MMagazzzini GGeneraTa

ali, Vealler d’Arquitec

Quadrimestre

erona,ctura i Projectee de Tardor / E

MEM

Itàlia e F 2011/2012

ETSAV / UPC

MÒRIES

NOU PARC LINEAL METROPOLITÀ DE VERONA.

UN MODEL DE CIUTAT SOSTENIBLE POSTINDUSTRIAL

____________________________________________________________________________________________

Grup A

Bosch Subirana, Albert

Calvo Torras, Marc

Rovira Ferrer, Enric

Verona és una ciutat turística, de gran patrimoni històric i industrial degut a

l’arquitectura i el paisatge que s’hi ha desenvolupat al llarg de la seva història. Avui

la ciutat resta fragmentada en dos parts, la ciutat turística on es desenvolupen la

major part de les activitats en contacte amb la via el Lavoro i la ciutat industrial

formada per una Fira de renom internacional i grans sectors d’oportunitat amb

restes d’arquitectura postindustrials.

QUÉ ha de ser el nou eix vertebrador de Verona? Es proposa la transformació d’aquest

eix rodat en el Parc Lineal Metropolita, com a centre servidor que uneix el nord i el

sud de Verona. PERQUÉ un parc lineal metropolità? Un parc lineal metropolita per afavorir el

desenvolupament de l’activitat i serveis, els espais verds i el transport públic en el

principal connector nord-sud de Verona.

PER A QUI? Per a que els vianants que actualment viuen lligats al cotxe.

ON? En el principal connector que uneix els dos centres de Verona, el nord i el sud

de manera lineal, amb una relació visual al nord amb les muntanyes Lessini i lligat

amb l’aeroport mitjançant el transport públic del people mover. COM? Un Parc Lineal Metropolita que segueix 4 ESTRATÈGIES VERDES:

- La renaturalització del connector principal de Verona i la transformació i

recuperació dels sectors post-industrials. - Una diversificació de usos i activitats al llarg del Parc Lineal, com a

principal centre lineal servidor de la ciutat. - MOBILITAT INTERNA: Prioritat del vianant amb una bona xarxa de

transport col·lectiu i una bona gestió de la mobilitat sostenible. - MOBILITAT EXTERNA: L’ús del People Mover com a nexe connector

de l’aeroport amb la fira. QUAN? Degut a la situació econòmica on la que ens trobem i les grans dimensions

del projecte, aquest es desenvoluparà en 4 fases. El fet de no tenir un temps curt i

limitat permet un millor control i per tant una millor sostenibilitat en el seu

desenvolupament.

LA SPINA DORSALE. IL CANALE CONAGRO

NOU EIX VERTEBRADOR DE VERONA SUD

____________________________________________________________________________________________

Grup B

Cámara Guisado, Belén

Emmenegger Brais

Ferreres López, Cristina

Verona és una ciutat dividida en dues parts: el centre històric que aglutina totes les

activitats terciàries i Verona sud que alberga un recinte firal internacional i edificis

industrials, alguns abandonats. Ambdues parts de la ciutat es connecten per una via

ràpida: la Via del Lavoro. Al llarg de la història de la ciutat el riu ha sigut molt

important usant-se des d’element de defensa en l’època medieval fins la producció

d’energia elèctrica en el desenvolupament industrial per mitjà de canals. Un

d’aquests canals, el Conagro, que segueix el seu curs per Verona Sud, es troba

soterrat. La idea del projecte parteix del descobriment i obertura del canal que

transcorre per la Via Carlo Alberto Dalla Chiesa, Stradone Santa Lucia i la Via

Giovanni Scopoli fins arribar als Magazzini Generali. Aquesta obertura permet:

La renaturalització consisteix en la connexió dels espais naturals de fora de la ciutat

mitjançant un parc al llarg del canal i a la zona de vies, actuant d’esponja, separant

la nova urbanització de les vies de tren i connectant l’estació i les muralles.

La incorporació d’espais amb potencial abandonats al llarg del canal. Entre els

punts d’interès que hi ha al canal trobem equipaments educatius, un passeig sobre

una antiga via de tren, parcs, un camp de futbol i la torre de telecomunicacions.

Tots aquest terrenys es poden incorporar al parc que acompanya el canal.

La connexió d’una nova ordenació urbanística amb el barri de Santa Lucia, la Fira i

els Magazzini Generali, plantejada a les antigues vies del tren. Per aquest

creixement s’utilitzen tipologies edificatòries que ja es troben als barris veïns. Es

proposa la continuació del passeig del barri de Santa Lucia pel traçat d’una de les

vies, la construcció de nous d’equipaments relacionats amb el passeig i els espais

lliures. Als Magazzini es recuperen els edificis de patrimoni industrial i se’ls donen

nous usos. Es projecta l’ampliació de la fira i la construcció d’un hotel com a punt

de referència visual. Tot sobre un gran espai lliure.

Es planteja una nova trama viària, amb el canal com espina dorsal, gràcies a la

creació d’una nova ronda situada en el perímetre de la nova urbanització. Es

pacifica la Via del Lavoro en el seu tram de l’àrea dels Magazzini mitjançant l’accés

restringit i regulable només al transport públic.

CIUTAT – CAMPUS ____________________________________________________________________________________________

Grup C

Ferrando Costansa, Carla

Sanz Pina, Carla

Vilella Ribas, Maria

El principal problema que afecta aquesta zona és el Viale del Lavoro, ja que és un

carrer sense activitat la única funció del qual és comunicar la ciutat de manera

vertical i té molta densitat de tràfic. És una zona molt zonificada on la presència de

murs a cada illa accentua la separació entre indústria i barri. La presència de la via

del ferrocarril separa la ciutat. Per últim, la fira, un element molt potent a la zona

però que ni està integrada a l’àrea ni hi aporta activitat.

El primer objectiu és la millora del recorregut vertical i transversal de la Via del

Lavoro per millorar la comunicació entre les dues parts de la ciutat, augmentant

l’activitat en aquest eix i també. a tota l’àrea, per fomentar l’habitabilitat passant de

ser una zona industrial a una zona heterogènia on les activitats s’entrelliguin. Cal

potenciar la fira de manera que beneficiés la resta de la ciutat i formes part d’ella.

La introducció de zones verdes es planteja mitjançant una ameba que enllaçarà les

preexistents amb les noves dintre de la zona industrial. D’aquesta manera, es crea

un recorregut verd alternatiu al Viale. Es proposa introduir un programa potent a la

zona basat en el turisme industrial i de congressos, aportant activitat i habitabilitat

a la zona. Per últim, millorar el sistema viari per tal de fer més permeable tota l’àrea

i treure els murs, millorant la comunicació, la mobilitat i el transport públic.

Per aconseguir-ho proposem una ciutat-campus a la Verona sud, en 4 fases:

Fase 1: Creació d’una estació pont. Rehabilitació d’alguns dels edificis industrial.

Tot estarà connectat per un espai públic i verd creant un gran campus millorant

l’habitabilitat, l’activitat i la mobilitat de la zona.

Fase 2: Tocant al riu i a la via del tren es troba una gran àrea en desús que te un

gran potencial per a convertir-se en una zona universitària dins del mateix campus.

Fase 3: La gran superfície de vies en desús és un nou creixement de la ciutat

Fase 4: Una vegada tots els espais en desús hagin estat ocupats, la gran activitat de

la zona seguirà atraient a nous residents que poc a poc s’aniran instal·lant als

habitatges existents convertint aquesta part de Verona en una gran ciutat campus.

DECUMANUS VERDS vs CARDO BOULEVARD ____________________________________________________________________________________________

Grup D1

Dupont, Delphine

Masip, Mireia

La anàlisi ha mostrat que a Verona, al nord té una gran rellevància gràcies als

edificis singulars, sent el centre històric. El Sud és industrial, desorganitzat i

compost d'algunes zones abandonades, residuals. A l'oest i aquest es detecten zones

agrícoles. Es proposa reconnectar aquests espais diferents de Verona.

Decumanitzar és una manera de connectar l'est, oest i l’àmbit dels Magazzini,

posant activitats que s'interessessin tota Verona, creant un microcentre. A gran

escala són espais verds creant un corredor verd d'activitats per a diferents rangs

d'edat, usos, i horaris. Aprofitem d'espais no utilitzats canviant el seu caràcter per

afavorir l'activitat. Travessant l'àmbit d'actuació dels Magazzini creant un nexe

d'unió amb la permeabilitat entre la Rotonda, edificis de diversos usos i l'església

mitjançant plaça connectant el corredor verd.

El Cardo és un terme emprat en la planificació urbanística en l'imperi romà, denota un carrer amb orientació nord-sud, el Cardo Maximus creua perpendicularment el Decumanus. És a la confluència entre aquests zona destinada a activitats mercantils, polítiques i administratives, creant places d'intersecció.

La via del Lavoro, el nostre Cardo Maximus, actualment és la via de sortida de

Verona, utilitzada de mitjà de sortida des del centre històric cap a l'autopista, sense

aturades en el seu trajecte, el que la porta a una via de gran trànsit rodat, sense

possibilitat d'interacció en el seu pas. Es proposa la transformació d'aquesta via per

retroalimentar la zona dels Magazzini, unificar i eliminar la barrera existent,

soterrant el pas pels Magazzini, de manera que es creen connexions a cota 0 entre

els dos costats d'aquesta. En l'àmbit de la Fira es generen espais públics, relacionant

els edificis existents amb nous annexos. Es genera un bulevard seguint les antigues

vies de tren permetent la permeabilitat visual i física d'ambdós extrems dels

Magazzini com a punt d'unió la Rotonda i el corredor verd generat. Aquest ens

porta des de l'entrada monumental dels Magazzini Generali passant per la Rotonda

fins a la zona residencial existent.

EL CAMÍ DELS MAGAZZINI GENERALI

____________________________________________________________________________________________

Grup D2

Panagiotidou, Vasiliki

Sarantinoudi, Panagiota

L'objectiu del treball és el desenvolupament del sud de Verona com a nou centre

amb caràcter comercial i un incentiu en l'economia de la ciutat. El concepte és un

passeig que comença de l'estació de Porta Nuova, creua el lloc de Magazzini

Generali i es bifurca per trobar altres vies de vianants. Aquest sistema funciona com

un enllaç entre els usos variats que envolten el lloc, els regions residencials de Santa

Lucia i Borgo Roma. Al llarg del passeig hi ha punts d'estada que componen les

estratègies per al implementació de l'objecte.

- Creem un complex d'edificis d'indústria lleugera, centres de recerca de

l'agricultura i la indústria, sector terciari i també entreteniment en ordre de

la regeneració de la regió entre l'estació Porta Nuova i els Magazzini.

- Connectem els usos variats posant tan en el lloc com al parc industrial usos

relatius com a indústria lleugera, comerç, activitats culturals i també

residències. A més, per fer la regió més activa durant tot el dia proposem

centres d'entreteniment com restaurants, cafeteries, cinema, centres

comercials. Es crea un sistema de vies de vianants qual cosa connecta el

passeig principal amb zones d'estada com microcentres entre les zones

residencials. Aquestes zones, combinen equipaments i activitats amb espai

públic i espai verd. Així, podem dir que són microcentres dins els barris.

Cada 7-8 illes de residències es serveixen d'un centre d'aquest tipus.

- La majoria dels carrers que envolten les vies de vianants tenen caràcter

d'usos mixtos, on a part dels cotxes, hi ha connexions amb els mitjans de

transport i carrils especialment per a bicis.

- Per a la formació dels eixos de les vies de vianants influència fan també els

espais verds que ja existeixen. Afegim nous per crear un camí `verd 'a dins

de la ciutat. Els espais nous, són sobretot espais que ara no té ús i són buits.

Donant ús en aquestes àrees la ciutat és més accessible als residents.

COHESIÓ MITJANÇANT ACTIVITAT I UNIFICACIÓ

____________________________________________________________________________________________

Grup E1

Lanfranconi Salse, Maria

Villaseca Tort, Laura

Quan la distància és mínima i la relació no existeix, quan dues coses es toquen però

no hi ha el contacte, quan unes barreres són més que murs de maó i tot es redueix a

petits espais dotats d'una identitat pròpia. És llavors quan aquests murs s'han

d'eliminar i deixar que els espais es barregin, es fusionin, es complementin. En

aquest moment, és quan Verona Sud pren sentit, quan antic i nou es troben, quan

els Magazzini, la indústria i la residència es barregen i podem deixar de parlar de

zones per a entendre-ho com un tot.

La nostra intervenció va més enllà dels Magazzini Generali. Al superposar totes les

trames escollim 3 espais que convertim en pols d'activitat i intervenim als carrers

que els uneixen transformant-les en boulevards. L'objectiu és reactivar Verona sud a

partir d'activitat (pols) i connexió (boulevards). Els quatre pols es distribueixen per

tota Verona sud, un als Magazzini Generali, un altre al barri de Santa Lucia, un

altre al barri de Borgo-Roma i un últim a la zona industrial. Alhora, aquests quatre

espais queden connectats per la xarxa de transport públic que connecta amb

l'estació central de trens de Verona.

Els quatre espais s'organitzen amb una mateixa estratègia, els boulevards s'endinsen

en aquests espais creant una plaça i aquesta queda envoltada per l'edificació. Però

en cada un d'ells, l'edificació és diferent depenent de les necessitats de la zona.

Una biblioteca pública a Santa-Lucia ja que hi ha una manca d'equipaments

culturals en aquesta zona, una residència d'estudiants i un centre de recerca a

Borgo-Roma ja que a pocs metres es troba l'hospital universitari de Verona i un

centre R + D , una estació de transport públic i un park and ride a la zona

industrial, ja que és un punt d'entrada a la ciutat. Però en l'espai dels Magazzini no

es pot parlar d'un sol ús, ja que aquest es dota de diversos. El nou passeig central

(viale del lavoro) es dota de sector terciari, amb plantes baixes comercials que

proporcionen activitat constant al llarg del bulevard i de la fira. Mentre que les

zones residencials se situen en els extrems de l'espai dels Magazzini, relacionant-se

amb l'habitatge ja existent. Finalment es projecten una sèrie d'equipaments socials,

culturals i educatius, connectats tots ells a partir d'un parc que travessa els

Magazzini de nord a sud. Els quatre espais queden identificats visualment a partir

d'una torre de gran alçada en cada un d'ells les quals varien d'usos depenent del pol

que pertanyen. D'aquesta manera, la relació entre els quatre pols es basa en

activitat, connexió i visualització, entenent així Verona sud com un tot.

6 FIRES QUE FAN CIUTAT

____________________________________________________________________________________________

Grup E2

Espíndola, Flavia

Miralles, Silvia

1. Fira com a conjunt de dispositius independents. En dispersar, cada fira actua

com a punt inicial d'activitat.

2. Indústries en desús convertides en comerços, oci i tallers. Les utilitzem al nostre

favor: són memòria i espais flexibles que permeten altres activitats.

3. Automòbil conviu amb altres mitjans de transport. Es dilueixen els embuts de

trànsit, creem 'rotonda' vinculada a l'estació; ja no hi ha una única entrada rodada,

sinó diverses entrades (vianants, rodada, rampa estació, desviació cap al parc).

4. Les infraestructures són les nostres aliades. Permeten crear una entrada

compressió-descompressió a 'Nova Verona' tant pel túnel com per la rampa. El

cavalcavía permet un accés perpendicular més directe a la ribera amb menys trànsit,

el barri de les vies bolca al riu, les fàbriques reconvertides afavoreixen el pas.

5. La Ribera torna a ser ribera. Els carrers del nou barri porten a ella. Van de

naturalesa (2 parcs que connecten barris-estació) a naturalesa (parc lineal ribera). Es

converteix en un lloc de passeig, oci, esport. Es proposen activitats que valorin el

poc cabal, que la diferenciïn del canal principal del riu Adige. L'illa fuvial del riu

recupera el seu caràcter més salvatge.

6. Barris nous i tractament dels límits existents. Noves places compartides. Nous

equipaments que evitin els desplaçaments forçats. Rebutgem els espais

unidireccionals per espais de flux.

7. Naturalesa en sortir de casa. Petites places que pas i d'estada, horts

d'autoabastiment connectats per camins de vianants.

8. Patrimoni industrial posat en valor. Els Magazzini tornen a la memòria. Ara té

ús mixt: Plaça coberta per al barri. L'antic mercat de les naus, és el hall d'entrada.

9. Estació com a carrer d'anades i vingudes, d'arribades i sortides. Ja no és un

recinte tancat. És un camí més cap a la destinació del viatger. Una rampa a gran

escala enllaça una Verona amb l'altra i la dota de comerços en el recorregut. Una

altra rampa recull el trànsit de cotxes i autobusos i els ofereix apacamients coberts

per sota de les vies. Per arribar-hi, dos passeigs-parc que actuen de preludi i

desconnexió entre la destinació i Verona o entre Verona i Nova Verona.

Mètode:

Escampem els usos de la fira com llavors de nova activitat, ara creem un recorregut

d'enllaç per la via Lavoro amb espais lliures polivalents. Els habitatges els

converteixen en places, els equipaments en zones d'ús, els camins interiors, en

punts de trobada.

NEDANT EN LA CIUTAT ____________________________________________________________________________________________

Grup F

Cortijo Arribas, Georgina

Puente Castro, Octavio

"... un passeig pel bosc és tonificant i curatiu causa de la constant interacció de totes les modalitats sensorials. L'ull col · labora amb el cos i la resta dels sentits ... davant aquest tipus de situacions no podem aturar el flux de sensacions per a una observació analítica, sinó mes bé les sentim com un NEDADOR sent el flux del AIGUA ... " Els ulls de la pell_Juhani Pallasmaa

La relació que actualment té Verona amb el paisatge de la ribera és, gairebé en la

seva totalitat, totalment desvinculada, arribant en ocasions a perdre en la trama de

la ciutat, sense tenir presència d'ella. Les fronteres que generen el pas de les vies del

tren i la Via del Lavoro han aïllat l'activitat que es produeix al seu interior.

L'objectiu del projecte és integrar la ribera en la vida de la ciutat no només des d'un

punt de vista físic sinó també des de la reactivació de l'entorn amb la diversificació

de les activitats i la funcionalitat dels recursos mediambientals. El projecte és una

mirada atenta al lloc per trobar el seu Genius Locci. Després d'un minuciós estudi

del lloc, on hem valorat cadascuna de les preexistències, hem detectat diversos

condicionants de la situació actual, als que hem aplicat diferents estratègies

d'actuació traduïdes en actuacions concretes, dins d'un sistema com a parts d'un tot.

El riu. L'espai natural del riu i del canal de Verona, es troba degradat i fracturat. Es

planteja ampliar aquest entorn natural i vegetal. La volumetria dels arbres, la natura

en si, i l'agricultura, ha de formar part i ser la base del nou alçat de la ciutat.

Sistema agrícola. Perquè el riu i el canal tornin a formar part de la ciutat, una part

ha de ser pública, mantenint el seu caràcter agrícola, ha d'acollir activitats enfocades

directament al ciutadà i atorgar alguna cosa allà on el riu perd el seu interès.

Sistema de recorreguts. Sobre l'entramat principal de recorreguts, s’estableixen

circuits temàtics o funcions específiques per aconseguir infiltrar els fluxos de

vianants de la ciutat al riu i el canal.

Sistema d'accessos al riu i el canal. Les vies del tren i de la carretera són fronteres

que limiten i dificulten l'accés al riu, així com la falta de relació entre riberes. Es

proposa generar un sistema de ponts-plaça que salvin obstacles.

Sistema de revegetació. Les vores del riu són límits que no s'han vist ocupats a

causa de la exuberant vegetació, això ens permet reconèixer el curs fluvial.

Punts d'interès cultural. A les zones immediates trobem edificacions existents amb

valor a potenciar com a pols d'atracció per al desenvolupament de l'activitat al riu.

Sistema de miradors. Es proposa un sistema de miradors estratègics, ubicats al llarg

del riu, que permeten la visualització de la continuïtat de la trama.

LA CIUTAT CONREADA.

UN DISTRICTE AGRARI ENTRE VERONES

____________________________________________________________________________________________

Grup G1

Isern Garcia, Ana

Rubio Herranz, Marina

Verona és una ciutat sobre el territori agrari. La proximitat de l'entorn rural a la

ciutat és indiscutible. El camp té una forta presència en aquest model.

Històricament, l'elevada productivitat agrària del municipi té una influència directa

sobre la cultura dels seus habitants. En contraposició a aquest fet, Verona ha estat

alhora una ciutat amb un intens creixement urbà al llarg de la seva industrialització,

concentrant-se massivament en polígons al sud de la ciutat, i amb la conseqüent

aparició d'una certa quantitat d’habitatges obrers; avui consolidats com a barris

residencials perifèrics de poca inversió econòmica. El nostre projecte considera

important generar una proposta que canviï aquesta aversió cap a la Verona Sud,

realçant les seves possibilitats per a integrar un ambient rural al seu interior, i fer

rentable aquesta relació. Es troben les traces naturals que s'endinsen en l'urbà: el

canal i el parc de l'Adige Sud i una proporció disgregada però constant de camps

agraris immersos en programes periurbans. Els objectius es resumeixen en:

- Evitar l'expansió urbana en direccions del territori de valor paisatgístic.

- Generar un projecte per a la reprogramació global de Verona Sud.

- Dissenyar una ciutat que succeeix a un creuament de ciutat i camp.

Les primeres intervencions del projecte són les transformacions d'uns eixos verds

potencials i el desenvolupament de programes vinculats a aquests de manera que en

conjunt formen una pinta de connexions camp-ciutat. Es treballa un total de cinc

eixos: tres transversals en direcció Nord-Sud i dos longitudinals, que els lliguen

entre ells. Les interseccions amb els Magazzini Generali, la platja de ferrovies i el

polígon industrial enderrocat al Basso Aquar es reprogramen i reformen convertint-

se en un ecodistricte que funciona com a parc residencial vinculat als programes

rurals i alhora com a parc urbà d'arribada al camp, dissenyat en base a la gestió de

l’aigua, tancant els seu cicle natural, recollint i conduint les aigües pluvials en les

cobertes i l’espai públic cap a una riera central que travessa l’emplaçament i

desemboca en dues basses d’acumulació. És un generador de paisatge que defineix

la topografia d’un emplaçament on s’havien destruït totes les traces de la matriu

biofísica, recuperant i generant una imatge perduda.

NOVA PLAÇA, NUOVA PORTA ____________________________________________________________________________________________

Grup G2

Obiols Galí, Martí

El Projecte s’emplaça a la Plaça i entorn de l’estació principal de Verona, Porta

Nuova. Es basa en una intervenció integral en tot l’àmbit, englobant un total d’unes

18ha. Actualment no existeix la plaça com a tal, sinó que és un seguit d’element

disconformes entre si i que no estan conjuntats. Ara com ara tota la zona té els

vianants absolutament aparts mentre que la circulació rodada hi preval de forma

molt desequilibrada. A més a més les connexions entre l’estació i Verona són molt

dolentes, quasi inexistents. El projecte es basa en els següents punts: Connectar a

peu l’estació amb Verona, Crear una plaça d’us peatonal, Pacificar el trànsit,

Connectar l’estació amb el parc del Baluard.

L’estació actual està força allunyada de les connexions naturals urbanes. Es planteja

una estació lineal que acosta l’entrada principal a la porta Nuova, i ho fa convertint

l’estació en una galeria comercial, d’aquesta forma es fomenta el passeig i l’afluència

de gent. L’edifici de l’estació engloba també l’estació d’autobusos i un aparcament

centralitzat en alçada. D’aquesta forma en un sol edifici queden totes les necessitats

de la plaça centralitzada i ordenada, i creant una façana per la plaça.

Es crea una plataforma única de grans dimensions poc ocupada i que possibilita

l’aparició de diverses activitats o senzillament passeigs. Aquesta plataforma te traces

seguint les traces romanes que creen rectangles que són pavimentats, de terra

batuda o de gespa. La gran plataforma només té un gran jardí en alçada d’estructura

metàl·lica i amb plantes que genera un espai molt suggerent i generador d’activitat.

A més a més aquest gran jardí penjat de 100x100 metres, genera diferents espais i

àmbits al seu voltant. Aquest jardí també està acompanyat de 4 viaductes elevats

que serveixen per passejar, estar i salvar les vies rodades de forma elevada. El Canal

també es fa aflorar i es colonitza la riba perquè la gent se’n beneficiï. També es

posen de rellevància els baluards creant zones enjardinades al voltant i creant plaça

fins a la porta Nuova. Tot plegat es fa per tal de crear una nova gran plaça a Verona

que prengui protagonisme i es converteixi en una plaça de referència gràcies al gran

espai, la centralitat geogràfica, els comerços de l’estació, la bona comunicació i la

singularitat del Jardí en alçada

PARADA PER RECUPERAR ____________________________________________________________________________________________

Grup H

Guillén Capell, Alba

Pérez Huertas, Santiago

L’accentuada separació entre la Verona perifèrica i la històrica causada per les vies

del tren a limitat la ciutat fent que pràcticament tota la seva connexió depengui de

la via del Lavoro. Per tant aquest carrer ha esdevingut una via de servei rodat.

Per tal de modificar la morfologia d’aquest eix, s’ha dut a terme un anàlisi capaç de

descobrir activitats potencials adossades al Lavoro i identificar nuclis existents del

Borgo Roma i Santa Lucia. Finalment s’han reinterpretat les connexions entre

aquests dos pols de vida.

L’estratègia adoptada per recuperar el Lavoro com a eix vertebrador de Verona

consisteix en descongestionar aquest vial repartint el seu tràfic amb la via

Mantovana i així poder traçar una via metropolitana amb activitats capaces de

reestructurar els barris perifèrics.

Les actuacions claus són: en primer lloc fer de l’estació una nova connexió entre les

dues verones i adjudicar-li el rol de nova centralitat. En segon lloc, recuperar el

basso aquar tot atribuint noves activitats a l’arquitectura existent i així garantir

dinamisme a banda i banda del Lavoro. I en tercer lloc, reinterpretar la Fira fent-la

créixer fins a l’estació

NOVES RELACIONS A VERONA SUD ____________________________________________________________________________________________

Grup I1

Arnan Peña, Marta

La gent associa Verona amb el recinte de la ciutat històrica, la Verona turística. A

l’actualitat la majoria de gent que va a la ciutat arriba a l’estació de tren (en avió-bus

i en tren) que dóna a una plaça totalment governada pels cotxes i que no ajuda a la

orientació dels visitants, sempre encarats al casc antic. Amb el simple fet de arribar

a l’altre costat de les vies, enfocant els Magazzini i creant una plaça de benvinguda

peatonal s’aconsegueix ampliar el camp de visió de la ciutat i posar en valor altres

espais de la ciutat. Per aconseguir aquest efecte cal crear la connexió de l’estació de

tren amb la Verona sud, potenciar els edificis o elements de reclam i aconseguir una

bona connexió de la nova plaça de l’estació amb la ciutat històrica i la fira.

Espais lliures: Els espais lliures existents es troben desconnectats, molts privatitzats,

tancats amb muret o ocupats pels cotxes. Es proposa ocupar els espais privatitzats

per crear una xarxa tancada d’espai lliure amb diferents espais de relació disposats

en punts claus de la xarxa. D’aquesta manera aconseguim que aquesta xarxa d’espais

lliures estigui formada per diferents sistemes de verds que conformen la ciutat.

Mobilitat: Es proposa l’aprofitament de les vies que arriben a l’aeroport per situar-

hi un tren-llançadora que l’uneixi amb l’estació. El Viale de Lavoro és l’única via

que connecta de forma directa Verona sud i el centre, i es troba saturat. Es proposa

una connexió directa amb transport públic col·lectiu (tramvia) amb park&ride a

punts estratègics i completant la xarxa de carrils bici, que també arriba al centre.

Activitats: Als Magazzini es proposa fer un mixed-use d’activitats on també hi hagi

la cultural per efecte mirall del centre però que aquesta no sobresurti de forma tan

evident. Es proposen usos com vivenda pública, privada, comerç, oficines, hotels,

residència universitària, investigació, equipaments socials, educatius, esportius,...

Habitabilitat: Amb l’espai restant es proposen tres creixements de barri. El primer

es col·loca a les ferrovies i completen el barri de Golosine, dotant-lo d’equipaments

i espais lliures. El segon es troba a l’illa creada pel canal, al costat dret del Viale del

Lavoro. Aquest barri vol ser la residència dels treballadors de les fàbriques existents

a la zona. El tercer es troba al límit entre el Borgo Roma i el nou parc de la Fiera.

Aquest nou barri ha de crear façana al nou parc de relació de la fira i els Magazzini.

FRANGES DE TRANSICIÓ ____________________________________________________________________________________________

Grup I2

Camprodon Rosanas, Maria

Macro-objectius

La ciutat de Verona es veu fraccionada i dividida. Aquest escenari s’ha produït

principalment com a resultat del creixement incontrolat del teixit urbà, la

sectorització industrial, la implantació de les infraestructures i l’apropiació per part

de la Fira dels seus voltants. Aquests factors han portat una desconnexió entre

Verona-Città i Verona Sud convertint els eixos principals de comunicació en

barreres entre aquestes dues. La ciutat ha crescut donant l’esquena al riu, canals i

espais públics. Per dur a terme aquesta unificació de les “Verones” es proposa la

creació del parc urbà des dels Magazzini Generali fins al parc de l’Adige i dels

Baluards. En la mobilitat es proposa la creació del tram, facilitant la connexió entre

Verona Sud, la Fira, l’estació i el centre de Verona. Pel que fa a l’estratègia dels

teixits urbans es basa en la generació de nous teixits amb usos mixtes (comerç,

residencial, oficines...) situats en els grans buits existents que són els Magazzini

Generali i les antigues vies de tren. La última estratègia es basa en la unió dels

espais públics a través del parc urbà que crearia nous fluxos en sentit Verona-Città i

Verona-Sud reconnectant els potencials espais verds. Des del parc del Baluardi,

passant pel parc de l’Estació (ara inexistent), connectant-se al parc de l’Adige i

finalment al parc Magazzini.

Micro-objectius

Verona Sud està formada per teixits molt diversos i sense una bona ordenació. Dins

d’aquest marc trobem una zona d’oportunitat, els Magazzini Generali, que farà de

nou centre de la Verona Sud solucionant les mancances dels barris adjacents i

cobrint les necessitats de la Fira. Aquest nou centre estarà format com un Ecobarri

que minimitzarà l’impacte en el medi ambient, ambautonomia energètica i

disminuint la petjada ecològica al mateix temps que aporta un nucli residencial,

d’activitats i equipaments. Està pensat pels vianants potenciant els transports i

l’espai públic. L’alta densitat permet obtenir grans espais pel parc urbà (format per

espais lúdics amb vegetació autòctona). L’ordenació de l’edificació respon a les

alineacions de carrer més importants i a la orientació solar. Entre els edificis es

creen unes places de barris. El nou teixit generarà nous fluxes d’unió amb la Fira,

Borgo Roma i Golosine, sent el nou centre de Verona sud.

EL NOU CENTRE DE VERONA SUD ____________________________________________________________________________________________

Grup J

Brablecová, Jitka

Pfeuffer, Natalia

Quast, Magdalena

Els Magazzini Generali es troben visualment molt aïllats del nord de la ciutat,

tallada per la frontera que marquen les vies del tren, el Viale del Lavoro, la Fira i la

zona industrial. El concepte és redefinir els límits entre ells per permetre un millor

rendiment i la integració entre els Magazzini Generali i a la ciutat, convertint-se en

el centre a disposició dels ciutadans. L’estratègia principal és connectar, ampliar i

formar. Crear una millor connexió entre Verona-sud i l'espai davant l’estació i el

centre històric,tant per a vianants com per a vehicles. Es proposa un enllaç a través

Magazzini Generali que allotjaran la part residencial de la Fira. Ampliar la Via

Lavoro, convertint-la en un carrer metropolità, amb aparcament continu i una

avinguda d'arbres, carril-bici i una vorera ampla i més passos de vianants. Hem

treballat amb tres diferents solucions per al territori:

Estació de mercaderies: A les vies abandonades de tren proposem un parc amb

moltes activitats, principalment esport i lleure. La zona al sud és residencial, amb el

mateix tipus d'habitatges del barri. La part que limita amb la Via del Lavoro,

ofereix les funcions comercial, administrativa, residencial i d'aparcament .

Magazzini Generali: Aquesta part es vol reutilitzar com a centre amb funcions

culturals i d’educació. Deixarem gairebé tots els edificis, reconstruirem i inventarem

funcions com a teatre, centre per joves, escola de l'art, diferents tallers i zones per a

exhibicions. Hi ha un nou edifici per formar la plaça davant de teatre, que és oberta

a la planta baixa per sentir millor l'espai de plaça i connectar-lo amb la Fira.

Espai al voltant del Mercato ortofrutticolo: Aquí proposem una zona comercial,

residencial i per a oci, des de la Fira fins a la zona residencial, barrejant-se.

Canviem la filosofia dels edificis i els patis interiors són públics amb petits espais

verds que continuen fluidament en un parc lineal que connecta la nova part

residencial amb la part a l'oest. A l'altra banda es proposa una superilla, amb dues

plantes a baix i una torre dins, que reaccionen amb la Fira, amb la seva forma, i la

seva funció, hi ha habitatges temporals, zones administratives, restaurants,

comerços, centres esportius i aparcament subterrani.

Amb la nostra proposta volíem proposar un centre viu, compacte i obert, amb una

arquitectura interessant i visible, que reflecteix la importància de la ciutat.

EL CURS DEL RIU: NOU PAISATGE PER UNA NOVA

VERONA ____________________________________________________________________________________________

Grup K

Amato, Sibilla

Caffari, Cecilia

D’Aquilio, Antonio

Verdolino, Alessio S.

Aquest projecte neix de l'estudi en l'àmbit social i urbà de la ciutat de Verona. En

una paraula el concepte emergent és: discontinuïtat. Una discontinuïtat en les dues

parts de Verona Nord i Sud deguda a l'estació i les discontinuïtats en l'interior de

Verona Sud degudes a buits urbans generats per velles àrees industrials. La

memòria industrial és un altre element important. Tot i que encara se sent el seu

passat industrial, Verona Sud no s’hi reconeix, fallant la seva identitat. Serà

necessari reconstruir aquesta identitat des dels elements de la memòria

arqueològica-industrial, recuperant la continuïtat amb la ciutat històrica.

Per assolir aquests objectius hem l’estratègia del River Continuum Concept, la

revalorització dels punts identificadors de la comunitat per connectar-los al Riu,

fent de la "Piazza de la Rotonda" el centre del nou barri, així com un pol d'atracció

per a tota la ciutat, connectat físicament i visiblement a l'estació pont. Un cop

identificats els llocs dels projectes, hem estimat el "programa de vida" de cada plaça,

amb zona esportiva, una altra d'esbarjo, de relax i també de treball. Una peculiaritat

és el jardí orgànic del barri, cada plaça té el seu, on la gent es reuneix, i té el seu

propi hort, vinculat a una àrea especial de reciclatge, connectats en xarxa per a la

producció d 'energia. Al final, cada plaça del Sistem Park, es connecta amb la nova

idea de "carril peatonal" que connectarà aquest sistema amb els llocs d'identitat dels

barris. La Rotonda identifica el nou barri; l'objectiu és, doncs, connectar-la al Riu a

través de la peatonalització de Via Molinara. Alhora crear un nou eix de vianants,

que connecta la nova plaça de l'estació pont a la plaça de la Rotonda, també dotat

de tramvia. Així obtindrem un sistema de vianants de tres places que troba el

boulevard i busca el Riu i genera un altre sitema de places menors. Hem identificat

en l'àrea sud de l'estació i al sud de la Rotonda noves àrees de projecte d'ús mixt. La

presència de verd ajuda a donar forma a l'estructura creant façanes irregulars. Hem

pensat en els nous edificis com llocs que generin obertures, accessos, espais de

relació i passatges coberts que connecten els edificis entre ells. Com a testimoni de

la memòria històrica de l'àrea i per permetre que la nova comunitat es reconegui en

aquesta, hem decidit conservar una gran part de les existències de l'àrea dels

Magazzini assignant-los noves activitats, enfocant sobretot a l'art, cultura, comerç i

el temps lliure.