(N/M/A/V)

ÍndexÍndexÍndexÍndex

1.Títol 2.Index

3.Situació 4.Relleu 5.Clima 6.Flora 7.Fauna 8.Activitats econòmiques 9.Gastronomia 10.Curiositats

SITUACIÓSITUACIÓSITUACIÓSITUACIÓ

Tarragona és la capital de la comarca del tarragonès i capital de la

província de Tarragona.

Els romans la feren capital de la província Tarraconense, motiu pel

qual encara conserva notables restes arqueològiques d’aquesta època

que han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Amb una extensió de 317,4 km2, la comarca del Tarragonès representa

l'1,07% del total de la superfície de Catalunya. Ocupa el sector central

i litoral de la província de Tarragona, i limita al nord amb la comarca

de l’Alt Camp, a l’oest amb la del Baix Penedès i a l’est amb la del Baix

Camp.

Juntament amb l’Alt Camp i el Baix Camp, el Tarragonès forma part

d’una unitat geogràfica, històrica, cultural i econòmica: l’anomenada

Camp de Tarragona.

Quant a situació, la seva característica principal és que resta obert al

mar. Els seus 60 km de costa, amb platges de gran qualitat, juntament

amb el clima benigne i poc plujós, el fan un lloc de gran interès per als

visitants.

RELLEURELLEURELLEURELLEU

Domina la plana litoral, de formació bàsicament miocènica. La plana

va pujant lleugerament des del nivell del mar fins a les vores de les

muntanyes del Camp de Tarragona, les quals ja estan pràcticament

fora de la comarca. Quant al litoral, és baix i sorrenc, encara que s'hi

observen diverses elevacions de tipus miocènic, les quals trenquen la

seva monotonia, en poblacions com Tarragona, Altafulla i Salou La ciutat de Tarragona està situada a la costa del mar Mediterrani, al

marge esquerre de la desembocadura del Francolí. El punt de naixement del Francolí no està del tot establert; s'acostuma

a dir que neix a la Font Major de l'Espluga de Francolí (Conca de

Barberà), però el riu ja s'anomena "Francolí" abans d'arribar a

l'Espluga;[3] en aquesta població només s'hi ajunta el riu Sec, molt a

prop de la Font Major. L'aigua que brolla en aquesta cova no és més

que la part infiltrada de les rieres i torrents que baixen de les

muntanyes de Prades. Així, el veritable naixement del Francolí seria

dins del terme municipal de Vimbodí, on el barranc dels Torrents

s'ajunta al riu Milans. De fet, algunes fonts[4][5]

donen com a origen del

Francolí el barranc de Biern, tot i que aquest barranc és solament un

afluent del Milans.

CLIMACLIMACLIMACLIMA

El Tarragonès té un clima benigne, amb hiverns suaus i estius secs i càlids. Les temperatures a l' hivern gairebé mai són inferiors als 6º C i les glaçades són poc freqüents, mentre que a l' estiu poden superar els 30º C en algunes ocasions. La mitjana anual de les temperatures és d’uns 16-17º C.

Quant a les precipitacions, cauen sobretot a la tardor i a la primavera, però en conjunt no són gaire abundants. Els vents més freqüents són els de component nord (mestral), els quals acostumen a bufar des de la tardor a la primavera, i els de llevant, que porten pluges.

En resum, el clima del Tarragonès és de tipus mediterrani.

FLORAFLORAFLORAFLORA Pel que fa a la flora predominen concretament els boscos de roures, alzines i carrasca, pi roig (rojals), castanyers. Pel què fa als roures ni han de varis tipus: roure martinenc, roure de fulla petita, i un dels més característics, el roure reboll (rebollars). I pel què fa als castanyers actualment estan en procés de recuperació, per mitjà de lluita biològica contra el “xancre del castanyer”. Aquestes espècies conviuen amb altres com són: Boix grèvol (protegit a tota Catalunya). Per últim cal destacar un sotabosc format per: falgueres (dauradella, polipodi, falzia…) , molses mètopes , bruc, arç, aranyoner, heura, boixerola, i una gran varietat de fongs, bolets, herbes i arbusts i mates (espernallac, marfull, esbarzer, roser…), orquídies i plantes aromàtiques (farigola, romaní, espígol, tamborino , cap d’ase…) .

Les muntanyes de Prades, actualment al marc del PEIN (pla d’espais d’interès natural), contenen gran diversitat de flora i fauna que comporta una important riquesa paisatgística, un atractiu especial i un incalculable valor ecològic. Quant a flora, predomina el pi blanc i l’alzina. Altres formacions vegetals que hi tenen presència són els boscos de ribera, el romaní, el margalló, el coscoll, el llentiscle i les mates. A la línia costanera, als terrenys sorrencs, s’hi poden identificar plantes com la sabina. Per últim, a la Pineda, en aquelles zones on no hi ha sòls salins, hi destaca el pi pinyoner.

PARC NATURAL POTS DE CAROL

El Port és un massís molt accidentat, amb predomini del terreny calcari i un clima tendència mediterrània, però amb influències continentals. Aquests factors fan que el Port sigui variat i ric en espècies. A grans trets, poden parts baixes predominen les garrigues, les brolles i el pi blanc. Més amunt trobem damunt dels 800 metres, la pinassa i el pi roig. El pi rojal del port, per la seva singularitat, predomina rojal

tortosí. Els pins negrals de fulla més llarga, en molts indrets es veuen juntament. Les espècies arbòries més rares i, per tant, amb més interès geobotànic del port, deixa faig ja esmentat, són: el roure, el freixe, el salze del port, el tell, el trèmol. Altres espècies vegetals que podem trobar al port són: l’alzina, el grèvol, el boix, el teix, el romaní, el ginebre, el margalló, l’espígol,i el té de roca

faunafaunafaunafauna

Respecte a la fauna del Tarragonès, hi viuen moltes espècies d’animals, com la musaranya, la mostela, la polla d’aigua, la guineu, l’esquirol, l’eriçó comú, el porc seglar, etc

La fauna local és la típica en les zones mediterrànies. En la família dels mamífers s’acostumen a veure exemplars diverses.

Faunísticament poden destacar en la zona mediterrània una gran quantitat de petites aus que viuen en els diferents hàbitats que ofereix el riu Gaià, són comuns els mosquiters, les mallerengues, hi ha espècies que viuen tot l’any, altres durant el període de reproducció i un tercer grup només paren uns dies en el seu viatge migratori. També es porta a terme un projecte de recuperació de l’hàbitat d’aiguamolls, bosc de ribera i de recuperació de la tortuga de rierol ( Murenys leprosa). Cada any es procedeix a alliberar exemplars de Murenys leprosa per repoblar la zona, i a la primavera i la tardor es posen trampes amb l’objectiu d’atrapar exemplars de tortugues al·lòctones.

El litoral de la Costa Durada presenta una sèrie de petits espais que han estat protegits per les seves peculiaritats paisatgístiques i pel seu alt valor en biodiversitat. La varietat és l’element d’identitat del conjunt, en el qual es poden trobar aiguamolls amb la presència destacada d’aus, espais d’ecosistemes dunars, penya-segats o paisatges de vegetació arbustiva mediterrània

RESERVA NATURAL DE FAUNA SALVATGE DE LA DESEMBOCADURA DEL RIU GAIÀ És un espai litoral del PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya) que comprèn el tram final del Gaià, un petit riu de règim torrencial amb una extensió de 5 ha que presenta zones embassades i una platja sorrenca. És una de les poques zones humides que encara manté una presència destacada de vegetació de ribera i d'avifauna. Aquest espai va ser declarat el 1995 Reserva Natural de Fauna Salvatge, i és una de les escales en les principals rutes de migració dels ocells de l'Europa occidental cap a Àfrica.

ACTIVITATS ACTIVITATS ACTIVITATS ACTIVITATS ECONOMIQUESECONOMIQUESECONOMIQUESECONOMIQUES

L'activitat industrial él la més important en el desenvolupament econòmic de la comarca. Hi ha diversos tipus d'indústria, com ara el sector del metall, de l'alimentació, el tabac, el tèxtil... Però el que destaca sobre tots és el petroquímic. La indústria petroquímica, i el complex que s'hi ha format, es va començar a implantar a inicis de la dècada dels 60. Progressivament va desenvolupar l'àrea industrial i la va dividir en dos polígons: un, entre la carretera N-340 i la línia de costa, i l'altre més a l'interior, en els termes municipals del Morell, Perafort, la Pobla de Mafumet i Constantí. Tot i que el sector petroquímic és el més important a la comarca, n'hi ha d'altres que convé afegir, com el sector industrial del metall, que es localitza als municipis de Tarragona, Torredembarra, Vila-seca, Constantí i Roda de Barà; el tabac, representat per la fàbrica de la Tabacalera, a Tarragona, que hi fa la seva activitat des de l'any 1933; el sector de l'alimentació i begudes, i, per últim, el tèxtil. Els municipis del Tarragonès amb polígons industrials són Constantí, el Morell, Perafort, la Pobla de Mafumet, Salou, Tarragona, Torredembarra i Vila-seca. Un altre sector molt important és el dels serveis, sobretot als pobles de costa. Dins d’aquest sector destaquen totes les activitats relacionades ambe el turisme.

GGGGASTRONOMIAASTRONOMIAASTRONOMIAASTRONOMIA

La gastronomia de Tarragona és el reflex de la seva personalitat històrica i cultural: com a port de la Mediterrània, una part important de la riquesa ha vingut del mar. Pesca abundant i fresca, obtinguda en el port pesquer tradicional més gran de Catalunya, es conjuga amb la rica agricultura, la qual cosa permet concebre una cuina autòctona amb un sabor especial i un toc de genuïna personalitat. Els pescadors pesquen el marisc i el peix blau reconegut per la Denominació d’Origen Peix Blau de Tarragona. El barri de pescadors, anomenat “el Serrallo”, és un dels més típics de la ciutat. Hi podeu trobar diversos restaurants que ofereixen una cuina basada en els productes frescos del mar. El plat més típic de Tarragona és la cassola de romesco, de la qual es fa un concurs cada dos anys durant les festes de Santa Tecla. També hi podeu assaborir la famosa paella marinera, l’arròs negre, el peix a la planxa o fregit, l’arrossejat, el fideus rossejats i tota mena de receptes creatives i d’avantguarda. Molts d’aquests restaurants es situen a poca distància del mar, cosa que us permet veure el port i submergir-vos en l’ambient típic dels pescadors. Els nostres restaurants també es proveeixen amb els fruits que es conreen al Camp de Tarragona: avellanes, ametlles, oli i hortalisses, així com carns i ous. De les muntanyes properes ens arriben els bolets, les patates i les castanyes. De més enllà, de la zona de l’Ebre, ens arriben també l’arròs i els cítrics. Un dels plats típics que se serveix des de gener fins al mes d’abril és la Calçotada, l’origen del qual prové de la veïna ciutat de Valls. El calçot és una ceba tendra i allargada, que es prepara rostint-la sobre una base de sarments i es menja untant-la en una salsa de romesco. Els vins de la Denominació d’Origen de Tarragona mereixen una atenció especial, sobretot les misteles i els rancis, molt apropiats per acompanyar les postres. In vino veritas, el vi et farà dir la veritat. El cert és que, en honor a aquesta dita, Tarragona se sent afortunada amb els seus vins. Uns vins que, sense tenir pretensions de noblesa, poden estar a les millors taules

i fer un bon paper. Els romans ja sabien que les comarques de Tarragona són una zona vinícola molt important, amb uns vins que són la màxima expressió d’una terra banyada pel mar i acaronada pel sol quasi tot l’any. A la Part Alta, molts restaurants estan situats en edificis històrics, que conserven part de l’arquitectura romana o medieval i que transporten el gurmet a l’època d’esplendor imperial o als anys de la difícil reconquesta. Per fer més completa aquesta ambientació històrica, al més de maig se celebren les jornades gastronòmiques Tàrraco a Taula, que donen l’oportunitat de tastar alguns plats elaborats a partir de receptes romanes. L’Associació Tàrraco a Taula ofereix la possibilitat de tastar la història, gaudint dels orígens de la nostra cuina i cultura a restaurants, pastisseries, cafeteries i cerveseries. Als jardins del Camp de Mart tenen lloc tallers per conèixer millor la cuina romana antiga, projeccions d’imatges relacionades amb la gastronomia romana, així com petits tasts de plats d’origen romà. A Tarragona també hi ha força bars de tapes i llesqueries. Quan arriba el bon temps és tradició que les terrasses situades a places i carrers s’omplin per fer el vermut. Sens dubte, la gastronomia tarragonina és un actiu turístic testimoni d’història, tradició i creativitat. En aquest sentit, destaca l’activitat i l’aposta dels restauradors del col·lectiu Tarragona en essència per transmetre els valors de la Cuina de Tarragona amb una oferta de qualitat: plats i productes fruits de la nostra terra, del nostre mar i de la nostra cultura gastronòmica.

CURIOSITATSCURIOSITATSCURIOSITATSCURIOSITATS

LLOCS D‘INTERES

El conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre de l’any 2000

CULTURA I TRADICIONS El 25 de maig de 2010 el Govern de Catalunya va acordar la reclassificació de les Festes de Santa Tecla com a festa patrimonial d’interès nacional. El Carnaval de Tarragona és un dels Carnavals més emblemàtics.

Llocs d’interes

-La rambla nova és el passeig més important de Tarragona i fou construïda a meitats del segle XIX. Al voltan de la rambla s’organitza l’eixample de Tarragona. -El balcó del mediterrani, un mirador sobre el mar, al principi de la rambla nova.-És un dels llocs prívilegis

BibliografiaBibliografiaBibliografiaBibliografia http://tgnprovincia.blogspot.com/2010/01/el-litoral-de-la-costa-daurada-presenta.html