TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Descripció del projecte i … · 2010-11-22 · TALLER...

TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Descripció del projecte i de les alternatives tècnicament viables

1

ÍNDEX

1. MARC GENERAL, ANTECEDENTS I OBJECTIU DE L’ESTUDI............ 3

3. CRITERIS ADOPTATS EN EL TRAÇAT I PARÀMETRES DE DISSENY3

3.1. Característiques generals .................................................................... 3

3.2. Velocitat de disseny ............................................................................. 4

3.3. Inclinacions longitudinals ..................................................................... 4

3.4. Secció tipus i ferm................................................................................ 4

3.4.1. Secció tipus.......................................................................................4

3.4.2. Ferms ................................................................................................4

3.4.3. Paviments .........................................................................................5

4. EL TRAÇAT DE LA VIA CICLISTA.......................................................... 6

4.1. Els diferents trams i les seves tipologies ............................................. 6

4.2. Descripció del recorregut ..................................................................... 9

4.3. Fitxes dels diferents trams i subtrams................................................ 10


3

1. MARC GENERAL, ANTECEDENTS I OBJECTIU DE L’ESTUDI

L’objecte d’aquest projecte és analitzar les diferents solucions al traçat de la “Via

Ciclista del Ter. Tram: Sant Joan de les Abadesses – Vilallonga de Ter” valorant-ne la

funcionalitat i el cost per decidir l’itinerari més adequat. Aquesta via es localitza a les

estivacions meridionals dels Pirineus Orientals, a la comarca del Ripollès. Atès que la

via ciclista travessa diferents poblacions, la traça d’aquesta via només contemplarà el

punt d’entrada i sortida als nuclis urbans.

Val a dir que aquest itinerari està basat en bona part amb la Ruta del Ter impulsada

pel Consorci Alba-Ter. Aquest Consorci va desenvolupar un Pla de Foment Turístic, el

qual recollia la Ruta del Ter com una de les accions més emblemàtiques del pla. Per

tal de definir el traçat de la Ruta i els seus trams característics es va redactar el

“Projecte d’estudi i proposta de pedalabilitat del curs del riu Ter: del naixement a la

desembocadura”.

Posteriorment, a l’octubre del 2006 la Direcció General de Carreteres de la Generalitat

de Catalunya encarrega a GISA la redacció de l’estudi informatiu i de l’estudi d’impacte

ambiental corresponent al projecte de “Via ciclista del Ter. Tram: Vic – Camprodon”.

En data 16 de març del 2010 la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de

Catalunya encarrega a GISA la redacció de l’estudi informatiu i de l’estudi d’impacte

ambiental corresponent al projecte de “Via ciclista del Ter. Tram: Sant Joan de les

Abadesses – Vilallonga de Ter”.

Per acabar, amb data gener de 2010 el Consell Comarcal del Ripollès presenta

“Proposta de traçat via verda: Trams Sant Joan de les Abadesses – Sant Pau de

Segúries – Camprodon – Llanars – Vilallonga de Ter – Setcases”.

Els criteris bàsics adoptats per a la definició d’itineraris en aquest projecte han estat

els següents:

Seguretat per als usuaris.

Adaptació a la topografia.

Integració a l’entorn.

Aprofitament dels itineraris existents al territori (camins rurals i veïnals,

carreteres fora de servei, etc.).

2. ALTERNATIVES TÈCNICAMENT VIABLES

Al llarg del desenvolupament del projecte s’han estudiat diferents alternatives en trams

concrets del recorregut. Aquestes alternatives han nascut fruit de diferents

condicionants del traçat, els quals giren a l’entorn dels criteris mencionats

anteriorment.

Fent valer els criteris que més pes específic tenien en cada cas i situació, s’ha anat

escollint finalment l’alternativa més tècnicament viable per a la via ciclista. D’aquesta

manera, a l’anàlisi ambiental que es duu a terme, només es valora aquesta única

alternativa de traçat, (veure més endavant Descripció del traçat) que en bona part,

segueix traces ja existents o bé segueix adjacent a la carretera actual que uneix les

poblacions de l’àmbit d’estudi. En el present estudi s’adjunta el document Estudi de

solucions on es presenten les diferents solucions que han estat objecte d’anàlisi al

llarg del desenvolupament dels treballs.

3. CRITERIS ADOPTATS EN EL TRAÇAT I PARÀMETRES DE DISSENY 3.1. Característiques generals

Els criteris bàsics de disseny adoptats són els establerts per la Direcció General de

Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat

de Catalunya en el “Manual per al disseny de vies ciclistes”.

Aquest criteris han estat el punt de partida en els trams de nova traça, encara que en

alguns d’aquests trams la topografia existent i la necessitat de la integració en l’entorn

no han permès el seu compliment.

En els trams on s’han aprofitat camins existents s’ha mantingut la traça existent,

encara que en molts punts incompleixen els paràmetres recomanats pel manual.

A continuació s’enumeren els paràmetres recomanats pel manual:


4

3.2. Velocitat de disseny

La velocitat de projecte per a les diferents tipologies de vies ciclistes amb traçat

independent de les vies principals es recullen al següent quadre:

Velocitat genèrica (km/h)

Velocitat mínima (km/h)

Camí verd 30 20 Camí verd amb segregació de vianants 50 30 Pista-bici 50 30

En aquest Estudi Informatiu es considera una velocitat de projecte de 30 km/h que

correspon a la tipologia de camí verd.

3.3. Inclinacions longitudinals

Les inclinacions longitudinals superiors al 5% no són recomanables, tant perquè les

ascensions són dificultoses per a la gran majoria de ciclistes com perquè les baixades

són perilloses per l’augment de velocitat que experimenten les bicicletes. Tot i així,

degut al fet que no sempre serà possible dissenyar la via ciclista imposant la restricció

de pendents longitudinals inferiors al 5%, ja sigui per motius d’orografia, perquè

s’hagin de salvar obstacles que requereixen la construcció de rampes o per accedir a

passos elevats o inferiors, es recomana que els trams amb rampes superiors al 5%

siguin el més curts possibles.

Al quadre adjunt hi figuren les recomanacions per longituds màximes en funció de la

inclinació longitudinal adoptada:

Inclinació longitudinal (%)

Longitud màxima (m)

> 5% i ≤ 6% 240 > 6% i ≤ 7% 120 > 7% i ≤ 8% 90 > 8% i ≤ 9% 60 > 9% i ≤ 10% 30

>10% 15

En els casos que sigui necessari salvar algun tipus d’obstacle, no s’han d’utilitzar

inclinacions màximes superiors al 25%.

Per mantenir, confortablement, velocitats de 15 km/h o més no s’han d’incloure en el

traçat trams de més de 4 km amb rampes superiors al 2%, ni trams de més de 2 km

amb rampes superiors al 4%.

En aquest estudi Informatiu s’ha adoptat una inclinació màxima del 5% sempre que ha

estat possible.

3.4. Secció tipus i ferm

3.4.1. Secció tipus

Per a la definició de la secció tipus de la via verda s’ha seguit els criteris recollits al

“Manual per a disseny de vies ciclistes”. Seguint el manual anterior la tipologia

aplicada a la via ciclista del Ter, és la de camí verd amb una amplada de 3 m amb

bermes de 0,5 m amb un pendent cap l’exterior del 10%. El pendent transversal de la

via ciclista serà del 2% cap a un costat.

En cas de desmunt, serà necessària la col•locació d’una cuneta que si és revestida

tindrà una amplada 0,8 m per 0,13 m de profunditat i en el supòsit que la cuneta sigui

en terres serà triangular, de 0,9 m d’amplada i 0,30 m de profunditat.

Tant als desmunts com als terraplens els talussos establerts serà de 3(H):2(V). Quan

el terraplens són d’alçada superior a 1,5 m es col·locarà un element barana per a

protecció davant de caigudes dels usuaris de la via.

Encara que la secció descrita anteriorment és la més comú al traçat de la via, cal

esmentar que hi ha altres tipus de secció depenent de la casuística dels indrets on

passa la via (passos sobre cursos d’aigua, ampliació d’estructures, etc).

3.4.2. Ferms

Respecte al ferm, per a l’elecció de la tipologia dels paviments i ferms s’han considerat

criteris de seguretat, funcionals i ambientals. Així doncs, es defineixen les premisses

següents:


5

o El paviment / ferm haurà ha de ser segur per als usuaris de la via verda i tindrà una

doble funció senyalitzadora (diferenciant encreuaments de camins, passos estrets,

etc.).

o El paviment / ferm serà funcional, és a dir, que minimitzarà els treballs de neteja i

conservació.

o El paviment / ferm s’integrarà a l’entorn i sempre que sigui possible s’utilitzaran

materials reciclats o existents propers a la via ciclista.

Respecte al ferm de la via ciclista, aquest pot ser de 3 tipus:

Ferm bituminós En els trams nous, la capa de trànsit consisteix en una mescla bituminosa discontínua

amb color, la qual obté una superfície dura i flexible, amb bona adherència i que

permet tots els usos possibles; a més, el color li dóna un component estètic i visual

agradable.

Aquest ferm bituminós estarà format pel següent:

- 3 cm capa de trànsit amb mescla bituminosa BBTM 11B BM-3c.

- Reg d’adherència ECR-2d-m.

- 5 cm capa mescla bituminosa AC22 bin B60/70 S.

- Reg d’imprimació tipus ECI

- 25 cm de tot-u artificial

Ferm sòl-ciment: En els tram existents on s’aprofiten camins de terres, la capa de trànsit consisteix en

una capa de sòl-ciment de 25 cm. Això, permet obtenir una superfície regular que

s’integri perfectament en l’entorn natural per on discorre.

Figura 7. Ferm sòl-ciment.

Ferm formigó En els trams existents on s’aprofiten camins de formigó, aquests es troben en un bon

estat de conservació, per la qual cosa no s’hi preveu realitzar cap actuació.

3.4.3. Paviments

Per tal de diferenciar punts singulars de la via ciclista (interseccions amb altres vies,

connexions amb tram urbans, àrees de serveis, etc.) es proposen diferents paviments:

Paviment de rajola hidràulica Aquest tipus està destinat a les connexions de la via verda amb trams urbans i

execució de noves voreres.

Rajola hidràulica

3 cm de morter tipus M-10

10 cm de formigó base, HM-15

20 cm de tot-u artificial

Paviment de llamborda La utilització d’aquesta secció es donarà en els casos d’encreuament de la via verda

amb camins (pas de vehicles pesats) i àrees de descans i serveis.

Llamborda de formigó

3 cm de morter tipus M-10

15 cm de formigó base, HM-15

25 cm de tot-u artificial

Paviment de fusta Aquest tipus de paviment queda destinat a les obres de fàbrica de nova execució com

a revestiment d’estructura (formigó/metàl·lica). És aquest el cas de les passeres

metàl·liques sobre el riu Ter i sobre torrents.

Tauler de fusta ancorat a perfil metàl·lic o formigó mitjançant cargols d’acer

inoxidable


6

4. EL TRAÇAT DE LA VIA CICLISTA

4.1. Els diferents trams i les seves tipologies

La ruta d’aquesta Via Ciclista ha estat dividida en una sèrie de trams donada la seva

longitud i els nombrosos nuclis urbans que es travessen. En la següent taula es

mostren aquests trams i subtrams. Així mateix, en l’última columna, s’indica

l’alternativa escollida.


7

SUBTRAM DENOMINACIÓ PK inicial PK final Longitud (m) Eix Nº fitxa ALTERNATIVA ESCOLLIDA

1.1 Sant Joan de les Abadesses - Camí del Pont del Reixac 0+000,000 2+209,510 2.210 11 01 1A 1B Subtram 1.1 (Solució 1A)

1.2 Camí del Pont del Reixac - Camí del pont de Perella 2+209,510 4+644,530 2.435 12 02 Subtram 1.2 (Tram comú)

1.3 Camí del Pont de Perella - Sant Pau de Segúries 4+644,530 7+154,165 2.510 13 03 2A 2B Subtram 1.3 (Solució 2A)

2.1 Sant Pau de Segúries - Pont de la Rovira (C-38) 0+000,000 0+477,640 478 21 04 Subtram 2.1 (Solució 3A)

2.2 Pont de la Rovira (C-38) - Camí del camping Vall de Camprodon 0+477,640 2+524,420 2.047 22 05 Subtram 2.2 (Solució 3A)

2.3 Camí del camping Vall de Camprodon - Pont de la Rocasses (C-38) 2+524,420 4+339,084 1.815 23 06 Subtram 2.3 (Tram comú)

2.4 Pont de la Rocasses (C-38) - Camprodon 4+339,084 5+495,797 1.157 24 07 Subtram 2.4 (Tram comú)

TRA

M 3

CA

MPR

OD

ON

- LLA

NA

RS

3.1 Camprodon - Llanars 0+000,000 0+730,749 731 31 08 Subtram 3.1 (Tram comú)

4.1 Llanars - Vilallonga de Ter 0+000,000 2+419,120 2.419 41 09 4A 4B Subtram 4.1 (Solució 4A)

4.2 Vilallonga de ter - Càmping Conca de Ter 2+419,120 2+714,786 296 42 10 Subtram 4.2 (Tram comú)

TRA

M 4

SAN

T PA

U D

E SE

GÚ

RIE

S- C

AM

PRO

DO

NLL

AN

AR

S- V

ILA

LLO

NG

A D

E TE

RSA

NT

JOA

N D

E LE

S A

BA

DES

SES

- SA

NT

PAU

DE

SEG

ÚR

IES

TRA

M 1

TRA

M 2

3A 3B

Solucions estudiades

Tram comú

Tram comú

Tram comú

Tram comú

Tram comú

Taula 1. Tramificació de la via ciclista i alternativa escollida.


8


9

Per els diferents trams i subtrams s’ha previst diferents tipologies d’actuació segons si

s’aprofita un recorregut existent, segons quines siguin les seves característiques de

partida i els seus usos, també segons aspectes d’integració a l’entorn. En base això

els diferents sectors de la VCT es poden classificar en 5 grans categories:

Tram nou

Tram existent, segregat, sense arranjament

Tram existent, segregat, amb arranjament

Tram existent compartit sense arranjament

Tram existent, compartit, amb arranjament.

Les diferents longituds de cadascuna d’aquestes categories es mostren a continuació:

0,0

1000,0

2000,0

3000,0

4000,0

5000,0

6000,0

7000,0

8000,0

9000,0

Long

itud

TRAM NOU TRAM EXISTENT(SEGREGAT)

SENSEARRANJAMENT

TRAM EXISTENT(SEGREGAT)

AMBARRANJAMENT

TRAM EXISTENT(COMPARTIT)

SENSEARRANJAMENT

TRAM EXISTENT(COMPARTIT)

AMBARRANJAMENT

Figura 1. Tipologia dels trams d’actuació en la VCT. Font: Elaboració pròpia.

El factor més rellevant és el fet que aproximadament la meitat del recorregut de la VCT

aprofita vials ja existents.

4.2. Descripció del recorregut

A part dels criteris de disseny de la pròpia via, ja mencionats, en el plantejament dels

diferents recorreguts de la via ciclista els condicionants han estat de diversa

naturalesa. Així, com a principals elements que han condicionat el traçat cal fer esment

sobretot a l’orografia, el riu Ter, els espais protegits i els hàbitats d’interès comunitari.

També han estat rellevants d’altres aspectes relacionats amb el planejament, com ara

el traçat de les possibles futures variants de les diverses poblacions. Aquests trams es

presenten breument a continuació:

Tram 1. De Sant Joan de les Abadesses a Sant Pau de Segúries. Aquí la vall fluvial és

més ampla que en d’altres trams. Es tracta del tram més llarg de la via ciclista i també

el que ha presentat majors dificultats de disseny. S’han plantejat solucions que

segueixen camins existents i solucions que aprofiten el corredor de la carretera C-38.

En aquest sentit, en general, l’elecció ha estat entre aprofitar camins ja existents però

amb alguns pendents que, en determinats punts, sobrepassaven el paràmetres de

disseny, o bé construir un nou traçat però aprofitant el corredor de la carretera, el qual

ofereix pendents més suaus.

Tram 2. De Sant Pau de Segúries a Camprodon. En aquest tram l’existència de

camins alternatius pel fons de la vall ha fet possible de plantejar recorreguts que

s’allunyen lleugerament de la carretera C-38 i amb una mínima afecció ambiental.

Tram 3. De Camprodon a Llanars. Aquí la solució plantejada ha estat única ja que,

d’una banda, existeix un tram de via verda que calia aprofitar, i de l’altra, el fet que la

carretera GIV-5264 ofereix al llarg de bona part del seu traçat un ample voral apte per

a la via ciclista.

Tram 4: De Llanars a Vilallonga de Ter. Aquest tram com en la resta, el recorregut

segueix pel fons de la vall del riu Ter. S’han analitzat dues possibles solucions: una

seguiria el corredor de la carretera GIV-5264, preferentment per la banda esquerra,

mirant al nord; mentre que una altra solució transcorreria pel marge de les pastures i

camps existents al marge esquerre del Ter. Aquesta segona ha estat l’escollida.


10

4.3. Fitxes dels diferents trams i subtrams

A continuació s’adjunten les fitxes descriptives dels diferents trams i subtrams de la Via

Ciclita del Ter (VCT).


11

TRAM: 1

Subtram: 1.1

SANT JOAN DE LES ABADESSES - SANT PAU DE SEGÚRIES

Sant Joan de les Abadesses – Camí del pont del Reixac

PK: 0+000 al 2+210

TIPUS: Tram nou (segregat)

PAVIMENT: Microaglomerat tipus BBTM 11B (color)

DESCRIPCIÓ:

Aquest subtram va des del nucli urbà de Sant Joan de les Abadesses fins al camí del pont del Reixac pel marge esquerre del riu Ter. La primera part del tram discorre paral·lel a la carretera C-26 fins a la Colònia Llaudet, salvant una sèrie de torrents existents mitjançant diferents passarel·les. A la Colònia Llaudet la via transcorre provisionalment per la vorera existent fins que es desenvolupi el Pla de Millora Urbana previst per l’Ajuntament. La segona part surt de la Colònia Llaudet amb la traça paral·lela a la carretera C-26 fins agafar el camí del pont del Reixac, que voreja els Horts de la Colònia Llaudet.

MEDI FÍSIC:

Es caracteritza per presentar un relleu sensiblement més ondulat que condiciona un traçat amb unes lleugeres pendents. A nivell de vegetació, cal remarcar l’existència del bosc de ribera, en ambdós marges del Ter. Aquet és flanquejat per la via ciclista als vols del PK 1+000. Quant al patrimoni cultural en el tram interurbà, cal destacar la Colònia Llaudet, exemple de colònia industrial de principis del segle passat, que ara es troba en un cert estat d’abandonament.

ESTRUCTURES:

OF-1.1: Passarel·la torrent del Covilar (15.00 m)

OF-1.2: Passarel·la camí del Clot (25.00 m)

OF-1.3: Passarel·la C-26 (50.00 m)

OF-1.4: Passarel·la torrent del Clarà (38.00 m)

SITUACIÓ:

SECCIÓ TIPUS:

FOTOGRAFIES DE SITUACIÓ:


12

TRAM: 1

Subtram: 1.2


Camí del pont del Reixac – Camí del pont de Perella

PK: 2+210 al 4+645

TIPUS: Tram existent (compartit) amb arranjament

PAVIMENT: Sòl ciment

DESCRIPCIÓ:

Aquest subtram enllaça el camí del pont del Reixac amb el camí del pont de Perella. Discorre per diferents camins existents, des d’un camí a tocar del Pont del Reixac fins passat el Pont de Perella on el camí finalitza a la carretera C-38. Aquests camins estan situats al marge dret del Ter, on hi ha un parell de masos (el Grau i el Marques) i el Canal del Reixac, el qual discorre paral·lel al camí en bona part del tram.

MEDI FÍSIC:

En aquest sector, la vall del riu Ter presenta una extensa plana agrícola a banda i banda del riu. El recorregut, transcorre per un camí existent del marge dret, que majoritàriament transcorre entre els camps i el vessant forestal. En aquest sector, el Ter és també espai de la Xarxa Natura 2000, i tot i que és creuat en dues ocasions, no es produeix cap mena d’afecció ja que ho fa per ponts ja existents. Quant al patrimoni cultural cal remarcar l’existència de diversos masos catalogats al llarg del camí.

ESTRUCTURES:

Pont del Reixac sobre el riu Ter (Existent)

Pont de Perella sobre el riu Ter (Existent)

SITUACIÓ:

SECCIÓ TIPUS:



13

TRAM: 1

Subtram: 1.3


Camí del pont de Perella – Sant Pau de Segúries

PK: 4+645 al 7+154



DESCRIPCIÓ:

Aquest subtram enllaça el camí del pont de Perella fins al nucli urbà de Sant Pau de Segúries. Discorre paral·lel a la carretera C-38 des del Rec de Can Barrera (poc després del Pont de Perella) fins al nucli urbà de Sant Pau de Segúries. Puntualment aquest traçat es desvia de la C-38 per vorejar Can Reputxó. Al llarg d’aquest tram el traçat creua dos cops el Ter mitjançant dues noves passarel·les, les quals estan situades al costat del pont existent de la Folcrà i aigües amunt del pont de la Sala (aquest últim a l’entrada del nucli urbà de Sant Pau de Segúries).

MEDI FÍSIC:

En aquest tram de nova creació dominen les terres agrícoles i les pastures. La via dissenyada transcorre predominantment per les segones. El riu Ter, que forma part de la Xarxa Natura 2000, queda a un centenar de metres de la via i és creuat en dues ocasions en punts on aquest riu presenta un cert grau d’antropització. En aquesta zona, els alemandes del patrimoni cultural en espais interurbanes són representats per alguns masos a banda i banda de la ruta així com el Pont de la Sala, a l’entrada del poble.

ESTRUCTURES:

OF-1.5: Passarel·la sobre el rec de Can Barrera Ter (15.00 m)

OF-1.6: Passarel·la sobre el riu Ter (80.00 m)

OF-1.7: Passarel·la sobre el rec de Quatrecases (20.00 m)

OF-1.8: Mur d’escullera (100.00 m)


SITUACIÓ:

SECCIÓ TIPUS:



14

TRAM: 2

Subtram: 2.1

SANT PAU DE SEGÚRIES - CAMPRODON

Sant Pau de Segúries – Pont de la Rovira (C-38)

PK: 0+000 al 0+478



DESCRIPCIÓ:

Aquest subtram va des del nucli urbà de Sant Pau de Segúries al pont de la Rovira (C-38). S’inicia al nord del municipi i discorre paral·lel a la carretera C-38 en sentit a Campron fins creuar el Ter mitjançant l’ampliació del pont de la Rovira.

MEDI FÍSIC:

Es tracta d’un sector periurbà industrial força marcat per la presència de plantes de tractament d’àrids. Aquí la via transcorre molt encaixonada entre el riu Ter, Xarxa Natura 2000 i la carretera actual.

ESTRUCTURES:

OF-2.1: Ampliació pont de la Rovira (C-38) (55.50 m)

SITUACIÓ:

SECCIÓ TIPUS:



15

TRAM: 2

Subtram: 2.2


Pont de la Rovira (C-38) – Camí del camping Vall de Camprodon

PK: 0+478 al 2+524

TIPUS: Tram existent (segregat) amb arrenjament

PAVIMENT: Sòl-ciment

DESCRIPCIÓ:

Aquest subtram s’inicia a l’oest del Pont de la Rovira (C-38) i va fins al camí del càmping Vall de Camprodon. En una primera part s’aprofita l’antic camí de la Ral, passa pel mig del nucli de la Ral per a continuació aprofitar un camí ramader que discorre paral·lel al riu Ter pel seu marge dret. A l’alçada del càmping Vall de Camprodon es creu novament el Ter mitjançant una nova passarel·la.

MEDI FÍSIC:

Es tracta d’un tram de vall fluvial amb una extensa plana al·luvial destinada als usos agrícoles. El recorregut que segueix l’antic camí de la Ral transcorre pel marge dret del Ter, per dins la Xarxa Natura 2000. Al marge esquerre del riu destaca una extensa massa forestal de bosc mixt caducifoli alternat amb claps de fageda a les obagues. Destaca també una avellanosa als marges del camí de la Ral, modelada per la mà de l’home, i amb un elevat valor paisatgístic.

ESTRUCTURES:


SITUACIÓ:

SECCIÓ TIPUS:



16

TRAM: 2

Subtram: 2.3


Camí del camping Vall de Camprodon – Pont de les Rocasses (C-38

PK: 2+524 al 4+339

TIPUS: Tram existent (compartit) sense arranjament

PAVIMENT: Formigó

DESCRIPCIÓ:

Aquest subtram discorre per camins existents situats al marge esquerre del riu Ter. Té el seu inici al Càmping Vall de Camprodon, i passa per la Casanova, la depuradora de Camprodon fins arribar al Pont de les Rocasses de la C-38 que creua el Ter.

MEDI FÍSIC:

Aquí la vall del Ter s’estreny, i els pocs espais planers son ocupats per activitats antròpiques com ara el Càmping. La vegetació dels vessants muntanyencs està formada per boscos caducifolis mixtos, i també per algun clap de freixeneda amb boix. En aquest tram la via ciclista discorre flanquejant pel marge esquerre del Ter l’espai de la Xarxa Natura 2000 (riu Ter). En quan al patrimoni cultural, destaca la Colònia Estevanell, al marge oposat del Riu Ter.

ESTRUCTURES:

-

SITUACIÓ:

SECCIÓ TIPUS:



17

TRAM: 2

Subtram: 2.4


Pont de les Rocasses (C-38) - Camprodon

PK: 4+339 al 5+496

TIPUS: Tram existent (compartit) + Tram nou (segregat)

PAVIMENT: Sòl ciment + Microaglomerat tipus BBTM 11B (color)

DESCRIPCIÓ:

Aquest subtram s’inicia al nou pont de les Rocasses on es creua la carretera C-38 aprofitant una obra de drenatge existent i es creua el riu Ter mitjançant l’antic pont de les Rocasses. A partir d’aquest punt s’aprofita un camí paral·lel al riu que dóna accés a les Cabanyes i just abans de creuar el canal s’executa una nova traça paral·lel a aquest i es connecta amb el tram de via ciclista existent dins del nucli urbà de Camprodon.

MEDI FÍSIC:

Aquí la vall del Ter és estreta en comparació als trams anteriors. Així, els prats al·luvials del fons de la vall en prou feines arriben als 100 d’ample. Això és perquè el riu creua l’extrem oriental de la Serra Cavallera, cremant-se un petit congost de vessants molt inclinades però amb una elevada cobertura vegetal, integrada per boscos mixtes de pi roig, roure i d’altres espècies pròpies d’aquests ambients.

ESTRUCTURES:

Obra de drenatge C-38 (Existent)

Pont de les Rocasses (Existent)

SITUACIÓ:

SECCIÓ TIPUS:



18

TRAM: 3

Subtram: 3.1

CAMPRODON - LLANARS

Camprodon - Llanars

PK: 0+000 al 0+731

TIPUS: Tram nou (segregat) + Tram existent (segregat) amb arranjament


DESCRIPCIÓ:

Aquest subtram s’inicia a l’oest del municipi de Camprodon i discorre paral·lel a la carretera GIV-5264 pel marge esquerre en sentit a Llanars fins arribar a l’entrada d’aquest municipi i connectar amb un tram de via ciclista ja executat.

MEDI FÍSIC:

Aquí la vall fluvial del riu Ter és molt ample, sobrepassa els 500 m, i a més, els vessants muntanyencs a banda i banda del Riu Ter, són també molt suaus. Destaca també una major antropització del territori, atès que la urbanització dels municipis de Llanars i Camprodon han convergit en aquesta plana. Tanmateix, es tracta d’un creixement força esponjat.

ESTRUCTURES:

-

SITUACIÓ:

SECCIÓ TIPUS:



19

TRAM: 4

Subtram: 4.1

LLANARS – VILALLONGA DE TER

Llanars – Vilallonga de Ter

PK: 0+000 al 2+419



DESCRIPCIÓ:

Aquest subtram enllaça el nucli urbà de Llanars amb el nucli urbà de Vilallonga de Ter. S’inicia a l’oest del nucli de Llanars i discorre paral·lel al riu Ter, pel marge nord del riu en el límit entre el bosc de ribera i els camps de conreu. Just abans d’arribar al nucli de Vilallonga de Ter voreja la nova EDAR i creua la carretera GIV-5264 mitjançant un nou pas inferior.

MEDI FÍSIC:

Aquí, el fons de la vall fluvial torna a estrènyer-se, fins a uns 250 m d’ample. Aquest fons de vall és marcat, com en d’altres sectors, per una plana agrícola i de pastures, salcada pel riu Ter amb el seu bosc de ribera que aquí ja no és Xarxa Natura 2000.

ESTRUCTURES:

OF-4.1: Passarel·la sobre el Torrent Gran (15.00 m)

OF-4.2: Pas inferior carretera GIV-5264 (3.00x2.50 m)

SITUACIÓ:

SECCIÓ TIPUS:



20

TRAM: 4

Subtram: 4.2

LLANARS – VILALLONGA DE TER

Vilallonga de Ter – Camping Conca de Ter

PK’s: 2+419 al 2+715

TIPUS: Tram existent (segregat) amb arranjament


DESCRIPCIÓ:

Aquest subtram va des del nucli urbà de Vilallonga de Ter fins a l’entrada del càmping Conca de Ter, S’inicia al nord del nucli urbà i discorre paral·lel a la carretera GIV-5264 pel marge dret en sentit a Setcases fins arribar a l’entrada al càmping Conca de Ter.

MEDI FÍSIC:

Es tracta d’un sector característic d’una zona d’equipaments turístics de muntanya propera a un espai fluvial.

ESTRUCTURES:

-

SITUACIÓ:

SECCIÓ TIPUS:


TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Descripció del projecte i … · 2010-11-22 · TALLER...

Documents

Transcript of TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Descripció del projecte i … · 2010-11-22 · TALLER...