TEMA 4: EL FEUDALISME

ÍNDEX

1. El feudalisme2. Orígens del feudalisme3. La societat feudal

3.1 Bellatores3.2 Oratores3.3 Laboratores

4. El feu: les terres dels senyors feudals5. L’economia feudal6. Art: El Romànic

1. EL FEUDALISME

• El feudalisme és el sistema polític, social i econòmic de l’Europa del S.IX al XIII:

POLÍTIC

SOCIAL

ECONÒMIC

El poder dels reis era molt dèbil. Els nobles i clergat eren els que tenien el poder i

l’exercien en les seues terres (feus), convertint-se en senyors feudals.

El grup de privilegiats (rei, nobles i clergat) vivien del treball dels no privilegiats (camperols).

Els camperols treballaven tot el dia en el feu i havien de donar part de collita als senyors feudals.

La vida era agrària. La vida girava en torn de les terres o feus dels

senyors feudals . A penes existia comerç.

SISTEMA

• El feudalisme es basava en:

• EL FEU: Terres d’un senyor (rei, noble o clergat). Els senyors tenien també el domini sobre els seus habitants.

• EL VASSALLATGE : Relació entre dues persones que s’ajuden, però en la qual una d’elles té més poder sobre l’altra.

2. ORÍGENS DEL FEUDALISME

• El feudalisme es va originar amb la fi de l’Imperi Carolingi i les invasions de normands, musulmans i hongaresos:

• El poder dels monarques era molt dèbil i no podien defensar el seu territori, així que entregaven terres (feus) a nobles o clergues (senyors feudals), per a que governaren la terra en el seu nom. A canvi, els senyors feudals es convertien en els vassalls del rei, jurar-los fidelitat i ajuda militar.

• La població atemorida per les guerres i les invasions demanaven ajuda als senyors feudals per a que els protegiren i es convertien en els seus serfs, a canvi havien de donar part de la collita als senyors.

• La noblesa o els clergues juraven fidelitat al rei a canvi d’unes terres (els feus). D’aquesta manera, es convertien en senyors feudals i vassalls del rei.

• Els nobles es convertien en vassalls del rei en una cerimònia que rep el nom de cerimònia d’HOMENATGE: agenollats i besant la mà del monarca, li juraven fidelitat, ajuda militar i consell en el govern.

• Mitjançant la cerimònia d’INVESTIDURA, el rei donava una porció de terra, el FEU, al seu vassall.

INVESTIDURA HOMENATGE

Fragmentació d’Europa

Feblesa dels reis i dels seus exèrcits

Nobles Camperols

Exèrcit propi Castell +

(Serfs dels nobles)

Caiguda de l’Imperi Carolingi

protecció

treball

FEUDALISME

3. LA SOCIETAT FEUDAL

• Les persones que vivien en l’època feudal estaven organitzades de manera molt desigual i entre ells hi havia moltes diferències. Podem dividir la societat entre el grup de privilegiats i els no privilegiats.

• Grup de privilegiats: eren els que vivien molt bé, sense treballar. Tenien tots els drets, poder i riqueses. Eren els reis, nobles i clergues.

• Grup de no privilegiats: era la gent humil que havia de treballar tot el dia, normalment en les faenes del camp en els feus. Eren artesans i camperols. Molts d’aquests camperols van passar a ser serfs, ja que havien de treballar pel senyor feudal i donar part de la seua collita a canvi de viure en el feu.

• A més de dividir-se en grups de privilegiats i no privilegiats, aquest tipus d’organització de la societat és anomenada societat estamental, és a dir estava formada per tres estaments (grups tancats amb funcions concretes). Era pràcticament impossible canviar d’estament, es pertanyia a cada estament per naixement i per tota la vida.

ESTAMENTS

BELLATORES: Els reis i nobles es dedicaven a la guerra i a defendre a les persones

ORATORES: Els clergues es dedicaven a orar per totes les persones

LABORATORES: Els camperols, artesans i serfs es dedicaven a treballar per a la resta

• Entre aquests grups socials es van crear unes relacions de dependència o vassallatge. El vassallatge era un pacte de fidelitat en el qual dos persones s’ajudaven i la que tenia menys poder es convertia en vassall.

• Existien diverses classes de vassallatge:

• Entre els reis que s’ajudaven cedint exèrcit, diners o suport.• Entre el rei i els senyors feudals: el rei al tenir un poder molt dèbil i

no tindre un exèrcit fort havia de demanar ajuda als nobles i a canvi els nobles rebien feus (terres) i es convertien en vassalls dels reis.

• Entre els senyors feudals i els serfs o camperols: els senyors feudals deixaven als camperols viure en el feu i a canvi els camperols havien de donar-li part de la collita i pagar-li impostos especials.

3.1 BELLATORES

• Els reis, nobles i cavallers formaven part del grup de privilegiats.

• La seua funció era la protecció de la resta de grups.• Vivien als castells.• Es dedicaven a fer tornejos, anar de caça...• no treballava ni pagava impostos, vivien de les rendes que obtenien

dels feus.• Molts nobles tenien més poder que el rei.• Les monarquies feudals eren molt dèbils. Cada senyor feudal actuava

com a rei en els seus feus.

• Com s’arribava a ser un cavaller? Els fills de les famílies nobles eren educats com a guerrers.

PATGE: als 5 o 7 anys es posaven al servei d’un noble important.ESCUDER: als 14 anys aprenien les diferents tècniques de combat.CAVALLER: als divuit anys se’ls armava cavallers en una cerimònia.

Després d’una nit de vigília, els joves juraven acatar les normes de cavalleria i eren ordenats per un altre cavaller. Aquest donava a l’aspirant l’espasa, uns esperons d’or i donant-li dos copets amb l’espasa o amb la mà el declarava apte per a la cavalleria.

Noblesa

Diferents esglaons

Guerra

Activitat principal

Llança Escut Espasa Maça

Fills dels nobles

Patges i escuders

Majoria d’edat cavallers

Temps de guerra Ajut militar al rei

Temps de pau Tornejos

Dames: Missió principal, casar-se i tenir fills. Solteres ingressaven en monestirs. Matrimonis concertats pels pares.Dirigien la feina dels servents.Educaven els fills més petits.Brodaven i teixien.Rarament sortien dels castell.No podien desobeir el marit.

3.2 ORATORES

• El clergat també formava part dels privilegiats.

• Es dedicaven a resar.• Regulaven la vida de les persones.• Tenien grans propietats: esglésies, monestirs.• També tenien feus i serfs: els pagaven el delme (desena part de la collita)• En els monestirs es copiaven manuscrits.

• Per controlar els territoris i a la població, l’església, va establir-se al camp.• A qualsevol nucli habitat, l’església era l’edifici central.• Es van construir molts monestirs, on vivien monjos o monges que acceptaven de sotmetre’s a una regla, un conjunt de normes que organitzaven la vida monàstica (pregària, treball, lectura). • El monestir comptava amb terres, que eren treballades, principalment, pels serfs i per pagesos lliures. • L’activitat principal dels monjos era l’oració però també es dedicaven a copiar els manuscrits, treballar la terra i tenir cura dels malalts. • Els monestirs van esdevenir centres de cultura, amb biblioteques importants.

• El clergat secular: bisbes, arquebisbes i sacerdots• El clergat regular, les ordres religioses: abats, abadesses, monjos/es i

frares. • Cada orde tenia una REGLA, un conjunt de normes i obligacions, horari dels membres, dirigia tots els aspectes de la vida quotidiana.• Cada orde vestia un hàbit que l’identificava.• Els monjos i monges feien tres vots:• Obediència: al seu superior i a Déu.• Pobresa: no podien tenir béns materials.• Castedat: no podien mantenir relacions sexuals.

• Cristianisme = Religió majoritària dels europeus.• Va contribuir a formar una civilització comuna.• Estava present a tots els països i regions d’Europa; per això, aquest territori rep el nom de cristiandat.• S. XI i XII; ampliació del territori cristià:• Pel nord i l’est: els catòlics alemanys cristianitzen pobles pagans germànics i eslaus, i els ortodoxos bizantins fan el mateix amb els eslaus dels Balcans i Rússia.• Pel sud: els regnes cristians de la península van conquerint territori musulmà.• En aquest context destaquen les croades, les expedicions militars dels diferents regnes cristians per conquerir els territoris sagrats.

CROADES

3.3 LABORATORES

• Camperols i artesans formaven part dels no privilegiats.

• Eren la major part de la població.• La seua funció era treballar i pagar rendes als bellatores i oratores.• Es distingien dues classes de camperols:

• LLIURES: propietaris de la terra . Disposaven lliurement de la seva vida.

• SERFS: treballaven les terres del senyor feudal i no tenien llibertat personal, estaven vinculats a les terres del senyor, no podien deixar el senyoriu perquè estaven adscrits a la terra. Havien de donar part de la collita i prestar serveis al senyor feudal.

• LES RENDES senyorials que els pagesos havien de pagar:

• PART DE COLLITA o productes com porcs, gallines, fruites...• DIES I HORES DE FEINA obligatòria a les terres del senyor.• DINERS per la utilització del forn, el molí, la ferreria, el pont o altres

serveis del feu

90% de la població

Classes de camperols

Serfs (majoria) Lliures No podien abandonar el feu.Treballaven pel senyor a canvi de protecció.Pagaven el delme.Condició hereditària.

Treballaven als masos de la senyoria a canvi de pagar rendes al senyor.Pagaven el delme.Podien abandonar el feu.

Condicions de vida:

Cases molt pobres. Autosuficients Dieta molt pobre Esperança de vida molt baixa.

4. EL FEU: TERRES DELS SENYORS FEUDALS

• Les terres que rebien els nobles o clergues a canvi de la seva fidelitat es diuen FEU o SENYORIA.

• Els senyors feudals tenien la propietat sobre la terra i també sobre les persones (serfs).

Habitatge del senyor

Terres del senyor treballades pels serfs.Terres del senyor donades als serfs.

Boscos i praderes per ús comú.

Habitatges dels serfs

• Els senyors feudals tenien el dret jurisdiccional: podien dictar lleis, ordres i lleis, cobrar impostos i taxes i impartir justícia.

• També cobraven les rendes senyorials:

• Part de la collita dels camperols.• Fruïts i animals una vegada a l’any.• Dies de treball en la reserva senyorial.• Pagament per l’ús de serveis feudals: molí, forn…

4. L’ECONOMIA FEUDAL

• L’economia era agrària i rural: La major part de la població eren camperols i es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia. Treballaven molt dur en el feu per poder menjar i fer front a la collita que havien de donar al senyor feudal com a impost o renda senyorial.

• L’economia era de subsistència o autoconsum: els camperols produïen tot allò que necessitaven i el comerç o intercanvis eren escassos. La vida girava en torn al feu i les ciutats van deixar de tindre importància.

• Els productes que es cultivaven eren cereals, llegums i vinyes. El menjar era molt bàsic i els camperols de vegades menjaven ous, formatge o carn. Els senyors feudals podien viure millor i menjar més quantitat, gràcies a la collita que els donaven els serfs.

• Els instruments i les tècniques amb què es treballaven les terres eren molt bàsics. Les eines agrícoles estaven fetes pels mateixos camperols. I com a tècnica de cultiu s’utilitzava el guaret. El guaret consistia en deixar descansar la meitat de la terra durant un any per a que l’any proper es poguera cultivar.

• ECONOMIA SUBSISTÈNCIA: agricultura destinada a l’autoconsum, vivien del que produïen.

• TÈCNIQUES DE CONREU: la rotació biennal (tècnica del guaret), poca innovació.

• EINES AGRÍCOLES: falç, dalla, forquilla...• PRODUCTES: cereals, llegums, vinyes, verdures i arbres fruiters.

5. Art: El Romànic

• Entre els segles X i XIII es va desenvolupar en una gran part d’Europa un nou estil artístic, el romànic.

• La gran importància de la religió en la societat feudal i el pes de l’Església van fer que l’art fora essencialment religiós. Tant l’arquitectura, la pintura i l’escultura tenien com a objectiu exalçar a Déu i ensenyar a un poble que no sabia llegir ni escriure, el missatge de Déu mitjançant l’art.

• La funció de l’art era didàctica, és a dir ensenyar i explicar al poble els fets de la Bíblia.

• L’arquitectura:

• Ús de pedra i construcció de murs forts i contraforts.

• La base de les esglésies era de creu.• En les esglésies hi havia una torre

campanar.• Ús d’arc de mig punt.• Casi no posaven finestres.• La decoració estava en la façana o

pòrtic.

• La pintura:

• Les pintures cobrien la major part dels murs de les esglésies o en taulers destinats a la pintura. S’utilitzava la tècnica de la pintura al fresc: s’estenia una capa de guix humit i es pintava damunt.

• Les pintures eren molt senzilles.• Els dibuixos es traçaven amb contorns gruixuts i foscos.• No hi havia profunditat i volum.• Les figures no tenien moviment.• Els temes eren religiosos.• La figura més representada era el Pantocràtor (Crist).

• L’escultura:

• Temes religiosos.• Figures sense moviment i rígides.• Es feien també en portalades, columnes i capitells.