1. Ricard Sampere
Tast de VINS BLANCS

2. COLORS / Brillantor
Els colors que habitualment es troben en un vi blanc tendeixen a ser colors grocs pllids al centre de la copa i amb ms o menys intensitat de colors verdosos al rivet.
En un blanc amb criana, els grocs del centre sn ms intensos, grocs palla i al rivet tendeixen a matisos daurats.
El rivet s el contorn que descriu el vi amb la copa. Tendeix a tenir forma de ferradura i s ms dens i pujat de color a la base que no pas als seus extrems (corona).
3. Fludesa (densitat i llgrima)
En la fludesa dun vi, interv, a banda de la criana i el procediment de btonnage, la qualitat i concentraci del ram i el grau de premsatge. Com ms premsat, ms most per ms aigualit.
El btonnage s un procediment que consisteix en remenar peridicament les mares del vi que shan deixat dins la bota durant la criana, amb lobjectiu de que el vi obtingui greix.
Els blancs joves tenen sobretot aromes primries i els de criana, presenten tamb de terciries.
Un blanc no ha de perdre mai un punt dacidesa. Si la perd es converteix en pesant i embafador.
4. Fludesa (densitat i llgrima)
Quan impregnem les parets de la copa, observem la llgrima.
En general la llgrima s un indicador de la quantitat dalcohol que t el vi. Com ms densa s la llgrima,ms prxims sn els regalims uns dels altres.
Tots els vins fan llgrima, encara que sigui mnima. En els negres, la llgrima s ms evident.
5. Nas (a copa parada)
Exemples: fruita (pera, poma, llimona...)
(tot i que s menys comproms dir a fruita cida que si concretem en poma, ens poden fer definir quin tipus de poma)
Herba fresca (tpic del verdejo)
Fumat
Mantega fosa
Mineralitat (mina llapis, terra seca,...)
6. Nas (a copa remoguda)
Exemples: Alcohol (vi calent), fusta, fruita seca (orellanes=albercoc sec), vainilles, curri
Fruites extiques o tropicals que no tenen perqu ser les tpiques mango i pinya... Pot ser per exemple, papaia..
7. NAS
Possibles aromes terciries:
Fums, vainilles, pa torrat,flors seques, fruita cuita, caramel.
Possibles aromes secundries:
mantega, pastisseria, brioix, croissant... Que venen d ela fermentaci, per poden ser terciries doncs segur ha fermentat en bota tamb.
Cal saber sentir el vi (part emocional)
Sensacions daires calents, brisa calenta.... Aquell aire que bufa abans de ploure quan fa calor.. Ens donar sensacions de sof de plomes o de cadira de disseny.
8. Boca (conceptes)
Acidesa (provoca salivaci i arrodoneix)
Astringncia
Pas de boca (curt /llarg)
Untuositat
Melositat
Equilibrat (Ex: acidesa lleugera, amb lleuger amarg de fusta final)
Un gran vi, sexpandeix en boca, t untuositat...
9. Vinyes velles
El terme vinyes velles no s pas un terme regulat. Les vinyes velles (algunes poden passar de 200 anys) tenen poca producci, per en canvi, poden assolir grans nivells de qualitat.
Com ms velles, menys ram donen, per si la vinya est ben equilibrada, s ms concentrat.
Sanomenena most flor, el que surt dun premsat molt lleuger. Vins de yema sn els fets amb aquest most.
10. Vi blanc jove
Si un vi no passa per fusta, el podem catalogar com jove. Podem considerar jove, un vi que porta quasi un any en acer inoxidable i amb les mares, per sense aplicar batonage.
11. Fermentaci malo-lctica
s un segon procs que segueix el vi en molts cassos de manera natural quan ja est a la bota. Requereix duns 18C i en ocasions cal climatitzar.
cids mlics -> cids lctics
(els cids mlics sn els tpics de la poma)
El vi cal que tingui acidesa. Per tant compte en que no desaparegui del tot. Cal que part dels mlics es transformin, per no en la seva totalitat.
Quan notem lctics en un vi, lo ms freqent s que procedeixi a aquesta fermentaci.
12. Vi mono varietal
Es considera un vi com mono varietal, quan predomina un tipus de ram en quantitat >=85%.
13. Ram-aroma
A ms temperatura fem el tast, ms aroma es desprn, per tamb es far ms present l'alcohol.
Xarello> perai anisat. s el tpic ram del mn del cava. Pot recollir molt b, lefecte mineral dalguns terrenys.
Sauvignon blanc -> fruites tropicals
Moscat -> Mant molt lolor de fruita ram). Tamb balsmics (menta, alfbrega, llorer...).