T3. Els recursos minerals, les fonts denergia i sector industrial.

T3. ELS RECURSOS MINERALS,

LES FONTS D’ENERGIA I EL SECTOR INDUSTRIAL

Els recursos rars formen part de molts objectes d’ús quotidià:

PRODUCTORS MUNDIALS DE RECURSOS RARS

1. L’explotació de recursos naturals: la mineriaL’explotació dels recursos naturals

Els recursos són els productes naturals que poden proporcionar una utilitat o benefici a l’ésser humà, com els minerals, l’aigua dolça, el sòl, la llum del Sol…L’explotació dels recursos depén de 3 factors relacionats entre sí:

!1. El desenvolupament tecnològic. S’han ampliat les formes i els

llocs d’obtenció de recursos. 2. El cost de l’explotació. És necessari que el benefici que

produeix una explotació sigui major que el seu cost d’explotació. 3. El comportament dels mercats. Potser que explotar un

recurs no sigui rendible però si augmenta la demanda si que ho serà, i al contrari, un producte que ho era, si deixa d’utilitzar-se no serà rendible.

1. L’explotació de recursos naturals: la mineria

En l’actualitat el consum de recursos naturals és intens i augmenta cada any. És més elevat als països desenvolupats i industrialitzats, però aquests no són els principals productors.

1. L’explotació de recursos naturals: la mineria

Els recursos es distribueixen de manera desigual al planeta, i molts dels grans productors esón països poc desenvolupats. S’ha generat un comerç intens.

1. L’explotació de recursos naturals: la mineriaL’activitat minera

Els minerals són un tipus de recurs natural. Un mineral és una substància natural inorgànica, amb una composició química determinada que es troba a l’escorça terrestre, formant part de les roques. Quan es troben en concentracions elevades en un lloc parlem d’un jaciment.

La mineria és el conjunt d’activitats que es duen a terme per extreure els minerals localitzats als jaciments. És una activitat econòmica del sector primari, perquè obté productes de la naturalesa, però es vincula al sector secundari perquè són una font de matèries primeres per a la indústria o la construcció

4 tipus bàsics d’explotacions mineres: !1. Explotacions a cel obert 2. Mines subterrànies 3. Mineria submarina o dragatge 4. Mineria per pous de perforació


1. Explotacions a cel obert

És la tècnica més estesa al món. Segons el que s’obté s’anomenen: Mines de cel obert: jaciments metàl·lics Pedreres: roques industrials Explotacions al descobert: carbó Mines de placer: minerals valuosos com l’or


2. Mines subterrànies

Aquest tipus d’explotació s’utilitza quan el mineral es troba a gran profunditat. Són les més costoses, perquè requereix excavar pous i galeries seguint la veta del jaciment.


3. Mineria submarina o dragatge

Per aprofitar la riquesa mineral dels fons marins, s’utilitzen vaixells anomenats dragues que remouen el fons marí. El material extret es puja al vaixell i es classifica.


4. Mineria per pous de perforació

Es practica per a l’extracció de combustibles com el petroli o el gas natural. Per arribar als jaciments es fan pous a la terra mitjançant torres de perforació giratòria.

2. Les fonts d’energia

L’energia es relaciona amb la capacitat d e g e n e r a r m o v i m e n t o d e transformar alguna cosa.

En geografia econòmica considerem fonts d’energia els recursos que proporcionen la força requerida pels processos industrials de transformació de matèries primeres en productes elaborats.

Els nostres avantpassats van aprendre a utilitzar la força dels animals, de l’aigua i del vent. Fins a final del s. XVIII, la principal font d’energia calorífica va ser la fusta. Amb l’aparició de la màquina de vapor, al s. XIX, el carbó es va convertir en la principal font energètica. !En l’últim terç del s. XIX es va utilitzar l’electricitat. Més tard, el petroli i a mitjan del s. XX, l’energia nuclear. A partir de 1973, es va potenciar l’ús del gas natural, d’altres renovables com el vent, el sol i les marees per produir electricitat.

Evolució mundial del consum d’energia

La història de les fonts d’energia

2. Les fonts d’energiaLa classificació de les fonts d’energia

Segons la durada:

ENERGIES RENOVABLES: Són les que no es gasten amb l’ús o poden recuperar-se de manera natural si s’utilitzen a un ritme adequat. Exemples: l’energia hidràulica, la solar, l’eòlica, la maremotriu, la geotèrmica i de la biomassa. Es denominen alternatives, i es fan servir poc encara.

ENERGIES NO RENOVABLES: Són les que es troben a la natura en una quantitat determinada i no poden restablir-se a curt termini. Exemples: l’l’urani, el carbó, el petroli i el gas natural. Es denominen tradicionals,, i es fan servir des de fa molt temps.

Segons d’on s’obtenen

ENERGIES PRIMÀRIES: Són les s’obtenen directament de la naturalesa, com els combustibles fòssils (carbó, petroli..), l’urani i les energies renovables (solar, eòlica…)

ENERGIES SECUNDÀRIES: Són les produeixen a partir d’una energia primària com l’electricitat i els combustibles derivats del petroli ( gasolina, gasoil, etc.)

2. Les fonts d’energiaEls desequilibris entre la producció i el consumEl panorama energètic mundial es caracteritza per una distribució desigual entre la producció i el consum.

PRODUCCIÓ MUNDIAL D’ENERGIA PRIMÀRIA CONSUM MUNDIAL D’ENERGIA PER FONT

2. Les fonts d’energiaEls desequilibris entre la producció i el consumEs preveu que al llarg del s. XXI el consum d’energia continuï augmentant constantment. Més d’un 80% prové de combustibles fòssils, que són exhauribles i contaminants, cosa que suposa un greu problema per aconseguir un desenvolupament sostenible.

Els reptes del sistema energètic són: !1. Atendre les necessitats creixents de la

població mundial !2. Promoure l’eficiència energètica !3. Apostar per les energies renovables,

invertint en tecnologia !

5. Crear noves formes d’emmagazematge i transport de l’energia.

EXPLOTACIÓ PETROLIERA

2. Les fonts d’energiaEls desequilibris entre la producció i el consum

Els països de l’OPEP formen part dels grans proveïdors mundials d’hidrocarburs.

En canvi, algunes potències industrials con el Japó i la Unió Europea, són deficitàries, ja que produeixen poc i les seves necessitats energètiques són molt altes.

Els Estats Units són alhora, uns dels primers productors i consumidors mundials d’energia. Juntament amb Canadà, augmenten la producció de petroli i gas, i es preveu que es convertiran en exportadors d’energia les properes dècades. !Els últims anys, s’han sumat els països emergents amb una industrialització recent com Xina i l’Índia, dos gegants demogràfics on la demanda energètica ha crescut notablement.


Formada per 12 països membres: Equador, Veneçuela, Argèlia, Nigeria, Angola, Libia, Irán, Irak, Arabia Saudita, Kuwait, Emirats Àrabs Units, Qatar


ELS 10 PAÏSOS EXPORTADORS DE PETROLI MÉS IMPORTANTS

2. Les fonts d’energiaEnergies no renovablesPETROLI

És un combustible fòssil que s’origina a través de la descomposició de matèria orgànica dins de les capes geològiques a través d’un procès que dura milions d’anys. !Dels jaciments petrolífers, s’extreu petroli cru, directament o a través de la fracturació hidràulica (fracking). !Problemes: contamina l’atmosfera durant la combustió, econòmics per l’alta demanda, sobretot als països industrialitzats, i l’esgotament dels jaciments.

2. Les fonts d’energiaEnergies no renovablesPETROLIDels jaciments petrolers s’extreu petroli cru, del qual s’obtenen nombrosos derivats, principalment combustible.

INDÚSTRIA PETROQUÍMICA

2. Les fonts d’energiaEnergies no renovables

POUS D’EXTRACCIÓ DE PETROLI CRU

2. Les fonts d’energiaEnergies no renovablesGAS NATURAL

És un recurs fòssil que es troba en jaciments propers als del petroli. És menys contaminant, però és limitat. !Problemes: Els països consumidors que no en tenen, tenen un problema de dependència respecte dels productors. !

2. Les fonts d’energiaEnergies no renovables

El gas natural és una barreja de gasos, en proporcions variables, en què el metà (CH4: un àtom de carboni unit a quatre d'hidrogen) constitueix més del 70%. Altres gasos que hi poden ser presents en proporcions apreciables són el nitrogen (fins al 20%), el diòxid de carboni (fins al 20%) i l'età (C2H8, fins al 10%). Prové de la degradació de matèria orgànica que, sotmesa durant milions d'anys a una alta pressió en absència d'oxigen, s'ha convertit en gas. En molts casos va associat a jaciments de petroli, encara que altres vegades es descobreix aïllat. És el combustible fòssil amb un menor impacte mediambiental de tots els utilitzats, tant en l'etapa d'extracció, elaboració i transport, com en la fase d'utilització.

2. Les fonts d’energiaEnergies no renovables GASODUCTE

2. Les fonts d’energiaEnergies no renovablesCARBÓ

Va ser el combustible fòssil de la industrialització al s. XIX i continua tenint un paper important en la producció energètica i en la indústria metal·lúrgica, sobretot en alguns països emergents. !Problemes: Produeix un gran impacte mediambiental

2. Les fonts d’energiaEnergies no renovablesCARBÓ MINERAL

2. Les fonts d’energiaEnergies no renovablesL’URANI

És l’element químic radioactiu que serveix de base per obtenir energia nuclear a través de la fissió dels àtoms. Té una presència a la natura limitada i el procès de regeneració és molt lent. !!Problemes: Hi ha riscos de residus, fuites o explosions radioactives. !A favor: Té un gran potencial productiu i contamina poc a l’atmosfera.

2. Les fonts d’energiaEnergies no renovablesL’URANI

2. Les fonts d’energiaEnergies renovablesHIDRÀULICA

!L’energia hidràulica aprofita la força de la caiguda de l’aigua per generar electricitat. A les centrals hidroelèctriques, l’aigua retinguda cau i transmet tota l’energia a unes turbines que mouen generadors elèctrics. És la més utilitzada de les energies renovables !Principals països productors: Xina, Brasil i el Canadà. La més gran del món és a la Xina. Al riu Iang-Tsé, te una potència de 22.500 MW

2. Les fonts d’energiaEnergies renovablesHIDRÀULICA

2. Les fonts d’energiaEnergies renovablesEÒLICA

És la segona font renovable més utilitzada. El vent és la força motriu que mou els generadors que produeixen electricitat. Els aerogeneradors, aprofiten la velocitat del vent i la capacitat de producció augmenta dia a dia. !Principals països: Xina, Estats Units, Alemanya i Espanya. !Problemes: L’impacte paisagístic i la mort d’ocells que hi xoquen.

2. Les fonts d’energiaEnergies renovablesEÒLICA

2. Les fonts d’energiaEnergies renovablesSOLAR

S’aprofita l’energia del Sol captant la calor o la llum mitjançant panells fotovoltaics i concentradors solar. !L’energia solar tèrmica, aprofita l’energia del sol per escalfar aigua per sota dels 80º i utilitzar-la per a la calefacció i altres usos domèstics o per generar vapor que mitjançant turbines, mou els generadors que produeixen electricitat. !L’energia solar fotovoltaica, a través de cèl·lules fotosensibles, transforma la llum directament en electricitat. !Principals països: Alemanya, Espanya i Itàlia

2. Les fonts d’energiaEnergies renovablesSOLAR

2. Les fonts d’energiaEnergies renovablesENERGIA DE LA BIOMASSA

Es produeix a partir de la transformació de matèria orgànica com residurs forestals, agrícoles, urbans, i fins i tot conreus energètics ( canya de sucre, card…) en energia calòrica. S’aprofita directament per a la calefacció o per produir electricitat. També es pot convertir en combustible sintètic ( etanol, biodièsel…) que s’utilitza en el transport. !França és el principal consumidor de la UE i Brasil el principal productor d’etanol.

2. Les fonts d’energiaEnergies renovablesENERGIA DE LA BIOMASSA

2. Les fonts d’energiaEnergies renovables

ENERGIA GEOTÈRMICA

Aprofita la calor interna de la Terra. Les seves aplicacions varien en funció del rang de temperatures: !• Per sota de 90º s’utilitza per a la calefacció i l’aigua calenta. • Entre 90º i 150º s’utilitza per a usos industrials i producció elèctrica. • Per sobre de 150º el vapor d’aigua es transforma directament en

energia elèctrica. !El principal productor es EEUU.

2. Les fonts d’energiaEnergies renovablesENERGIA GEOTÈRMICA

2. Les fonts d’energiaEnergies renovablesENERGIA MAREOMOTRIU

Aprofita les marees ( moviment d’ascens i descens produït per l’atracció gravitatòria de la Lluna sobre les masses oceàniques). Requereix marees molt fortes i la construcció d’infraestructures molt costoses. !També del mar es pot obtenir energia a partir de les onades, dels corrents marins o de la diferència de temperatura entre la superfície i les aigües profundes. !La central Sihwa Lake a Corea del Sud és la instal·lació mareomotriu més gran del món.

2. Les fonts d’energiaEnergies renovablesENERGIA MAREOMOTRIU

3. La industria i el paisatge industrial

3. La indústria i el paisatge industrial

La indústria és el conjunt d’activitats de transformació de recursos naturals, de matèria primera, en producte elaborat utilitzant maquinària. És l’activitat econòmica més important del sector secundari.

Els processos industrials es produeixen a les fàbriques, que concentren en un mateix espai les màquines i els obrers. !Característiques: 1) Innovacions tècniques. En cada moment històric s’han aplicat

innovacions tecnològiques i científiques. 2) Divisió del treball. Els obrers estan especialitzats amb la qual

cosa s’augmenta el rendiment i es redueix el temps de producció. 3) Producció a gran escala. La fabricació de grans quantitats de

producte permet reduir preus i incrementar el comerç.

Què és la indústria?

DEPARTAMENT DE DISSENY EN UNA FÀBRICA

3. La indústria i el paisatge industrial Tipus d’indústria

INDUSTRIA DE BASE INDUSTRIA DE BÉNS D’EQUIP

INDUSTRIA DE BÉNS DE CONSUM

Són les que transformen les matèries p r i m e r e s e n p r o d u c t e s semielaborats destinats a servir altres indústries. !Siderúrgica: Transforma el mineral de ferro Metal·lúrgica: transforma altres minerals per obtenir productes com el coure i l’alumini. L a q u í m i c a d e b a s e , q u e transforma substàncies naturals en productes per m i t j à d ’ a l t re s p r o c e s s o s i q u e i n c l o u l a petroquímica que processa el petroli i la cimentera que prepara el ciment per la construcció.

!Fabriquen maquinària i altres béns necessaris per a altres empreses industrials com ara motors, vaixells, trens, ceràmica, totxos,etc. !Juntament amb les indústries de base es consideren indústries pesants. !!!!!!

!Ta m b é c o n e g u d e s c o m indústries lleugeres, són les que elaboren productes finals per al consum de les persones. !Exemples : Indústr ia tèxt i l , l’automobilística, del moble, l’electrònica de consum, etc. !!!!!!!

3. La indústria i el paisatge industrial Característiques de la indústria actual

1) Recerca, desenvolupament i la innovació tecnològica ( R+D+I)Centrada en la recerca de nous materials, la nanotecnologia, el desenvolupament de noves tecnologies entre les quals destaquen la informàtica, la biotecnologia, les telecomunicacions i la microelectrònica.

2) La terciarització econòmicaConsisteix en la utilització de sistemes automàtics de producció que redueixen el treball industrial i obliguen a una alta qualificació dels treballadors.

3) La descentralització productivaEn el context de la globalització de l’economia, es localitzen les fases de producció en territoris diferents en funció dels avantatges de preus, impostos, costos de producció, etc. Aquest procès està relacionat amb grans empreses multinacionals que tenen filials en diversos països.

3. La indústria i el paisatge industrial El paisatge industrial clàssic

L’impacte de la industrialització durant el s. XIX i la primera part del s. XX va generar un tipus de paisatge caracteritzat pels següents elements: !1) Les fàbriques, situades dintre de l’espai urbà. El habitatges dels treballadors

hi eren propers, per facilitarl’accès- 2) Les matèries primeres i els productes elaborats, s’emmagatzenaven i es

comercialitzaven al voltant dels edificis fabrils. 3) La contaminació industrial ( fums, productes químics, sorolls…) es vessava a

l’entorn urbà sense cap mena de control.

3. La indústria i el paisatge industrial El paisatge industrial actual

En la segona meitat del s. passat, els criteris racionalistes de l’urbanisme industrial van canviar radicalment la configuració del paisatge. 1. Separació de les àrees industrials i residencials. Les indústries es concentren

en el polígon industrial. 2. Creació d’infraestructures de transport com autopistes, ferrocarrils, i

carreteres. Permeten accedir a ports i mercats fàcilment. 3. Creació d’àrees d’emmagazematge i comercialització separedes de les

fàbriques.

DISTRIBUCIÓ D’UN PAISATGE INDUSTRIAL ACTUAL.

3. La indústria i el paisatge industrial El paisatge industrial actual

4. La localització i la deslocalització industrial 9 factors de la localització d’una indústria

4. La localització i la deslocalització industrial La deslocalització industrial suposa el trasllat d’una part o de totes les activitats productives d’una empresa d’un país a un altre. Això es fa perquè l’empresa busca reduir el cost de producció i augmentar al màxim el benefici.

Aquest fenòmen està passant des dels anys 90 del s. XX i ha estat possible per 3 factors: 1. L’obertura dels països emergents i la internacionalització dels mercats. !2. El desenvolupament de les noves tecnologies de la informació que permeten

la comunicació d’una punta a l’altra del planeta en temps real. !3. L’abaratiment dels sistemes de transport. En aquest procés de deslocalització industrial es poden distinguir dues fases: 1ª) Es deslocalitzen empreses o activitats concretes des dels països desenvolupats cap als països emergents. !2ª) Actualment els països emergents deslocalitzen part de la seva producció cap als països en vies de desenvolupament, com ara Vietnam.

4. La localització i la deslocalització industrial

L’impacte de la deslocalització: !a) En els països amb economies desenvolupades: !1) Pèrdua d’ocupacions directes i indirectes, precarització de les condicions laborals i el tancament de moltes plantes de producció. !2) Les empreses han abaratit els productes manufacturats la qual cosa les ha fet més competitives. !b) En els països amb economies en vies de desenvolupament que han rebut les indústries i activitats deslocalitzades: !1) Efectes positius com la creació d’ocupació i augment dels ingressos. !2) Efectes negatius com les situacions d’explotació laboral en moltes fàbriques o la contaminació

excessiva.

La deslocalització afecta sobretot als processos que necessiten molta mà d’obra i a sectors de baixa tecnologia. Però, en els últims anys, moltes activitats d’R+D+I també s’estan desplaçant als països emergents. Sectors més afectats: tèxtil ( molta mà d’obra), l’automobilístic i certes indústries de base.

4. La localització i la deslocalització industrial

CANVIS EN LA DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA EN LA MANUFACTURA DE PRODUCTES INDUSTRIALS AVANCATS

5. Les grans potències industrials del món, els països emergents i les noves àrees en procès d’industrialització

ALGUNES POTÈNCIES INDUSTRIALS

La producció industrial del món presenta grans desequil ibr is geogràfics. Quinze països concentren un 85% de la producció total A les grans potències tradicionals EEUU, Europa i Japó, se sumen nous països emergents, especialment el grup anomenat BRICS ( Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-Àfrica)

Sao Paulo

BRASIL

5. Les grans potències industrials del món, els països emergents i les noves àrees en procès d’industrialitzacióCOMPOSICIÓ DEL PIB PER SECTORS La Xina, primera potència manufacturera

Com a conseqüència de la deslocalització, la Xina és la primera potència mundial en manufactures. !El creixement xinès es deu als factors següents: !1) El canvi de la política econòmica. Fins als anys

60 el desenvolupament industrial xinès va seguir el model soviètic basat en el predomini d’indústries de base i de béns d’equipament. A partir de llavors, canvia la situació econòmica i s’afavoreix la privatització empresarial i l’establiment de grans empreses transnacionals en aquest territori.

!2) L’abundància de recursos. Té una gran riquesa

de recursos naturals i una mà d’obra abundant i barata.


La Xina, primera potència manufactureraPer sectors destaca en: 1. la Xina concentra la producció de sectors

estratègics com la indústria electrònica. Un terç de la producció mundial es fabrica a la Xina.

2. Les indústries pesants ( la indústria química i de l’acer, els equips de maquinària i la indústria del ciment tenen un gran pes)

3. En la indústria lleugera destaca la indústria tèxtil, la joguina, l’automobilística i l’alimentària

!El deficient desenvolupament de la xarxa de transports a les regions interiors, ha fet que la indústria es concentri a les àrees costaneres entorn de Xangai, Beijing (Pequín), Hong Kong i Guangzhou.

4. La localització i la deslocalització industrial ZONA INDUSTRIAL A SHANGAI ( XINA)


Les potències industrials tradicionals

Evolució de la producció industrial

Els països desenvolupats tenen una tradició industrial molt consolidada: mà d’obra qualificada i un alt desenvolupament tecnològic. Estats Units: Estan al segon lloc del món en producció industrial. Localització Les principals àrees industrial es localitzen a la regió dels Grans Llacs, el Golf de Mèxic i la costa del Pacífic. Sectors La producció està molt diversificada, destaquen els sectors tradicionals com l’automobilístic, el químic, el siderúrgic i l’alimentari i els sectors d’alta tecnologia com la indústria aeroespacial l’electrònica i les telecomunicacions. !

LOCALITZACIÓ DE LA INDUSTRIA EN EEUU


Les potències industrials tradicionals!Japó: És la quarta potència mundial malgrat que no disposa de recursos naturals. !Caractarístiques: Destaca per la mentalitat sobre el treball, per la seva agressiva política comercial i el gran desenvolupament tecnològic de la societat japonesa. Localització Destaca la regió de Tòquio-Yokohama. Sectors Dels primers en producció automobilística equips electrònics, vaixells i acer.


Les potències industrials tradicionals

!Unió Europea: En conjunt és una de les àrees industrials més importants al món. !Localització Hi destaquen Alemanya, Regne Unit, França i Itàlia. !


Altres potències emergents i les noves àrees d’industrialització

L’Índia: des dels anys 90, té un creixement industrial molt accelerat. Destaca la indústria tèxtil, però també, la producció d’acer, la indústria petroquímica, la farmacéutica, l’automobilística i de serveis de programari.

El Brasil: és la primera economia d’Amèrica Llatina. La zona més industrial és Sao Paulo i Belo Horizonte. Destaquen els sectors automobilístic, naval, aeronàutic i farmacèutic.

Sudàfrica: Principal economía d’Àfrica. El desenvolupament indrustrial està basat en un sector miner molt important. Capdavanter en la fabricació de combustibles sintètics i material rodant ferroviari.

Altres potències emergents de segon nivell han estat les destinacions de les deslocalizacions en els últims anys. Països d’Amèrica Llatina i Àsia: Turquia, Malàisia, Vietnam, etc. Al Pacífic destaquen els anomenats dracs asiàtics ( Singapur, Corea del Sud, Taiwan) i el sud-est australià.

6. Els recursos naturals i la indústria a EspanyaLa mineria i l’explotació de les fonts d’energia a Espanya

La mineria ocupa prop del 0’2% de la població activa i contribueix amb un percentatge similar al PIB !1) Destaca per la producció de roques i minerals no metàl·lics. Té les

reserves més grans de sepiolita ( un absorvent industrial) i és el primer productor de guix de tota Europa.

2) Té minerals metàl·lics ( coure, estany, zinc, níquel, plom, or, plata…) però la producció és escassa i no cobreix les necessitats del país. En els últims anys s’ha incrementat la producció de coure, estany i wolframi.

3) Els minerals energètics són escassos. Només el carbó ha destacat en el nostre país i actualment està en crisi perquè importar-ne és més rendible que explotar el propi.

La dependència energètica espanyola supera el 80%, xifra que s’intenta reduir amb el desenvolupament de les energies renovables, especialment l’eòlica i la solar.

6. Els recursos naturals i la indústria a Espanya

consum energètic i grau d’autoabastiment

evolució de la producció industrial i l’ocupació en la

indústria

6. Els recursos naturals i la indústria a EspanyaEl procès d’industrialització

Mitjan del s. XIX: Comença la industrialització a Espanya. Els primers focus són: Catalunya amb la indústria tèxtil, i el País Basc i Astúries en relació a la mineria del ferro i el carbó. !Primer terç del s. XX: La indústria va crèixer molt gràcies a: -Repatriació de capitals des de Cuba i Filipines. -Neutralitat espanyola en la Primera Guerra Mundial. -Construcció d’infraestructures. -La política proteccionista que va afavorir el consum de productes nacionals.

Del 1900 al 1930 la superfície industrial va passar del 15% al 31%. Guerra Civil del 1936 al 1939. El creixement s’atura. Entre 1959 i 1975, es van posar les bases per convertir Espanya en un país industrialitzat. Van augmentar les zones industrialitzades: els litorals llevantí, cantàbric, gallec i occidental andalús, a més de zones interiors com Madrid, Zaragoza i Valladolid. !A partir de 1975, va entrar en crisi, perquè estava especialitzada en sectors industrials que no van poder competir amb altres països. A finals del 80 es produeix la reconversió industrial que va suposar el tancament de moltes empreses poc competives en sectors com la siderúrgia i les drassanes. !En els anys 90 i al començament del s. XXI la producció industrial va arribar al seu punt més alt.

6. Els recursos naturals i la indústria a EspanyaLa indústria a Espanya

La crisi econòmica mundial, que va començar l’any 2007, va tenir una gran incidència, i en el cas espanyol ha estat lligada a la bombolla immobiliària. Durant anys, gran part del sector secundari ha estat lligat al creixement de la construcció, per la qual cosa, l’aturament en el sector ha afectat a totes les activitats lligades amb ell. Amb la crisi, ha augmentat la desocupació, han baixat els salaris i s’ha reduit el consum, i aixó ha provocat la caiguda de la producció i l’ocupació industrial. !2013: 13’7% població ocupada en la indústria. 16’1% participació en la indústria del PIB 6% població ocupada en la construcció. 5’2% participació de la construcció en el PIB ! Per branques d’activitat destaca: 1) el subsector de l’alimentació, les begudes i el tabac ( 18% de la producció i de l’ocupació industrial) 2) la fabricació de vehicles ( 2n fabricant europeu) Vendes a l’exterior representen un 20% de les exportacions industrials. 3) la indústria química !LA MAJOR PART DE L’ACTIVITAT INDUSTRIAL ES CONCENTRA A CATALUNYA, MADRID, EL PAÍS BASC I VALÈNCIA

7. Els recursos naturals i la indústria a CatalunyaEls recursos energétics i miners

Consum final d’energia per sectors

Consum final d’energia per fonts energétiques

7. Els recursos naturals i la indústria a CatalunyaEls recursos energétics i miners

Catalunya no és un territori ric en recursos minerals i energétics però en canvi en fa un consum importat tant per a les indústries com per a les llars. L’energia que es gasta prové de: !1) El petroli. ( 48% del consum total) Practicament s’importa tot encara que hi ha una

plataforma petrolera a la costa de Tarragona. Els vehicles de motor i els processos industrials consumeixen més de la meitat del consum total dels derivats del petroli.

!2) La força hidràulica. Al rius Ter, Llobregat i Segre es concentren les centrals

hidroelèctriques que cobreixen el 20% de la producció d’electricitat. !3) Les centrals nuclears. 55% de la producció elèctrica prové de les centrals nuclears.

Necessiten inversions econòmiques per ser renovades i la seva seguretat és molt discutida.

!4) El gas natural. 43% del consum total a la indústria i al consum domèstic. !5) Les energies renovables. 3’2% del consum energètic. Destaca l’eòlica a la vall de l’Ebre,

la biomassa derivada del processament de residus forestals i agrícoles i l’energia térmica i fotovoltaica en constant creixement.

!En minerals destaca la producció de potassa i sals al Bages i de ciment.

7. Els recursos naturals i la indústria a CatalunyaL’evolució de la indústria

La industrialització es va produir al s. XIX a partir del predomini de la indústria tèxtil que es va ubicar a la costa a prop dels ports i a la vora dels rius Ter, Llobregat i Anoia. Es van crear colònies industrials per aprofitar l’energia hidràulica. !L’impacte de la industrialització va transformar la societat catalana va crèixer la classe obrera i burgesa, va augmentar la inmigració i va crèixer el conjunt de la població. !A partir de 1960 la crisi del tèxtil va fer que es desenvolupessin altres sectors: l’electrònica de consum, el sector químic, l’agroalimentari i l’automobilístic. !A partir de l’entrada a la UE (1986), es va iniciar una transformació: les empreses es van vincular més al sector terciari i va disminuir l’activitat industrial.

Colònia tèxtil de Sedó Esparraguera Riu Llobregat

7. Els recursos naturals i la indústria

a Catalunya

Fàbrica de Chupa-Chups, a prop de Martorell Indústria alimentària

Població ocupada en la

indústria

7. Els recursos naturals i la indústria a CatalunyaLocalització i tipus d’indústria

El 70% d’indústries i treballadors es concentren a l’àrea metropolitana de Barcelona. ( Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Maresme) Baix LLobregat: Automoció, maquinària, equips elèctrics Vallès Oriental: fusteria industrial, paper i plàstics Maresme i Vallès Occidental: tèxtil Fora de l’àrea metropolitana de Barcelona: Osona, l’Alt Penedès, la Selva, el Pla d’Urgell i la Garrotxa: indústria alimentària Bages i Berguedà: tèxtil Tarragonès: petroquímica Gironès i Pla de l’Estany: paperera !

Predomina la petita i mitjana empresa sobretot en el sector alimentari, que s’orienta al mercat interior i a l’exportació però també al sectors de la impressió, la química i el tèxtil. També hi ha empreses de gran escala amb un gran nombre de treballadors relacionada amb l’automoció i la producció i exportació de vins i caves.

8. Els reptes mediambientalsA la recerca d'un equilibri entre indústria i medi ambient

Paisatge negre industrial


Al s. XIX els paisatges negres de les zones mineres i siderúrgiques van ser característics de les zones industrials. La conservació del medi ambient no preocupava. A mesura que ha augmentat i s'ha estès l'activitat industrial l'impacte mediambiental s'ha fet evident. !Des dels anys 80 del s. XX la societat ha près consciència de la necessitat de preservar la natura. Han sorgit moviments ecologistes com Greenpeace, etc. !

PER SABER-NE MÉS: https://es.wikipedia.org/wiki/Ecologismo !!

Actualment podem estudiar la relació que hi ha entre la indústria i el medi ambient en un doble vessant: !a) Els canvis que han introduit les indústries tradicionals per aconseguir la reducció de l'impacte en la naturalesa !b) Tota l'activitat industrial que s'està desenvolupant per produir millores mediambientals.

https://es.wikipedia.org/wiki/Ecologismo


Programa en TV3 sobre l'impacte mediambiental


a) Canvis en les indústriesAls països desenvolupats la consciència de conservació de la natura està més estesa que als països en vies de desenvolupament. Les lleis contra la contaminació són més restrictives, la qual cosa ha obligat a les empreses a investigar per reduir els danys mediambientals.

En la UE, la Comissió Europea ha elaborat un document amb les millors tècniques disponibles (MTD) per potenciar una indústria més eficient i menys contaminant: Les tècniques milloren aquests aspectes:

1. Abocament segur de residus. (Reducció de toxicitat i gestió dels abocadors) !2. Reducció del consum d'aigua. ( Millora de les xarxes de transport d'aigua) !3. Reutilització de l'aigua ( Aprofitar l'aigua de la indústria per a l'agricultura) !4. Tecnologies d'enginyeria ambiental. ( Registrar les emissions contaminants i reduir-les)


Paisatge industrial net


b) Indústries per a la millora del medi ambientUn dels principals problemes mediambientals es la producció d'energia a partir de combustibles fòssils. !a) INDÚSTRIES PRODUCCIÓ ENERGIA RENOVABLE. Per això moltes indústries es dediquen a fabricar materials i màquines per produir energia a partir de fonts renovables com aerogeneradors o plaques solars. !b) INDÚSTRIES PER MILLORAR L'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. Fàbriques de bombetes de baix consum. !c) INDÚSTRIES PER PROCESSAR RESIDUS PER LA REUTILITZACIÓ. Per exemple fàbriques de biocombustible a partir de l'oli vegetal usat. !d) INDÚSTRIES DEL MOTOR ALTERNATIU ALS DE GASOLINA O GASOIL. Fabricació de vehicles elèctrics o piles de combustible. ( Produeixen electricitat a partir d'hidrògen i d'oxigen i com a residu expulsen aigua)

ELS PARCS EÒLICSEVOLUCIÓ DE LA CAPACITAT INSTALADA AL MÓN

ELS PARCS EÒLICSPOTÈNCIA INSTAL·LADA PER GRANS REGIONS MUNDIALS

ELS PARCS EÒLICSPARCS EÒLICS A LA UNIÓ EUROPEA

T3. Els recursos minerals, les fonts denergia i sector industrial.

Education

Transcript of T3. Els recursos minerals, les fonts denergia i sector industrial.