El llibre +Llengua, per al sisé curs de primària, és una obra col·lectiva, concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L. / Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila.

En l’elaboració ha participat l’equip següent:

TEXTLluïsa March Soler Xavier Molina Martí Iñaki Moral Elola Sònia Sellés Soler

IL·LUSTRACIÓ Marta Colomer Laura Miyashiro

EDICIÓXavier Molina Martí

DIRECCIÓ DEL PROJECTEImmaculada Gregori Soldevila

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIAMaite López-Sáez Rodríguez-Piñero

PRIMÀRIA6

Tasques i destreses comunicatives

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o trans-formació d’aquesta obra només pot ser feta amb l’autorització dels seus titu-lars, llevat de les excepcions que estableix la llei. Contacteu amb CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

Direcció d’art: José Crespo González

Projecte gràficCobertes: Cristina VergaraIl·lustració de coberta: Laura MiyashiroInteriors: Julia Ortega Peralejo i Rosa Marín González

Cap de projecte: Rosa Marín González Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera Sevillano Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González i Jorge Gómez Tovar

Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández

Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte Confecció i muntatge: Virtudes Llobet Azpitarte Correcció: Immaculada Gregori Soldevila i Antoni Soriano Perelló Documentació i selecció fotogràfica: Marilé Rodrigálvarez Martín

Fotografia: A. Toril; Ángel Carro Gigosos; F. Ontañón; J. Jaime; Prats i Camps; S. Enríquez; 123RF/Pracha Jaruprateepkul, Dean Drobot, Volodymyr Melnyk, homestudio, eshma, alila, Dragan Zivkovic, Sergey Novikov, tomas1111, Tomas Pavlasek, Roman Sotola, Sergiy Bykhunenko, 9george, stockyimages, nsidecreativehouse, Sergei Fuss, Konstantin Pelikh, gstockstudio; A. G. E. FOTOSTOCK/Neil Setchfield, Colin Anderson, Constantinos Zorbas, Tom Merton, Daniela Dirscherl/W, Nelson Art, Ivan Kamzyst; AGENCIA ESTUDIO SAN SIMÓN/A. Prieto; DEPOSITPHOTOS/cowardlion; EFE/EPA/Christop Karaba, SIPA-PRESS/Gritsyuk, SIPA-PRESS/SIPA ICONO/MARMOTTAN; GARCÍA-PELAYO/JUANCHO; GETTY IMAGES SALES SPAIN/J-Elgaard, FatCamera, AaronAmat, ranplett, frimages, SolStock, NeonShot, Jose Luis Pelaez Inc, Deagreez, 3bugsmom, Isabella Antonelli, yanikap, Sergi Escribano, PhotoAlto/Eric Audras, KidStock, Compassionate Eye Foundation, NurPhoto, vuk8691, Prostock-Studio, Neustockimages, zodebala, daboost, amedved, Richard Drury, Mbousquet, Yobro10, AlexLMX, Johner Images, Andersen Ross, gbh007, alexsl, Tetra Images, BraunS, Xacto, Morsa Images, Isabel Pavia, DNY59, CiydemImages, SeventyFour, VCG, GlobalStock, George Rose, LdF, PeopleImages, Stockphoto4u, shironosov, calvindexter, filipefrazao, p_ponomareva, pagadesign, gradyreese, Klaus Vedfelt, Paula Winkler, Thinkstock, Warpaintcobra, hartcreations, By Eve Livesey, SensorSpot, Peter Cade, Pete Ridge, blackwaterimages, PacoRomero, Ashley Corbin-Teich, DEA Picture Library, The Washington Post, Ajr_images, koldunova, BJI/Blue Jean Images, Hannes Eichinger/EyeEm, Westend61, JOSE LUIS CALVO MARTÍN & JOSE ENRIQUE GARCÍA-MAURIÑO MUZQUIZ, Moncherie; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com; ISTOCKPHOTO/Getty Images Sales Spain, Nick White; PHOTODISC; FAGOR; Helen Chelton López de Haro/Jorge Cueto; MATTON-BILD; MUSEU MARMOTTAN, PARÍS; MUSEU NACIONAL CENTRE D’ART REINA SOFIA; Parc Miner del Maestrat; Patronat Provincial de Turisme de Castelló; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; ARXIU SANTILLANA

© 2021 by Santillana Educación, S. L. / Edicions Voramar, S. A.C/ València, 44 46210 Picanya, ValènciaPRINTED IN SPAIN

ISBN: 9788491316473CP: 964603Depòsit legal: M-888-2021

Presentació

és el nou projecte de Voramar/Santillana adreçat als professors i les professores que busquen una nova manera d’ensenyar Llengua.

presenta un ENFOCAMENT FUNCIONAL de l’aprenentatge, de caràcter més comunicatiu, que se centra en les destreses bàsiques (parlar, escoltar, llegir i escriure) i deixa en un segon pla els continguts de tipus conceptual. Per a facilitar aquest enfocament, el treball s’organitza en tasques, que permeten a l’alumnat saber en cada moment què fa i per a què ho fa.

té, a més, una ORGANITZACIÓ FLEXIBLE, que ofereix al professorat la possibilitat de decidir què vol ensenyar, quan i com. Per això, el material s’estructura en blocs de tasques i en tallers, que es poden combinar lliurement.

Els blocs de tasques constitueixen l’element central del material, ja que treballen els aspectes essencials de l’àrea. Es distribueixen de la manera següent:

COMUNICACIÓ ORAL

COMPETÈNCIA LECTORA

ESCRIPTURACOMPETÈNCIA

LITERÀRIA

Aquests aspectes essencials es tracten de manera eminentment pràctica, fet que contribueix al desenvolupament efectiu de les habilitats lingüístiques. Els tallers es desenvolupen en fitxes de treball pràctiques i senzilles que serveixen de complement a les tasques. En sisé de primària oferim el Taller de vocabulari, el Taller de gramàtica i el Taller d’ortografia.

afavoreix un APRENENTATGE ACTIU, en què la motivació i l’emoció són premisses fonamentals. A partir d’aquest enfocament, Voramar/Santillana ofereix un material en què es mesclen el treball oral i l’escrit, l’individual i el col·lectiu, el joc i la creativitat…; un material que va més enllà de la lectura i la resolució d’activitats: l’alumnat manipularà diversos materials, parlarà en públic, utilitzarà suports diferents per a les seues produccions escrites i guardarà alguns treballs en una carpeta personal o dossier d’aprenentatge.

Al llarg de les pàgines del llibre, trobareu una sèrie d’icones que fan referència a diversos elements fonamentals en el desenvolupament de les tasques:

Àudio. Gravacions de suport per a les activitats de Comunicació oral i locucions dels textos de Competència lectora.

Sobre de materials. Suports per a desenvolupar de manera eficaç determinades tasques dels diversos apartats.

Llibreta. Activitats que s’han de fer fora del llibre.

Taula de contingutsCOMUNICACIÓ ORAL COMPETÈNCIA LECTORA ESCRIPTURA

TASCA 1. Conversar per telèfon

TASCA 2. Descriure un personatge

TASCA 3. Contar un succés en primera persona

TASCA 4. Participar en una discussió

TASCA 5. Elaborar hipòtesis

TASCA 6. Produir una notícia

TASCA 7. Vendre un producte

TASCA 8. Fer una falca publicitària

TASCA 9. Enriquir una notícia

TASCA 10. Predir resultats

TASCA 11. Donar una classe

TASCA 12. Donar les indicacions d’un itinerari

TASCA 13. Participar en una roda de premsa

TASCA 14. Narrar en directe

TASCA 15. Donar instruccions

TASCA 16. Fer la crítica d’un espectacle

TASCA 1. Una conversa informal: Quines vacances!!!

TASCA 2. Una descripció d’un producte: La tauleta TD343-VAL

TASCA 3. Una autobiografia: Jo soc Malala

TASCA 4. Un blog d’opinió: El dret a la participació d’infants i adolescents

TASCA 5. Una narració de ciència-ficció: Missió al planeta Maragda

TASCA 6. Una portada de diari: Vilallum al dia

TASCA 7. Un cartell: Biblioteca Pública Municipal Lletres Màgiques

TASCA 8. Un reportatge: Quan l’escola és ma casa

TASCA 9. Un avís: Avís per risc de nevades fortes

TASCA 10. Un article científic: El perquè de la vitalitat i l’energia de xiquetes i xiquets

TASCA 11. Unes bases d’un concurs: Concurs infantil de cuina

TASCA 12. Una conversa formal: Un robatori molt misteriós

TASCA 13. Una crònica: Les feretes satisfetes del Palau

TASCA 14. Unes recomanacions: Prevenció d’incendis forestals

TASCA 15. Una crítica teatral: Un cant a la diversitat

TASCA 1. Confeccionar un còmic

TASCA 2. Elaborar el cartell d’un animal perdut

TASCA 3. Contar una anècdota personal

TASCA 4. Escriure l’entrada d’un blog d’opinió

TASCA 5. Redactar un text per a imaginar la societat del futur

TASCA 6. Compondre la portada d’un diari escolar

TASCA 7. Produir un eslògan publicitari

TASCA 8. Preparar un anunci publicitari

TASCA 9. Escriure un reportatge

TASCA 10. Fer una predicció meteorològica

TASCA 11. Preparar un treball d’investigació

TASCA 12. Fixar les regles d’un joc

TASCA 13. Fer una entrevista

TASCA 14. Escriure la crònica d’una cursa solidària

TASCA 15. Fixar unes normes de funcionament

TASCA 16. Produir la crítica d’una pel·lícula

COMPETÈNCIA LITERÀRIA TALLERS

TASCA 1. La biblioteca i la literatura: La casa dels llibres

TASCA 2. Els versos i les estrofes: Poesia ets tu!

TASCA 3. La rima: Tota rima fa un vers

TASCA 4. Els recursos literaris: Màxima expressivitat

TASCA 5. Els elements de la narració: Això era i no era…

TASCA 6. L’estructura de la narració: No perdre el fil de la història

TASCA 7. Els tipus de narrador: Conte contat

TASCA 8. El text i la representació teatrals: S’alça el teló!

TASCA 9. L’acte i l’escena: Pur teatre

TASCA 10. L’equip artístic i tècnic: Entre bambalines

Voca

bula

ri

FITXA 1. Formació de paraules: la prefixacióFITXA 2. Formació de paraules: la sufixacióFITXA 3. Les paraules parònimesFITXA 4. Els eufemismes i les paraules tabúFITXA 5. Les paraules onomatopeiquesFITXA 6. La precisió lèxicaFITXA 7. Les paraules individuals i col·lectivesFITXA 8. Les frases fetesFITXA 9. Les interjeccionsFITXA 10. Les siglesFITXA 11. Els neologismesFITXA 12. Els estrangerismesFITXA 13. Els arcaismes

Gra

màt

ica

FITXA 1. El grup nominalFITXA 2. Els demostratiusFITXA 3. Els possessiusFITXA 4. Els numerals i els indefinitsFITXA 5. L’adverbi. Les locucions adverbialsFITXA 6. Els enllaçosFITXA 7. El verb: formes verbals i conjugacionsFITXA 8. El verb: nombre, persona, temps i modeFITXA 9. El verb: temps verbalsFITXA 10. Els verbs regulars i irregularsFITXA 11. L’oració. El subjecteFITXA 12. El predicat nominal. L’atributFITXA 13. El predicat verbal. Els complements

Ort

ogra

fia

FITXA 1. L’ús de les majúsculesFITXA 2. L’accentuació (repàs)FITXA 3. L’accent diacríticFITXA 4. El guionetFITXA 5. Com s’escriu: amb b o amb v?FITXA 6. La s sordaFITXA 7. La s sonoraFITXA 8. L’ús de x, tx, ig i ixFITXA 9. L’ús de la hFITXA 10. Com s’escriu: amb l o amb l·l?FITXA 11. L’apòstrof i la contraccióFITXA 12. La coma, el punt i els signes

d’interrogació i d’exclamacióFITXA 13. El punt i coma, els dos punts i els punts

suspensiusFITXA 14. Les cometes, els parèntesis i el guióFITXA 15. Com s’escriu: amb t o amb d?

COMUNICACIÓ ORAL

CO

MU

NIC

ACIÓ

ORA

L

TASCA 1. Conversar per telèfon

Nom Data

1 Tria i justifica l’elecció. Qui ha d’usar necessàriament el telèfon? Per què?

Comenta amb el company o la companya altres situacions en què siga indispensable l’ús del telèfon.

2 Escriu un avantatge i un inconvenient de comunicar-se per telèfon.

AVANTATGE

INCONVENIENT

Comparteix la teua resposta amb la classe i busqueu entre totes i tots possibles solucions a cada inconvenient.

3 Escolta i escriu M (Miquel) o I (Irina). Qui és?

Fa la telefonada. Proposa un pla per a dissabte de vesprada.

Sap parlar romanés. Suggereix convidar-hi Malak, la nova companya.

Ha parlat amb Chang. Ha viscut l’experiència d’integrar-se en un lloc nou.

4 Completa l’anunci del taller de l’audició amb les dades que hi falten.

Comenta amb els companys i les companyes. Què us sembla aquesta iniciativa? Us agradaria participar-hi? Per què?

He de dir a la mare que demà vindrà el tècnic.

Vull saber com li van les coses a Joan per Eivissa.

He d’avisar el veí que demà hi ha reunió d’escala.

TROBADES CADA AL CENTRE DEL BARRI

ADRIANAGERARDCÍNTIA

TALLER

1

Preparació i intervenció. Mantín una conversa telefònica amb un company o una companya durant tres minuts.

1. Decidiu entre els dos quin serà el tema de la conversa i qui la començarà.

2. Col·loqueu-vos d’esquena a fi de no vore-vos les cares, com passaria en una conversa telefònica real .

3. Converseu durant tres minuts com si ho féreu per telèfon. No oblideu fer saber de tant en tant a l’interlocutor que l’escolteu i expressar emocions amb la veu.

Valoració i millora. Demaneu a la classe que valore la vostra intervenció.

• Hem iniciat la conversa de manera adequada?

• Hem dialogat amb fluïdesa, respectant els torns de paraula i mantenint l’atenció?

• Hem sabut expressar emocions diferents només amb la veu?

PREN LA PARAULA

5 Recorda el que fa Miquel i subratlla. Què cal fer quan telefones i et despengen el telèfon?

• Saludar. • Explicar des d’on telefones.

• Donar les gràcies. • Indicar el motiu de la telefonada.

• Identificar-te. • Preguntar per la família.

• Acomiadar-te. • Dir amb qui vols parlar.

6 En parella, analitzeu la situació a partir de les preguntes.

• Quin problema de comunicació s’ha produït entre Núria i Pere?

• Per què creieu que s’ha produït?

• De quina manera s’hauria pogut evitar?

7 Relaciona cada emoticona amb l’emoció que expressa.

1 2 3 4 5 6 7 8

Sorpresa Preocupació Alegria Enuig

Avorriment Alleujament Tristesa Vergonya

Tria una de les emoticones anteriors i digues l’oració «El taller començarà a les cinc i mitja» expressant l’emoció corresponent.

Els companys i les companyes hauran d’endevinar quina emoticona has triat.

...aleshores, Rita se’n va anar i...

Hola? Pere? Em sents?

Sí, Núria, perdó.

2

COMPETÈNCIA LECTORA

CO

MPETÈN

CIA

LECTO

RA • U

NA C

ON

VERSA INFO

RMA

L

TASCA 1

Nom Data

Quines vacances!!!Tot va començar quan Immaculada, ma mare, em va fer aquella proposta

de vacances avorrides a la muntanya que sabia que no m’agradaria gens.–T’ho passaràs genial –va dir per rematar-ho–. Serà guai!Serà guai? Qui diu guai? Ningú! Només ma mare és tan coenta com per a dir guai.

Ella diu que les coses són guais, o superguais, o hipermegaguais, i es queda tan ampla. Perquè, per a ma mare, tot és guai sempre. Però jo no veia res de magnífic en aquelles vacances que em va oferir per passar l’estiu.

Quan hi hem arribat, la meua frustració s’ha fet cent vegades més gran: una casa rural, perduda en la muntanya, enmig de no sé on. Si fins i tot Maria s’ha perdut! Maria, que és la robot que portem al GPS del cotxe, li ha dit més de cinquanta vegades que, quan poguérem, més endavant, pegàrem la volta i canviàrem de sentit. Però ma mare no li ha fet ni cas. Pobra Maria!

–T’agrada la casa? –ma mare s’entusiasma amb molta facilitat–. Veritat que és guai?

–On és la tele? –he preguntat en vore que al saló no n’hi havia–. És a la teua habitació?

–No. És que…–Tranquil·la, no m’importa, me n’aniré a mirar-la allí.–És que…–És que, què?–Que no n’hi ha!–No n’hi ha… què?–No hi ha tele. En aquesta casa no hi ha tele. Guai, no?

Per un moment he arribat a pensar que estava somiant, que era un malson. M’he quedat una estona amb els ulls tancats, esperant que alguna cosa em despertara. Però, com que no em despertava res, m’he enfadat.

–Però… com pot ser? Hi ha cases sense tele?

En saber que no teníem tele, m’he enfadat amb tres signes d’admiració. És a dir: molt!!! Ma mare no s’ha enfadat gens. Ella, molt serena, ha començat a explicar-me la seua versió dels fets.

–La veritat és que si ho mires bé, no ens fa gens de falta –ha dit.

–Si ho mire bé? Com vols que ho mire? Casundena!

–Marta! Eixa boqueta!(Òbric un parèntesi per explicar que jo dic moltes vegades casundena. A ma mare no

li agrada, perquè diu que és una paraulota. Però jo crec que no és cap paraulota, perquè hi ha un pallasso que a mi m’agrada molt que ho diu sempre i, si fora una paraulota, un pallasso no la diria mai, i ara tanque el parèntesi.)

1

–Sense casundena, com vols que ho mire, eh? I s’ha posat a enrotllar-se, fent-se la mare moderna

i tota la pesca. Bla, bla, bla. Però jo ja no l’he escoltada perquè, enfadada com estava, només podia fugir del seu costat. He pujat les escales d’arrapa-i-fuig, i m’he volgut tancar a la meua…

–Mamà!! –he cridat amb dos signes encara.–Què vols? –m’ha contestat amb veu melosa.–Quina serà la meua habitació?–La de la dreta.I m’he tancat a l’habitació de la dreta.–Mamà! –he cridat només amb un signe d’admiració.–Què?–Em deixes la teua tauleta?–No.–Per fa!–És que no l’he portada.–Que no l’has… què??? –increïble–. No has portat

la tauleta? Jo flipe. Però… per què?–Perquè no hi ha Wi-Fi a la casa.–Com?He comptat fins a deu, perquè no em volia enfadar

molt, molt, molt. És un truc que he aprés de la meua mestra. Després he eixit de l’habitació i, recolzada al passamà de l’escala, he continuat aquella conversa a crits amb ma mare. Jo dalt i ella baix.

–I ara em diràs que tampoc no t’has emportat el mòbil.–El mòbil sí que l’he dut.–Uf, encara sort! Me’l deixes?–Te’l deixe, però ja saps que no tinc jocs gravats i no podràs jugar en xarxa. No hi ha

cobertura. Cal baixar al poble per a poder tindre accés als jocs.Llavors he caigut a terra, vençuda, derrotada, abatuda… Estava condemnada a l’avorriment.–I…, quant de temps dius que estarem ací de… «vacances»? Quinze dies?Però no he esperat la resposta. M’he tancat a la meua habitació i he començat a «gaudir»

de la casa. Sort que he trobat una llibreta vella i m’he posat a escriure… Açò és massa!

PeP Castellano, Diari d’unes vacances avorrides (Adaptació)

Escriu un avantatge i un inconvenient d’anar de vacances a una casa rural. Després, posa en comú les teues idees amb les de la resta de la classe.

LA TEUA APORTACIÓ

2

1 Respon a aquestes preguntes sobre els personatges de la història.

• Com es diuen?

• Quina relació hi ha entre elles?

• Qui conta la història?

2 Encercla l’opció correcta perquè s’ajuste a les característiques de l’allotjament de la lectura.

3 Marca els aparells que Marta no tindrà a l’abast durant les vacances.

4 Justifica. A quin personatge de la història correspondria cada bafarada?

A B

CO

MPETÈN

CIA

LECTO

RA • U

NA C

ON

VERSA INFO

RMA

LTASCA 1

Nom Data

Açò és un infern! Jo no puc viure desconnectada del

món i avorrint-me ací enmig de la natura sense fer res.

Açò és el paradís! Una oportunitat única de desconnectar del món

i d’estar uns quants dies en contacte directe amb la natura.

https://trobavacances.com

ALLOTJAMENT BONVENT

Tipus d’allotjament: (apartament / casa rural / hotel)

Entorn: (de muntanya / de costa)

Localització: (dins del poble / fora del poble)

Serveis: (amb connexió a internet / sense connexió a internet)

.trobavacances. Si vols unes vacances diferents, nosaltres te les trobem.

3

5 Llig el fragment extret del text i marca l’enunciat verdader.

Vençuda, derrotada i abatuda tenen el mateix significat en aquest context. Per tant, són sinònims.

Vençuda, derrotada i abatuda tenen significats contraris en aquest context. Per tant, són antònims.

6 Relaciona cada signe destacat amb la funció que fa en el text. Després, busca un altre exemple de la lectura i copia’l.

7 Copia cada exemple on corresponga.

–Per fa!

–Uf, encara sort!

–Jo flipe. Però… per què?

• Ús d’expressions col·loquials

• Ús de paraules incompletes

• Ús d’interjeccions

8 Inventa el que Marta pot haver escrit en la llibreta que ha trobat.

Açò és massa!

–No. És que…A

–Que no l’has… què???B

–I…, quant de temps dius que estarem ací de… «vacances»?

C

La conversa de la lectura és una conversa informal, és a dir, aquella que té lloc entre persones amb confiança. Això suposa usar recursos com els exemplificats ací.

Llavors he caigut a terra, vençuda, derrotada, abatuda… Estava condemnada a l’avorriment.

FUNCIÓ QUE FA

1 Indica que la paraula es pronunciaria cridant o amb èmfasi màxim.

2 Indica que la paraula tindria un sentit diferent de l’habitual.

3 Indica la interrupció d’una oració.

4

ESCRIPTURA

ESCRIPTU

RA

Els còmics conten històries a través de vinyetes en què els dibuixos són els protagonistes i les paraules s’escriuen dins de bafarades. Posa en marxa la imaginació; agafa paper, llapis i colors, i comença a confeccionar el teu còmic.

TASCA 1. Confeccionar un còmic

Nom Data

1 Crea el personatge protagonista del còmic: defineix les dades següents i dibuixa’l.

• Nom

• Edat

• Professió

• Trets físics

• Trets psicològics

2 Inventa la història que li passa al personatge anterior i escriu-la de forma resumida seguint aquesta estructura.

PLANTEJAMENT Presentació del protagonista i la situació en què es troba.

NUS Narració d’una sèrie de fets que alteren la situació inicial.

DESENLLAÇ Resolució de la història.

1

3 Observa aquesta vinyeta i relaciona cada recurs del còmic amb la funció que hi fa.

A CARTEL·LA O CARTUTX

B BAFARADA DE PARLAMENT

C BAFARADA DE PENSAMENT

Reprodueix paraules dels personatges.

Explica informació de la història.

Reprodueix idees que passen pel cap dels personatges.

Marca. Quins altres recursos s’utilitzen en la vinyeta anterior?

Onomatopeies per a reproduir sons. Cometes per a reproduir pensaments.

Guions per a reproduir paraules. Signes de puntuació repetits per a emfasitzar.

4 Fixa’t en l’exemple i transforma el text fent servir els elements del còmic.

5 Confecciona el còmic sobre una cartolina a partir de les activitats anteriors.

• Estructura la història de l’activitat 2 en sis vinyetes.

• Incorpora a les teues vinyetes els elements de les activitats 3 i 4.

• Comprova que també has usat els recursos seleccionats en la segona part de l’activitat 3.

FES-HO A L’ORDINADOR. Si optes per escriure el text de cada vinyeta a l’ordinador, tin en compte que hauràs d’usar requadres i bafarades, que pots trobar en les opcions següents.

1. Selecciona l’apartat Inserir. 2. Obri l’opció Formes.

Bon dia!

De bon matí…

Serà bon dia!

De bon matí, Sol saludà Roser: «Bon dia!». I Roser es digué per a ella: «Serà bon dia!».

Abans de sopar, mentre Martí pensava «On deu estar Joan», Pau li preguntà: «Has vist Joan?».

EXEMPLE

Formes

Aquella nit…Qui deu ser???

Agafa’l tu.

2

COMPETÈNCIA LITERÀRIA

CO

MPETÈN

CIA

LITERÀRIA

• LA BIBLIO

TECA I LA LITERATU

RA

1

TASCA 1. La casa dels llibres

Nom Data

• Què donen els llibres segons l’autora?

• Per què ens podem sentir acompanyats

amb els llibres?

• Quina opinió té l’autora dels llibres, positiva

o negativa?

• Comparteixes l’opinió de l’autora? Per què?

Els llibres

Cada llibre té un secret disfressat de blanc i negre; tot allò que et diu a tu un altre no ho pot entendre.

Tot allò que et donarà no ocupa lloc, ni pesa, t’abrigarà contra el fred d’ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics no et faltarà companyia. Cada pàgina pot ser un estel que et fa de guia.

Joana Raspall, Pinzellades en vers

Llibres pertot

Entrar en una biblioteca, per xicoteta que siga, és entrar en contacte amb llibres de tot tipus: uns conten històries, altres manifesten sentiments, altres expliquen coneixements sobre una matèria… Per tant, qualsevol biblioteca dona accés a un món amplíssim.

La biblioteca i la literatura

Entre els llibres que podem trobar en una biblioteca, n’hi ha de temàtiques i formats molt diferents. Una de les seccions més àmplies de qualsevol biblioteca és la dels llibres de literatura, és a dir, aquella que reuneix textos amb una finalitat estètica, que pretenen crear bellesa i que volen provocar emocions en el lector o la lectora.

Els llibres de literatura s’organitzen en funció dels gèneres literaris:

• Poesia: textos literaris que es caracteritzen per l’ús de vers i de rima, amb els quals s’aconsegueix un ritme particular.

• Narrativa: textos literaris en què un narrador conta els fets d’uns personatges en un lloc i temps concrets.

• Teatre: textos literaris dialogats destinats a representar-se davant d’un públic en un escenari.

1 Llig i respon.

2

2 Llig el fragment i marca l’opció correcta en cada cas.

El misteri de la biblioteca

L’alcalde va agafar aire abans de respondre:

–Han caigut totes les lletres dels llibres de la biblioteca. […]

–Com dius? –va inquirir Orenç.

–Fas broma o què? –vacil·là Tàrsila.

–Trobeu que açò és una broma? –l’alcalde va assenyalar les lletres depositades davant de cada un d’ells.

–Les lletres no cauen dels llibres, estan impreses –va afirmar molt segura Licèria.

–Doncs els nostres llibres s’han quedat sense lletres. Han caigut totes, com les fulles dels arbres a la tardor. […]

L’alcalde tenia un llibre a les mans. […] No hi havia res escrit en la portada, ni en el llom, ni tampoc dins quan el va obrir i va passar els fulls l’un darrere de l’altre. Un llibre completament en blanc.

–Estan tots iguals! –va anunciar–. […] Tenim milers de llibres buits! […]

–Potser estan malalts els llibres! –va tantejar una possible resposta al dilema Medard.

–Potser hi ha una plaga d’aquestes rares que els afecta! –va provar la seua teoria Colombina.

–Tal volta eren llibres barats! –va manifestar Trifó. […]

–Algú ha llegit els llibres de la biblioteca? –va voler saber l’alcalde.

Silenci.

–Algú els recorda?

Nou silenci.

–Algú entrava a la biblioteca abans? –es va desesperar l’alcalde.

Més i més silenci.

No, és clar. […] La biblioteca era l’últim lloc del poble on podia esperar-se trobar algú.

Jordi Sierra i Fabra, La biblioteca de los libros vacíos (Adaptació)

• El misteri de la biblioteca és la desaparició…

dels llibres. de les lletres dels llibres. del bibliotecari.

• La causa de la desaparició…

és una malaltia. és el preu dels llibres. no se sap encara.

• L’alcalde suggereix que el motiu de la desaparició pot ser…

el fred de la tardor. una plaga de paràsits. el poc ús de la biblioteca.

3 Subratlla les parts d’un llibre que s’esmenten en el text anterior. Després, agafa un llibre de l’aula i indica on trobaríem cada part.

CO

MPETÈN

CIA

LITERÀRIA

• LA BIBLIO

TECA I LA LITERATU

RA

3

4 Llig i relaciona.

Com s’organitza una biblioteca?

–No és tan complicat com sembla.

Qui era qui em perseguia? Qui era qui em parlava? I què era el que em deia? Em vaig girar, sobresaltada.

Darrere meu hi havia un xiquet d’uns dotze anys. Era un poc més alt que jo i tenia la cara molt pigosa i simpàtica.

–Saps què? Localitzar un llibre a la biblioteca no és tan complicat com puga semblar.

Jo no vaig poder evitar contestar-li:

–Ufff! No sé què dir-te. […]

–Si vols, jo t’ajude. Em dic Blai.

–Hola, jo soc Laia. –I amb això ja va quedar clar que, a partir d’aquell moment, seríem amics.

Blai s’ho sabia tot sobre biblioteques!!! Sí, tot, tot!!! […]

–Sabies que, hui en dia, totes les biblioteques públiques del món s’organitzen de la mateixa manera?

–Bufa! I això com és possible?

–Doncs molt fàcil, totes comparteixen un mètode infal·lible per a ordenar els llibres: la CDU o CLASSIFICACIÓ DECIMAL UNIVERSAL. […]

Llavors Blai em va explicar que, a la biblio, cada llibre du en el llom una etiqueta que es diu «TEIXELL».

En el teixell hi ha escrita una «SIGNATURA», que és un CODI XIFRAT compartit per totes les biblioteques públiques del món. Si saps desxifrar aquest codi, sabràs la localització exacta que correspon al llibre.

La cosa es posava interessant..., des de sempre m’ha agradat descodificar missatges misteriosos i resoldre enigmes enigmàtics!

Irene Verdú, Aventura pirata a la biblioteca

SIGNATURA • Mètode d’ordenació dels llibres.

CDU • Etiqueta que se situa en el llom.

TEIXELL • Codi que localitza cada llibre.

TASCA 1

Nom Data

4

5 Busca informació sobre la Classificació Decimal Universal (CDU) i indica si els enunciats són verdaders (V) o falsos (F).

La CDU classifica tot tipus d’objectes.

La CDU és diferent en cada país.

La CDU assigna xifres a cada camp de coneixement.

6 Fixa’t en l’exemple i escriu quin llibre correspon a cada teixell.

8 La xifra de la CDU que correspon als llibres de literatura.

N La lletra que indica el gènere literari del llibre: N (narrativa), P (poesia) i T (teatre).

PEL Les tres lletres inicials en majúscula del cognom de l’autor/a.

cit Les tres lletres inicials en minúscula del títol de l’obra.

A B C

D E F

8P

CAMver

8P

TORrim

8T

MOLact

8T

BUItre

8N

NAVcon

8N

GREnar

7 Mira la referència dels textos de les activitats 1 i 4 i escriu la signatura corresponent.

TEXT ACTIVITAT 1

TEXT ACTIVITAT 4

Laura Campos

Actrius de primera

Josep Molina

Contalles de tot el món

Empar Navarro

Lluïsa Tortosa

Tres xiquets damunt l’escenari

Àngels Buigues

NARRACIONS FANTÀSTIQUES

Diana Gregori

Versos i més versos

8N

PELcit

TALLER DE VOCABULARI

TALLER D

E VOC

AB

ULA

RI

1

1 Encercla els prefixos de les paraules següents. Després, copia cada prefix en el significat corresponent.

• ‘abans de’

• ‘per davall de’

• ‘tornar a’

• ‘que no’

2 Relaciona i escriu una oració amb la paraula resultant.

sub- social

pre- sol

re- fer

a- escolar

FITXA 1. Formació de paraules: la prefixació

Nom Data

Ajuda el xiquet i respon a la pregunta de la xiqueta.

La prefixació consisteix a afegir una partícula (el prefix) al principi d’una paraula per formar-ne una altra. Entre els prefixos més usats destaquen els que expressen negació o idea contrària (in-, des-) i els que indiquen situació, tant en l’espai com en el temps (sub-, pre-).

subaquàtic premolar

asimètric subcampió

repintar anormalitat

precandidat reformular

Si antepenúltim significa ’abans del penúltim’, què deu significar antesala?

ENS PREPAREM

…

?

2

3 Llig i escriu el nom del personatge corresponent.

és monolingüe, és polifacètica i és autosuficient.

4 Reescriu les oracions substituint les paraules destacades per contraris formats amb algun dels prefixos següents.

• La història de Cèsar era creïble.

• Vam congelar el menjar precuinat.

• És possible que guanyen el partit.

• Aquesta paella és adherent.

5 Marca les paraules que usen un prefix i encerca’l.

imperdible impressora impermeable imant

6 Subratlla l’opció adequada de cada parell.

Aficions familiars

Sempre m’ha agradat el ferrocarril (interurbà / suburbà), ja que uneix els municipis del voltant de la ciutat. De menut m’encantava anar amb el iaio a fer visites (extramurs / intramurs). Així, recorríem el recinte exterior de la ciutat i pujàvem al tren per anar a algun poble de la rodalia. Resultava curiós vore que els carrers i les vies (interconnectaven / desconnectaven) les persones d’un lloc i d’un altre.

des-

in-

anti-

im-

ANNA EMMA CARME

Soc capaç de fer coses

jo a soles.

Només parle un idioma.

Practique dansa, bàsquet

i equitació.

TALLER DE GRAMÀTICA

TALLER D

E GRA

MÀTIC

A

1 Ordena les paraules per a escriure grups nominals i encercla’n el nucli en cada cas.

A el meu regalper a tu

B batut de maduixael

C tres camisesverdes

Respon. Quin dels grups nominals anteriors segueix l’esquema indicat a continuació?

Es tracta del grup nominal amb la lletra .

FITXA 1. El grup nominal

Nom Data

Llig i marca. Quin tipus de paraules són les que anota el xiquet?

Articles

Substantius

Adjectius

Verbs

Un grup nominal és un conjunt de paraules agrupades al voltant d’un substantiu.

El substantiu és la paraula més important del grup nominal i hi fa la funció de nucli.

Algunes paraules, com ara els articles (el, la, els, les), els demostratius (aquest, aquells...), els possessius (meua, vostre...), els numerals (primer, quatre...) i els indefinits (alguna, pocs...) poden formar part d’un grup nominal i hi fan la funció de determinants.

Altres paraules, com ara els adjectius (gran, nova...) o els grups nominals precedits de preposició (de la mare, per a escriure...), hi fan la funció de complement.

ENS PREPAREM

GRUP NOMINAL

DETERMINANT

possessiu

NUCLI

substantiu

COMPLEMENT

grup nominal amb preposició+ +

Marc, baixa a la farmàcia i compra’m xarop per a la tos i aquells caramels

de menta tan bons que tenen.

xarop

caram

1

2 Subratlla tots els grups nominals del text següent.

Una malaltia inoportuna

Des que tenia set anys practique tenis de taula. Aquesta setmana, just quan tenia una competició important, vaig agafar un refredat fortíssim i haguí de quedar-me a casa durant tres dies sencers. Quina mala sort!

Copia un dels grups nominals anteriors seguint l’estructura indicada en cada cas.

• Demostratiu + Substantiu

• Numeral + Substantiu

• Numeral + Substantiu + Adjectiu

• Substantiu + Grup nominal amb preposició

3 Llig, pensa i marca. Quina afirmació sobre el grup nominal és correcta?

4 Torna a escriure aquests grups nominals afegint en cada cas la paraula que s’indica.

• retrat de família (article)

• els rellotges de paret (adjectiu)

• milotxa verda (possessiu)

• casa roja (demostratiu)

5 Segueix les pistes i marca. De quin grup nominal es tracta?

PISTA 1. Conté dos complements.

PISTA 2. El nucli és un substantiu en plural.

PISTA 3. Té com a determinant un demostratiu.

dos abrics verds amb butxaques

el cotxe de la mare

aquelles muntanyes grans del fons

un remei boníssim per a la calor

Els elements que formen un grup

nominal no tenen cap tipus de concordança.

Els adjectius concorden en

persona i nombre amb el substantiu.

Els determinants i els adjectius que hi fan de complement

concorden en gènere i nombre amb el substantiu que hi fa de nucli.

2

TALLER D’ORTOGRAFIA

TALLER D

’ORTO

GRA

FIA

Subratlla. Quina paraula hauria de portar majúscula inicial?

La lletra inicial d’una paraula s’escriu amb majúscula en els casos següents:

• A l’inici d’un text.

• Després de signes que tanquen oracions, com el punt (.), el signe d’interrogació (?), el signe d’admiració (!), etc. Exemple: Saps on viu el meu amic? Viu en un poble a la vora de la mar.

• En els noms propis de persones, animals, llocs, etc. Exemples: Diana, Lex, Vilamarxant.

• En els títols de contes, pel·lícules, cançons, etc. Exemples: El gat amb botes, L’edat de gel, La xata merenguera.

1 Llig i fixa’t en les paraules que porten majúscula inicial. Després, copia un exemple de cada text per als casos que s’indiquen.

Voleu viure una aventura apassionant? Aneu a vore Periple als oceans, l’última pel·lícula del director anglés Phil Matt, plena d’acció, misteris, fantasia... S’estrena demà.

Quan sona la cançó Sobre el pont d’Avinyó el meu gosset Bordó es torna boig: es posa a lladrar i a fer voltes sense fi. És molt divertit!

INICI DE TEXT

DESPRÉS DE . ! ?

NOM PROPI

TÍTOL

Torna a llegir i marca. Després de quin signe escrivim també majúscula inicial?

Coma ( , ) Punts suspensius ( ... ) Dos punts ( : )

FITXA 1. L’ús de les majúscules

Nom Data

ENS PREPAREM

Hola, maria! Com estàs?

1

2 Encercla la lletra inicial de la paraula destacada de cada oració que és nom propi.

• La meua amiga mar sempre va de vacances a un poblet al costat del mar.

• La quantitat de terra fèrtil del planeta terra és cada vegada menor.

• El meu gos tro s’espanta moltíssim quan sent un tro.

Reescriu les paraules anteriors amb majúscula inicial.

3 Ordena les lletres i escriu els noms de les ciutats següents amb majúscula inicial.

E L L A O R M G A S U N T

Q U E R E N A D I G A N A

A D L E X E L

4 Escriu punt o dos punts tenint en compte si darrere hi ha majúscula inicial o no.

• Queden poques entrades per a la funció de teatre Per això, caldria comprar-les ja.

• Han vingut pocs clients hui a la tenda dos homes i una jove, només.

• Fes aquests encàrrecs compra el pa i el diari i demana hora a la perruqueria.

• Crec que plourà i no podrem jugar al parc De totes maneres, podem jugar a casa.

5 Subratlla les paraules d’aquestes notícies que haurien d’anar amb majúscula inicial.

desapareix una gata a penyagrisa

divendres passat es va perdre a la nostra localitat una gata de tres anys que respon al nom de mar-garida. la seua ama, lola fuster, ha declarat que es trobava al jardí de sa casa del carrer florida quan la gata va eixir per la reixa. des d’aquell moment, no l’ha tornada a vore.

es prega a tot el veïnat que es pose en contacte amb les autori-tats si algú la troba.

arranquen les festes del poble

amb el tradicional pregó de l’alcaldessa, anna march, van començar anit les festes de beni-armal. «veniu totes i tots! us hi esperem», va dir la primera edil. immediatament, les colles feste-res van omplir els casals i els car-rers de música per celebrar-ho.

hui mateix, la banda musicots oferirà un concert a la plaça ma-jor. demà, s’hi celebrarà el con-curs de balls.

2

NOTES