Taller de fotografia

gastronòmica

Organitza: Col·laboren:

#Tipus de cameres fotografiques

## Càmeres compactesLes càmeres compactes són tot el conjunt de maquines de mida petita, sense objectius intercanviables i amb controls automàtics.

## Càmeres compactes avançadesCàmeres amb característiques similars a les anteriors amb la diferència que aquestes incorporen controls manuals.

## Càmeres EVIL - 4/3 Càmeres generalment de mida petita però amb objectius intercanviables. Són una tipus de màquina recent similar a les càmeres reflex on se’ls hi ha eliminat el joc de miralls de l’interior podent reduïr així la mida del cos. Tenen avantatges com ara que són més petites i lleugeres que les reflex. Per contra, no solen tenir visor integrat i si el tenen, aquest és digital. La mida del sensor també és més petita que les reflex i la quantitat d’objectius compatibles és petita (tot i que dia a dia augmenta el nombre d’objectius per aquest sistema).

## Càmeres reflexCàmeres d’objectius intercanviables on la imatge que es veu a través del visor correspon a la imatge que capta l’objectiu gracies a un joc interior de miralls.Aquestes càmeres tenen característiques i mides molt diferents segons les seves prestacions. Aquestes càmeres tenen controls manuals així com una qualitat generalment superior a les càmeres anteriorment descrites. Els avantatges respecte les anteriors càmeres són la qualitat del sensor, la mida, el visor òptic i una amplia gama d’objectius i accessoris. Per contra, aquestes càmeres són més grosses així com en velocitats d’obturació lentes, aquestes poden patir de vibracions degut al moviment intern del mirall.

I després podríem seguir amb la classificació amb càmeres de mig format, telemètriques i de gran format però escapen de l’objectiu d’aquest curs així que no ens allargarem més.

# Control bàsic de la càmera

Una càmera de fotografia convencional consta de 3 elements bàsics de control que afecten directament sobre el resultat final de la fotografia final.

## obturadorL'obturador és l'element que permet, durant un temps determinat, que entri llum al sensor de la càmera. En les càmeres reflex aquest obturador és una cortina que es mou amunt i avall (o de costat a costat). En algunes càmeres compactes, aquesta cortineta és digital. Depenent de la velocitat d'obturador que escollim deixarem entrar més o menys llum al sensor (a velocitat més lenta, entrarà més llum). La obturació s'expressa amb una fracció (p. ex. 1/6s) que és una exposició d'una sisena part de segon. A més velocitat d'obturació podem congelar el moviment i a velocitats menors no congelem el moviment però permet captar més quantitat de llum.En el cas de la fotografia gastronòmica, sovint és convenient utilitzar velocitats d’obturació lentes per tal de tenir més profunditat de camp o unes imatges més nítides (per la reducció de la sensibilitat ISO). Quan es treballi per sota de 1/30s. és convenient utilitzar un trípode.

## diafragmaEl diafragma és un element que es troba a l'interior dels objectius. Són una serie de pales que formen una circumferència que pot variar de diàmetre segons canvii el valor. El diàmetre del diafragma s'expressa segons el valor f i a un valor més baix, el diàmetre de la circumferència és major i a més alt el valor el diafragma és més petit.Aquest valor el que ens permet regular és la entrada de llum al sensor. Amb un numero de diafragma més baix entrarà més quantitat de llum al sensor i, per contra, a un valor més alt de diafragma n'entrarà menys.

A més de la quantitat de llum, el valor de la f. regula la quantitat de profunditat de camp (part de la imatge perfectament enfocada i nítida). Amb un valor de f més alt, tindrem major profunditat de camp (p.ex. f16) per contra, amb un f més baix aquesta profunditat de camp serà menor (p.ex. f1.8). En tots els objectius hi ha una serie d'obertures on els resultats són més nítids i de major qualitat, i aquests, generalment solen ser els valors mitjans del diafragma (entre f5.6 i f9 generalment). És important conèixer bé els nostres objectius per poder exprimir tot el que es pugui d'ells.

## sensibilitatEl valor ISO o la sensibilitat és la capacitat d'augmentar o reduir la quantitat de llum que poden captar els píxels (que formen el sensor) de la nostra càmera. En la

fotografia analògica cada tipus de pel·lícula tenia un valor determinat segons la emulsió que la composava. En digital, podem variar aquest valor en cada foto.El valor natural de captació de llum dels sensors és de 100 (generalment) i a mida que augmentem aquest valor cada píxel ha de treballar més per absorbir més quantitat de llum en les mateixes condicions que abans. Al augmentar la sensibilitat es produeix una degradació de la imatge apareixent una especie de gra sobre la imatge anomenat “soroll”. Les càmeres reflex bàsiques per aficionats normalment treballen amb un rang de sensibilitat que va dels 100 als 3200iso (algunes es poden forçar per augmentar aquest valor). Tot i això no és convenient augmentar en excés el valor ISO si es vol evitar una pèrdua de nitidesa considerable.

## distància focalQuan parlem de la distància focal parlem de la distància que hi ha entre el primer vidre de l'objectiu i el sensor. Una objectiu de 300mm és un teleobjectiu que té un angle de visió de XXº i un objectiu de 17mm és un gran angular amb un angle de visió de XXº. A més, a major distància focal, la profunditat de camp és menor (amb un gran angular és més complicat no encertar amb l'enfoc que amb un teleobjectiu).

# Raw i JPEG

Si tenim la possibilitat d’escollit, RAW, sempre RAW.El format RAW és tota la informació que registra el sensor en brut sense cap pèrdua d’informació ni processat. Aquest format no és apte per la impressió directa i necessita un processat (o una conversió a un format final tipus JPEG).El format JPEG és una imatge final que extreu la pròpia càmera amb major contrast, menor rang dinàmic i amb el que és possible una impressió directa.

Per fer-ho fàcil, el format RAW seria un equivalent al negatiu i el JPEG a la copia en paper. L’arxiu RAW conté molta informació i això ens permet treballar aquest arxiu molt més fàcilment que no pas un JPEG. A més, el primer arxiu només permet la lectura i les modificacions es guarden en un arxiu vinculat a la fotografia original i per tant, el processat d’un RAW no degrada directament l’arxiu original.En l’apart de Edició es veu el procés de revelat d’un arxiu RAW.

# L’histograma

m. [MT] Representació gràfica, formada per rectangles, de les freqüències d’una variable.

Institut d’Estudis Catalans

Tal com defineix l’IEC un histograma és una representació gràfica de freqüències d’una variable. En el cas de la fotografia digital l’histograma mostra la quantitat d’informació d’una fotografia i com, aquesta, està distribuïda.Dins de l’histograma la informació es distribueix amb les ombres a l’esquerra i les il·luminacions a la dreta.

A més, resulta que les càmeres digitals són capaces de captar més nivells en les zones més il·luminades que en les més fosques. Això vol dir que la part dreta de l’histograma és capaç de registrar molta més informació que l’esquerra. La majoria de càmeres actuals permeten visualitzar a la pantalla l’histograma de cada fotografia. Amb la practica, és gairebé més important observar l’histograma que no pas la fotografia ja que l’histograma ens mostra si està sobre o subexposició una imatge.

L’histograma d’una imatge sense processar.

Al sobreexposar la imatge, l’histograma es desplaça a la dreta

Sovint es parla de procurar tenir la major quantitat d’informació a la dreta de l’histograma (en castellà derechear l’histograma) perquè com hem dit abans el sensor de la càmera té la capacitat de registrar molta més informació a la dreta que a l’esquerra de l’histograma.Per seguir aquest punt simplement s’ha de sobreexposar la fotografia sense arribar a perdre informació en les llums.

En aquests exemples podeu veure com l’histograma es mou en funció de la exposició de la fotografia. La que conté més informació a la dreta la donaríem com sobreexposada però amb l’histograma al costat sabem que no té cap part sense informació i per tant en el revelat de la fotografia es podrà reubicar la informació.

Si es sobreexposa en excés una imatge, es perd informació (veure clapes vermelles)

Si es subexposa en excés una imatge, es perd informació (veure clapes blaves)

# Composició

## Centre d’interèsEl centre d’interès d’una fotografia és l’element principal. No ha de ser sempre el més gran ni el més visible però és el que dona sentit i història a una fotografia. En el cas d’una fotografia gastronòmica, generalment aquest serà el plat.

## els terçosLa “regla dels terços” és molt útil a la hora d’ubicar l’element principal en una fotografia. Si dividim la fotografia en tres vertical i horitzontalment, els 4 punts on s’uneixen els talls són el que s’anomena punts d’interès.Per tant, com a base, intentarem ubicar el centre d’interès en algun d’aquests punts.

La majoria de càmeres incorporen la funció “frame” que el que fa és superposar a la pantalla la divisió imaginària de la fotografia en 3 parts per facilitar la composició.

## EquilibriUna fotografia ha de tenir un equilibri per tal de que, aquesta quedi compensada. Això vol dir que si afegim un element en un costat de la composició, la fotografia pot quedar excessivament carregada en un costat i en l’altre no. Per compensar-ho, es poden afegir elements al costat oposat (aquests elements poden ser més irrellevants o secundaris i estar desenfocats).

## Figura i fonsQuan parlem de figura i fons, parlem d’aïllar l’element principal del fons per destacar-lo més. Per destacar l’element principal ens podem valer del desenfoc amb una bona obertura o d’un contrast interessant de colors.

## Espai negatiuL’espai negatiu constitueix una part buida d’informació en una fotografia. Aquest espai negatiu el que fa és transmetre una sensació de solitud o aïllament de l’objecte o persona que apareix en la imatge. Aquest espai negatiu combinat amb una bona aplicació dels terços dona com a resultat unes imatges elegants i senzilles.

## Trenca les normesAquesta és potser la norma més important. Cap dels punts aquí explicats són la veritat absoluta, ni volen dir res. Simplement són unes pautes de composició generals que per res del món s’han de seguir al peu de la lletra. El millor que es pot fer és fer fotos, experimentar i seguir fent fotos.

# Il·luminació

El més complicat en una fotografia és il·luminar-la correctament. Sense llum no existeix la fotografia i no només es tracta de tenir llum, es tracta de tenir una llum de qualitat més que quantitat. La direcció, potència, potència i color de la llum determinaran el resultat final.

Elegir correctament quina és la font de llum principal és important, no és el mateix una llum d’una bombeta incandescent, la d’un focus halògens o la del sol. Varia la seva potència i temperatura de color. A més, aquestes llums sovint s’han d’utilitzar a través d’un filtre per atenuar o modelar la seva potència i/o forma.

Però anem a la part més senzilla. La llum natural és la més barata, fàcil i barata tot i que no és constant. La llum del sol l’hem d’adaptar a les nostres necessitats per fer-la adient ja sigui a través d’unes cortines o un difusor especial.

Si busquem sistemes d'il·luminació artificial trobem dos grans grups; la llum contínua i la llum de flash. La diferència bàsica és lògica. Mentre que la segons il·lumina només una fracció de segon l’escena, l’altra la il·lumina constantment. Analitzem una mica les virtuts i defectes de cada il·luminació:

- Llum continua: És la llum proporcionada per bombetes tipus halògens (o fluorescents) que venen calibrades en una temperatura de color concreta (n’hi ha de llum freda, de llum de dia, etc.) tot i que aquesta pot ser modificada amb filtres. La llum no és regulable directament i per atenuar la potència s’ha de recórrer a filtres de densitat neutre. Aquestes làmpades produeixen força calor però permeten veure directament el comportament de cada focus sobre l’escena al moment. També et permeten exposar la imatge amb el fotòmetre de la càmera.

- Llum de flash: És la llum produïda per una làmpada amb gran quantitat de llum i de durada curta. Dins d'aquesta categoria se’n distingeixen dos tipus. Els flashs de sola i els d’estudi. Els primers es poden connectar directament a sobre de les càmeres mitjançant un connector estandard. A més, aquests flashs són alimentats amb piles o bateries portàtils. Els segons, els flashs d’estudi són unitats de major mida que s’alimenten directament a la corrent o amb bateries de gran capacitat. A més, aquests conten amb una “llum de modelat” ens permet veure com es distribuïra la llum sobre la escena a més que il·lumina la escena mentre es prepara o s’ajusta la composició.

Per la fotografia de menjar, generalment s’utilitza la llum de flashs d’estudi ja que aquesta llum no produeix calor que pot degradar els aliments.Una bona manera d’iniciar-se amb la il·luminació artificial poden ser els flashs de sola fora de la càmera. Una “tècnica” anomenada Strobist. Veiem un set bàsic per il·luminació en fotografia gastronòmica:

Set bàsic de flash de sola:1. Peu de flash2. Ròtula (per pode unir el flash i el peu)3. Cable pel flash o triggers (per disparar els flashs a la vegada que la càmera).4. Flash (una unitat de flash amb controls manuals. Hi ha opcions senzilles com la marca Yongnuo que són un bon punt de partida. També es poden buscar marques com Metz, Nissin, Sigma, Canon, Nikon, etc.)5. Difusor pel flash (ja sigui un paraigües o una softbox per tal de transformar la llum petita i dura del flash en una gran font d'il·luminació i més suau).

Tant si escollim una il·luminació artificial o la llum del sol, generalment es precisa de fonts de llum complementaries per tal de reduïr ombres o il·luminar algunes parts. La opció habitual és aprofitar la mateixa llum principal i utilitzar elements que reflexin la llum. Aquests poden ser folis, cartró blanc, miralls, reflectors especials, etc. Aquests ens permeten il·luminar les parts oposades d’on està la font principal.

En el següent capítol veurem diferents exemples.

# Exemples

En aquest apartat podeu veure una serie de fotografies i com han estat il·luminades:

## Espagueti al pesto

Per contra del que sembla, aquesta és una il·luminació senzilla amb un únic punt de llum principal. A més, hi ha dos reflectors a cada costat de la forquilla a 45ºC i un tercer reflector sota la forquilla per evitar ombres a la part inferior de la forquilla.Per tal d’aconseguir un fons completament negre, el principal és evitar que arribi la llum de la finestra al fons. Per aguantar la forquilla en aquesta posició, existeixen pinces especials o ens en podem construïr una amb algun peu de llum i una pinça metàl·lica.

## Making raviolis

En aquesta fotografia el que pretenia era que fos una escena molt casolana i càlida. Una escena il·luminada des de l'esquerra amb una softobox a mitja altura i un reflector en el costat oposat per reduir les ombres.Per donar una llum més càlida vaig utilitzar un filtre de color càlid de 1/2 CTO. Es pot obviar i corregir la temperatura de color al moment de revelar el RAW.

## Curry

Aquesta foto tenia per objectiu obtenir uns colors càlids que reforcessin la idea oriental i llunyana del curri. Una il·luminació des de l'esquerra de la escena amb una softbox amb un gel per modificar la temperatura de color (un 1/2 CTO) i un reflector a la dreta de la foto per acabar d'il·luminar la cullera. Una muntanya de curri molt perfilada i limitada que recorda a les dunes del desert.

# edició

Editar una foto és un procés molt important amb el qual s’acaba de donar forma a la imatge captada amb la càmera.Aquesta edició es pot separar en dos parts, el revelat de l’arxiu RAW i la edició posterior amb algun prorama d’edició d’imatges.

## Revelat del RAWJa hem parlat de la importància de disparar en RAW i ara veurem les possibilitats d’aquest format.A l'hora de revelar un arxiu RAW, tant si s'utilitza Camera Raw (Photoshop), Lightroom, Aperture, Capture One, DPP, etc. hi ha uns valors comuns de modificació:

- Exposició: Aquest és el valor principal del revelat. Al variar aquest paràmetre es modifica la ubicació del punt blanc i ens permet moure la part dreta de l’histograma. Amb els arxius RAW tenim la capacitat de recuperar punts cremats (sense informació) ajustant aquest valor.- Negres: Aquest valor ens permet modificar el punt de negre d’una fotografia. Igual com passa amb la exposició, al revelar arxius RAW es poden arribar a recuperar algunes parts empastades (sense informació, completament negres). El valor per defecte és 5.- Lluminositat: La lluminositat modifica la part central de l’histograma i ens permet redistribuïr la informació central de l’histograma. Al modificar aquest paràmetre no es modifiquen ni la exposició ni els negres.

- Contrast: El contrast ens permet afegir o treure contrast en els tons mitjans sense afectar el punt de blanc o el punt de negre.- Recuperació: Aquest valor permet modificar l’extrem més dret de l’histograma

per recuperar altes llums. S’utilitza en combinació amb el valor d’exposició.- Llum de “relleno” (Fill light en anglès): Aquest valor ens permet il·luminar les

ombres de la imatge sense alterar el punt de negre.- Temperatura de color: Aquest és el valor que ens permet modificar el balanç de blanc d’una fotografia. Podem donar fredor o calidesa a una imatge gracies aquest valor sense degradar la imatge.

Una vegada revelat l'arxiu RAW i analitzant la fotografia i, a falta de cap detall per polir podem donar la foto per acabada o, podem passar a editar-la amb un programa d'edició d'imatges. El gran gruix de fotògrafs i aficionats utilitzen Adobe Photoshop per la majoria de gent tot i que existeixen alternatives gratuïtes tipus Gimp o algunes de més econòmiques com Pixelmator (OSX) (jo les he provat i descartat a falta d'algunes funcionalitats importants).

Dins de Photoshop se’ns obre un ventall de possibilitats que escapen a l’objectiu d’aquest curs i que, per tant, ens limitarem a donar un parell de pinzellades.

Sovint en una fotografia ens trobem petits defectes ja sigui per errors nostres o l’objecte que hem fotografiat. En aquest cas tenim un corró amb forats de corcs que vull eliminar. A la barra d’eines seleccionem el tampó de clonar (tecla S) i ampliem la imatge per treballar més còmodes. Dupliquem la capa per poder tenir la imatge original per si ens equivoquem.

El tampó de clonar ens permet clonar informació d’un punt de la imatge en un altre. A més si es clica el botó dret es pot elegir la duresa i mida del tampó. Generalment treballarem amb 0% de duresa i la mida més adient.Per seleccionar el punt d’origen des d’on clonar la imatge s’ha de prémer la tecla ALT i clicar en el punt escollit (en aquest cas, aprop del forat que volem tapar). Una

vegada tenim el punt d’origen movem el cursor a sobre el forat i clonem la fusta.

I el resultat final és aquest. Un corró sense cap corc:

Per acabar, farem un repas del flux de treball que hem comentat:1. Revelat de l'arxiu RAW seguint aquest ordre: Exposició, Negres, lluminositat, contrast, recuperació, llum de relleno i per últim la temperatura de color.3. Anàlisi de la imatge i valoració del seu estat. 4. Aplicació d’ajustaments locals amb eines com el pinzell d’ajust.4. Exportació a un programa d'edició d'imatges. 5. Duplicat de la imatge (ctrl+J) i neteja de la imatge de brutícia amb el tampó de clonar.6. Aplicar altres processos com ajustaments locals de llum o contrast.8. Guardar les imatges en alta qualitat en TIFF o JPEG.