TALLER ACTIVITATS VALENCIÀ UNITAT 6 - Google … · vol. = volador / volum ... Clàudia toca el...
Transcript of TALLER ACTIVITATS VALENCIÀ UNITAT 6 - Google … · vol. = volador / volum ... Clàudia toca el...
Número
TALLER ACTIVITATS VALENCIÀ UNITAT 6
Vocabulari: LES PARAULES HOMÒNIMES
Hi ha paraules que s’escriuen i es pronuncien de la mateixa forma però tenen significats diferents. Fixa’t en les paraules destacades d’aquestes dos oracions:
♣ Hui faig nou anys i m’han regalat un jersei nou.
Que s’ha comprat fa poc
de temps
♣ Marina es diverteix i riu mentre es banya al riu.
verb riure
Corrent natural
d’aigua
1 ■ Senyala la paraula homònima de cada expressió i relaciona-la amb el significat
que li correspon.
Truita de riu... Truita de creïlles...
Vol ras... Vestit de ras...
Dit de la mà... Ja s’ha dit....
Fer un pols... Pols del moble...
1 Ou batut i fregit sols o amb altres menjars.
2 Peix.
3 Arran o a poca altura.
Les paraules homònimes són mots amb significats diferents però que es pronuncien i s’escriuen de la mateixa manera o d’una manera pareguda.
Exemples: riu – nou.
4 Tipus de tela. 5 Forma del verb dir.
6 Extrem de la mà.
7 Partícules diminutes de matèria seca.
8 Prova de força.
2 ■ Escriu la paraula homònima de cada paraula. Després, escriu el significat de cadascuna.
● sord ● Sol
● casa ● falç
● rasa ● rosa
3 ■ Ompli cada espai en blanc amb el mot adequat.
massa / maça
● Trenca-ho amb una ....................................................................
● Em pareix que he menjat ...........................................................
signe / cigne
● Pel llac nada un .........................................................
● Per indicar-ho posa un ..............................................
vens / venç
● ................................ o et quedes a casa?
● Esta jugadora sempre..............................................
5é Alta Velocitat Espanyola
EP Verb
c/ Cinqué
adj. Educació Primària
subst. Adjectiu
v. Substantiu
AVE Carrer
LES ABREVIATURES
De vegades trobem la representació abreujada d’una paraula perquè s’han utilitzat
només algunes de les seues lletres.
— Llig este text, fixa’t en els elements en blau i relaciona’ls amb la paraula que representen.
Tal com acabes d’observar, totes les paraules destacades són abreviacions d’una o
més paraules. Estes abreviacions es classifiquen en: abreviatures, sigles, acrònims.
EP sigla 5é abreviatura AVE acrònims
5é Concurs de lletrejar paraules
Obert a tots els xics i xiques
d’EP. Els continguts són: adj.,
subst., i v.
Premi: El guanyador obtindrà un
viatge amb AVE.
c/ Del caçador, 23
ABREVIATURES
Són la representació d’una o més paraules amb algunes de les seues lletres, la
primera de les quals cal que siga la inicial. Al final de cada abreviatura s’escriu un
punt o una barra, excepte en el cas dels numerals ordinals. Exemples:
5é v.
Les sigles són abreviacions, generalment d’entitats, empreses, partits polítics…,
que es formen amb la primera lletra de cada paraula.
Ací no cal posar-hi punt. Exemples: EP
Els acrònims són sigles que pel seu ús han passat a ser noms i es pronuncien com una paraula.
Exemple: AVE
1 ■ Relaciona cada abreviatura amb el seu significat.
pàg. avinguda
dg. etcètera
av. plaça
etc. pàgina
pl. diumenge
2 ■ Subratlla quin és el significat correcte de cada
abreviatura. tel. = telèfon / tela
vol. = volador / volum
ctra. = carretera / cartera
s/n. = sense notícies / sense número
3 ■ Escriu les sigles que formen les paraules següents.
• Societat Anònima
• Universitat Politècnica de València
• Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana
• Codi Postal
• Comité Olímpic Internacional
• Unió Europea
4 ■ Esbrina el significat d’estos acrònims i escriu una oració amb cadascun.
OVNI
AMPA
SIDA
AVE
5 ■ Esbrina el significat d’aquestes abreviatures. (oral)
adj: f: m: pl: pron: sing:
av= c/= dta= esq= núm= pl= pta= s/n=
Dies de la setmana:
dl= dt= dc= dj= dv= ds= dg=
Mesos de l’any:
gen= feb= març= abr= maig= juny=
jul= ag= set= oct= nov= des=
Ordinals:
1r/1a= 2n/2a= 3r/3a= 4t/4a= 5è/5a=
6è/6a= 7è/7a= 8è/8a= 9è/9a= 10è/10a=
Gramàtica: L’ORACIÓ I LES SEUES PARTS: subjecte i predicat
Quan ens comuniquem utilitzem enunciats, és a dir, conjunts de paraules que degudament ordenades tenen un sentit complet i estan delimitades per pauses. Observa:
Les paraules de la xiqueta no tenen sentit. Les paraules del xiquet tenen sentit, ja que estan ordenades i van delimitades per pauses. “La mare ha comprat iogurts” és una oració perquè conté un verb. “Què bons!” no té verb, per tant no és una oració sinó una frase.
— Torna a llegir l’oració de l’exemple anterior i fixa’t en estes preguntes que ens ajuden a identificar el dos elements que formen una oració: el subjecte i el predicat.
• De qui parlem o qui fa l´acció? De... la mare SUBJECTE
• Què fa el subjecte o què diem d’ell? Que... ha comprat iogurts. PREDICAT
Així, una oració està formada per un subjecte i un predicat que han de concordar en persona i en nombre.
Com ? Voldràs dir: La mare ha comprat iogurts.
Què bons!
ha iogurts comprat la bons mare què
• L’oració és un conjunt de paraules ordenades i amb sentit complet que conté un
verb en forma personal:
La mare ha comprat iogurts. verb
• La frase és un enunciat sense verb:
Què bons!
• Al final de cada oració s’escriu (.), signe d’interrogació (?) o signe d’ exclamació (!)
veiem pel·lícules d’aventures divertides.
pinten dibuixos molts acolorits.
llegiu històries de personatges fantàstics.
inventa un joguet amb material reciclat.
1 ■ Forma oracions diferents amb el mateix subjecte, seguint el model.
2 ■ Relaciona els subjectes i els predicats per formar oracions adequades. Assenyala el verb.
3 ■ Observa el model. Fixa’t i allarga les oracions següents.
Carme conta contes.
La meua amiga Carme conta molt contes.
La meua millor amiga Carme conta molts contes d’aventures.
Isabel porta una disfressa.
Pau escriu poesia.
Cristina i Marc viuen al poble.
• El subjecte és la part de l’oració que ens diu de qui parlem o qui fa l’acció. La paraula més important és un nom o un pronom: mare
• El predicat és la part de l’oració que ens diu què fa el subjecte o què en diem. La
paraula més important o nucli és un verb: ha comprat.
(cantar): Albert canta unes cançons populars.
Albert + (dibuixar):............
(imaginar):..........
Elles
Roger
Marta i jo
Carles i tu
4 ■ Copia les oracions i encercla’n el verb. Subratlla de blau el subjecte i el predicat de roig.
a) Miquel construeix un vaixell de fusta.
b) Isabel i Carme porten una disfressa feta de paper.
c) La meua veïna Empar és actriu.
d) Clàudia toca el clarinet.
5 ■ Subratlla el subjecte d’aquestes oracions:
a. El noi els va ensenyar el rellotge.
b. Allò que has dit no m’ha agradat gaire.
c. No el tira cap animal.
d. Un cotxe és com una mena de carro.
e. Al setembre s’estrenarà la nova producció.
6 ■ Subratlla el predicat d’aquestes oracions:
a. El productor va parlar amb un petit grup de periodistes de la seva trajectòria en el
cinema.
b. Els grans directors treballen en projectes en 3D.
c Darrerament ells han estrenat la pel·lícula.
d. Primer faré els deures i després escoltaré música.
7 ■ Relaciona cada subjecte amb el seu predicat per formar títols de cançons i de
pel·lícules. Vés amb compte perquè hi ha subjectes que poden tenir més d’un predicat:
Tarragona
Tu
Jo
Mà morta
La vida
El meu germà
El carter
El cel
sempre truca dues vegades.
és bonica (però complicada).
m’esborrona.
és fill únic.
vull ser rei.
sóc el teu amic.
truca a la porta.
no pot esperar.
m’he casat amb una bruixa.
mai diguis mai més.
DETERMINANTS: Adjectius interrogatius
SINGULAR PLURAL
Masculí Femení Masculí Femení
quin quina quins quines
quant quanta quants quantes
Quin + nom Quin telèfon tens? Tinc el 973 23 67 32.
Quina + nom Quina hora és? És la una de la nit.
Quins + nom Quins llibres prefereixes? Els llibres d'història.
Quines + nom Quines pel·lícules prefereixes? Prefereixo les pel·lícules d'aventures
Quant + nom Quant vi vols? Vull una botella de vi negre.
Quanta + nom Quanta gent hi ha a classe? Hi ha trenta alumnes.
Quants + nom Quants anys tens? Tinc 25 anys.
Quantes + nom Quantes beques puc tenir? En pots tenir una.
1 ■ Encercla els determinants interrogatius.
Quines assignatures faràs aquest trimestre?
A quin restaurant voleu anar a sopar?
Quin vols?
Quina és la teva preferida?
2 ■ Completa amb determinants interrogatius.
...................... llibre estàs llegint?
......................cartera és la teua?
......................diners gastes tu?
......................magdalena vols per a berenar?
A ................... número del carrer vius?
Els adjectius determinatius interrogatius són determinants que acompanyen el nom, amb el qual concorden en gènere i nombre, al principi d'una oració amb modalitat interrogativa.
...................... curs fas?
...................... xiquets i xiquetes sou a classe?
....................... anys tens?
.................. mestres tens, en total?
Els determinants quantificadors: INDEFINITS
♠ Variables, canvien el gènere i el nombre. Per exemple:
SINGULAR PLURAL
Masculí Femení Masculí Femení
algun alguna alguns algunes
tot tota tots totes
altre altra altres altres
cert certa certs certes
♠ Invariables
SINGULAR PLURAL
Masculí Femení Masculí Femení
cada cada
cap cap
1■ Observa què indiquen els quantificadors que acompanyen estos noms i rodeja els que siguen indefinits.
moltes idees cinc dits altra faena
algun tema tercer calaix cap problema
Els determinants indefinits determinen el número amb poca precisió. Sempre van
davant del substantiu o nom.
2 ■ Encercla els determinants quantitatius indefinits que no varien de gènere ni de nombre:
3 ■ Subratlla els determinants quantitatius indefinits de les oracions següents:
Hi ha prou suc per a tothom.
No hi ha gaire feina per fer a casa
Tens pocs llibres d’aquest tema.
Hi has posat massa pebre.
No hi ha cap persona disposada a ajudar-nos?
Ortografia: PARAULES AMB ELS GRUPS: “-Mb”, “-mp”, “-mm”
Ara, llig en veu alta estes paraules.
Rumb temps Gemma
■ Les lletres destacades sonen?
Com has pogut comprovar, en algunes paraules es produeix un emmudiment de «b», «p» o «m». Per tal de saber quan hem d’escriure estos grups de consonants en estes paraules, cal que en memoritzes algunes:
1 ■ Completa les paraules i classifica-les segons si porten -mb, -mp o -mm .
Co______ letar a______ulatori i_______ ediat
ta______é i_______ens co_____te
i_______obilitzar ba______ú ta______oc
2 ■ Forma verbs a partir de les paraules següents. Pots usar el diccionari.
Exemple ►malalt emmalaltir
bolic paper paquet brut
3 ■ Transforma les oracions següents en altres que expressen el contrari.
Exemple ►L’estàtua és mòbil L’estàtua és immòbil.
a) El seu treball és millorable.
b) Aquestes paraules són pròpies de Pere.
c) És possible arribar a hora.
d) La jaqueta és permeable.
S’escriu m davant de b. Paraules amb “-mb” com: amb, rumb, tomb...
S’escriu m davant de p. Paraules amb “-mp” com: compte, camp, atemptar, símptoma, assumpte...
S’escriu m davant de m. Paraules amb “-mm” com: immortal, gamma, immòbil…
ELS SONS DE LA “E” I DE LA “O”
■ Sonen totes les e de la mateixa manera?
■ I totes les o?
■ Com sonen les destacades de blau?
■ I les de rosa?
1 ■ Com sona la -e de les paraules següents:
Terra mel temps pera caramel festa menjar gel
Nosaltres en diem rosa del desert. On jo visc no hi ha flors, ni arbres, ni res verd; només arena i
pedres
La lletra e té dos sons:
• Obert, quan sona com la e de les paraules cel, mel, gel, premi.
• Tancat, quan sona com la e de les paraules mes, xinés, gelat.
La lletra o té dos sons:
• Obert, quan sona com la o de les paraules flor, rosa, carxofa, oli.
• Tancat, quan sona com la o de les paraules món, núvol, llop.
2 ■ Digues el nom d’aquests dibuixos i assenyala si són amb “-e” o “-o” oberta o tancada.
Classifica´ls segons el seu so.
3 ■ Escriu dues oracions que complisquen les característiques següents:
Una, amb les dues paraules que tenen la o oberta.
L’altra, amb les dues que la tenen tancada.
4 ■ De les paraules següents, subratlla les que tinguen e oberta i o oberta. Després, escriu
oracions amb les paraules que has subratllat.
caragol llet ocell taronja
postres fideu serra cotxe
Carxofa, llop, oli,
núvol.
ELS GENTILICIS
Es formen amb els sufixos:
-à/-ana, -enc/-enca, -ès/-esa, -í/-ina, -er/-era ... Exemples:
Suècia: suec/ -a
Sueca: suecà/ -ana
Sabadell: sabadellenc/ -enca
Anglaterra: anglès/-esa
Mallorca: mallorquí/ -ina
Andorra: andorrà/ -ana
Barcelona: barceloní/ -ina
Índia: indi/ -a
1 ■ Forma els gentilicis utilitzant els sufixos següents.
Xàtiva ___________________________ Gandia ___________________________
Borriana _________________________ Dénia ____________________________
Berlín ________________________ Albal _______________________
Barcelona ___ Castelló______________________
Catarroja _____________________ Riola _____________________
http://www.bromera.com/tl_files/activitatsdigitals/Enllac_3/Enllac3_u4_p85_a13%281_3%29/index.html
-à/-ana, -í/-ina, -er/-era,
-enc/-enca, -és/-esa
Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, ... són les paraules que designen el lloc d'origen d'una persona.
L’ACCENTUACIÓ: normes Totes les paraules tenen síl·labes, una que es pronuncia amb més força, la síl·laba tònica, i les restants que s’anomenen síl·labes àtones.
Tipus de paraules segons l’accent Exemple
Agudes La síl·laba tònica és l’última síl·laba de la paraula. Camí, germà, cançó
Planes La síl·laba tònica és la penúltima síl·laba de la paraula.
Terratrèmol, ibèric, bolígraf
Esdrúixoles La síl·laba tònica és l’antepenúltima síl·laba de la paraula.
Dècima, llàgrima, història
L’accent gràfic
L’accent gràfic és un signe que indica quina és la síl·laba tònica. Hi ha dos tipus d’accent
gràfic: ( ´ ) tancat o agut o ( ` ) obert o greu.
Tancat o agut Obert o greu
( ´ ) ( ` )
Les vocals poden accentuar-se:
oberta obertes i tancades sempre tancades
à è ò é ó í ú
REGLES D’ACCENTUACIÓ
Tipus S’accentuen quan: Exemple
Agudes Acaben en vocal: -a, -e, -i, -o, -u. Acaben en vocal + S: -as, -es, -is, -os, -us. Acaben en -en, -in.
camí, germà, cançó. arròs, pastís. comprén, Berlín.
Planes S’accentuen quan no acaben amb les terminacions de les agudes.
Ter terratrèmol, ibèric, bolígraf.
Esdrúixoles S’accentuen sempre. Dècima, llàgrima, història.
1 ■ Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantare comite cafe apren inclos
enten pure ale pages impres
cinque nomes tambe aixo aficio
preso arros coto allo pero
2 ■ Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la
posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calga.
riuet dema permis aixi camera Grecia
algun lluminos Ramon porro telefon cigro
votacio Ferran debil ciencia nuvol esglesia
proces respon campio espai trajectoria tulipa
3 ■ Accentua totes les paraules que calga de les paraules esdrúixoles que tens a continuació:
esglesia, ciencia, historia, gloria, victoria, estatua, formula, familia, infancia, quilometre,
industria, colonia, solitaria, anima, memories, gabia, miseria, materia, tombola, influencia,
assitencia, maquina, dioptria, semola, rabia, parroquia, algebra, consciencia.
LA SEPARACIÓ DE SÍL·LABES; ELS DIFTONGS. ELS HIATS
Cada cop de veu que fem quan pronunciem una paraula és una síl·laba. En general, una
paraula té tantes síl·labes com vocals. Però hi ha casos en què trobem dues vocals seguides.
Per separar les paraules en síl·labes cal tenir en compte els grups de vocals (diftongs i
hiats) i els grups consonàntics (dígrafs o altres).
No totes les vocals permeten formar diftongs. Llig i observa les paraules següents: totes
tenen diftong. Quines vocals són necessàries per formar un diftong? Intenta deduir-ho.
peu, aigua, peix, cuina, pau, riu, nou, freqüent, tou, duu, nau, feu
En un diftong una de les vocals (o les dues) és una i o bé una u.
Un diftong és la unió de dues vocals que es pronuncien juntes en la mateixa síl·laba: brui-xa.
Els diftongs poden ser decreixents o creixents.
Diftongs decreixents es formen quan la i o la u es troben darrere d’una altra
vocal. Vocal + i/u: ai, au, ei, eu, ii, iu, oi, ou, ui, uu.
Exemples: aire, rei, boira ,cuina, pau, peu, ciutat, coure, duu.
Diftongs creixents i/u + vocal (en els següents casos):
gua, güe, güi, guo guant, aigües, pingüí, aiguota.
qua, qüe, qüi, quo quatre, qüestió, terraqüi, quota .
i + vocal (al començament de paraula) iogurt, iode, hiena, ioga...
i, u entre vocals no-ia, de-ia, ve-uen...
Un hiat és la combinació de dues vocals successives que no formen part de la
mateixa síl·laba. Poden ser dues vocals fortes (a, e, o) juntes (ga-è-lic, me-te-o-rò-
leg) o bé una vocal dèbil (i, u) entre una consonant i una vocal forta (di-a-ri, du-
a-na…). Exemples: a-e-ri, di-a-ri, gra-e-lla, a-le-gri-a, am-bi-ent, a-fir-ma-ci-ó.
Exemples:
Són a la mateixa síl·laba, tenen diftong: io-de, io-gurt, fe-ia, no-ia, hie-na...
No tenen diftong, són síl·labes diferents: di-a, his-tò-ri-a, re-li-gi-ó…
s’han de separar no s’han de separar
els dígrafs i els grups consonàntics
rr: sor-ra
tj: plat-ja
ss: car-ros-sa
tg: met-ge
sc: a-do-les-cent
tx: cot-xe
ix: rei-xa
l·l: til-la
gu: se-guir
qu: pa-quet
ll: ba-llar
ny: ca-nya
tots els hiats
Ma-ri-a, a-vi-ó, pe-ru-à
els diftongs
fei-na, quo-ta, tre-uen
Quan hem de trencar una paraula a final de línia, ho fem respectant la seva divisió en
síl·labes. Quan una paraula conté dígrafs hem de tenir en compte que hi ha dígrafs que es
separen en síl·labes diferents, com ter-rat, i altres que es mantenen junts, com a-que-lla.
1 ■ Rodeja els diftongs de les següents paraules. Després separa els mots en síl·labes. samfaina sam-fai-na qüestió _____________________
feina _________________ roure _____________________
boina _________________ lingüística __________________
pingüí _________________ quantitat ____________________
Eivissa _________________ inscriure ___________________
eina _________________ almoina ____________________
tou _________________ quatre _____________________
2 ■ Marca amb una creu les paraules que tenen un hiat i destaca’ls en roig com a
l'exemple:
X grua avui suar
veure lluent arquitecte
realitat teatre cuina
violí oasi aeroport
sauna aquarel.la indústria
3 ■ Marca els dígrafs de les paraules següents que s’han de separar.
bonyegut, dilluns, conquerir, esguerrar, dibuixar
4 ■ Marca els dígrafs de les paraules següents que NO s’han de separar.
col·legi, despatxar, colla, coratjós, terra
5 ■ Copia cada paraula davall del dígraf corresponent i separa-la en síl·labes.
mareig, addicte, lluna, carassa, aranya, ratllar, carrer, ametla, formatge, innegable, setmanal, descompte, cèl·lula, ètnic, guisar, petxina, enquesta, jutjar, immòbil
DÍGRAFS QUE NO SE SEPAREN
IG
NY GU QU LL MP
DÍGRAFS QUE SÍ SE SEPAREN
DD RR SS L·L NN
MM TG TJ TL TLL
TX TM TN
6 ■ Completa les paraules següents amb els dígrafs corresponents:
i...........ens du..............a gori............a lle............. re.........isit
compa........ia me............e ma...........à finali.......ar ..........uç
caraba.......a ame........er bi.........etera in.........ilí esto.........
anti..........es corre.......a rebu.........ar ..........ilòmetre despa.......ar
Expressió escrita: LA SOL·LICITUD
Per a fer-nos socis d’un club o d’una biblioteca hem d’emplenar un document amb les nostres dades. Sabries fer-ho tu? Ara ho aprendràs.
■ Què demana?
■ On Viu?
■ Quants anys té?
Una sol·licitud és un text on demanem alguna cosa que necessitem o que volem
fer. Hi escrivim les nostres dades, el lloc, la data, i hi afegim la nostra signatura.
FOTO FORMULARI DE SOL.LICITUD
Cognoms: SAPIÑA PLA Nom: Mª PILAR
Localitat: GANDIA Carrer: LA PAU
Anys: 9
Núm. 43
Col·legi: LES ESCOLÀPIES
Sol·licita: L’admissió a la biblioteca escolar
Gandia, 15 de setembre de 2017 Signatura
Completa aquesta sol·licitud amb les teus dades
1 ■ Imagina que has decidit formar un club “d’amics dels animals”. Inventa una
sol·licitud que faries perquè emplenaren els socis. (incloent-hi tota la informació)
FOTO SOL.LICITUD GRUP ESCOLA INICIACIÓ DE TEATRE “ELS MÀGICS”
Cognoms: ................................................... Nom: .................................
Data de naixement......................................
Adreça: ...........................................
Anys: .............
Núm. ............. Localitat: .................................
Sol·licita: .........................................................................................................................
Lloc i data:................................................. Signatura:...............................................