:t902.': -*. 11A E LLIPassat,present i futur a Yllsnove i la Geltrú .

~PRYSMIANCABLES '& SY!$TEMS· , 00'.' z,-.

5

,El 28 de juliol passat, Pirel/i Cables y Sistemas vacomplir un procés de vuit mesos que ha culminatamb un canvi d'accionariat: el28 de julio! neixiaPrysmian.

Unnounom, un nou logotip per identificar lamateixa experiencia, el mateix coneixement; elmateix equip hums que ha fet de la Companyia .el líder indiscutible de la indústria del cable desdel 1879 al món i des del 1902 a tota Espanyadesde la seu devilenove i la Geltrú.

Ens sentim molt orgul/osos de la nostra historia itrejectoris, pero igual d'lltusionets amb el repteprofessional que significa aquest canvi.

El nou accionistaés Goldman Sachs, un fonsd'inversió de cerecter mundial. Goldman Sachsharepresentat un fort compromís que ejudersPrysmian a impulsar la se va, identitat i a retorcerencara més la seva poslcioestreteqics en tots elsmercats de cable ,del món. El nostre objectiu ésenfditiOa iridependenéia de. Prysmlen per tal'criié6ñseiUi(¡m' cieixement sosteniblee(1 el futur.. ~ .. .

.C.árivien,els';róci¡"ctesiles seves, m¡'rcjues?'.' l', ;,'.<No: el prod'uctes contlnueh' sent elsmetelxos,sequim fabacant i comerdalitza'nt els meteixosproductes qpe ens han, fet líders tent en baixa,mitje, alta i molt alta tensió. També la qemme,d'eccessoris i cables de telecomunicacions manté

.ets meteixos.productes. (( . ; ,

íl/únice diferencia que -podré apreciar és el canvid'imetqe á les ñostrescaixes i bobines, que incor-

'pora'taÓ t'eneqrem« dePrysmié/n.

Els processos de' producció continuen sent els'rTJ'ilteixos,.amb uns barerrís de qualitat que per-.meten que la nova mercs Prysmian ens eporti látfanq~i¡'¡ité/t de t'excet-tent aaetite: que Pirelli ha,fepresehtá~' n el mercat.

~J

Canvien les persones?

No, I'equip hurné, que és en realitat qui fa que .I'empresa continui' sent la mateixa, mentlndrs laseva estructura actual. El nou accionista, Gold-

. men Sachs, ha ratificat tots els equips, de tots elspetsos on opera Prysmlen com a prova de satis-faceíó del trebal/ ben fet i com a vor de contienesen el futur.

Així, ,tota l'estructure empresaria res mentlndréi, juntament amb els C/ierits,ens permetré ferpossible que Prysmian continui sent el líder delmercat.

Canvien les instaf.laciol1S?

No, totes les nostres fabriques i magatzems, queinclouen les dues plantes de Vilanova i la Geltrú,Cavigel i Cavinova, així com la planta de cablesespecials deSant vicenc deis Horts, continuaranoperatives.

El nou centre de fÚD a'Vilanova i la Geltrú con-tinuara df!senvolupa'nti inr¡¿ivant elsnostres pro-ductes"! vetl/ant per la C'¡ualitat,tiels meteixos..Anivel! comerciei, tent les déleqecieos como el.magatzem' regulador de les itles Cerisries con ti-nuen en les actuals ubicacions i són gestionats pe!rríateix equipo hurné, '.." dones, que eanvia?

El que canvía és el nostre accionista, el riostrenom í el hostre logotíp. La resta es menté corn fíns 'ara. Aquest canví no és resmés que .una miltore;ñns ara, el Grup ñreltl compertie 'les ádívítatsde pneuméilcs, moda, immobttléries í telefonía;'a partir d'ere, tenlm una direcció focalitzada enel món deis cables, í elxo ens porta a treure queienirn un major accés a qualsevol mil/ora.

~~PRVSM·IANCABLES & SVSTEMS

L'any 1872, quan I'enginyer Giovanni Battista Pi-relli va crear a Mi/á la seva empresa per a proces-sar cautxú, la indústria de la goma, nova a Itália,no tenia molts anys de vida, com a la resta delmón. Les fábriques d'importáncia, totes més omenys recents, esta ven situades a la Gran Breta-nya, América del Nord, Fran~a i Bélgica.

Tot i aixó, la demanda d'artic/es de goma eracreixent en tots els petsos, ja que tes se ves apli-cacions s'anaven trobant indispensables per aI'activitat humana.

D'aquesta manera, a la nova empresa sel's obrien,juntament amb les possibi/itats del mercat nacio-nal, bones expectatives d'exportació a molts pei-sos encara sense indústria nacional própia.

Des deis inicis, la fábrica Pire/li de Mi/á va poderexportar a Europa, América del Sud i a l'ExtremOrient. Aquest comen; va prendre més grans di-mensions quan I'any 1880 Pire/li va afegir a laseva amplia gamma de productes, la fabricacióde fils i conductors eléctrics.

Des de ltevors es va ter molt re/levant I'exportació.cap a Espanya, donat que el consum de materialelectrotécnic era molt elevat a causa del desenvo-lupament de la il·luminació eléctrica, els tramviesi els teléfons. La competéncia entre els diferentsfabricants era ieroc, ija al 1883, Pire/li va crearuna organització comercial dedicada exc/usiva-ment a la promoció deis seus productes.

Al 1886, l'emprese inicia també la indústria deiscables telefónics submarins, que fins aque/l mo-ment eren monopoli de unes poques peró moltgrans companyies britániques. Amb aquest ob-jectiu, va construir prop de Génova una fabrica

especialment dedicada a la fabricació de cablessubmarins i es va fer preparar per unes drassa-nes britániques un vaixefl especificament equipatper a la instaUació i reparació d'aquest tipus decable.

Amb aquesta nova tecnologia, al 1888 va poderparticipar en el concurs que el Govern espanyolconvocá per a la instaUació d'un cable telegráficentre l'iIIa d'Eivissa a les Balears i Jávea a la pe-nínsula.

En competéncia amb algunes de les més potentsempreses britániques, Pire/li va aconseguir el con-tracte. El cable de prop de 110 km de longitud vaser fabricat i instaUat en uns dos mesos.

Dos anys després, a l'octubre del 1890, el Governespanyol convocava concurs per a la construcciód'unes altres set línies amb un total de 650 km pertal d'entlecer Espanya amb Tánger i el Marroc.

Es tractava d'ur: treba/l técnicament molt com-plicat en el que ja nevier: fracassat unes altrescompanyes britániques degut a la naturalesa delfons marítim de l'estret, amb moltes roques, moltta/lants, i amb forts corrents submarins.

També en aquest concurs Pire/li resultat'edjudicetérie, en competéncia amb firmes britá-niques i alemanyes.

A finals de segle, Espanya s'havia convertit en elmercat més important de I'estranger per a Pire-/li. Entre 1882 i 1900 s'havien efectuat vendes peruna facturació total de 10 milions de lires, de lesquals 7 eren de conductors eléctrics, 1,7 d'artic/esdiversos de qome! 1,3-de cables submarins.

7

L'entrada de la fabrica Pirelli per la rambla de la Pau

9

Val a dir que en aquest exercici de 1900,I'exportació de Pirelli cap a Espanya representa-va el 44% de les exportacions.

A l'elbe del nou segle, la participació de Pirellien el mercat deis conductors eléctrits er.a moltelevada (per aquel/es dates, segons els cáJculsde I'enginyer Pirelli, les 2/3 parts del consumdel país). Aixó havia estat possible grácies a dosfactors: t'existéncie d'un regim de duanes nodesfavorable a la importació i J'absencia d'uneindústria eficient per a la fabricació local deisproductes.

Al julio! del 1901, e! Govern espanyol enun-ciava un decret segons er qual augmentava elsaranzels d'entrada per els conductors eléctrics.L'objectiu era protegir la indústria espanyola iafavorir les inversions estrangeres. A Milá, onels responsables de Pirelli ja tenien coneixementde les intencions de I'executiu espanyol, es vaprendre una decisió gairebé inevitable: cons-truir una fábrica a Espanya, la primera de Pirellifora d'ltália. .

Vilanova i la Geltrú va ser la ubicació escolli-da. Algunes de les raons d'escollir-Ia són: d'unabanda, juntament amb la presencia del mar;l'existéncie de una tinie de ferrocarril que treves-sava Vilanova i que havia de permetre el trens-port de productes a altres mercats. O'una altrabanda, també per la notable tradició industrialde la localitat i moviments de la burgesia local.

Al setembre de 1902 es va inaugurar la nova iec-toria de Pirelli a Vilanova i la Geltrú, tot i que laproducció regular no es va iniciar fins al novembre,quan ja es contava amb prop de 200 empleats.

Al 1908, el réqim tarifari espanyol torné a modi-ficar-se i· va resultar decisiu per a l'impuls de laCompanyia la fabricació de cables subterranis peral transport d'energia.

Entre els primers cables d'importáncia subminis-trats per la planta de Vilanova, destaquen el cablearmat de 3 x 50 mm' i de 13 km per a I'empresaSalto de Bolarque, i els 56 km per a HidroeléctricaEspañola"de Madrid y Valencia, en váries seccions.També són mencionables els 200 km de cable per

a la xarxa de distribució de Madrid explotada perla societat cooperativa Electra.

Per a fer front a aquestes comandes, la fábricade Vilanova comptava amb un laboratori d'assaigeléctric amb els aparel/s més moderns per aI'análisi d'etllement, capacitat i resistencia, junta-ment amb una bateria ·de transformadors a ten-sió variable. Els dos mé~grans assolien els 120.000i 150.000 volts.

Al 1911 es va iniciar la producció de cables sub-merins telefónics. Aquest augment de la produc-ció i de la gamma de productes va suposar novesinversions de capital i la contractació de nous tre-bal/adors.

10

El 16 de desembre de 1917 es va constituir la 50-

cietat Productos Pirelli, S.A. Aquesta iniciativarepresenta la incorporació jurídica a I'economianacional de /'explotació industrial ja existent aVilanova i la Geltrú. Des de la creació d'aquestasocietet, la fabrica de Vilanova va prendre unamajor autonomia respecte a Mila, tot ique es se-guia mantenint estretes relacions.

El creixement segueix a la décede deIs anys vintamb la significació que va suposar la compra deles instaf./acions de la Compañía Nacional a Man-resa. Pirelli entrava així de pIe com a productorespanyol al mercat deIs pneumatics.

A finals del 1927, Pirelli a Vilanova i la Geltrú ce-lebrava el seu vint-i-cincué aniversario Certament,les condicions laborals i socials deIs treba/ladorshan csnviet molt des d'aquells anys fins avui. Noobstent eixo, Pirelli ha seguit als més de 100 anysd'existéncie amb una política social de to progres--sista.

El setmanari Democracia reproduia en les sevespagines delsetembre de 1927 un artie/e sobre el25e aniversari de la fabrica Pirelli a Vilanova.

Un any després del vint-l-cinoué aniversari, en1928, la fabrica de Vilanova i la Geltrú crea uneconomat per als obrers i va ihscriure tot el perso-nal de la societat en la Quinta de Salud La Alian-za; Compañfa de Seguros.Médicos.

Així mateix, abans que esclatés la Guerra Civil aEspanya, Productos Pirelli comptava amb 36 pa-tents registrades i gaudia de 142 /licencies per ala utilització d'altres tantes. Quatre anys després,la Guerra Civil convulsiona la societat espanyola iPirelli no fou una excepció. La fabrica de Vilanovaqueda en zona republicana i fou cof./e.ctivitzada.Davant d'aquesta situació, Pire/li va iniciar la pro-ducció de conductors a una fabrica de Córdova.D'altra banda, tot el personal italia de Pire/li aVilanova fou repatriat.

Tot i eixo, I'empresa va posar un especial émissien la reconsttuccio de la fabrica i. gracies en part ales gestions de Piero Pire/li es van aconseguir im-portants ajudes per a la reparació de maquinariaila posadaen marxade nou de la fabricacióde cables.

-Regian en todas pl/rtes horl/rio. I/gotadore. y aIIIs 5 de 111 mI/liana II/s cl/mpana. de las flbrica. lla-maban a ios trl/bl/jadores, mujeres en su inmensamayoria, a comenzar 111 tllrell que no habia de ter-mini" hasta las 7 de la noche, con unll sola paradade medIa horll, por la mallana y tarde, y un descan-so de hora y media parll comer al medlodla.Fins a mitjans deIs enys 30, Pirelli subministrava

un 80% del mercat i fins a I'any 1946 els pro-ductes Pire/li representa ven més del 50% delconsum total del mercat. Per eixo, la historie deI'elect~ificació a Espanya no pot explicar-se sensePire/li iels seus cables.

Por .sto, al Inaugurarse la usa P/rell/, que ade/lln-t~ndose1/ II/s prescripciones legales establecl6 unajornadll dos horas ~s corta, acudl6 a 'a mismatodo el elemento joven d. otras flbrlcas, slnt/~n-dos. pronto su Influencia en el merclldo de trabajolocl/I, pu.s lo. de~s Indu.trll/I.s vieron •• obliga-do. 11 modifIcar sus condicione., so pena de perder11 los mejores obreros cadll ve •. que la CIISII P/rell/Inauguraba una nueva seccl6n. "

Els efectes de la guerra es deixaren sentir ambfor~a a les instal·lacions de Vilanova i la Geltrú.La reconstrucció de la fabrica i la reanudació deI'activitat suposeven'un cost, segons cskuts realit-zats per I'empresa, d'uns 30 milions de pessetes. t'antic economat de la Pirelli

11

la imatge de la fabrica als anys 20 del segle passat

12

13

El dia 11 de setembre de 1902, el DIARI DEVILA-NOVA destacava una de les notícies més espera-des a la ciutat: la inauguració de la .fabrica Pirellia Vilanova i la Geltrú. .

La nova empresa va aportar a la ciutat una moltesperada estabilitat laboral i l'esperence de res-sorgiment económic després de la depressió pro-funda en la qual estaven immersos Vilanovai totel país. .

L'arribada de Pirelli trenca va 70 anys d'hegemoniatextil a la ciutat i per primer cop I'intent de diver-sificació industrial era una reelitst.. '

La crónica del DIARI DE VILANOVA de i'epoc« ex-plica va extensament la inauguració:

Abans d'ahir a les 5 hores de la tarda, coms'havia anunciat. va tenir IIoc la inauguracióde la primera part de les obres de la granfabrica de ti/s i cables e/eefria que e/s senoyors Pirelli i Cia han insta/olat a aquesta vi/a.A.I'esmentat aefe van ser convidats, a mésde les autorltats, diferents corporacions dela localitat i bOlJ'nombre de partlculars. Vanser tots rebuts amb molta atenció i deferen-cia pe/s senyors 'Giulani i Baldani, enginyersambdós de la casa,e/s qua/s al mateix tempsvan ser presentats al personal que la com-panyia té a Madrid i que va venir expressa-ment per I'rendre part a la festa.

Acompanyats del sr. Baldani, e/s concurrentsvan visitar les diferents sales d'e/aboraciÓcomen~ant' per la de les maquines, onI'esmentat enginyer va IIegir un extens te-legrama del director gerent sr. Pirelli donantgracies al municipi vi/anoví per haver facili-tat amb el seu despreniment, cultura ¡amoral seu poble la instal·lació de la fabrica, re-coneixement que feia extens a les altres en-titats i a tota la població.

per haver sabut agermanar I'art amb les exl- 'gencies propies de la indústria.

Tot seguit. i en virtut d'una ordre del di-rector. es va p';JSaren marJfa la maquinaria,destacant I'admiració del funcionament dedues maquines sistema "Corlis".

Finalitzada la visita, e/s convidats es vantraslladar 'a un gran saló disposat i adornatamb flors, en el qual el reposter de la capi-tal, sr. Pincft, va servir un esplendid lunch.A I:hora d'escorxar el cava, el sr. FrancescGuma va pronunciar un brindis exaltant la

'indústria i el progrés que assenya/en la fa-brica deis senyors Pirelli i Cia, com a enlla~d'unló entre la nació espanyo/a i Italia.

,

El sr: Baldani, desprésde reiterar aques-ta gratitud, va tenir també frases de reco-neixement i e/ogi per al sr. Braquer (alcaldeen I'epoca de fl!ndació) i per a tots e/sin-dustrials que van prendre part en les obres,destacant e/s merits del sr. Font. arquitecte, Trasllat de les bobines fins a I'estació i cárreqa als trens

14

16

L'espectac/e Transformació acomiada les naus idissenya el futur del sector.

17

·4 d'octubre del 2002:L'enderroc de la fabrica vacomericer I'octubre del 2002,curiosament un segle després dela seva implantació a Vilanova i laGeltrú

....J

18

• 10 de desembre del 2002:Quarts de tres de la tarda:cau espectacularment la far;ana de lesantigues naus de la rambla Pirelli .

.'

19

• 10 d'octubre del 2003:Cornenca la desconstrucci6 de la segona fasede les naus. Les mequines ja han entrat a lanau de.producciá de fibra óptica, el tallermecénk: i ellaboratori eléctric.

20

• 5 de -gener del 2004:EsI/iura la torre de fabricació de.fibra-óptica

per al seu enderroc. -

22

• 2 de juliol del 2004:Espectacularitat i suspens en I'enderroc de I'antiga torre Banbury.La torre, de 30 metres d'ah;ada, s'utilitzeve per fabricar el recobri-ment de PVCdeIs cables.

Últims treballs per enderrocar I'antiga torre Banbury, de 30 metres d'akada, (Espectacular seqüéncia de I'enderroc.)

23

• 1 d'octubre de/2004:·Els treballs d'eñderroc de la tercera fase estanmolt evsncsts. A la zona rambla Piretli, víadel tren í rambla de la Pau no queda cap nau.

24

• 26 de novembre del 2004:Les voltes d'obra vista de la far;ana de lafábrica Pirelli que donava a la rambla de laPau queden al descobert imostren com era lafábrica fa 80 anys

25

• 7 de mar~ del 2005:Cornenca la desconstrucció de /'última fase dela factoria Cavimar.

26

.12. de mar~ del 2005: S'enderroca l'emblemetic pont que comu-nicava les dues elesde la fabrica, conegut com "el tramvia"

·Per tal d'assegurar el futur de la Companyia,

Fa més de 100 anys que Pirelli va instaf./ar-se aCatalunya, a Vilanova i la Geltrú, en un lIunyames de setembre de I'any 1902, en la primera ma-nifestació del seu csrécter multinacional, ja queva ser la primera planta industrial construi'da forad'ttsiie. La seva principal activitat era la fabrica-ció de cebles eléctrics ai'llats eix! com artie/es di-versos de goma.

Prysmian ha construit dues naves plantes indus-triels, una dedicada a cables d'energia i I'altra acables de fibra óptica, dins del terme municipalde Vilanova i la Geltrú.

Després del parentesi de la Guerra Civil, la fabri-ca fou reconstrui'da i ha mantingut una renovadaactivitat fins a I'actualitat, amb dues fites espe-cialment significatives: la construcció a I'any 1987de une.nove planta per a cables d'edificació (Buil-ding-Wire) a les afores de Vilanova, que fou lamés evencede de la seva epoca, així com la plantade cables de fibra óptica, a I'any 1989, ubicada enels terrenys originals de I'antiga iébrice.

Les naves instaf./acions són les més modernes iavam;ades tecnológicament a Europa. Ocuparanuna area de 107.000 m2, amb una superffcie cons-trutde propera als 50.000 m2•

La planta de cables d'energia té una capacitatproductiva de fins a 60.000 Tm de cables a I'any, idóna feina a uns 700 treballadors.

La planta de cables de fibra óptica té una capa-citat productiva de fins a 800.000 km de fibra aI'any, i dóna feina a uns 200 treballadors.

El cost total de la inversió supera el 50 milionsd'euros.

28

Dues noves fabriques

El mes d'eqost del 2001, a t'endemé de la publi-cació al DOGCde I'aprovació del nou Pla Generald'Ordenació Urbana de Vilanova i la Geltrú, esva formalitzar la venda de Cavimar de Pirelli i almateix temps es formalitzava la compra per partde Pirelli deIs terrenys de la Masia d'en Notari.

A 'mitjan setembre, la comissió de govern aprovainicialment el pla parcial del sector industrialMasia d'en Notari. Un deIsaspedes rellevants dela proposta presentada, a banda del fet que lesdues iectories tindran diferent nivell, és que s'hipodra accedir diredament des de la rotonda deI'entroncament entre I'autopista del Garraf i I'AltPenedés. Un edifici es destinara ala ubicació dela planta d'energia i un segon per a la planta decomunicacions.

El23 denovembre del 2001,elpIe de I'Ajuntamentde Vilanova i la Geltrú va aprovar per unanimi-tat el pla parcial del sector industrial Masia d'enNotari que permetia comencer la construcció deles dues noves fadories per ubicar-hi la fabricaPirelli.

Manuel Mila, director general de Pirelli, lliura les claus de la fabrica a Eduard arull, president deGarraf Mediterrania

Terrenys on avui estan ubicades les noves instal·lacions de Prysmian

Cl,. .f •..••..•.,. ..••i•..•" ..•+,. " •.••...•1"\,. •.••" •.••,. •.••.• , •..•••• ,.II .••.,i,.,. ..••.•...•.••...+ •..•"n, ".", ""•..•,...(.",,.•.o,.i •. lot" •..•h •.ot"

29

L'any 2002 i el primer semestre del 2003 es vanconstruir les dues noves factories, i el 4 de junydel 2003 les primeres méqulnes arriba ven a· lesnoves instal·lacions. Tot i el retard que es va pro-duir pels forts aiguats que va patir Vilanova i laGeltrú l'eny 2002, el ritme trenétk: de treball deconstrucció de les fabriques va permetre recupe-rar el temps perdut.

El 22 de setembre del 2003, entre 15 i 35 operarisrepartits en tres 'torns van cornencer a posar enmarxa les mequines de la factoria.

El 30 de gener del 2004 la planta de telecomuni-cacions ja treballa va 'al 80% de la seva capacitat.L'agost havia de ser el mes en qué s'ebendonésdefinitivament la factoria de Cavimar, pero lascontinuades pluges de la primavera van impedirque les obres poguessin seguir el ritme previsti durant sis setmanes va ser impossible treba-llar a la Masia d'en Noteri. Així. el tresllet es vaajomar fins a l'octubre, quan finalment es vanpoder ocupar qt:Jasiper complet les dues faeto-ríes, peró no va ser fins 1'1 de febrer del200S queUs'apagavaH Cavimar després de 102 anys. A lesnou del matf, el seu director general, ManuelMila, va deseonnectar els transformadors i vatanear el subminlstrament eléctric. Mi/a va lliurarles deus de la direeció general amb el seu pany aEdl!Jard Brul/, president de fa promotora Garraf

. Mediterrania:

30

Primera máquina instal-lada a- les nave:instal-lacions de la factoria

31

Trasllat de la primera maquinaria a la Masia d'en Notari------------------------------------------~~==~==~,

34

35

frarlar de Prysmian - /'antiga Pirelli Cables - a Vila-sova i la Geltrú a les darreres décedes, es parlar de~avier Cardona. Com diu el titol, es tracta d'une(ida - professionalment i personalment - parlant,~edicat per complet a la companyia per la que~aeconsequit (en temps d'une progressiva desin-~ustrialització), dues noves fabriques i un centre~·exceJ./encia a nivel/ mundial.,iprysmian també Ii ha donat /'oportunitat d'hever~rribat all/oc més alt, tan a la seu central de latompanyia ,com a la filial espanyola de la quet'éS /'actual President.

r>esprés d-uns anys treballant a la seu de latompanyia a Mila, quins canvis ha notat a latiutat ara que torna a ser-ht cada dia ?

~éS que de canvis, hem de parlar de evolució.

lvi/ano va és una ciutat dlnémlce i quatre anys,~ense ser un període d~ temps dilatat, es un lapse'¡:letemps que ha deixat ja una eniprenta impor-~ant. En aquesta evolució ,es evident que estaVugant un paper essencial el projecte Eixample de¡Mar, abans Pirelli Mar. Un pastilla de 10 bectéreesten una zona neurélqlce de la vi/a, guanyada a l'iactivitat industrial en benefici de I'area residen-hal i de serveis, han capgirat o capgiraran en unifutur immediat la fisonomia de la ciutat.I .ID'altra banda, la instal·lació 'de-les dues fabri-ques Prysmian en la seva ubicació de la Masia delNotari són mnfirmació de la maJoria d'edat d'unpoi industrial que 'continuara creixent a redósd'aquesta gran operació. :)També la contirmeciá d'une efervescencia cons-tructiva que arreu de la vila esta canviant - en

rgeneral per bé - la seva fisonomia. I la sorpresa que, fins ara, continúa précticsment inédit. Parlode La Geltrú, com a barri tranqui/ i acollidor on .el de .Ia rehabilitació de viven des. Diversos estudisnovedós posat al servei del tradicional, harmoni- a través del temps han posat en evidencia la pre-tzen un ambient que voldríem fer extensiu a tot _ carietat de les instel-lsclons concebudes i reali-I'ambit de la vila. tzades en un moment en que el consum eléctrit:Havent tingut roportunitat d1taver estat per la IJar - parlant de l' argument que afecta a ladurant alguns anys a ralta direcció de la com- activitat de la nostra empresa - fregava els límitspanyia a la seva seu central, quina impres- de la subsistencia: J1um i poc més. I és evidentsió es té de nosaltres en altres paisos?, es que, en un món caracteritzat per la millora de lamantenen encara els vells tapics ? qualitat de vida, aquesta es una reserva que aca-

bara per generar activitat.En els darrers quinze anys, la nostra empresa deVilanova ha trencat tots els tópies. A nivel/ delmon Pirel/i - ara Prysmian - la nostra empresa esde referencia quan es parla de excel·lencia,· d'eficiencia, de creativitat, d'equip humé, en defi-nitiva, quan es parla de capacitat de gestió i deresultats económics.

Des del punt de vista de t' oferta, és evident queel trebaJl realitzat ha portat a fer dé PrysmianCables y Sistemas una empresa amb una gamade productes ampla, ben posicionada i apreciadaen el mercat, amb una estructura de costos que Iipermet competir amb éxit en fases de mercat dedemanda débi!

Podem dir: sense ombrs de petulencis i ambo totalobjectivitat, que en aquesta galaxia que es lanostra empresa, a nivel/ del món som els primers.Aixó sense oblidar el fet que, al mateix temps,Prysmian té ellideratge en els Sistemes de cablesd' energia a niveJl mundial.

Segurament tants anys de treball donen pera mo/tes anecdotes i per a mo/tes personesen els records A quina persona recorda ambmésestima?

Després de quasi mig segle de trebal/ de diversanatura i responsabilitat, transversal i vertical,la .galeria de personatges a arxiu de la mevamemória va del més pintoresc al més "brillant,delmés. entranyable al més oblidable. L' interactivi-tat amb tantes persones all/arg de tant de tempsha estat una realitat enriquidora de la meva per-sonalitat ,a niveJl professional i humé. L'arc tem-por,al de dues generacions dóna per a molt.

Continuant parlant de Vilanova i la Geltrú,unade les seves fites fou la implantació de laplanta Cavigel. Ara que sembla, 'que s'acosta-un canvi de cic/e al sector de la consfTucció,en quina situació queda cavigel ?

Des del punt de vista de la demanda .hi cap el fetde que s'acosti algun canvi de cieJe en la construc-ció. Tot el que puja baixa i viceversa, i així ho hemexperimentat en els darrers quinze anys. Malgrattot, hi ha un fet que sempre he considerat essen-cial en /' evoluciá de l'industrie de la construcció i

Fer I'intent de triar unes poques persones d'uncoJ./ectiu tant extens ens faria caure ,segurament,en la ingratitut d'oblidar-me d'altres que per a

36

les seves qualitats mereixerien formar part delcol-lectiu. En definitiva ,aquestes persones queno anomenaré, romandran sempre a l' intimitatdel meu record, del meu agrai"ment i del meurespecte i admiració.

Quina ha estat la decisió que més Ii ha costatdeprendre

Després deis darrers deu anys a Vilanova i alméxim nivel/ executiu de la companyia, 1992-.2002, etapa engrescadora, estimulant i crea-tiva que dona I/oc a la definició d'une empresamoderna, eficar; i competitiva i, especialment, ala creació d'un equip huma professional i entu-siasta que ha fet possible la realitat de la navaempresa, acceptar la aventura deis quatre anysa la seu central de Milá ha estat, tal vegada , ladecisió mes difícil presa al I/arg de la meva dila-tada vida professional.

I la decisió va ser doblement difícil ,perqué al2002, el Projecte Pirelli Mar - el gran projectede la meva vida professional - era ja una reali-tat; pero mancava encara retapa de rerecció deles fabriques i el trasl/at físic que completa ven elprojecte, i que van ser magistralment realitzadesper en Manel Mila i el seu equip técnic.

No obstent, a posteriori, penso que va ser unadecisió encertada, sigui pel meu desenvolupa-ment personal i professional, sigui per poderdonar sortida als magnífics excedents energétícsa nivel/ hurne, valgui el paraJ./elisme, que esta venpotencialment presents a l'equip generat imadu-'rat durant el període 1992-2002.

En el seu moment, les activitats de Pirelli,Telecom a Espanya, foren pioneres al móngracies als cables OPGw. En quina situacióes troba actualment aquesta tecnologia ? ,cal esperar més innovacions en aquests pro-ductes ? o, pel contrari, es tracta ja d'un pro-ducte prou madur ?

L'ectivitet del OPGW es troba immers en la situa-ció que caracteritza la profunda crisi del sectorde les telecomunicacións que, com se sep. s'iniciadreméticernent /'any 2000.

La unitat productiva de Vilanova no es immunea la crisi pero en la seva actual ubicació es trected'une infraestructura productiva especialitzadaen la fabricació de cables OPGW .modernseticec, capar; de produir a costos competitius.

El producte es troba ja en la seva fase de madu-resa, pero, afxó significa precisament - i així s'estafent - actuar sobre la seva mil/ora coiümue viadisseny i via procés. Quan el mercat es recuperi, ino ha fara mai al nivel/ de l' entusiasme 'delirant

y

del 2000, rOPGW pot esdevenir un negoci prouinteressant.

Desprésde raposta per Cavigel, anys desprésneix el projecte Cavinova, Quin es el secretper convencer un equip directiu a Mi/aperdura tenne unainversiód'aquestaenvergadura?

Penso que el comentat a les anteriors qüestionsexplica en part quins va ser els arguments perconvéncer d'invertir en una nava reelitet pro-ductiva a Vilanova. Uns altres ingredients vanser la perseveranr;a i /'aspecte circumstancial deque el primer executiu de la companyia fos vila-noví i coneixedor, en conseqüéncia, de la reali-tat socioeconómica i cultural de Vilanova i delseu entorn .cstele i espanyol. La permanéncia enequest I/oc de privilegi durant deu anys ens vapermetre definir una estratégia adequada perassolir /'éxit. Tot en un context de resultats posi-tius en el dia a die, sempre.i en general, mil/orsque d'altres consorciedes Pirelli.

Parlant de Cavinova, quin és el sentitd"aquest nom ? i. que representa Cavinovaper Pirelli ?

)El nou nom pretén incorporar un sentit de navarealitat industrial per Vilanova i la prolongaciód'una tradició industrial que permeti a la nostraempresa els segons cent anys de btstorts ambímpetu renovat.

La mil/ora no ha estat un simple "tittinq" ,comsalen ser mil/ores executades en una infraestruc-tura sense canvi d'ubicació, si no realment unrenaixement.

DdV: Recenment, vostés han estat adquiritspel fons d'inversions Goldman Sachs., quinscanvis pot comportar aquest canvi de pro-pietat.

Qui sigui el vértex de la propietat - que a més ien aquest cas es una empresa sólida, seria imesantiga encara que Pirelli - es poc rel/evant.

Al meu entendre .ho essencial iper al/ó que ensmesureré la propietat, i sobretot el mercat, esal/ó que objectivament som nosaltres: un eC(uiphumé, creatiu, professional i entusiasta.

I tinguen en compte el fet de que som unaempresa industrial, una infraestructura produc-tiva nava, moderna i especialitzada ,així com unacapacitat de disseny i d'innovació adequades.

Segurament,molts deis estudiantsd"enginyeriade la Universitat Politecnicade Vi/anova i laGeltrú, lIegint aquestaentrevistapuguin sentirdesitjosd"imitar-Io.

Quinaés la confidenciaqueelsfaria ?

Cadascú te de generar el seu. propi métode detrebal/ i aixó es un quelcom molt partiéular.Si que em permetria, "más por viejo que pordiablo" ,incorporar dintre del métode personalde trebal/ una recomanació de perseveranr;a id'insatisfacció permanent .que són elements quedonen I/um i alimenten la nostra mil/ora perso-nal de forma contínua.

Com a jove titulat que va tructer la sevacarrera profesional a Pirelli i que ha arribata la méxlm« direcció de la companyia comexplicaria aquesta trajectoria.

La trajectória professional, com la personal, estafeta de factors estructurals ide factors conjunturals.

Els factors estructurals són la cultura .le família,la selut, /'accés als estudis, les ganes d'aprofitari d'entendre el que el món real posa. a dojo a lanostra consideració i que ,despertant el !,ostreinterés, acumula la nostra experiéncie' També, perque no dir-bo, la própia cepecitet int'eJ./ectual.

, Els factors conjunturals es deriven de que /'homecorn a subjecte socia/"interacciomi amb altres i ésvíctimalbeneficiari deis esdeveniments histórics.

Els factors estructurals depenen moltde I'individu,els conjunturals menys. Quan ambdós són hsrmo-nics .s'esdevé t'éxit professional o humé. lo no heescapat a aquesta I/ei.

DdV: Comrecorda el primer intent de trasllatde Pirelli que finalment no va ser possible

Com un assaig general que va permetre ulterior-ment e; el segon intent,iamb unes estratégiesi un métode adequat, fer front amb éxit a unprocés d'una dificultat tan notable, on era neces-sari fer harmónics els iriteressos públics i privats.

També com una crida a la perseveranr;a i l'úsintetliqent de la rauxa i el seny.

Creu que el fet de ser vilanoví, ha sigutdeterminat per aconseguír el mantenimentde la fabrica a Vilanova,

Aixó ja ha estat present en anteriors respostes.Cree que no va ser determinent ,peró va resultaravantatjosa la meva condició de .vilsnovl situatal méxim nivel/ executíu. Peró especialment, hareitero, cal atribuir-ha a la bona marxa de lacompanyia durant el període 1992 - 2002 .que vaatenuar la' dificultat de fer entendre a la multi-nacional la necessitat ,no solament de mantenirI'activitat a Vilanova, sí no del fet de que aixó eranomés possible amb raprovació d'un projecte quecontemplés la construcció de fabriques naves

37

El canvi de propietat de la Companyia s'haportat a terme sense massasoroll i amb unaclara voluntat de continuí"tat. Sera tambéaixí pel que fa a la gestió del nou director?

És evident que tant en l'émbtt personal com en elprofessional cada persona deixa la seva emprem-ta en les accions que desenvolupa i que per tantpersones diferents impliquen variacions en l'estil.En qualsevol cas, estem parlant sempre de formesd'ectuer amb matisos diferents, peró sempre dinsde I'estil comú de la Compenyis.

Voste ja coneixia l'empresa pels seus ante-riors cárrecs de director de Recursos Humansi posteriorment Director Comercial. Com I'hatrobat en comparació amb I'etapa anterior?

L'empresa és un ésser viu i com a tal esta en conti-nua evolució. La nostra Prysmian actual respectea la Pirelll de 10 anys abans manté moltes de lesse ves característiques, tot i que també en té dediverses que són fruit de I'adaptació a un entornen constant canvi com és la nostra societat.

Els can vis es notaran també en el mateixnom de la empresa, Prysmian. No temen queaixo els afecti, donat que ·Ia /marca Pirel/iesta va molt consolidada en el sector? O esmantindra la marca en alguns productes? _

Creiem que el més importent de la Companyiaroman en la nova etapa.

\

\

En aquesta epoca de can vis, Ies persones, elsproductes i les instel-lsclons segueixen essentles mateixes. Per aixó afrontem aquesta etapaamb una total normalitat, ja que es tracta d'unpas més en I'evolució de les empreses. Per tant,creiem que el canvi de nom no ens ha d'eiecter imés tenint en compte que les marques comercialses mantenen.

Com valora el funcionament de la navaplanta quan porta ja mig any en marxa?

La nova planta supose un canvi qualitatiu enI'estructura productiva de I'empresa, i ara podemdir que esta précticement finalitzat el projecte.

En aquests moments, Vilanova 'i la Geltrú té lafabrica més capdavantera tecnoiooicement par-lant quant a fabricació de cables a tota Europa,ja que ha estat dissenyada i construida amb unlayout óptim de forma que els moviments dematerials son mínims durant la fabricació.

A més la nova fabrica representa per a Vilanovaun nou espai habitable. S'ha de pensar en quanes tractava de una gran fabrica al centre de laciutat, amb tot el que aixó representa va quanta moviment de asmions de gran tonatge i a lanul-le possibilitat d'ampliació.

Ara comencem una nova etapa en que hemderer mil/orant continuement tots els factorsproductius i els processos.

38

Quins són els 'seus plans per al presentexercici? Hi haura ajustaments significatiusde cara a la mil/ora de la productivitat oI'actual estructura és correcta~

Segons la majoria de les diferents previsions demercet; esperem que ractual situació de creixe-ment económic continut. L'objetiu principal dela Companyia és mil/orar la rendibilitat i obte-nir una representativitat cada cop més elevadaen certs mercats estrangers, com per exempleMéxic. Per tant, amb el nivel/ d'ectivitet esperatcreiem que no celdré modificar l'estructure de laCompanyia, ja que és l'edietvt per a les actualscircumstñncies.

Quins són' els principals peril/s. per a unaempresa com Prysmian en l'ectue! mercatglobalitzat?

Evidentment, en els temps actuals el terme mercatglobalitzat és un mot usual que en el nostre casja fa temps que suposá posar a l'ebest deIs nos-tres c/ients tota la potencie de desenvolupamenti fabricació de una gran multinacional, com ésPrysmian.

En qualsevol cas, els cables són productes que noviatgen amb facilitat, raó per la qual és practica-ment imprescindible disposar de fabrica al/a ones vulgui vendre. -

És per aixó que la percepció de la globalitzacióés més com una oportunitat que no pas com unrisc.

En I'area de productes, creu que els cablesd'energia tindran més futur que els de te/e-comunicacions en els proxims anys?

Jo diria que tots dos tipus de productes tenenun bon futuro La diferéncia important és que elscables d'enerqie pertanyen a un mercat de tipusmés estable que els de telecomunicacions basatsen fibra óptica. Com és ben sabut, aquests darrersdepenen en la practica majoria de les inversionsque les diferents operadores de telecomunica-cions puguin fer i que, com tots sabem, els darrersanys han estat molt limitades, cosa que ha provo-cat un recessió ti'eouest tipus de mercat.

Quina importancia téper avostes I'existenciaa Vilanova d'una Esco/a d'Enginyeria i d'unCentre Tecnologic? .

Disposar d'une EscolaUniversitaria i d'un CentreTecno/ógic per a una empresa com la nostra ésun privilegi, ja que d'une banda permet tenir atsbest persones técnicament mo/t preparades id'eltrs banda ens permet disposar dejuds per alsdiferents projectes de recerca i desenvolupamentque permanentment es desenvolupen al si dela Companyia. Aquests projectes poden ser pereconsequir mil/ores productives o de productecom també poden ser en una vessant menys téc-nica, com per exemple el desenvolupament querecentment she fet amb el centre SARTI de laUPCVGd'un software pioner al mercat eléctrk:per al calcul automatic de les línies d'alimentacióeléctrica i q!je avui fan servir molts instal·ladors ienginyers a tor el país.

Més de 100 anys després de la insta/·/ació dePirelli a Vilanova i la Ge/frú, la Companyia,encara que amb un altre nom, es manté comuna de les principals indústries de la ciutat.Aixo és un fet inusual. Creu que la filoso-fia de I'empresa té alguna connexió especialamb la ciutat de Vilanova?

Tot i no ser vilanoví, després de més de deu anystrebal/ant a Vilanova i la Geltrú cree que puc dit;sense risca equivocarme, que les característiquesde I'empresa i de la ciutat tenen mo/ts punts encomú que expressen el sentit d'aquest maridatgei la seva I/arga durada, que estic segur que esmentindré en el iutut:

Francesc Acín director general d ePrysmian España

L'estratégia de /'empresa en el desenvolupamenttecnologic i la difusió de les noves técniques escentra en retorcer les seves extenses bases deproducció a escala internacional i oferir al mer-cat uns béns i uns serveis en constant mil/ora g"1-cies els estoicos realitzats en la investigació i eldesenvolupament d'itinovacions tecno/ógiques.Dins d'aquesta filosofia es troba el concepted'eficiéncia en l'ús de- materials, estudiada i des-envolupada per /'equip técnic de Cables Pirelli deVilanóva. .

Aquesta ha estat /'estratégia seguida per Pirellides deis seus inicis, que va més enlla de la capta-ció de c/ients i de la satisfacció de les seves neces-sitats.

"rrysmian pren el compromis amb elsseus clients de projectar-se envers el tu-tUl;tractant de preparar-se avui per solu-cionar les necessitats que el client tindradema." -

Elsgrans esiorcos economics i en recursos humens ,per a la invesfigació i la innovació tecnológica va Aquesta anticipació a la solució de les necessi-permetre a Plrelli situar-se a l'eventquerdes.del tats del demé en base a unes solucions comper-sector de cables. - tides c/ientlproveidor, tenen el seu origen en

/'antecedent d'alló que avui en dia són les com-panyies eléctriques, és a dir, en el moment en qué/'electrificació del país comenee."Aquesta tradició ja s'iniciaal1 9 17, quan

I'empresa va patentar els cables d'olitluid que avui en dia encara són la tec-nologia més adequada per al transportd'energia a altíssímes tensíons.'~

En aquest sentit, la relació entre els diferents cen-tres d'invéstiqecio í desenvolupament que hi haper tot el mon han 'donet IIoc a fites'tecno/ógiquesque han permésque el grup Pirelli, avui Prysrríián,prengui una indiscutible posició de lideratge en elmercat, tant en l'émbit deis cables d'energia pergeneracicfJ com oet: al seu transport i distrteucio,com en el cam):} deIs accessoris i més recentmenten el camp de les telecomunicacions óptiques.

Seria inacabable detallar totes les fites aconsegui-des pel Grup Pirelli, avui Prysmian, i és per aixófarem només menció d'aquelles que d'una mane-ra o U[1aaltra van tenir influéncia en els propisobjectius de Cables Pirelli i que destaquem tot se-guit: .

Avui en die, -gairebé 1000 experts treba/len enequip i de forma coordinada tant en investiqeciobésics com apliCada en cinc centres e'investigacióal Brasil,Fran~, Italia, el Regne Unit i els Estats,Units.

Entre els objectius del sector d~ cables, i dins delcamp de /'alta tensió, es trobe el poder augmen-tar la cepecitet de' transport d'energia eléctrica en/largues distancies am'b beixes pérdues: La investi-gació'de rious máterials és urv-eltre dels objectiusde,':Í-elacionat amb 1ij'lT)i/loia'de-les conaicicmsdeseguretat de les instel-Iscions.

Per els'csbtes de distribucio d'enerqis a baixa ten-sió i per etsd'editicecio, el desenvolupament hi ésorientat .csp al disseny i la instal·lació de plantesde producci6 altament automátitzades amb ca-rectetistiaues C/M '(Corñputer Integrated Manu-facturing).

El darrer desenvolúpament h¡¡ estat I'extensiódeIs sistemes intel·ligents de control a les líniesde producció de cables de mitja-tensió amb ai1la-ment termoestable. Així. /'ordinador de gestió dela /ínia IIegeix en temps real diverses variables que .1'

.._ '.,'" ~~íIcompara i processa generant directament els sen-yals de control de la própia /ínia.

Actualment, incorporsnt nous materials als cables.s'he desenvoHJjiát la "Fire Safety llne" (/ínia decables resistents al toc), que permeteuqmenter laseguretat deis cables en IIocs tancats: discoteques, -vaixells,hospitals, estacions metropolitsnes; túnels .. :', .'Segment'de cable de fibra óptica

39

------------------------------------------------------------------------------------------------------~,

40

41

1887 - Pirelli instal·la el primer cable tele-gratic submerien el mar Mediterrani i en elmar Roig.

1906 - Pirelli fabrica i instel-le el primer cablesubmarí d'energia al IIac de Garda a Itália.

1908 - Es fabrica completament a Vilanovael primer cable d'energia eiuet en paper ambmescla impregnant.

1917 - L'enginyer Emmanuelli inventa elcable en oli fluid (O.F.) at7/at en paper, queencara avui és la millor tecn.o(ogia per al trans-port d'energia a altíssima tensió (> 400 kV)

1924 - Pirelli fabrica i instet!« el primer cableen oli fluid (O,F.)

1926 - Pirelli fabrica i instsl-le el primer cableO,F. d'alta tensió a 66 kV.

1927 - Pirelli fabrica i instal·la el primer cabled'energia realment submarí entre Itália i nllade Nisida.

1932 - Pirelli fabrica i instet-!s el primer cableteleionk: submarí.

1943 - Pirelli fabrica el primer cable tripolarper a alta tensió a 132 kV.

1949 - Pirelli desenvolupa i introdueix unnou material dialectic als cables de mitjatensió amb ai1lament en papel': la mesclad'impregnadó "no migrant".

1950 - Pirelli fabrica els primers cables coaxialsper a telecomunicacions.

1953 ': Pirelli comercialitza e/s primerscables d'energia amb una nova generaciód'at71aments secs de tecnologia propia: elstermoplástics a base de Pvc.

1954 - Pirelli fabrica el primer cable en olifluid (O.F.) a 132 kV per a la central d'Escales(ENHER).

1959 - Pirelli inicia la comercialització deIs pri-mers cables d'energia amb una nova genera-ció d'ai1laments secs de tecnologia própia: elscautxús termo estables.

1961 - Pirelli fabrica i instet-le el cabled'energia submari que enllar;a Franr;a amb laGran Bretanya a una tensió de 100 kV en ce.

1964 - Pirelli comercialitza els primers cablesd'energia per a mitja tensió amb etllement enEPR, de tecnologia i formulació própies.

1965- Pirelli instal·la f primer cable O.F. a 200kV d.e. de 119 km entre Córsega i Sardenya.

1967 - Pirelli produeix els prlmers cables per atelecomunicacions del tipus mkroexiel.

1968 - Pirellr inicie el subministrament decables d'energia per a les centrels nuclearsespanyoles com a provei"dor únic 'he cableseléctrics especials resistents a les radiacionstipus 1E. La qua.'ificació d'aquests cables es

realitza als laboratoris de R+D de Vilanovai la Geltrú, en la primera camera d'assaigL.O.C.A (Loose Of Cooling Accident) queva existir a Espanya.

1968 -En aquest sector de les centrals nuc/ears,és on Pirelli introdueix per primera vegadael concepte de cable "Afumex", que ambel pas deIs anys ha donat nom genéric auna familia de cables amb característiquesde no propagació de I'incendi i amb redui"daemissió de fums i gasos toxks. Així mateix i perprimera vega da es comence a parlar de cablesamb abséncia d'halógens i de metalls pesats.

1972 - Pirelli fabrica i instet-te el primer cablesubmarí en EPR a 30 kV de l'entte; Eivissa - For-mentera de 16km de longitud, juntament ambI'enllar; Mallorca - Menorca de 44 km de longi-tud amb cable O.F. a 132 kV al 1973.

1978 - Pirelli introdueix a Espanya la famíliade cables Afumex, iniciant així la comercia lit-zació de cables especials per a centrals nuc/earsi el sector del ferrocarril i metropolitans, des-plecent els cables amb siltements i cobertes abase de productes halogenats (PVC, neopré,hypalon ... ).

1981 - Pirelli realitza una instal·lació expe-rimental de cables i accessoris a 1.100 kVa Italia per Ene/, la major tensió de regimmai aplicada a un cable. Aixímateixs'instal·lael primer prototip de cable de fibra óptica ambquatre fibres per a Enel a la mateixa linia de1.100 kV.

1982 - Pirelli introdueix en el sector de lescompanyies eléctriques i el mercat en general 'els cables Afumex, tant per a la distribució debaixa tensió i control com per a la distribucióde mitja tensió.

1984 - Pirelli fabrica i instaJ./a el cable sub-marf en 01/ fluid de més gran tensió fins almoment a 525 kV entre Canada i Vancouverde 120 km de longitud.

1987 - Pirelli posa en marxa la planta de fabri-cació de cables óptics a Vilanova i la Geltrú.

1988-Pirellifabrica per a la Compañía Sevillanade Electricidad el primer cable OP5YCOM detecnologia propia per a adosar al cable deguarda d'una línia d'alta tensió.

1992 - Pirelli desenvolupa alió que serauna revolució en el sector deIs cablese/éctrics: I'empalme rapid Elaspeed per acables de MT (fins 18/30 kv), válid per unircables amb eñtemen: de paper impregnat ambcables d'ai"/lament sec (EPR, XLPE).

1993 - Pirelli inicia el desenyolupament deIscables superconductors a alta temperaturaamb tecno/ogia própia en col-teooreciá amb elMIT(USA).

1994 - Pirelli disenya i comercialitza a Espanyala nova coberta VEMEX als cables de distribucióde baixa i mitja tensió i als cables de transport,eliminant progresivament t'ús de les cobertesde PVC i per extensió l'ús de metalls pesants,

I

plastificants i halógens als cables per a com-panyies eléctriques. Les millores d'ordremecanic i fisic i d'impacte mediambientalfan que les noves versions de les normesd'UNE5A RU 3305C i RU 3313A soIs con-templin I'ús d'aguest tipus de coberta,

1996- Pirelli dissenya i comercialitza a Espanya/ el nou cable per a distribució de mitja tensió

amb ai"/lament en XLPE i coberta VEMEX resis-tent a la propagació longitudinal de I'aiguadenominat Voltalene Hydrocatcher.

1996 - Pirelli dissenya i patenta a Espanyaun sistema per a obtenir tota la informaciórelativa a la trar;abilitat d'un producte que esconté en un xip col-locet a l'interior del propiproducte, denominat Sistema Adene. CablesPirelli va ésser guardonada amb el premiE-5TAR (intern del grup Pirelli) per la'millorinnovació tecnológica d'enguany.

1996 - Pirelli obté el "product mandate" de lamultinacional per a fabricar OPGW a Vilanovaper a tots els mercats mundials.

2005- Neix Prysmian. Pirelli ven les seves ac-tivitats de fabricació i venda de cables a nivellmundial al fons d'inversions Goldman Sachs.

42

Aquests són els elements que configuren el com-promís de Recerca i Desenvolupament que hanpermés al grup Pirelli una posició indiscutible dinsdel sector no tan sois en volum de vendes sinótambé iespecialment com a nivell tecno/ógic.

Avui Prysmian segueix el camí comencet per Pire-lIi oferint la mateixa innovació, la meteixe tecno-logia i les mateixes prestacions.

Les dues darreres fites més rellevants de Prysmian,per l'émplle gamma de productes que aporta iperla seva repercussió en el sector eléctric, són la tec-nologia de cables Afumex i la tecnologia Iristech.

Un exemple de procés d'innovació:els cables Afumex.

Vegema tall d'exemple la incorporació de la tec-nologia Afumex als cables que fabrica i comer-cialitza Prysmian, que com s'ha esmentat abans,s'introdueix al mercat errel del canvi en les exi-géncies de la normativa existent per al subminis-trament de cables a les centrals nuclears.

Aquests cables han de suportar condicions moltdures i a més han de tenir la garantia i la viabi-litat necessérie per tal de seguir donant el serveide transmissió d'energia de controlo de senya-lització durant tota la vida especificada per lacentral i fins i tot en cas d'accident, mantenint-seaixí fins que pugui dur-se la central a condicionsd'aturada o de seguretat.

Els cables' que presten servei en zones especial-ment severes segons el servei eléctric que haginde donar, es classifiquen en:

- cables de poténcia de mitja ibaixa tensió;- cables de control;- cables d'instrumentació;- cables de connexions internes de panels;- cables d'extensió de termoparells;- cables especials: alta temperatura, coaxials ...

Així és com Prysmian, amb la seva experiénciaen tecnologia de mescles ebese de oolimersQrganics sintétics, va desenvolUpar una gammad'eülements i cobertes on s'elirninsven els addi-tius cléssks que suposen t'ús de elements nocius(ciot; metalls pesats, derivats halogenats ... ) is'incorporen a' les diferents formulacions nousadditius (cérreques minerals, estabilitzants i igni-fugants) exempts d~aquells:,,' '

En un primer moment, I'exigéncia prioritariad'aquest tipus de cables segons la normativavigent (IEEE,IPCEA, VDE.), controlada pel Consellde Seguretat Nuclear, continua sent la resisten-cia a la radiació gamma (edificis de contenció deles centrals nucleers). A poc a poc aspectes comI'abséncia de productes halogenats, corrosius encas d'incendi, la disminució de la quantitat defums generats durant la combustió d'equests ila mil/ora en la transparéncia d'aquests fums vaanar prenent més importancia des del punt devista de les instel-lecions i deis equips eléctrics iposteriorment els electrónics.

En aquesta primera generació de compostosAfumex, es tractava encara d'ai1laments i cober-tes reticulars, en haver de resistir eis cables, a mésde les radiacions gamma, temperatures elevadesde funcionament així com disposar d'una elevadaresisténcia a certs productes químics en con di-cions severes d'utilització.

Per poder donar als nostres clients el servei i laflexibilitat requerida, es va construir a la plantade Vilanoita i la Geltrú un laboratori de R+D apteper contrastar el compliment d'aquests cables ala normativa vigent, dotant-se per a aixó d'unaesmere per a assatjos que va servir posteriormentper a la construcció d'una segona esmere mil/o-rada i de més capacitat que es va utilitzar i ques'utilitza actualment per a simular un eccident enI'edifici de contenció (inundació per aigua, perécids, per.ekelis + pressió de I'aire + variació detemperatura ... ). Amb ella, el Consell de SeguretatNuclear ha qualificat tots els cables de Prysmiandestinats a les centrals nuclears espanyoles. ,,'.:

També es construiren els equips necessaris per arealitzar els assatjos de no propagado de la ileme,no propagació de-l'incendi, resisténcia a I'incendien condicions severes, redui'da emissió de fumsopacs,-determinació de la corrosivitat deis fumsigasos generats en una combustió, determinaciódeis ha/ógens existents eriequests gasos iper a ladeterminació deis gasos qenerets durant la com-bustio; que van fer dellaboratori de Vilanova undeis millors dotats de tot el territori espanyol pera I'assaig de cables eléctrics.

La qualificació d'aquesta tipologia de cables eléc-trics en él sector de les centrals nuclears va perme-.tre disposar d'una experiéncia i un coneixementprofunds de las propietats d'eouest tipus de com-post front condicions de treball edverses, per la

qual cosa es van cornencer a dissenyar compostosaptes per al seu ús com ai1lament i cobertes decables per a equip rodant del sector deis ferro-carrils en els que les característiques que s'exigienals cables eren principalment una elevada resis-tencia als olis i al gasoli, així com als agents deneteja emprats a I'equip rodant (vagons, locomo-tores), la flexibilitat en el servei i la no propaga-ció de la flama i I'incendi.

Amb aquests cables s'aconseguí superar els requi-sits exigits al sector deis ferrocarrils i es modifi-caren les normes deis antics cables (basats enpolímers halogenats), introduint els cables ambtecnologia Afumex. Aquests han anant eliminantals antics iavui en dia tots els cables comercia lit-zats per ferrocarrils són únicament Afumex.

La freqüéncia de sinistres ocorreguts en centrals,subestacions i edificis en els que degut al foc, latemperatura iels gasos iels fums generats durantI'incident in utilitza va idestruía els equips eléctrkscontinguts en aquests 1I0cs, va fer pensar que latecnologia deis cables Afumex era també aplica-ble al sector de les companyies eléctrioues.

S'estaven utilitzant cables amb ai1laments a basede PVC, PE, XLPE,'EPR amb cobertes normalmentde PVc, ignifugants amb productes halogenats,que si bé eren no propeqedors de la flama, sí queprovocaven la corrosió i el deteriorament deisequips i deis 1I0cs amb presencia de persones ontambé suposaven un perill d'intoxicació ide.psnk:pro vocat per I'alta concentració de fums opa cs.

Pe~ aixó es va prenÍire la iniciativa com a fabri-cantde cables d'estudiar. una serie decompostosoueprimsven.et comportement. davant del toc.Ieredui'da emissiodeiums opaFs i la nul-le toxicitatper e les persones i la corrosivttetper als equips.

Així van néixer efs compostos tbrmoptestksAfumex per a cobertes intermédiei.] exteriorsdels.cebles de distribució de baixa tensió i mitjatensio i per a cobertes exteriors deis 'cables detransport i generació.

El desenvolupament d'aquests compostos termo-pléstics Afumex per a les companyies eléctriquesha fet possible també fer-Ios servir en altres sec-tors, com el de les telecomunicacions óptiques,en la que també hem estst pioners en la intro-ducció deis meteixos. En els cables de fibra ooticsequests compostos termopléstics s'utilitzen com

43

a cobertes externes de cables dietéctics que haginde ser instaJ./ats a I'interior d'edificis o galeríeson és primordial evitar la propagació de I'incendii I'emissió de gasos tóxics ilo corrosius. També esfan servir aquests compostos termopléstks com acobertes externes deIs "la tiguil/os " de fibra ópticautilitzats en les connexions interiors d'ermsris iequips óptics.

Els avantatges ja vistos per a aquest tipus decables en instal·lacions en edificis i instet-lecionsde companyies eléctrtques, en cas d'existencied'incendis, els feia també prou interessants per alsector de la construcció en general, tot i que enaquest cas calia I/uitar contra un factor desenca-denant del consum com és el fet que el cost deIscables de PVC (tipus H07V o RV), és molt menorque els alternatius emb tecnologia Afumex.

Un cop més es va 'recorrer a la investigació con-junta amb els proveidors de meteries primeres enla direcció de cercar materials més económics ode més gran asequibilitat al mercet, convenient-ment formulats als laboratoris de R+D a Vilanova,per tal dé permetre aconseguir dissenys compe-titius en preu i que. tinguessin tots els requisits icaracterístiques deIs compostos Afumex utilitzatsen altres sectors.

L'estudi de anys i l'experiéncie en meterielsadquirida en els compostos utilitzats en els altressectors van fer aconseguir dos compostos: un pera I'artlament i un altre per a la coberte, ambdóstermopléstics, que ens varen permetre introduir-los amb toree, i alguns anys després podem dirque amb éxit, al sector deIs .conductors per a laconstruéció (Building Wire).

La mil/ora de prestacions respecte al compor-tament deIs cables en cas d'incendi de la novatecnologia, la necessitat cada cop més estesad'utilitzer materials menys nocius per al mediambient i la racionalització de recursos han fetque la normativa que regeix el sector de la cons-trucció (Reglament Electrotecnic de Baixa Tensió)faci d'obligat compliment la utilització de cablestipus Afumex en edificis de pública concurrencia ien certes parts deIs 'edtticis particulars.

Com a conc!usió, val a dir que Cables Pirel/i hadesenvolupat una gamma completa de cablesAfumex amb tecnologia própia que li permet serpresent en un ampli espectre de sectors, des deles centrals nuc!ears a la construcció civil, passantpels ferrocarrils, les companyies eléctriques o lestelecomunicacions óptiques, i; fins i fot la creaciód'un nom qenérk: i la inclusió en les normes de

obligat compliment en .d'eltres sectors (construc-ció civil).

Les millores aportades per aquesta nova tecnologia:

• Mil/ora de comportament front al toc, incendii fums quant a la uti7ització de rnetéries primeresignifugants exemptes d'halógens i de materialspesats com I'antimoni.

• Mil/ora de t'eticiéncis deIs recursos per fabri-car els mateixos, ja que s'elimina la necessitat derecórrer a Iínies de vu/canització continua quetenen consums de energia electrice i vapor moltelevats.

• Racionalització del nombre de compostos utilit-zats pel fabricant i racionalització de les norma-tives deIs usuaris juntament amb la utilització demetéries primes no nocives per al medi ambient.

• Deixar de utilitzar 20 tones anuals de derivatsdel plom, 20 tones anuals d'eltres metal/s pesats i2.000 tones anuals df! compostos de Pv'C.

44

45

A Prysmian la generació -de nous conceptes esbasa en tres conceptes fonamentals:

Elsavenros en R+D, que permeten oferir solucionsmés evencedes, millorant técnicsment productesja existents, o bé creant-ne de nous que satisfacinmillor les expectatives i necessitats deis clients.

_l'existéncis de nous requeriments normatiuso que obliguen al desenvolupament de solucionstecno/ógiques altematives a les existents per tald'adaptar-se a les noves normatives ..t/estuat, de les necessitats deis clients per a deseo-brir-bi necessitats declarades o no que encara nosiguin cobertes.i desenvolupar els productes queen donin resposta.

La R+D ha estat una constant a Prysmian desque- es va inventar el cable en oli tluid (D.F.), aicIIát en paper, per tal de fer possible la transmissiód'energia a altíssima tensio, iins. al desenvolupa-ment de les mescles que fan possible I'adaptaciódele tecnologia Afumex al sector de ia construcció.

D'una ettre banda, el fet de I'augment de.I'exigencia en les -prescripcions normatíves fa·necéssari recórrer també a la KtD per tal de dis-senyar o adaptar productes que s'adeqüin a lesnormatives. Un bon exemple'sár: les normativesde les centrals nuclears que van fer necessari eldesenvolupament de cables resistents a certs ti-pus de radiacions o el muntatge d'una cámerad'assaigs especials, amb un estor; en investigacióque va fer que només se seleccionés Pirelli com aproveidor únic d'aquest tipus de cable.

L'atenc:ió a les necessitats deis clients forma partde les arrels de Prysmian des de fa molts anys endiverses vessents: el desenvolupament de produc-te a mida en el que es recullen totes ¡es necessitats

. del client per a fer un cable que queda fora de lesespecificacions habituals i que aporta la possibili-tat de treballar de forma integrada amb el client,recollint totes les seves necessitats, expetiérvdesi coneixement de la instaJ./ació per convertir-lesen coneixement propi que pot ser aplicat a altrescamps a ¡'empresa.

Una altra manera de captar les necessitats i in-quietuds -dels clients és mitjencent jomades deformació en nous'productes. En aquestes joma-des es presenten noves técniques o nous produc-tes que permeten solucionar problemes actualsdeis nostres clients i s'estebieix un ric intercanvid'iriformació entre I'empresa ¡. els clients que fa

. néixer noves'idees i rtoves oportunitats de negocide .la ma deis nostres clients. Aquestes jornedesson.íkieredes en moltes ocesions per I'Alta Direc-ció de i'emprese, demostreriteix! el. seu compro-

~mís'amb 'la innovecio i embt'etenciosctive a les~, ' .-

necessitets deis clients.

. . ')-Tots el,n?stres clients, tant ejs-~ssistents'a les [or-

nades com els no assistents tenen I'oportunitatd'establir un dialeg fluid amb I'empresa mit-jan~ant el Club Prysmian.

El Club fou una iniciativa pionera a Espanya deformar un club amb tots els actors del sectoreléctric: distributdors, instetledors, enginyeries,col-lectius oficials, entitats de formació, estu-diants, etc., per tal de establir un fiI de diaJeg 'di-recte amb I'empresa per tal de recollir les 'sevesinquietuds, necessitats, idees o dubtes. Actual-ment, el Club compta amb un col-lectiu de mesde 25.000 professionals del món eléctrk: Periódi-cament es fa un seguiment de tots aquests indica-dors per tal de detectar tendénties respecte a lesproblematiques de les instal·lacions i doner-hi res-posta en forma de nous productes més adaptatsa les necessitats concretes de les instel-leclons. Elprincipal vehicle de comunicació amb el Club es larevista que s 'edita ouedrimestrelment i que cons-ta de les següents seccions:

Mundo PrysmianNovedades y fichas técnicas de productoArtículos técnicosSistemas de energíaArticulos sobre instalaciones eléctricasReportajesEntrevistasOpinionesEtc.

Un recent estudi, situa la revista del ClubPrysmian com la revista del sector eléctricamb un coneixement espontani (i no sugge-rit) més gra,,:

7060

62,7%

50

4030

20

10

o

49,6%

EiliIS()cis 11No.socis

46

Eldesenvolupament de producte

Tots els productes dissenyats per Cables Pirelli hosón en base a normes necionels, internacionals odel propi client. Així mateix cadascuna de les ma-téries primeres adquirides per a I'elaboració deproductes disposa .d'une especificació en la quees detallen els principals perémetres que ha decomplir aquest material adquirit.

Sobre aquesta normativa indicada, Prysmian apli-ca la seva tecnologia particular; cercant una mi-llora que en molts casos va més enllé d'alló exigitper les normes.

El temps mitja per a un nou desenvolupamentés molt variable, donat que pot ser sois una partd'un producte ja existent o bé un producte tota/-mentnou.

Els dissenys de cables es poden classificar en tresgrups: cables normelitzets, cables especials i estu-di i desenvolupament de nous dissenys.

Per els cables normalitzats en les enginyeries deI'organització existeix ja dissenyada una ampliagamma de tipus de cables per a diverses aplica-cions besets en normes i especificacions. Cada

cable que s'oferta s'identifica amb un codi queidentifica tanmateix t'enélls! corresponent.

La referéncia o codi constara en tota la documen-tació emese, des de I'oferta fins a I'acusament derecepció, les ordres de fabricació i I'expedició delmaterial formen d'equeste manera un sistemade trecebititet del disseny integrat en la resta defuncions de l'emprese.

Per els cables especiels, les enginyeries, basant-se en els diversos dissenys de cables normalitzatsja existents, poden reelitzer variants d'aquestsamb la mateixa tecnologia de base, adaptant-Iosa les normes concretes d'aplicació segons el ca-ble sot-ticitst a les especificacions del client i a lescaracterístiques de la insta/·/ació en qué aquestscables heuren de donar servei.

Per a aixó ens recolzem en programes intormétksde producció própia, que prenen com a base nor-mes nacionals i internacionals i les experiénciesefectuades per Prysmian.

Aquests programes permeten obtenir; tot partintdeis fulls d'enélis! del cable i de les condicionsd'instaUació del mateix: temperatura del aire oterreny; resistivitat térmica del meteix, profundi-

EVOLUCIÓ O'UN PROJECTE

Fases

VAUDACIÓ INGENIERÍA

l!lJ}----! fAIIRICACIOPLOT 1..[}

tat d'inststtecic.etc., eis perémetres eléctrics queasseguren que el disseny del cable és correcte pera les condicions sol-licitedes: potencies, tensions,intensitats tant en régim permanent com en cur-tclrcuit, caigudes de tensió,ete.

El disseny d'aquests cables segueix el mateix sis-tema d'identificació que l'esrnentet per els cablesharmonitzats.

Pel que fa a I'estudi i desenvolupament de nousdissenys, la Direcció Tecnológica, en funció de lesnecessitats deis clients, transmeses per les engin-yeries o per la Direcció Comercial, o també perla própia iniciativa en I'estudi continuat de novestecnologies, estebliré la necessitat del desenvolu-pament d'un nou disseny de cable.

Deciditel nou dissenya desenvolupars'estableixenels criteris de classificació en funció de tres para-metres: inversió o cost retlevéncie estratégica itipus i rise.

Un cop establerta la classificació del projecte inomenat el "Project Leader" per la Direcció Tec-nológica, es reetitzeré la proposta del projecte.Aquests formats inclouen d'una manera generalla definició del projecte, el pla de treball i els cos-tos i fases del projecte.

D'aquesta manera Prysmian realitza investigacio-ns de mercat per als segments als quals van diri-gits els nostres productes complementant-se ambinvestiqecions dirigides a instel-ledors eléctrics.

Aquestes snélisis mesuren la satisfacció deis nos-tres clients respecte als nostres productes i serveisen base a la següent metodologia:

-Identificació de les necessitats del client.

-Poskionement en quant a productes i serveis almercat.

-Obtenció d'informació per mil/orar el disseny idesenvolupament de nous productes i processos.

-Anstisi del resultat de llencements denous productes i implantació de nous processos.

A més els nostres centres de R+D a nivell inter-nacional són a t'eventquerds deis evencos tec-no/ógics que es produeixen en els mercats mun-diels, tant a nivell de matéries primeres com demaquinaria i d'equips, i per tant, la voluntat dela Companyia es la d'evolucionar perel-lelementa aquests aven,os amb el desenvolupament denous dissenys.

La principal font d'informació té com a base la .participació de membres de l'orqenitzecio de Ca-bles Pirel/i en diferents fórums, comités, grups detreball, organismes oficials, deis quals es té o s'he

47

til'lgut la presidencia de molts d'ells.

El disseru: definitiu és trasl/adat als documents detreball per l'Enl!Jinyeria 'de Producte de Prystnien,pero fins arribar en aquest punt intervenen diver-ses organitzacions de I'empresa:

-Tecnologia-Producció-Laboratoris-Disseny icostos-Qualitat imedi ambient

I segons el cas, si hi procedeix:

-Clients-Laboratoris externs-ElGrupInternacionalPrysmiana travé;delseu R+D

La redefinició deis processosproductius

Els elements bésics de control sobre el procés deproducció que a Prysmian hi ha implantat son:

Controls sobre els meteriels:

-Resisténcies ohmiques de cordes i filsValors d'al/argament d'elements metMlicsconductors

-Valors de reticulació (al/argament en calent) i valors de remenant per a mescles ai'I/ants de mitja tensió i alta tensió

Ete.

Controls sobre el 'procés:

-Valors dimensionals sobre diferents fasesde fabricació

-Control de tj'nsió "sperk tester" en la lineaal procés productiu

-Detectors de qualitat superficial-

-Control de dosificació mesdesen líniesd'extrusió

Ete.

Controls al cable acabat:

-Proves electticues (tensio, descsrreques)

-Control estadistic de pesos

-Control estadístic de Rf?

Ete.

Així mateix hi ha establerta una sistematica de"benchmerkinq" en diferents plantes d'arreu del-món, tenint especial rellevéncie els corresponentsals processos productius. Per a cada direcció deneqoc! hi ha Un equip que dirigeix les tasques decada país per tal de mil/orar i racionalitzar-ne elsresultats.

La metodotoqie emprada per a la gestió deis seusprocessos és documentada en base als procedi-ments generals j específics deis sistemes de qua-litat:

48

D'acord amb alió establert al sistema de qualitates segueix mantenint unpla d'auditories extemesparticularment per alsprovetdors estretéqks.

A la resta de proveidors se'ls hi exigeix com a con-dició indispensable I'entrega de un certificat dequalitat en cada subministrament.

Lagestió d'estocs es realitza intorméticement, dedues formes diferents:

Mantenint estocs de seguretat a la. fabrica, perd'aquesta manera garantir el servei necessari,fins i tot davant de increments eventuals de lesnecessitats previstes.

Mantenint el material en dipósit en magatze-ms de la zona, prop deis punts de necessitat. Enaquest casó el distributdor propietari del magat-zem dona el servei d'estocks, amb l'objectiu queen cap moment hagin ruptures del mateix.

La redefinicio deis processos.de comercialització

Tressón els eixos que vertebren I'acció comerciala Prysmian:eí 'suport técnic comercial de primernivell als nostres clients, la promoció comercial

juntament amb la imatge de marca i la innovació,apostant per nous canals de comercialització quedonin valor afegit tant al client com a l'emprese.

El reconeixement de marca dins d'un sector comel del cable eléctrk:juga un paper primordial jun-tament amb I'associacióde la imatge de marca ala capacitat de donar resposta a les necessitats i ala capacitat de 'innovar.

A Prysmien, sempre s'hs eposte: fortament perla imatge de merce amb accions com ara el ClubPrysmian, les joma des formatives a dients, oI'esponsorització de grans actes coni ara la re-construcció del Gran Teatre del Liceua Barcelona.Aquesta notorietat de marca es troba en uns deisvalorsmés elevats possibles en una posició de ciarlideratge.

Aquest mateix estudi denota que els principelsmotius d'elecció de la marca Prysmian per partdeis instal·ladors són:

Primernivell: qualitatSegon nivell: seguretat contienes i serveiTercernivell: facilitat d'instet-lecio i relació qua-litat I preuResta:prestacions

Aquestes dades ens -reafirmen encara més enl'émiesi en la gestió deis factors intangibles, comla seguretat o la confianr;aen la marca, i en conti-nuar apostant per la qualitat deis productes ambuna constant inversió en desenvolupament tec-nológic per tal d'assegurar-Io.

Un repte que es va posar en marxa fa uns anys, ique al seu moment fou una veritable innovaciódinselsectoreiéctrk; vaserelprojecte"Aquí ñrelli".

Mitjanr;ant aquest projecte, Prysmian s'otereixals instst-ledors, i per tant a aquells que compar-teixen els valors de seguretat i confianr;a en lamarca, etiquetes personalitzades amb el logotipde I'empresa instal- ladora i la raó social, junta-ment amb ellogotip de Pirelli,amb I'objectiu desubratllar la qualitat de les instaJ./acionseléctri-ques i de transmetre al propietari de la instal·lacióels valors compartits de seguretat i confianr;a.

La gestió del procés comercial que transmetaquests valors de marca "al terreny", és portat aterme per una organització comercial orientadaa clients organitzada en "Business Units", per talde poder ser-ni encara més a prop del client.

Aquesta organització és suportada per un sistemade "Bsck: Oiiice" que recolza les tasques adminis-tratives i comercials i serveix de nexe d'untá entre'els clients, les delegacions comercials i la própiaseu central de I'empresa.

Com a complement de la xarxa comercial i del"Beck Oitice", hom pot trobar la "Linee Azul",que és una línea d'atenció directa de Prysmianper a realitzar qualsevol consulta 'técnics re-lacionada amb el món deis cables eléctrics i lesinstal·lacions, així com per a gestionar qualsevolactivitat relacionada'emb el Club.

Elsnous canalsde comercialització han estat sem-pre importants per a Prysmien,sempre donant unvalorafegit al client. Enaquest sentit, hi participacom a membre fundador de la Plataforma Volti-mum, que va ser lIanr;adaa inicis de I'any 2003 ien la que participen els principals actors del sec-tor eléctric espanyol. Voltimum és pensada comun cataJeg multimarca en el qual els diferentsactors del sector eléctrk: trobin resposta als seusdubtes en un únic portal.

Igualment Prysmian manté, a través de la própiapagina web, un accés per comerr;electronic, mi-tjanr;ant el qual els nostres clients distribuidorsens envien una part de les comandes d'une ma-nera molt més répkis que la tradicional, amb unmenor cost i moltes vegades en forma integradaamb els seus sistemes intormétics de gestió.

Aquest. enllar; és actiu des de la própia paginaweb de Prysmian on a més de I'enllar;b2b es pottrobar tota la informacio corporativa sobre la

49

La informació sobre la utilització deis productesfabricats per Prysmian queda totalment garan-"tida a trevés de catálegs, instruccions técniques,semineris, demostracions préctiques, cursos al de-partament de Formació, juntament amb la dispo-nibilitat de un departament de Disseny del Pro-ducte, d'uns Direcció Tecnológica id'uns Direccióde Qualitat que poden ésser consultades quansigui precls.

Lagestió delservei ha estat sempre una de lespar-ts fonamentals de la qestk» de ñvsmien, donat elfet que, en definitiva, de la seva efectivitat depénen gran part la satisfacció deIs nostres clients.

Companyia,els catálegs i els iulls técnics en for-mat electrónic.

Entenem que fabricar bé és importent, peró noespoden oblidar la resta dé "funcions annexes aI'entorn de la produccio, que han de realitzar-setambé amb una qualitat que cal demostrar contí-nuament.

Així, tots els trensportistes de la companyias'avaluen en base a al/ó descrit al procediment,"Evaluación de Transportistas", exigint-se per aaquesta avaluació la contractadó de les assegu-rances deis materials transportats per Prysmian.

t. INTRODUCC/Ó

L'ener.gia eólica es una manifestació de I'energiasolar, ja qué el moviment de masses d'eire al'etmosiers, que dóna IIoc al vent, hi es originadapel gradient de temperatures provocat per la ra-diació solar. S 'estima que 5015 un 2% de I'energiaque ens arriva del Sol es transforma en energiaeollce.

Rep el seu nom del déu deIs vents grec, Eol, i laseva utilització com a font de enerqie es tan enti-ga com l'lmperi egipci, ara fa mes de 3,000 anys,com a mitjs de propulsió marítim mitjencent lautilitzacio de la vela, Aquesta tecno/ogia va te-nir el seu moment de msxims esplendor a Euro-pa entre els segles XV i XVIII amb /'aparició degrans velers trensocesnks i el descobriment deles Amériques, iel seu declivi va cornencer a I'inic;del segle XIX, degut a la utilització de t'bélix im-putsede per mequines de vapor,

Una altra utilització histórica de I'energia eó/icavan ser els molins de vent per a preduir energiamecstiics, tot convertint /'energia cinética detraslació del vent en energia de rotació de les

pales deIs molins. A Europa, foren els holende-50S els qui varen implantar aquestatecno/ogiaal voltant del segle VIIIper moldre gra iper ele-var /'aigua amb I'objectiu de regar. A partir delsegle XII es van estendre de manera generalitza-da, per tota Europa iAsia, iinsaue entraren enrecesió al segle XVIII a causa de la invenció de lamécuine de vapor al 1769 per James Watt, fetque dóna origen a la Revolució Industrial. A mi-tjan segle XIX va tornar a prendre toree als EUAamb la invenció del molí "multipala" emprat peral bombament d'aigua, base técnica deIs actualsaerogeneradors.

Actualment I'energia eólica s'utilitza per a usosesportius, com en el cas de la navegació a vela, elsvols eerostetics, el vol sense motor, etc., í per albombament d'aigua i la producció d'electricitatmitjencerv: t'ús d'aerogeneradors, argrupats enpercs eolics. Donai el seu origen, solar, podemafirmar que es tracta d'una energía no contami-nant, renovable, inesgotable i iécitment aprofita-ble gracies a la seva conversió en energia eléctrica.

A continuació es desenvolupa l'estet de eques-ta tecnoloqie a Espanya i les aportacions de

Figura 1: Vaixell emprat per Ramsés 11I,.any 1200 aC.

PRYSMIAN CABLES Y SISTEMAS en aquestembit: com a subministrador de cables iaccesorisper a la construcció de sistemes de producciód'energia eléctrica d'origen eólic.

2. TECNOLOGIA EOUCA PER A LA GENERACIÓD'ELECTRICITAT

Per-e transformar I'energia mecénice del vent enenergia eléctrica s'utilitzen els aerogeneradors,

,Aql!!,!st€!s,maguines .~ón eriesséncie molins devent que incorporerj' un generador eléctric, situaten la seva part superior, impulsat pel gir de lesaspes mitjencent un eix horitzontal. Experimen-talment han estat desenvolupats tembé aeroge-neradors d'eix vertical, que treballen de maneraindependent a la direcció del vent; peró actual-ment són poc utilitzats ihan estat substitutts pelsd'eix horitzontal cléssk:

52

Un aerogenerador modern d'eix horitzontal cons-ta de les següents parts:

El rotar: que inc/ou la boixa i les pales o sspes.A major nombre de pales, menor rendiment, i amenor nombre major parel/ d'errencede. Gene-ralment es busca une solució de compromís ambels aerogeneradors de tres pales émpliement em-prats en I'actualitatLa góndola: on s'hi troben el generador eléctrk;el cablejat de control i els sistemes d'orientació ide ire.,La torre: que acostuma a ser de tipus tub có-nic Conté tots els cables per a. I'evacuació deI'energia, generalment a baixa tensió, i en la sevabase el transformador a mitja tensió i la cef.la peral connexionat amb uns altres seroqeneredors.

Els primers aerogeneradors de certa pótenciaes van instaf.lar als EUA a mitjan segle XX, peró .no fou fins la décede de 1970, per causa de lacrisi del petro/i, que aquest tema es va tornar aprendre en considereciá. Posteriorment, a 'partir,de la décede de 1990, I'energia eólica va expe-rimentar una empenta decisiva que I'ha situat aun nivell privilegiat dins del conjunt de les ener-gies renovables, El seu baix cost d'explotació, laseva característica energia neta no contaminanti raugment de la consciencia eco lógica a tot elmón després de la cimera de Rio al 1.992, són elsresponsables d'eouest ienornen.

Els moderns aerogeneradors aconsegueixen ni-vells de rendiment propers al 50% i potencies defins a 5,000 kW (5MW), L'a/~ada de les torres potarribar a ser de 120 metres per a un diémetre delrotor de 115 metres amb una area escombradade 10,000 m2, Un conjuntde aquestes dimensionspot erriber a pesar més de 100 tones (figura 2),

Per a generar energia electrice de forma industriali injectar-Ia de manera eficient a la xarxa eléc-trica, els aerogeneradors s'eqrupen en conjuntsgeograficament propers en els denominats parcseolics ("windmil/ termsrl.Un parc-eó/ic,típic potocupar unes quantes; hectérees i estar compostper decenes de 'molins,en tuncio de-te potenciaunitaria de cedescun. Les diferentes méouines esconnecten entre si a mitja tensió i convergeixenen una subestació on la tensió és elevada a 132o a 220 kV, en funció de les característiques dela xarxa a que es vagin a connectar. L'enl/a~ esrealitza generalment a molt alta tensió, ja que els

Figura 2 :Aerogenerador Nordex 5 Mvv.

parcs acostumen a estar molt a lIunyats deis puntsde consumo

Les potencies típiques deis pares oscit-len entreets 20 i els 200 MW (les centrals termiques con-vencionals tenen una potencia que se situa al vol-tant deis 350 MW), i les potencies unitéries deisaerogeneradors, al voltant deis 800 kvv. La utitit-zació de méouines de mejor potencia implicariaun major impacte visual i una major afectaciódel paisatge per causa de ra/~ada de les torresi del dlémetre deis. rotors. La uti/ització de gransaerogeneradors (>3000 kW) queda redui'da ainstaf.lacions marines, on I'impacte visual és me-nor i les condicions de vent en flux laminar els famolt eficients.

3. L'ENERGIA EOLlCA A ESPANYA

Espanya es el segon productor mundial d'energiaelectrice amb origen eó/ic del món, 5015 darrered'Alemenye. Quant a potencia eó/ica per habi-tant, ocupa també la seqone posició mundial. Eu-ropa posseeix més del 70% de la potencia eólicamundial, liderada per Alemanya i Espanya, A lafigura 3pot veure 's la posició del nostre país res-pecte als principals productors d'energia eólicadel mon.

MW

1.ALEMANY~2. ESPANYA3.EUA4. íNDIA5.DINAMARCA6. ITALIA7.REGNEUNIT8. P. BAIXOS9.PORTUGAL10. JAPÓ

17.5009.6537.9004.0003.1291.5701.3351.207944942

Figura 3: Poténcia eó/ica insta l·lada per paisos(10 primers del món). Font WSH-STATS,actualitzada a30 de novembre de 2005,

La xifra global, a nivel/ mundial, de potencia eoli-ca instel-lede s'estime en 55.000 MW, de formaque només a Espanya tenim més del 17% del to-tal mundial,

/

53

9000" 80007000 -1----- - ....1"6000 +.•----.-- .•-,_·- ..•..._ ...•..,.;.-.'-O';......~iiI

I::+----------------------~~-------~~+-------------------~~~~-------------~+-------~-----------~~~---------------~1~~;;~;i~~~:==:=:========Figura 4: Evolució de la potencia eólica instaf.lada a Espanya (font APPA).

SeqonsAPPA (I'associació de productors de ener-qies renovables), a Espanya existeix un potencialeólic superior als 35 GIN, de manera que encaraestem per sota del 30% de aquest límit, 'i per tantexisteixen unes possibilitats de creixement moltimportants als propers anys (figura 4)

Al 2004, REE-(RedEléctrica de España) va adqui-rir 15.000 GWh a tot el conjunt deIs pares eólicsd'Espanya, el que representa un 6,4% de I'energiaeléctrice total produí'da a Espanya. Si tenim encompte que una central de carbó a/libera de mit-

jana 0,6 kg d'anhídrid carbónic (CO) per cadakWh generat, s'he evitat I'emissió a I'atmosferade 9 milions de tones d'equest gas, un deis princi-pals responsables de l'eiecte hivernac/e.

4. CABLES I ACCESORIS -PER A SISTEMESEOUCS

A continuació s 'exposen els principals tipus de ca-bles i accesoris que intervenen en un sistema eólicde generació electrice.

Interior góndola

A /'interíor de les góndoles, especieltnent en ae-rogeneradors de gran potencia, s 'arriben a assolirtemperatures ambient molt elevades a causa deuna ventif.lació insuficient en certs casos,que ésoriginada per condicionants de tipus técnic i dedisseny. Per a aquests casos, PRYSMIAN disposad'una tecno/ogia de cables que permet treballara altes temperatures (120°C al conductor), do-tats de característiques Afumex i, dones, IIiuresd'heloqens.

D'aquesta manera, en casd'incendi, els cables nopropaguen el foc i no generen fums tóxics ni cor-rosius (figura S). Aquesta última característica ésmolt important quan existeixen equips electro-nics molt costosos, que quedarien inservibles encasd'utilitzar cables que en cremar desprengues-sin halógens, com per exemple els que contenen

CobertatermostableAFUMEX

RepleAFUMEX

AilIamentSIL/CONA120°C

Figura S: Cable Afumex SZ-K0.6/1 kV.

54

PVc, NEOPRE, HYPALON, etc.Interior de la torre

En l'interior de la torre s'ubice el cablejat perevacuar I'energia produide pel generador eléctricsituat a la góndola. Generalment, la generació esrealitza a baixa tensió (típica 690 V) i es precisenvéries temes de cables, en funció de la potenciarequerida, per transportar tota I'energia fins altransformador de mitja tensiá, situat en la basede la torre. Els cables per a I'interior de la torrees fabriquen amb conductors de coure molt flexi-bles i amb aillament en EPR i coberta i farcimentstermostables de material elestoméric d'alta fle-xibilitat.

Aquest tipus de cables (figura 6) esta dissenyatper a serveis mobtts, ja que han de suportar totsels moviments de torsió entre la góndola i la torre

. deguts als moviments d'orientació del rotor. Do-nada l'especie! ubicació deIs parcs eó/ics en Iloeson poden arribar a temperatures molt beixes,existeix la possibilitat de treballar amb materialstermostables que permetin la utilització d'equestscables en ambients molt freds «-30°C).

Figura 6

Coberta termostabletipus EM2

Replé termostabletipus EM3

Connexionat entre aerogeneradors II,,,,,T:O:R:R:E:,,,,,

La connexió entre els diferents aerogeneradorsque componen un parc eólic es realitza mitjarn;antcablessubterranisa mitja tensió, generalment a 12120kV.Cada molí disposa d'un transformador situat enla seva base, que eleva la tensió des d'uns 660-690 V fins als 20 kV (figura 7), Posteriorment,i mitjsncent una connexió utilitzant latiguillos(figura 8), es connecta amb una cel-ls de mitjatensió, i aquesta al mateix temps al cable troncalque enlla~a tots els eeroqeneredors.

Elscables de miÍ:ja tensió tenen com a missió anarrecollint tota I'energia generada pels aerogenera-dors fins a la subestació corresponent, on torna aelevar-se la tensió fins als 132 o 220 kV, depenentde la xarxa eérie a qué es connectere. La seccióde cada cable es calcula en funció de la poténciaméxime a transportar, i és freqüent la utilitzacióde véries seccions en funció de la topologia de la

55

- -,1 Cables Bupreno

--+1---1...... 750 V11I1 Trafo BT/MT

• ----~~~ Laffgufflos

Cel.laMTCablesEprotenaxcompact

20 kV

Figura 7: Esquema de connexionat de cables MT.

Figura 8: Accesori de connexió trafo-ceUa 12/20 kV.

ionnexi».En aquest camp, PRYSMIAN disposa de la tecnolo-gia Eprotenax compact 105°C, (figura 9), fins ales tensions d'exercici de 18/30 kV. Aquests cablesincorporen un artlament basat en EPR (elastómerd'etilé-propilé), molt resistent a I'acció de la' bu-mitat, i que permet una temperatura permanenten el conductor de 105°C.

Aquesta característica permet optimitzar la sec-ció del conductor, qenerelment d'alumini, aug-mentant significativament la competitivitat de lainstaUació enfiont als dissenys cléssics amb artla-ment en XLPE i 90°C de temperatura msxims en Figura 9: Cable Al Eprotenax H compact 105°C 12/20 kV.

56

5. CONCLUSIONS

La producció d'electricitat utilitzant fonts d'energ;i;¡ renovables i no contaminants ens ha de marcarel camí cap a un desenvolupament sostenible, que disminueixi el consum de combustibles iossils,principal causa de I'efecte hivernac/e i del canvi climétic que s'observa en el planeta, i que al mateixtemps satisfaci la demanda energética creixent de la nostra societat. En aquest sentit; I'energia eléc-trica d'origen eólic és el paradigma d'energia neta, renovable i amb grans possibilitats d'expansió enel nostre país i en tot el món.

PRYSMIAN Cables y Sistemas, amb el disseny i fabricació de cables i accessoris per a sistemes eólics, volcontribuir a la consecució d'aquest objectiu comú, amb I'experiéncia que Ii proporcionen més de 100anys de presencie en Espanya, aportant solucions tecnológicament evencsdes a tots els seus c/ients ia la societat en general.

Josep M. Batlle ; Ferrer

Va néixer I'any 1961 al Barri de Mar, de Vila-nova i la Geltrú, i té en I'actualitat 44 anys. Vacompletar els estudis primaris als Escolapis i .I'ensenyament secundari a I'Institut Manuelde Cabanyes. Des de I'any 1979 fins al 1984va cursar la carrera de Ouimiques a la Univer-sitat de Barcelona, i va obtenir la Llicencia-tura en Grau I'any 1985, després de realitzarun treball de recerca a la Universitat (tesina).

L'any 1986 es va incorporar a la que IIavorsera Cables Pirelli, al departament deTecno-logia, i es va especialitzar en cables de mitjai alta tensió. A partir de I'any 1993, -va passara formar part de la Direcció Comercial coma cap de Vendes per al mercat de 'les com-panyies eléctriques, i a partir de I'any 2000torna a la part purament técnica, com a capd'Enginyeria de producte. Des de I'any 2002i finsa I'actualitat, és el director de Tecnolo-gia i Qualitat de Prymian Espanya. Té al seucérrec els departaments d'Enginyeria, Tecno-logia i Qualitat, tant de Sistemes d'Energiacom de Ielecorn.

Aquests home, nascut a Val/s ara fa 45 anys,enginyer técnic industrial en Quimica, comencsla seva carrera professional al setembre del 1984,amb 24 anys, responent a una solticitud de feinaper Pirel/i-Vilanova que havia I/egit a la premsa.

~s un home smb una forta inquietud de forma-ció. Per aixó al I/arg de la seva trajectória laboralha fet diversos cursos internacionals de formacióempresarial entre els que destaquen:,Laussane (Suissa)a la IMD:"Time to Market i R& D"Londres (UK) a la London BusinessSchool:"Finance for Executives"Bastan (USA) a la Harvard BusinessSchool:"Marketing and R& D"

La seva arribada va ser per substituir un historiede la factoria, el senyor Massó, que esjubila va, iva ocupar el I/oc d'analista químic al LaboratoriTecnológic.

L'Agustí va ser promocionat a cap del LaboratoriTecnológic, com diu en les seveSprópies parau-les,al cap d'uns anys d'aprendre de tothomi entendre que eren el "cables". Aquesta vaser una gran epoca, ja que varem transfor-mar e' 'aboratori de la "Pirelli" en un deIsmés ben preparats del pais, sobretot enequips relacionats amb les característiquesantiincendi del cables.

El 1995, Xavíer Cerdone li va propasar que ocupésel cérrec de director Tecnológic, per substituir unaltre reterent de l'époce, Sergio Betli, que tor-nava a casa;a Milá.

Des del 1995 fins al 2000, Agusti Val/s va ocuparaquest cárrec. Vaig intentar aprerdre de totselscompanysianar a roda de I'equip directiudel moment, un equip molt compacte i queva portar a fer de la filial vilanovina una deles millors del Grup a tot el món... i ho conti-nua sent encara avui. Aquest quinquenni va

59

ser c1auper a la filial cablera de Vi/ano va, jaque es va convertir en el productor mundialnúmero 1 en una tipologia de cables nous iinnovadors: elsOPGW(cablesaeris meta/·lícsamb fibra óptica a dins).

Va ser a l'inki del 2000 quan de nou Xavier Car-dona Ii va propasar una nava fita: fer el salt ala central del Grup a Milá. Era una oportunitatque no podia deixar escapar,peró calia pensar enun seguit de circumstáncies: la familia en primerI/oc, els amics, la vida estructura da a Vilanova;pero tot i l'eston; que representa va, I'Agustí vaacceptar la proposta i amb 39 anys i un sac pIed'il-lusions va marxar cap a la central, a Milá. Al/aes va iet cérret de R+D (recerca i desenvo/upa-ment) de tot el món relativa a la Divisió Cablesde Telecomunicacions. Des del seu Departamentes controla ven al voltant de 15 fabriques escam-pades en 10peisos i amb una facturació a I'inici aI'entorn deIs 1.000 milions d'euros.A mitjans del 2002, per una reestructuracióinterna, va ampliar les seves responsabilitats aI'empresa, passant a ser director d'Operacions R+D.

60

Eljuliol del 2005, Valerio Battista, I'actual CEOdelGrup Prysmian, Ii va proposar ocupar el cérrec dedirector de Desenvolupament i Qualitat de Prys-mian Cables y Sistemas SrL, per a tot el Grup, 52fabriques a tot el món i una facturació al voltentdeIs 3.200 milions d'euros. L'Agustí va acceptaramb la mateixa il-lusio i ganes d'aprendre i decrear equip que l'hevien portat a acceptar aquellprimer treball d'analista químic al Laboratori Tec-no/ógic de la factoria a Vilanova.

En els darrers 1q anys hi ha hagut diver-sos professionals crescuts a Vilanova quehan continuat la seva vida tora del niu, diul'Agustí, pero una altra gent tan competentcom els que vérem sortir a fora es va quedar.a Vilanova, i aixo ha tet que la filial de lanostra ciutat s'hagi mantingut com una deles millors del Grup.

Grup Prysmian ha mantingut la confian~agenerada per I'equip vilenov! i la incorporeal seu Grup amb el méxim reconeixement dela teina ben teta.L'Agustí també enyora Vilanova, tent la vessant

. -del treball com la personal. . I!

61

-Alllunya 1984 es comenc;ava a escriure la históriade Cavigel. Segons una enécdote del nostre com-pany Julio Minella el primer planol "en serio" esva fer a sobre d'un tovalló de paper a la tauladel bar de l'eetoport de Dusseldorf tornant d'uneexposició internacional.

Quasi 80 anys despres de la inauguració de Cavi-mar; Pirelli posava en marxa aleshores un nouprojecte ambiciós: la construcció de Cavigel. Un.projecte de dos anys de treball sobre planols enels que es buscava fer la fábrica mes capdavan-tera, tant en la vessant purament productiva,essent una de les primeres factories amb la fabri-cació control. lada per ordinador com en la vessantlogística, disposant-se dún magatzem robotitzatque va ser pioner al sector.

Es podrien destacar moltes enécdotes, si bé pro-bablement una de les més originals es la queexplica tambe Julio Minella a la que en la fasede construcció i en una de les primeres visites deobra el Sr. Crooks es posa va visiblement nervióspassejant entre els pilars tot mirant-Ios. L 'ecuipque /"acompanyava va passar una mala estona finsque véren descobrir que el que feia era compro-ver la verticalitat deIs pilars respecte al campanarde Vilanova i se li va ae/arir que el que estava tortera el campanar de Vilanovd.

Avui en dia amb una superiicie de 45.000 m2,Cavigel es una factoria capdavantera dins delsector dedicada principalment a la producció defil de Iinea, cable conductor doméstic de secciópetita, on la velocitat de procés es molt impor-tant. Donat aixó les millares en el procés i en lalogística son continues per tal de-seguir sent com-·petitius.