L’ENTREVISTA �� 5Jordi Cruz

EL TERRITORI �� 11La Pobla de Lillet

RESTAURANTS �� 35Cal Marçal

tastanúm 0 tardor 2007E L B E R G U E D À

�� GASTRONOMIA

�� COMERÇ

�� TURISME

2

CONTINGUTSTAFF

tardor 2007

Edita:Editora de Publicacions Exprés, S.L.editora@tasta.catApartat de Correus, 154tel. 93 513 25 70m. 670 400 154

Producció gràfica i disseny:CBGràficcbg@tasta.cat

Coordinació editorial:Noemí Pesnpes@tasta.cat

FotografiaHan col·laborat:Montse Castellana, Joan Ribera,Erminia Altarriba, La Fotogràfica,Ajuntament de la Pobla, La Patumaira Edicions, Associació de Càmpings, Tur. Berguedà.

Presentació l 03Temps de Berguedà

�� ��

Entrevista l 05Jordi Cruz

El territori l 11La Pobla de Lillet

Restaurants l 35Cal Marçal

Campings l 37Associació de Càmpings

del Berguedà

Reportatge l 32Berga Bolet 2007

3

PRESENTACIÓ

Temps de Berguedà

Quan el Gènesi relata la creació, obviaels bolets en la llista d’éssers als

quals Déu va posar nom. Per això, elsantics creien que, aquests deliciososamics, eren criatures del dimoni. Noajuda que alguna de les seves varietatstinguin noms tan al·lusius com ou del dia-ble, trompeta de la mort o mataparent.En qualsevol cas, és innegable que, albosc o a taula, són una autèntica temp-tació. I més per aquestes dates, quansota les fulles de la tardor s’amaguenmilers de bolets esperant ser trobats.

Parlar de bolets és parlar delBerguedà, on cada any arriba una munióde caçadors de rovellons, camagrocs ipinatells. Atrets per l’espesa vegetació,s’endinsen per boscos de pins i alzines,creuen fonts i salts d’aigua, visiten anti-gues esglésies romàniques i descobrei-xen que, abans que ells, homes com

Picasso o Gaudí ja es van enamorar delBerguedà.

Estrenar aquesta publicació a la tar-dor, temps de bolets, és doncs el millormoment que podríem haver triat. Moltagent arriba al Berguedà, per primer cop,aquests mesos. Quan la natura mostramés matisos que mai, la cuina bergueda-na ofereix els seus millors plats i el clima,encara suau, convida a perdre’s pelspobles de la zona. I és així com, des d’a-questes planes, volem descobrir-vos elBerguedà. Recollint i mostrant-vos, decada estació, els millors fruits de lacomarca. Iniciarem la travessia a la Poblade Lillet. Indústria i tradició han configuratel perfil d’un dels pobles amb més histò-ria d’aquestes contrades. Conèixer laPobla és entendre una mica més elBerguedà. Esperem doncs, que tingueu (itinguem) una bona marxa. �

��

L’aventura l 44Espais entre els núvols

Portada l 27Els bolets del Berguedà

tardor 2007

4tardor 2007

5tardor 2007

Jordi Cruz Què trobarem a la cuina que fas a l’Estany Clar?

El que trobareu és un culte al pro-ducte. Sempre treballant totaquest producte sobre unacuina que entenem com a moltevolutiva però que combina béla tradició o la cultura racionalde la cuina amb una cuina méscreativa. La forma màxima d’ex-pressió per nosaltres és aquellaen la que deixem entreveurecom som. Conbinem les duescoses, per tant és una cuinadivertida, però que toca depeus a terra i per damunt de tottrobes i menges producte. �

Cuina amb lògica, parla amb seny i li agraden els platsque toquen de peus a terra. Sembla mentida que un cui-ner tan assenyat sigui capaç de crear receptes tan imagi-natives com les que ens serveix a l’Estany Clar de Cercs.Però encara és més extraordinari i digne d’admiració que,havent guanyat una Estrellla Michelín i diveros guardonsde prestigi essent tan jove, conservi el cap lliure de fums.

—El Restaurany l’Estany Clar, estàsituat entre Cercs i Berga, al bellmig de la comarca, és de suposarque hi haurà influència delBerguedà en la teva cuina?—N'hi ha molta. Al principi no volíemtreballar amb productes de proximi-tat, perquè voliem fer coses dife-rents amb productes que no fossin

autòctons, però després vam veureque el més important era treballaramb el producte més pròxim, el quetenim més a mà: una bona llet decabra fresca o un bon bolet. O pro-ductes més autòctons del Bergue-dà, com pot ser un pèsol negre iaquest tipus d’ingredient. El quepassa, és que hi ha alguns produc-

Noemí Pesperiodista

ENTREVISTA��

��

6tardor 2007

ENTREVISTA JORDI CRUZ��

tes, típics del Berguedà, com elpèsol negre o el blat de moro escai-rat que considerem que, la millor ela-boració que tenen és la tradicional ipel nostre estil de cuinar els treballempoc. Perquè el que ja està bé no calmillorar-ho... en molts casos és millorno tocar aquestes receptes i deixar lalabor d’oferir-les a altres restaurantsque ja ho estan fent molt bé.

—Citaves el pèsol negre, el blat demoro escairat, hi ha algun ingre-dient del Berguedà pel qual tinguisuna especial predilecció?—Predilecció... jo crec que les eti-quetes són molt dolentes i quan etcentres en una elaboració o en untipus de cuina molt concreta t'etique-ten i perds la llibertat, “t’encasilles”.Per exemple, hi ha el xef creatiu queté fama única i exclusiva com a crea-tiu i el dia que fa una recepta tradicio-nal, doncs com que “canta unamica” i la gent el critica. La cuina que

7tardor 2007

fem nosaltres és una cuina evoluti-va, basada en el producte, en lacreativitat i alhora en la tradició, pertant, etiquetar-nos en un sol pro-ducte seria una bogeria. Crec quetant poder té un pèsol negre, comun cep, com una sardina o comuna llet de cabra. Cada producte téla seva personalitat, el seu format, laseva història i has de saber trobarquè fer amb ell.

—Ara comença el temps del bolet,un altre producte molt propi d’a-questa terra. Inclouen els teusmenús receptes fetes amb bolets?—Quan agafes un resum on esvegi el nostre treball, com el llibreque vam publicar l'any passat, es

nota que aquesta és una zona debolet. Si hi hagués algun en con-cret jo sóc més del cep, perquè ésun bolet que té un gust molt fi i quedóna molt joc, es pot aplicar a mol-tes receptes. Al contrari del rovellóque és un producte que té moltapersonalitat, que queda molt mar-cat, massa, i que la millor manerasegurament de preparar-lo és amball i julivert. Per això, preferim el cepque és més mal·leable per al nos-tre treball.

—Tinc entès que vas començarals quinze anys a treballar en elmón de la cuina, no hi ha dubteque hi ha un fort componentvocacional?...

—Als quinze anys vaig començarcom a professional, però als dotzeo tretze ja estava a l'escola d’hos-teleria, per tant, és totalment voca-

cional. Va ser una casualitat, grà-cies a que vaig cuinar un dia per lameva mare. Va ser ella que em vadir: “Nen, seràs cuiner!” i recordoque vaig pensar “D’acord”. Va serun acte intel·ligent, suposo, per-què des de molt petit vaig decidirdedicar-me a una cosa per la qualhi tenia traça, i com se’t dóna bé,vas avançant i és el camí que vaigseguir.

—Precisament, aquest primer platque vas cuinar per a la teva mare ique et va despertar la vocació vanser unes patates amb mongetatendra...—Sí, li vaig cuinar i li vaig servircom un cambrer, amb un braçal i

Si hagués detriar un boletsóc molt de

cep, perquè és unbolet que té un gustmolt fi i que dóna moltjoc, es pot aplicar a moltes receptes”

“

��

8tardor 2007

tot!

—I amb ingredients tan habituals itan comuns es poden fer platsexcepcionals com els que serviu al'Estany Clar?—Hem creat plats basats precisa-ment en un plat de patates ambmongetes. Amb un brou líquid demongetes i amb un gust molt potenta oli d'arbequina. En alguns casos,

ens agrada fer l’ullet a certs produc-tes com per exemple una mongetatendra, un peu de porc... Ara estemfent un plat amb peus de cabrit quejo crec que és fantàstic. Cada pro-ducte, com et deia, si el saps tocarpot ser tan o més bo que altres pro-ductes més exclusius, que senzilla-ment són cars no per ser més bons,sinó perquè són menys abundants.

—D'aquests plats tan especialsque semblen fets per mags,almenys per a la gent que no hientén, n'has fet un llibre que es diu:“Cocina con lógica” Què has volgutexpressar amb aquest títol?—La veritat és que posar títol al llibreva ser el més complicat. Cuina amblògica, vol ser aquell llibre que a mim'agradaria trobar en una llibreria.Amb bona fotografia, bones recep-tes... però on el més important no ésla recepta, sinó la tècnica o la baseamb què s’està creant aquell plat.

Per tant, s’ha dividit en conceptes otècniques i per cada tècnica hi ha 2o 3 receptes que t'expliquen el per-què d'aquella tècnica i com s'aplicaa cada plat. És un llibre que intentadonar molta informació. Fins i tot enel format en el que està fet i elsmaterials dels que està fet és un lli-bre per estar a la cuina i perquèquan l'agafis i el fullegis diguis: “Aquíhi ha dades”. Que al final, al cuinerés el que l'interessa, veure coses,tècniques, aplicacions, informacióque li pot ser útil a la cuina. I per a la

gent que no és tan professional, pot-ser no et faran la recepta però a mésde ser un llibre molt maco, hi podentreure idees més concretes, com lesmaneres de fer una salsa, unacrema... informació que també elspot servir.

—En el llibre també s'inclou unapartat del soumelier de l'EstanyClar Jordi Soler. Quina importànciadoneu al maridatge en els vostresmenús?—Bé, jo crec que cada casa és unmón i cada casa li dóna un poten-cial al vi segons la gent que hi haen aquella casa que coneix més omenys el vi. Jo tinc la sort que elJordi és un “tio” que en sabia, queen sap molt de vi i que li agradamoltíssim el vi. No és que en siguiun gran estudiós, diguem que vaestudiar tard, es va treure el “car-net” de soumelier tard, però hocompensa amb un gran amor i

ENTREVISTA JORDI CRUZ��

Una mongetatendra o un peude porc pot ser

tan o més bo que unproducte més car o més exclusiu”“

��

9

coneixença pel vi.En aquest sentit, jo sempre posod’exemple els germans Roca, lasort que un d'ells és un dels millorssoumeliers d'Espanya i a la sevacuina es nota molt aquest treball,aquesta informació que dóna elsoumelier al cuiner perquè puguicrear coses. Per exemple, et dónala descripció exacta dels matisos,dels gustos o els aromes que dónaun vi concret. El cuiner amb aques-ta informació és quan pot crear unbon plat. És molt important un bonmaridatge, tot i ser una cosa moltparticular, molt de cadascú, si el

soumelier és una persona lògica,coherent i s'ho mira pensant en elgust de tothom pot encaminar moltbé les coses que poden maridar béamb els plats que elabores.Lògicament, el maridatge no depènmassa del cuiner, perquè el cuiners(tot i que ens agradi beure’l) nopodem dir que tinguem la possibili-tat d’estar cada dia amb el vi iconèixer-lo prou. Per això, un bonsoumelier és una ajuda fonamental.

—El pròleg del llibre ha estat escritper Martín Berasategui i JoanRoca. Quina relació tens amb

aquests cuiners?—Tinc molt bona relació amb ells, iamb tots els cuiners catalans i ambla majoria dels de més prestigi de laresta d’Espanya. Aquest món és unmón molt petit, és una feina quequan tens dies de festa les úniquespersones que et trobes són de l’ofi-ci, i als actes que anem són decuina i al final ens coneixem tots. Elpròleg, vam pensar en un primermoment que el fes el Ferran Adrià,però com que en fa tants vam creu-re que podia ser interessant que el

fessin persones tan pròximes com elMartín Berasategui i el Joan Roca. Amés, en el llibre hi ha moltes referèn-cies a la baixa temperatura i que enaquell moment el Joan era el referentd’aquesta tècnica.

—Hi ha una generació de cuiners“mediàtics” que han rendibilitzat elseu nom més enllà de la pràcticadel seu ofici. Tu estàs disposat aentrar en aquest joc o prefereixesdedicar totes les teves energies a lacuina de l'Estany Clar?—Hi ha cuiners que ho saben feraixò. Sortir fora de casa en algunmoment molt concret et pot servirperquè et coneguin, vendre’t, i en eltema econòmic ajudar a comprar lateva llibertat creativa. Però arriba unpunt que això pot ser perjudicial si hofas en excés i de manera incoherent,perquè el que fas és sortir de lacuina. I nosaltres el que venem éscuina. Un cuiner molt mediàtic que

Un bon soume-lier és unaajuda fonamen-

tal perquè el cuinerpugui crear, inventarplats nous”

“

��

10tardor 2007

ENTREVISTA JORDI CRUZ��

no tingui temps de crear no pot ven-dre res perquè no ha desenvolupatcuina. Per això, has de fer les cosesamb sentit comú, escollir què t’ésbeneficiós i què no. A més, en publi-citat hi ha certes coses que no hemde defensar per més diners que etpaguin, perquè van en contra de lanostra filosofia. Jo tot el que faig ésmolt sa, no em pren temps perquènormalment ho faig en dilluns i noem pren hores de cuina.

—Vas guanyar el premi al millor cui-ner de l’any de l'Alimentaria 2006,considerat un passaport a la fama.Ha canviat la teva manera de treba-llar, aquest guardó? —Quan vam guanyar el premi almillor cuiner de l’any va ser unaèpoca en que també vam treure elllibre, ja feia un any que teníeml’Estrella Michelín... tot és molt impor-tant, no puc dir que l’Estrella o el

Cuiner de l’Any o els premis de SanSebastián hagin estat més o menysimportants, tot és com un “suma isigue”, un camí que la gent valorapel conjunt. Quan guanyes un premino pots creure’t que ets el milllor,queda molt per caminar. M’ho prenccom un copet a l’esquena, que estàmolt bé, però s’ha de tocar de peusa terra i on s’ha de treballar i on t’hasde guanyar el prestigi, no només

dels clients sinó dels teus companysde professió, és a la cuina de casateva.—De tota manera, hi ha qui ha ditque ets un professional dels con-cursos gastronòmics... —Bé, jo no em presento als concur-sos per prestigi, ni per guanyar, niper menjar-me el món. Ho faig per-què sempre he estat aquí dalt, treba-llant, a pagès una mica marginat, iquan m’han donat l’oportunitat desortir ho he aprofitat. I els concursoshan esta una mica això, veure gent,veure coses... És molt cert que enun concurs de cuina el més impor-tant és l’experiència, el fet de treba-llar fora de casa, conèixer el jurat,què li has de fer, què els hi agrada...i mica en mica vaig guanyar moltaexperiència. Però ara, començo unanova etapa en la que no m’interes-sen tant els concursos sino centrar-me en la meva cuina.�

En un concursde cuina el mésimportant és l’experiència,

conèixer el jurat, què lihas de fer, què els hiagrada...”

“

11

Ala Pobla de Lillet s’hi arribaper un camí màgic. Un pas-sadís d’arbres de verd

intens que es donen la mà abanda i banda de la carretera.Plataners, pins, roures i coníferesfan de centinelles d’aquesta vila

on història, indústria i tradicionshan tingut sempre molt a dir.

�� Els barris

Com una Venècia en miniatu-ra, els quatre barris de la Pobla de

Lillet queden delimitats pels riusque travessen la localitat. La Plana ila Vila, a la riba del Llobregat són elsbarris amb més història. Calçades icases de pedra ens conviden apassejar sense presses per unscarrers estrets i costeruts, i desco-brir els primers vestigis d’aquestaantiga vila berguedana que es vaestablir en aquesta zona a principisdel s. XIII. L'església i la seva porta-lada barroca, el carrer dels Porxos,

La Pobla de LilletEntre els rius Llobregat, Arija i Rigatell. Envoltada permajestuoses serres. En un dels indrets amb més histò-ria del Berguedà, trobem aquest indescriptible racó.

Plaça de l’Ajuntament s/n08696 La Pobla de LilletTel. (+34) 93 823 60 11

Població: 1.348 habitantsExtensió: 51,30 Km2Altitud: 843 metres.Climatologia: Temperatura mitjana: 14ºPluviometria mitjana:700mm.

��

��

L’AJUNTAMENT

TERRITORI��

el mural dels 700 anys i la RectoriaVella ens donaran els primersapunts d’una història farcida d’a-nècdotes.

El barri de les Coromines, delsegle XVIII, ens parlarà de la ricaherència industrial que va portarprogrés i benestar a aquestesterres. Un passat que encara s’en-yora i que en els darrers anys estreballa per recuperar. El barri Firal,

de recent construcció, a l’altrabanda del riu Arija, defineix precisa-ment, l’entusiasme amb què mirenel futur els habitants de la Pobla.

�� L’església

Al vell mig del Nucli Antic s’aixecal’Església de Santa Maria de Lillet.Nombroses transformacions ha

patit aquest temple des que al segleXIII la Baronessa, esposa d’Hug deMataplana, fundador de la Pobla vademanar permís per construir-la perno haver de traslladar-se fins almonestir de Santa Maria de Lilletper resar. La sobrietat de l’edificicontrasta amb els vius colors del’interior. L'Altar Major envoltat decolumnes jòniques dóna suport alsemiabsis on es represental'Assumpció de la Verge, obra deFrederic Marés a l’any 1952.Presidint l’altar, trobem un impres-sionat Crist en Majestat, una bellatalla de fusta policromada de gaire-bé tamany natural que, com el propitemple, ha sofert nombroses res-tauracions al llarg dels anys.

�� Els ponts

No dubteu a travessar i restaralguns minuts en els nombrososponts que creuen la vila. Són elmillor passaport per descobrir els

innumerables racons que amaga laPobla de Lillet. Però sobretot, unaatalaia magnífica per contemplardes de primera fila l’anar i venir deles truites de riu, relaxar la vista il’oïda amb el curs de l’aigua, iendur-vos de record una bonicafotografia de la vostra visita.

El Pont Vell és segurament elmés emblemàtic dels ponts de laPobla. Construït al s. XIV, és undels símbols més distintius de lalocalitat. Una gran arcada depedra irregular creua el Llobregat ienllaça el carrer Regatell amb lacarretera B402. Els historiadorsasseguren que anys ençà, el pont

12tardor 2007

TERRITORI LA POBLA DE LILLET��

��

tenia més d’una arcada. El temps,però, ens ha deixat un sol ull quemira amb arrogància el riu i convidaals vianants a creuar les sevesescales i la suau pendent construï-da a base de petits còdols.

�� Les Fonts

Resultat obvi de la proximitat als rius,és l’abundància d’aigua de la Pobla.Un generós regal de la natura queens obsequia amb nombroses fonts.La Font de Sant Roc, la Grossa i laXica, la del Pont Vell, la de Pairot o la

del Verger donen aigua als assede-gats i frescor als carrers del poble. Lamés concorreguda, sobretot a l’estiu,és la Font del Güell. Envoltada detil·lers, es va construir en homenatgea Eusebi Güell i Bacigalupi, comte deGüell i fundador de la companyia deciments Asland, que el va convertinten un dels principals impulsors deldesenvolupament econòmic de lavila. Can Tico, Sant Isidre, Can TonGravat i la del Parc d'en Xesco Boix,la més nova, són les altres fonts quetrobareu ens les vostres passejadespel municipi. �

13

ENTREVISTA��

—Què li diria a algú que noconeix La Pobla per animar-lo avenir? —Que a la Pobla hi ha moltíssimescoses per veure. Els jardins, elmonasteri de Sta. Maria de Lillet, elcasc antic, activitats i festes tradi-cionals, el Santuari de Falgas, o elCatllaràs que és la nostra joia i quevolem que la gent conegui peròamb molta cura. Qui visiti elCatllaràs ho ha de fer amb molt derespecte.—Quin racó de la Pobla és el seupreferit? —Per a un pobletà hi ha moltsracons. El nucli antic que s'estàrestaurant, fabulós les nits d'agostquan escoltes la trobada d'acor-

dionistes, tranquil i amb una acús-tica impressionant. Els JardinsArtigues el 14 d'agost quan hi hauna orquestra o un grup tocant, ion després prenem una copeta decava i passegem fins la 1 o les 2 dela nit. Les marxes pel Catllaràs, bend'hora al matí arribant fins aFalgas. Es difícil dir un racó perquèn’hi ha molts… El riu ple de pesca-dor a les set de la tarda, la residèn-cia municipal amb els nostres avisgaudint del carrer, a l'estiu la pisci-na envoltada d'arbres… La Poblaés tota ella un raconet preciós. �

Carme Roselll’alcaldesa

Qui no coneix la Pobla deLillet sentirà parlar alegre-ment del Castell. Però un

consell, si voleu estalviar-vos unabona caminada, abans de quedaramb un pobletà al Castell, o deseguir les indicacions per arribar-hi,esbrineu de quin dels dos castellsestà parlant, perquè entre l’un i l’al-tre disten uns quants quilòmetres.

�� Una mica d’història

Tanta riquesa de cases senyorívo-les es deu al caprici d’un noble. Uncaprici que, tot s’ha de dir, va fun-dar les bases de la Pobla de Lillet.Per entendre aquesta història enshem de remuntar al segle XIII quanRamon d’Urtx i el seu fill Hug de

Mataplana decideixen atorgar lacarta de població i franquesa aLillet, un topònim que ja apareix endocuments de l’any 833. En aquelltemps, els Mataplana vivien al cas-tell dels Pons, familia que els vacedir les terres. Seguint la líniaascendent del monestir de SantaMaria de Lillet hi trobareu la Rocadel Castell de la Vila. És allà on elsMataplana van fixar la seva primeraresidència i on es troba el primerdels nostres castells. Un vestigi delqual en queda ben poca cosa peròdes d’on gaudireu de bones vistes.

Però Hug de Mataplana que noen tenia prou amb les vistes, perprotegir i estar més a prop de lapoblació va decidir traslladar-se a lazona que avui configura el NucliAntic, en concret a l’actual carrerCisneros. Allà va fer construir-se la

seva nova casa i és, per això, que,tot i que ja no en queden més queunes parets al costat de l’Església,avui dia, aquesta zona encara esconeix com El Castell. �

14tardor 2007

TERRITORI LA POBLA DE LILLET��

La Pobla dels dos castells

15

Tot i que la majoria de teoriesaseguren que el topònim Lilletsignifica ‘camp de lliris’, hi ha

d’altres que apunten la possibilitatque tingui a veure amb la topogra-fia del municipi. Envoltat per rius escreu que fa anys es podria haverconegut com el ‘poble de l’illa’. Delque no hi ha dubte és que els riusArija, Regatell i, sobretot, Llobregathan significat molt més que un nomo paisatges bucòlics per la a Poblade Lillet, doncs una part de la his-tòria més recent i pròspera d’a-questa vila està lligada al curs delseus rius.

�� Impulsors d’industria

Animats per les possibilitats hídri-ques de la zona, les famílies benes-tants del poble i les rodalies van

instal·lar a les ribes del riu una pròs-pera indústria. Corrien els primersanys del segle XVIII i les indústriestèxtils Ca l’Artigues, Cal Pujol i CalCosta van convertir la Pobla deLillet en el tercer centre més impor-tant d’aquest sector a Catalunya.Tot i el declivi dels primers decenisdel XIX, la indústria cotonera va ferressorgir la zona. La construcciól’any 1901 de la fàbrica de cimentAsland al Clot del Moro i el desen-volupament de la mineria vandonar pas als anys d’or de laindústria pobletana que perdura-rien al llarg de més de cinquantaanys. Malauradament, la crisi de laindústria tèxtil va anar fent decaureaquest anys de prosperitat i,actualment, sols la fàbrica de reci-clatge de paper continua funcio-nant a la zona.

Amb tot, la Pobla, en un esforçper recuperar la seva importànciacom a centre industrial, està impul-sant un polígon que estrenarà lesindústries Rocha de cuines prefa-bricades. Una zona industrial que,sobretot, vol oferir espais de quali-tat a les indústries del sector ali-mentari i la restauració.

�� Gaudir de la pesca

A més de la indústria que els riushan atret durant segles fins a LaPobla, actualment s’estan mostrant-com un interessant atractiu turístic.

Les ribes del Llobregat, l’Arija i elRigatell, a més de ser un espai idealper gaudir de la natura, també s’hanobert als aficionats a la pesca de riu.En aquest sentit, la Societat dePescadors de Lillet va crear el primervedat de pesca esportiva de la pro-víncia de Barcelona en les conquesdels rius de la Pobla, on avui, es potpracticar la pesca controlada normali la pesca sense mort. La iniciativa, amés, permet la possibilitat d’admirarnombrosos grups de truites nedanten llibertat riu avall. Un bonic espec-tacle natural al qual ens conviden laPobla i els seus rius. �

Un poble entre rius

16tardor 2007

De cap manera podeu donarper acabada la vostra visitaa la Pobla de Lillet sense

haver-vos perdut unes hores pelsJardins de Ca l’Artigues. Al norddel nucli urbà, us espera unamàgica composició d’arbres,ciment, pedra i aigua. Una melo-dia arquitectònica del mestreGaudí. Senzill, autèntic i sinceraquest racó va ser, sens dubte, elmillor regal que l’arquitecte podiafer a la familia Artigas i, de retruc,a la Pobla de Lillet.

�� Història d’un regal

La història dels jardins ens situaa principis del segle XIX, en plena

efervescència industrial a la Poblade Lillet. Gaudí, amic i protegit de lafamília Güell havia estat contractatper aquest per construïr un xalet alCatllaràs que havia de donar allotja-ment als enginyers de les mines decarbó que abastien la fábrica deCiment Asland. Per seguir el cursde les obres, en Gaudí és convidata visitar la Pobla de Lillet, peròdonat que la familia Güell no té aca-bada la seva casa al Clot del Moro,prop de la fàbrica Asland, l'arquitec-te s’instal·la a casa del senyor JoanArtigas i Alart, propietari d’una fac-toria tèxtil, a la riba del Llobregat.

L’estada tot just va durar dosdies però les converses que man-tingueren el senyor Artigas i Gaudí

van posar la primera llavor delsJardins. Feia temps que als Artigasels rondava la idea d’utilitzar unsterrenys rere la casa familiar perconstruir un jardí, i van aprofitarl’estada del geni per demanar-liconsell. Gaudí els va dibuixar elcroquis d’un jardí on les caracterís-tiques del terreny conjugaven a la

perfecció amb detalls arquitectò-nics, creant racons d’indubtablebellesa. Un cop a Barcelona, enagraïment a l’hospitalitat delsArtigas va enviar a la Pobla unspaletes del Parc Güell, que enaquell moment estava en plenaconstrucció, perquè iniciessin lesobres del Jardí de Ca l'Artigas.

TERRITORI LA POBLA DE LILLET��

Jardins de Ca l’Artigas, el regal d’en Gaudí

17

�� El jardí naturalista

La mà de Gaudí en els JardinsArtigues no és gens agresiva, la sevaobra s’instal·la en els racons que lanatura ha anat creant amb deferèn-cia i admiració. Bancs, baranes, par-terres, ponts, columnes i glorietessemblen sorgir directament de laterra respectant l’orografia delterreny.

Una altra mostra dels jardinsnaturalistes de Gaudí, concebut, dela mateixa manera que el Parc Güell,però amb una diferència fonamental:l’aigua. L’aigua és, en els jardinsArtigas, l’element imprescindible, elseu leit motiv. Situats en un congostdel riu Llobregat, els Artigas són pro-fundament humits. Cascades, fonts,espais a tocar del riu, ponts sobre elseu curs... L’aigua impregna cadaracó i el mateix so del riu serà unaconstant en la nostra visita.

Aquesta abundor d’aigua fapotenciar una natura generosa. Unfrondós espectacle vegetal on hipodem trobar tot tipus de plantes

La millor manera d’accedir alsJardins Artigues és prenent el

Carrilet, que és com conèixen elspobletans el tren turístic que avui ges-tiona Ferrocarrils de la GeneralitatCatalunya i que en els seus orígens vaser construït per la CompanyiaGeneral d’Asfalts i Portland “Asland”per transportar el ciment de la fàbricadel Clot del Moro. Així doncs, com-preu el vostre bitllet, perquè aquestantic tren de via estreta ens convida afer un interessant viatge al passat.

El seu recorregut parteix de l’en-trada de la Pobla de Lillet. Una esta-ció que avui a més de biltllets, ensofereix una interessant exposiciósobre la història dels Ferrocarrils.Antigues màquines de vapor, vagonsde passatgers, de carbó, d’alimentso d’explosius, excelentment restau-rats ocupen una gran nau acompan-yades de fotos antigues i explica-cions del que van significar trens,

ferrocarrils i cremalleres en el desen-volupament de Catalunya. Estigueuatents al senyal del maquinista per noperdre el tren. Preneu seient al vostrevagó i gaudiu de les vistes. Passareuper la Pobla de Lillet, on els poble-tans no dubten a saludar-vos ama-blement amb la mà, tot i la fressa deltren. Al centre del poble hi ha una pri-mera parada per qui volgui afegir-seal viatge si l’espai ho permet. Fins acinquanta passatgers admet aquesttren format per dos vagons d’intens

color verd i seients de fusta.Coníferes, pins, roures, boix grèvol,pollancres i acàcies ens acompanya-ran tot el camí, igual que el riu, el grin-yolar de la fusta i unes imponentsparets de pedra a banda i banda dela via. En pocs minuts, arribarem alsJardins Artigues. És just la meitat delrecorregut de 3,2 quilòmetres. Uncamí, que emulant el recorregut delsantics treballadors de la fàbrica deciment, ens portará fins el Clot alMoro.�

EL CARRILET��

��

18tardor 2007

caracerístiques de la zona. Pins,boix grèvol, roures, avellaners...Només algunes palmeres i lluquesque Gaudí va fer portar del parcGüell, fugen del mostrari d’espèciesautòctones. Però el respecte del’arquitecte pel lloc on crea arribafins a tal punt, que fins i tot el mate-rial utilitzat en la construcció delselements decoratius fan referència alterreny on s’assenten. Pedra tosca,còdols de riu i ciment (potser enreferència a la fàbrica Asland, tot i

que era un material força utilitzat perGaudí), es reparteixen per tot el jardí.

�� La simbología

La profunda religiositat de Gaudítambé deixa la seva empremtaen els Jardins Artigas. Així, l’es-pai s’estructura sobre quatrefonts en forma de creu amb elbou, l’àliga, el lleó i, antigament, unàngel que representen la creuevangelista. Altres símbols pre-

sents als jardins són les dues serpsque vigilen l’entrada principal o larepresentació dels treballadors, unhome i una dona al cap del pontque creua el Llobregat.

�� Els racons

Si pregunteu a un pobletà, d’en-tre tots els racons dels jardins esquedarà amb la Font de laMagnesia. Una gruta artificial a onels Artigas permetien l’entrada a

la gent del poble. El nom de lafont prové del gust a ferro de lesaigües d’aquest espai, fresc iagradable on passar l’estiu i querepresenta perfectament les vir-tuts d’aquests jardins. El racó delpescador, la cascada o el berena-dor són altres dels espais idílicsque Gaudí va crear per a la famíliaArtigas i que avui es poden recó-rrer placidament gràcies a la res-tauració que se’n va fer desprésde 50 anys d’abandonament. ��

TERRITORILA POBLA DE LILLET��

��

EL BOU. L’ÀLIGA. EL LLEÓ.

La gran serralada del Cadí-Moixeró, el majestuós perfildel Puigmal i els Rasos de

Tubau; els frondosos boscos delCatllaràs, el mític Pedraforca, elsRasos de Peguera i Ensija. Hi ha unlloc on podeu gaudir de tots alhora,un mirador privilegiat sobre lesserres que envolten la Pobla deLillet que no us podeu perdre. ÉsL’ermita de la Verge de Falgas,situada a la serra del mateix nom. A1.288 metres d'altitud ens ofereixunes vistes immenses i espectacu-lars que ja des d’antic els poble-tans han sabut apreciar.

�� L’ermita

Probablement la primitiva ermita vaser d'estil romànic ja que a l’entradahi consta la data de 1049, però laprimera pedra de l'actual esglésiano es va posar fins al segle XVII, iposteriorment l’edifici ha sofert

diverses transformacions. Del 1739data l'altar major, d'estil barroc, elsdos altars laterals dedicats als SantsMetges i el del Sant Crist. El 1824fou pintat el cambril tal com es con-serva avui en dia. I el retaule de mar-bre és dels anys cinquanta.

La llegenda explica com un boui un pastor de Saus van trobar una

imatge de la Mare de Déu alletantel nen, enmig d'unes falgueres.Aquesta primitiva imatge va des-aparèixer arran d’aguna guerra i ensubstitució es va fer a principis delgòtic una verge d’alabastre que ésla que avui podem contemplar.

�� La cova

No gaire lluny de l’ermita tro-bem la cova, el lloc on segons latradició es va trobar la imatge de laVerge que va donar lloc al santuari.Actualment restaurada, visitarla potsuposar una agradable passejadaenvoltats de natura. ��

19

El santuari de Falgas

20tardor 2007

No espereu trobar-vos el clàs-sic bosc per passar-hi eldiumenge. El Catllaràs és la

joia dels pobletans i aquí no té sen-tit “el tot s’hi val”. Conservat ambcura, els ciutadans de la Pobla deLillet l’han preservat de les massifi-cacions, convidant als foranis avisitar-lo però sense fer-ne massaostentació, convertint-lo en unespai entre secret i misteriós per-què només aquells que de veritatvolen conèixer-lo, demostrant res-pecte i admiració, en tingui via lliu-re. Aquest esforç dels pobletans hatingut el seu premi, doncs la naturaels obsequia amb un paisatgeidíl·lic diferent cada estació de l’any.Endinsar-nos pels boscos delCatllaràs pot ser doncs una aven-tura sempre diferent. D’un colorterrós a la tardor, que deixa lloc a laneu en els mesos freds, per recu-

perar el seu verd esplendor, esquit-xat de salts d’aigua, a la primaverai a l’estiu. Però aquí no hi trobaremnomés el valuós obsequi de lanatura. Fonts, vestigis religiosos ipetjades del passat industrial sur-ten al nostre encontre si decidimconèixer el Catllaràs.

�� Santa Maria de Lillet

El primer que trobarem en la nos-tra descoberta del Catllaràs és elMonestir de Santa Maria de Lillet.D'estil romànic i planta de creu lla-tina, ha sofert moltes reformes, lamés important al segle XVIII. Laseva llarga història l’ha convertiten un museu d’estils arquitectò-nics des del preromànic (restesabsis petit), al romànic llombard(nau central s. XI-XII), pasant pelgòtic (creuer nord i porta, 1397), i

el clàssic-barroc (columnes detosca i capitells de guix, s. XVI-XVIII).

�� Rotonda de S. Miquel

A pocs metres del Monestir tro-bem la rotonda de Sant Miquel.Una interessant església del segleXI de planta circular amb un absissemicircular. No hi ha gaires edifi-cis semblants a aquesta rotondade la Pobla de Lillet i per des-

comptat és un dels més petits dela seva classe (6'5 m de diàmetreexterior i 4'7 m d'interior). Per SantIsidre se celebra la tradicionalbenedicció dels panets, la festamés important de la rotonda.

�� El xalet

Un bosc de faigs i pins ens porta-rà fins al xalet del Catllaràs. Edificidissenyat per Gaudí per allotjarels enginyers que dirigien les

TERRITORILA POBLA DE LILLET��

El Catllaràs

21

mines que extreien el carbó peralimentar els forns de la cimen-tera del Clot del Moro.

�� Roca de la LLuna

A 1.438 metres d’altitud estroba un dels miradors mésespectaculars del Catllaràs. Lesserres més importants de lazona ens saluden pels quatrepunts cardinals. Un bon nombred’escales fan encara més meri-tòria la recompensa de les vis-tes.

�� Fonts

Nombroses fonts i salts d’aiguaes creuaran pel nostre camí. Ladel Pla, l’Assedegossa, la delXalet, o la de Falgars marquenaquest camí extraordinari do-nant descans i aigua fresca alscoratjosos senderistes. ��

LA VOLTA AL CATLLARÀS��

MONESTIR STA. MARIA DE LILLET

ROTONDA DE SANT MIQUEL

22tardor 2007

Nombroses festes i tradi-cions omplen el calendaride la Pobla de Lillet.

Algunes de comunes al Berguedào a Catalunya, amb el particulartoc pobletà i altres de tan pròpiesque només es poden admirar siestem atents a les dates i anem ala Pobla de Lillet quan se cele-bren. Així, de gener a desembre,l’esperit alegre dels pobletansreserva dies especials per conser-var la tradició, respectar els ritusreligiosos o convertir un producteautòcton en motiu de xerinola.

�� Festa del Bolet

Aquest és el cas de la Festa delBolet que, tot i que se celebra adiversos pobles del Berguedà,

pren a la Pobla de Lillet un caràc-ter i una força especial. Les datesvarien segons el calendari, però eldarrer cap de setmana de setem-bre acostuma a ser l’escollit pergaudir plenament dels bolets.Cercaviles, correfocs, exposi-cions, concursos de cuina, mer-cat o el ball del bolet omplen unprograma molt especial i saborósen honor dels amics del bosc.

�� Festa Major

Per donar definitivament l’adéu al’estiu la Pobla celebra la sevaFesta Major el primer cap de set-mana d'octubre.

Per donar cabuda a tothom,els actes que s’hi organitzen sónmolt variats i per a totes les edats:

sardanes, concerts, balls, espec-tacles infantils...

�� Festa Medieval

Una de les festivitats més espera-des pels pobletans és la FestaMedieval. Celebrada cada any elDivendres Sant els carrers de laPobla de Lillet es traslladen en eltemps i el nucli antic s’hi trobenvistoses parades medievals i, alllarg de tot el dia, s’hi fan espec-tacles medievals.

�� Torneig d’escacs

El mes d’agost és un mes moltespecial pels aficionats als escacsi pels habitants de la Pobla, ja quedes de fa disset anys se celebraun torneig internacional d’escacsa la població.

El Nucli Antic es prepara perdonar cabuda a un torneig on par-ticipen les primeres figures d’a-quest esport on l’agudesa mental,la precisió i l’estratègia són decisi-ves. Diferentes categories, repre-

TERRITORILA POBLA DE LILLET�

Festes i tradicions

sentants de països de tot el món esdonen cita al carrer Verger en unintens torneig que en la darrera edi-ció va comptar amb les campionesmundials de sub-16 i sub-14. Unprivilegi que ha posat definitivamenta la Pobla de Lillet en el circuit d’es-cacs internacional.

D’entre les diferents activitatsorganitzades en motiu del torneig,la Partida Vivent té un lloc moltespecial en el cor dels viletans i detothom que n’és testimoni. Unatradició molt pròpia de la Poblaque avui s’ha convertit en el plat

fort de la trobada i allò que fa granaquest torneig.

�� Pessebre vivent

Coincidint amb el dia de Nadal iamb el diumenge més pròxim aReis, el nucli antic acull una boni-ca tradició pobletana. Els carrersde la Pobla es tranformen perrepresentar un sentit pessebrevivent on no hi falta detall. Totesles figures hi són presents, el llau-rador, l’àngel i, per descomptatl’escena central del naixement.Els encarregats d’organitzar elpessebre són el grup de teatre elsAmics del Romer, però tot elpoble hi col·labora. ��

23

No tindreu problemes per trobarparella en qualsevol altre ball que

se celebri a La Pobla de Lillet. Peròpels volts del mes de juny, el dilluns deCinquagesma, no us serà tan fàcil queus convidin a ballar la dansa de Falgassi la vostra parella de ball no té inten-cions més serioses. Aquesta dançatradicional, d’origen medieval, repre-sentava la formalització pública de lesrelacions prematrimonials entre elsjoves del poble, es a dir l’acte de pro-metatge. I tot i el pas dels anys, aques-ta dansa té unes connotacions fortíssi-mes en l’inconscient dels pobletansque, sense saber molt bé per què(alguns segurament ho negaran), oballen amb la seva parella o prefereixenquedar-s’hi al marge.

En qualsevol cas, és un espectaclebellíssim que no us podeu perdre. Els

protagonistes són dues parelles, unade casats i una de solters que ballenharmoniosament agafats de la mà i also de la música. Comencen el ritusla parella casada, i els segueix ladonzella que es lliurada al batlle dela Pobla perquè aquest l’entregui alfadrí. Un cop aparellats comença ladansa on s’hi afegeixen les damesd’honor i la resta de parelles que hodesitgin i que hagin estat autoritza-des. ��

La Dansa de Falgas

La tradició gastronòmicade la Pobla de Lillet beudirectament de les arrels

berguedanes. Una cuina quees nudreix dels productes del’horta, i del que ofereixen elsboscos i els rius de la zona.Receptes que venen d’antic i quecombinen amb enginy els fruits decada estació per portar-ne tot elsabor a taula. Tot i que no podemparlar de receptes exclusivamentpobletanes, els restaurants delpoble sabran cuinar-vos plats clàs-sics i casolans típics del Berguedàcom la patata emmascarada, lasopa de blat de moro escairat o elpèsol negre, a més de plats decaça o de bolets. D’altra banda, ales botigues del poble hi trobareuun seguit de productes autòctonsper llepar-vos els dits.

�� Embotits

Un dels productes autòctons mésvalorats de la Pobla de Lillet sónels embotits artesans. Diversesbotigues repartides pel poble usoferiran deliciosos bulls, fuets illonganisses que, a més dedegustar en un dinar improvitsatpel boscos de la zona (no oblideude recollir-ne les deixalles), des-prés podeu endur-vos de recordde la vostra estada.

�� Postres i dolços

Un bon dinar sempre ha d’acabaramb unes bones postres i laPobla de Lillet també us pot oferirun seguit de capricis que posaran

un dolç punt i final al vostre àpat.Els forns i pastisseries de la zonaus n’ofereixen una bona mostra,com el trencadís del forn o lesgaletes de la Pobla.

�� ...i molt més

Com a curiositat, a la Pobla deLillet podreu trobar també un ver-mut elaborat amb extractesd'herbes i amb una recepta queha passat de pares a fills des del’any 1926 i una botiga de conser-ves artesanes que no us podeuperdre. Olis, vinagres, melmela-des i patés de bolets realmentdeliciosos. ��

24tardor 2007

TERRITORILA POBLA DE LILLET�

Gastronomia i productes autòctons

25

Cansaladeria Cal PicasPuntarró, 4Tel. 938 236 150

Cansaladeria Cal SausCarrer Vell, 1Tel. 938 236 056

Cansaladeria Cal SolàBerga, 4Tel. 938 236 034

Cansaladeria FalgasJussà, 1Tel. 938 236 033

Fleca de l’EsglèsiaPlaça de l’Esglèsia, 18Tel. 938 244 155

Fleca PagèsFurrioles de Baix, 5Tel. 938 236 005

Pastisseria CospPlaça del Fort, 2Tel: 93-8236049

L’AranyonetConserves artesanesPlaça Coromines, 9Tel. 938 236 508

Bodega MurcaronsEsglèsia, 4Tel. 938 236 001

A l'Oficina de Turisme i podreu trobar informa-ció tan de la Pobla de Lillet, com delBerguedà i les comarques veïnes. Indicacionssobre turisme cultural o industrial o dadesmés específiques, sobre allotjaments o rutesde senderisme. La informació que s’ofereix,està pensada per a tot tipus de públic, tantpel que vol organitzar-se ell mateix el dia, comel que prefereix que li organitzin activitatsdiverses ja que, a més de donar informació,l’oficina actua com a central de reserves delsrecursos turístics municipals i disposa d'unequip de guies locals. Així, hi podreu trobarinformació i alhora fer reserves o concertaruna visita a:

�� Els Jardins Artigas

�� El Monestir de Santa Mª de Lillet

�� La Rotonda de Sant Miquel

�� El Carrilet

�� L'Església Parroquial

�� El Nucli Antic

�� El Santuari de Falgàs

Com a complement hi ha una sèrie d'inte-ressants activitats organitzades, com ser-veis de relaxació o sortides a la natura. Enresum, l'oficina de turisme disposa d'unampli ventall de possibilitats per fer que quila visiti gaudeixi del municipi en tota la sevaplenitud i descobrexi tot el que la Pobla téper oferir.

De l'1 d'octubre al 30 juny:Obert de dimarts a diumenge de 10 h. a 14 h.

De l'1 de juliol, al 30 de setembre:Obert cada dia. Matins de 10 h. a 14 h. i tardes de 16 h. a 20 h.

Hi ha horaris especials per SetmanaSanta, festes de Nadal i ponts durantl'any.

Oficina de turismeParc Xesco Boix, S/N - 08696 La Pobla de LilletTel. 93 823 61 46tur.lillet@diba.eswww.poblalillet.cat

�� HORARIS

��

+ INFORMACIÓ

OFICINA DE TURISME

24tardor 2007

L’ACUDIT��

Els bolets ens desperten lesfal·leres més antigues, aque-lles que tenen a veure amb la

recerca del tresor. Voltar pel boscsense una ruta fixa, atents als sen-yals per descobrir sota una alzina oun roure aquests petits miraclesnaturals que fan les delicies delsgastrònoms i apassionen als micò-legs.

Les terres berguedanes són uncamp abonat per boletaires de totamena, sigui quina sigui la sevamotivació per omplir el cistell.

Boscos humits i frondosos, amplissolells on hi passa sovint el bestiar,afavoreixen el creixement de rove-llons, ceps, farineres o moixernons.Un ampli mostrari de boletscomestibles o verinosos de tottipus i tamany.

�� El rovelló

El rei dels bolets que es troben alBerguedà és per a molts el rovelló.La majoria dels boletaires aficionatsés dels pocs bolets amb els quals

27

Els bolets del BerguedàDe bolets, al Berguedà, n’hi ha de tota mena.Metzinosos o deliciosos. De copa ample o peu prim.La tardor ens ofereix un catàleg que estimula la gana ola curiositat. Tot dependrà de quin sigui el nostre inte-rés boletaire.

��

PORTADA��

26tardor 2007

PORTADAEL BOLET��

s’atreveixen, donat que s’identificafàcilment i no hi ha tant perill d’en-dur-sen a casa un de verinós. Peròels caçadors de bolets més versatstampoc li fan fàstics. Generalmentes troba vora els pins o en les este-pes i el seu color rogenc i el barreten forma d’embut són inconfunsi-bles. La millor manera de cuinar-losés a la brasa, però hi ha qui inves-tiga altres aplicacions culinàriesamb molt bons resultats.

Una confusió habitual, sobretotentre els boletaires novells, és reco-llir pinetells en lloc de rovellons.També molt comuns als boscos delBerguedà tenen una aparença gai-rebé idéntica tot i que no són tanapreciats gastronòmicament.

�� El cep

Eixut, vellutat i carnós, el cep ésun dels exemplars més apreciatspels amants dels bolets. D'un

Si el bosc us posa difícil la recer-ca de bolets, a Montmajor us

asseguren la troballa de més de 200espècies de bolets. No és cap fanta-sia, sino el fruit del treball de la cera-mista Josefina Vilajosana, ànima delMuseu d’Art del Bolet. Únic en laseva clase a tot Catalunya i a l’Estatespanyol, ens presenta una singularexposició de bolets de ceràmica demig miler d’exemplars classificatsper tipologia, disposats en vidrieres iamb una decoració natural querecorda un bosc. �

El museu del bolet

��

29

característic color sèpia el troba-rem prop d’alzinars, rouredes,suredes o castanyedes. Lesseves possibilitats culinàries sónextensíssimes, des dels carpac-cios a les receptes guisades i téun sabor extraordinari que con-venç a qui el prova des del pri-mer moment.

�� El fredolic

El fredolic és el més mandrósdels bolets berguedans, acostumaa aparèixer a finals de la tardor o aprincipis d'hivern, en els boscos depins, sovint entre pinassa. D’unblanc brut, la seva carn és pocrobusta, i el seu aroma tampoc ésespecialment apreciable. Potenciael seu sabor en guisats i sopes i elque més agrada als boletaires esque surt en grups nombrosos for-mant erols i, quan se'n troben,omplen ràpidament el cistell.

�� La llenega

La llenega, blanca o negra, éstambé un habitant habitual delBerguedà. Es troba en alzinars iboscos de pins. La seva carn vis-cosa és molt apreciada a la cuina.

�� Bolets de primavera

Les múrgoles o rabassoles, unspetits bolets de color blanquinós ocrema que presenten cavitats al

barret, són bolets de primaveraque prefereixen els boscos oberts iles terres remogudes. Hi ha qui elconsidera un dels bolets de millorqualitat per ser cuinat, tot i ques’han de prendre precaucions comcoure'l abans, per eliminar algunsprincipis tòxics. És també habitualconservar-lo sec, una pràctica queaugmenta i millora el seu aroma.

El moixernó o bolet de SantJordi és també un bolet primaveral,que creix en prats calcaris. Carnósi molsut, té una aparença semblanta la gírgola i una intensa olor a fari-na. Com la múrgola, també és unexcel·lent comestible.

�� Els tòxics

Tot i que ni de bon tros hemacabat amb la llista de bolets ber-guedans que podeu menjar senserecança (com l’ercarlet, la tòfona, elcama-sec o l’orella de gat). No està

de més que tingueu en compte elstòxics que poblen la comarca.Moltes vegades, similars a parentsde la seva espècie, que sí podemcuinar i consumir, haurem d’estaratents als detalls, per descobrirdiferències que ens poden evitarmés d’un mal de panxa que avegades pot ser mortal. És el casde la farinera, un dels bolets mésverinosos del Berguedà conegudatambé com Amanita Phaloides.Mortals poden arribar a ser tambéel bolet de greix si es consumeixpoc cuit o el cortinaris, que nomostra els seus efectes fins al capd‘alguns dies de ser consumit.Menys perillosos però poc saluda-bles son el reig bord, el bolet d’oliu,el mataparent o el fals carlet quetambé poblen aquestes terres pergoig dels micòlegs que més enllàdels seus valors gastronòmicssaben veure altres virtuts en elsbolets. ��

Per a molts, la cuina feta ambbolets és potser un delsplaers gastronòmics més

suprems. El carnositat del cep, lesvirtuts aromàtiques del camagroc ila tòfona, la suau textura del rossi-nyol o la deliciosa viscositat de lallenega delecten els paladars mésexigents, mentre que la saborosa icompacta carn del rovelló, amani-da amb una senzilla picada d’all ijulivert és la preferida per moltsaltres. Fregits, a la brasa, guisats,infusionats o crus, les possibilitatsculinàries dels bolets són infinites.Potenciant el sabor de la carn,acompanyant verdures i peixos ocom a protagonistes d’un rissoto oun saltat. Els sabors, aromes i tex-tures dels bolets conviden als cui-ners a fer volar la imaginació i a teu-re’n tot el partit. I és precisament

aquest incalculable potencial delbolet el que ha inspirat una activitatgastronòmica que des de fa anysse celebra amb èxit al Berguedàper aquestes dates.

�� La cuina del bolet

La Cuina del Bolet del Berguedà,ofereix a través dels menús de 24restaurants de la comarca, unaaventura gastronòmica pel món delbolet que no us podeu perdre. Mésde cent plats diferents que inclouenaperitius, primers, segons plats ipostres on el bolet n’és part indis-pensable. Plats tan suggerentscom les xicoies amb caneló de ros-sinyols i confitura de roses que pro-posa el Restaurant Hotel BergaParc (Berga); el niu d’escalivadaamb rovellons de l’hotel Queralt de

Berga; els canelons d’ànec i cama-grocs amb beixamel de pera delRestaurant-Hotel Cal Majoral(L’Espunyola); o els paquetets decrema i melmelada de camagrocsdel Restaurant la Nau al Guixaró(Casserres). D’altres més tradicio-nals, com la degustació del cistell ala taula de la Pizzeria La Notta deBerga o els rovellons saltats amb alli julivert del Restaurant Susén deSaldes són algunes de les deliciesamb que ens podem regalar si ensagraden els bolets.

�� De primer

Tampoc no hi falten amanides,com la del restaurant Espais (Avià),que ens proposa una tèbia de for-matge de cabra amb llit de cama-grocs i rossinyols; la de patata amb

sortit de bolets a la vinagreta delRestaurant Cal Candi (Vilada) o lade rovellons i gambes delRestaurant Hotel l’Estel (Berga). Nos’han descuidat els arrossos, comel cremós amb gambes, nyores itrompetes de la mort del Jou, l’ho-tel-restaurant de Guardiola deBerguedà o els rissotos de verdu-res, bolets i parmesà del que s’en-carrega l’Absis de l’hotel HC Ciutatde Berga. També hi trobareu imagi-natives sopes com la del Restau-rant el Forn de Gòsol on ens sor-pendran amb una sopa de fredo-lics sobre torrada d’allioli; cremesde moixerons, al Niu Nou de Bagà;raviolis d’ou de reig amb foie delRestaurant Sala de Berga, o car-paccios de vedella amb bolets sal-tats al Restaurant Castell del’Areny. Una bona llista de tempta-

30tardor 2007

PORTADAEL BOLET��

Del bosc a la taula

dors primers que ofereix la Cuinadel Bolet del Berguedà.

�� Els segons

Pel que fa als segons plats la llis-ta també és molt variada. Un rap ala crema de ceps a Cal Pajares(Gironella), cuixa de pollastre delBerguedà farcit de gambes i llene-gues al forn al Celler de Ca laQuica de Puig-reig, peus de porcfarcits a la Fonda Alsina deCasserres, magret d’ànec d’aglàal forn de llenya amb rovellons alRacó de l’avi (Guardiola deBerguedà) o la vedella delBerguedà amb bolets de Cal’Escribà de Bagà en són algunsdeliciosos exemples.

�� I de postres...

Per qui encara tingui espai, nos’han estalviat recursos per afron-

tar les postres. A Espinalvet, elrestaurant Els roures ens temptaamb una crema catalana gratina-da amb Camagrocs confitats i aCal Fuster (Viver i Serrateix) ho fanamb un Browny de xocolata ambmelmelada de bolets i fruites delbosc. El bombó de bolet de CalNen de Berga, els camagrocs dol-ços amb formatge del Beguedà,del Restaurant Sala (Berga) o elgelat de formatge de cabra ambmelmelada de rossinyol de Cal’Amagat de Bagà son altres dol-ços capricis d’aquests menús tanespecials. ��

Orgullosos d’aquest producte que tantes alegries gastronòmiquesdona, el Berguedà aprofita la tardor per retre homentge al bolet ambmercats, activitats i tallers en que els petits habitants dels bosc en

són els protagonistes. Nombrosos pobles de la comarca s’afegeixen orga-nitzant cada un a la seva manera la seva festa del bolet.

�� Les festes del bolet

Al Berguedà no hi ha dues festes del Bolet iguals. De Puig-reig a Castellarde n’Hug, el bolet té a cada població un tractament bén diferent. A la de Berga, potser la més coneguda fora de la comarca, sota el nomBergabolet s’hi organitzen mostres, tasts de cuina, música i animació perals més petits. A Cal Rosal hi ha un popular esmorzar boletaire i a la tarda un tast de bolets.Les de La Pobla de LilIlet, a més d’una exposició micològica s’hi poden tro-bar diverses activitats per degustar bolets i un farcit mercat. El concurs deboletaires de Castellar del Riu o la xerrada sobre bolets que se celebra aGòsol, són altres de les propostes d’aquests mesos.

�� Els Mercats

Si no hem tingut sort en la collita, no cal que marxem de Berga amb elcistell buit. De nord a sud es troben mercats que ofereixen bolets de totamena. Ja siguin ceps, rovellons o fredolics.

Celebrant el bolet

Gremi d’Hostaleria i Turismedel Berguedàwww.gremihostaleriabergueda.com

Turisme del BerguedàTel 93 822 15 00www.elbergueda.cat

+ INFORMACIÓ

31

32tardor 2007

Berga és terra de bolets. Cadaany, coincidint amb el primer

cap de setmana d'octubre, s'hicelebra la tradicional Festa delsBolets amb el Concurs de Bolets aPuigventós. Des de l'any passat,

una mostra de tardor sotael nom de bergabolet pre-tén aglutinar totes aque-lles empreses i comerçosque, d'una manera oaltra, tenen a veure ambel món del bolet. Així, enun espai de més de 200metres linials el visitantpot veure i comprarbolets frescos, en conser-va i tots els derivats d'a-quest producte.

�� Especial importància a la gastronomia

Aquest any la Bergabolet potencia-rà de manera clara els productesagroalimentaris de la comarca através de la mostra Posa elBerguedà al teu Plat. Durant elsdos dies de la mostra, els visitantspodran adquirir tiquets per tastaraquests productes presents a laFira. Aquest no serà l'únic tast, lagastronomia amb productes ber-guedans i, sobretot, la cuina delbolet, hi tindrà també el seu paper.Cuinabolet portarà dalt d'un esce-nari alguns dels cuiners més desta-cats de la comarca i el dissabte a latarda, un cop finalitzades les

demostracions dels cuiners, es faràun tast dels plats de la Cuina delBolet que cada any promocional'Associació d'Hostaleria i Turismedel Berguedà.

�� Artesania en directe

També hi tindran lloc els artesans,amb demostracions en directedurant tot el cap de setmana. L'anypassat vam comptar amb la pre-

BERGABOLET 2007Berga es converteix durant dos dies en capital del bolet

��

33

sència de la ceramista JosefinaVilajosana, autora de les pecesexposades en l'únic museu delmón dedicat al bolet, a més de lafamília Clop i Riu que ens vanensenyar com fer cordes com lesd'abans i cistellers i artesans de lacomarca.

�� El turisme del Berguedà es presenta

Bergabolet també continurà tenintun lloc destacat per a un sectorcreixent a la comarca i que té enels bolets una bona excusa depromoció, el turisme. Sota una deles carpes de la mostra, empresa-ris turístics de la comarca presen-taran les seves activitats i serveis.Hípiques, museus, parcs acrobà-tics forestals, quads. Una bonamostra de la gran varietat dediversió que es pot trobar a lacomarca.

�� Animació per a grans i petits

Paral·lelament a la mostra, unescenari s'encarregarà de dis-treure a grans i petits... Música ianimació seran també presents ala Bergabolet. A l'escenari d'ac-tuacions hi passaran dissabte alvespre les conegudes Violines i eldiumenge a la tarda serà elmoment per als més petits de lacasa, amb un taller de cuina pen-sat especialment per a ells, a l'es-pai del Cuinabolet. ��

�� EMPRESES

Botes, una cistella, una navalla, un bastó i unimpermeable si s’escau. Amb aquesta indu-mentària, no hi ha cap dubte, ens trobem

davant d’un boletaire, però realment tots som“bons” boletaires?

Quan arriba la temporada de bolets, la comar-ca del Berguedà rep un nombre molt elevat d’afi-cionats a buscar bolets. Moltes vegades, l’allau degent acaba espatllant els boscos. El desconeixe-ment provoca que es cullin tota mena de bolets,encara que després se n’hagin de llençar la meitat.Aquest fet és perjudicial pel bosc i les diferentsespècies de bolets, alhora que s’augmenta la pos-sibilitat d’ingerir algun bolet tòxic. Per tal d’evitar totaixò, aquí teniu alguns consells bàsics per quananeu al bosc: ��En alguns casos, no resulta fàcil distingir elsbolets comestibles dels tòxics, per això es recoma-na no agafar ni ingerir res del que no s’estigui total-ment segur. ��No gratar el terra amb cap eina ni aixecar la fulla-raca. Amb aquestes pràctiques es pot destruir elmiceli que origina els bolets. La destrucció del micelicausa la mort del fong i impedeix l’aparició de més

bolets en aquell lloc. Per això, es recomana tallar-losamb un ganivet o navalla arran de terra, així no hi haperill de malmetre el miceli i és provable que en lapropera recol·lecció doni més bolets. Fins i tot hi hanavalles que porten un raspall per deixar nets elsbolets al mateix instant de collir-los.��No recollir els bolets vells ni els petits, ja que elsvells garanteixen la continuïtat de l’espècie i elspetits encara no han tingut temps de produir espo-res. Tampoc colliu els verinosos, ja que tots tenen laseva funció en la natura. Recollir tot allò que ens tro-bem és un mal hàbit. ��No trepitjar ni destrossar els bolets que no esconeguin. És important deixar sempre exemplars albosc per tal que segueixin produint espores.��Recollir els bolets en cistells de vímet, preferible-ment amb el fons pla, no en bosses de plàstic.D’aquesta manera, us arribaran més sencers i a

més a més, a mesura que recolliu bolets, ressem-breu el bosc amb les espores que deixen anar. ��Si teniu algun dubte sobre un bolet en concret,sobre si és comestible o no, no l’agafeu; pot veniralgú rere vostre que sí que el coneix. El seu reconei-xement a vegades és difícil i depèn moltes vegadesde l’experiència acumulada. Cal tenir en compteque l’aspecte d’una mateixa espècie de bolet potvariar per la pluja, el sol o la temperatura. Us podeucomprar algun llibre sobre micologia que us ajudi afamiliaritzar-vos amb els diferents bolets. �� En cas d’intoxicació, presenteu-vos al centresanitari més proper. Si és possible, cal portar restesdels bolets consumits. És aconsellable deixar unamostra de cada espècie al congelador, així, si hihagués una intoxicació, el metge sabria més aviat laseva gravetat.�� No deixar restes de la vostra activitat al bosc,ja que la majoria de deixalles no es descompo-nen i embruten el bosc i recordeu que el millorboletaire no és aquell que arriba amb la cistellamés plena, sinó aquell que va al bosc amb secre-tisme i que, després de la seva estada al bosc,ningú és capaç de notar-ho. ��

Ets un bon boletaire?per Marta Romera i Reig

L’APUNT��34

tardor 2007

35

A l nostre bar-cafeteria po-drà tastar els esmorzarsamb els embotits del

Berguedà. Si vol veure mésdetalls, pot fer un cop d'ull a "Lanostra cuina" on trobarà informa-ció detallada dels nostres plats.

La botiga està dedicada a lespersones que els agrada el men-jar de la nostra comarca i volenendur-se'l a casa seva. Tambés'hi pot trobar la fruita de tempo-rada, les verdures, i conserves detot tipus, premsa, etc..

�� Menjadors

Disposem de dos menjadors. Elprimer que es veu a la fotografiaestà situat a la primera planta ambuna capacitat de 90 comensals, i elsituat a la planta baixa amb unacapacitat de 60 comensals.

El nostre restaurant és idealper celebrar comunions, batejos,sopars i dinars d'empresa i tottipus de celabracions.��

RESTAURANTS

Cal Marçal

��

36tardor 2007

� � Cuina

Hi ha dos espais a la cuina tal comes veu a les fotografies. La primeraés una reforma que s'ha fet l'estiudel 2004.

� � Entorn

Cal Marçal forma part de la ruta delParc Fluvial Navàs-Berga, tambéconeguda com la ruta de les colò-nies, per la seva fàbrica de filats iteixits.

En estar situat fora del poblede Puig-reig i al costat del riuLlobregat esdevé un lloc moltideal per fer caminades, rutesamb bicicleta, pesca... i gaudirde la natura dins d’un entornsaludable.

� � Situació

Cal Marçal es troba situat a lacomarca del Berguedà i pertany almunicipi de Puig-reig.�

RESTAURANTSCAL MARÇAL��

��

�� Patates amb fredolics�� Pasta fresca amb crema de ceps�� Pollastre del Berguedà amb bolets�� Vedella amb bolets�� Galta de porc amb camagrocs�� Rovellons escalivats

Bar - RestaurantCal Marçal

Ctra. de Berga, 10 08692 Cal Marçal Puig-reig (Berguedà)

Tel. 93 838 05 75 93 838 03 86

www.restaurantcalmarçal.com

Horari bar restaurantdll-dj 06 a 23,45 13 a 15,30 i 20 a 22

dv-ds 06 a 01,00 13 a 15,30 i 20 a 23

+ INFORMACIÓ

Plats temporada de bolets

37

CÀMPINGS��

ACTIVITATS I SERVEIS��

Lloguer debungalous

Lloguer decaravanes

Adaptat a minusvàlids

Acceptagossos

Bar

BarRestaurant

Piscina

BotigaSupermercat

Serveide Gas

Bugaderia

Farmaciola

Canviadorper a nens

Bústia deCorreus

Telèfonpúblic

Internet

Zonaacampada

Parquinscaravanes

Parcinfantil

Zonaesportiva

Hípica

Benzinera

Llocd’interès

Parapent

Esports de muntanya

Pesca

Tennis

Esquí

Bus

Tren

Associació de càmpingsdel Berguedà

www.campingsdelbergueda.com info@campingsdelbergueda.com

El Berguedà és el punt d’unióentre Barcelona, França iAndorra a través del túnel delCadí, així com també entre elmar i les estacions d’esquí.

És una comarca que gau-deix d’una bellesa natural isituació geogràfica envejable.

38tardor 2007

Accés per Ctra. d’Avià a Casserres

Serrat RoigCasa Serrat Roig

Tel. 93 823 04 50

CÀMPINGS��

6 km

1 km

5 km

Accés per Ctra. C-16 (E-19) de Barcelona a Túnel del Cadí. Sortida Bagà

BastarenyCtra. de Gisclareny, km 1

Tel. 93 824 44 20

BAGÀ��

3 km

900 m

300 m

900 m

900 m

18 km

16 km

Obert caps de setmana, festius i vacances escolars Obert caps de setmana, festius i vacances escolars

serratroig@eresmas.com / serratavia@eresmas.com

AVIÀ��

15 km

39

Riera de MerlèsCamp Salzelles, s/n.

Tel. 93 744 12 63 / F 93 827 03 06 / M 687 53 44 43

BORREDÀ��

15 km

21 km

16 km

42 km

Obert caps de setmana, festius i vacances escolars

Accés per Ctra. C-16 (E-19) Ctra. de Gironella a Vic, Km 13 Ctra. C-16 (E-19) passat el túnel de Berga, direcció Vilada-Ripoll

CampalansCtra. de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà

Tel. 93 823 91 63 / F 93 823 90 14

BORREDÀ��

19 km

19 km

25 km

Obert tot l’any

info@campingrieramerles.com / www.campingrieramerles.com campingcampalans@yahoo.com / www.campalans.net

40tardor 2007

CÀMPINGS��

4 km

12 km

20 km

70 km

3 km

40 km

5 km

Ctra. C-16(E-9). Eix Llobregat, km 87,5. Gironella Sud, a 0,5 km per carretera asfaltada

GironellaCtra. C-16 (E-9), Gironella Sud

Tel. 93 825 15 29 F 93 822 97 37 m. 679 47 06 66

Accés per Ctra. C-16 (E-9) Barcelona Túnel del Cadí. Al km 119 desviar-se per la B-400. Situat a 3,5 Km.

El BerguedàCtra. B-400 a Saldes, km 3’5

Tel. 93 822 74 32

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ��

Obert caps de setmana, festius i vacances escolars Obert tot l’any

informacio@campinggironella.com / www.campinggironella.com

GIRONELLA��

1 km

1 km

10 km

12 km

campingberguedà@worldonline.es / www.campingberguedà.com

25 km

0,5 km

35 km

41

Puig-reigCal Rector, s/n.

Tel. 93 838 01 90

PUIG-REIG��

Obert tot l’any

Accés per Ctra. C-16 (E-19) sortida 80Accés per Ctra. C-16 (E-19) Barcelona a Tunel del Cadí,km 119. Desviament B-400, km 10,5

Cal SusènCtra. B-400, km 10,5

Tel. 93 825 81 03

BORREDÀ��

Obert tot l’any

campingpuigreig@hotmail.com / campingpuigreig.com www.campingsusenpedraforca.com

2 km

25 km

2 km

4 km

3 km

5 km

40 km

42tardor 2007

3 km

8 km

8 km 10 km

1 km

13 km

1km

13 km

13 km

5 km

70 km

CÀMPINGS��

Accés per Ctra. C-16 (E-19). Al km 119, desviament a B-400 i al km 12’5, desviament per Ctra. de l’Obaga

Mirador al PedraforcaCasa Carcau

Tel./F. 93 825 80 62

Accés per C-16 (E-9). Sortida Puig-reig

Vall de MerlèsCtra. Puig-reig a Sta. Maria de Merlès

Tels. 93 744 12 51 / 93 825 12 30

SANTA MARIA DE MERLÈS��

Obert caps de setmana, festius i vacances escolars (de l’1-08 fins al 30-09) Obert tot l’any

camping@miradoralpedraforca.com / www.miradoralpedraforca.com

SALDES��

info@campingvalldemerles.com / www.campingvalldemerles.com

Bungaloustot l’any

2 km 600 m 15 km

L’HostaletCtra. de Súria a Serrateix Casa Rastrillo Tel./F. 93 839 05 28

VIVER I SERRATEIX��

Obert caps de setmana, festius i vacances escolarsAccés per la B-423 des de Súria. Per la BV-4235 des de Navàs. Per la B-420 des de Cardona

masiahostalet@msn.com

SITUACIÓ DELS CÀMPINGS DE L’ASSOCIACIÓ��

43

44tardor 2007

L’AVENTURA PARAPENT

Espais entre els núvols

��

Si hi ha una forma diferent deveure i viure el Berguedà ésfent-ho des de l’aire. I posats a

desbordar les emocions no hi ha rescomparable a descobrir aquestesterres practicant el parapent. Aquestaoportunitat única ens l’ofereix el cen-tre d’esports a la natura Espais. Desd’aquest centre Oriol Duixans i el seuequip ens proposen diverses rutesaèries a bord d’un parapent o unparamotor. Camins entre els núvolsque ens ofereixen una perspectivaben diferent de la comarca. Unaexperiència que ens permetrà veureSanta Maria de Queralt o els Rasosde Peguera a vista d’ocell mentresentim com el vent més pur ens aca-ricia la cara. Perquè, tal i com afirmenels responsables del centre Espais,“el parapent et posa en contacte amb

la natura d'una manera totalmentdiferent”.

�� El centre

Espais és l'escola de parapent iparamotor més antiga de Catalunya

i el seu director, Oriol Duixans, va serun dels primers pilots d’Espanya.Dedicat a la docència d'aquestesport des de 1987, té una expe-riència contrastada i el seu criteri,com el de tots els membres de l'e-quip, fa que a l’escola es prioritzi la

seguretat i la confiança per damuntde tot.

A més de cursos de diferentsnivells i diversa duració, el Centred’Esport a la Natura Espais ofereixvols biplaces de la mà dels millorsprofessionals titulats i amb totes lesgaranties de seguretat, per tal quequi no tingui experiència, pugui ferun tastet d’aquest apassionantesport amb rutes més o menys tre-pidants. D’altra banda, i d’acordamb la filosofia d’aquest centresituat a la carretera entre Avià iBerga, s’ofereix a qui ho desitgiallotjament, restaurant i un centre deBTT. Perquè gaudir de la naturasigui una experiència completa, jasigui des del terra o des de l’aire. �

�� El centre

45

EspaisCentre d'esports a la naturaCarretera C-26, km 142,5 08610 Avià Tel. +34 93 823 01 31info@parapentespais.comwww.parapentespais.com

+ INFO

46tardor 2007

BARS��

Cafè de la PlaçaPasseig Bisbe Comellas, 8508693 Casserres Tel. +34 93 823 40 08

+ INFO

Cafè de la Plaça

75 anys i com si res! El Cafè de la Plaça, tot i ser el bar més antic de Casserres,conserva l’esperit jove. Per això, no és d’estranyar que gent de totes les edats eltingui com a lloc de preferència per prendre un cafè, fer un mos o trobar-se per pas-sar una bona estona. Bar de tapes, local de música en directe, espai d’oci. El Cafèés moltes coses, però sobretot un racó on ve de gust veure passar les hores.

47

Grup Graus&

Paracolls

c/ Prat de la Riba, 13 a tel. 93 821 38 15fax 93 821 65 79

Berga

c/ Cartagena, 324 tel. 93 433 19 09fax 93 433 19 61

Barcelona

www.finquesgp.com / info@finquesgp.com

si volsconviure

amb la natura

si volsconviure

amb la natura

al Berguedà

Grup Graus& Paracolls