent llunyar o amic, ni tansols, si bé no a s'en revés, si feial'amor amb la seva parella, millor,millor, dos d'un cop. L'únic que enssabía molt de greu, era si abans denoltros havia passat qualque altra cara-gler-depredador. Si així era, les boguesmolles i tot anava al poal, la sortidade casa s'ha de justificar amb pecescobrades.

Però els caragols són molt llests,encara que el seu dret a vot no se'lshi ha reconescut. A vegades se'n van

de la seva closca i la deixen talmentcom si estiguessin dormits, i noltrosl'agafam i en veure-la buida ens entrauna ràbia, i mentres tant a damunt unamata est à el caragol descloscat esbut-zant-se de riure.

CARAOOL DE BOCA MOLLA CARAOOL BOVER

CARAGOL DE SERP CARAGOL DE LA MAR

També hem de reconéixer que l'homei el caragol són amics, i intims. Noés dificil comprobar-ho. Agafau telcaragol que tengui la banya fora i teniu-lo uns minuts a la ma. Al cap d'aqueststemps teniu la ma plena de baba, delgust que ha passat.

I una altra manera de verificar l'amistatamb els caragols ocorr quan la bombad'aigua del cotxe s'ha rebentat i perexplicar-li al mecAnic el perquè l'auto-meivil esta anclat a terra és diguent-li que hem sentit un renou com 'a d'ollade caragols i el cotxe s'ha aturat.

Abans he mencionat la paraulacaragolerl- deprededor, i no ha estatper omplir un espai, era en tota it-intenció, ara ho explic. Què feim noltrosparque els caragols puguin sobreviure?:els tiram ven, els trepit jam i eisque a la fi poden fugir d'això eis. aple-gam i engabiats com a canaris. Si nofos perquè sempre n'hi ha de pererososque no surten del seu niu, ja feriatemps que els únics caragols que ensdurien a la boca serien els de "PastasGallo".

A més els caragols serveixen d'ele-ment decoratiu, sense cap despesa, elsdeixes un vespre amb la porta obertai en mig del menjador, si els tiresunes gotes d'aigua millor, a la matinadas'han repartit per totes les paretsfent joc amb els dibuix del paper.

El que a lo millor no sabeu ésque els caragols van a l'escola, a lade "pago" o la pública, segons el seubarri, la que els agafa més aprop. Allaserveixen per fer fileres, segtiénciesamb combinació amb ciurons, i al acabarla classe, d'objecte contundent pelqui no m'ha deixat jugar amb ell.

I gracies a la instrucció hi hagutcaragols molt famosos com exemple: elde n'Estrellita Castro, En Manolo Caracoli el del ferrer.

Joan Rubio

i6PAGINA DE FELICITACIO

De la mateixa manera que hem atorgat el Premi del Mes a l'Ajuntament, ens sentin

gojosament obligats a felicitar-lo (Chapeau, senyors) per dos motius:

CONCERTS DE SA TARDOR

Sembla que el Servei de Culturas'ha decidit a programar una sèrie deconcerts que duen el nom de l'estacióde l'any, i els ha iniciat amb la Coral al Vent, que va actuar el dia I a Peguerai Magaluf.

Per un altre lloc, crida l'atencióel fet de que el programa, cuidat aldetall, presenti el concert en quatreidiomes: anglès, alamany, castellà icataiA (en lloc preferent).

Es una iniciativa que no ha dequedar aturada aqui, ens animam a seguirper aquest cami. Enhorabona!

concerts de sa tardor

coral al ventCatalunya ha mostrat sempre una particular i

destacada vocació envers el cant coral. En ell hatrobat una forma d'expressió col-lectiva i popular.La ,)CORAL AL VENT)) originária de Sant Vicençde Castellet (Barcelona) bell exemple d'aquestavocació cantora, despres de la seva actuació ambtot exit a un Festival de Musica de Polonia, ensofereix una gira per Mallorca i recala en dos puntsdel nostre terme de Calvià: Peguera i Magaiuf.

A Peguera actuarà a l'Església Parroquial, eldia 1 de Novembre a les 16 hores.

A Magaluf, també a l'Església Parroquial elmateix dia 1 de Novembre a les 17,15 hores.

L'entrada es gratuita.

Cataluna ha demostrado siempre una particulary destacade vocación hacia el canto coral. En elha encontrado una forma ge expresión colectiva ypopular. ))LA CORAL AL VENT» originaria de SantVicenç de Castellet (Barcelona) y bello ejemplo deesta vocación cantora, después de su actuacióncon todo éxito en un Festival de Música de Polo-nia, nos ofrece una gira por Mallorca recalando endos puntos de nuestro termino de Calvià: Pe-guars y Megaluf.

En Peguera actuara en la Iglesia Parroquial, eldia 1 de Noviembre a las 16 horns.

En Mega luf, también en la Iglesia Parroquial, elmismo dial de Noviembre a las 17,15 horas.

La entrada es gratuita.

Aquest havia de ser el Premi del

Mes. Pere) varen rectificar a temps iferen aquesta mena de programa presenta-dor dels imposts municipals també enla nostra llengua (ja existia en totesles altres, manco xinès i esquimal).

A part del fet purament lingüísticés destacable la informació que ofereixa la gent, i crida l'atenció el petitanagrama de Calvià, cada dia és millor,amb un petit dibuix del Terme, moltben pensat, on s'hi troben la part moder-na i la històrica, mar i muntanya, ésa dir, tot el que pot oferir Calvià.

AJUNTAMENT DE CALVIA

Calvià6s teu.

Cuida elmunicipi •

que davallaAra la carretera

.714/114/AVAL,A;POide.Vr .

/ArVI , .■?,VI■/frIWAVI We, a/

,e114:;,;71;t==j.4.4ardivot :iyonvowbo- en/124 yily-YY941,61, viosotal, Pvioirnea e ' ...one •

',OP', I, :1•4dA,,, k.A41.,e/fi)",,,nZIWAALAX

WI,6040,40 .",;14.4.1,4

.14Vekvn sad-vas

harod cooz an,,aa'a

GUIA DE CALVIA (II)

delColl de sa Creu entra dins la que vade Calvià a Puigpunyent vorejant esPujol des Gat (deu ser des moix o desmoixó?) i pel Coll des Tords, on canviamde conca hidrogrAfica: deixam la deSanta Ponça i entram a la de conca deCiutat fins al Coll de Son Merill, oncomença el terme de Puigpunyent, unlloc prou simpAtic però que tanmateixno té la mar (elis elis!).

Partim emperó cap a l'esquerra,cap a Calvià, i deixarem a la dretaEs Burotell, on hi ha els restes d'ungrup de navetiforme-s al lloc dit "SesOliveres Morisques", per(*) ja sabem queper al poble tot allô que fa molt detemps que està fet és obra de moros.En qualsevol cas, podem aprofitar l'avi-nentesa per dir que les navetiformessolen esser més antigues (1.800-1.300a.C.) que els talaiots (1.300-423 a.C.),i es diuen aixi per la seva forma denau, encara que no tenguin cap parentiuamb la naveta própiament dita, que ésmenorquina.

Aquest tipus de construcció soliatenir la coberta com les barraques decarboner o les de roter, de troncs,brancatge i terra, de manera que deviaser molt prActic, perquè s'hi podiensembrar pastanagues damunt la teginada,i a l'hora de cuinar bastava collir-les des de dins la casa.

I ara que en parlam, hi ha un llibreque tots els calvianers de pro han detenir a ca seva, i sobre tot emprar-lo per fer eixides amb els al.lots elsdies de festa. Em referesc a "Los núcleosarqueológicos de Calvie de Victor Guerrero Ayuso, on s'explica molt bé on trobarels restes de la nostra prehistòriai el seu significat. Per() sobre tot,no faceu servir el llibre per anar afuretejar als llocs esmentats: si comen-çau a gratar ens exposau a TOTS a des-truir qualque evidència que potser avosaltres no vos dirA res, per() queper un arqueòleg pot suposar una clauimportantíssima per desxifrar un cairemés del nostre passat. Dic això perquèsé d'un MESTRE D'ESCOLA que es dedicaa anar amb càvecs i xapetes a expoliarjaciments, i l'advertesc que si qualquedia el trob destruint la nostra históriafaré tot quan pugui per incloure'l entreels restes arqueològics que es trobinallA mateix d'aquí a tres mil anys.

Seguint cap a Calvià passarem perels dos BenAtigues, el Nou i el Vell,una de les moltes parelles de topònimsque es solen trobar a la nostra geo-grafia, i que es formaven quan es frag-mentava una possessió, ja sia per herén-cies o per les vendes o liquidacionspatrimonials que es produiren quan labrugesia començà a desplaçar la noblesaen el poder económic i social. Per

d.2diferenciar les noves unitats i guardarmaixi mateix un lligam, encara que justfos toponimic, se les distingia ambel Nou i el Vell, o amb un diminutiu:Son Espanyol - Son Espanyolet; un loca-tiu: Son Reus de Dalt - Son Reus deBaix; o qualificatius amb més o mancomala bava: Son Saguerut Pobre - SonSaguerut Ric.

Un poc més avall deixam a l'esquerraSon Boronat el misteriós, on hi ha lafamosa Cova del seu nom, també excavadaper Victor Guerrero, i •sobre tot elfascinant AVENC DE SA MONEDA, ja prop

del llom de sa serra, on Joaquim MariaBoyer hi trobA una inscripció en Arabgravada a sa roca. L'home va, la calcai l'envia a l'Acadèmia d'Història deMadrid perquè li traduesquin. AllA elsarabistes li digueren que no entenienni pum, i que devia ser farsi, i aixíva quedar la cosa, fins que vaig foto-copiar la pAgina on sortia el text iho vaig enviar a un amic que tenc aTehran... i va dir que allô devia serArab, perquè no en clissava ni mitja.A la fi ho vaig mostrar a En GuillemRosselló Bord6y, que deu ser qui mésen sap de Mallorca, de coses d'aquestes,l'homo agafa diccionari i per molt quesucA els alls sols pogué aclarir duesparaules: "encletxa" i "amagat". Ales-hores vaig anar jo mateix a l'avencper retratar-la, no fos cosa que enBoyer l'hagués copiada un poc a la bior-xa i... no vaig tenir daixons de trobarla inscripció, així que ens haurem quedatamb un pam de nassos, SABENT que hiha un tresor amagat a una encletxa isense poder desxifrar la resta de lesinstruccions que hi deixà gravades perals seus fills el darrer El Hadj quan

enterrà el seu capital un vespre senselluna, enllumenat per la claror tremolosad'una 11Ampria d'oli. De tornada alseu estimat casal on havia nat i quehavia engrandit i millorat tota sa vida,veié el cel enrogir-se de flamaradesper la banda de Santa Ponça. Entrà sensefer remor dins la seva cambra, on sadona dormia, una mica cellajunta i in-tranquila per les noticies que havienestat arribant als darrers temps. LieixA un escrit davall del coixí on liexplicava com recobrar els doblers is'entrà a la cambra veina, on dormienels seus bessons de dos anys. Tapantla claror de la llumeta amb la mA perno despertar-los, estigué llarga estonamirant-se els dos capets bruns com ungri, escoltant el seu alenar tranquil.

Llavors baixà a la clastra, onel seu fidel criat Ali ja havia ensellatels dos cavalls i la mula amb l'equi-patge, i partiren cap a una doble citaque tenien al collet que separa SantaPonça de Sa Porrassa. La primera, ambllur rei Abú Yahia. L'altra, amb NostraDona la Mort.

Pere Morey Servera.

La culebra dé mil cabezas

Erase una vez una bruja que porisombrero tenia una culebra de mil cabe-zas.

Una noche la bruja se fué con suvarita mágica al castilo de la muertepara ver a su rey Satanás.

HISTORIAfr

A V.Vla vila.

Nitro tots la taros amont

•

El castillo por dentro era negro y dabamucho miedo. Las paredes estaban llenasde sangre, y los techos llenos de cuchi-llos. En la sala había una guillotina,el garrote vil y la silla eléctrica.Satanás le dijo a la bruja que trajeraa un hombre para convertirlo en un brujo

La bruja obedeció las órdenes desu rey Satanás y se fué a buscarlo.Una niña que estaba paseando se encontróuna varita mágica y resulta que estavarita mágica era de la bruja. La niñadijo las palabras mágicas y de prontoapareció una culebra de mil cabezas.La culebra le dijo que pidiera tresdeseos. La niña no podía aceptar esostres deseos. La niña hizo que desapare-ciera la culebra de mil cabezas. Laniña se fué a su casa a decírselo asu madre. La madre estaba muy contenta,la niña se fué al campo y se encontróel castilo de la muerte, entró dentroy vió a Satanás sentado, salió rapidamen-te para su casa pero no pudo porqueun monton de mostruos le impidieronel paso. Los monstruos empezaron a cami-nar hacia ella. La niña se subió a unárbol y estuvo quince días en el árbol.Su madre estaba muy preocupada y lallamaba pero no le contestaba, su madrefué en busca de ella y no la encontraba.La niña bajó despacito del árbol parano despertar a los monstrubs.

Su madre la vió que venía de lasmontañas.

La madre y su hija vivieron muyfelices y comieron a montones de perdi-ces.

Juan Antonio Castell López

PUB 111OLLEINIIIwawa 11911 CASINO"•ta'n Vid, 3 - CALM

(i)7t4fAco\

LaAA C.V ERGER

Atoka. Capielki CALVIA

Bernadet que la mar i jo ens veurem lescare

ES VER QUE LA MAR ES UNA BRUIXA DOLENTA?

(Continuació del darrer número)

Amb aquest Conte, Pere Morey (queés el seu autor), ha guanyat recentmentel Premi BAETULO de la Ciutat de Bada-lona.

Avui jo estava jugant al parc,i la pilota ha quedat aturada dalt delgarrover i ningú s'hi volia enfilar.Hi tiràvem pedres i llaunes de les quehi ha per tot, per() mon pare tornavaen aquell moment de la feina i m'haencorajat a pujar-hi jo. Ell m'esperavaa baix amb els braços oberts, per siel cas jo llenegava i queia. M'he fetun munt d'esgarrinxades a les cames,pens) no he plorat gens ni mica. Quana la fi he abastat la pilota tots elsnins han fet mamballetes, j he estatmés content! Mon pare m'ha duit finsa ca nostra a be-coll i li ho ha contata ma mare al vespre. Ella l'ha renyat,però ja se sap que les dones no sabenjugar a res divertit. Els homes, diumon pare, hem de saber acceptar elsdesafiaments, que segons diu ell sóncoses que de tot d'una te fan una micade por, però quan les has fetes estastot content, com és ara això de la puja-da al garrover.

Se m'ha acudit un desafiament depinyol vermell: ja estic cansat de quetothom ens vulgui fer por amb la mar,i he decidit que l'aniré a veure. Siel meu padrí hi jugava de petit, jotambé vull fer-ho. Ja està clar quepotser amb tots aquests anys la mars'ha tornat malsofrida i s'ha fet bruixa,però jo no vull estar pus: tant de predi-car-nos a l'escola que mai ens hi hemd'acostar; ara i suara, a la tele, desas-tres que fa la mar, gent que s'ofega...jo vull treure el gat del sac i m'hivull enfrontar. Sé que està a l'altrecostat de la Murada que han fet perprotegir-nos, però no sé gairebé comarribar-hi, ara, que he sentit a dirque les aigües de pluja hi van, aixique bastarà resseguir el torrentó, queara a l'estiu sol estar sec sempre,i ja veurem qua passa. I paraula de

Avui es el gran dia! Es la festade l'Assumpta i no tenim escola. Jovolia esperar per les vacances, peròno puc esperar a l'hivern (Sabeu quefa molts d'anys a les escoles tenienvacances a l'estiu? L'altre dia vaigsentir com dos mestres yells en parla-ven). Endemés, als meus pares els hantornat canviar el torn, de manera queels dos se'n van a l'hotel de la Muradade bon mati, així que després de berenarhe agafat la cantimplora que vaig deixaranit passada a la gelera, darrera unacol perquè ma mare no la vés i començasa fer preguntes; una bossa de galletesi mitja lliura de xocolata, el tiradori el trinxet que vaig trobar a la cuneta,i he partit cap al torrent.

Esta ple de fems, llaunes, botellesrompudes, plastics i papers. Fins iot he trobat un "TBO" i he estat a puntde llegir-lo, però l'he deixat arraconatdavall una pedra per quan torni... sitorn, perà quins dois dic: ja estA clarque tornaré. Ara ja veig el reixat quesepara la zona dels. hotels de la zonadels nadius; just mancaria que les fil--ferrades continuassin per dins eltorrent... mel d'abella, si que hi se-gueixen! Uep! Pere) aqui estan tallades...

Ji

no, i es veu que hi passa gent sovint...ai! M'he quedat enganxat... uliiii,quin mal, m'he esqueixat els calçons...i m'he fet sang i tot amb les punxes...Urn, ja som devora un hotel, tenc elcor que me fa una viada, mira que sim'aglapien ara! Mecatxin-s'olia, eltorrent s'afica dins un túnel, i noes veu gens de claror... si, ailà e nfora.•

Per mi em fa un no sé qué entrar-hitot sol... crec que avui tenc més ganesde veure la Murada. No res, pegaré unatimbola d'aigua, que tenc la boca seca.

AllA hi ha una porta, miraré sim'hi puc esmunyir... ara és la meva,que no hi ha ningú.

Corredors que fan la mateixa pudorque el fum de camió, plens de canonadesgrosses i petites, l'aire és calenti enganxós i fa olor de fems o de verdu-res estantisses, per tot es senten remorsde motors, allà hi ha una cambra plenade mAquines de rentar grossissimes...i fa un baf d'aigua calenta i sabó!...ai, ve qualcú, m'amagaré dins aquestagAbia amb rodes plena de raoba... ak,estê bruta, però mes val això que noque em trobin... ja se'n van, seguiréexplorant.

Al final d'aquest passadis es sentmolt de renou de plats, i fa olor demenjar... puek, col-i-flor bollida,és estrany que mengin tan prest... laquestió és que m'han fet entrar en ga-na... mira, a darrera aquestes caixesde botelles buides anirê bé per amagar-me, i a més podré espiocar entre lesjuntes.

Bé, ara que he menjat un poc dexocolata i galletes i he begut aiguaja em trob un poc millor. Casi totala gent que ha passat pel corredor enaquest temps era del poble, pen!) mésval que no me nyipin. Ara és la meva,que tots semblen haver-se arreplegatper dinar, sent xerrussar i renou deplats, veus: "Pasa el vino, Manué...eshamé un poco mA de sopa, Rosio, queno la pagas te. Una escala, hi pujaré,vegem fins a on em durà. Els esglaonsestan esmorrellats i la paret plenade fregades de coses brutes, fins i

tot coses pintades "Lo-la-es-tá-mu-bu-e-na" una porta! L'hauré d'obrir moltpoc a poc... SENT PASSES!

Ffiuuu! Sort que m'he amagat. da-rrera la porta i no m'han vist els quehan baixat! Un dels dos viu un poc mésamunt que ca'l Conco, peró tot i així,si me troben, adéu aventura! Vegem siara puc passar per la porta... Oh, Déumeu, i quê és això!

0000000000000

CONTINUARA

0000000000000

FELICITACIO

La Revista VeYnats vol felici-tar de tot cor al nostre amici col.laborador Pere Morey perla obtenció d'aquest Premi BAETULOque afageix a la seva col.leccióentre el Premi Joaquim Ruyra,atorgat per la Generalitat deCatalunya, i el Joanot Martorell1.984 atorgat per l'Ajuntamentde Gandia.

Enhorabona Pere i envant!

• 3Itiguetes eualPrimp 16

(cl. 67 0190Calefil • fibslime

e' SI NECESITA UN

BUEN SERVICIOGE GRUALLAME A.

*ADIO GRUACALVIA

1209 70illaw:aaosIrere

C LV A I'M allorce)Taft.. -

LA MALA SITUACION DEL CAMPO

No hay duda que el plan de ayudaque la Conselleria de Agricultura poneen manos de los payeses para que lasinstalaciones sean más rentables y compe-titivas, son buenas positivas y esperan-zadoras. !Pero siempre pasa igual!.Nos ponemos la servellera cuando tenemosla frente rota. Si estas medidas protec-toras se hubiesen tomado a tiempoel campo no estaría tan caído ni abando-nado. También las casas de las fincasestán muy deterioradas, establos, corra-les, cobertizos, es una ruina. Lo quehace alestar tan cara la obr, esté,la empresa en mayores dificultades.Tales ayudas están encaminadas principal-mente a las fincas familiares.

EL PREMI DEL MES

Feia estona que el pensAvem,però sempre hi havia algun dolentque se'ls adelantava, per,5 comque aquest mes sembla que tothomfa bonda, la concessió està ser-vida.

Clocada múltiple!:

- Pel senyor Batle.- pel Grup P.S.O.E.- Pel Grup U.M.- Pel Grup A.P. una mica

més fluixa perquè aquests col.labo-raren una mica).

A tots ells se'ls va dir,fa molt de temps, que tenien unapAgina cada mes a la nostra Revis-ta, .per fer arribar a tots elslectors la seva forma de pensari d'actuar davant els assumptesdel nostres municipi i, llevatd'A.P. en un parell d'articles,cap d'ells ho ha fet!

Ja ho sabeu: bufetadaamb ella, vos tornam fer l'oferi-ment: teniu una plana mensualcada un per posar el que volgueu!

•03(Hablaré de las de secano.)Me parece bien, que a esta clase

de haciendas se las tomen en considera-ción, se las distinga, incluso considera-ría acertado que la Conselleria, comosi se tratase de una reconversión, sientrase en sus competencias, que conlas mismas características y dimensiones,se interesase y luchase a fondo para

crear todas las posibles. Son segúnmi opinión económicamente estas explota-ciones, las más beneficiosas, compensati-vas y retributivas. Dentro del ordenfamiliar magnificas, agradables,satis-factorias. Se economiza mucho tiempoy supone muchas ventajas para una familiavivir, estar y trabajar juntos sin quetengan que desplazarse para nada porcuestiones laboriosas durante la jornada.Si estas familias cuentan con dos miem-bros entendidos, competentes y la maqui-naria correspondiente, podrán hacertodo el trabajo. LLevar la finca bien.Pasarlo bien. Y si compaginan bien eltrabajo les sobrará tiempo para unasbuenas vacaciones.

¿No es hermoso ésto?. 0 así eraal menos antes de la venida del turismo,que con su gran magnitud, comportamientoy peso económico, conmocionó y cambiótodas las estructuras ancestrales dela Isla. Quedando motivado por esteacontecimiento, la agricultura, huerfanade mano de obra. Al quedar abierta haciala construcción,hostelería y bares unvía de empleo que la juventud por consi-derarla más beneficiosa y de su agradono pensó en aceptar. Los colonos, a-quellos amos que durante su vida habíanestado en los grandes predios. Que sabíanque dos binas es un riego, que cuandose decía que los catalanes de las piedrassacaban panes, respondían muy segurosque los mallorrquines de los guijarrosobtienen los mismos fines. De ningúnmodo, al no poder acostumbrarse a unasituación tan embarazosa como. era elno poder disponer de jornaleros entendi-

dos para trabajos determirrados,o cuandola recogida de frutos. Optaron muy apesar suyo a cambiar de profesión adiferentes actividades. Como casi todoseran gente desenvuelta, espabilada ydisponían de dinero, les fue fácil si-tuarse en el comercio, o en el mismoramo que los había desbancado. Los másmodestos siguieron la misma senda quedan-

do en el lugar solo gente madura y jubi-lados que por estima o vocación hacíanlo que podían. La almendra y algarrobase puede recoger gracias a la genteque exprofeso viene de la peninsula.No eran suficientes tales contrariedadescuando vinieron a sumarse otras de mayorconsideración; la falta de lluvia, laseguia, que hace unos años azota y asolaa más de la mitad de la isla de laparte sur; que si persiste un ado másla vida quedará paralizada. No seráposible con un pie firme en el estribo,mientras el otro en el aire, caminarcomprando agua, pienso y alfalfa paralos animales.1

Hace unos cuarenta años que empezóeste fenómeno, tiempo más que suficientepara contemplar sorprendidos como ibadesapareciendo una industria y una rique-za tradicional milenaria de cultivoque lo movia todo; vital, indispensablepara la vida humana, donde todos formamosparte, estamos involucrados; si no di-rectamente con el arado o el pico, .cuandovamos al mercado por vituallas parala despensa o llenar el puchero. Y otraque simultáneamente nacía.

La que crea el turismo; pujantevigorosa, desbordante que ha seguidoganando puntos y subiendo escaloneshasta el punto de convertir a Mallorcaen la gallina de los huevos de oro.Un paraiso donde personalidades de todoel mundo vienen a pasar el tiempo libre,descansar, relajarse y en sus paseosdeleitarse, mientras contemplan admiradoslos valles y motañas hechos de piedray pino, materiales que tanto escultorescomo pintores escogen para hacer susgrandes obras.

En cuanto a la payesía, hay unacorriente de jóvenes agricultores entoda España,que por sentirse y tenervocación campesina quieren entrar aparticipar y a formar parte de llenoen ella. Su decisión, en un momentotan crucial no creo sea oportuno, parapensar nada en serio, y menos en haceralgún proyecto. Confiemos en que esteaño será lluvioso, que las setas reben-tarán en los agros de nuestras garrigasespesas y jugosas, que los forrajes

UNIENDO CORRELATIVAMENTELOS PUNTOS, PODRAS SABER LOQUE MIRA EL PAYASO. •

gR,MMRT"‘-%4"ik

•

volverán a ser frondosos en los prados,y todo será distinto. Si esto ocurrieraentonces se podría pensar en algo, haceralgún proyecto o pensar en invertir.Creo que lo más acertado es,acudir ala Conselleria a ver hasta donde llegasu generosidad y si dispone de algúnestudio avanzado por sus ingenierospor donde poder orientarnos. Seguirel mismo sistema típico conocido hastaahora no es posible. Se arrancó la olive-ra por no ser rentable , la mitad delos algarrobos han desaparecido, porser su precio de cuatro pesetas/kilodurante varios años. Ahora el apreciadoalmendro sigue el curso de los demás,por perder el valor de quinientas pese-tas/kilo el almendrón, dos año seguidos,cuando el cuidar y recoger el frutoes más caro. La situación no es solamentealarmante por lo difícil que es encontrarle una solución estable y rentable ensi misma, si no, que ha de permitiral payés colgar la herramienta con quetrabaja el viernes y descansar hastael lunes, percibiendo los mismos ingresosque los que trabajan en otras empresasCon la incorporación de los jóvenessi las lluvias se normalizaran. Losprecios a bajo interés. Y las cooperati-vas que tendrán que formar para el buenfuncionamiento y para cobrar entre otrasrebajas en seguros agrarios hasta elochenta por ciento, podría ser un buenincentivo para conseguir algo.

DEPOIRTIESAI7 RADIOGRAFIA DEPORTIVA

Mal empezó la temporada el C.D. Costade Calvià sumando en septiembre ,dospuntos,y peor continua, pues en octubresolamente totalizà uno, con el agravanteque este último fue sumado en casa anteun equipo muy mediocre. Total, que cuan-do han transcurrido nueve jornadasse ha colocado, por méritos propiosen última posición con solo tres puntosy siete negativos, llenando con ellode estupor a los aficionados y seguido-res suyos, pues nadie esperaba a estasalturas ver al equipo en el último pues-to de la clasificación. Da escalofríospensar que por "Mofarés" tosdavía tienenque pasar los dos equipos palmesanos,Mallorca At. , At. Baleares, los Constan-cia, Ibiza, etc. etc., en fin una seriede equipos que tal como están las cosas,no es ninguna exageración suponer quepueden puntuar. Uno no se explica comoun equipo pese a las dos bajas en ladefensa, importantísimas, casi con losmismos que la temporada pasada desempeñóun más que aceptable papel, en éstaestá de farolillo rojo. Porque en ladelantera juegan los mismos y en elpasado mes de octubre han marcado unsolo gol. ¿Qué pasa?. ¿Quién nos loha cambiado?.LLa dirección técnica,las lluvias, la entrada en el MercadoComún?. ¿Quién lo sabe?. Lo que sí sesabe sin ningún género de duda, es quesi no se pone remedio, si no se cambiaradicalmente, nos despedimos a todavelocidad de la categoría Nacional.

e&s•La directiva, dando muestras de

que no está adormecida, ha cambiadola dirección técnica del equipo,(elSr. Solivellas está demostrado que notiene suerte en Calvià), y ha fichadocomo entrenador a Jaike Fiol, al quedeseamos desde esta sección toda lasuerte del mundo, (la va a necesitar),en bien suyo, del equipo y de la afi-ción.

En cuanto al C.D. Cade de Paguera,tampoco anda muy fino en esta tempora-da 85-86, pues a finales de octubrese encuentra en antepenúltima posicióncon siete puntos y un negativo, cosaa la que no nos tenía acostumbrados,pues por esta fechas estaba encaramadoya en los primeros lugares. Tambiénya ha sido cambiado el técnico,(suelenser éstcs los que pagan el pato), y,al igual que al Calvià, deseamos queestos cambios sean un acierto y queambos equipos salgan pronto de estaszonas tan bajas.

SANTA PONSA 5 J.SALLISTA

Después de la victoria en Son Rocaacudió la afición al Polideportivo conganas, pero como en jornadas anterioresla superioridad fue manifiesta. Desdeel primer momento y en la primera parte lcon un resultado grande los jugadoresse relajaron y quiz As sobró la segun -da parte.

BINISALEM 2 SANTA PONSASe empezó el partido con bastante

buen fútbol por ambos equipos en elcual creo que el primer gol del equipode casa fue de un rechace y en estemomento empezó a llover y .el estadodel terreno de juego fue muy malo, cuan-do más apretaba el Santa Ponsa, llegóel penalty, fue el estado del terrenoy subió al marcador el dos a cero.

SANTA PONSA 3 GENOVA 0

Que así lo veamos.

S. Barceló

CRONICAS Y RESULTADOS DEL C.D.SANTA PONSA POR NUESTRO CORRESPONSAL

FRANCISCO JIMENEZ

Con un campo impracticable se jugóeste partido y temiendo la experienciadel dia anterior se jugó este partidoen el cual sobre el campo por el aguacaída durante la semana y el mismo domin-go sólo hubo corazón en el terreno dejuego.

SANTA PONSA 2 ALCUDIA 1

SON ROCA 0 SANTA PONSA 4

Fuimos a Son Roca después de haberganado este equipo en terreno adversocon mucho respeto al contrario. No nosequivocamos pues la primera parte fuemuy igualada terminando ésta con elresultado inicial. En la reanudacióndel partido y con una gran actuaciónpor parte del Santa Ponsa, hicimos loscuatro goles. Ha sido el mejor partidojugado por el Santa Ponsa hasta el momen-to. El gran juego del Santa Ponsa fueaplaudido y reconocido por la aficióny el equipo rival, reconociendo porla junta directiva el buen fútbol desa-rrollado por nuestro equipo y felicitán-donos por ello.

Se esperaba al líder con expectacióny con un gran lleno en el Polideportivosiendo el Día del Club. El partido nofue bueno pues el Alcudia, equipo muyexperimentado y después de marcar elprimer gol rival en Polideportivo yun árbitro que pitaba todo cortandocon su actitud todo ataque del SantaPonsa, la pelota estaba más parada querodando, con un equipo tan experimentadocomo el Alcudia y siendo líder sabíamosque iba a ser difícil remontar el partidopero con un gran gol antes de terminarla primera parte y un penalty despuésdió la victoria al Santa Ponsa.

FRANCISCO JIMENEZ

•

C.D. COSTA DE CALVIA

Nombres Partidos Puntos

lg Segui 9 152Q P. Antonio 8 113 9 Moreno 9 114Q Kubalita 6 105Q Thomás 6 96Q Varela 9 97Q Fernando 5 78 9 Luis 6 69Q Roig 7 610Q Xamena 5 5

Hasta 19 jugadores clasificados

C.D. CADE DE PAGUERA1Q Oliver 9 182g Vicente 8 173Q Mingorance 8 144 9 López 85g Cámara 9 li6Q Mártinez 7 127g Millán 5 118 2 Campos 8 119Q Isidro 4 1010Q Fernández 8 10

Hasta 18 clasificedos

C.D. SANTA PONSA

1 9 Martinez 9 242 9 Serra 9 233g Turró 9 204g Javi 9 195g Mena 7 196g Carmelo 8 197g Amer 7 188Q Alvaro 8 189g Pachy 9 1510g Félix 7 13

AT. BALEARES 9 7 1 I 20 4 15 *5Mallorca At. 9 4 5 0 21 5 13 *3Hospitalet 9 5 3 I 16 10 13 *3Sta Eulalia 952 2 15 8 12 84Constancia 9 5 1 3 16 9 11 *1Morena 9 4 3 2 10 6 II *3Sp. Mahonés 9 4 3 2 12 8 11 *3Felanitx 9 4 2 3 9 9 10Badia 9 3 4 2 8 8 10 *2Ibiza 9 3 3 3 10 9 9 *IMontuiri 9 4 1 4 11 14 9 *ISéller 9 3 3 3 10 13 9 *1Ferreries 9 4 1 4 9 12 9 *IAt Ciudadela 9 2 4 3 9 10 8 -2Santanyí 9 3 2 4 12 23 8Mart 9 2 2 5 10 17 6 -4Portmany 9 1 3 5 II 19 5 -5Maior 9 I 2 6 7 13 4 -6

CatAillviiakaT•

99

1I

2I

67

48

1616

43

-4-7

I Regional PreferenteLLOSETENSE 9 5 3 I 15 7 13 .3Esporles 9 5 3 1 14 7 13 • 5Son Sardina 9 4 4 I 11 5 12 .4Porto Cristo 9 5 2 2 21 II 12 *2R. L. VictorM 9 5 .1 3 18 14 II *3Ses Salines 9 4 2 3 16 19 10La Unión 9 3 3 3 12 12 9 1Artf 9 4 I 4 12 15 9 *ICampos 9 4 I 4 9 10 9 *IPollensa 9 4 I 4 14 18 9 -IEscolar 9 3 2 4 18 14 8 -2Andratx 9 2 4 3 12 11 8 -2Cultural 9 3 2 4 8 14 8Cardassar 9 2 3 4 9 12 7 --3

'Winne 9 2 3 4 13 18 7 -19 2 3 4 10 16 7 -I

renal 9 2 2 5 6 9 6 -2Xilvar 9 I 2 6 3 10 4 -6

Primera Regional870 I 19 8 14 *48 6 1 I 21 4 13 *5

PetraSoledad

88

S 2S 1

I2

1717

88

1211

*4• 3

Alqueria 8 3 4 1 15 12 10 *2Biniasslan 8 4 I 3 13 9 9 *IFerriolense 7 3 3 1 18 13 9 • 3Espana 8 3 2 3 14 11 8 *2Karma í 8 3 I 4 19 19 7 -Ihive 8 2 3 3 13 15 7 -3Génova 8 2 3 3 12 15 7 *ISon Roca 8 3 1 4 10 16 7 *IJ. Sutra. 822 4 15 21 6-2Can Picafort 8 2 2 4 11 18 6 -4Virgen de Lluck 7 2 I 4 10 14 5 -3At. Rani 8 2 0 12 22 4 -6Sant Jordi 8 I 2 5 13 25 4 -2J. Salida 8 I I 6 10 21 3 -5

06lion TROFEU A LA REGULARITAT

REVISTA VEÏNATS Tercera División

Hasta 18 clasificados.

FUTUESTUDO

CI. Sor Rosendo-Colvhi

1:1BODAS D L2.3BAUTIZOS (CD

COIVIUNIONF—S

TRABAJOS AFICIONADO: D

g0V3D2'ura 05

Cl. Mayor. 27 Te/ :670464

SOLUCION AL NUMERO ANTERIOR

HORIZONTALES

1.-Enero.- Gibón.- 2.- Fifa.-P.-Capa.-3.-Eta.-Pia.-Rin.-4.-80.-Nanro.-0s.-5.-0.-Heroina.-A.-6.-Mate.-7.-D.-Zacatin.-A.-8.-El.- Sejap.- Ip.-9.-Boa..-Ros.-Oru..-10.-Unia.-S.-Lisa.-11.-Tarta.-Meter.-

A 1/ 3145f 3/4 £041

HORIZONTALES 1.- Patria de Ulises.- Contrabando.-2.-Tipo de calzado.-Hijo de Adán y Eva.-3.-Canción canaria.- Altar.-Amarra,une.-4.-Nombre de consonante.- Lienzo deAronca, villa de Potugal.- Al revés.onomatopeya de risa.- 5.- Vocal.- Pasaje-ro de corta duración.- Vocal.-6..-Gramínea muy apetecida por las avedde corral.- Al revés, enterarse de unescrito.- 7.-Vocal.-Conducto de aguasucias. plural.- Consonante.- 8.-Vkozdel arriero.-Cuarto trasero de un animal,plural.- Patria de Abraham.- 9.- Oficialdel ejército turco.- Al revés, partedel río ej su desembocadura.- Mantode los beduinos.-10 .-Pujanza, valor.-Consonante.- Nombre de consonante, plu-ral.-11.- Arteria del cuerpo humano.-Serie de petrados col6cados en cadena.-

VERTICALES

1.- Cabra montés.- Torraba.-2.-Expulsael aire ruidosamente.- Mil.- Gigantefabuloso antropófago.-3.- Une.- Al revésse desploma.- Manifiesta alegría alrevés.-4.-Negación.-Amola.-Al revés,ma-trícula española.- 5.- Vocal.-Estadonorteamericano.- Vocal.-6.-Al revés,reside, habita.- Acaudalada, al revés.-7.-Preposición.-Arrimar.-Consonante.-8.- Nota musical.- Medida de superficie,plural.- Al revés, nota musical.- 9.-Marchaba.- Plural de vocal.- Nombrede mujer.- 10.- Familiarmente, muchacara.- Cincuenta.- Mamífero bovino congibas, al revés.-11.- Sucesión cóntinuada"de olas.- Carbón encendido.-

5

45

40

4 4

SA NOSTRA

TOTAL EN 198423.983 13.661

TOTAL EN 198224.811 16.273

TOTAL EN 198325.560 18.725

CiyA DE BALEARES "SA 1\105flVIV

INVERSIONES CREDITICIAS RECURSOS DE CLIENTESNueva finanikOn en préstamos y créditos Situación a 31 Diciembre 1111 M1984 1983

En el ejercicio 1984 Num. Millones • Millones de pesetas 92.087 73.323operaciones ptas. • Número de cuentas 606.704 596.924

• Vivienda y construcción 2.560 6.117,9 Variaciones anuales• Agricultura 202 20,7,4 • Millones de pesetas 18.764 12.742• Industria 523 644,7 • % de variación 25,59 21,03• Comercio • Particulares y varios .

754 770,3

11.400 5.774,8 RECURSOS DE CLIENTES• Monte de Piedad 8.544 146,3

23.983 13.661,492.087

INVERSIONES CREDITICIAS

73.323

f•Ico60.581

49.489

• Número de cuentasMillones de pesetas

_ • Gastos e inversiones realizadosen obra social y cultural , 299.750.722 ptas.• Promoción del ahorro 267.612.293 ptas.