TALLER 2-USOS LINGÜÍSTICS- FERRAN SUAY

18
23/09/2011 1 Ferran Suay TALLER D’USOS LINGÜÍSTICS 1. Cinc cèntims de Psicologia 2. Què fem amb la llengua? 3. Una mica més de Psicologia: Per què ho fem? Què transmetem? 4. Conductes i actituds lingüístiques 5. Seducció de parlants: enfocament estratègic Experiències, dubtes i temors particulars Propostes de millora de les estratègies que utilitzem Aportació de noves estratègies Afinament ( fine tunning) DE QUÈ PARLAREM Cap. 1 de “Sortir de l’armari lingüístic” (Angle, 2010) 1. CINC CÈNTIMS DE PSICOLOGIA Les coses que ens estressen tenen tres característiques comunes: 1. Incertesa: es tracta sempre de situacions en què percebem que el desenllaç és impredictible. No sabem si ens en sortirem o no; dubtem si serem o no capaços de fer-ho bé, etc. 2. Control relatiu: percebem que només podem exercir un control parcial sobre el curs que seguirà la situació. 3. Amenaça: percebem que la situació ens pot generar perill. Hi poden estar en risc la supervivència i la integritat física, o potser només el benestar o l’autoestima. PRIMER: QUÈ ENS ESTRESSA? Tot parlant d’una llengua normalitzada, abans d’iniciar la interacció, sap que: a. Molt probablement, l’altre l’ entendrà. b. Si no l’entén, serà l’ interlocutor qui es disculparà i farà un esforç per fer-se entendre. c. Si, finalment, no s’han pogut entendre, ningú no li retreurà la conducta, ni la qualificarà d’improcedent o d’inadequada. SEGON: PER QUÈ ÉS ESTRESSANT PARLAR EN CATALÀ? a. Hi ha una certa probabilitat que l’altre declare que ignora el català. b. En aquest cas, probablement no es disculparà i esperarà un esforç per la meua part (canviar de llengua), per a resoldre la dificultat comunicativa. c. Si finalment no ens hem arribat a entendre, molt probablement algú em criticarà per no haver canviat de llengua. COM A CATALANOPARLANT, QUAN VULL ADREÇAR-ME A UNA PERSONA DESCONEGUDA, SÉ QUE

Transcript of TALLER 2-USOS LINGÜÍSTICS- FERRAN SUAY

Page 1: TALLER 2-USOS LINGÜÍSTICS- FERRAN SUAY

23/09/2011

1

Ferran SuayTALLER D’USOS

LINGÜÍSTICS

1. Cinc cèntims de Psicologia

2. Què fem amb la llengua?

3. Una mica més de Psicologia: Per què ho fem?

Què transmetem?

4. Conductes i actituds lingüístiques

5. Seducció de parlants: enfocament estratègic

Experiències, dubtes i temors particulars

Propostes de millora de les estratègies que utilitzem

Aportació de noves estratègies

Afinament (fine tunning)

DE QUÈ PARLAREM

Cap. 1 de “Sortir de l’armari lingüístic” (Angle, 2010)

1. CINC CÈNTIMS DE PSICOLOGIA

Les coses que ens estressen tenen tres característiques comunes:

1. Incertesa: es tracta sempre de situacions en què percebem que el desenllaç és impredictible. No sabem si ens en sortirem o no; dubtem si serem o no capaços de fer-ho bé, etc.

2. Control relatiu: percebem que només podem exercir uncontrol parcial sobre el curs que seguirà la situació.

3. Amenaça: percebem que la situació ens pot generar perill. Hi poden estar en risc la supervivència i la integritat física,

o potser només el benestar o l’autoestima.

PRIMER: QUÈ ENS ESTRESSA?

Tot parlant d’una llengua normalitzada, abans d’iniciar la interacció, sap que:

a. Molt probablement, l’altre l’entendrà.

b. Si no l’entén, serà l’ interlocutor qui es disculparà i farà un

esforç per fer-se entendre.

c. Si, finalment, no s’han pogut entendre, ningú no li retreurà

la conducta, ni la qualificarà d’improcedent o d’inadequada.

SEGON: PER QUÈ ÉS ESTRESSANTPARLAR EN CATALÀ?

a. Hi ha una certa probabilitat que l’altre declare que ignora el

català.

b. En aquest cas, probablement no es disculparà i esperarà un

esforç per la meua part (canviar de llengua), per a resoldre

la dificultat comunicativa.

c. Si finalment no ens hem arribat a entendre, molt

probablement algú em criticarà per no haver canviat de

llengua.

COM A CATALANOPARLANT, QUAN VULL ADREÇAR-ME A UNA PERSONA DESCONEGUDA, SÉ QUE

Page 2: TALLER 2-USOS LINGÜÍSTICS- FERRAN SUAY

23/09/2011

2

a. Percepció d’incertesa elevada: és perfectament

creïble que l’interlocutor ignore el català.

b. Control relatiu: Quan l’altre es declara incapaç

d’entendre el català, trasllada tot el pes de la

interacció a la nostra iniciativa.

c. Percepció d’amenaça: en cas de conflicte, la

posició més dèbil és la nostra.

AQUESTA SITUACIÓ CONTÉ ELS TRES ELEMENTSIMPRESCINDIBLES PER A SER ESTRESSANT

Distintes maneres d’afrontar l ’estrés tenen conseqüències sobre la situació mateixa (probabilitats de resoldre-la), i sobre l’individu que l’afronta (satisfacció, benestar, salut).

Dos tipus d’estratègies d’afrontament:

a. Centrades en el problema, adreçades a afrontar la situació i a

resoldre-la.

b. Centrades en l’emoció, destinades a controlar les respostes

emocionals i el malestar associats a la situació.

TERCER: QUÈ FEM AMB L’ESTRÉS

Quina és la millor orientació?

Hi ha persones passives, reactives o

proactives?

Ho són en totes les situacions?

QUART: ALGUNES PRECISIONSIMPRESCINDIBLES

1. Els parlants d’una llengua minorada experimenten

un estrés afegit en les situacions comunicatives.

2. Davant d’això, la gent reacciona de diverses

maneres, que poden ser més o menys

satisfactòries o perjudicials, tant per a ells com per

a la salut de la llengua.

CINQUÈ: UN RESUM

... haurem d’aprendre a desempallegar-nos d’aquesta dosi extra d’estrés.

Això es pot fer de dues maneres complementàries:

a. En el nivell de l’estímul: modificar les condicions externes; deixar d’estar minorats i passar a ser parlants d’una llengua normal(itzada).

b. En el nivell de la resposta: modificar la manera com afrontem les interaccions amb els parlants de l’altra llengua

SI VOLEM SEGUIR ESSENT CATALANOPARLANTS... ASSERTIVITAT LINGÜÍSTICA

Expressar-nos en la nostra

llengua

Respectant els

interlocutors

Sense amenaçar,

coaccionar o manipular.

Sentint-nos còmodes

Page 3: TALLER 2-USOS LINGÜÍSTICS- FERRAN SUAY

23/09/2011

3

• Parlar en català habitualment

• Mantenir-lo davant d’interlocutors que

no el parlen, amb comoditat

• Evitar explicacions de la nostra

conducta lingüística

CONDUCTUALMENT

Eixamplar espai lingüístic

EIXAMPLAR ESPAI LINGÜÍSTIC

2. QUÈ FEM AMB LA LLENGUA?

Hàbits lingüístics

Amb quines persones parlem en espanyol?

Familiars

Veïns

Qualsevol que em parla en foraster

...

Com ens sentim quan mantenim el català davant d’algú que

parla en foraster?

I quan no el mantenim?

PREGUNTES

No fa pinta de parlar català

2. QUÈ FEM AMB LA LLENGUA?

Page 4: TALLER 2-USOS LINGÜÍSTICS- FERRAN SUAY

23/09/2011

4

2. QUÈ FEM AMB LA LLENGUA?

►Ens parla en castellà

►Parla en català amb dificultat

2. QUÈ FEM AMB LA LLENGUA?

CANVIEN QUAN L’ALTRE DIU QUE NO PARLA CATALÀ

CANVIEN QUAN L’ALTRE DIU QUE NO ENTÉN EL CATALÀ

CONDUCTES OBSERVABLES: CONVERGÈNCIA A LLENGUA DOMINANT

Resistent: insistir abans de canviar

Reactiva: canviar al primer senyal

Proactiva: iniciar en una altra llengua

Page 5: TALLER 2-USOS LINGÜÍSTICS- FERRAN SUAY

23/09/2011

5

1. A simple vista

2. Senyals de no comprensió

4. Diu que no el parla

5. Diu que no l’entén

3. No “és” catalanoparlant

6. Demana canvi de llenguanormalitat

2 . QUÈ FEM AMB LA LLENGUA?

Incòmodes en CAT

Usem mésESPANYOL

↑ anormalitat del CAT

2. QUÈ FEM AMB LA LLENGUA?

ABANS DEL DESCANS

En quina capa ens situem?

I els nostres companys de feina?

I les persones del nostre entorn?

...

3. UNA MICA MÉS DE PSICOLOGIA

• Per què ho fem?

• Què transmetem?

• Coneixement i comprensió de la conducta

individual

Com l’adquirim

Com es manté

LA PERSPECTIVA PSICOLÒGICA:OBJECTIUS NIVELLS D’ANÀLISI DE LA CONDUCTA

PrejudicisDescentrament

Conseqüències d’aprendre la desemparança

Timidesa lingüística

Page 6: TALLER 2-USOS LINGÜÍSTICS- FERRAN SUAY

23/09/2011

6

Instruccions directes:

Als desconeguts, en espanyol

Conceptes ensenyats:

Idiomes universals / locals

Llengües importants / secundàries

Submissió = bona educació

Com adquirim la timidesa lingüística

Observació de conseqüències en altres

( http://www.youtube.com/watch?v=fO9omI-

60So&feature=share)

Com adquirim la timidesa lingüística

DESEMPARANÇA APRESA. CÀSTIG INESCAPABLE

Com adquirim la timidesa lingüística

EFECTES EN HUMANS

Descens de la motivació (Cowling, 2006)

Baixa autoestima (Weems i Silverman, 2006)

Menor capacitat per a reconèixer el control (Maldonado, 2002), i resoldre problemes (Gonzalez, Goeppinger i Lorig, 1990)

Alteracions de la memòria (Kim, Song i Kosten, 2006)

Depressió (Sloman, Farvolden, Gilbert i Price, 2006)

Submissió (Kao, Nagata i Peterson, 1997)

Modelatge de conducta: models de legitimació de l’espanyol en tots els àmbits

APRENENTATGE IMPLÍCIT

Com es manté

Page 7: TALLER 2-USOS LINGÜÍSTICS- FERRAN SUAY

23/09/2011

7

LEGITIMACIÓ DE L’ESPANYOL

CONDUCTA INESCAPABLE?

Com es manté

Bauzá: ´El castellano es nuestro idioma y el catalán es una lengua cooficial´El president afirma en Madrid que en

Balears ha habido "obcecación por favorecer el catalán"

SITUACIÓ D’INTERACCIÓLINGÜÍSTICA

PARLAR EN ESPANYOL

Ens sentim forasters a casa nostra

Contribuïm a la substitució

Mala consciència

PARLAR EN CATALÀPermet que se’ns qüestioneProvoca canvi de tema (la llengua)Connota políticamentGenera conflicte fatiga

• Coneixement i comprensió de la conductaCom es manté

QUÈ TRANSMETEMCANVIANT 

AL CASTELLÀ

Als nouvinguts:El català no ésper a tu.

Als que encara no l’entenen :No cal que l’aprengueu

Als que encara no el parlen:El català no és digne.

Als que comencena parlar‐lo:No el parleu prou bé. No sou dels nostres

Als altrescatalanoparlants:Modelatge negatiu

Reducció de l’ússocial

A mi:faig el quevol l’altre.

"Ha passat el temps en què els imperisimposaven la llengua. Ara la imposen elsparlants en aquells territoris on viuen"

Jesús Tuson (2011)

MANTENIR-SE EN CATALÀ

Als nouvinguts:Aquesta llengua també és teua.

Als que encara no l’entenen:Necessites aquesta llengua.

Als que encara no el parlen:Aquesta llengua és digna.

Als que comencen a parlar-lo:Sí que el parles bé.

Als altres catalanoparlants:

Modelatge positiu

Augment de l’ússocial del català

A mi:faig el que jo vull

Page 8: TALLER 2-USOS LINGÜÍSTICS- FERRAN SUAY

23/09/2011

8

Càstigs (rebuts o observats)

.

.

.

.

.

.

Reforçadors (premis)

.

.

.

.

.

PRÀCTICA: RECORDEM

4. CONDUCTES I ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES

Què fem i com ho justifiquem

1. Disposició contínua a reaccionar amb una tonalitat

afectiva, una expressivitat o una conducta

característiques

2. Predisposició apresa culturalment per l'individu segons

la qual valora objectes, altres individus, col∙lectivitats, 

grups i institucions

Actitud mental d'acceptació d'una proposició

com a vertadera.

“Una creença és un marc de percepció que ens

condueix a veure el món d’una manera tal que

reforça aquest mateix marc” (Edward de Bono)

EXEMPLE DE CREENÇA

Mantenir una conversa en dos idiomes és una cosa ben estranya.

Page 9: TALLER 2-USOS LINGÜÍSTICS- FERRAN SUAY

23/09/2011

9

ACTITUDS DISCAPACITATS

HOSTILITAT RESPECTEDISPLICÈNCIA

MANTENIMENTDISCAPACITAT CAPACITACIÓ

ACTITUDS CAPACITATS

HOSTILITAT ESTIMAINDIFERÈNCIA

+ CAPACITACIÓ?+ ÚS?

DISMINUCIÓ CAPACITAT

BAIXAAUTOESTIMA

“Més que catalanoparlants, som 

catalanocallants” (Ramon Torrens)

Page 10: TALLER 2-USOS LINGÜÍSTICS- FERRAN SUAY

23/09/2011

10

EXERCICI: DESCRIPCIÓ

Descriu l’actitud lingüística d’alguna persona, que t’agradaria modificarTipus de relació: alumne / parent / amiga /

company...

Nom de l’actitud

Conducta típica

Comentari típic

Explica-la a una altra persona

1. Canvia a simple vista

2. Canvia amb senyals de no comprensió

4. Canvia quan diuen que no el parlen

5. Canvia quan diuen que no l’entenen

3. Canvia quan l’altre no “és” catalanoparlant

6. Canvia quan li ho (de)manen

0. No parla mai en català

Modelatge: actuar com a models de conducta

Abandonant la NCC

Aplicant una nova NMC, amb comoditat

Intervenció directa:

Diàleg estratègic: amb qui i amb qui no?

EXERCICI: CONVERSA BILINGÜE

Canvi de llengua a la palmada

ENFOCAMENT ESTRATÈGIC

Watzlawick, P., Weakland, J. and Fisch, R.

Change: Principles of Problem Formation and Resolution

New York: W. W. Norton & Co, 1974

Page 11: TALLER 2-USOS LINGÜÍSTICS- FERRAN SUAY

23/09/2011

11

5. SEDUCCIÓ DE PARLANTS: ENFOCAMENT ESTRATÈGIC

SEDUCCIÓ

• Categoria conductual de la màximaimportància evolutiva.

• Nivells elevats de comunicació per totes les vies disponibles (verbals i no verbals)

SEDUCCIÓ

Les estratègies efectives de seducció provoquen una reducció del

processament racional, i incrementen els processos de caràcter

emocional (Serrano, 2004)

EMOCIONAL

RACIONAL

Accessibilitat

Facilitat

Disponibilitat

COM SEDUÏM?

Poder

Amabilitat

Intel · l igència

Joventut

FACTORS FACILITADORS DE LA SEDUCCIÓ

Idioma associat al poder: gran

potencial d’atracció

Risc associat: que sigui percebut com

a imposició (antipàtic; rebuig)

Mecanismes d’invisibilització de la

imposició de les llengües d’estat:

permeten que els intents de restituir

les funcions normals a una llengua

siguin percebuts com a impositius

PODER

Page 12: TALLER 2-USOS LINGÜÍSTICS- FERRAN SUAY

23/09/2011

12

El prejudici que hi ha llengües fàcils (amables) i difícils (antipàtiques) forma part de l’armament propi dels intents d’exterminar cultures i idiomes.

Si l’amabilitat és seductora, la subordinació no ho és tant.

Perill: assumir que l’única manera de ser amable és convergir a la llengua de l’interlocutor

AMABILITAT

Té bona premsa

Associació en positiu:

llengua usada per

persones ‘intel·ligents’

En negatiu: restringida a

usos intel·lectuals

INTEL·LIGÈNCIA

Atrau perquè té futur

“Llengua dels nostres avis”

Llengua dels nostres fills

Llengua d’infants?

JOVENTUT

Diccionari: “Acció encaminada a induir a cometre el

mal, a encoratjar-lo”

Terreny lingüístic: facilitar l’adopció d’un idioma

sotmès a minoració

Idiomes no sotmesos a minoració no necessiten

seduir nous parlants:

Necessitat: sobreviure; progressar

Interès: oportunitats; prestigi social

LLENGÜES SEDUCTORES

Facilitar l’accés a la formació (cursos gratuïts, facilitats laborals per a l’aprenentatge...)

Campanyes destacant aspectes positius:

aprendre català (més coneixements, una nova eina, més oportunitats) identitaris (és la nostra llengua, som un poble...).

Reforçar positivament tota aproximació d’un nou parlant:

Nivell institucional: considerar el coneixement (que no l’ús quotidià) del català com a mèrit per accedir a la funció pública.

Nivell interpersonal: elogiar intents de parlar català de persones que no el tenen com a llengua familiar (sovint, mentre continuemcomunicant-nos amb elles en espanyol).

COM S’HA INTENTAT SEDUIR NOUS PARLANTS?

Han tingut èxit aquestes campanyes?

Els arguments esgrimits, han estat eficaços? Han arribat a la gent?

Quan elogiem algú perquè va a classes de català (o perquè diu bon dia), i seguim parlant-li en espanyol, què li estem transmetent?

PREGUNTES PERTINENTS

Page 13: TALLER 2-USOS LINGÜÍSTICS- FERRAN SUAY

23/09/2011

13

Hem d’aprendre a:

a) Mantenir el català, també amb interlocutors que no el parlen.

b) Evitar situacions de conflicte contraproduents

c) Influir la conducta d’altres (també) a través del diàleg

1. A simple vista

2. Senyals de no comprensió

4. Diu que no el parla

5. Diu que no l’entén

3. No “és” català

6. Demana canvi de llengua

PREGUNTES QUE PODEM FER‐NOS PER A DESMUNTAR  ALGUNS PREJUDICIS (ELS NOSTRES)

► Com és exactament la pinta de catalanoparlant?

► Els catalanoparlants, sempre ho entenem tot a la primera?

► Per què “sé” que no parla català?

► Si està esforçant‐se per parlar en català. Això que vol dir?

1. A simple vista

2. Senyals de no comprensió

3. No “és” català

►Ho provaré en català

►Ho repetiré

►Ho diré més clar

►Si està esforçant‐se per 

parlar en català, vol dir que li 

interessa molt

1. Parlar en català 

2. Repetir en català + Parlar més fort + Parlar més 

clar

3. Parlar en català + Esforçar‐me per entendre’l

RECURSOS DE COMUNICACIÓ

Page 14: TALLER 2-USOS LINGÜÍSTICS- FERRAN SUAY

23/09/2011

14

►Es poden mantenir converses bilingües

►Molta gent entén idiomes que no parla.

Desmuntem  prejudicis (els nostres)

4. Diu que no el parla

► Diu que no el parla, no que no l’entén

►Potser s’està disculpant

►Puc demanar que m’atenguen en català

►...

►Molt bé, si ho prefereixes tu pots parlar‐me en castellà.

►No em fa res que tu em parlis en castellà....

►Jo em sent més còmode parlant en català, tu pots parlar‐me 

com vulguis

► ...

RECURSOS DE COMUNICACIÓ

DESMUNTANT  PREJUDICIS

► Els meus drets són tan 

bons com els seus

► Les persones no sempre 

diuen la veritat

► No cal comunicar‐se amb 

tothom

AUTODIÀLEG

► Si no m’entenen:...Puc fer un esforç per fer‐me 

entendre ...Puc demanar que m’atenga 

una altra persona més capacitada

...Pot ser una ocasió per a practicar altres idiomes

...Puc renunciar a la comunicació

5. Diu que no l’entén

► Ignorar el missatge

► Estic més còmode en català, però faré un esforç per parlar clar

► De veritat no entens res del que t’estic dient?

► Concretament, quina paraula no has entès?

► Quines altres llengües parles?

► Potser no ens podrem comunicar

► I també: Podem parlar en castellà

RECURSOS DE COMUNICACIÓDESMUNTANT  PREJUDICIS

► No estem obligats a obeir ordres

► Que ens ho demanen amb educació i respecte és el mínim exigible. No és un plus, i no ens obliga a obeir.

► Puc renunciar a comunicar‐me amb algunes persones

AUTODIÀLEG

► Ja sé què vol ell/a...i jo, què vull?

► Puc fer un esforç per fer‐me entendre 

► Puc demanar que m’atenga una altra persona més capacitada

► Pot ser una ocasió per a practicar altres idiomes

► Puc renunciar a la comunicació

6. Demana canvi de llengua

Page 15: TALLER 2-USOS LINGÜÍSTICS- FERRAN SUAY

23/09/2011

15

Si han usat l’imperatiu:► Em sap greu, però no tinc costum d’obeir ordres. Seria tan 

amable de demanar‐ho amb educació?Si ens ho han demanat amb educació:► Estic més còmode en català, gràcies ► Seria tan amable de passar‐me amb algú que parle idiomes?. 

GràciesI també:► Podem parlar‐li en castellà► Podem refusar la comunicació

RECURSOS DE COMUNICACIÓ

EXERCICI: PER PARELLES + 1 OBSERVADOR

1 i 2 discuteixen sobre actituds lingüístiques durant 3 minutsAgent-1: manté l’actitud lingüística descrita a

l’exercici-1

Agent-2: manté la seua pròpia actitud lingüística

Observador: mira sense intervenir en cap moment.

Obtenir el contrari del que volem

El joc dels equilibris

Seduir: sí però com?

Anar al darrere; insistir; fer pena?

Per a què serveix discutir? Les discussions i l’efecte trinxera

Component paradoxal de la demanda de canvi

Sigueu espontanis: feu preguntes!

Hauries d’estimar‐me

“La solució és el problema”: algunes maneres de canviar de solució

UN ACUDIT ESTRATÈGIC

"Hey Tommy! Come here!" yelled the barber. Tommy came bouncing over "Hi Mr. Williams!" The barber pulled out a rusty dime and a shiny quarter and told Tommy he could keep the one of his choice. Tommy looked long and hard at the dime and quarter and then quickly snapped the dime from the barber's hand. The barber looked at the businessman and said, "See, I told you."

After his haircut, the businessman caught up with Tommy and asked him why he chose the dime.

Tommy looked at him in the eye and said, "If I take the quarter, the game is over."

El marc més adequat

per a referir-nos als

idiomes és el de la

capacitat.

No  “elecció de  

llengua”  o  d’ideologia.

“Hi ha algú, en aquesta empresa, que estigui capacitat per atendre’m?”

“Podrieu passar-me amb alguna persona que sàpiga idiomes?”

“Esteu capacitat per atendre’m en català o necessiteu que parlem en algun altre idioma?”

1er principi: Reemmarcar

Page 16: TALLER 2-USOS LINGÜÍSTICS- FERRAN SUAY

23/09/2011

16

El principi s’entén perfectament quan l’apliquem a una discussió entre dues persones.

Accés a formació en funció de resultat acadèmic, esforç o mèrit.

2on principi: menys del mateix, en l loc de més del mateix

Dret assertiu: “no donar explicacions de la nostra conducta”.

Com justificacions, més qüestionable.

Raons completament subjectives són inatacables

3er principi: evitar les explicacions

• “Perquè vull”• “Estic més còmoda”• “M’agrada més aix픕 ....

Negar l’existència de conflictivitat lingüística desesperança apresaReconèixer i fer pública

l’existència d’un problema és un pas imprescindible per a estar en condicions de resoldre’l

4rt principi: anunciar en lloc d’ocultar

“A mi em resulta molt més còmode

expressar‐me en català. Et causa algun

problema això?

Em sembla que estàs una mica incòmode: 

puc fer‐hi res, per ajudar‐te?

ESTRATÈGIES IMPORTADES

Aplicacions pràctiques:

Demanar interrupcions

Estimular el desacord

Demanar que ens insulten o 

desqualifiquen

PRESCRIPCIÓ DEL SÍMPTOMA

Page 17: TALLER 2-USOS LINGÜÍSTICS- FERRAN SUAY

23/09/2011

17

Si vols que vinga cap a tu...l’hauràs d’espentar

UTILITZAR LES RESISTÈNCIES

Seguir en català...com si res

Tornar al català de seguida

...

FINGIR IGNORÀNCIA O INDIFERÈNCIA

Evitar enfrontamentsNeutralitzar crítiques i atacsAugmentar l’eficàcia de la comunicació

1. Indiquem amb el cos que estem escoltant, i mostrem interès per allò que diu.2. Somriguem i fem expressions d'assentiment (no cal estar‐hi d'acord)3. Contacte visual no dominant o intimidatori4. Escoltem  sense interrompre. 5. Fem preguntes i demanem aclariments.

“Un moment, per favor. Vejam si ho he entès bé: el que tu sents és que t’estic ofenent a propòsit per parlar-te en català?”

Disculpa’m, no estic segur d’haver-te entès correctament. Tu vols dir que....?

Repetir la frase de l’altre, per tal de comprovar que l’hem entesa correctament.

EXERCICI: PER PARELLES + 1 OBSERVADOR

1 i 2 discuteixen sobre actituds lingüístiques durant 3 minutsAgent-1: manté l’actitud lingüística descrita a

l’exercici-1

Agent-2: escolta activa

Observador: mira sense intervenir en cap moment.

Page 18: TALLER 2-USOS LINGÜÍSTICS- FERRAN SUAY

23/09/2011

18

CONCLUSIONS

.

.

.

.

.

.

.

1. SOBRE PSICOLOGIA

.

.

.

.

.

.

.

.

2. SOBRE CONDUCTES I ACTITUDS (NOSTRES)

.

.

.

.

.

.

.

.

.

3. COM INFLUIR SOBRE ALTRES PERSONES

.

.

.

.

.

.

4. ALGUNA ALTRA CONCLUSIÓ?