1

TEMA 8.- LA PENÍNSULA IBÈRICA I L’ESTAT ESPANYOL

Tasca 2.- CLIMES I PAISATGES DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

La península Ibèrica està situada dins la zona de climes temperats. La major part de la seva

superfície presenta el clima mediterrani. A la franja cantàbrica i atlàntica hi trobam el clima

oceànic, i a les grans serralades hi ha el clima de muntanya.

Com a conseqüència de la varietat de climes i d’altres factors, com el tipus de sòl i l’activitat

humana, a la península Ibèrica s’hi han format diferents tipus de paisatge.

1.- ELS CLIMES MEDITERRANIS

El clima mediterrani es caracteritza pels estius càlids i secs (entorn els 25ºC de temperatura

mitjana a l’estiu), primavera i tardor temperades i humides i hiverns frescs i humits. Les

precipitacions ronden entre els 400 i els 600 mm. anuals, però estan distribuïdes de manera

desigual. Els mesos d’estiu tenen un important dèficit hídric: l’evaporació és superior a les

precipitacions.

Dins l’àrea mediterrània hi trobam tres tipus de climes: el clima mediterrani de costa, el clima

mediterrani continental i el clima mediterrani àrid.

El clima mediterrani de costa rep la influència del mar i es caracteritza perquè la temperatura

mitjana del mes de gener, el més fred, és superior als 7ºC i pot arribar als 14ºC.

El clima mediterrani continental no té la influència marina i per tant les temperatures són més

extremes. La temperatura mitjana del mes de gener és igual o inferior als 6ºC i són freqüents

les gelades, quan el termòmetre baixa de 0ºC. Els estius solen ser més càlids i la pluviositat en

general menor que al clima de costa.

Alzinar des Freu (Orient Mallorca)

2

El clima mediterrani àrid es caracteritza per les escasses precipitacions, inferiors als 300 mm

anuals. Es troba a la costa mediterrània, d’Alacant a Almeria i a l’interior de la vall de l’Ebre a la

regió aragonesa.

2.- LA VEGETACIÓ NATURAL I EL PAISATGE DEL CLIMA MEDITERRANI

Les plantes del clima mediterrani

s’han hagut d’adaptar als estius secs.

Hi predominen les plantes de fulla

perenne. Per fer front al dèficit hídric

han desenvolupat diferents sistemes:

-Desenvolupar llargues arrels que

arriben molt endins, cercant l’aigua

-Evitar la transpiració, reduint al

màxim les dimensions de les fulles,

com el pi, o protegint la superfície

amb una capa coriàcia, com

l’ullastre , o cobrint-la de pèls, com

l’alzina.

-Les plantes herbàcies a l’estiu

moren, o perden la part aèria i

queden en forma de tubercle o de

bulb i a la tardor, amb les primeres

pluges rebroten.

Els arbres típics del clima

mediterrani són l’alzina, l’alzina

surera i el pi. Entre els arbusts

destaquen la mata o llentrisca, el

romaní i l’arbocera.

Cap de Barbaria (Formentera- Illes Balears))

Quercus ilex (alzina): fulles i aglà

Pinus alephensis (pi): fulles i pinya

3

A la tardor, amb les primeres pluges, les herbes rebroten i com a conseqüència, els camps i

conreus es cobreixen de verds, que es mantindran a l’hivern i primavera, fins a començaments

de juliol, en que predominen els colors ocres i marrons, de les herbes seques.

3.- LA VEGETACIÓ NATURAL I EL PAISATGE

DEL CLIMA OCEÀNIC

El clima oceànic es caracteritza per

abundants precipitacions, superiors als 800

mm anuals i distribuïdes tot l’any de manera

bastant regular i temperatures temperades

(estius entorn els 20ºC i hiverns entorn els

10ºC).

El paisatge natural típic del clima oceànic

són els boscos d’arbres de fulla caduca que

necessiten abundants precipitacions. Els

arbres més comuns són el roure, el faig i el

castanyer.

Com a conseqüència de l’abundant humitat,

al paisatge de clima oceànic hi predomina el

verd dels prats tot l’any. A la tardor, amb la

caiguda de les fulles, els boscos presenten

una gran varietat de colors, amb tonalitats

de bruns i ocres

4.- EL CLIMA I EL PAISATGE DE MUNTANYA.

El clima de muntanya varia segons la latitud.

En general, a les àrees de muntanya augmenten les precipitacions i disminueixen les

temperatures en relació al clima de la zona on estan situades.

L’altre factor que varia el clima de muntanya és en funció de l’altura. A major alçària, el clima

és més fred i normalment més humit. Als pisos superiors dels Pirineus i Sierra Nevada hi ha les

neus permanents. Com a conseqüència, la distribució es distribueix per pisos. Als nivells

superiors hi trobam els arbres adaptats a temperatures extremes, com el pi roig i l’avet.

El tercer factor que diferencia el clima de muntanya és la seva exposició al sol. Els costers

orientats cap al sud (solana) tenen un clima més càlid que els orientats cap al nord (obaga)

L’estiu a la muntanya és fresc i molt curt, i és quan té lloc l’eclosió de la vida vegetal i animal.

Amb la retirada de les neus sorgeixen els prats naturals i es formen abundants pastures que

atreuen els ramats de cabres salvatges i cavalls. La floració de les plantes posa una gran

varietat de colors al paisatge.

El riu Noguera Pallaresa al pas per Llavorsí (Lleida)

4

ACTIVITATS

A.- TREBALL AMB MAPES

1.- Sobre el mapa de la península Ibèrica, situar les zones climàtiques

B.- DEFINICIONS

- Dèficit hídric

- Solana / obaga

C.- ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ

2.- Descriu el clima mediterrani:

- Com és l estiu?

- Com és l’hivern?

- A quina estació de l’any plou més?

- Com són les precipitacions?

- Quins subclimes mediterranis hi ha?

- Quines característiques tenen cada un?

-Quines són les plantes característiques?

3.- Quines són les principals diferències entre el clima mediterrani i el clima oceànic?

Candanchú (Pirineus d’Osca)

5

C.- TREBALL AMB GRÀFICS

4.- Aquí tens els climogrames de Palma, Donosti, Sierra Nevada i Almeria. Identifica’ls,

digués a quin tipus de clima correspon i justifica la resposta. Nomena tres plantes típiques de

cada clima

A.- B.-

C.- D.-

6