Taula de contingut

Celebració montserratina de la Capella de MinistrersAra - 01/02/2017

El Llibre vermell'La Vanguardia - Catalán - 01/02/2017

L''agendaEl Punt Avui - 01/02/2017

Edifici , àFàbregas d/ (Jonqueres, 18) 9dOrtigosaEl Periódico de Catalunya - Catalán - 01/02/2017

Qui és qui a l’operació Catalunya?Ara - 01/02/2017

3

4

5

6

7

P.2

Celebració montserratina de la Capella de Ministrers

MÚSICA ANTIGA

Capella de Ministrers PALAU DE LA MÚSICA 30 DE GENER

Tan a prop i, a vegades, tan lluny. El conjunt valen-cià de música antiga més destacat, la Capella de Ministrers, celebra en-

guany el seu 30è aniversari mante-nint la curiositat per explorar els amplis territoris sonors que van de l’Edat Mitjana al segle XVIII. Tan-mateix, per causes difícils d’escatir, l’activitat de la formació fundada i dirigida per Carles Magraner no sempre ha tingut la repercussió que mereixia a les contrades catalanes, en especial al Cap i Casal. És un al-tre exemple, dels molts existents, de com, malgrat els llaços que uneixen Catalunya i el País Valencià, la cir-culació de talent de nord a sud i de sud a nord no ha estat tan fluida com seria desitjable. Benvinguda, doncs, la celebració d’aniversari, encara que fos en un cicle tutti frutti com Tardes al Palau i davant un públic amb una proporció inusitadament alta de turistes.

Magraner hi va dur una de les jo-ies del patrimoni musical de l’anti-ga Corona Catalano-aragonesa, el Llibre Vermell de Montserrat, el cè-lebre recull d’himnes marians i dan-ses per als pelegrins que anaven al monestir benedictí, als quals va afe-gir, com en l’enregistrament disco-gràfic que va realitzar fa uns anys, una adaptació d’Ad mortem festina-mus localitzada a Morella amb el text Morir, ffrares, nos convé: la frase “Aquest món no pot durar” torna a tenir ara una ressonància inquietant.

Un dúctil fons sonor Les deu peces del recull, amb les se-ves esquemàtiques indicacions, de-manen de l’intèrpret bones dosis d’imaginació, com les que van aplicar Magraner i els seus ministrers, em-prant una rica panòplia instrumen-tal, des de la viella i la viola d’arc del mateix director fins al variat arsenal que tenia als seus peus Jota Martí-nez, passant per les flautes i aulos que de forma evocadora tocava Da-vid Antich. Sobre aquest dúctil fons sonor evolucionaven els solistes, un eficaç Jordi Ricart i una Èlia Casano-va de sensual delicadesa a Polorum regina, mentre que les contribucions corals anaven a càrrec de les veus adultes del Lluís Vich Vocalis i les in-fantils de l’Escolania de Nostra Se-nyora dels Desemparats. L’afinació dels escolans de la Geperudeta no sempre era impecable, però la versió en conjunt tendia a un estil més di-recte que no pas refinat que va culmi-nar en un Ad mortem festinamus con-vertit en un electritzant xarivari.e

Crítica

BARCELONAXAVIER CESTER

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

95000

12978

Diario

151 CM² - 18%

725 €

34

España

1 Febrero, 2017

P.3

32 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIMECRES, 1 FEBRER 2017

El ‘Llibrevermell’

Capella deMinistrers

Intèrprets:CarlesMagraner,viola i direcció, Lluís Vich Voca-lis i Escolania de laMare de Déudels Desemparats.Lloc i data:Palau de laMúsica(30/I/17).

JORGE DE PERSIA

Moltes vegades l’aparent senzi-

llesa amaga grans complexitats,tant per a l’actor com per a l’es-pectador, que reflexiona. La nos-tra concepció de la música, del’art musical, en el vessant euro-peu, ha tendit –en una opció ana-lítica equivocada– a definir la se-va història a través del concepted’evolució. Així, es diu, “ha evo-lucionat” des del cant pla fins a lacomplexitat orquestral dels Gur-relieder, per exemple... Tot i això,el que caracteritza la història de

l’art occidental és la ideadecanvi,que la diferencia dels altresmonsculturals. No podem parlar desenzillesa o complexitat com auna cosa que és producte del’evolució, perquè en molts casoshi hamés contingut i complexitaten el primer que en el segon.I això concerneix les interpre-

tacions per a escenari del Llibrevermell, aquest monument en-quadernat envermell de l’scripto-rium del monestir de Montserratdels segles XIV-XV que contéuna selecció de peces musicalsmedievals relacionades amb ladevoció i el pelegrinatge. I ambels recursos actuals –instruments

de l’època, veus, llums...– els in-tèrprets proposen la seva versiód’aquestes petites peces.Hi hamoltes propostes d’inter-

pretació d’aquest cançoner, entreles quals la de Capella de Minis-trers, que ja va registrar en cedéfa més d’una dècada, temps enquèha fet aportacionsmolt bonesa la vida musical. Ara el projectefa 30 anys; felicitats. De tota ma-nera, la versió que vamescoltar alPalau, que pot agradar o no (aquíno es tracta de gustos), crida a lareflexió i a discutir matisos. Ésmolt difícil acostar-se a l’originalen un àmbit tan distant, i fins i totsense perseguir aquesta finalitat

la mateixa essència de les peces–les de caràcter gregorià o lesmés elaborades de l’ars nova– de-mana una transparència i unasensibilitat (incloent-hi les tècni-ques d’interpretació vocal) queno va resultar fàcil trobar. Lesmés eloqüents pel seu caràctergrupal –entre les quals l’aparent-ment contradictòria Ad mortemfestinamus, que va tancar progra-ma– són més fàcils d’abordar ipermeten més llibertat. La feinade Lluís Vich Vocalis i de l’Esco-lania és atractiva, tot i que cridal’atencióque laCapellanodisposija d’un grup més estable per aaquests compromisos.

CRÍT ICA DE CLÀSSICA

Culturadesatén lademandaderetorndelaDamad’Elxmalgratel suportdelPPL’Ajuntament i la Generalitat valenciana es mobilitzen per al seu trasllat

SALVADOR ENGUIXFERNANDO GARCÍAvalència / Madrid

El Govern espanyol descarta tor-nar, encara que sigui temporal-ment, la Dama d’Elx a la localitaton va ser descoberta el 1897. I ig-nora així l’acord que la corpora-ció municipal d’aquesta poblacióva adoptar dilluns per unanimitat

–i, per tant, amb els vots dels nouregidors del PP–, per reclamar elseu retorn des del Museu Arque-ològic Nacional.A consultes de La Vanguardia

sobre la votació dels governantsmunicipals d’Elx, una font oficialdel Ministeri de Cultura es va re-metre a la resposta amb què el

de la localitat, Patricia Macià, “niés nova ni ens desanima, a bandaque no respon a la realitat.” Unaprova d’això és que l’Ajuntamentha creat una comissió bilateralamb la Generalitat Valencianaque presideix Ximo Puig per ini-ciar accions de cara a recuperar“encara que sigui temporalment”la preuada escultura.Patricia Macià va recordar que

la cessió no és un “impossible”.L’any 2006, ambJoséLuisRodrí-guez Zapatero de president delGovern espanyol, la Dama va es-tar a Elx durant sismesos. Va ser,si hem de ser francs, un gran tri-omf de la població, que la recla-mava des de feia dècades. “El Go-vern va poder comprovar que erapossible, que vam saber cuidar-lamolt bé i que no hi va haver captipus de problema”, afegeix.En aquelles dates, l’escultura

va estar instal·lada a la torre del’Homenatge del Palau d’Altami-ra, i durant el períodequevaestarexposada s’hi van acostar a veu-re-la més de 400.000 persones.“Vam demostrar que sabem cui-dar-la”.Ara Elx vol desenvolupar una

doble estratègia. D’una banda,aconseguir prou consens polític isocial, amb campanyes de mobi-lització entre els ciutadans, per-què l’Estat accepti aquesta cessió,temporal o total.I, en paral·lel, impulsar la crea-

ció d’una subseu del Museu Ar-queològic Nacional (MAN) a Elx,que s’anomenaria Centre Muse-ístic d’Art Ibèric Nacional.

La regidora subratlla quea la localitat s’han loca-litzat moltes peces dela cultura ibera quejustifiquen la crea-ció d’aquesta sub-seu, i que la Damad’Elx “és l’obraque complementatota aquestacol·lecció, a mésde tenir un enor-me valor senti-mental per alsil·licitans”.La pressió po-

lítica també had’arribar al Con-grés. Així doncs,PatriciaMacià varecordar ahirque el grup par-lamentari socia-lista ha forma-litzat davant laMesa del Con-grés dels Dipu-tats una pro-posició no dellei en què s’ins-

ta el Govern aatendre les peticions

formulades pel Consistori.

Govern central va contestar el 16de gener passat una pregunta es-crita del senador de CompromísCarlesMulet sobreelmateixafer.En aquesta resposta, Cultura

addueix que la Dama constitueix“una peça clau” del discurs delMuseu Arqueològic Nacional i,per tant, el fet de traslladar-la re-percutiria negativament en el re-lat d’un centre estatal que té coma finalitat “prestar a la col·lectivi-tat un servei públic d’índole soci-ocultural”.La instal·lació de l’efígie al cos-

tat de la Dama de Baza, la GranDama Oferent del Cerro de losSantos i altres “objectes ibèrics”trobats en diferents punts delpaís, converteix la figurad’Elx en “una peça de refe-rència per al museu i per al’estudi” i la “incessant in-vestigació” d’aquesta cultu-ra, raonaelministeri quedi-rigeix Íñigo Méndez de Vi-go.Com a entitat estatal,

“l’Arqueològic Nacionalcompleix un paper de repre-sentació dels pobles i les cultu-

res que han traçat la històriad’Espanya al llarg del temps, tanten el marc nacional com en l’in-ternacional”, afegia la resposta,ahir, reactualitzada.En definitiva, la Dama “forma

part d’un patrimoni històriccomú que la dotad’una projeccióper sobre dela sevaubi-cació ge-

ogràficaodel seuàmbit local”, as-senyalava també el Ministeri deCultura.Les fonts governamentals con-

sultades van deixar clar que notenien res a afegir després del’acord municipal acordat a Elx.

Però aquesta negati-va, segons reco-

neixia ahir laregidora deCultura

Un litigi llarg i durperquè sigui tornada

La Dama d’Elx va ser descoberta percasualitat el 1897 en unes tasques agrícoles enun camp de la ciutat alacantina. Aquell mateixany un arqueòleg francès la va veure i va acon-seguir que el Louvre de París la comprés a unafamília il·licitana per 4.000 francs de l’època.Va estar exposada al famós museu durant qua-ranta anys. El 1941 un acord del govern Espa-nyol amb el de Vichy va permetre recuperar-la,i va ser instal·lada al Museu del Prado duranttrenta anys. El 1971 va ser instal·lada definiti-vament al Museu Arqueològic Nacional, i el1965 va tornar a Elx uns quants dies amb motiudel setè centenari del Misteri d’Elx. Desd’aleshores les gestions per aconseguir quel’escultura torni a la ciutat alacantina hanestat constants. L’any 2006 es va permetreque hi tornés sis mesos en una cessió tempo-ral. Però des d’aleshores tant el Ministeri deCultura com el Museu Arqueològic Nacionals’han mantingut ferms en la negativa, gairebésempre per raons “tècniques” i de “conserva-ció” de la que és l’escultura més significativa del’art iber de la Península.

LaDamavaestarsismesosaElxdurantl’executiudeRodríguezZapateroambunenormeèxitdepúblic

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

586000

120418

Diario

272 CM² - 24%

7056 €

32

España

1 Febrero, 2017

P.4

EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE FEBRER DEL 201742 | Apunts |

Entreteniments www.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments

BARCELONA18.00 XERRADARespostes polítiques iciutadanes a la tragè-dia dels refugiats. Lasala Becket ofereix unataula rodona organitzadaper l’IEMed per parlar del’actual crisi europea.

BARCELONA19.00 XERRADA‘Psicologia a l’abast detothom’. Montse Roviraconduirà la xerrada delcentre cívic Can Deu(Pl. de la Concòrdia, 13).

BARCELONAEXPOSICIÓ‘Gambia: No problem’.El Centre Cívic Bon Pas-tor presenta l’exposicióde Cristian Sarmiento,mostra dels costums de lacultura gambiana.

BARCELONAEXPOSICIÓ‘Dones surrealistes’.L’Arts Santa Mònica ofe-reix l’exposició amb unavintena d’obres surrealis-tes de vuit dones vincula-des amb Catalunya.

L’agenda

Homenatge a García LorcaAdamo presenta disc al Mil·lenniBARCELONA21.00 CONCERTSalvatore Adamo ofereix una actuació al Palau de laMúsica dins la 18a edició del Mil·leni.

BARCELONA19.00 CINEMALa biblioteca Rodoreda ofereix el documental El rui-señor y la noche. Chavela Vargas canta a Lorca.

Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hiha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al9 sense que es repeteixin. El número no es pot repetirtampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Sudoku Nekane Igande

Horitzontals:1. Mancats de tota esponta-neïtat. Nascut a Zagreb. 2. Posar fons a un calaix. Que pot ésser separat de tota la resta. 3. Em-passo el menjar amb avidesa. Espais de temps que ja han trans-corregut. 4. Bar-celona. La bale-na assassina. Inclinació a una activitat. A la dreta del pare. 5. Color morat clar. Arc de sant Martí. Versos amb estructura romànica. 6. Encara no fina-litzat. Mineral d’alguna classe. 7. Capicua que no es deixa res. Cremada o apallis-sada. Fereixi el braç de l’ocell. 8. Ja hi pots comp-tar. Deixem el pou ben sec. Porgues el gra amb el garbell. 9. Ressonen a totes les tempestes. Ultratja d’acció o de paraula. Un a zero. 10. Compàs obert. Cara B del parxís. Formaríem quelcom del no res. 11. Hexaedre de Rubik. Covadors. Aptesa per a fer certes coses. 12. M’hi apropo fins a contactar. Mai no aconsegueix superar el metre. Ens fa vibrar. 13. Remeni els ous. Un parell d’ous. El principal d’una llegenda. 14. Conjunts dels ossos dels esquelets. Escalfarà una estona els ous, la gallina.

Verticals: 1. Que han perdut una mica les seves forces. Finalitzo d’una vegada. 2. Realit-zació fonètica sistemàtica d’un fonema. Inaudit. Edicte autoritari. 3. Vestit de dol o amb senyals de dol. Androides de cuina. 4. Prisma rectangular i capicua per fabri-car taps. No pas gaire. Part poste-rior de la masia. 5. El faig fora. Pagant la quota de soci. Cinc-cents romans. 6. Escala de pintor oberta. Digeri-bles. La seva tintura desinfec-

ta. 7. Principi de l’univers segons els xinesos. Afai-tem. Marges de carretera. Dos de dos. 8. Resposta optimista. Primat al llac Titicaca. Guarneixis per les vores. 9. Sense arrugues. Defensada o prohibi-da. Por a la riquesa. 10. Lliure de núvols. Puja o baixa segons la Lluna. Camí de Rhodèsia. 11. El deixaré sense cabells. S’emboliquen amb la troca. 12. Mantenir-se en una resolució. Parent esquerp del cérvol. 13. Respiració de l’Helena. Cridàvem la còlera divina. Metall molt preuat. 14. I que en són, de tibades, aquestes. Qualitat química entre com-postos amb la mateixa fórmula empírica.

10987654321 11 12 13 14123456789

1011121314

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Encreuats Miquel Sesé (8.815) www.olissip.com

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

6 diferències Soler– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Escacs Joan Segura (17.018)

Negres juguen i guanyen. La poderosaparella de cavalls i la dama negra són elsprotagonistes del bonic i eficaç desenllaçamb el tema tàctic d’atracció(Belliard-Nevednichi, Moscou 1944).

���� ���� � ������ � � �� �� �

�� �� ������ � ��� � ����

Solucions d’ahir

Encreuats (8.814)( )T A N T S X E N O F O B AI D E E S S I M R E R ER O U S U N I S R E A LO B L A D A G A R A N T IS A O O R A R I E M E SE S A C F A N G T R IS E F I C A R E B O I

F U L L A M T O R N A TC E N A B A C N U A AO M E T R A U F F L O RV I I A L A B A D A P IA N X O V E S D I R H A MR E R A R E J A R A L EE M B O L S O R E S S I S

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 141234567891011121314

6 diferències

Escacs (17.017)

Sudoku

1…DxPC +;2.TxD - T8D +;3. T1C - T8xT mat.

A la secció de serveis del webwww.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments.html, dinsEntreteniments, hi trobareumés jocs interactius

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

117000

23138

Diario

268 CM² - 25%

1710 €

42

España

1 Febrero, 2017

P.5

UNA HISTÒRIA DE CIUTAT VELLA... Edifici Fàbregas

L’Edifici Fàbregas (Jonqueres, 18), ubicat en un dels vèrtexs de la plaça d’Urquinaona, va ser el primer gra-tacel que es va aixecar a Barcelona. Té 16 plantes i el va construir, en-tre els anys 1936 i 1944, l’arquitecte Luis Gutiérrez Soto, que es va allistar a l’exèrcit colpista durant la guer-ra civil. «És el típic cas d’arquitecte modern que acaba treballant per a la dictadura», explica Llorenç Bonet, un dels responsables de l’editorial d’arquitectura Tenov. Gutiérrez So-to també va ser l’autor de la seu del Ministeri de l’Aire a Madrid i el Mer-cat de Majoristes de Màlaga. «La façana de l’edifici sembla un gran vaixell. Aquestes eren les formes més modernes a l’Europa d’aquella època: l’estètica maqui-nista, l’art déco [línies rectes, ele-gància]», continua explicant Bo-net. Els interiors de l’edifici, explica, són grans. Per a aquest historiador d’art, sí que hi ha una pretensió estè-tica en l’aixecament de l’edifici, per-què aquesta cantonada d’Urquinao-na era una de les més importants a Barcelona durant les primeres dèca-des del segle XX: la frontissa entre el casc antic i l’Eixample. Més en concret, la construcció de l’Edifici Fàbregas (el nom fa al·lusió a la família promotora de la construc-

ció) s’ha d’analitzar juntament amb el paper que la Via Laietana, urbanit-zada entre els anys 1908 i 1913, tenia a la Barcelona del moment. «Va ser el primer carrer modern de la ciutat. Amb el carrer es va construir tam-bé el metro», recull Bonet. La Laie-tana era la via dedicada a les finan-ces, a la banca, a les empreses. «Era el Manhattan de Barcelona, el sím-bol de la modernitat». Un exemple: l’edifici Chrysler de Nova York es va acabar de construir el 1930 i respon, com pocs anys després el Fàbregas, a l’estètica de l’art déco. Segons Bonet, els edificis de la Via Laietana són tan alts perquè «actuen de pantalla per tapar les construcci-ons més velles del voltant, les vergo-

BEATRIZ PÉREZBARCELONA

Nova York a BCNL’Edifici Fàbregas, el primer gratacel de la ciutat, s’aixeca amb les seves 16 plantes a Jonqueres, a prop de l’eix econòmic dels anys 30

nyes de Ciutat Vella». La Via Laie-tana era l’eix econòmic de la ciu-tat als anys 30, com ho és ara la Diagonal. Per això no és gratuït que, gairebé en un dels seus ex-trems, s’assentés el primer grata-cel de Barcelona.

Llums

La botiga de llums Abelux està ubicada a l’Edifici Fàbregas des de l’any 1949, gairebé des dels seus orígens. De fet, molta gent es refereix al Fàbregas com l’edi-fici Abelux. «La botiga va ser del meu avi i després del meu pare», explica el seu propietari actual, Sergi Sainz. «Al principi només te-níem la primera planta, ara en te-nim quatre». El segon pis de l’edi-fici va ser durant anys la seu del consolat britànic de Barcelona. «Era la planta noble de l’edifici, tenia el seu ascensor particular, que ara utilitzem nosaltres», pros-segueix. Actualment, a partir de la si-sena planta hi ha vivendes i ofici-nes. L’Edifici Fàbregas té tres por-teries: els números 16 i 18 del car-rer de Jonqueres i el 4 del carrer de Trafalgar. Avui, l’Hotel Arts (44 plantes) i la Torre Mapfre (40) són les construccions més altes de Barcelona. H

Districtes

33 La façana de l’Edifici Fàbregas simula un gran vaixell i la seva estètica respon a l’art-decó.

RICARD CUGAT

PlaçaUrquinaona

Ortigosa

PALAU DE LA MÚSICA

Trafalgar

Fontanella

Via

Lai

etan

a

Ronda de Sant Pere

Pau

Cla

ris

Rog

erd

e Ll

úria

EdificiFàbregas(Jonqueres, 18)

TelèfonsEmergències 112Urgències mèdiques 061Creu Roja 93.300.65.65

Clínic 93.227.54.00Sant Pau 93.291.91.91Vall d’Hebron 93.274.60.00Sant Joan de Déu 93.280.40.00Mossos d’Esquadra 112

Guàrdia Urbana 092Policia Nacional 091Bombers-urgències 080Inf. ciutadana 012TMB 93.298.70.00

Inf. Renfe 902.320.320Rodalies Renfe 900.410.041Inf. aeroport 902.404.704Inf. port 93.298.60.00Ferrocarrils Gen. 93.205.15.15

FarmàciesTelèfon 93.244.07.10www.farmaceuticonline.cat

Ràdio Taxi 93.303.30.33Taxi Minusv. 93.420.80.88Serv. Funer. BCN 902.076.902Àltima Serv. Funer. 902.230.238Síndic de Greuges 900.124.124

AVUI A BARCELONA

les corTsDeixar-se portar El psicòleg i terapeuta David Matamoros Cornellà imparteix la conferència Entregar-me a la vida, per conèixer la millor manera de deixar-se portar, de rendir-se, d’acceptar diferents situacions de la vida i trobar la sintonia entre totes. Al Centre Cívic Can Deu. Plaça de la Concòrdia, 13. A les 19.00 hores. Inscripció prèvia. Gratis.

ciuTaT vellaIslam L’Espai Avinyó convida al diàleg El pensament islàmic descolonial, una eina contra la islamofòbia, amb la presència de la politòloga i activista Sirin

Adlbi Sibai (foto). A l’Espai Francesca Bonnemaison. Sant Pere Més Baix, 7. A les 18.30 hores. Inscripció prèvia. Gratis.

eixampleSexualitat En el marc d’En moviment [s]. Dones de Barcelona, el Centre Cívic Sagrada Família acull el cinefòrum Yo decido. El tren de la libertad, sobre la gran manifestació a Madrid el 2014 per exigir al Govern que mantingués vigent la llei de la salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària de l’embaràs. Provença, 480. A les 19.30 hores. Gratis.

sanTs-monTjuïcOmbres La Biblioteca Poble-sec-Francesc Boix convida a l’espectacle d’ombres i música basat en la traducció de Pilar Garriga del conte d’A l’ombra de les fades: Pell d’ase. Blai, 34. A les 18.00 hores. Gratis.

horTa-guinardóCine La Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda projecta el documental El Ruiseñor y la noche-Chavela Vargas canta a Lorca, de Rubén Rojo. Camèlies, 76-80. A les 19.00 hores. Gratis.

Podeu enviar les vostres propostes a distritos@elperiodico.com

CIUTAT VELLA 3 La Casa de la Barceloneta 1761 (Sant Carles, 6) ha convocat el seu primer concurs literari de relats breus i poesia i el tema, encara que lliu-re, ha d’estar vinculat a aquest barri mariner. Hi ha categories juvenils i sènior. Aquestes últi-mes tenen premis per als tres guanyadors de 200, 100 i 50 eu-ros. El termini de presentació d’originals s’acabarà el dia 13 d’abril vinent.

Concurs de relats de la Barceloneta

EIXAMPLE 3 El Col·legi de l’Ad-vocacia de Barcelona (ICAB) re-alitzarà un concert solidari el dijous 9 de febrer (21.30 ho-res) al seu centre de formació (Mallorca, 281). Els grups que hi participaran estan integrats per advocats. També hi haurà karaoke. Per accedir a l’acte, obert a tots els públics, s’han de donar 5 euros que es desti-nen a una fundació.

Concert solidari dels advocats

SANT MARTÍ 3 L’ajuntament ha anunciat la creació d’una comissió de coordinació per potenciar la zona del 22@, que ha complert 15 anys. L’objec-tiu és augmentar la inversió lo-cal i internacional. També es pretén fomentar la participa-ció dels veïns en el seu desenvo-lupament. Des de l’any 2000, 4.500 empreses s’han instal·lat en aquest barri tecnològic.

Consulta sobre comes desenvolupa el 22@

SANTS-MONTJUÏC 3 Els ve-ïns dels barris de la Marina del Port i la Marina del Prat Ver-mell disposaran a finals d’any de dues noves línies d’autobús de la xarxa ortogonal i l’ampli-ació de freqüència de línies ac-tuals. Aquestes millores se su-maran a l’entrada en servei de les noves estacions del metro de l’aeroport.

Més busos alsbarris de la Marina

DIMECRES44 1 DE FEBRER DEL 2017

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GRAN BARCELONA

462000

79409

Diario

521 CM² - 49%

9649 €

44

España

1 Febrero, 2017

P.6

NÚMERO 2238

1,30 EUROS

DIMECRES 1 DE FEBRER DEL 2017

JOSEP RAMONEDA

48

filòsof

Trump no és un polític, Trump és un home

de poder que no coneix ni vol conèixer

els límits del poder

28

psicopedagog

Les escoles públiques de Salt ja tenen més d’un 90%

d’alumnat immigrat. Ha faltat una actuació decidida

per afrontar la situació

LLUÍS ESPUNYA

30

doctora en psicologia social i escriptora

Els sentiments de perill que Trump sembra

li permeten justificar la seva acció política de

tancament i enduriment

M. ÀNGELS VILADOT

Les beques als estudiants

catalans porten retard

P 15

158.000 afectats enmig de retrets

entre Estat i Govern

Qui és qui a l’operació

Catalunya?

P 08

Els 15 noms clau de la trama per tombar l’independentisme

Surt la llista dels 8.502 guardians

d’Auschwitz

P 32

GETTY

ISLAMOFÒBIA

REPORTATGE

1. El Parlament estudia reprovar Albiol per haver culpabilitzat la regidora musulmana de Badalona que va denunciar insults i amenaces. 2. L’escola Viaró

sancionarà els tres alumnes de 12 anys que van insultar una noia d’origen indi i es van declarar obertament racistes. 3. L’escriptora Marta Rojals relata com uns joves van humiliar un home pakistanès en un autobús nocturn davant la passivitat del conductor i els viatgers. 4. Trump fulmina la fiscal general dels

EUA per no haver defensat el veto a la immigració de països de majoria musulmana. 5. Les mesquites holandeses es blinden a les hores d’oració

per evitar atacs xenòfobs.

Entitats i experts avisen de la “normalització” d’actituds xenòfobes

200 dels noms podrien ser de persones vives

ALERTA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

95000

12978

Diario

924 CM² - 110%

4895 €

1,8

España

1 Febrero, 2017

P.7

política 08 DIMECRES, 1 DE FEBRER DEL 2017 ara

Qui és qui en l’operació Catalunya?

01 Jorge Fernández

Díaz EXMINISTRE DE L’INTERIOR

L’operació Catalunya es va dur a terme quan era mi-nistre de l’Interior i co-mandava la Policia Nacio-nal. Les gravacions filtra-des de les converses amb Daniel de Alfonso l’octu-bre del 2014 indiquen que dirigia la trama i n’infor-mava Rajoy. Amb De Al-fonso va repassar quines investigacions d’Antifrau podien ser arguments contra els partits del pro-cés independentista.

02 Jorge Moragas

CAP DE GABINET DE RAJOY

Quan ja era cap de gabinet del president espanyol, Moragas va enviar diversos SMS a Victoria Álvarez per convèncer-la perquè expli-qués tot el que sabia de la família Pujol.

03 Daniel de Alfonso

EXDIRECTOR D’ANTIFRAU

Mentre dirigia l’Oficina An-tifrau de Catalunya (2011-2016) es va reunir amb Fer-nández Díaz a Madrid per discutir quines eren les mi-llors cartes que tenien per desmuntar l’independen-tisme polític. Tal com va avançar ahir l’ARA, tam-bé va contractar amb diners públics una empresa de Gimé-nez Raso i Redondo Rodríguez vincula-da a José Manuel Villarejo i a l’opera-ció Catalunya.

04 Eugenio Pino

EXDIRECTOR ADJUNT OPERATIU DE LA POLICIA

NACIONAL

Era el número dos de la Po-licia Nacional, just darrere d’Ignacio Cosidó, i se’l con-sidera el titellaire que real-ment movia els fils de l’ope-ració Catalunya dins la poli-cia. Martín Blas, Fuentes Gago i, en teoria, fins i tot

Villarejo seguien les seves ordres. Ara està jubilat i just abans-d’ahir es va no-menar Florentino Villabona per al càrrec.

05 José Ángel

Fuentes Gago INSPECTOR EN CAP

Actualment destinat a l’am-baixada de l’Haia, era la mà dreta d’Eugenio Pino i és qui hauria promogut la reu-nió entre De Alfonso i el mi-nistre. Va investigar l’as-sortit patrimoni de Villare-jo i va arribar a la conclusió que no era irregular.

que es va acabar filtrant als mitjans de comunicació.

12 Alícia

Sánchez-Camacho PRESIDENTA DEL PP CATALÀ

La presidenta del PP català coneixia les irregularitats dels Pujol tres anys abans, com a mínim, que es du-guessin als jutjats, arran del dinar de La Camarga amb Ál-varez. Allà li va dir que tenia bons contactes amb la poli-cia i informava de tot Rajoy i Moragas. Assegura que no sabia que Método 3 havia gravat la conversa amb Ál-varez, però va aturar el pro-cés judicial contra l’agència de detectius amb un acord.

13 Javier de la Rosa

ADVOCAT I EMPRESARI

És una de les principals fonts del comissari Villarejo sobre els Pujol, i hauria pogut co-brar fons reservats a canvi de fer d’informador. Va aportar a la causa judicial dades sobre el fill gran dels Pujol. Redon-do el va acompanyar a decla-rar davant del jutge Ruz.

14 Francisco Nicolás

Gómez Iglesias ESTUDIANT DE DRET

Més conegut com el Petit Ni-colás, s’hauria fet passar per col·laborador del CNI, del go-vern de Rajoy i de la monar-quia espanyola. Va gravar com oferia diners a De la Ro-sa a canvi d’informació sobre els Pujol. El van arrestar l’oc-tubre del 2014 i el primer mit-jà que ho va comunicar va ser un digital vinculat a Villarejo.

15 Peribáñez i Tamarit

EXDETECTIUS DE MÉTODO 3

Els detectius Julián Peribá-ñez (foto) i Antonio Tamarit haurien fet seguiments de polítics catalans i comanda-ments dels Mossos per a l’operació Catalunya, segons dues denúncies que va avan-çar l’ARA fetes per Francisco Marco, director de Método 3, i l’exdona de Peribáñez.

06 José Manuel

Villarejo Pérez COMISSARI JUBILAT I EMPRESARI

Lampista policial amb un llarg historial, és l’únic que ha admès l’existència de l’operació Catalunya –sen-se anomenar-la així–, per a la qual afirma que ha treba-llat a través de les empre-ses privades que combina-va amb el càrrec a la policia. Està enfrontat amb Martín Blas, d’ençà que el va voler implicar en el cas Empera-dor. També hauria pressio-nat Victoria Álvarez perquè

denunciés.

els detectius Peribáñez i Tamarit, que haurien fet in-formes per a la trama polici-al antiindependentista.

09 Marcelino

Martín Blas EXCAP D’AFERS INTERNS DE LA POLICIA NACIONAL

Va ser un dels homes forts de Pino i dirigia la unitat po-licial més secreta de la po-licia fins que Fernández Dí-az el va destituir. Té una disputa oberta amb Villare-jo, que el considera un ho-me del CNI, amb qui també està enfrontat. Va viatjar a Barcelona amb Olivera el 2012 per intentar convèn-cer els fiscals Bermejo i Sánchez Ulled de reactivar la investigació del cas Pa-lau, amb un esborrany d’in-forme apòcrif, i escorcollar la seu de CDC. Després de no aconseguir-ho es va fil-trar l’esborrany, basat en informació treta d’internet.

10 José Luis Olivera

EXCAP DE LA UDEF

L’actual director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Orga-nitzat (CITCO) encapçalava la Unitat de Delictes Econò-mics i Fiscals (UDEF) quan va viatjar amb Martín Blas a Barcelona.

11 María Victoria

Álvarez EXAMANT DE JORDI PUJOL FERRUSOLA

Després d’haver tallat la re-lació sentimental que tenia amb el primogènit dels Pu-jol, Álvarez va posar en mar-xa el 2013 el cas Pujol des-tapant la presumpta evasió de capital de la família da-vant del jutge Pablo Ruz a l’Audiència Nacional. Però

quan va declarar ja feia tres anys que havia expli-cat molts dels fets a Sán-chez-Camacho, en un po-lèmic dinar al restaurant

barceloní La Camarga, que es va fer el juliol del 2010. El dinar es va enregistrar d’amagat en una gravació

ENRIC BORRÀS ❊ BARCELONA

06

La conspiració ordida al ministeri de l’Interior per tombar l’independentisme polític s’ha batejat

amb el nom oficiós d’operació Catalunya. És només una de les branques de l’ofensiva contra el

separatisme català. Tot i ser de les que s’havien de mantenir ocultes s’ha convertit en la més

sorollosa, i ha permès conèixer algunes persones d’allò que s’anomenen ‘les clavegueres de l’Estat’

GUERRA BRUTA

02

13

01

15

07 Rafael Redondo

Rodríguez DETECTIU PRIVAT I ADVOCAT

Soci habitual del comissari Villarejo, comparteixen càrrec o direcció en vuit empreses, i en tretze amb el fill del comissari. També va acompanyar Victoria Ál-varez a declarar a Madrid perquè denunciés els Pujol.

08 Antonio

Giménez Raso POLICIA EN SEGONA ACTIVITAT

Home del comissari Villare-jo, treballa amb Redondo en una empresa i ho va fer abans a la que va contractar De Alfonso per buscar mi-cròfons i càmeres a Anti-frau. Segons dues denúnci-es i una sèrie de missatges de WhatsApp, feia d’inter-mediari entre el nucli polici-al de l’operació Catalunya i

12

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

95000

12978

Diario

924 CM² - 110%

4895 €

1,8

España

1 Febrero, 2017

P.8

EDR ENDERROCK

440classica.cat Text: Helena Morén Alegret | Actualitzat el 31/01/2017

Llarga vida a la Cantata de RandaEl dissabte 28 de gener es va estrenar al Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana va acollir dissabte passat l'estrena de la Cantata de Randa, sobre textos deRamon Llull amb llibret a cura de Neus Dalmau i música de Salvador Brotons, que dirigia l'OrquestraSimfònica de les Illes Balears, el cor de l'Orfeó Català, la soprano Marta Mathéu, el baríton Josep­Ramon Olivé i fins i tot els moments de narració de la rapsoda i actriu Sílvia Bel.

Cantata de Randa, Palau de la Música Catalana, 28 de gener de 2017 Foto: Antoni Bofill / Palau de laMúsica

Amb el públic dempeus i ovacionant l'obra va acabar la Cantata de Randa. Un exultant Salvador Brotonsmolt ben acompanyat per tots els músics i la llibretista assegurava, encara entre aplaudiments a dalt del'escenari i amb l'emoció de rebre un fort reconeixement del públic, que esperava que a la cantata no lipassés el que sol passar amb les obres musicals contemporànies que s'estrenen un dia i resten en l'oblit ien un calaix pels segles dels segles. 

Aquesta obra parteix d'un autor que potser sí que seria del tot immemorial per part del gran públic, si nos'haguessin celebrat els 700 anys del filòsof mallorquí universal o l'escola catalana no el tingués encaracom un autor de referència... Per sort el ressò de la seva obra magna perdura i ha ressonat des de l'èpocamedieval (en "Bruno, Newton, Descartes, Leibnitz..."), i ara pot fer­ho amb una obra musical digna de laseva grandesa. L'obra concebuda per a dos narradors (Olivé també fa la veu narrativa de Ramon),

soprano, baríton, cor mixt i orquestra es divideix en nou parts que avancen amb gran lleugeresa tant peltreball de síntesi del llibret com per l'estructura musical cíclica, amb reaparició de motius transformats.L'obra inclou recordatoris musicals i literaris a altres obres emblemàtiques com el Cant de la Sibil·la i úsd'altres melodies tradicionals catalanes.

Si es detallen les nou parts, seguint com a guia l'estudi que en va fer a Sonograma Laura Gené, podremcorroborar com la primera té records de cant gregorià, del Llibre Vermell de Montserrat, de cançó d'amorcortès de la Comtessa de dia, d'aires més contemporanis quan els violins toquen ascendents i les trompesanuncien el naixement de Ramon Llull. La segona avança com el cavalcar d'un cavall i intensificadramatisme amb el cor cantant el nom de Ramon com una veu de la consciència al canvi de rumb vital delfilòsof, dels camins de la carn cap als de l'ànima, amb un to litúrgic. La tercera, per tal de narrar les cincvisions consecutives de Crist que va tenir Llull utilitza un patró de lament i introdueix l'himne de l'StabatMater amb la veu de Marta Mathéu. La quarta part estableix el diàleg entre els tres savis de les tresreligions de l'època (sarraïns, jueus i cristians) amb dues melodies d'aires exòtics i una de cristiana que esbasa en el Polorum Regina d'El Llibre Vermell de Montserrat. A la cinquena part Ramon Llull rep laIl·luminació i torna a incidir musicalment en l'obra montserratina, en aquest cas amb el Mariam MatremVirginem (una peça que, fora de la Cantata de Randa, recentment també s'ha pogut escoltar gràcies alstreballs del mestre Jordi Savall o de Lídia Pujol amb Pau Figueres a la guitarra). La sisena part relata lacroada i pren la part històrica més convulsa, amb una expansió tímbrica que recorre tota l'orquestra, finsgairebé aturar­se (amb una melodia que perfilen sobretot els oboès però dibuixen també trompes,clarinets, fagots i arpa) en el moment en què Llull marxa a Montpeller per escriure dins la novel·laBlanquerna el seu text més divulgat: El llibre d'Amic e Amat. La setena part conté la foscor de la Inquisiciói de missatge condemnatori, amb un cor abocat a l'himne d'origen medieval Veni Creator Spiritus i unasecció contundent de percussió. Aquí el Llibre Vermell de Montserrat torna a ser present en el passatgepopular Cuncti simus concanentes. I torna la solemnitat i la serenor a la vuitena part (moment del Cant dela Sibil·la) per desembocar a la novena part de celebració de l'Amor i el seu 'Culte immemorial' com acamí d'unió, pau i il·luminació. El final és tan enèrgic i joiós com la rebuda de l'obra per part del públic aBarcelona i Mallorca.   

Cal destacar també la inclusió al llibret tant d'una narració lírica diversa i entretinguda com fragments depoemes com els dels versos de Joan Alcover ('...Baf de sepulcre olora lo foll amat... i esclata en llum sonesperit'), que en la veu de Sílvia Bel van relluir de meravella. Com en diu l'autora del llibret, NeusDalmau, a la publicació que repartia el Palau de la Música Catalana el dia del concert: "La Cantata deRanda pretén aproximar a tothom la figura de Ramon Llull i el temps de màxim esplendor del nostre país".Que així sigui per sempre i ressoni per tots els Països Catalans. Escolteu País Valencià? Escolteu Montpelleri Catalunya Nord i cada indret que pugui representar el que l'obra representa? I el final, que sempre esdigui cantant al més gran que en paraules de Llull cloent la Cantata resumeix i convergeix cap a una solaparaula: "D'on véns? –D'amor. On vas? –A amor. On ets? –En amor".