www.jollibre.com

© 1995, Estrella Ramon© 1995, Rosanna Crespo i Enric Soler© D’aquesta edició:

2020, Santillana Infantil y Juvenil, S. L. i Edicions Voramar, S. A. València, 44. 46210 Picanya (València) Telèfon: 96 159 43 90

ISBN: 978-84-16666-10-2Depòsit legal: M-39.592-2015Printed in Spain - Imprés a Espanya

Tercera edició: març de 2020 Més de 9 edicions publicades en Edicions Voramar

Directora de la col·lecció: Maite MalagónEditora executiva:Yolanda CajaDirecció d’art:José Crespo i Rosa Marín Projecte gràfic:Marisol del Burgo, Rubén Chumillas, Julia Ortega i Álvaro Recuenco

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser feta amb l’autorització dels seus titulars, llevat de les excepcions que estableix la llei. Contacteu amb CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

FantasmàticEstrella Ramon

Il∙lustracions de Rosanna Crespo

i Enric Soler

Fantasmàtic, d’Estrella Ramon,ha estat l’obra finalista

de la I edició del Premi de literaturainfantil i juvenil Mediterráneo.

El jurat, presidit per Joan JosepBaixauli, el formaven Llorenç Giménez,

Jesús Huguet, Enric Juan, TeresaLlabata, Ximo Planells i Vicent Simbor.El Premi de literatura infantil i juvenil

Mediterráneo està patrocinatper la Fundación Cultural CAM.

Per al Heik, un fantasma gros, i per al Marcel, un de menut.

A tots els que treballen —grans i xiquets!—al C.P. El Temple de Tortosa.

Una abraçada molt forta!

11

1

A una de les vores del riu Sensaigua, s’alça-va una muntanya molt alta, molt alta, amb quatre flocs de neu a la punta. I a dalt del cim, hi havia un castell misteriós amb una torre que pujava fins al cel.

A l’altra vora del riu Sensaigua, també hi havia una muntanya molt alta. Alta, altíssi-ma. També amb quatre flocs de neu i un al-tre castell misteriós al damunt.

A la torre més alta d’aquest altre castell, algú havia penjat un cartell que deia:

«ES LLOGA»

13

Però no el llogava mai ningú.Al castell de la dreta, vivia un fantasma

terrible: el Jeremies McBrut.El Jeremies McBrut era el fantasma més

brut i fastigós —ecccs!— de tots els fantas-mes bruts i fastigosos del món.

Escopia a terra, es furgava el nas i por-tava el llençol ple de taques de totes les mides.

Taques grandíssimes de color groc, d’una nit que es va menjar un ou deixat caure per a sopar.

Taquetes de color blau, de quan va com-prar-se un bolígraf que no anava bé i li va esclafir als morros.

La taca grisa i llefiscosa d’una caca de co-lom que li va caure al damunt.

I un grapat de taques multicolors d’un matí que badava volant pel cel i va topar de nassos amb l’arc de Sant Martí.

15

—XXXXAAAAAAAFFFFFFFF!!!

Fixeu-vos com era de brut, que fins i tot amb l’arc de Sant Martí es va tacar!

El seu castell també estava fet una por-queria. Mil aranyes l’omplien de teranyines polsoses. Cent ratpenats amollaven cague-radetes pertot arreu. I el Jeremies McBrut, des de dalt de la torre, cridava per damunt dels núvols:

—UUUUUUUUHHHHHH! VISCA LA BRUTÍCIA! UUUUUUUUHHHH!

Fins que un bon dia, la immobiliària «La clau de la llar» aconseguí llogar l’altre cas-tell. Aquell castell de la vora esquerra del riu que no llogava mai ningú. I va arribar la nova llogatera, la senyoreta fantasmeta Anna Laneta.

17

2

Quan el Jeremies va veure la senyoreta fantas-meta Anna Laneta, totes les taques se li van tornar de color roig. Li va entrar una vergonya!

El cor li botava d’un cantó a l’altre del llençol.

Que fantasmàtica i que fantasmagòrica que era!

De colp i volta, va descobrir que ja no li agradava viure sol al seu castell.

Les aranyes l’avorrien. No tenien conver-sa. Només sabien fer teranyines i parlar que si un punt de creu cap ací, si unes bastetes cap allà, si les agulles de cap això i si les de ganxo allò...

18

Puaf! N’estava fins a la punta del llençol!Els ratpenats, ves quins altres! Tot el dia

dormint, penjats del sostre cap per avall, i tota la nit, una cagadeta per ací, una caga-deta per enllà...

Quins ratpenats més penes!Passava els dies amorrat a les finestres,

mirant cap a l’altre castell.I les nits, amb uns prismàtics a dalt de la

torre, vigilant la senyoreta fantasmeta i sos-pirant tot enamorat cada vegada que la veia:

—AAAAAIIIIIIIIIIIIIIII!

Les aranyes, mentre teixien les seues in-terminables teranyines, no paraven de fer safareig:

—Xiques, mireu-lo!—No hi ha qui l’aparte de les finestres!—L’Anna li agrada! L’Anna li agrada!

19

I per empipar-lo, van filar una frase molt grossa a la paret de la sala d’armes:

EL JEREMIES ESTIMA L’ANNA

I el Jeremies, en llegir-la, la va trencar a colps de llençol, roig com un pebrot.